Bon Nadal! - xtec.cat · 5 Els tallers de la castanyada ’04 en el Mercè van ser d’allò més...

12
Número 10 Desembre 2004 Exemplar gratuït IES M e r c è Rodoreda Bon Nadal!

Transcript of Bon Nadal! - xtec.cat · 5 Els tallers de la castanyada ’04 en el Mercè van ser d’allò més...

Número 10 Desembre 2004 Exemplar gratuït

I E SM

er c

è

R o d o r e d a

Bon Nadal!

�������������������������������������������������������������������������������������������������������������������������������������������������������������������������������

2

EQUIP DE REDACCIÓ

_____________________________El grup de CV 2n curs d’ ESO compostper:__________________________________

Raul CastilloSergio MorenoRaquel GonzálezRaquel RodríguezNoelia TeodoroAlba AragayNaila BlancoAdrián PalomoEric DuarteAlbert GarciaPedro LinaresVictoria ReyLaura Urchaga

______________________________

SUMARI

Editorial .........................................3Mediació .........................................4Els delegats ...................................4La Castanyada ...............................5Les sortides ...................................6La Gimcana .....................................8Còmic ...............................................9Princesa de dia, bruixa de nit ...10Entreteniments .............................12

DIRECTORS:

Sra. Roser CampiSr. Angel Gómez

�������������������������������������������������������������������������������������������������������������������������������������������������������������������������������

3

EDITORIALAmb aquest exemplar de la revista mirem de fer un resum breu d’algunes de les activitatsque hem fet a l’institut en aquest primer trimestre. Veureu un article sobre mediació,perquè creiem que encara no es coneix prou el tema, tot i haver-ne parlat el curs anterior.De les sortides de tutoria, us oferim el reportatge de dues, la de 2n i la de 4t d’ESO.També resumim el que vam fer durant la castanyada i altres actes més recents. Continuemamb la secció d’horòscops, molt adaptats a la nostra vida escolar. I teniu alguns laberintsper si us voleu perdre.

De cara al segon trimestre, volem demanar-vos molta col·laboració per fer la revista.Són quatre, com a mínim, els viatges que es faran, dos d’ells a l’estranger, i la majoriade participants voldran veure’s en el reportatge corresponent; per aconseguir-ho,necessitarem les vostres fotografies i els vostres textos. No dubteu a fer-nos-ho arribar.També us convidem a expressar les opinions amb articles o cartes, a aportar textos decreació, dibuixos... el que vulgueu!

Mentrestant, us desitgem a totes i a tots molta sort per aquest dia –en la loteria, en lesnotes... – i MOLT BONES VACANCES!

�������������������������������������������������������������������������������������������������������������������������������������������������������������������������������

4

Problemes, ara

Aquest article tracta de fer veure la importànciadels delegats a l’Institut. Sembla que la gent quevota els delegats no té en compte el poder queels dóna, perquè un delegat pot gestionarl’endarreriment d’exàmens, donar l’opinió sobrela classe als professors... El problema que hi haés que els alumnes escullen un delegat i desprésno li fan cas. Ser delegat sembla fàcil, peròllavors, perquè ningú no vol ser delegat? Elsalumnes voten a una certa gent per «fotre’ls»,perquè els consideren com a «empollons» o pereliminatòria, perquè no troben ningú més a quivotar. Hi ha algun delegat que no l’hagin votatper un d’aquests motius? No ho crec; així quedemanaria que es votés amb seny.

Què han de fer els delegats?Per què són necessaris?

Els delegats intervenen molt activament en lapreparació de les festes. Si no hi fossin, comens ho faríem? I per comunicar als alumnes eldia de les sortides o altres informacions?

Els delegats poden ajudar els alumnes amb elsproblemes de classe, anar a reunions, trasmetreinformació, escoltar per igual tots els companys,dinamitzar la classe, mediar comflictes, donarexemple a la classe i ser responsables.

A l’institut estem fent un curs de delegats onensenyen a parlar en públic, a dir molt ambpoques paraules, a saber què és un delegat...Aquest curs és una de les solucions als problemesque els delegats tenim. Altres formes d’ajudarels delegats serien que els tutors fessin més cas,quan els delegats donen propostes o fan deportaveus de la classe; que els alumnes ajudinels delegats callant, escoltant, atenent... I queopinin sobre els temes que exposa el delegat.

Victòria Rey i Laura Urchaga

Com bé sabeu, el nostre institut és capdavanter enl’Hospitalet en l’ús de la mediació per tal de millorarla formació cívica de l’alumnat i d’evitar processossancionadors. La mediació és una forma de resoldreconflictes entre iguals, de manera que totes duesparts en surtin beneficiades. Un equip de mediadors,format per dues persones, ajuda les parts enconflicte a trobar una sortida bona per a tothom. Lamediació garanteix el secret, la llibertat i el respectea les parts enfrontades.

Durant el curs passat, un grup força nombrós degent, amb representació de mares, professorat,personal no docent i alumnat, va fer un curs depreparació per convertir-se en mediadors. És bo quel’equip de mediació estigui format per un nombreno excessiu de persones i, a més, amb disponibilitatper reunir-se en hores de pati o al migdia, que ésquan es poden fer les mediacions. Per tot plegat,s’ha format un equip de mediació reduït, on nos’integra ni la meitat de persones que va fer elcurset. Això ens permet afrontar el relleu en l’equipactual amb optimisme: hi ha tot de gent formada apunt per substituir l’actual.

MediacióImplantar la mediació com a forma de resolucióde conflictes demana temps i coneixement delprocés per part de tots. De moment, són pocs elscasos mediats, però les persones afectades parlenbé dels resultats obtinguts. El seu testimoni seràla millor publicitat. De moment, no pateixis elsconflictes, t’ajudarem a resoldre’ls. Recorda aqui pots dirigir-te per iniciar una mediació:

1. L’equip de mediació, format pera. Professorat: Josep M.

Almacellas, Carmen Dolon,Teresa París, Eugenia Vázquez.

b. Alumnes: Sergi Baños, NaiaMartínez, Pau Mascarell, MarioMendiburo, Ester Piera, HelenaRodríguez.

2. La tutora o el tutor3. Qualsevol altre professor4. Els delegats de curs

�������������������������������������������������������������������������������������������������������������������������������������������������������������������������������

5

Els tallers de la castanyada ’04 en elMercè van ser d’allò més interessant.Van haver-hi tallers de por, altres dediversió, de relaxació...

El taller que va tenir més èxit va serel túnel del terror, ja que a la gent liagraden més els tallers d’intriga ode por, com en aquest taller, que maisaps quan apareix aquesta gent quees disfressa per fer por als alumnesque hi participen. El túnel del terrorha estat sempre el taller de mésparticipació.

Hi havien també uns altres tallers,com el de la construcció de lesbitlles. En aquest taller també vaparticipar-hi bastant gent. Consistiaa construir bitlles a partir d’unacorda, d’uns quants globus i una micad’arròs. En aquests tallers de laCastanyada han participat alumnesde primer d’ESO amb alumnes de sisèdel Patufet.

OléEulàlia!

Els tallers de la castanyada

Imatges dels tallers de jocs,Manga, fer cues, Túnel delterror i Ioga

�������������������������������������������������������������������������������������������������������������������������������������������������������������������������������

6

Els alumnes de 2n d’ESO vam fer lasortida de tutoria el dia 28 de setembreal parc de Gualba. Hi van anar 8 profes:l’Adolf, professor d’educació física; elJuan Luís, professor de tecnologia; elJosé María Bermúdez; professor d’anglès;la Montse Bolós, professora de naturals;l’Eugenia; professora de socials; el MiquelAngel, professor de matemàtiques; l’Eva,professora d’anglès i la Montse,professora de llengua catalana i fotògrafaoficial de la sortida.

Vam arribar a l’institut entre un quart iun quart i mig de nou; sortíem amb elsautocars a dos quarts tocats. Una hora imitja després vam parar per esmorzarpoc abans d’arribar al parc. Després demitja hora vam reprendre el viatge i vamarribar al parc en un moment. Ens vanportar a una gran esplanada on ens vandeixar jugar.

Per torns, els diferents grups anaven a unasala i els ensenyaven una pel·lícula on unespersones amb interessos diferents (pagès,polític, ecologista...) opinaven sobre el parcnatural de Gualba. Després d’això, ens vandividir en grups i ens van donar a cada grupel nom d’un personatge per representar-lo.Vam pujar durant una estona per lamuntanya, i vam quedar a una hora concretaper tornar al lloc de trobada. Els grupshavien de buscar-hi uns cartells d’unspersonatges semblants als de la pel·lícula;en aquests cartells hi havien escrites lesidees que defensava cada personatge sobreel parc. Els grups les havien d’escriure enun paper. Per trobar aquests cartells ensvan donar un mapa on estaven assenyalats.Després de fer l’activitat, vam tornar elmaterial als monitors i vam comentar queun grup d’alumnes havia estat estripant elscartells. Mentre baixava per la muntanya,la gent s’aturava per menjar-se l’entrepàal costat d’una riera.

Les sortides de Tutoria

�������������������������������������������������������������������������������������������������������������������������������������������������������������������������������

7

Després de menjar, la gent va anar cap al’esplanada, on també hi havia un parc, unllac, una pista de futbol i unes barbacoeson s’estava fent carn a la brasa. Allàestava tothom jugant com nens o parlantcom adults; hi havia de tot una mica. Lamajoria dels alumnes van estar jugant ambl’aigua i per sort o desgràcia van quedarxops fins a dalt. Abans de sortir cap acasa, van cridar a tothom perquètornessin. Però uns quants que estaven ala pista de futbol, a l’altra banda del riu,no ho van sentir. Fins que no va arribartothom, no vam sortir. Durant el viatgeno callava ningú. A un dels autobusos, elva parar la policia; no se sap per què, ésuna incògnita. Si ho voleu saberpregunteu-li a Juan Luís: deu ser que vanvindre a buscar-lo?

Per altra banda, la sortida de tutoria de4rt d´ESO va ser a Tarragona. A lasegüent imatge, observem la imatge delgrup a les portes de la Catedral

Victòria Rey i Laura Urchaga

�������������������������������������������������������������������������������������������������������������������������������������������������������������������������������

8

GIMCANADELMERCEEn aquest article parlarem de lagimcana que van fer els nens deprimer d’ESO i els de 6è del PatufetSant Jordi.

Les proves que hi havia en aquestagimcana eren les següents: Petarglobus amb els ulls tapats, afaitarglobus, pintar amb la boca, fer undibuix, arrancar cebes, carrera desacs, estirar la corda i portar unapilota amb alguna part del cos. Lesproves es feien principalment en elpati, però també es feien al vestíbuldel costat del gimnàs i en algunaclasse.

La gimcana l’organitzaven algunsalumnes de 2n d’ESO, els de 3r ialguns de 4t. Estava molt benorganitzada, perquè els tallersestaven ben distribuïts, eren moltvariats i això va afavorir elfuncionament dels tallers.Principalment, el nens s’ho vanpassar bé, depenent dels gustos decadascú. Els de 6è, majoritàriament,s’ho van passar millor, perquè per aells aquesta activitat era nova; però,en canvi, alguns de primer d’ESO esvan avorrir mes, perquè ja ho havienfet l’any.

�������������������������������������������������������������������������������������������������������������������������������������������������������������������������������

9

Agraïm a les noies i als noisdel CV de 4t «La Publicitat»la seva col·laboració en larevista. I a tota la gent dedibuix, la col·laboració en lafesta de la castanyada i enl’Arbre de Nadal.

�������������������������������������������������������������������������������������������������������������������������������������������������������������������������������

10

Princesa de dia, bruixa de nit.

Aquesta és la història d’una estudiantad’institut que tenia doble personalitat. Totsels estudiants la veien com una noiainnocent, distreta, ingènua i amable. Peròen realitat era una aprenent de bruixa quea la nit sortia a fer el mal...

A la noia li agradava un noi de la sevaclasse, però ell, pervers, no li feia gensde cas. Ella se sentia trista, desconsolada.Li enviava mil i una indirectes, però el noiles rebutjava totes.

La noia, totes les nits, sortia a fercrueldats, perquè es transformava en unamalvada bruixa, seductora, dedicidia,trenca-cors... Una nit de dissabte, vadecidir oblidar-se del noi i conèixer novagent. Mentre ho pensava, passava volant,amb la seva escombra, per davant d’unadiscoteca i, sense pensar-s’ho dues vegades,es va posar a la cua; però no va haverd’esperar gaire, perquè amb el vestit tanprovocatiu que duia, la van deixar entraren veure-la. A dins va veure un grup denoies que la van portar a ballar i es vanfer molt amigues. I els va explicar per quèhavia anat en aquella discoteca. Peralegrar-la, li van voler presentar un noii... sorpresa! Era aquell noi de la classeque tant la ignorava. Ell, en veure-la, es vaquedar enamorat a l’instant i la noia, ensentir les insinuacions, les va rebutjar comell feia a l’escola com a venjança. Ell, enacabar la nit, va voler acompanyar-la finsa casa. Ella va aceptar modestament, peròquan es va adonar que ell la reconeixeriaen veure on vivia, en un acte reflex, va dirque estava d’estudiant d’intercanvi a casad’una noia de la seva mateixa mateixa edat.

El noi va reconèixer la casa i va afirmarque hi vivia una companya de classe que lisemblava molt guapa i la noia li va preguntarsi l’hi podia dir; però, per mala sort, ell liva respondre que no li digues re.

�������������������������������������������������������������������������������������������������������������������������������������������������������������������������������

11

La noia, abans d’acomiadar-se, li va explicarque sols vindria els caps de setmana i que espodien trobar cada dissabte a la nit almateix lloc. Tots dos van estar-hi d’acord.Al dilluns el noi li preguntar molt sobre lanoia miteriosa. Ella, encantada de estar ambell, li va explicar coses. Però va veure queell no estava amb ella perquè sí, sinó perquèvolia saber coses de l’amiga misteriosa.

El dissabte següent, la noia misteriosa liva confessar que ell agradava a la sevacompanya d’escola i ell va admetre queella també li agradava força. I la noiamisteriosa va preguntar-li si li podia dira la seva amiga, però ell va preferirdemanar-li per sortir a l’escola, per si lanoia misteriosa li deia alguna cosad’estrany. El dilluns, el noi, a l’hora delpati, va agafar la noia i li confessar queli agradava. Ella li va desvelar que ellaera la noia misteriosa i que si no haguéssigut per ella, no haurien sortit. El noi vareflexionar i va arribar a la conclusió quetenia raó, ja que la va conèixer millorgràcies a la bruixa dolenta...

Victòria Rey i Laura Urchaga

Dos metges discutien sobre un home.L’un deia que tenia els genolls malament i l’altre deia que tenia un pinçament al’esquena. Al final es van decidir a preguntar-l´hi.I l’home va dir: al principi jo pensava que era un pet petitó, peró al final va

resultar que va sortit tot.

—Mare, al col·legi em diuen mico.—Tranquil fill, vés a la teva habitació. Ah! i pentina’t la cara.

—Mare, a l’escola em diuen pelut.—Manolo! Corre, que el gos parla!

Estava Jaimito a l’escola i la professora li pregunta:—Jaimito, digue’m una paraula que comenci per la lletra M.—Paella.—Jaimito, on porta «paella» la M?—Al mànec.

—Filla, diuen les veïnes que et fiques al llit amb el teu nòvio.—Mare, la gent és tant tafanera...! Una es fica al llit amb qualsevol i ja diuen queés el teu nòvio.

Acudits

Laberints

Entreteniments