118

PERIODISME DESPRS DEL BOOM

xaviEr vinaDEr, periodista

Ells ja hi eren abans del boom. La Gemma no els ha co-negut. Jo s. Quan vaig arribar per primera vegada a les redaccions periodstiques, a principis dels anys setanta, les seccions econmiques tenien poc pes en el conjunt informatiu de la majoria de publicacions i els seus inte-grants eren uns personatges grisos i avorrits, amb pinta de comptables de tercera i que tenien fama de parar la m abans de comenar a teclejar qualsevol cosa a la mquina descriure. El seu treball, a grans trets, consistia a redac-tar gasetilles breus, titular les notes facilitades per les em-preses i fer mencions laudatries dun dirigent o altre del mn empresarial. Si, de tant en tant, deixaven anar algu-na crtica (sempre tmida) era perqu, prviament, alg inte ressat els havia incentivat de forma convenient. Eren temps en qu desprs de les juntes generals de les grans corporacions es repartien sobres amb diners, i els perio-distes econmics tenien la capacitat de negociar anuncis dels quals, lgicament, tamb treien la seva corresponent comissi. Per Nadal, les empreses acostumaven a inundar les redaccions amb costosos regals, fins al punt que alguns redactors destacats de la secci deconomia del diari ms important de Barcelona van arribar a llogar algun apar-tament temporal noms per rebre les paneres i altres pre-bendes que arribaven en aquell perode. Fer periodisme poltic requeria tenir capacitat de resistncia i certes dosis de romanticisme. Per fer periodisme econmic calia tenir pocs escrpols i la voluntat domplir-se les butxaques uti-litzant la ploma com un encenser.

119

A Catalunya, durant molts anys, lespai de la infor-maci econmica i financera va estar completament copat pel clan dels germans Baratech, encapalat per Felicia-no i integrat per Ramn-Carlos i Felio. Els Baratech, des de les pgines de La Vanguardia, el Diario de Barcelona o El Noticiero Universal, i Francisco Cortadellas, que oficia-va des de las pgines dEl Correo Cataln, es van convertir des de finals del franquisme fins a tocar els anys noranta en els veritables reis del mambo daquesta especialitat informativa en els diaris barcelonins.

Per un bon dia en lhoritz van aparixer nous tau-rons financers i les aiges es van comenar a agitar. La instrucci de sumaris relacionats amb la corrupci eco-nmica va donar un salt exponencial i quan va esclatar lescndol financer de Javier de la Rosa, a la documenta-ci incautada hi va aparixer una nota manuscrita en qu sevidenciava que Feliciano Baratech estava a sou en ne-gre de lempresari processat. Lestmac de La Vanguardia no va aguantar el sotrac i el rotatiu no va tenir ms remei que ensenyar la porta de sortida a qui durant molts anys havia estat la seva estrella de la informaci econmica. Aquell fet va marcar el declivi del clan Baratech i la fi de lpoca del periodisme de cassola a cel obert.

En el perode segent, el relleu va estar protagonitzat per una nova onada de periodistes com Manel Prez que va comenar a Cinco Das, va passar per El Pas i ha acabat a La Vanguardia, com Xavier Horcajo que va formar part de lequip dEl Pas a Barcelona abans diniciar una deriva cap a la dreta meditica ms ultramuntana, com Flix Martnez que va transitar per Cinco Das, Avui i El Mundo, com Josep Maria Corts especialitzat en el gotha de les grans famlies catalanes o Josep Maria Ure-ta, pioner a fer digeribles les informacions econmiques a

120

travs de TV3. Alguns ja no es van limitar a fer de corretja de transmissi de les dades facilitades per les empreses i entitats del mn financer i van aplicar tcniques properes al perio disme dinvestigaci per esbrinar alguns casos re-llevants que van acabar en mans dels tribunals de justcia.

Per aquesta tendncia va tenir una vida curta. Mas-sa curta. Lendeutament, a travs de crdits, de les empre-ses periodstiques amb entitats bancries i la supeditaci dels grups meditics al mercat publicitari van tallar, molt aviat , les ales a les aspiracions dinvestigaci dels redactors deconomia que volien ficar el nas en operacions econmi-cament dubtoses, esbrinar les trboles maniobres de cer-tes entitats i ventilar les martingales de determinats grups econmics. I va comenar una llarga etapa de sequera informativa en qu alguns espavilats de les elits financeres bastants van pensar que ho tenien tot perms. Des-regularitzada leconomia i emmordassada la premsa per lacci dels gabinets de comunicaci i relacions pbliques, van creure que tot el camp era seu. Sn els anys en qu els senyors del totxo van passar, dun dia a laltre, de contar matxiembrats a contar feixos de bitllets, inflant una bom-bolla immobiliria fins a lmits insostenibles. I el boom es va fer gros fins que va fer bum.

Ara, periodistes com la Gemma Garcia Fbrega recor-ren lescenari del desastre, constaten els danys i furguen en busca dels responsables del desgavell. Tenen feina per estona.

Vaig comenar a escriure sobre lescndol dels des-nonaments el 2010. A mi el tema de lhabitatge mha agra-dat periodsticament des de sempre, per anteriorment lhavia abordat noms des de la perspectiva de la lluita i la mobilitzaci, mai des de la part empresarial, des de lori-gen de tot plegat, afirma lautora dEls senyors del boom.

121

En el llibre he volgut explicar com es va construir aquest castell de cartes i com ha caigut tot aix. No ha estat una tasca fcil.

Formada acadmicament a la Universitat Autnoma de Barcelona, el seu primer contacte amb el periodisme escrit el va fer a travs de la premsa alternativa. En concret, a travs del setmanari La Directa, que va ajudar a fundar i on hi s des de lany 2005. Abans havia estat implicada en projectes audio visuals a travs del Collectiu de Periodistes Contrast, on va fer reportatges en escenaris tan diferents com Ruanda, Guatemala, el Lban i Bsnia.

Anteriorment jo havia fet un informe sobre el trac-tament meditic al voltant de les mobilitzacions del Pla de Bolonya per al Grup de Periodistes Ramon Barnils, del qual tamb formo part, i en lAnuari Mdia.cat del 2010 ja vaig publicar el reportatge Lanomalia hipotecria, diu la Gemma. Per, quan va sortir la proposta de fer aquest llibre, vist que sobre el tema de les hipoteques i els seus estralls ja shavia escrit bastant des de la PAH (Platafor-ma dAfectats per les Hipoteques), he preferit centrar-me molt ms a investigar els actors de tot aquest fiasco, a desem mascarar els senyors del boom immobiliari.

Va definir el marc territorial dins dels Pasos Catalans. I per escollir les empreses immobiliries ms importants que volia radiografiar va utilitzar una base de dades en qu apareixien els comptes anuals de tot aquest sector. Al principi em vaig obsessionar molt amb les empreses que havien guanyat ms diners en aquest perode, per final-ment vaig escollir les que tenien perfils diferents i un cert inters: tres del Pas Valenci (Astroc, Llanera i Marina dOr), dues de les Illes Balears (Grup Drac i Grup dEm-preses Matutes) i quatre de Catalunya (Sacresa, Habitat, Colonial lligada a La Caixa i Procam de Catalunya-

122

Caixa. El moll de los del llibre el formen les martingales daquestes nou empreses del totxo (els projectes polmics a escala mediambiental o poltica, els casos de corrupci, les causes judicials derivades, les relacions amb les entitats bancries) i un ltim captol on sapunten els nous ac-tors daquest univers, que sn els fons dinversi.

El seu mrit ha estat abordar un tema complex amb un temps limitat i pocs mitjans. Les investigacions low cost no sn fcils. La majoria de vegades, les empreses sn poc transparents i les seves estructures sn difcils de desxifrar. Per aclarir-se cal estirar i estirar del fil sense parar una tcnica que lautora del llibre ha aconseguit dominar.

Amb lobjectiu final dexplicar qu havien fet aquests grups immobiliaris i on eren ara, he utilitzat la informaci que tenien els grups ecologistes en defensa del territori, com el GOB (Grup dOrnitologia Balear), Greenpeace o Ecologistes en Acci, i no va costar gaire trobar patrons de conducta compartits. Era evident que ladministraci havia afavorit la seva acci des del comenament. Queda-va clar que la llei era benvola, per a ms, en molts ca-sos, se la van passar per sota laixella. Les portes giratries han funcionat i funcionen a dojo en aquest sector. I s fcil trobar vincles entre certs regidors dajuntaments i empreses immobiliries, amb interessos en la zona, en moments de votacions importants.

El tema se li ha fet curt. Sap perfectament que encara hi ha molta brutcia a ventilar. Ha acumulat documents i material per seguir desenredant la troca. I no t el perfil de conformar-se a guardar-ho al calaix. Aquest s el seu primer llibre, per no ser fill nic. Caldr estar atent a la seva prxima publicaci.