Els romans a Montornès

L’any 218 AC., a la ciutat d’Empúries,els soldats romans, comandats perGneu Escipió, van posar el peu a lapenínsula Ibèrica per primera vegada.Ho van fer com un contraatac estratègic;

com que l’exèrcit cartaginèsd’Anníbal havia dut la guerra a Itàlia,

a les mateixes portes de Roma, elsromans van dur la guerra a la

reraguarda d’Anníbal, a les bases queCartago tenia a Iberia.La jugada els va funcionar bé. Elsromans van acabar guanyant la guerraa Cartago, però ja no van sortir de lapenínsula sinó que es van dedicar aconquer ir- la s istemàt icament ,subjectant amb pactes les nacionslocals o destruint-les a sang i foc.

Al Vallès, els romans hi van trobar elslaietans. Es tractava d’un poble d’idiomai escriptura ibera, de cultura urbanaavançada, que formava una confederacióde ciutats que s’estenia per les comarquesdel Barcelonès, el Maresme, el Vallès i elBaix Llobregat. Aquest és avui es l’espaicentral i més poblat de Catalunya, peròaleshores era un territori poc poblat isense riqueses naturals, més pobre que

les comarques del sud peninsularL’any 196 AC. una insurrecció generalde les tribus iberes va ser reprimidaamb una crueltat extrema per MarcPorci Cató, “el Censor”. Ell mateix deiaque en tres-cents dies havia demolitquatre-centes poblacions. La ciutat iberade Montornès va ser enderrocada, i elsseus habitants obligats a baixar a laplana o venuts com esclaus.

La invasió romana

Els laietans: insurrecció i anihilació

Malgrat la llarga durada de la sevacolonització, els romans no van tractarmai la població local com a ciutadanssubjectes a drets. Els que no van seresclavitzats van malviure en aldeesagràries marginals, desposseïdes delsterrenys més fèrtils. La pressió políticai cultura romana va esborrar l’idioma,l’alfabet, els costums, les creences iles lleis de la població autòctona finsl’extinció completa de la cultura ibera,que era tan avançada com la romana

en escriptura, mineria, orfebreria,teixits, ceràmica, construcció iagricultura.Avui coneixem tots els detalls de lahistòria romana i de les llegendes delsseus déus, mentre que ignorem finsels noms personals dels ibers. Sobreaquest extermini cultural, els romansvan imposar les seves lleis, idioma,costums i creences, i totes les nacionspeninsulars posteriors s’han considerathereves de la civilització romana.

Una conquesta i un etnocidi.

Als romans els va costar cent anysassegurar el domini militar de lapenínsula Ibèrica.Aquest període, que coincideixaproximadament amb el segle II AC.l’anomenem “republicà” perquècoincideix amb la república romana.

D’aquests temps n’han quedat moltpocs edificis, ja que la presènciaromana era més invasora quecolonitzadora, i se centrava en lesoperacions militars, en l’espoli deles riqueses del país, en la imposicióde tr ibuts, l’esclavi tzació de

presoners i la lleva forçada de tropescomplementàries.Justament a Montornès s’estanexcavant unes de les poques restesd’aquest període: la base militar decan Tacó / can Roina, al turó de lesTres Creus.

Un cop assegurat el control militar delterritori, l’ocupació romana es vatornar colonitzadora, i va desenvoluparuna societat presidida pels ciutadansromans i basada en ciutats fortes comBarcino (Barcelona) , Baetulo(Badalona) o Iluro (Mataró), bones viesde comunicació i la colonització delterritori per finques senyorívolesconreades per esclaus.De grans ciutats, al Vallès Oriental non’hi havia. Encara que Granollers hagiespeculat amb la possible existènciade Granularia o Semproniana, en totcas devia ser un poble modest. Definques agrícoles n’hi havia forces. ElVallès va acabar sent un plana

profundament colonitzada.La població autòctona notenia gaires oportunitats.Algunes persones vanaconseguir romanitzar-se iintegrar-se en la societato en les legions delsocupants, però lamajoria es vam a n t e n i r e ne l s p o b l a t sm a r g i n a l s odirectament va seresclavitzada pera treballar lesfinques dels nousamos.

L’època imperial

L’època republicana

Pel que sabem, al terme històric deMontornès hi podia haver cinc gransfinques romanes1) Can Masferrer, dominant la serra d’enParellada, entre els dos rius.2) Can Palau, al mateix lloc del restaurant,al costat de la carretera de Vallromanes,en el terme actual de Vilanova.Hi ha dades del barri de xalets de canGalvany que indiquen la presència d’unanecrópolis amb 60 tombes, que potsertenia relació amb la finca propera de canPalau.3) La Torre Tavernera o “Torrassa”,posterior residència del senyor feudal deMontornès i actual centre del Club deGolf Vallromanes.

En aquestes tres, la presència de restesromanes és clara. Podem afegir-hi, perindicis raonables:4) Palau d’Ametlla, edificada sobre elturó on ara s’alça el barri vell del poble.Es preveu que les restes romanesapareguin el dia que s’enderroqui algunade les cases antigues del poble vell.

5) Can Pla, damunt de l’inici de lacarretera de Valldoriolf, en el terme actualde Vilanova.6) Can Farigola, també al costat de lacarretera de Valldoriolf.7) Ca l’Ambrós, prop de dues les anteriors.8) Can Blanco sobre el turonet deCasablanca. Les seves terres serien lesdel torrent del Telégraf o les del voltantdel naixement del Besós.Podem incloure-hi l’ermita de SantaQuitèria, no com a finca agrícola però sicom a centre de culta mil·lenari, fins i totanterior a l’època romana.En canvi, la base militar de can Tacó /can Roïna estava en runes i deshabitadadurant els segles imperials.

Segles més tard, a l’alta edat mitjana,les tècniques de construcció vandecaure de tal manera que els veïns,quan observaven les runes de lesgrans finques romanes, quedaven

admirats i les anomenaven “palaus”.Tant és així, que la presència de laparaula palau en la toponímia quasisempre indica l’existència de runesromanes. A Montornès ja hem vist

que apareix dues vegades: en el propipoble vell, que històricament es deiaPalau d’Ametlla, i en la masia canPalau.

Els palaus

Les finques romanes de Montornès

Impluvium

Atrium

Ala

TablinumPeristylum

Fauces

Ala

ExedraVestibulum

Taberna

Culina Triclinium Cubiculum

Els edificis principals de les finquesromanes solien formar un quadrat alvoltant d’un pati central. Allí vivien elsamos, en un ambient luxós. A pocadistància estaven les petiteshabitacions dels criats domèstics i elsestables dels cavalls.A les finques més riques, les parets

estaven estucades de guix i pintadesamb motius geomètrics i florals o ambfigures humanes, i el terra de leshabitacions estava cobert de mosaics.La majoria dels habitants de lesfinques, però, no vivia a les cases sinóa cabanes de fusta o tàpia amb sostrede palla, disseminades pel territori.

Eren els esclaus que conreaven elscamps i alimentaven els altres amb elseu treball.Com que la rendibilitat de lestècniques agrícoles era molt baixa, escalcula que calia entre tres i deullauradors per alimentar cadadesocupat.

Una finca romana

La ciència per la que els romans vandestacar per damunt de tot va ser lamilitar. En l’origen de Roma, com a totesles ciutats mediterrànies, només enèpoca de conflicte es cridava elsciutadans a la milícia.

La cultura romana

L’epopeia dels aiguamolls del MogentEls romans van començar el que calqualificar com la gran epopeia històricade Montornès, la conversió delsaiguamolls insalubres del riu Mogent enels horts més rics del poble.Ha estat una empresa titànica que hacostat dos mil anys d’esforços, i queno s’ha completat fins als anys 50 delsegle XX.Al terra xop dels aiguamolls s’acumulamatèria vegetal que es descompon ienriqueix el terreny, però també és unbon lloc perquè hi proliferi el mosquitanòfel, el transmissor del paludisme,una malaltia que també s’anomena

malària i que segurament és la que hamatat més humans des dels orígens dela nostra espècie.Generació rera generació, els pagesos deMontornès han abocat cabassos de terraper elevar el nivell delterreny i, alhora, han obertcanals de desguàs pereliminar l’aigua que hoxopava tot.El paludisme va estarpresent a Montornès finsal segle XX, quan elsúltims treballs dedesguàs i l’ús

del DDT el van eliminar.

s P Q R

Està datada del segle II AC, a l’època deconsolidació de la conquesta romana.Està sobre el límit entre Montornès iMontmeló, al cim del turó d’en Roïna, enun lloc privilegiat per vigilar les importantsrutes que seguien els rius Mogent iCongost.És un dels pocs edificis que han restatd’aquesta època. Està sent excavadasistemàticament per arqueòlegs des del’any 2003. A causa de l’austeritat del’època, no hi apareixen pecesespectaculars, però són de granimportància per la seva extrema raresa.Es tracta d’un castellum fortificat de 1.740m2. de planta rectangular, estructuraten terrasses adaptades al terreny. Estava

envoltat per una muralla, tenia torres al’entrada i 7 barracons de contuberniaon s’allotjaven els soldats.Hi va residir una guarnició militar durantuns 80 anys. Desprès l’edifici va serdesmantellat, se’n van endur les teulesi elements ornamentals (potser a la ciutatde Baetulo) i va restar deshabitat.La seva peculiaritat és que, al centre,

s’alçava una casa luxosa de 1.200 m2,residència probable d’algun alt cap militaro d’un pretor.Les habitacions principals estavenpavimentades de mosaic, i a les paretshi havia motllures denticulades i estucspintats a l’estil pompeià, detalls queconfirmen la qualitat de la residència.

Els monuments romansLa base militar de can Tacó / turó d’en Roïna.

Quan els romans ocupaven un territori,de seguida hi construïen llargues viesempedrades que facilitaven el comerç

i permetienque les

tropes es desplacessin a una velocitatdesconeguda fins llavors. Al Vallès hivan construir la Via Hercúlia que, desde Gades (Cádiz) enllaçava la penínsulaamb la Provença i amb Roma.Als començaments de l’època imperial,i potser celebrant l’estada d’August aTarraco, li van canviar el nom pel de ViaAugusta.Alguns trams de la Via Augusta estanben identificats, altres, no tant. Encaraes discuteix si travessava el Vallès perPretorium (La Roca), CastrumOctavianum (Sant-Cugat) i Ad Fines(Martorell), o si es desviava seguint elBesós cap a Barcino (Barcelona) abansde continuar al sud cap a Tarraco.En aquest últim cas, la Via Augustatravessava el terme de Montornès, més

o menys seguint el traçat que a l’EdatMitjana s’anomenaria Estrata Francisca(carretera dels Francs) i, posteriorment,camí ral.Tal com l’hem conegut, el camí ral veniade Granolles i Palou per la carretera, esdesviava a dreta pel camí de canParellada, s’acostava a l’hostal de canRoïna, travessava el riu Mogent davantde Casablanca, i continuava per lacarretera de Martorelles.Podem també suposar que aquest vaser el camí que havia seguit l’exèrcitcartaginès d’Anníbal, amb els famosos37 elefants de guerra que l’acom-panyaven, a l’estiu del 218 AC, quanmarxava a la conquesta de Roma, unsmesos abans que arribessin els romans

És una fita de carretera romana formadaper tres peces de pedra que daten delprimer quart del segle I dC. Va sertrobada per atzar al mes de maig de1998, als jardins de l’empresa EatonLivia, al Polígon Industrial El Raiguer.Ha estat identificada pel Serveid’Arqueologia de la Generalitat de

Catalunya com a senyal de lavia pública, conegut com a

“terminus augustalis”. Per laseva forma i el seu volum, ésun exemplar únic a Catalunya.E s t r o b a e x p o s a d apermanentment a la GaleriaMunicipal de Can Xerracan.

Per a orientar els viatgers, elsromans col·locaven al costatde la Via Augusta pedresmil·liars, és a dir, quemostraven les distàncies enmilles entre les localitats.

El terminus augustalis

Tarraco

Gades

Hispalis Astigi

Corduba

Emerita AugustaScallabis

Bracara

Lucus Augusti

Asturica Augusta

CluniaCaesaraugusta

Carthago Nova

La via hercúlia / via augusta

Excursió al Castellum de Can Tacó / Turó d’en RoinaPunts d’observació

1. Sortim de davant de l’escola Marinada.Baixant pel carrer Llibertat, agafem adreta pel carrer Tres Creus, entrel’escola i la Henkel i, abans que el carrerbaixi a les fàbriques del Congost, girema esquerra per un camí de sorra tancatper una cadena.

2. El terreny és entre argilós i saulonós.Caminem sobre la capa de transicióentre el substrat granític i els estratssuperiors de pissarres terciàries.La vegetació ha estat molt castigadaperò es nota la recomposició natural del’alzinar. Veiem roures, alzines, garricsi arços blancs. També estepes, ginestesi gatoses. Esbarzers als llocs més pelats.

3. Aquest camí va ser obert als anys 60en vistes a construir una urbanitzacióde xalets per als directius del PolígonIndustrial Riera Marsà. La pluja àcidade les fàbriques ho va fer inviable.Només es va vendre una parcel·la,visible encara per la petita paret quetrobem a la dreta, amb una escaletad’entrada.

4. Trobem moltes roques fracturadesamb les escletxes omplertes per quars.Això indica que aquests turons han patitmolts moviments tectònics. Segurament,estan encara en procés d’alçament.

5. La gran rasa vertical que separa elturó de les Tres Creus del Raiguer vaser oberta també quan la construcciódel Polígon, i aprofitada en part com apedrera.És fàcil veure-hi conills, que semprehan abundat molt en aquests turonets.

6. Arribem al cim del turó d’en Roïna ode can Tacó, el més petit dels tres. Hitrobem les excavacions de la basemilitar romana, protegides des del’octubre del 2006 per una tanca.Es interessant observar les torresd’entrada, el perímetre quadrangular il’estructura per nivells adaptats alterreny. L’edifici central, una finca luxosa,és excepcional, quasi única, en el segleII AC de la península.La posició era perfecta per controlar elscamins que seguien el Mogent i elCongost.

7. Tornem enrera i girem a esquerrapel camí que volta el turó de les TresCreus. El bosc dels costats oest i nordno va rebre pluja àcida i està en bonestat. Trobem grans roques de pissarra.

8. Hem arribat al cim del turó de lesTres Creus. Les creus commemorenuna de les missions catòliques queabans es feien cada deu anys pels poblesde Catalunya. L’any 2002, com que lescreus estaven en mal estat, van sersubstituïdes per altres de noves.Des d’aquí tenim una visió magnífica deMontmeló i de la part de ponent delVallès Oriental.

9. Tornem enrera i ens desplacem perla carena fins al cim del turó Raiguer. Hitrobem un gran dipòsit d’agua, que esva construir el 2005-6, semi-enterratper tal de respectar el paisatge del turó.El terreny s’ha repoblat amb espèciesboscanes autòctones.Des d’aquí tenim una bona visió delsdiferents barris de Montornès i de lapart de llevant del Vallès Oriental.

10. Tornem enrera i baixem per camíque hi ha a l’esquerra, que ens duràprop d’on començava el camí de sorrai al carrer Tres Creus del que hem vingut.

1

2

3

4

5

6

7

8 10

9

MONTORNÈS NORD

CONCENTRACIÓ INDUSTRIAL VALLESANA

CarrerTres

Creus

Carr

erde

laLlib

ertat

Avin

guda

deM

ogen

t

Vial del Nord

Escola Marinada

Turó de les Tres Creus

Turó Raiguer

Turó d’en Roïna o de can Tacó

Excavacions

Plaça de la Pèrgola

Carrer de la Casa Nova

Pràctica de ruta

Les excavacions arqueològiques del castellum de can Tacó/ turó d’en Roïna es fan en campanyes estivals. Durant laresta de l’any, els arqueòlegs estudien i restauren els materialstrobats.

Us proposem visitar les excavacions amb una càmerafotogràfica per elaborar un document històric de llarg abast:fotografieu l’estat actual de les excavacions i repetiu-ho en

anys següents, en visites successives al castellum.Guardeu les fotografies ben datades i, dintre d’uns anys, lasèrie d’imatges il·lustrarà un aspecte important de la històriade Montornès.

Ho podreu completar amb fotografies de les peces trobades,de les que ja es guarden al museu de Montmeló i de les ques’aniran trobant en les futures excavacions.

Una excursió fotogràfica