Pla estel* Montornès del Vallés

Pla estel* Montornès del VallésDoc 1: Pla estel* Montornès del Vallés

estratègies socials per al territori i els espais lliures, 2015

3

Projecte:Pla estel* (estratègies socials per al territori i els espais lliures) per a Montornès del Vallés

Emplaçament:Montornès del Vallès (Vallès Oriental)

Redacció:TESEU: Taller d’Estudis i Serveis Estratègics Urbans, SLP

Equip participant:Mireia Peris, estratègies urbanes Arnau Boix, disseny inclusiu Itziar Gonzàlez Virós, espais d’interacció público-administratius Ara Muñío, sociologia i comunicació Esteve Boix, disseny gràfic Elena Guim, pedagogia urbana

Tècnics de l’Ajuntament de Montornès del Vallès: Laura Porqueres, Marga Bernàrdez, Marta Fernández i Xavi Casanova

Veïns i veïnes de Montornès del Vallès implicació activa

Promotor:Ajuntament de Montornès del Vallès

Maig de 2015

4

Doc 1: Pla estel* de Montornès del Vallés - Introducció

Doc 1

Doc 2

Doc 5

Pla estel* de Montornès del Vallés

Pla estel* de Montornès Nord

Diagnosi i propostes per al Carrer Llibertat al barri de Montornès Nord

Diagnosi i propostes per als darreres del Nou d’Abril al barri de Montornès Nord

Pla estel* de la plaça Joan Miró

Doc 4

Doc 3

5

Índex

Introducció ............................................................6Marc general ...................................................6

El pla estel* ............................................................8Estructura documental ................................8

Agraïments a les persones del pla estel* ..10Equip tècnic .....................................................10Els ciutadans ....................................................10Equip municipal .............................................10

EL TERRITORI ..................................................13Sistema d’infraestructures .............................14

Amenaça o oportunitat? .............................14Sistema d’espais lliures ....................................16

Escala supramunicipal .................................16Escala municipal: espais d’ús públic........18Montornès Centre .........................................20Montornès Nord .............................................22Estructura administrativa ...........................24Àrea de territori: àmbit agregador ...........30

LES PERSONES ................................................33Mapa social ...........................................................34

Caracterització de la població....................34

ESTRATÈGIES D’IMPLICACIÓ CIUTADANA .....................................................41Estratègies municipals .....................................42

Eines col·laboratives .....................................42Cinefòrum ........................................................44Treball amb escoles .......................................46CEIP Sant Sadurní ..........................................46CEIP Marinada ................................................48Presentació pública 18 Juny 2014 Pla estel* Montornès del Vallés ....................................50Enregistrament del procés .........................52Xarxes socials ..................................................53Mitjans de comunicació local ....................54Coordinació plans i projectes municipals 55

6


Marc generalQuan l'Ajuntament de *Montornès del Vallés va decidir millorar una de les seves places històricament més representatives, la plaça Joan Miró, va proposar a l’equip del pla estel* un projecte de reurbanització. Al seu torn, aquests, li van plantejar un repte: apostar per un procés de diagnòstic col·lectiu, incorporant als ciutadans com a objecte i subjecte de la recerca (Recerca Acció Participativa, o Investigació Acció Participació), per determinar les estratègies de millora de la plaça basant-les en una relació cost-beneficiari: el Pla estel* = estratègies socials per al territori i els espais lliures.

L'objectiu d'aquest document estratègic és generar entorns inclusius; això és, espais urbans capacitats per acollir la màxima diversitat d'experiències possible. D'aquest manera, qualsevol ciutadà, amb independència de les seves capacitats sensorials o motores, gaudeix de les seves pròpies vivències en l'ecosistema urbà.

Introducció

L'equip tècnic-polític del consistori va decidir apostar per la metodologia plantejada - acceptant que les propostes de canvi no suposessin necessàriament o exclusivament una transformació constructiva- i aplicar-la també, paral·lelament, a l'estudi dels espais públics del barri de Montornès Nord: un polígon residencial perifèric construït en els anys 60. Diferent escala i teixit social, però idèntica filosofia de treball.

T1. Esquema del municipi de Montornès del Vallés amb la localització els

àmbits de treball del pla estel*

7

Barri de Montornès Nord

Plaça Joan Miró

8


Estructura documentalEl treball que relata el procés engegat al municipi amb el pla estel* està estructurat en cinc documents que tracten amb detall els àmbits específics de millora.

• Doc 1: Pla estel* Montornès del Vallés

Era important emmarcar el procés de Montornès Nord i Joan Miró sota un mateix paraigües que aportès una mirada global al territori on s’insereix el municipi i a la xarxa d’espais lliures on s’insereixen, alhora, els espais de treball.

• Doc 2: Pla estel* Montornès Nord

Igualment, previ al treball de diagnosi del carrer Llibertat i dels Darreres del Nou D’Abril, era important contextualitzar-los en relació al barri com a espai físic amb un orige molt concret i determinant, i amb un teixit social particular. En aquest sentit, algunes de les estratègies d’implicació que es van plantejar, tenien un marc d’acció comuna referida a la unitat

El pla estel*

• Doc 3: Diagnosi i propostes per al Carrer Llibertat al barri de Montornès Nord

Forma part del document anterior, i conté el relat complet del procés de millora dels espais públics referits al carrer Llibertat

• Doc 4: Diagnosi i propostes per als darreres del Nou d’Abril al barri de Montornès Nord

Tanmateix, forma part del document 2 i conté tot el treball desenvolupat en relació als espais situats al darrere dels blocs del Carrer Nou d’Abril.

• Doc 5: Pla estel* de la Plaça Joan Miró

Incorpora el relat del procés de millora engegat al voltant de la plaça Joan Miró situada al centre del municipi.

Alhora, tots cinc documents s’estructuren en quatre apartats:

• els territori / els espais lliures

• les persones

• les estratègies d’implicació ciutadana

• les propostes de millora

T2. Esquema documental del projecte del Pla estel* Montornès del Vallés

9

Doc 1

Doc 2

Doc 5

Pla estel* de Montornès del Vallés

Pla estel* de Montornès Nord

Diagnosi i propostes per al Carrer Llibertat al barri de Montornès Nord

Diagnosi i propostes per als darreres del Nou d’Abril al barri de Montornès Nord

Pla estel* de la plaça Joan Miró

Doc 4

Doc 3

10


Equip tècnicEl desenvolupament del procés engegat pel pla estel* ha comptat des d’un bon inici, amb un grup de tècnics multidisciplinar, que ha dissenyat les estratègies d’anàlisi, diagnosi i millores específiques en funció del tipus d’espai que s’estava treballant. Tots nosaltres hem treballat de valent en aquest projecte, convençuts que les noves maneres de fer ciutat passen per un major grau d’implicació en allò que és col·lectiu; tant per part de tècnics com de ciutadans:

• Arnau Boix, disseny inclusiu

• Mireia Peris, estratègies urbanes

• Itziar Gonzàlez Virós, espais d’interacció público-administratius

• Ara Muñío, sociologia i comunicació

• Esteve Boix, disseny gràfic

• Elena Guim, pedagogia urbana

Agraïments a les persones del pla estel*

Els ciutadansCol·laborant estretament amb els membres de l’equip tècnic hem trobat a una ciutadania molt receptiva amb les iniciatives que s’han posat en marxa.

El mapa social del barri de Montornès Nord i el de la plaça Joan Miró eren bastant diferents però, tot i així, la implicació de les persones en el procés ha estat molt positiva.

Volem agrair a tots els veïns i veïnes - tant de Montornès Nord com de Joan Miró - que, malgrat no formen part de cap entitat del municipi, han posat el seu temps a disposició del procés de millora de la ciutat, i l’han enriquit amb les seves aportacions en les entrevistes realitzades, les sessions de visibilització o les jornades de treball en assemblea.

Igualment, destaquem la tasca de les entitats i agrupacions locals que, amb les seves inquietuds construeixen la identitat cultural de Montornès, i han participat activament en el treball dut a terme els darrers mesos.

Equip municipalFinalment, volem posar de relleu que, sense la complicitat de l’equip municipal (tècnic i polític), no hagués estat possible el desenvolupament dels treballs duts a terme.

La bona coordinació dels treballs per part de l’equip tècnic, la capacitat i qualitat del treball de tots ells, i la seva experiència i coneixement de la realitat físicia i social on treballàvem, ha permés que les iniciatives del pla estel* s’ajustessin al màxim a la realitat, alhora que fossin factibles i aconseguissin els seus objecitus.

Igualment, l’equip polític ha apostat amb força per implementar aquesta metodologia de treball a tres bandes: administració - tècnics - ciutadania, la qual cosa ha donat la llibertat a l’equip del pla estel* per ser agossarat en els plantejaments, alhora que compromés amb una estratègia de treball municipal arriscada.

11

És per això que volem agrair el recolzament de tots ells:

• Pere Pasqual, Cap de l’àrea de Territori

• Marta Pérez, directora del Pla de Barris de Montornès Nord

• Marga Fernández, tècnica de participació ciutadana,

• Xavi Casanova, aparellador municipal

• Laura Porqueras, arquitecta municipal

• Toni Cotes, enginyer municipal

• Fernando Sánchez, cap de brigada d’obres del municipi

Imatge d’una reunió de membres de l’equip del pla estel* i part de l’equip de tècnics de l’Ajuntament que han col·laborat en el projecte.

12


EL TERRITORI

14

Doc 1: Pla estel* de Montornès del Vallés - El territori

Amenaça o oportunitat?Els desenvolupaments urbans - teixits residencials i industrials- de Montornès del Vallés estan clarament determinats pels espais intersticials que han anat deixant els diferents tipus d’infraestructures que concorren en aquest territori.

D’una banda, les infraestructures “toves” - les fluvials del riu Congost i el riu Mogent - i, d’altra banda, les infraestructures “dures”: viàries - A7 - i ferroviàries - línia de RENFE i AVE - que, malgrat haver-se implantat en els darrers 50 anys, han condicionat clarament el creixement del nucli.

A més a més, aquesta configuració condiciona les dinàmiques del nucli en sí mateix i en relació amb la resta de municipis i espais lliures de l’entorn en tant que, tant el traçat de les infraestructures dures com de les toves es converteixen en barreres que segmenten el territori desconnectant les illes que generen als espais intersticials.

Sistema d’infraestructures

Pel que fa a les àrees residencials, el municipi consta de dos nuclis aïllats entre sí: Montornès Centre, situat a la plana de la banda sud-est del Mogent, i Montornès Nord, situat a la banda nord, juntament amb el polígon industrial de Riera Marsà. La separació dels dos nuclis, però, no és només física sinó que acaba esdevenint una fragmentació social entre els veïns de tots dos indrets.

Es tracta d’una de les fractures més importants del teixit residencial de Montornès ja que comporta la desvinculació social entre els dos nuclils. Tot això acaba perjudicant als interessos tant de Montornès Nord com del centre. En aquest sentit, cal fer menció de dos aspectes:

• El Pla General d’Ordenació Urbanística Municipal ja preveu una connexió viària entre tots dos nuclis, a través d’una Ronda. Aquestes operacions, sovint esdevenen una oportunitat per generar un apropament a través del desenvolupament de nous sòls residencials lligats per un nou eix viari. Caldrà vetllar perquè aquest eix viari esdevingui un eix cívic i no una nova barrera insfraestructual.

• I precisament a la banda sud del punt on hi ha prevista la connexió entre la futura ronda i el barri de Montornès Nord, s’ha inaugurat recentment una passarel·la peatonal per sobre del Mogent que enllaça amb la xarxa de camins del Pla de Can Vilaró per connectar, alhora, Montornès Centre amb Montornès Nord a través de recorreguts a peu.

Aquesta passarel·la és, per tant, el primer pas per enllaçar físicament tots dos nuclis,. Així, en el moment en què s’hagi de realitzar el projecte de la Ronda, els enllaços socials ja s’hauran teixit i serà més fàcil reformular la relació entre ells.

T3. Esquemes del mosaic territorial del municipi i el seu entorn

15

Pla estel Montornès del Vallès

Passera peatonal prevista

Ronda prevista

Montornès Nord

Montornès Centre

“Illes” al territori

16


Sistema d’espais lliures

Escala supramunicipalPer tal que el sistema d’espais lliures d’un municipi funcioni adequadament i presti el servei d’espai de lleure a la ciutadania, cal que estigui teixit per una xarxa d’espais d’accés públic - municipals i supramunicipals - ben connectats entre ells i adequats a l’ús que se’n vulgui fer. En aquest sentit, les connexions amb els espais lliures, de menor entitat, dels propis nuclis urbans, són cabdals.

En el cas de Montornès, cal destacar cinc grans espais lliures d’abast supramunicipal, els quals conformarien la xarxa primària amb la qual haurien de connectar els espais lliures d’abast municipal; són els següents:

• La llera del riu Mogent: enllaça Montornès Nord amb el centre però no està adequat per a l’ús ni el trànsit públic; la qual cosa el converteix en una barrera només franquejada pel pont de l’Avinguda Llibertat. Igualment, cal apuntar que la vora oest està “taponada” per un conjunt de naus industrials, al seu pas per Montornès Nord, mentre que a la banda del Pla de Can Vilaró, discorre un camí rural que voreja el riu.

• El Parc del Torrent de les Vinyes Velles: Segueix la cursa del torrent que li dóna nom i ha estat adequada, al seu pas pel centre, en un parc urbà. Els punts d’enllaç amb el Mogent, pel Nord, i la serrada Litoral, pel sud, són cabdals per convertir-lo en un connector eficaç.

• El Pla de Can Vilaró: es tracta d’uns camps de blat d’un alt valor paisatgístic, als quals s’accedeix per camins públics des del nord del municipi. L’accés, però, no està enllaçat amb cap espai públic rellevant de dins del nucli. La proximitat del parc del Torrent de les Vinyes Velles seria una oportunitat per donar-li continuïtat.

• El Turó de les Tres Creus: és un lloc tradicional d’esplai del municipi on, actualment, s’ubica el Monsobservans. Les connexions principals es realitzen des de Montornès Nord i en aquest sentit, històricament, ha estat més vinculat al barri.

• La Serralada Litoral: el sud del terme municipal el conformen les estribacions septentrionals de la serralada litoral, més boscoses, amb un interès natural i paisatgístic important.

1. Llera del riu Mogent

2. Parc del Torrent de les Vinyes Velles

3. Pla de Can Vilaró

4. Turó de les Tres Creus

5. Bosc de Can Coll

T4. Espais lliures d’abast supramunicipal.

17


1

2

3

4

5

3

5

2

1

4

18


Escala municipal: espais d’ús públicEn general, que la xarxa d’espais lliures d’abast municipal estigui força vinculada amb altres espais d’ús públic (equipaments) que s’ofereixen és un factor positiu que ajuda a aconseguir uns espais públics més dinàmics, en tant que els equipaments funcionen com atractors d’un gran nombre d’usuaris diàriament: escoles, centres de salut, centres esportius, etc. Principalment, ens referim als serveis que ofereixen els equipaments municipals que han estat prevists al planejament urbanístic vigent, per tal de dotar al municipi d’un nivell de serveis adequat a la quantitat i tipus de la població que abasten.

La distribució dels equipaments al territori no és homogènia respecte al pes poblacional de tots dos indrets; gairebé tres quartes parts de la població es concentren a Montornès Centre (73,75%), i poc més d’un quart a Montornès Nord. És per això que la gran majoria d’equipaments de primer ordre (administratius i sanitaris) es concentren a Montornès Centre, mentre que a Montornès Nord els equipaments que s‘hi ubiquen, principalment, són els de proximitat com ara l’escola (CEIP Marinada i CEIF El Lledoner) o el mercat.

T5. Espais públics d’abast municipal

• A Montornès Centre els equipaments amb més capacitat de mobilització d’usuaris són els escolars, i es distribueixen de manera uniforme entre els diferents barris, tret dels d’ensenyament secundari (IES) que es troben en una situació més perifèrica. Pel que fa als equipaments culturals més importants, com ara la biblioteca, el centre de salut, l’ajuntament i el CEIP Mogent, estan concentrats al nord del municipi i, per tant, no tenen una posició relativament equidistant a la majoria de la població, la qual cosa pot suposar una pèrdua d’atracció d’usuaris.

• A Montornès Nord, en un intent de convidar a l’ús del barri a la població de Montornès Centre, a principis dels 90 s’hi ubiquen dos equipaments d’abast municipal: el Centre Infantil La Peixera i el Centre Juvenil Satèl·lit - vinculats amb el lleure dels més petits - , i, darrerament, s’ha construït darrerament el Centre cultural Montbarri. Tots dos han estat prevists per atendre el públic més jove del municipi, tot i que, la realitat és que només es compta amb usuaris del barri. A més a més, actualment, s’observen deficiències de servei en relació a la població més jove del centre, i s’està provant d’ubicar un espai de lleure per joves i infants al centre.

A. CEIP Can Parera + Escola de Música + Biblioteca

B. CAP

C. Ajuntament

D. Teatre

E-F. CEIP Palau Ametlla

G-H. CEIP Sant Sadurní

I. Galeria Can Xerracan + Ràdio Montornès

J. Can Coll

K. Cementiri municipal

L. Pla de transició al Treball

M. Església Sant Sadurní

N. Aula formació Pintor Mir +Antigues Escoles+ Pistes de Petanca

O. CEIP Mogent

P. IES Marta Mata

Q. Buit

R. Casal de Cultura

S. IES Vinyes Velles

T. Centre Juvenil Satèl.lit

U. Mercat

V. CEIP Marinada

W. Centre infatil la Peixera + Llar d’infants el Lledoner

X. Església Nostra Senyora del Carme

Y. Zona Esportiva Municipal

19


C

B

R

TUX

W

V

Y

SDE

F

GH

I

J

L

MO P

Q

N

K

A

20


Montornès CentreL’espai públic de Montornès Centre funciona a través de la xarxa tradicional de carrers i places. Les places, en concret, són l’espai públic per excelència del centre de Montornès i difereixen unes d’altres en funció de la mida, l’ús o la proximitat als equipaments municipals que les doten d’activitats i usuaris:

• Mida S: les places més petites - fins a 1.000 m2 - són la de Joaquim Mir, Margarita Xirgu, la plaça Joan Miró i la de l’Enxaneta. Les tres primeres, estan associades a un equipament el qual determina fortament els ritmes de la plaça. La Joan Miró evoluciona diàriament amb l’horari de l’escola Sant Sadurní, la de Margarita Xirgu amb el de l’escola de Palau d’Ametlla i, puntualment, amb el Teatre. I la Joaquim Mir, malgrat ser l’avantsala de l’esglèsia del poble, resta buïda la major part del temps en tant que l’equipament religiós no compta amb unes dinàmiques importants d’usuaris. Tot i així, les antigues escoles, que també donen front a la plaça, poden constituir un potencial atractor d’activitat i usuaris en un futur. Finalment, cal fer menció de l’Enxaneta que, malgrat ser la més petita de totes,

1. Plaça Joan Miró

2. Plaça de Pau Picasso

3. Parc dels Gegants

4. Pl. de Joaquim Mir

5. Plaça de les Lleixes

6. Plaça de l’Enxaneta

7. Pl. Margarida Xirgu

8. Plaça de la Font

9. Parc Vinyes Velles

10. Plaça de la Joventut

Connexió peatonal de 1r grau

Connexió peatonal de 2n grau

Accés a espai de lleure

T6. Sistema d’espais lliures a Montornès Centre.

concentra un gran nombre d’usuaris atès que compta amb un espai de joc per a nens petits tancat, a la vora d’una terrassa de bar on els pares i mares controlen el joc dels nens.

• Mida M: les places d’un tamany mitjà - entre 1.000 i 5.000 m2 - , com la de les Lleixes i la de la Joventut, malgrat tractar-se d’espais més grans que les anteriors, funcionen gairebé de la mateixa manera en tant que, els espais on es concentra la gran majoria dels usuaris, és al voltant de les zones de jocs de nens. En aquest sentit, difereixen ben poc de les anteriors tant pel que fa al tipus d’usuaris com a les activitats que en elles es realitzen. A més a més, a la de les Lleixes, es dona la particularitat de tenir una topografia bastant complexa, amb la qual cosa part de la zona urbanitzada com a tova, no es pot fer un ús actiu.

• Mida XL: Les més grans, de més de 10.000 m2 com ara la del Parc del Gegants o el del Torrent de les Vinyes Velles, tenen una posició més perifèrica i, atesa la seva gran dimensió, no necessiten en tanta mesura d’un equipament que dinamitzi les activitats i la

intensitat d’ús de la plaça, sinó que, el propi espai estableix els ritmes més adients. Així, el Parc dels Gegants és un espai d’estada, situat relativament a prop de l’IES Marta Mata i el CEIP Mogent. Mentre que el del Torrent de les Vinyes Velles és un parc lineal, caracteritzat per un recorregut molt clar i amb un caràcter menys urbà que atreu altre tipus d’activitats com el passeig. Igualment, la proximitat d’alguns trams amb equipaments com l’IES Vinyes Velles, també genera activitats estàtiques més puntuals de trobada del jovent.

21


1

2

3

4

5

6

7

8

9

1

2

3

4

5

6

7

8

9

10

9

9

10

22


Montornès NordL’espai públic de Montornès Nord no està estructurat segons les pautes tradicionals del model de plaça - carrer, sinó segons un sistema propi que organitza els espais intersticials que els blocs d’habitatges deixen entre sí. Els blocs tenen un número assignat i és aquesta la manera en què els veïns i veïnes del barri identifique n els espais lliures que els envolten. No es parla d’un carrer, sinó del davant o el darrera del bloc número “x”.

Es generen així, d’una banda, espais interiors de més entitat, envoltats d’edificis d’habitatges que sí són reconeguts com a places: la Plaça del Poble, la del 1r de Maig, etc. Mentre que, d’altra banda, hi ha un munt de racons exteriors, més petits, que, malgrat no tenir la categoria de plaça, tenen la dimensió suficient per ser-ho. És a dir, en ser tractats com espais residuals entre blocs, han perdut la seva vocació d’espai públic, en molts casos, per esdevenir un espai al servei del vehicle privat.

• Mida M: de les places d’entre 1.000 i 5.000 m2, n’hi ha que estan situades en una posició més interior, com la Plaça de l’Autonomia i

1. Espai de rebuda de la passera

2. Plaça de la Pèrgola

3. Plaça de la Sorra

4. Plaça del Sud

5. Darreres del carrer Nou d’Abril

6. Plaça del poble

7. Plaça del Primer de Maig

8. Plaça Lluís Companys

9. Plaça de l’Església

10. Plaça de l’Autonomia

11. Pl. de Federico García Lorca

12. Pl. Carrer Federico Garcia Lorca

Connexió peatonal de 1r grau

Connexió peatonal de 2n grau

Accés a espai de lleure

T7. Sistema d’espais lliures a Montornès Nord.

la del Primer de Maig, i funcionen amb els usuaris procedents dels blocs de pisos que les envolten. Hi ha d’altres espais que, malgrat anomenar-se places, no tenen la consideració de tal, com és el cas de les tres situades més al sud: de la Pèrgola, del Sorral i la del Sud. Són espais tangencials al barri, situats entre els vials de trànsit i els espais interins d’estada; en aquest sentit, són utilitzats més com a espais de pas que com a llocs de trobada.

• Mida L: les places entre 5.000 i 10.000 m2, són els espais de referència al barri. La plaça Lluís Companys, atesa la seva peculiar configuració definida amb suaus turons al voltant d’un creuament de camins, fa que, d’una banda, es converteixi en un espai de pas entre el carrer Federico García Lorca i el final del carrer Llibertat, a través dels espais entre els blocs 21-22-23-24. Igualment, combina els espais verds dels turons amb una zona específica adequada com a camp de futbol i una zona de jocs infantils, totes dues molt concorregudes i utilitzades per nens i nenes provinents d’arreu del barri i, principalment,

dels blocs de les vores. Així, la plaça del Poble és el centre referencial del barri com a espai públic, on s’organitzen tota mena d’activitats lúdiques. En tant que les seves dimensions generoses dibuixen un espai molt obert on hi tenen cabuda diversitat d’activitats, no té tanta necessitat d’activitat comercial a les plantes baixes la qual s’ha desplaçat cap a espais de dimensions més controlades.

23


2

3

4

5

6

7

8

9

10

2

3

4

5

5

6

79

8

10

11

12

1

11

24


entrevista realitzada

entrevista pendent

direcció d’àrea

missatge entrevistat

missatge estel*

T9. Fitxes d’entrevistes amb personal de l’Ajuntament de Montornès.

T8. Estructura Administrativa de l’Ajuntament de Montornès.

entrevista realitzada

entrevista pendent

direcció d’àrea

missatge entrevistat

missatge estel*

Mapa adminsitratiuEstructura administrativaEl Pla Estel és una proposta metodològica que situa l’ espai públic en el centre d’ atenció de l’ acció política i ciutadana d’ un municipi. La seva intenció prioritària és promoure que tothom pugui prendre consciència de la importància que té la qualitat del sistema d’ espais públics per al conjunt de la societat i com incideix en el bon o mal funcionament del municipi. En aquest procés de presa de consciència i identificació de responsabilitats compartides caldrà implicar tots els agents ciutadans, econòmics, culturals, administratius i polítics. Tothom podrà trobar així, el seu rol i descobrir quina és la seva aportació estratègica en la construció d’ una ciutat més col·laborativa i integrada.

Per aquest motiu, és molt important situar el conjunt de l’ Administració Municipal com una prolongació natural de l’ Espai Públic. En certa mida, és la seva expressió organitzativa i per tant ens caldrà reforçar i fer visible el seu vincle. En l’ Ajuntament de Montornés i de la mà de Xarxa Consultors, s’ha fet un programa de modernització organitzativa i una proposta d’ organigrama que apunta els reptes per poder “avançar cap a una organització eficient i eficaç que funcioni independentment de l’ equip de govern de cada

moment”. Aquesta voluntat d’ autonomia per part de l’ administració pública respon al lògic compromís dels seus treballadors i treballadores amb “implantar a l’Ajuntament un model organitzatiu que permeti definir els objectius estratègics i operatius”. És a dir, “incorporar un procediment de planificació estratègica i alinear a les persones amb els objectius generals de la corporació i disposar d’ una organització que permeti fer un seguiment i avaluació dels objectius”.

En el següent organigrama es visualitza molt fàcilment l’ estructura organitzativa de l’ Ajuntament de Montornés i s’ indica quines han estat les àrees i departaments que s’han vinculat a través de les entrevistes.

25


PRESIDÈNCIA ACCIÓ SOCIAL CIUTADANIA GESTIÓ ECONÒMICA SEG. CIUTADANA i CONVIVÈNCIA

TERRITORI

OAC

Projectes estratègics

Mitjans de comunicació

Serveis socials

Polítiques d’Igualtat

Promoció econòmica

Educació

Joventut

Participació ciutadana

Cultura, Festes i Patrimoni

Esport

Urbanisme

Medi ambient i sostenibilitat

Serveis municipals

Obres públiques

Via pública

S. jurídics i administratius

Serveis tècnics

Policia local

Convivència i civisme

€

S. jurídics i administratius

Gabinet d’alcaldia

Planif., Organitz. i processos

Contractació i Compres

Arxiu Admin. i Invent. de Béns

Recursos Humans

Noves tecnologies

Gestió d’ingressos

Comptabilitat

Planif., Gest. i control pressupost

Transferències i subvencions

Tresoreria

Promoció de la salut pública

Consum

Cooperació internacional

Promoció del municipi

Habitatge

Disciplina Urbanística

Protecció civil

26


ÀREA DE PRESIDÈNCIA

Pilar CasillaL’OAC és un servei de l’Ajuntament que registra

incidències en l’ espai públic. Les seves funcions són les

d’informar, les de registre, les del padró i cens electoral. Les

qüestions es realitzen a través d’ instàncies i escrits, per

telèfon i a través de la pàgina web.

Es treballa en la implementació dels procediments

de queixa i reclamacions, mirant de fixar el temps màxim

de resposta i el seguiment del recorregut i derivació a les

diferents àrees.

Es vol substituir “reclamació” per “suggeriment” i

reconduir la rumorologia pel coneixement de les accions

correctores de l’administració pública.

El web de l’ajuntament pot incloure un espai dins

l’OAC per al seguiment i valoració de les accions i

transformacions que tinguin lloc als espais públics.

Oficina d’Atenció Ciutadana

Marga GenéDes d’aquest departament s’atenen els espais

comunicatius municipals de Ràdio Montornés, el web i

les xarxes socials, i la revista Montornés viu. També s’atén

premsa i altres mitjans de comunicació.

Es veu necessari crear un protocol d’ informació dels

processos urbanístics.

Es pot iniciar el relat d’una transformació o millora

d’un espai públic amb la pròpia diagnosi col·laborativa.

D’aquesta manera es posa més èmfasi en la implicació

propositiva i participativa de la gent, en lloc de fer-ho

només des de la queixa.

En matèria d’ obra pública, és important fer un

seguiment de l’espai en transformació i poder informar-ne

amb continuitat. Cal tenir en compte però, la capacitat de

digestió informativa que la gent té.

L’àrea de territori pot fer, pel que fa a l’espai públic,

d’espai agregador de les diferents àrees administratives i

les seves polítiques ciutadanes.

Departament de Mitjans de Comunicació

Rafael FolchEs treballa per implantar a l’Ajuntament un model

organitzatiu que incorpori procediments de planificació

estratègica i alinie a les persones amb els objectius

generals de la corporació.

Es volen reforçar els elements transversals de la

gestió com són la dels RRHH, la gestió econòmica, la

de qualitat, la de planificació i organització del treball,

així com els sistemes d’ informació i altres de polítiques

generals.

Al sistema d’espais públics i equipaments hi conflueixen

accions i objectius de totes les àrees. Això el converteix

en un element potencial de tranversalitat de procesos

administratius.

La unitat de sistemes d’informació es pot reforçar

amb eines i programari de georeferenciació de dades (GIS),

i situar-se dins l’àrea de Territori.

Departament de Projectes Estratègics

27


ÀREA D’ACCIÓ SOCIAL

José GómezEl Pla d’Igualtat marca 7 línies estratègiques d’accions a

implementar amb totes les àrees de l’ajuntament. Amb

una d’elles s’ha contractat l’agent d’Igualtat Jóse Gómez.

Línia 1 (impuls de polítiques de gènere). El disseny

inclusiu aporta indicadors d’ús de l’espai públic, i inicia

la formació en disseny des d’una perspectiva de gènere.

/ Línia 3 (foment de la participació sociopolítica de les

dones). Es pot fomentar l’aparició d’espais físics d’atenció

a infants i d’espais de trobada de la ciutadania. / Línia

6 (inclusió de la perspectiva de gènere en el disseny de

la ciutat. Es pot elaborar un mapeig dels punts obscurs i

perillosos o zones de baixa seguretat.

Montornès Nord i Montornès Centre tenen diferents

dinàmiques de grups. A Montornès Nord les dones

grans no tenen espais comuns amb les dones joves

immigrades. Possibles espais de trobada al voltant del

tèxtil i la cuina.

Si Territori (habitatge i espai públic) comptés amb la

implicació de dones, la nova “custòdia” ciutadana

reforçaria l’associacionisme i la percepció de seguretat.

Departament de Polítiques d’Igualtat

Maribel Pinza Es posa ènfasi en la influència de situar els equipaments

municipals en la perifèria del nucli.

El sistema de places de Montornès centre està

connectat peatonalment de manera molt deficitària amb

els equipaments: baixa intensitat d’ús i d’ocupació de

l’espai públic per part de determinats perfils ciutadans.

No hi ha equipament de referència infantil/juvenil a

Montornès Centre.

És important la creació i pacificació d’eixos cívics que

interconectin equipaments públics amb el sistema de

places. Fer-los inclusius de diferents edats i generacions

afavorirà la corresponsabilització i control ciutadans.

Departament de Serveis Socials i Ciutadania

Rosa Padilla i Àngels Puig Es centren amb aspectes relacionats amb la borsa de

treball i els serveis a les empreses.

Mapificar els espais de formació per a aturats i els

locals comercials buits els posaria en relació amb l’espai

públic i els equipaments. Usos específics d’aquestos locals

incrementarien la vitalitat social a l’espai públic.

És positiu implicar les petites empreses del municipi

en la recuperació i dinamització econòmica de l’entorn de

l’espai públic .

Es poden preveure plans d’ ocupació específics

relacionats amb la custòdia de l’espai públic, amb

el manteniment i seguiment de les seves activitats

i transformacions, i amb les valoracions i propostes

ciutadanes.

Departament de Promoció econòmica

28


ÀREA DE CIUTADANIA

Encarna HervàsL’ àrea de ciutadania consta de 7 departaments. Aquestos,

interaccionen amb 52 associacions i organitzacions

ciutadanes, 7 de les quals són associacions veïnals.

Es detecta un cert esgotament de la ciutadania envers

la col·laboració en procesos de participació dirigits des de

l’administració.

Enlloc de ser l’ Ajuntament qui promogui la

participació de dalt a baix , s’ establirien mecanismes per

a la comunicació continuada dels veïns i veïnes a través de

l’OAC i els equipaments públics.

Conjuntament amb les àrees de d’Acció social i

la de Ciutadania es podrien disposar ponts estables

de visualització de necessitats per reforçar un canvi

estratègic en la situació i creació d’ equipaments públics.

La custodia de l’ espai públic pot ampliar-se a la

gestió d’equipaments, a programacions culturals, i a

la cooperació d’associacions i entitats en la recerca

d’estratègies de millora i dinamització d’espais lliures.

Direcció d’Àrea de Ciutadania

Sergi GiménezAquest departament té una característica estratègica:

gestiona dades durant les 24 hores del dia de tots els

espais públics del municipi i de la mobilitat general.

Els conflictes que afronta es divideixen en els

deliqüencials, els de faltes administratives, i els d’espais

de convivència i activitats en l’ espai públic. Aquest darrer

grup és estacional (es concentra en els mesos que van de

març a setembre).

La rellevància de les dades que des de la policia local

es poden obtenir fa necessari que s’incorporin al grup de

gestió i visualització del GIS corresponent.

Es diferencia clarament entre Montornès Centre i

Montornès Nord. Al primer, els conflictes són deguts a

l’ocupació i ús de l’ espai públic. Al segon, els conflictes que

sorgeixen són de convivència i lligats a l’ horari nocturn.

Departament de Policia Local

ÀREA DE SEGURETAT CIUTADANA I CONVIVÈNCIA

ÀREA DE TERRITORI

Eva QuerolTé nombrosos departaments (9) i és important conèixer la

capacitat en recursos humans i gestió de què disposa.

Si Territori ha de ser l’espai transversal i agregador

de la resta d’àrees, cal valorar quines són les millores

estratègiques a incorporar.

La unitat de sistemes d’informació es pot reforçar

amb eines i programari de georeferenciació de dades

(GIS), i ha de funcionar com un sistema trans-àrea a

l’ajuntament.

Es podria vincular als agents de via pública i als

agents cívics amb el Departament de Serveis Municipals.

S’optimitzarien recursos humans i s’incorporaria la

ciutadania en tasques de custodia urbana.

Departament de Seveis Jurídics i Administratius

29


30


T10. Resum: Àrea de Territori com a àmbit agregador.

PSC PP CiUICV

[Govern] [Oposició]

Responsable polític

Regidor

Ciutadans no associats a involucrar

Ciutadans no associats involucrats

Àrea de territori: àmbit agregadorEn aquest context de renovació organitzativa, el Pla Estel preveu una sèrie d’ entrevistes amb persones de les diferents àrees organitzatives de l’ ajuntament. Es tracta que el Pla Estel pugui esdevenir també, un element transversal d’ interconexió entre les mateixes arèes i la ciutadania. L’ espai públic que és l’ objecte d’atenció del Pla Estel, és el motiu al voltant del qual les diferents àrees aporten el seu coneixement i experiència en la gestió i atenció de la ciutadania.

A l’Àrea de Presidència, el departament de l ‘OAC , el Departament de Mitjans de Comunicació i el Departament de Projectes Estratègics, tenen continuament relació i estan implicats en aquelles coses que passen en l’ espai públic . Amb les àrees d’ Acció Social i de Ciutadania , s’ hi relacionen fins a 74 associacions ciutadanes de tot tipus ( socioculturals, esportives, comercials , veïnals, etc..).

Totes elles tenen un lloc o emplaçament que les situa en el territori i totes , per tant, queden estretament vinculades amb l’espai públic. L’ Àrea de seguretat ciutadana i de convivència , també

es relaciona d’ una manera especialment directa amb l’ espai públic i té un paper estratègic en la seva qualitat . Aquestes 4 àrees necesitarien doncs, del reconeixement per part de tota l’ estructura organitzativa, del seu paper estratègic en el disseny i en la “custòdia” de l’espai públic. Per això, la cinquena àrea, la de Territori , amb els seus 9 departaments , necessitària traçar un espai col.laboratiu permanent amb les altres 4 àrees que anès nodrint informació i propostes.

El Pla Estel apunta a una metodologia de millora progresiva i sostenible del seu sistema d’ espais públics, que implicarà també, els seus equipaments i espais de participació ciutadana i per tant, la connectivitat entre àrees que hi tenen relació.

31


€

Mon

torn

ès C

entr

eM

onto

rnès

Nor

d

Religioses (3)

Socials (6)

Escolars (12)

Veïnals (7)

Comercial (1)

Juvenils lúdiques (3)

Socioculturals(10)

Esportives(15)

Culturals(16)

Plaça Joan Miró

Plaça de Pau Picasso

altres

Plaça de la Pèrgola

Plaça del sorral

Carrer Llibertat

Darreres 9 d’Abril

Ràdio

Jutjats

CAC

C. Satèl·lit

Peixera

Llar d’infants

Bòbila

Casal cultura

Escola música

etc...

etc...

Oficina de barri

Biblioteca

Arxiu històric

Eq. esportius

GESTIÓ ECONÒMICA

Pla

este

l

Pla

igua

ltat /

Pla

jove

Pla

mob

ilita

t

Pla

com

erç

Pla

dire

ctor

soc

ieta

t de

la in

form

ació

Pla

salu

t púb

lica

Pla

estra

tègi

c

ESPAISPÚBLICS

ENTITATS IASSOCIACIONS

EQUIPAMENTSPÚBLICS

ÁREESADMINISTRACIÓ

CIUTADANSNO ASSOCIATS

REPRESENTANTS POLÍTICS

PRESIDÈNCIA

ACCIÓ SOCIAL

TERRITORI

CIUTADANIA

SEGURETAT I CONVIVÈNCIA

PLANS SECTORIALS

Parc dels Gegants

Pl. de Joaquim Mir

Plaça de les Lleixes

Plaça de l’Enxaneta

Pl. Margarida Xirgu

Plaça de la Font

Parc Vinyes Velles

Plaça de la Joventut

altres

Plaça del Poble

Pl. Primer de Maig

Pl. Lluís Companys

Plaça de l’Esglèsia

Pl. de l’Autonomia

Plaça del Sud

LES PERSONES

34

Doc 1: Pla estel* de Montornès del Vallés - Les persones

Caracterització de la poblacióLa població actual, segons dades del padró del 2013, és de 16.150 persones. Malgrat que és un municipi que presenta una estructura urbana dispersa, amb dos nuclis urbans principals (Montornès Nord i Montornès Centre) i una sèrie de nuclis residencials (Can Parera, Can Comas, Can Sala, el Castell, les Vinyes Velles-Casablanca-Can Bosquerons de Dalt, El Telègraf, Manso Calders, Can Coll, Mas Coll, Can Xec i l’Ametller) té una densitat poblacional elevada, 1.583,33 hab/km2 , en relació a la de la comarca del Vallès oriental, 473,6 hab/km2, a la qual pertany.

Tal i com podem observar en el mapa, la població es concentra principalment en el districte primer, Montornès centre, on viuen 12.496 habitants, front els 3.654 que viuen en el districte segon, Montornès Nord. El districte amb més població també és el que presenta major densitat, 1.690,83 hab/ km2 front Montornès Nord, que presenta una densitat de 1.230,57 hab/km2.

El creixement intercensal que ha tingut el municipi entre 2001 i 2011 ha estat de 3.287 persones. El creixement tota l(la mitjana anual) expressada en tasa per 1000 habitants és de 22,67. Aquest creixement total, podem senyalar que s’ha donat

principalment per creixement migratori, amb una mitjana anual de creixement del 13,65 x 1000 habitants, front un creixement natural de mitjana anual, del 9 x 1000 habitants.

La piràmide d’edats de la població per grups d’edat quinquenals, amb dades de l’últim padró, mostra que Montornès del Vallès té una estructura d’edats jove. El quinquenni amb més percentatge d’efectius, amb un 10%, és el comprés entre els 30 i 34 anys. Entre els 30 i els 49 anys es troben els quinquennis amb més efectius, esdevenint el 36% de la població total. En quant a la piràmide d’edats de la població per cada districte, trobem algunes diferències entre Montornès Nord i Montornès centre. L’estructura per edats de Montornès centre es diferencia amb la municipal en el fet que encara que el gruix de la població es concentra també entre els 30 i els 49 anys, el quinqueni amb més percentatge de població en aquest cas, és el comprés entre els 35 i 39 anys, on es concentren el 10,20% dels efectius. D’altra banda, l’estructura d’edats de Montornès nord encara que manté moltes similituds amb la municipal, presenta un tret característic i és el nombre d’habitants entre 0 i 4 anys, que és situa en el 8,92% front al 7,33% a nivell municipal.

Mapa social

0

40000Densitat (hab/km2)

100 Habitants

T11. Població i densitat d’habitants per seccions censals al municipi de

Montornès del Vallès.

35


Secció 1

Secció 2

Secció 3

Secció 2

Secció 3

Secció 4

Secció 5

Secció 6

Secció 7

Secció 1

Districte Segon

Districte Primer

36


Si passem a observar l’estructura per grans grups d’edats que presenta Montornès, aquesta és lleugerament més jove que l’estructura per edats del Vallès Oriental, encara que el grup d’edat predominant és igual en els dos casos,el que va dels 15 a 64 anys, amb un 68,01% en el municipi i un 67,75% en el cas de la comarca. A nivell districte, trobem diferències, ja que el districte de Montornès Nord presenta un percentatge de població menor de 14 anys superior a les dades municipals(21,32%) alhora que també presenta un percentatge superior en el nombre de població entre 65 i 84 anys(12,34%) i majors de 85 anys(1,45%). Pel contrari, el districte de Montornès Centre, té menys efectius de població menor de 14 anys (18,17%).

Segons dades del padró del 2013, el 13,98% de la població de Montornès ha nascut a l’estranger. La distribució d’aquesta població nascuda a l’estranger, no és homogènia per tot el territori. De fet, el tret característic és que a nivell districte, és concentra en el districte de Montornès nord, on un 28,55% de la població ha nascut a l’estranger, front un 8,78% en el districte de Montornès Centre.

És rellevant també el fet, que aquesta població és concentra principalment en les seccions 1 i 3 de Montornès nord, on arriba a suposar el 46,21% i el 32,08% de la població total de la secció, respectivament.

La característica principal d’aquesta població nascuda a l’estranger resident al municipi és que a nivell municipal, el 45,53% és nascuda al Marroc. En ordre, la població estrangera restant, ha nascut el 9,92% en Romania i el 3,37% a Argentina. La resta de països, cap representa un percentatge superior al 3% com a país de naixement de la població estrangera de Montornès del Vallès. Si realitzem aquest mateix anàlisis per nacionalitats de la població extrangera resident al municipi, ens tornem a trobar que la nacionalitat dominant entre la població estrangera del municipi és la Marroquina, amb un 16,21%, seguida de molt lluny, per la senegalesa amb un 0,78% i la romanesa amb un 0,73%. Senegal

Altres

Romania

Marroc

Argentina

0%

50%Estrangers

País d’orige

T13. Proporció de població estrangera per país d’orige a l’àmbit municipal,

al Districte Primer, i al Districte Segon.

T12. Percentatge de població estrangera per Districtes i per Seccions

Censals.

37


Montornès del Vallès

Montornès Centre

Montornès Nord

Secció 1

Secció 2

Secció 3

Secció 2

Secció 3

Secció 4

Secció 5

Secció 6

Secció 7

Secció 1

Districte Segon

Districte Primer

38


Les diferències venen a l’hora de fer aquest mateix anàlisis a nivell districte. En el cas de Montornès centre, en l’ordre de percentatges, encara que diferents,es mantenen Marroc, Romania i Argentina com a països principals de naixement, amb un 19,69%, 16,73% i 6,50% respectivament. Al districte 1 per tant, és on es concentra principalment la població nascuda a Romania i Argentina. Per contra, a Montornès nord,a diferència del nivell municipal i de Montornès centre, els tres països de naixement principals són Marroc, Senegal i Romania, amb un 67,82%,4,13% i 4,04% respectivament.

És en aquest districte on trobem el gran volum de població estrangera nascuda a Marroc i on viuen principalment la població nascuda al Senegal. Aquest mateix anàlisis fet per nacionalitat de la població estrangera resident, presenta els mateixos resultats en el cas de Montornès nord. En el cas de Montornès centre, marroquina i romanesa serien les nacionalitats principals seguides en aquest cas per la uruguaiana.

Homes Dones

de 0 a 14 anys

de 15 a 64 anys

de 65 a 84 anys

de 85 anys i més

T15. Proporció de població per edats a l’àmbit municipal, al Districte Primer,

i al Districte Segon.

T14. Piràmide poblacional per sexes a l’àmbit municipal, Districte Primer i

Districte Segon, i Secció 2 del Districte Primer.

39


0300 300600 600900 900

0

20

40

60

80

0300 300

0

20

40

60

80

0300 300

0

20

40

60

80

0300 300600 600900 900

0

20

40

60

80

Montornès del Vallès Montornès Centre

Montornès Centre - secció 2Montornès Nord

Montornès del Vallès

Montornès Centre

Montornès Nord

ESTRATÈGIES D’IMPLICACIÓ CIUTADANA

42

Doc 1: Pla estel* de Montornès del Vallés - Estratègies d’implicació ciutadana

Eines col·laborativesL’objectiu general d’implementar el Pla estel* a Montornès del Vallés és el de millorar els espais d’ús públic del municipi a través de la col·laboració estreta entre tècnics, ciutadans i polítics.

Per aconseguir-ho, es van engegar tot un seguit d’estratègies d’implicació ciutadana dissenyades a dues escales diferents: a escala municipal, i específics per cadascun dels àmbits de treball proposats: montornès nord i joan miró. Totes dues, es poden englobar en tres grans línies de treball:

• Implicació ciutadana

• Comunicació fluïda i transparent

• Transversalitat amb les polítiques municipals.

A partir d’aquestes línies de treball es varen plantejar estratègies i accions que aconseguissin l’objectiu principal.

Estratègies municipals

A continuació es detallen les accions concretes que es van derivar, i que afectaven a la globalitat del municipi; les que afecten individualment als espais concrets de millora es detallaran als documents específics de cadascun d’ells.

43


OBJECTIUS GENERALS ESTRATÈGIES ACCIONS plaestel*a1 Cinefòrum

a2 Estratègies d'implicació específiques amb entitats vinculades a cada espai de treball: Joan Miró i Montornès Nord

a3 Treball amb CEIP Sant Sadurnía4 Treball amb CEIP Marinada

e5 Engrescar als ciutadans no associats

a5

e6 Presentacions en obert de les fites més importants del procés

e7 Relat del procés a6 Enregistrament del plaestel*a7 Dipitya8 Facebooka9 Twittera10 Blog

a11 Ràdio Montornès

a12 Entrevista a Vallés Visió

a13 Reportatges a Montornès Viu

e15 Presència al carrer a14 Panells informatius i bústia als espais de treball

a15 Pla de Mobilitat

a16 Projecte de la passarel·∙la sobre el riu Mogent

a17 Dinamització comercial a Montornès Nord: "Aixequem persianes"

o3

o2

o1 e1

e3

e8

e12

e16

Implicació ciutadana

Comunicació fluïda i transparent

Transversalitat de les polítiques municipals

Engrescar en el debat a les entitats associades

Incorporar la mirada dels nens i nenes

Presentació Pla estel* Montornès del Vallés del 18/06/2014

Presència a les xarxes socials

Presència als mitjans de comunicació local

Coordinació de plans i projectes en marxa al municipi

44


Cinefòrum(a1) El Centre d’Estudis de Montornès del Vallés organitza, mensualment, sessions de Cinefòrum en obert. Tot aprofitant aquesta iniciativa d’una entitat municipal, es va proposar realitzar un cicle de cinema amb el lema “La ciutat com escenari”.

L’objectiu era abordar les tres dimensions de la ciutat:

• urbs: espai físic urbà, la ciutat com a fet físic, material, morfològica, com a paisatge oposat a l’entorn rural.

• civitas: comunitat humana, complexe orgànic de grups socials i institucions, ciutat com producció social i cultural

• polis , sentit polític, ciutat com àmbit de les relacions de poder i l’exercici dels drets ciutadans i llibertats públiques.

En conseqüència, es proposaren tres sessions (una a l’octubre i dues al novembre), que tractessin, precisament, aquestes dimensions de la ciutat:

• The human scale: documental elaborat per l’oficina d’arquitectura de Jan Gehl (Dinamarca), on es descriuen noves maneres de treballar i millorar els espais públics de grans ciutats d’arreu del mòn, a partir de l’estudi del comportament i les interaccions de les persones amb el seu entorn. Tot plegat, a partir d’una crítica de les grans transformacions urbanístiques dels darrers anys, amb grans inversions econòmiques, que no tenen en compte els seus usuaris principals: la gent.

• Tapas: película ambientada a un polígon residencial de l’extraradi de Barcelona (L’Hospitalet de Llobregat), d’unes característiques tipològiques similars a Montornès Nord, on es narra la vida de veïns i veïnes del barri, prenent com a epicentre un petit bar: espai de trobada per excelència de l’entorn. A partir d’aquest exemple, es volia fer una reflexió sobre els lligams que les comunitats veïnals construeixen, si disposen d’espais col·lectius d’encontre: bé siguin espais públics, o bé espais d’ús públic com ara bars, botigues, etc.

• El efecto Iguazú: el documental, realitzat arran de l’acomiadament de 1.800 treballadors de l’empresa Sintel quan va ser privatitzada l’any 2.001. Relata com es va construir el “Campamento de la Esperanza”, que els treballadors van aixecar al Passeig de la Castellana de Madrid, com a mesura de protesta davant la inacció del govern d’aquell moment, fins que fou desmantellada 4 mesos més tard.

Per tal de distribuir de manera equilibrada la presència de veïns i veïnes del municipi, i tot tenint en compte la desconnexió entre la zona centre i el barri de Montornès Nord, la primera i la tercera van tindre lloc al Teatre Municipal (centre), i la segona a l’Espai Montbarri (montornès nord).

45

45


46


Treball amb escoles(a2-a3) Per tal d’incorporar la visió i expectatives dels infants del municipi, es va proposar treballar amb l’Escola Sant Sadurní, situada a la vora de la plaça Joan Miró, i els de l’Escola Marinada, de Montornès Nord. L’objectiu general era el d’incorporar la seva visió i expectatives en el procés de transformació dels espais públics del municipi i, de manera més específica:

• Sensibilitzar els infants i la comunitat educativa sobre la importància de la participació ciutadana.

• Promoure el dret dels infants a participar en la seva escola i el seu poble.

• Fomentar la seva participació en la presa de decisions que els afecten directament

• Reforçar el sentit de pertinença dels infants al municipi

• Reforçar el protagonisme respecte al disseny del poble.

Nenes de l’escola Sant Sadurní muntant l’estel

CEIP Sant SadurníEn el cas de la plaça Joan Miró, es va treballar amb els nens i nenes de 3r, 4t i 5é i se’ls va demanar que construïssin un estel on se’ns explicava què els agradava fer a la plaça, què hi feien i quin indret escollien per realitzar les seves activitats. Tanmateix, se’ls va demanar que la dibuixessin i, els estels de cada nen que contenien tota aquesta informació, es van penjar a la plaça el dia de la presentació pública del pla estel*.

A partir de les dades recollides, es van extreure conclusions relatives a l’ús i la percepció dels infants. D’una banda, els nens i nenes valoraven elements específics de la plaça com la font per jugar, alguns dels gronxadors, o d’altres que han desaparegut com el tobogan. I, d’altra banda, amb el joc a pilota posaven en evidència un conflicte latent a la plaça amb la resta d’usuaris.

El resultat complet del procés es pot consultar als documents annexes.

74

47


9"

3. Conclusions!

3.1. Anàlisi!de!la!diagnosi!

A"la" fase"de"diagnosi"es"van" identificar" les"diferents"visions"dels" infants"sobre" la"Plaça"Joan"Miró" i"es"van"

recollir"elements"positius"i"negatius"i"algunes"propostes"i"demandes"sobre"la"plaça."

"

Els" infants"de" l’Escola"Sant"Sadurní"ens" transmeten"amb"els" seus"dibuixos" i"escrits"que"coneixen" la"Plaça"

Joan"Miró"perquè"l’utilitzen"a"diari.""

"

El"fet"més"destacable"és"la"necessitat"majoritària"d’expressar"els"seus"desitjos."Volen"canvis"a"la"plaça."I"el"

que"més"reclamen"és"que"tornin"a"colWlocar"el"tobogan."

"

Saben"que" juguen" a" pilota," encara" que" estigui" prohibit," i" els" hi" agradaria" poder" fer\ho" sense"molestar" a"

ningú"i"tampoc"els"hi"agrada"perdre"la"pilota."

"

Juguen"a"tota"la"plaça,"diferenciant"cada"lloc"en"funció"de"l’activitat"que"hi"fan:"els"bancs"i" les"escales"per"

parlar"amb"les"amigues"i"amics,"la"part"central,"com"és"plana,"per"patinar"i"jugar"a"la"pilota"i"la"part"vermella"

per"gronxar\se"i"bressolar\se"amb"el"dofí.""

"

Els"hi"agrada"que"hi"hagi"la"font"perquè"poden"beure"quan"tenen"set"i"jugar"a"guerres"de"globus"d’aigua"a"

l’estiu,"quan"fa"calor."També"els"hi"agrada"que"hi"hagi"arbres"perquè"donen"ombra."

Es"relacionen"més"amb"amics"i"amigues"que"amb"familiars"quan"estan"a"la"plaça."

"

Les"opinions"dels"infants"s’han"estructurat"en"quatre"blocs"temàtics:"les"activitats"que"fan"la"plaça,"els"llocs"

on"es"fan,"les"relacions"que"s’hi"produeixen"i"els"desitjos"dels"infants."

A"mode"de"síntesi"es"presenten"a"continuació"quatre"núvols"de"paraules"d’aquests"quatre"eixos"temàtics,"

on"destaquen"els"aspectes"més"emprats"pels"infants."

"

Activitats

10"

Llocs

!!!!!

Relacions

Desitjos

"

Activitats

Llocs

Resum per núvols de paraules del treball amb nens i nenes de l’Escola Sant Sadurní

10"

Llocs

!!!!!

Relacions

Desitjos

"

10"

Llocs

!!!!!

Relacions

Desitjos

"

Relacions

Desitjos

48


CEIP MarinadaEl treball amb l’Escola Marinada fou una mica més exhaustiu i dil·latat en el temps i es van treballar els espais públics del barri a diferents escales:

• Es va realitzar el mateix joc d’estels que a l’escola Sant Sadurní i, igualment, es van exposar a la plaça del Poble el dia de la presentació pública del 18 de juny 2014.

• Posteriorment, es va organitzar una passejada amb els infants pel barri, que resseguia els diferents espais de treball que el pla estel* tenia l’encàrrec de millorar: carrer Lliberat i darreres del Nou d’Abril, on van poder fer les seves aportacions pel que fa a l’anàlisi dels espais.

• Es va elaborar una enquesta que va ser treballada, des de casa, amb les famílies dels infants, per tal d’involucrar les valoracions dels adults al procés.

• I, finalment, es va treballar a les aules sobre propostes concretes de millora a partir de les reflexions fetes amb els exercicis anteriors.

Les conclusions d’aquest treball es recullen als annexes

Nenes de l’escola Marinada muntant l’estel

dibu�a el

lloc o

n jugues

121

49


Resum per núvols de paraules del treball amb nens i nenes de l’Escola Matrinada

50


Cartell - convocatòria de la presentació pública del pla estel*

Presentació pública 18 Juny 2014 Pla estel* Montornès del Vallés(a4) Amb l’objectiu de emmarcar els treballs del pla estel* com a nova estratègia municipal per treballar els espais públics de Montornès tenint en compte la veu dels veïns i veïnes, es va decidir realitzar una presentació pública que tingués com a escenari els espais públics que anaven a ser objecte de treball.

En aquest sentit, es va realitzar una passejada fotogràfica que s’iniciava a la plaça del Poble de Montornès Nord, on es van exposar els estels dels infants de Marinada, i finalitzava a la plaça de Joan Miró, on hi trobàvem els estels de l’escola Sant Sadurní.

A tots dos indrets es van explicar els objectius del projecte i

L’objectiu era posar en evidència la desconnexió existent entre el centre del municipi i el barri de Montornès Nord, a través d’un recorregut que enllacés tots dos espais, amb el pretext del pla estel*, com a nova manera de treballar l’espai públic basat en les experiències de les persones. 50

51


Imatges de la presentació del pla estel* a la Plaça Joan Miró.

52


Enregistrament del procés(a5) Tenint en compte que, a nivell municipal, es valorava positivament apostar per noves maneres de treballar projectes d’espai públic juntament amb la ciutadania, es va considerar interessant enregistrar el procés dut a terme per l’equip del pla estel*.

Es va fer l’encàrrec a un tècnic especialista en audiovisuals per tal que fés un seguiment de les diferents accions que l’equip del pla estel* realitzava amb els veïns i veïnes del municipi. El resultat es recollirà en un petit documental de curta durada que, a mode de relat, exposarà la nova experiència de treball.

Imatge de Raül Fernàndez, tècnic que ha realitzat l’enregistrament del

pla estel* montornès del vallés.

53


Xarxes socials(a6-7-8-9) Com a estratègia de comunicació fluïda i continuada amb la ciutadania, es van crear perfils socials en diferents xarxes, a través de les quals estar en contacte amb els veïns i veïnes, informar sobre les accions que s’anaven programant a mesura que els projectes avançaven en el seu desenvolupament i establir un canal de comunicació amb ells per tal que poguessin exposar les seves opinions, comentaris, apreciacions, etc.

En concret, es van fer servir tres xarxes:

• Diptiy: es tracta d’una línia del temps on es relataven, puntualment, les accions de l’equip del pla estel* amb veïns i tècnics municipals. Cada entrada contenia una petita descripció de l’activitat i una imatge, i permetia tener una seqüència de les passes que anaven donant-se amb una presència continuada a internet.

• Facebook i Twitter: es va fer servir, principalment, per informar dels esdeveniments relacionats amb el pla estel*. En aquest sentit, va funcionar força bé, principalment en relació a aquelles accions plantejades més en obert o amb una major assistència de públic.

Imatges de les xarxes socials: Dipituy a l’esquerra, facebook Pla Estel

Montornès del Vallés, a dalt, i Twitter del Pla estel*, a baix.

17

Des de l’equip del pla estel* valorem molt positivament la utilització d’aquestes xarxes, pel poder de difussió que possibiliten. Tot i així, és important destacar que funcionen, principalment, ben combinades amb altres maneres de tenir presència als espais públics, com ar

54


Mitjans de comunicació local(a10-11-12)Des d’un bon inici del procés s’ha treballat les diferents accions de caire més públic, col·laborant estretament amb el departament de premsa de l’Ajuntament de Montornès del Vallés.

D’aquesta manera, el projecte ha estat present als mitjans de comunicació local (Ràdio Montornès, Vallés Visió i Montornés Viu - revista municipal -), i la informació sobre el projecte i els seus objectius s’han pogut divulgar de manera més àmplia.

Extracte de la revista “Montornès Viu”

Imatge de l’entrevista de Vallés Visió a Arnau Boix, co-director del pla

estel*

55


Avinguda Mogent

Aving

uda M

ogen

t

Passarel·la

Coordinació plans i projectes municipals(a14-15-16) Una de les principals estratègies de la implantació del pla estel* era la de donar transversalitat a les polítiques municipals que, directament o indirectament, tinguessin a veure amb l’espai públic.

En aquest sentit, es van plantejar reunions específiques amb els diferents departaments municipals per conéixer els plans i/o projectes que estaven en marxa i els aspectes que poden afectar els espais de treball, tal com s’ha exposat a l’apartat de “el territori” del present document.

Igualment, la col·laboració estreta amb els tècnics municipals que gestionaven directament el projecte, feia que el pla estel* s’entrecreués amb altres estratègies municipals amb les quals calia que estigués ben coordinat. Concretament, és important remarcar tres plans en els que es va col·laborar, puntualment:

Plan i projectes municipals en què pla estel* ha col·laborat puntualment

• Projecte de passarel·la sobre el riu Mogent: l’arrencada de la passarel·la prevista, estava situada a la mateixa rotonda on comença el carrer Llibertat. En aquest sentit, d’una banda, es va analitzar amb els serveis tècnics de l’ajuntament, la reorganització completa de l’espai de la rotonda, des de la passerel·la fins a la pròpia plaça, per tal de garantir la continuïtat dels recorreguts a peu, sota uns mateixos criteris de dissen.

espai

d’arribada de

la passarel·la

Plaça de la Pèrgola

56


• Pla de Mobilitat: aquest pla té un abast municipal, però tracta de manera específica el barri de Montornès Nord. En relació a aquest entorn, des de l’equip del pla estel* es va considerar necessari transmetre moltes de les conclusions obtingudes del treball amb veïns i veïnes per tal que fossin recollides al nou model de mobilitat del barri, per tal de poder programar actuacions estratègiques de cada als propers anys. Concretament:

• Restructuració del carrer Nou d’Abril i Avinguda Mogen: necessitat de continuïtat dels recorreguts per a vianants i replanteig dels espais d’aparcament

• Aixequem Persianes: es tracta d’un programa de dinamització del comerç del barri que pretèn d’una banda, visibilitzar el gran nombre de locals tancats i, d’altra banda, oferir incentius econòmics tant pels propietaris dels loclas que vulguin acollir-se al programa, com pels emprenedors que volen obrir un negoci. En aquest sentit, la filosofia del pla estel* sempre ha estat la d’entendre l’espai públic en tota la seva complexitat, principalment per fer valdre la gran incidència de l’activitat de les plantes baixes en l’activitats de l’espai públic. És per això que l’equip del pla estel* ha col·laborat directament en la implantació d’aquest programa al barri, bàsicament, a través de l’elaboraciód del cens de locals buits.

• Coordinar els trajectes de les línies de bus que arriben a montornès nord, amb la reurbanització del carrer Llibertat, concretament en l’espai de la cruïlla central.

• Preveure el possible augment de trajectes amb bicileta pel carrer Llibertat i integrar-ho al propi traçat del carrer.

Pla estel* Montornès del Vallés

Documents

Transcript of Pla estel* Montornès del Vallés