Els Quatre Cantons - Octubre 2008

L’Ametlla de MarOctubre 2008núm. 288

La confraria de pescadors renova el seu comitè executiu

La Cala Gestió aprova el plec de clàusules de la piscina coberta

Més de 400 dones participen a la seva XII Trobada Comarcal a La Cala

JoanLlambrichnou patró major de la confraria de pescadors de l’Ametlla de Mar

Entrevista a

Aquest és el Centre Cívic que hem triat

25 anys!

Octubre 2008 | pàg. 3

4 Notícia del mésEls caleros ja han triat el centre

cívic que volen.

5-9 Infraestructures

Societat

Pesca

10-14

15-18

20-21 Entrevista a Ajuntament

Arrenquen les activitats esportives

a l’Ametlla de Mar per aquesta

temporada 2008-2009.

28-29

30

Col·laboracions

Esports

Informació

Joan Llambrich, nou patró major

de la Confraria de Pescadors de

l’Ametlla de Mar.

L’Escola Nauticopesquera estrena el

curs 2009-09 amb nou director.

i? @

CONSELL DE REDACCIÓ: DES DELS QUATRE CANTONS (43860 L’AMETLLA DE MAR. APARTAT DE CORREUS 76)EDITA: Patronat Municipal de Mitjans Informatius | PRESIDENT: Antoni Montagut | DIRECTOR: Francesc Callau REDACCIÓ I EDICIÓ: Araceli Domínguez | ESPORTS: Norbert Callau | CORRECCIÓ: Viqui Martí DISSENY GRÀFIC I MAQUETACIÓ: Glòria Figueres | VOCALS DEL PATRONAT MUNICIPAL DE MITJANS INFORMATIUS: Fini Llaó, Joan Pere Gómez Comes, Anna Gallart, Rosanna Samarra, Maria Marsal i Ricardo Llaó.Dipòsit Legal: T-163-80 | IMPRIMEIX: Impremta Querol, S.L. / Pol. Ind. Baix Ebre Tel. 977 597 100* - Tortosa

Els tonyinaires de l’Ametlla

demanen control sobre els

incompliments de França i Itàlia.

Més de 400 dones participen a la

XII Trobada Comarcal a l’Ametlla

de Mar.

La Cala Gestió posa en marxa els

projectes a la N-340 i la piscina

coberta.

Opinió

Hem triat quin cor volemVam tenir just sis dies de temps, però pareix que la iniciativa va tenir un important ressò entre la ciutadania, com ho demostra la participació de més de 500 persones. Això, tenint en compte que la partici-pació ciutadana, És un dels aspectes més criticats a la població. Sempre som els mateixos, aquesta És la frase que surt quan comences a plantejar una consulta similar. Ara, però, ha es-tat diferent; en menys d’una setma-

na, el fet de poder triar, ha mobilitzat una part important de la població.I sí, l’hem triat, tindrem el Centre Cívic que voldrem els caleros i les caleres . Hem exercit un dret que ens ha ator-gat l’ajuntament i que com va anun-ciar el propi equip de govern, ha de vincular la voluntat expressa del po-ble, amb la decisió definitiva sobre el projecte de centre cívic i aparcament soterrat.Això no vol dir altra cosa que hem

ajudat a triar el cor de la ciutat, que tot i que a primera vista pareix el nom d’un serial televisiu, no ho és.Un centre cívic que ha d’acollir la vida cultural del poble, per on ha de passar cadascuna de les inquietuds socials del municipi i que, al damunt, estarà ubicat al mig del poble, no dei-xa de ser com un cor. El cor però, ha de treballar a gust i això és el que es mereixen les entitats locals després de molt de temps de

provisionalitat.Sempre s’ha dit que la cultura és vo-cacional i deficitària, però segur que si s’exerceix amb dignitat, la satisfac-ció és encara més gran.Per tant, sí, hem triat el centre cívic que volem, hem triat el nostre cor de la ciutat particular.Segur que tots els caleros i caleres, els que hem participat en la consulta i els que no, volem que sigui una re-alitat ben aviat.

Editorial

Índex

Política31-33

34-3536

39

Cultura i Espectacles

25-27

Medi Ambient19Els alcaldes dels municipis nuclear

reclamen un nou Pla Penta.

Medi Ambient22-23Comencen les obres per renovar el

sistema de sanejament.

TurismeFinalitza la 1a fase de rehabilitació

de les fortificacions de la Guerra

Civil.

El ple de l’ajuntament aprova la

gestió de La Cala Gestió en relació a

diferents projectes imminents.

Un informe jurídic demostra que el

govern calero aplica correctament la

taxa d’obres

37-38

Tornes de farmàcies, telèfons,

horaris de tren, bus ...

La Notícia del mes


Araceli DominguezDissabte 11 d’octubre va tenir lloc l’escrutini de les votacions que durant la setmana havien fet els ciutadans de l’Ametlla de Mar per tal d’escollir l’opció més adient de les quatre ele-gides en una primera tria pels serveis tècnics municipals d’entre les nou empreses que es presentaven per donar forma al nou centre cívic.

Projecte emblemàticEl govern municipal, essent consci-ent que es tractava d’un dels projec-tes més emblemàtics que es duran a terme durant l’actual legislatura, i un dels més importants de la histò-ria recent de l’Ametlla, va decidir fer aquesta votació popular perquè tot-hom que ho desitgés hi participés a l’hora de triar el model arquitectònic que ha d’encabir aquest nou espai. L’alcalde de l’Ametlla de Mar, Andreu Martí, es mostrava “molt satisfet per l’alta participació en la votació que ha possibilitat que ara tinguéssim ja

un projecte definitiu que s’adjudi-carà aquesta mateixa setmana. Ara, hem de mirar cap endavant perquè al gener, tot plegat, comencin les obre de l’aparcament”.

Participació elevadaEn total, 577 persones van passar per la sala d’actes de l’ajuntament de dilluns a dissabte per conèixer els di-ferents projectes arquitectònics que allí s’exposaven i triar el seu favorit. Finalment, després de fer el recomp-te de vots, va resultar guanyadora l’opció 1, amb 217 vots, seguida per l’opció 2, amb 182, l’opció 4, amb 165 i l’opció 3, amb 13 vots.

L’opció guanyadora consta de dos edificis principals amb un aparca-ment soterrat comú a ambdues es-tructures que té tres plantes amb capacitat per a 288 vehicles. A l’edi-fici A, s’habilitarà a la planta baixa el vestíbul i l’escola de música, al pri-mer pis hi haurà un altre vestíbul, un

espai tècnic, un magatzem, un pati de butaques i l’escenari d’un auditori amb cabuda per a 500 persones, i al segon pis s’ha reservat espai per a la biblioteca amb terrassa i les oficines d’administració. A l’edifici B, hi haurà igualment un vestíbul a la planta baixa, a més d’au-les de formació, noves instal·lacions per a l’emissora de ràdio municipal i l’hotel d’entitats. La primera planta tindrà una sala d’exposicions, un lo-cal per a joves i una recepció. A la segona i última planta s’ubicarà el restaurant amb terrassa i cuina. Tot el projecte està valorat en més de 12 milions d’euros.

Bones raonsL’atractiu principal d’aquesta opció 1, i la raó perquè la gent l’ha votat més, és que la façana està feta de finestrals que deixen veure tot el que succeeix al seu interior, a banda que la seva estructura general no desen-tona amb l’entorn.

Els caleros ja han triat el centre cívic que volen

L’opció més votada en consulta popular de les quatre propostes arquitectòniques va guanyar perquè possibilita veure totes les activitats que es fan a l’interior gràcies als seus amplis finestrals alhora que també es mostra conciliadora amb l’entorn.

Imatge del centre cívic escollit, l’opció número 1, que van triar

majoritàriament els caleros i caleres.


Infraestructures

La Cala Gestió posa en marxa els projectes a la N-340 i la piscina cobertaL’entitat pública empresarial ha programat l’inici de les obres per al desembre, un cop adjudicades previ concurs públic, que han d’estar enllestides durant el pròxim any.

Araceli DomínguezEl passat 1 d’octubre va tenir lloc una reunió del Consell d’Administració de La Cala Gestió en la que es van aprovar els plecs de clàusules ad-ministratives, és a dir, les condicions que regulen, d’una banda, el projec-te de millora del tram de la carretera N-340 que passa pel nostre municipi i, d’altra, la construcció i explotació del complex esportiu municipal que acollirà la piscina coberta. Antoni Montagut, portaveu del govern, ex-plicava que “al consell vam aprovar el plec de clàusules de les obres de millora del tram de la N-340 que passa pel poble, que era l’en-càrrec que s’havia fet a través del ple a aquest òrgan i, d’altra banda, i aquest punt crec que és molt im-portant, vam aprovar per unanimitat el plec de clàusules que regularà el concurs de la piscina. És a dir, el que s’ha fet és donar a aquest pro-jecte l’empenta necessària i definiti-va perquè sigui una realitat d’aquí a poc temps”.

Millores a la nacionalPel que fa a la millora del tram muni-cipal de la N-340, l’import de licitació supera el milió i mig d’euros i l’obra té un termini inicial d’execució de quatre mesos. El procediment d’ad-judicació a l’empresa que s’ha d’en-carregar de les obres és mitjançant concurs obert i es duu a terme en els terminis següents. La setmana del 13 al 19 d’octubre es van publicar els plecs al Butlletí Oficial de la Província de Tarragona (BOPT). Del 10 al 14 de novembre finalitza el termini per presentar les ofertes per part de les constructores interessades, adjudicant-se l’obra una setmana després i iniciant-se a

finals de novembre. Es preveu que els treballs estiguin enllestits de març a maig de 2009.

Necessitats localsLes millores en aquest tram de l’anti-ga N-340 que s’estén des del quilò-metre 1.109,700 al 1.117,100 es fan per adaptar-lo a les necessitats del trànsit actual que és exclusivament local i passen per la rehabilitació del ferm, la renovació de la senyalització i l’ abalisament i la neteja de les cu-netes i els terrenys adjacents al vial entre d’altres actuacions.

Nou complex esportiuEn referència al nou complex espor-tiu, l’import de licitació és de gairebé 5.200.000 euros i té un termini inicial d’execució de 9 mesos. Els terminis del procediment per adjudicar l’obra i explotar-la coincideixen amb els que s’ha previst per al tram municipal de la N-340, a excepció de la finalit-

zació de les obres, que han de con-cloure al setembre del 2009. Un cop enllestida, d’immediat es posarà en funcionament deixant-la en règim de lloguer a l’empresa que s’encarrega de la seva explotació per un termini de 50 anys.

Dues piscinesEls equipaments i serveis que contin-drà el complex seran, entre d’altres, una piscina gran i una altra com-plementària que incorpora cànons, cascades i banc d’hidroteràpia, dues saunes (seca i bany de vapor) i dut-xes biotèrmiques. A banda, comp-tarà amb tres sales esportives per a la pràctica de diferents disciplines esportives i de relaxació i una quarta per a la ubicació de màquines de fit-ness i cardiovasculars. A més, com a serveis complementaris, el complex comptarà amb diferents vestidors, servei d’infermeria, galeria d’obser-vació, local social i oficines.

CAFETERIA GRANJA

Detall d’un plànol que mostra les obres de millora a un tram de l’antiga nacional 340.

Infraestructures


La Cala Gestió aprova les clàusules que regeixen el nou complex esportiu municipal amb piscina coberta

El Consell d’Administració de La Cala Gestió, aprovà per unanimitat el pas-sat dimecres 1 d’octubre el plec de clàusules administratives particulars regulador del concurs per a l’adjudi-cació del contracte del complex es-portiu municipal amb piscina coberta i sales esportives de l’Ametlla de Mar mitjançant un contracte d’obra amb concessió d’explotació de servei pú-blic.En el plec es recull la voluntat de cercar en l’àmbit privat un adjudi-catari que es faci càrrec dels cos-tos de del projecte executiu valorat en 386.766,00 €, la construcció del complex valorada en 5.105.424,22€ i l’explotació de la instal·lació a 50 anys. La Cala Gestió contribuirà al fi-nançament de l’obra pública objecte del contracte mitjançant una aporta-ció econòmica per l’ import total fixat de 583.100,00 €, corresponents a la subvenció concedida pel Consell Català de l’Esport de la Generalitat de Catalunya.

Equipaments i serveisEn conceptes de construcció, ja s’han detallat en informacions anteriors els equipaments i serveis que contindrà el complex que són, bàsicament, una piscina principal de 25 x 12,5 m, una piscina complementària de 6 x 12,5 m que incorpora canons, cascades i banc d’hidroteràpia, 2 saunes (seca i bany de vapor) i dutxes bitèrmiques, tot això ubicat al recinte de piscines; també compta amb 4 sales esporti-ves, tres d’elles polivalents i una quar-ta per a la ubicació de màquines de fitness i cardiovasculars; com a ser-veis complementaris, l’equipament contempla 4 vestidors per a grups, 2 vestidors d’abonats, 2 vestidors de tècnics/àrbitres, infermeria, galeria d’observació i local social, oficines, recepció, vestíbul i serveis públics e planta baixa i primera, a banda dels magatzems per als diferents serveis i vas registrable en planta soterrani.

Gestió privadaPel que fa a la gestió del complex, el plec preveu la fórmula de conces-sió d’explotació del servei públic, de forma que serà una entitat privada la que es farà càrrec de la gestió del complex. L’entitat privada tindrà dret a rebre, en concepte de retribució per la ges-tió i explotació del servei públic, els preus i tarifes que satisfacin els usua-ris del Servei Públic i les subvencions a càrrec de l’Ajuntament previstes en aquest Plec. Durant el període d’explotació del servei públic, La Cala Gestió satis-farà a l’explotador les subvencions necessàries destinades a garantir la viabilitat econòmica de l’explotació. L’ import de la subvenció estarà de-terminat en base a les dades reals de l’exercici que proporcionaran els comptes auditats i les dades projec-tades del Pla Econòmic i Financer de la proposta de l’adjudicatari per a cada un dels exercicis del pla de viabilitat econòmica i financera. La finalitat d’aquesta subvenció és as-segurar a l’adjudicatari que la taxa de rendibilitat calculada al pla de vi-abilitat d’explotació per tot el període amb els números reals dels comptes auditats. És a dir, amb els comptes auditats la rendibilitat de l’explotació

ha d’assegurar la que s’ha presentat en l’oferta (com a màxim el 17% o una TIR del 15%) mitjançant el mo-del de càlculs realitzats en el pla de viabilitat econòmica i financera o la TIR que s’hagi proposat a l’oferta i que hagi aprovat la Comissió de Se-guiment. En el cas que els números auditats siguin superiors als projec-tats en l’estudi, La Cala gestió rebrà el 20% del diferencial positiu entre els beneficis reals i els projectats.

Intervenció municipalTot i l’ externalització del servei, el plec contempla que l’Ajuntament ha d’aprovar els preus dels serveis, a proposta de l’adjudicatari amb el condicionant de garantir el mante-niment de l’equilibri econòmic de la concessió en els termes que es van considerar en el moment de l’adju-dicació, tenint en compte l’ interès públic i el del concessionari. També es contempla al plec la cre-ació d’una Comissió de Seguiment que vetllarà pel compliment del con-tracte, les disposicions contingudes en aquest plec i en els plecs de pres-cripcions tècniques. La Comissió de Seguiment estarà formada per cinc membres, d’entre els que La Cala Gestió designarà el President en la persona del President de La Cala gestió i dos vocals designats pel Pre-sident, i pel concessionari la resta.

Horaris mínimsTot i així al plec s’inclou un apartat de Prescripcions Tècniques d’Explota-ció que defineix els horaris mínims d’obertura del complex, la relació que ha d’haver entre l’entitat gestora i els usuaris, les directrius de titulari-tat, imatge i difusió de l’equipament i dels serveis, directrius en relació al personal que ha de tenir adscrit el concessionari al complex, les mo-dalitats d’accés a la instal·lació, el Programa Orientatiu d’Activitats i/o Serveis, el tractament d’actes, esde-veniments i/o activitats extraordinà-ries, els serveis complementaris, la gestió del manteniment i la proposta d’aportació inicial en qualitat d’equi-pament i material esportiu. Segons el regidor d’Esports, Joan Pere Gó-mez Comes, “tots aquests aspectes s’han contemplat per assegurar una

Imatge d’una piscina com la que molt aviat tindrem a La Cala.

Una empresa privada serrà l’encarregada de construir i gestionar el nou complex municipal esportiu encara que l’Ajuntament crearà una Comissió de Seguiment per vetllar pel seu bon funcionament.


El consistori promou les obres de millora a l’antiga N-340El projecte d’adequació del tram de l’antiga nacional al seu pas pel municipi té un pressupost de més d’un milió i mig d’euros que finança el Ministeri de Foment.

Araceli DomínguezL’ajuntament de l’Ametlla de Mar és el promotor del projecte de les obres de millora del tram de l’antiga N-340 al seu pas pel municipi que s’estén des del quilòmetre 1.109,700 al 1.117,100, és a dir, 7,400 km que pertanyien a la xarxa de carreteres de l’estat fins que el ministeri de Foment va autoritzar la seva cessió al con-sistori el passat 7 de febrer. De fet, aquest tram, amb el pas del temps i el desenvolupament econòmic ha passat a donar servei al trànsit d’àm-bit local.

Necessitats actuals Així, per adequar-lo i adaptar-lo a les necessitats actuals, calia realitzar un conjunt d’actuacions com ara la rehabilitació del ferm, la renovació de la senyalització i l’ abalisament i la neteja de les cunetes i els terrenys adjacents al vial. Joan Pere Gómez Comes, regidor d’Urbanisme, ens explicava que “l’Antiga N-340, a la que la gent del poble també coneix com la carretera vella del Perelló, s’ha convertit amb el temps en una carretera d’ús exclusivament local. Per això hem demanat al Ministeri

la seva titularitat. Així, després del seu arranjament, el consistori serà l’encarregat del seu manteniment en benefici de tots”.

Finançament de FomentAquest projecte, finançat en la seva totalitat pel Ministeri de Foment és independent de la futura construcció de la nova autovia, té un pressupost

de més d’un milió i mig d’euros i el termini d’execució de les obres és de quatre mesos. El traçat previst en el projecte d’adequació coincideix amb l’actual, exceptuant algunes millores puntuals pel que fa a peralts en cor-bes o en la regularització del ferm. També es manté la calçada actual de dos carrils de 3,10 metres d’am-plada.

adequada prestació dels serveis per part de l’entitat privada que gestioni la instal·lació pública i municipal”.

Tots els diesEntre el més destacat podem trobar que el complex haurà de tenir un horari mínim d’obertura de dilluns a divendres, de 8:00 a 22:30 h; dissab-tes, de 8:00 a 20:00 h i diumenges i festius, de 8:00 a 14:00 h, tot i que l’adjudicatari podrà ampliar-lo en la seva proposta. El nom de la instal-lació haurà de ser Complex Esportiu Municipal La Cala. Hi haurà modali-tats d’accés puntual per un dia, 10 dies i d’un mes a l’estiu per aprofitar el caràcter turístic de la població. En les matrícules i quotes d’abonament hi haurà descompte per als menors de 16 anys, per als majors de 64 anys, per a les famílies i per als abonats del Patronat Municipal d’Esports. Es contemplarà un abonament de règim especial per a caps de setmana i fes-tius per aprofitar la important existèn-

cia de segones residències. S’haurà de preveure quotes individuals per a participar de les diferents activitats dirigides sense necessitat de fer-se abonats al complex. També s’ha pre-vist la disponibilitat de llogar diferents unitats esportives de la piscina i les sales per a totes aquelles entitats o col·lectius que ho sol·licitin sempre que hi hagi disponibilitat de les ma-teixes, preveient preus diferents per a entitats amb ànim de lucre i entitats sense ànim de lucre.Entre el programa orientatiu d’acti-vitats i/o serveis que es proposa al plec, hi trobem les que fan referència a les activitats aquàtiques: la Natació Escolar en horari lectiu, la Iniciació al Medi Aquàtic, l’Educació Especial a través del Medi Aquàtic, la Natació Competitiva, el Bany Lliure, la Hi-droteràpia, la Natació Utilitària per a adults i gent gran, la Natació Tera-pèutica i de Rehabilitació, la Natació per a Nadons, la Matronatació (pre-part i post-part), el Fitness Aquàtic,

Activitats Recreatives; I les activitats de sala: el Programa Fitness on s’hi podrà trobar activitats tipus Aeròbic, Step, Spinning, Tonificació i Gimnàs-tica 3ª Edat. El Programa Flexibilitat i Relaxació, on es podran trobar ac-tivitats com el Stretching, el Ioga i el Tai-chi. I el Programa d’Activitats de Lluita, on es podran trobar activitats de defensa o arts marcials a impartir directament o a través d’altres enti-tats del municipi.

Esdeveniments extraordinarisEl plec també preveu que l’adjudi-catari haurà de promoure esdeve-niments o actes extraordinaris com Competicions de Natació, Jornades de Portes Obertes, Festes d’Inflables Aquàtics, Cursos de Busseig, Cur-sos de Tècnics Esportius i Socorris-tes Aquàtics i Paquets d’Activitats en combinació amb la resta d’instal·-lacions esportives municipals. Dins el Complex, a proposta del conces-sionari, també es preveu un servei

de refrigeri a través de màquines de vending i altres serveis complemen-taris com els massatges i l’estètica.Joan Pere Gómez Comes, regidor d’Esports, concloïa afirmant que “des de l’Ajuntament s’ha redactat un exigent plec que preveu l’ interès públic de la instal·lació atenent a tots i cadascun dels col·lectius de la societat i als ciutadans del municipi, regulant el risc que pugui existir des de l’àmbit privat en la contemplació de només aquelles activitats d’inte-rès i rendiment únicament comerci-al i econòmic”.La Cala Gestió preveu la licitació del contracte entre els mesos d’octubre i novembre d’enguany i l’inici de les obres abans de la finalització del ma-teix. Aquestes hauran de finalitzar-se abans de finals de l’any 2009.

Patronat Municipal d’Esports de L’Ametlla de Mar

Aquesta imatge molt aviat serà part del record.

Infraestructures


Jané col·loca el centre cívic a les esmenes de CiU als pressupostos de l’estatL’alcalde demana també el suport i el compromís de la subdelegació del Govern a Tarragona.

Francesc CallauEl diputat convergent i vicepresident del Congrés de Diputats, Jordi Jané, va ser el passat dia 6 d’octubre a l’Ametlla de Mar on va comprovar in situ el funcionament de la consulta popular que va organitzar l’Ajunta-ment de la localitat per escollir el projecte que ha de convertir en rea-litat la construcció d’un aparcament soterrani de tres plantes i un centre cívic amb un auditori per a 500 per-sones, hotel d’entitats i d’altres equi-paments culturals, tot plegat valorat en uns 12 milions d’euros.Jané ja es va comprometre a defen-sar una subvenció en els pressupos-tos generals de l’estat durant la pas-sada Diada dels Fideus Rossejats a la qual va assistir com a membre del jurat.

Quasi 5 M d’eurosEl diputat va anunciar que el grup parlamentari de CiU ha inclòs el muntant d’aquesta subvenció, uns 4.800.000 d’euros, en les esmenes que els nacionalistes han presentat a la proposta dels pressupostos del govern socialista de José Luis Ro-dríguez Zapatero. Per a Jané, per poder aconseguir aquesta subven-ció, s’han de donar tres factors “en primer lloc que algú ho demani. Ara no hi és i jo ja anticipo que demana-rem que s’inclogui a la llei de pres-supostos. Segon, que tinguem ma-joria suficient al Congrés i al Senat perquè s’aprovi i ens hem d’encar-regar de garantir aquestes majories i en tercer lloc, cal que s’executi i es donin els diners, ja que estem can-sats de veure incompliment darrera

incompliment de coses que estan als pressupostos, que s’acaba l’any i després no s’executen”.

Compromís en fermPer la seva part l’alcalde Andreu Mar-tí va destacar que el compromís del vicepresident del Congrés és ferm i que un projecte d’aquestes carac-terístiques necessita de la implica-ció de les diverses administracions, inclosa la subdelegació del Govern. Segons Andreu Martí, “que s’acabi aprovant no depèn només del grup parlamentari de CiU, sinó que de-pèn d’altres organismes, com fa unes setmanes em va dir la pròpia subdelegada del govern,la qual em

va assegurar que seria una de les obres que plantejaria a Madrid. A més d’aquesta iniciativa de CiU al Congrés, s’ha de veure reflectit un suport de la subdelegació i del go-vern socialista a Madrid en la vota-ció als pressupostos. Jo estic con-vençut que això serà així i que entre 2009 i 2010 podrem executar una de les obres més emblemàtiques de la història de La Cala”.Els ciutadans van poder votar la mi-llor opció del 6 a l’11 d’octubre en una exposició dels quatre projectes que els serveis tècnics municipals van escollir entre les nou propostes presentades a priori perquè eren les més viables.

L’alcalde Andreu Martí i el diputat al Congrés, Jordi Jané, conversen sobre el projecte.


A finals de setembre van començar les obres de reurbanització i pavi-mentació dels carrers Benidorm i Francesc Labadie. L’Ajuntament de l’Ametlla de Mar ha deixat passar l’estiu per evitar els problemes habi-tuals de les obres als carrers, tant pel que fa a les molèsties als veïns, com pels efectes que causa en el tràfic rodat.

Demanda antigaAquests treballs, llargament deman-dats pels veïns, responen al compro-mís de l’Ajuntament de donar major qualitat de vida a les persones que viuen en aquests dos carrers que, dia sí i l’altre també, pateixen alguns problemes derivats de ser carrers cèntrics i importants, com per exem-ple el difícil accés als seus habitatges perquè de vegades tenen cotxes cre-uats davant la porta de casa. Segons Antoni Montagut, portaveu del govern i vicepresident de La Cala

Gestió “aquesta serà la primera ac-tuació impulsada per la nova Entitat Publica Empresarial La Cala Gestió que va ser creada fa pocs mesos. Del que es tracta és de dignificar la zona, i millorar-la, sobretot pel que fa als aparcaments, les zones enjar-dinades i el ferm”.

Mig milió d’eurosLes obres de reurbanització dels car-rer Benidorm i Francesc Labadie, que consistiran en la renovació del ferm, l’ampliació dels trams de vorera, la reubicació dels llocs d’aparcament i la millora dels enjardinaments del tram que va del Carrer Andreu Llam-brich al carrer Pau Casals, pugen a gairebé 510.000 euros amb un termi-ni d’execució de 4 mesos. Les obres, adjudicades a l’empresa Martí Que-ral SL, també contemplen la remode-lació i pavimentació de la plaça de la Senyera, a la part superior del mercat municipal i del carrer Galetet.

Comencen les obres als carrers Benidorm i Francesc LabadieEls treballs de pavimentació i reurbanizatció ascendeixen en total a 510.000 euros que finança exclusivament el consistori.

Continuen a bon ritme les obres a Ribes Altes IIEls interessats en un pis de protecció oficial encara tenen l’oportunitat de ser propietaris d’un dels cinc pisos que queden per adjudicar dels 20 que s’estan fent i que està previst que estiguin llestos a finals de 2009.

El passat mes de gener van comen-çar les obres dels habitatges de Protecció Oficial a Ribes Altes II. El ritme de construcció evoluciona fa-vorablement, respectant els terminis d’obra i complint escrupolosament les mesures de seguretat i els con-trols de qualitat que requereix una obra d’aquesta envergadura.

S’ha finalitzat l’estructura i actualment s’estan realitzant els tancaments, es-tant acabada la coberta. Es treballa simultàniament en els dos edificis perquè acabin alhora. Una de les sa-tisfaccions més grans per als que hi participin en aquest projecte és l’ale-gria visual que proporciona el estar en un lloc tan idíl·lic, contemplant el mar a mida que es visita l’obra.

Segons diu el regidor d’Urbanisme i Joventut, Joan Pere Gómez Comes, “aquesta promoció, que facilitarà que 20 habitatges estiguin ocupats per joventut i parelles joves, ens fa pensar que hem de continuar tre-ballant per aportar solucions als conciutadans de l’Ametlla de Mar. Aquesta promoció ens ha animat a reservar sòl en el POUM, recent-ment aprovat provisionalment, per

poder construir més habitatges pro-tegits. De fet existeix ja un projecte que preveu la construcció de 12 vi-vendes al carrer Goya”.

El president de la Cooperativa Ha-bitatge Social de la Unió Sindical Obrera Catalunya (USOC), Francisco Giménez, ha manifestat la satisfac-ció personal pel desenvolupament de tot el procés d’adjudicació, per la col·laboració estreta de les tres parts (ciutadans, ajuntament i cooperativa) i per la marxa de l’obra que continua mantenint com a data final l’últim tri-mestre de 2009.

Un cop finalitzat el procés informatiu del sorteig i les entrevistes individu-alitzades, s’han adjudicat, fins a la data, 15 habitatges dels 20 que estan projectats. Per a les persones que puguin estar interessades en aques-ta promoció, encara poden adquirir un dels cinc últims habitatges que queden per adjudicar, posant-se en contacte amb la Regidoria d’Urba-nisme de l’Ajuntament (Tel. 977 45 60 00 ext. 2) o amb la gestora Gestió Integral de l’Habitatge (Tel. 932 689 680/661 577 510).

Les obres de construcció s’estan realitzant en els plaços previstos.

Un moment dels treballs que s’estan duent a terme.

Societat


Més de 400 dones participen a la XII Trobada Comarcal que el CCBE organitza per a elles anualmentL’objectiu d’aquestes trobades és fomentar l’associacionisme entre les dones d’una mateixa comarca i la interrelació entre elles.

La forta pluja que va caure durant tot el dia 18 d’octubre, 80 l/m2 en tota la jornada, no va evitar que 440 dones de 15 associacions de la comarca participessin durant tot el dia en la XII Trobada de Dones del Baix Ebre, que organitzà el Consell Comarcal i que enguany es va celebrar a l’Ametlla de Mar, amb la col·laboració de la Regi-doria de Benestar Social i l’Associa-ció de Dones Endavant de la Cala.Els actes de la trobada van començar a les nou del matí amb una visita gui-ada al Museu de Ceràmica, una visita a l’exposició de labors i manualitats de l’Associació de Dones Endavant de l’Ametlla de Mar i un esmorzar po-pular. Al migdia, va tenir lloc un dinar de germanor, amb un ball popular com a fi de festa.

Fomentar l’associacionismeL’objectiu d’aquestes trobades és fomentar l’associacionisme entre les dones d’una mateixa comarca i la in-terrelació entre elles. En aquest sen-tit, el president del Consell Comarcal del Baix Ebre, Andreu Martí, ha mani-festat que “la Trobada de Dones del Baix Ebre és un moment de festa, de compartir, d’intercanvi d’experiènci-es entre les diferents associacions, i un dia per conèixer més i millor la nostra comarca”. Martí ha afegit que “des del Consell Comarcal del Baix Ebre, reiterem, una vegada més, el nostre compromís per fer tot el que estigui al nostre abast al servei de les persones de la nostra comarca

i, més concretament, al servei de les dones del Baix Ebre”.La trobada va comptar amb l’assis-tència de la coordinadora de l’Institut Català de les Dones a les Terres de l’Ebre, Lola Santacatalina; del vice-president de la Diputació de Tarrago-na, Pere Panisello, i de conselleres i consellers comarcals com el d’Acció Social, Miquel Subirats.

Dia d’alegriaPer la seva part, Teresa Callau, regi-dora de Benestar Social de l’Ajunta-ment de l’Ametlla de Mar, destacava que, “estem contents. Malgrat el temps,les dones s’ho han agafat molt bé i han vist que hem fet tot el

possible. Hem hagut d’anular algu-nes coses que ens feia molt il·lusió mostrar, com per exemple el teatre, però no hem pogut evitar-ho. En ge-neral, les dones amb les que hem parlat s’ho han passat bé, el menjar també ha anat molt bé i hem com-plert sobradament amb el nostre pa-per d’amfitrions, amb el suport de la gent de Serveis socials i del Consell Comarcal”.

Moltes entitatsLes entitats que han participat en-guany en la trobada són les associ-acions de dones de Deltebre, Jesús, l’Aldea, Roquetes, Tivenys, Benifallet, els Reguers, el Perelló, i dels barris tortosins de Ferreries, Sant Llàtzer i Remolins. També hi han participat re-presentants de l’associació de vídu-es de Tortosa, de les associacions de mestresses de casa de Paüls i Xerta, i de l’associació de Dones Endavant de l’Ametlla de Mar, com a entitat am-fitriona de la trobada.L’Ajuntament de l’Ametlla de Mar ha fet un obsequi a totes les dones assistents i el Consell Comarcal del Baix Ebre ha lliurat un record com-memoratiu a totes les associacions participants.Els darrers anys la trobada comar-cal de dones s’havia fet a Deltebre (2007), amb 360 participants; a Els Reguers (2006), amb 251 partici-pants; i a Ferreries-Tortosa (2005), amb 153 participants.

La regidora de Benestar Social, Teresa Callau, i l’alcalde Andreu Martí, brinden per totes les dones ebrenques.

Les dones gaudint de la visita al Museu de Ceràmica.


El sotsinspector en cap de la Policia Local, Francesc Siuraneta, aposta firmement per la col·laboració entre els diferents cossos policials.

25a Trobada de l’Organització Internacional de Mitjans de ComunicacióUns 70 periodistes d’arreu del món, acompanyats del ministre belga d’Esports, Michel Daerden, van intercanviar impressions a La Cala sobre la feina amb l’excusa d’una trobada per practicar esport.

Araceli DomínguezCada any, des de fa 25, l’Organitza-ció Internacional de Mitjans de Co-municació (OIM), formada per peri-odistes de tot arreu, però en la seva majoria de països de parla francesa, organitza esdeveniments esportius amistosos entre els seus membres. Un cop s’arriben a les fases finals, es tria un lloc agradable per dur-les a ter-me que, alhora, serveix als finalistes com a destí de vacances. En aquesta ocasió, el lloc elegit va ser l’Ametlla perquè el president de l’OIM, Damien Dejardin, troba que hi ha força paral-lelismes entre la nostra població i la seva vila, Sougmane, seu anterior de la trobada, un poble de 16.000 ha-bitants que també és una destinació turística important a la regió de Lieja, a Bèlgica.

Torre de BabelEls equips seleccionats per participar a les finals procedien de França, Ca-nadà, Romania i Eslovènia i, de ma-nera individual, també hi participaven alemanys i brasilers. En total, uns 70 professionals dels mitjans que van jugar a la petanca, ping-pong, vòlei i van fer curses entre d’altres moda-

litats esportives durant tota aquesta setmana pel simple plaer de reunir-se i canviar impressions sobre el desen-volupament de la seva feina, deixant de banda l’aspecte competitiu de l’esport. La trobada va comptar amb l’assistència excepcional del ministre belga d’Esports i de Finances, Michel Daerden. Mari Carme Martí, regido-ra de Cultura, es mostrava satisfeta “que els organitzadors haguessin triat l’Ametlla per fer aquesta tro-bada. Hem passat uns dies molt agradables, hem intercanviat regals i hem deixat les portes obertes a fu-turs encontres que apropin les viles de Sougmane i l’Ametlla de Mar”.

Possible agermanamentDe fet, els representats de Sougmane van mostrar molt d’interès en un pos-sible agermanament entre l’Ametlla de Mar i la seva vila que promocioni el sector turístic en ambdues pobla-cions i alhora enforteixi els vincles culturals i socials. De fer-se aquest agermanament, que possiblement tingui lloc l’any vinent, seria el primer que es produeix entre un municipi belga i un que pertany a l’estat es-panyol.

La Policia Local enxampa quatre lladres després de robar dos xalets a la Punta de l’Àliga.

Araceli DomínguezAgents de la Policia Local de l’Amet-lla de Mar van procedir la matinada del 22 de setembre a la detenció de quatre homes de nacionalitat roma-nesa en el moment en què es dispo-saven a fugir de la urbanització La Punta de l’Àliga on havien perpetrat presumptament dos robatoris a uns xalets de la zona. En el moment de la detenció se’ls va intervenir diferent material que pertanyia als propietaris d’aquestes cases. En la detenció va col·laborar també una patrulla de la Guàrdia Civil de l’Ametlla de Mar. Una vegada detinguts, van ser traslladats a la caserna de la Guàrdia Civil de l’Ametlla per fer les corresponents diligències i passar-los a disposició judicial.

Delinqüents habitualsLes quatre persones detingudes són

N.L.T. de 24 anys, G.N. de 31 anys (amb antecedents per robatori amb força a Barcelona), V. G. de 44 anys i C. S. de 34 anys. Tots quatre tenen la seva residència a la població de Reus i conduïen un vehicle marca Ci-troen, model Xàntia.

Segons Francesc Siuraneta, sotsins-pector en cap de la Policia Local, la detenció és “el fruit de la tasca di-ària de control intens a tot el terri-tori del nostre municipi per donar resposta a l’actuació de grups de persones que es dediquen a aquest tipus d’actes i que, malauradament, produeixen una forta sensació d’in-seguretat a tota Catalunya”. A més, afegeix Siuraneta, també és fruit de la bona relació i l’estreta col·laboració amb la resta de cossos i forces de seguretat que operen en diferents competències al nostre territori.

Les regidores Mari Carme Martí i Teresa Callau juntament amb l’alcalde Andreu Martí, van ser uns bons amfitrions del ministre belga Michel Daerden, en el centre de la foto.

Societat


Informe positiu del servei preventiu de Creu Roja a les platgesLa novetat més destacada ha estat la utilització d’una cadira amfíbia en la que s’han banyat persones amb mobilitat reduïda.

Finalitzada la temporada d’estiu 2008 l’Assemblea Local de Creu Roja ha presentat l’informe de les actuacions realitzades durant aquest període a les platges on ofereixen el servei de salvament i socorrisme (l’Alguer, Pi-xavaques, Calaforn, Sant Jordi, Ca-lafató i l’Estany) des de les 11h. del matí fins les 18.30h. de la tarda .

Aquest informe reflecteix les dades dels usuaris atesos durant el període del 24 de juny fins al 31 d’agost, amb el nombre de persones assistides, cal destacar però:

• Un augment en el nombre de persones ateses respecte l’any anterior, d’un 116,35% motivada principalment per les picades i al-lèrgies.

• Un augment del 171,43% en me-sures preventives pel que fa al dis-positiu terrestre

• Un augment del 52,94% pel que fa a les mesures preventives d’em-barcacions marítimes.

Aquest estiu gràcies a l’ajut tècnic d’una cadira amfíbia, cedida per l’Ajuntament de l’Ametlla de Mar, Creu Roja ha pogut col·laborar, per mitjà dels seus socorristes, amb el centre ocupacional de la nostra po-blació, ajudant els usuaris amb mo-bilitat reduïda a poder banyar-se a la platja. Hem de dir al respecte que

aquesta activitat ha omplert plena-ment tots els voluntaris, en veure la satisfacció d’aquestes persones gaudint del mar i la gratitud que han mostrat. Coses com aquestes són les que fan sentir el veritable esperit de Creu Roja.

Des de Creu Roja han manifestat que “volem animar per l’estiu que ve a les persones que es troben en aquesta situació, o tinguin algun familiar, que es posin en contacte amb nosaltres i puguin prendre el bany com un usuari més”.

La temporada de platges 2008, cal qualificar-la com a molt positiva i destacar l’esforç, supervisió i control realitzat pels coordinadors, amb la col·laboració de Medi Ambient de l’Ajuntament, i també agrair, al Club Nàutic l’Ametlla de Mar, els dos amarres de les embarcacions que han cedit gratuïtament. Finalment, no es pot oblidar la tasca del volunta-riat i el personal remunerat, sense els que no hauria estat possible portar endavant aquest projecte.

Dos socorristes de Creu Roja ajuden a prendre un bany a una persona amb la cadira amfíbia.

REALITZAT PER

RESCATS BANYISTES SOCORRISTA DISP. TERRA

SOCORRSISTA I EMBARCACIÓ

TOTAL PERÍODE

A AMB PROBLEMES LLEUS 1 1

B VÍCTIMA ACTIVA 0

C VÍCTIMA PASSIVA 0

D VÍCTIMA TRAUMÀTICA 0

TOTAL RESCATS BANYISTES 1 0 1

ASSISTÈNCIES SANITÀRIES TOTAL PERÍODE

TOTAL ACUMULAT

TRAUMATISMES

FERIDES INCISES / EROSIVES... 246

CONTUSIONS 63ENTORSIS / LUXACIONS / DISTENSIONS 6

POSSIBLES FRACTURES 12

PICADES I AL·LÈRGIES

PICADES DE MEDUSA 913

ALTRES PICADES I AL·LÈRGIES 155

CREMADESCREMADES SOLARS 0

CREMADES NO SOLARS 14

PATOLOGIES TÈRMIQUES

LIPOTÍMIA 0INSOLACIÓ / COP DE CALOR 0SHOCK TERMODIFERENCIAL 0

PATOLOGIES CARDIO- VASCULARS

HIPER / HIPOTENSIÓ 1ANGINA DE PIT / ARRITMIA 1

INFART AGUT DE MIOCARDI (IAM) 0AT. RESPIRATÒRIES CRISIS ASMÀTICA / INS. RESPIRATÒRIA 1

INTOXICACIONS DROGUES / ALCOHOL / TÒXICS 3

PATOOGIES NEUROLÒGIQUES

CEFALEA 2

SÍNDROME VERTIGINÓS / MAREIG 2CRISIS EPILÈPTICA / COMICIAL 0

PAT. DIGESTIVES GASTRÀLGIA / NÀUSEES / VÒMITS 0

PAT. PSIQUIÀTRIQUES CRISIS D’ANSIETAT / ANGOIXA 0

PAT. ENDOCRINES HIPER / HIPOGLUCÈMIA .... 0

OFTALMO / OTORRINOTRAUMATISMES

INTRODUCCIÓ COSSOS ESTRANYS 24

OTITIS / CONJUNTIVITIS / ÀLGIES ... 1

PUNXADES DE XERINGUES / HAMS 2

ASFÍXIA PER IMMERSIÓ 1

ALTRES 1 1

TOTAL PERSONES ASSISTIDES 1 1495

REALITZAT PER

EVACUACIONS SOCORRISTA DISP. TERRA

SOCORRSISTA I EMBARCACIÓ

TOTAL PERÍODE

U EVACUACIONS URGENTS 1 1 2

NU EVACUACIONS NO URGENTS 0

PM PER PROPIS MITJANS 0


AVÍS EFECTIU?

MESURES PREVENTIVES EMBARCACIÓ SÍ NO TOTAL

PERÍODE

AVÍS USUARIS A ROQUES I ESPIGONS 2 2

AVÍS BANYISTES FORA Z.DE BANY 10 10

AVÍS EMBARCACIONS DINS Z. DE BANY 0

AVÍS ESPORTS NÀUTICS DINS Z. DE BANY 0

AVÍS PESCADORS EN ZONA PROHIBIDA 4 4

AVÍS SEGUIMENT A BANYISTES CANSATS 0

AVÍS RECOLLIDA OBJECTES PERILLOSOS 8 6

AVISOS PER FACTORS AMBIENTALS 1 1

AVÍS ACTIVITATS PERILLOSES PLATJA 0

ALTRES AVISOS 1 1



La regidoria d’ Urbanitzacions inaugura una nova secció a la web de la CalaA la web es troba una petita informació sobre el concepte i l’objectiu de la regidoria, filtre de canalització entre els veïns i les associacions representatives i l’Ajuntament.

La regidoria de Relacions amb les Urbanitzacions ha obert una nova secció a la web de La Cala (www.ametllamar.cat) per donar informació per la xarxa als ciutadans de l’Amet-lla de Mar sobre les urbanitzacions. El regidor Joan Pere Gómez i Co-mes va dir que “la finalitat d’obrir aquesta secció a la web de la Cala és la d’oferir un servei de 24 hores d’atenció al públic. A vegades, els veïns necessiten només avisar que no tenen llum al carrer o volen un horari del Calabús o rebre una altra informació en la que no cal que sigui un acte presencial, i que per algun motiu es troben tancada l’Oficina (festius, caps de setmana, etc.) Ara tindran una oficina virtual on podran agafar tot tipus d’informació”.A la web es troba una petita informa-ció sobre el concepte i l’objectiu de la regidoria, filtre de canalització entre els veïns i les associacions represen-tatives i l’Ajuntament. També podem trobar una sèrie de subapartats. En

el primer apartat, hi ha una breu ex-plicació sobre les urbanitzacions que també podrem trobar a la web del Pa-tronat de Turisme.

OACHi ha un apartat en què s’explica l’Ofi-cina d’Atenció a la Ciutadania (OAC) i la seva funció. En aquest apartat, es pot veure totes les formes de posar-se en contacte amb l’oficina així com el seu horari o fins i tot enviar un mail directe a l’oficina, amb un clic. El regidor Gómez i Comes afegia que “Aquest espai servirà per actualitzar al Segle XXI l’OAC de Tres Cales, ja que qualsevol veí, sigui de Tres Cales, Calafat o d’una altra urbanit-zació del poble, podrà dirigir-se a l’oficina sense moure’s de casa”. Per últim, els navegants de la xarxa també podran trobar un apartat que dóna informació sobre el Calabús. Cal destacar que els usuaris de la xarxa podran veure les tarifes del transport públic o l’horari.

Aquesta tardor, cursos de Formació a l’abast de tothomLa regidoria de Formació i Treball ens fa per aquests pròxims tres mesos una proposta engrescadora amb 15 cursos per a tots els gustos i necessitats.

Araceli DomínguezDel 22 al 30 de setembre es van dur a terme les inscripcions per realitzar algun dels 15 cursos que la regidoria

de Treball i Forma-ció ha organitzat per aquesta tardor. Les inscripcions comen-çaren dilluns 22 de setembre al Telecen-tre, on es va apuntar la gent i es fan alguns d’aquests cursos. El personal d’aquest centre es mostrava molt satisfet per l’aco-llida que els cursos

han tingut aquesta temporada. De fet, els cursos d’informàtica inicial i Internet van exhaurir les seves places ja en els primers dies d’inscripció.

Curs “estrella”Enguany el curs estrella és el d’auxi-liar d’ajuda a domicili, un curs de 445 hores que comença al novembre i pretén formar a 20 persones en com tenir cura de la gent gran. Viqui Mar-tí, tècnica de Formació i Treball, ens explicava que “aquest curs s’adre-ça a persones que treballen amb la gent gran i combina les classes teòriques, de dilluns a divendres, de 9 a 13h, amb les pràctiques en geriàtrics o centres de dia”.

Clàssics en la formacióAltres cursos que ofereix enguany la regidoria són tot un clàssic de la for-mació com ara els d’idiomes (català

per a nouvinguts, anglès inicial i de continuació i espanyol per a estran-gers). Enguany, a més, la regidoria recupera el curs de nivell C de català que es va impartir ja fa anys i que és una bona oportunitat per aconseguir aquest títol de manera oficial. Altres cursos ja consolidats són el de foto-grafia i balls de saló per a principiants i de continuació. També s’ha progra-mat un curs de salsa degut a l’èxit que va tenir el que es va fer a l’estiu però només el pot fer gent que tingui certes nocions de ball.

Reeducació PosturalPel que fa a la formació més lúdica, enguany la novetat és el curs de Re-educació Postural Global (RPG) un mètode que ensenya a estirar totes les cadenes musculars, millorant la postura i desfent així les contractures físiques i les tensions emocionals.

Una de les novetats d’enguany és el curs de Reeducació Postural Global.

AVÍS EFECTIU ?

MESURES PREVENITVES DISPOSITIU TERRESTRE SÍ NO TOTAL

PERÍODE

AVÍS USUARIS A ROQUES I ESPIGONS 33 33

AVÍS BANYISTES FORA Z.DE BANY 38 38

AVÍS EMBARCACIONS DINS Z. DE BANY 5 5

AVÍS ESPORTS NÀUTICS DINS Z. DE BANY 1 1AVÍS PESCADORS EN ZONA PROHIBIDA 13 13

AVÍS SEGUIMENT A BANYISTES CANSATS 0 0

AVÍS RECOLLIDA OBJECTES PERILLOSOS 6 6

AVISOS PER FACTORS AMBIENTALS 1 1

AVÍS ACTIVITATS PERILLOSES PLATJA 34 34ALTRES AVISOS 2 2


Societat


Ens ha deixat l’amic TarriusL’Ajuntament de l’Ametlla de Mar, en nom de tots els caleros i caleres, vol retre el seu petit homenatge a qui va ser un gran català i la veritable ànima d’una de les seves il-lusions, que es va veure complida el dia 20 d’octubre de 2007, l’agermanament entre la seva localitat, Vilanova de la Raó, ubica-da a 5 quilòmetres de Perpinyà (Llengua-doc-Roselló) i la nostra població.

Gerard Tarrius ens ha deixat. Siguis on si-guis, aquí va el nostre reconeixement i el record cap a la teva persona i el nostre més sincer condol a la teva família i amics.

Setembre negre a les carreteres locals

En només tres dies es van registrar tres accidents en els que va haver un mort i tres ferits, un d’ells molt greu.

Araceli DomínguezLa matinada de diumenge 20 de set-embre un home de 47 anys de nacio-nalitat francesa va morir en l’acte en xocar de manera frontal el vehicle en què viatjava com a copilot contra un camió de gran tonatge al quilòmetre 1113 de la carretera N-340, en el nos-tre terme municipal. El conductor del vehicle va patir greus lesions essent traslladat a l’hospital Joan XXIII on,

en el moment de redactar aquesta notícia, restava en estat de coma induït.

Homicidi imprudent Precisament, els Mossos d’Esquadra van imputar el conductor com a pre-sumpte autor d’un delicte d’homicidi imprudent perquè diferents testimo-nis van explicar-los que havien ob-servat que el turisme implicat en el xoc circulava de manera estranya. Per aquest motiu, poc després del sinistre, els Mossos li van fer la prova d’alcoholèmia al conductor que va donar positiu amb un resultat d’1.5 mg/l. Així doncs, a banda de quedar imputat per un delicte d’homicidi im-prudent, també se li acusava de con-duir sota els efectes de l’alcohol.

Segon accident D’altra banda, els tècnics del Servei d’Urgències Municipal (SUM) ens van informar d’altres dos accidents durant aquesta mateixa setmana. El més greu va ser al quilòmetre 298 de l’AP-7, dimecres 24 de setembre, da-

vant mateix de la sortida de l’Ametlla, quan un cotxe amb matrícula anglesa va perdre el control, xocant contra la mitjana i donant dues voltes de cam-pana quedant al bell mig dels dos carrils sentit Barcelona. Al lloc del sinistre es van traslladar d’immediat els equips d’emergència (una do-tació de bombers, l’ambulància municipal amb el metge de guàr-dia del CAP i una ambulància de l’Ampolla).

Matrimoni jubilatEls ocupants d’aquest vehicle eren un matrimoni, tots dos de 60 anys, amb diverses ferides de consideració que van ser traslladats a l’Hospital de Tortosa. L’accident va provocar una retenció de vehicles de més de 7 Km perquè el trànsit va estar tallat durant una hora aproximadament.A més, aquell mateix dimecres, el SUM va tenir constància d’un segon accident a l’entrada del poble, a la N-340. En aquest cas, afortunada-ment, no va haver cap ferit per la qual cosa el SUM no va ser activat.

17 d’octubre, Dia Internacional per l’Eradicació de la pobresaLÈquip Directiu i Educatiu de la Llar dÌnfants XerinolaEl passat 17 dòctubre va com-memorar-se el dia Internacional per a lÈradicació de la Pobresa, instituït per lÀssemblea General de les Nacions Unides, el 22 de desembre del 1992, amb la inten-ció de fer els esforços necessaris per lluitar contra aquest mal mun-dial i que més urgeix en resoldre.

Montse Butxalleu, coordinado-ra de la Llar d’Infants Xerinola, va explicar que, “des de la Llar dÌnfants Xerinola, com a per-sones i educadores que som, creiem que és el nostre deure fer prendre consciència que hi ha moltes persones i famílies que no tenen prous diners per po-der viure i no poden satisfer les necessitats bàsiques i que, fins

i tot, passen gana. No podem viu-re com si la pobresa no existeixi i creiem que hem de fer alguna cosa al respecte”.La Llar dÌnfants ha volgut col-laborar fent una recollida de roba i joguines, de la qual n’estan prou satisfetes i que se’ls hi farà entre-ga a Càritas de la nostra població. La Llar agraeix a tots els pares la seva col·laboració.

Instantània presa mentre els serveis sanitaris assistien a uns accidentats.

Infants, educadores i familiars van fer la seva contribució per a aquesta diada.Gerard Tarrius

Fe d’erradesA l’article Dos aules de lactants, novetat del curs 208-09 a la llar d’Infants, aparegut a l’edició de la nostra revista núm. 287, on diu “a l’aula de lactants amb nou naixements a partir del mes de març, i a P-1 i P-2 pos-siblement amb l’arribada de nens i nenes forasters que s’incorporen al llarg del curs en buscar els seus pares una oportunitat per millorar les seves vides fora del seus país” ha de dir “a l’aula de lactants amb nou naixe-ments a partir del mes de març, i a P-2 pos-siblement amb l’arribada de nens i nenes forasters que s’incorporen al llarg del curs en buscar els seus pares una oportunitat per millorar les seves vides fora del seus país” perquè a P-1 no queden places. D’altra banda, al mateix article explica que les dues aules de lactants tenen capacitat per a 18 alumnes cadascuna quan en realitat te-nen capacitat per a 8 alumnes per classe.


Pesca

Araceli DomínguezEl passat 24 d’octubre es va consti-tuir el ple de la junta general on els 32 vocals sorgits de la votació que l’11 d’octubre van fer armadors i ma-riners de les diferents arts de pes-ca a La Cala, van triar el seu patró major, els vice-presidents i els altres membres del capítol de la confraria de pescadors. El nou patró major és Joan Llambrich, el primer vicepresi-dent dels mariners és Miquel Brull i el segon vicepresident dels arma-dors és Gerard Llambrich. Els altres membres del capítol són, per part del armadors, Vicent Martí, David Mar-galef, Josep Llambrich i Pere Balfe-gó. I per part del mariners són Miquel Tomàs, Enric Mañé, Tomàs Estrada i Jaume Casafont. Joan Llambrich és conscient que no arriba “en el millor moment per a la pesca a la presi-dència del màxim òrgan del govern dels pescadors però sóc una per-sona optimista que espera aportar solucions i crec que la situació can-viarà aviat a millor”.

Primera voltaEn la primera votació de l’11 d’octu-bre, tripulants i armadors dels quatre sectors de la pesca (arrossegament, tonyina, encerclament i altres arts), votaven els seus respectius repre-sentats a la junta general en vuit llistes obertes i separades, dues llis-tes per a cada sector i cada sector, alhora, amb dues llistes, una per als armadors i una altra per als mariners. En total, havien de sortir 32 vocals,

16 per als tripulants i 16 per als arma-dors. D’aquests 16, en cada sector, es trien 6 per a l’arrossegament, 3 per a l’encerclament, 3 per a la tonyi-na i 4 per a altres arts.

63 armadors i 217 tripulants amb dret a votEn total, tenien dret a vot 63 arma-dors i 217 tripulants. D’aquests úl-tims, 59 van a la tonyina, 75 a l’arros-segament, 63 a l’encerclament i 20 a altres arts. L’única condició perquè els mariners poguessin votar és que fossin majors d’edat i per als candi-dats és que portessin dos anys anant a la mar. Josep Tomàs Margalef, secretari de la Confraria de Pescadors, ens ex-

plicava per què són tan importants per als pescadors les eleccions. “Aquests càrrecs no només es trien per manar a la Confraria, sinó que també es fa per mirar cap al futur i defensar el pa nostre de cada dia”.

Canvi amb harmoniaMargalef afegia que el canvi de go-vern es faria amb total harmonia per-què els pescadors senten un gran respecte pel govern que surt ara i, a més, les grans qüestions a la Confra-ria es decideixen entre tots els con-frares. És a dir, no decideix l’equip de govern sinó que es convida els socis que en assemblea donin sempre el seu parer sobre les qüestions que els hi afecten.

Vista de la Confraria de Pescadors.

Joan Llambrich és el nou patró major de la Confraria de PescadorsL’armador calero, ja jubilat, és conscient que no arriba en el millor moment per a la pesca a la presidència del màxim òrgan del govern dels pescadors però es qualifica com a una persona optimista que espera aportar solucions i creu que la situació canviarà aviat a millor.

Pesca


Els tonyinaires de l’Ametlla demanen control sobre els incompliments de França i Itàlia

La 1a Jornada de la Tonyina Roja del Mediterrani treu a la llum interessants propostes de millora de la gestió pesquera de l’espècie i optimistes dades sobre la futura reproducció en captivitat.

Francesc CallauSota el títol “La tonyina roja del Me-diterrani a l’Ametlla de Mar: tradició i innovació” va tenir lloc el dia 9 d’oc-tubre la 1a jornada sobre la tonyina roja a l’escola Nauticopesquera de la localitat que, organitzada pel grup Balfegó, la primera empresa catalana dedicada a aquest tipus de pesca, manufacturació i exportació, va posar al dia tot els aspectes que fan referència a la pesca d’aquesta espècie tenint en compte criteris de tradició i innovació i de captura i con-sum responsable. Pel que fa a les ponències, van ser-hi presents personalitats rellevants, que, sota el fil conductor de la pesca i la tonyina, van fer les seves apor-tacions en diferents disciplines com ara història, gestió i investigacions ci-entífiques, economia, nutrició i medi ambient.

Demanen sancions per a França i ItàliaEl Grup Balfegó va aprofitar la Jorna-da i la presència dels representants de les administracions Catalana i estatal per reivindicar el compliment

de la normativa euro-pea i les limitacions de l’ICAT per part de tots els països membres. Joan Serrano, director adjunt del Grup Balfe-gó, va dir que manca un control exhaustiu i l’aplicació de san-cions a països com França o Itàlia, que no compleixen ni amb les quotes ni amb la normativa. Segons Serrano, “el problema rau en la desigualtat que hi ha a l’hora de prendre mesures de control imposades per l’ICAT. Mentre Es-panya compleix rigo-rosament, anant més enllà de les mateixes, com per exemple, la que diu l’ICAT que deu d’haver un ob-servador al 20% dels vaixells, quan nosaltres en portem un a cada vai-xell, és a dir en el 100%” i també un observador en el 100% de les seves granges. Mentre que la resta de pa-ïsos no ho fan. Pel que fa al sobre-esforç, Espanya va fer els deures fa molts anys, ha reestructurat la seva flota pesquera i en aquests moments som sis vaixells d’encerclament que toquem a una quota aproximada de 250 tones de tonyina, mentre que a França per exemple són 45 vaixells que toquen a 80 tones, amb la qual cosa l’activitat seria inviable i, per tant, aquests vaixells han de sortir al mar a robar. A Itàlia passa el mateix o pitjor on tenen una flota declarada de 150 vaixells, però pareix que a la realitat són el doble i, a més, es passen la normativa per on volen, arribant a pescar el 300% del que realment tenen permès pescar”.

Perjudicis colateralsAixò fa que, segons Serrano, els efectes de les protestes ecologistes i de les limitacions de la Unió Euro-pea perjudiquin les flotes espanyoles

i, més concretament els sis vaixells amb base al port de l’Ametlla de Mar, tot i que aquestes compleixen estric-tament amb els estocs i porten ca-dascuna un observador a sobre del vaixell. Segons Serrano “la quota de captures es única i correspon a la CE i depenem d’ells. Si s’ha distri-buït part d’aquesta quota a Espanya amb més de 5.000 tones, nosaltres pensem que el que han de fer es que si Espanya compleix, que ens deixin pescar i simplement quan tinguin evidències clares que Fran-ça o Itàlia no estan complint, que els tanquin la pesquera, però que a més els sancionin, ja que porten dos anys tancant la pesquera anti-cipadament per culpa de França i encara no hem vist que retirin cap llicència, segueixen havent els ma-teixos vaixells i, al damunt, encara en segueixen construint de nous. Això pareix un acudit. Mentre que els ecologistes estan demanant el tancament de la pesquera, França i Itàlia tenen com a meta no compli-car-se la vida amb una acurada re-estructuració del sector. Tenen “por Manel Balfegó, codirector del Grup Balfegó.

Joan Serrano, director adjunt del Grup Balfegó.


política” i que es torni contra ells el prendre la decisió de reorganitzar la flota. El tancament de la pesquera no és necessari si realment es con-trolen les mesures que ha implantat l’ICAT i que no entenem per què no s’estan controlant”.

Projecte pioner de traçabilitatEncara que totes les exposicions en conjunt donaven una visió global d’aquest món, l’empresa va destacar les que feien referència a la innova-ció i va parlar de la traçabilitat i l’eti-quetatge de peix fresc a Espanya o dels sistemes que suposen un nou

model en quant a la informació de la que pot disposar el consumidor. Joan Navarro, responsable de Rela-cions Institucionals de Grup Balfegó, ens deia que “volem donar un codi d’identificació a cada tonyina per-què el consumidor sàpiga tot sobre el producte que ha comprat mitjan-çant prèvia petició amb un SMS o via Internet. Dades com ara la data en què es va pescar, quan va entrar a la granja, quan es va sacrificar, quan pesava, les seves mides i, evident-ment, l’autorització de l’administra-ció conforme la tonyina compleix tots els requisits necessaris”.

Repartir millor l’esforç pesquerTots els presents a la jornada van destacar-ne l’interès de totes les ponències, especialment l’estudi presentat per la Dra Ana Gordoa del Centre d’Estudis Avançats de Blanes, que per encàrrec del Grup Balfegó, va presentar una investigació que a més d’apropar la tecnologia a la més que probable i pròxima reproducció de la tonyina en captivitat, també va contrastar que les temporades de reproducció a la zona oriental i occidental del Mediterrani són dife-rents, en comprovar que l’espècie també es veu afectada pels canvis

de temperatura de l’aigua. Pel que fa a la primera part de l’estudi, després de comprovar que els exemplars de túnids capturats pels vaixells del grup Balfegó no s’inhibeixen de re-produir-se durant els trasllats fins a la granja, l’estudi es mostra optimista pel que pot representar en un futur la reproducció de l’espècie en capti-vitat. L’estudi mostra tendències fins ara desconegudes com que la posta de les tonyines es multiplica durant la matinada o que la presència mas-siva de meduses pot afectar en gran part a la desaparició dels ous, do-nat que s’han pogut trobar diversos

Entranyable record de l’Almadrava i els pioners

El servei de documentació i in-vestigació de Documaré va pre-sentar una memòria històrica de la tonyina Roja a Catalunya, la pesquera de la qual es remunta de manera organitzada a l’any 1410, segons consta en el Re-glament de pesca de la Tonyina al Golf de Roses, tot i que en tota l’edat mitjana es coneixia la popularitat de la pesca, la seva comercialització i consum.Al segle XVII s’expandeix per tot el mediterrani pel sistema d’almadraves, essent la prime-ra almadrava de Catalunya la de Salou, que data de primers del 1500, tot i que posterior-ment se’n van repartir diverses pel Golf de Sant Jordi i el Cap de Creus. Al Golf de Sant Jordi se’l coneixia com “la fabrica de tonyines”. Això va fer que al se-gle XVII sorgís la coneguda com de “Cap de Terme” a l’Hospitalet de l’Infant i en el lloc que ara co-neixem com l’Almadrava. Era la més petita del Mediterrani però, a la vegada, era la que més i mi-llor estava organitzada. Actuava en dos períodes, d’abril a juny i d’agost a setembre. Cada ve-gada que es parava l’almadrava suposava de 5 a 6 dies de tre-

ball que ocupaven unes 30 persones i 11 embarcacions. A l’almadrava hi vivia una colònia d’unes 100 persones repartides en unes 25 famílies que dispo-saven de l’autosuficiència de serveis mitjançant l’intercanvi del producte. L’aparició de diverses embarcacions de l’encerclament valencianes que des de feia un parell de dècades apareixien

per aquestes mars en períodes de veda en els seus arts a la costa valenciana, l’allunyament del peix de la costa i la contami-nació va provocar que l’ultima calada de l’Almadrava de Cap de Terme es produís l’any 1960.26 anys després, el 1976, la pesquera tradicional de la ton-yina a la costa calera va tenir un important impuls amb la

reconversió de les barques d’arrossegament del Tio Gel i la Frau amb l’objectiu d’aprofitar els períodes de veda. El 1995 es produeix la primera transferència de tonyina a gàbies d’engreix, el que suposa una autèntica revo-lució del negoci a nivell mundial. A l’any 2000 entren en servei les noves embarcacions de la Frau II i Tio Gel II.

Fotografia antiga de pescadors de l’Ametlla de Mar.

Pesca


exemplars a l’interior de meduses capturades. Ana Gordoa va expli-car que “volem utilitzar la granja del Grup Balfegó com a plataforma ex-perimental, donat que la posta més massiva es produeix quan les tonyi-nes arriben a la granja. La pròxima temporada aprofundirem en la seva reproducció en captivitat”.

Pla de RecuperacióA més, la segona part de l’estudi demostra que l’aplicació per part de l’ICAT del Pla de Recuperació de l’espècie és millorable, sobre tot pels vaixells catalans, donat que el fet que la temperatura de l’aigua afecti al pe-ríode de reproducció de l’espècie, fa que tingui sentit un canvi del període de veda, donat que ara, després del compromís del sector de no pescar exemplars de menys de 30 quilos, el període de pesca es limita als mesos de maig i juny en tot el Mediterrani. Segons l’estudi, a la zona balear que es on pesquen les embarcacions caleres, el període de reproducció es retarda algunes setmanes. Això fa que s’exerceix una pressió més important sobre les poblacions de tonyina del mediterrani oriental i en canvi, quan arriba el període impor-tant a la regió de les balears, les me-sures aplicades per l’ICAT n’impedei-

xen la captura. L’estudi proposa endarrerir l’inici de l’activitat fins al 15 de maig i allargar-lo fins al 15 de juliol. D’aquesta manera es minimitzaria el desequilibri observat en el Pla de Recupera-ció i alhora el perjudici econòmic que suposa pels vaixells catalans. Segons la dra. Ana Gor-doa ”la proposta manté el mateix nivell de con-servació que proposa l’ICAT, no estem dient que s’ampliï el període accessible per l’encer-clament, sinó que el període sigui el mateix però que s’equilibri en el temps. Que tant a les regions orientals com occidentals del Mediterrani, les flotes tinguin el mateix accés temporal al recurs sense canviar el període de veda, sinó que s’està desplaçant en el temps. Ha d’haver-hi una gestió regional per a l’espècie i no només per un desequilibri social, ja que molt probablement estem parlant de dues poblacions i a una d’elles, la del sector oriental, se l’està deixant pescar durant tot el seu període re-productor”.

Treure més rendiment a la tonyinaLa 1a Jornada de la Tonyina Roja del Mediterrani va finalitzar amb la po-nència de Yoshinori Ito, professor de la Universitat de Kansai al Japó, que va explicar que les parts que actual-ment es rebutgen de la tonyina, tenen fins i tot més valor nutritiu i saludable que no pas les que s’aprofiten, fent referència als ulls, la pell i els ossos, i va mostrar els treballs que està fent al Japó per comercialitzar-ne productes amb aquesta matèria prima, que al-hora ajudaria a treure més rendiment econòmic de la tonyina. Segons el professor Ito “fins ara era molt difícil aprofitar-ho, però ara la tècnica ha avançat i es pot treure’n profit utilit-zant un tractament mecànic, i no pas químic, i treure tot el que té de bo la tonyina. Ara el que cal és que es pro-dueixi un canvi en la mentalitat del consumidor, que pot veure un pro-blema per la procedència fins ara desaprofitada dels elements. Però

només els que aprofitin totes les parts rebutjables fins ara guanyaran valor afegit en el negoci del sushi, sashimi i suplements”.Queda provat que d’algunes parts de la tonyina es pot extreure Omega-3, donat que tot i que els túnids no el ge-neren directament, sí que consumei-xen peixos que a través del fitoplànc-ton produeixen Omega-3 però que no el poden desenvolupar. Olis millor conservats sense additius i més salu-dables serien una part important dels productes que es podrien derivar de les parts “desaprofitables”.

Més ponènciesLa Jornada va comptar amb altres ponències interessants com la del di-rector de la càtedra d’Estudis Marins de la Universitat de Barcelona, Ra-mon Franquesa, que va parlar sobre els aspectes econòmics de l’explota-ció de la tonyina, o la televisiva M. Jo-sep Roselló, especialista en dietètica i experta en nutrició humana, que va aprofundir en les propietats nutritives de la tonyina roja.

La cloenda de la Jornada va anar a càrrec de Fernando Curcio, director general de Recursos Pesquers del Ministeri de Medi Ambient, Medi Rural i Marí, mentre que la inauguració va córrer a càrrec de Martí Sanz, director general de Pesca i Acció Marítima de la Generalitat de Catalunya.El professor Yoshiro Ito va venir des de Japó.

La doctora Ana Gordoa en un moment de la ponència.


Medi Ambient

Els alcaldes dels municipis nuclears reclamen un nou Pla PENTA

L’Ametlla de Mar, Montroig del Camp, Pratdip, Tivissa i Vandellòs i Hospitalet pensen que l’actual PENTA està absolutament obsolet i no respon a les necessitats de seguretat que, ara per ara, tenen les poblacions que es troben en l’àrea d’influència de les centres nuclears.

Araceli DomínguezEls alcaldes dels cinc municipis de l’àrea d’influència nuclear, l’Ametlla de Mar, Montroig del Camp, Pratdip, Tivissa i Vandellòs i Hospitalet han reclamat de manera conjunta un Pla d’Emergències Nuclear a Tarragona (PENTA) totalment nou o, si més no, que s’actualitzi perquè el vigent, que data dels anys 90 i que, per cert, ni l’Ametlla de Mar ni Mont-roig van sig-nar, ha quedat totalment obsolet, so-bretot pel que fa a les noves tecnolo-gies ja que en l’època molt poca gent feia ús del telèfon mòbil i molt menys d’Internet, per exemple, entre d’altres avanços tècnics. Ara per ara, diuen, cal de manera urgent una inversió directa en l’aplicació i millora del pla PENTA de cada municipi perquè no és de llei que un problema no gene-rat al municipi li provoqui despeses extra entre d’altres perjudicis, sobre-tot relacionats amb la seguretat.

Reivindicació comunaXavi Llambrich Bono, regidor de Medi Ambient, ens explicava que “la prin-cipal reivindicació dels pobles que estem al voltant de les nuclears és que es faci un Pla PENTA totalment

nou perquè l’actual està desfasat tecnològicament. Necessitem un pla que reculli les nostres reivindi-cacions i que estigui totalment su-fragat per la central nuclear, que és la que, en tot cas, generaria els inci-dents que es puguin donar. I, si no pot ser, doncs que tanquin”.

Peticions caleresEn concret, en el cas de l’Ametlla, pel que fa a la seguretat, és necessària la creació, millora i manteniment de les vies d’evacuació i l’adequació del heliport, en desús al parc de bombers, per suportar el trànsit en cas d’emergència. També es fan ne-cessaris l’adequació, la millora i el manteniment dels edificis destinats a la gestió de les emergències, per exemple, dotant a la sala del Centre de Cooperació Operativa Municipal (CECOPAL) amb diferents mitjans per garantir la fluïdesa en la comu-nicació en qualsevol circumstància o contemplant la futura piscina munici-pal com a centre de descontamina-ció i font d’energia alternativa.

Dotacions econòmiquesPel que fa als professionals de les

emergències com ara policia local, personal sanitari, tècnics de protec-ció civil o bombers es fa necessari implementar les dotacions econò-miques per front a una suposada emergència nuclear. En qüestió de material logístic d’emergències tam-bé es reclama que s’implementin les dotacions del material necessari en cas que es doni aquest tipus d’emer-gència.

Millorar la imatgeA més, afegeix el regidor, les nucle-ars han d’invertir en millorar la imatge dels pobles nuclears perquè no és possible dissimular la presència de les centrals atòmiques que tenen un impacte molt negatiu en l’entorn però sí potenciar la millora de determinats elements locals a mode de compen-sació, col·laborant, per exemple, en plans estratègics i d’excel·lència tu-rística i projectes mediambientals.

Per últim, els municipis implicats pensen que les nuclears han d’in-vertir en teixit industrial alternatiu per minimitzar l’impacte econòmic nega-tiu després que la indústria nuclear desaparegui del territori.

Vista aèria de la central nuclear Vandellòs II.

?? Entrevista


?Joan Llambrich,és des del 24 d’octubre el nou patró major de la Confraria de Pescadors de l’Ametlla de Mar.

Primer de tot, hem de felicitar-lo per aquest nomenament però, si m’ho permet, no ha sortit vostè elegit en el millor moment per a la pesca.És cert. Vivim una situació problemà-tica pel que fa a que fa uns mesos, per exemple, als mariners de l’encer-clament els hi costa trobar sardina i al tresmall i a l’arrossegament, s’ha estat pescant força però el preu del peix està molt baix, després està el tema del preu del gasoil... Tot això, evidentment, afecta a les economies de les famílies. Sobretot als mariners. No és un bon moment però deixarem passar el temps.

Per què creu que li han votat? Què pot aportar vostè com a pa-tró major?Ja l’any passat em van venir uns companys a buscar. Primer vaig dir que no perquè hi havia una altra per-sona a dins i a mi no m’ha agradat mai anar en contra de ningú. Quan vaig saber que aquesta persona s’ho deixava, vaig canviar d’opinió. És una responsabilitat gran perquè, com hem dit abans, és de les èpoques més difícils que viu la pesca. Però aquí estic i miraré de fer-ho el millor possible. Volem aportar solucions. Ara ho veiem tot com una muntanya però és que la muntanya la tenim. D’altra banda, també he de dir que ja he ocupat algun càrrec de responsa-bilitat a la confraria. Vaig formar part del capítol en dues ocasions. Una amb l’Andreu Estrada i una altra amb el meu cosí, l’Antonio Brull. Em va agradar, encara que hi ha moments que et canses sobretot de sentir co-ses. Però bé, aquí estic de nou.

Recorda alguna època tan dolen-ta per a la pesca com l’actual?N’han hagut. Recordo, entre d’altres, que als anys 1978 i 1979 va haver una baixada molt forta de peix a l’arrosse-gament. El que passa és que el preu del peix llavors, si comparem amb el cost de la vida d’avui dia, era més alt. Amb el nivell de vida que tenim en l’actualitat, el preu real del peix no ens el paguen.

Creu que aquesta situació és re-cuperable o la pesca ja no serà mai el que era? Crec que ens recuperarem. La situa-ció canviarà a millor. Estic segur. Sóc optimista. Va a èpoques. Tornant als anys 78 i 79, els pescadors fins i tot volien marxar del poble per pescar a

altres indrets, com a Sant Antonio, perquè aquí les barques estaven pa-rades. Al final, no val caldre marxar i vam poder tirar endavant.

Però els mariners que, per exem-ple, van a la llum, les seves fa-mílies ho passen realment mala-ment.No és fàcil. Porten ara quasi tres me-sos que no troben peix.

I no us trobeu amb mariners que volen plegar davant d’això?És el que hi ha. Ara, en situació gene-ralitzada de crisi, on troba un mariner un lloc de treball en terra? Ara a la mar, un mariner pràcticament no gua-nya res però aprofita el matí per fer alguna cosa en terra i, més o menys, surt endavant.

Vostè és un pescador que ja està jubilat i que pertany a una família de pescadors de generacions i al que els seus fills ja han pres el relleu. Com ha estat l’evolució del sector des de llavors?Primer, vaig estar amb el meu pare a l’encerclament i després ja em vaig embarcar a l’arrossegament amb el tio Ramon del Francès, que em va ensenyar aquest art a mi i als meus germans. Per trobar el peix, per exemple, em va ensenyar el que eren les muntanyes, després va arribar el radar i ara tots portem GPS. Però malgrat la tècnica, encara hi ha qui mira les muntanyes, sobretot entre els pescadors més grans. De fet, jo també vaig ensenyar-li a mon fill, però lògicament ell va amb el GPS. Igual passa amb els aparells que s’han po-sat a les xarxes, que poden esbrinar les alçades i les obertures que tenen. Això és un punt bo. Abans tot havia d’anar a la vista del que tu veiés, pels

Joan Llambrich.

?Octubre 2008 | pàg. 21

?cables que diem. Pensa que jo vaig embarcar-me per primer cop a la mar a l’any 1964 i des de llavors fins ara tot ha canviat molt.

I aquests canvis tecnològics pos-sibiliten que es trobi més peix o es pescava més abans? O va, simplement, per temporades?Podem dir que abans hi havia més peix que ara. El que passa és que lla-vors les barques no eren tan grans i n’hi havia menys, tot i que hi va haver una època en que, excepcionalment, va haver més barques que no pas ara però pel que respecta a l’evolució de la pesca, tot ha anat a millor. La gent ha après amb els nous aparells. Podem dir que hi ha menys peix, en-cara que segueix havent-hi, però hi ha més possibilitats de trobar-ne i d’arribar abans gràcies als avenços tecnològics.

Què pensa que moltes famílies hagin de deixar la pesca perquè ja no els serveix com a mitjà de vida o perquè ja no hi ha qui els prengui el relleu?No és ben bé cert. Hi ha mariners que segueixen a la mar, aguanten malgrat tot, guanyant menys perquè han nas-cut a la mar i sempre els crida. Jo, en aquests moments no m’ho plantejo perquè estic jubilat, però si em di-gues-

sin de triar, em quedaria amb la mar. Evidentment, s’han donat casos de situacions econòmiques inviables en les que els mariners han hagut de deixar la mar per buscar-se la vida en terra. Però els que ara queden, on van? La cosa està malament per a tothom. I, paradoxalment, hi ha barques que no cobreixin el número necessari d’homes per poder sortir i han de recórrer a la immigració. De fet, podem veure mariners subsaha-rians i sud-americans a les nostres barques. També es dóna el cas d’armadors que es deixen la mar perquè ningú no els pren el relleu, no tenen un fill o un gendre que es posi en el seu lloc i han hagut de demanar el desba-llestament de la barca. A més, veiem el que està passant amb el peix, per tenir una empresa que no et doni be-neficis, doncs és millor deixar-s’ho. Però el desballestament és una cosa que dol molt.

Hem estat parlant de la crisi a la pesca, però quines mesures es poden aplicar per sortir-nos-en?A la confraria hem pensat de treure un dia de feina però tampoc estem gaire convençuts que aquesta mesu-ra tingui efecte. Pel que fa a les aju-des, sí, poden ser una solució con-juntural, de fet ens van donar unes ajudes després de les mobilitzacions

per protestar per la pujada del ga-soil, un tant per cent del pe-

troli que gastaven durant l’any, però no arreglen

el problema de forma definitiva perquè

l’administració no les dóna sempre. No podem de-pendre d’això, hem de depen-

dre del que traiem nosaltres de la mar encara que trobo que haurien de controlar el peix que ve de fora que ens afecta negativament. Però com a membres de la Comunitat Europea, és el que ens toca.

I pel que fa al preu del gasoil?Amb el tema del gasoil el que hem fet a la nostra confraria, que ja és fa a moltes, és demanar una tona a una empresa que ens ofereix el gasoil en-tre les 8 i 9 pessetes menys que el preu normal. Penseu que amb la des-pesa que fa, per exemple, el motor d’una barca d’arrossegament, que és molt potent, o amb les hores que han d’estar navegant les barques d’encerclament per trobar peix, es nota molt. És una cosa que fa que als mariners, i també a l’armador, els hi toqui una mica més.

I les barques que es desballesta-ran a l’Ametlla, com pot benefici-ar la pesca?Si marxen algunes barques, en con-cret a l’arrossegament, pot fer que entri menys peix i, per tant, fa que pugi el preu del que es troba. Això és el que va fer l’encerclament posant un límit a les caixes de peix i els hi va donar bons resultats. A més, el fet de desballestar la barca, suposa uns beneficis per a l’armador depenent de les tones que pesi la barca. Tam-bé, crec que el mariner que es queda sense feina rep uns diners de la Co-munitat Europea. És una manera que la administració té de premiar-los per deixar aquesta activitat perquè consi-dera que hi ha massa embarcacions feinejant.

Alguna altra mesura des de la confraria?De moment estem així, a veure què

passa. Esperant que les coses can-viïn. Pel que fa a plegar algun dia de la setmana, la cosa seria que tota la província fes el mateix. Nosaltres po-dem acceptar parar, però sempre hi ha algú que diu que no perquè, amb raó, et diuen “és que a Tarragona, Cambrils o Sant Carles surten a la mar”. I el tema de la reducció horària ja fa temps que ho fem perquè pensem que arribant una mica abans podem mantenir alt el preu del peix perquè arribem els primers. Però això ja és una cosa de fa anys. No són pas 10 hores les que els pescadors de l’ar-rossegament passen a la mar.

Per què tira tant la mar?Molta gent no vol estar en terra per-què s’ha criat a la mar i és el que et dic, que la mar et crida. Les sensa-cions que et dóna la mar són molt fortes. Jo, per exemple, estic una setmana fora i quan arribo i veig la mar, respiro. És el primer que faig quan marxo: anar a veure la barca i la mar. I a la nit, sempre vaig a fer una passada a la barca. Com jo, penso que molts armadors de la meva edat fan el mateix.

T’avorreixes en terra?No, perquè m’ho he guanyat bé. A més, parlo amb els pescadors pel matí, parlo amb tothom, no només amb pescadors, al migdia vaig a l’escola a buscar els néts i a la tarda, quan entra el fill amb la barca, vaig a veure’l per saber com ha anat.

Moltes gràcies, Sr. Joan Llam-brich. Li desitgem bona sort per aquests pròxims quatre anys de presidència a la confraria i que la pesca, per suposat, vagi a millor per a tots plegats.

Medi Ambient


Comencen les obres per renovar el sistema de sanejamentEn breu s’iniciaran les tasques de construcció de dues noves estacions de bombament que tenen un termini d’execució d’uns 7 mesos i compten amb un pressupost superior al milió i mig d’euros.

Araceli DomínguezL’Agència Catalana de l’Aigua (ACA) comença en breu a l’Ametlla de Mar la construcció de dues noves esta-cions de bombament i la remodela-ció d’una de les ja existents. Alhora també farà construir nous trams de col·lectors, substituirà el col·lector de retorn de l’aigua tractada a la depuradora i implantarà un sistema de telecontrol que permetrà des de l’Estació Depuradora d’Aigües Resi-duals (EDAR) tenir informació de tot el sistema. Aquestes obres tenen un termini d’execució d’uns 7 mesos i comptaran amb un pressupost su-perior al milió i mig d’euros.

Una obra molt necessària L’inici de l’obra és una bona notícia perquè en l’actualitat el sistema de sanejament de l’Ametlla de Mar no dóna a l’abast com a conseqüència del fort creixement demogràfic que experimenta el municipi. Aquesta saturació fa, per exemple, que s’es-campin males olors per la platja de l’Alguer o la Plaça del Canó. De fet, l’ACA, a petició de l’ajuntament i el Consell Comarcal del Baix Ebre, ja havia encarregat a finals de l’any passat aquest projecte constructiu de millora dels col·lectors per tal de racionalitzar el sistema actual i opti-mitzar el seu funcionament i capacitat per tal de respondre a les necessitats reals de la població. Xavier Llambrich

Bono, regidor de Medi Ambient, deia que “les obres descongestionaran tot el circuit d’aigües residuals del poble perquè ara tindrem dos vies de comunicació del poble fins a la depuradora perquè, en cas d’ava-ria, no falli tot el sistema com pot passar ara amb els col·lectors actu-als connectats en línia”.

Descàrrega dels col·lectors Aquesta actuació descarregarà els col·lectors principals del poble, mitjançant les noves estacions de bombament i el nou col·lector que

abocarà directament les aigües a LEDAR i augmentarà la capacitat dels existents. A més, aquest projecte vol donar garanties del funcionament de les estacions de bombament en cas de tall del subministrament elèctric, gràcies a la instal·lació de grups electrògens, i evitar les males olors amb equips de desodorització. Tanmateix, amb una de les noves estacions de bombament, situada a l’aparcament que hi ha al darrere del mercat, s’aconseguirà donar sor-tida a les aigües residuals de la nova zona esportiva.

Detall d’alguns elements de la xarxa de sanejament.


Comencen les obres per renovar el sistema de sanejament Una foca comuna visita La Cala abans de morir al DeltaL’animal, una femella jove, va morir amb greus lesions una setmana després de ser vist a La Cala, quan veterinaris del CRAM el traslladaven des d’una platja del Delta a la seva seu, Premià de Mar, per recuperar-lo.

Araceli DomínguezDivendres 12 de setembre, un veí del nostre poble va avisar al tècnic de Medi Ambient i voluntari del Centre de Recerca d’Animals Marins (CRAM), Xavier Solé, que havia albirat una foca a la punta del moll. Aquest mateix divendres un treballador de la piscifactoria, també

va veure un capet que sortia de l’aigua i que nedava molt ràpid però en cap moment va pensar que podia ser una foca, segons va explicar al tècnic durant aquell cap de setmana en que aquest va estar controlant, sense èxit, tota la costa per si la tornava a veure.

De La Cala al Delta de l’EbreDivendres següent, Solé va rebre una trucada del CRAM alertant-los que hi havia una foca dins de la Badia del Fangar. Un cop allí, el tècnic de Medi Ambient, juntament amb altres voluntaris del CRAM, se n’adonaren que l’animal semblava un vell marí, el segon en 50 anys que es veia a les nostres costes. Tres hores després, l’animal va tornar a l’aigua i li van perdre la pista.A l’endemà es va muntar una batuda per localitzar-lo i, finalment, van veure l’animal en molt mal estat a uns 100 metres de la platja on es va veure per primer cop. Llavors, els veterinaris del CRAM van decidir capturar-lo per intentar recuperar-lo. Però, malauradament, l’animal, en realitat una foca comuna, morí mentre era traslladat a la seu del CRAM, a Premià de Mar. Xavier Solé, tècnic de Medi Ambient, ens parlava

d’aquesta visita inesperada. “La visita d’aquesta foca va ser tota una sorpresa, un fet curiós i rellevant que ens hauria de fer reflexionar sobre el perquè aquests animals emprenen trajectòries que els porten molt lluny del seu hàbitat natural a la recerca de nous territoris”. De fet, es desconeix com una femella que encara no havia arribat a l’edat adulta va aparèixer a les nostres aigües quan, normalment, viu a les aigües àrtiques i subàrtiques de l’Atlàntic i el Pacífic. Així doncs, l’aparició en el Mediterrani és completament inusual encara que, ocasionalment, pot entrar algun exemplar per l’estret de Gibraltar però, tot i això, és un fet molt insòlit.

Del CRAM a la UABDes de la seu del CRAM a Premià es trasllada el cadàver a les dependències de la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB) on li va ser realitzada la necròpsia per determinar el motiu de la seva mort. Aquest anàlisi va revelar que la foca era una femella jove d’una mica més d’un metre de longitud i 15 quilos de pes, greument malalta. Patia lesions en l’aparell digestiu i també en el respiratori.

Exemplar de foca comuna.

Cronologia d’albiraments

de foques a les nostres costes

durant el segle XX


Cultura i espectacles

L’Escola Nauticopesquera estrena el curs 2008-09 amb nou director

Araceli DomínguezL’Escola Nàuticopesquera va estre-nar nou director a mitjans de juny, Carlos Soler, que es mostra molt il-lusionat amb aquesta nova etapa però que li agradaria veure com l’es-cola està més integrada dintre de la població. “Ara que ja porto tres me-sos aquí, pel que fa al futur possible hi ha una sèrie de temes que trobo que haurien de millorar a l’escola. Una d’elles és propiciar un cert ar-relament a la població. He observat que, per les raons que siguin, hi ha una certa distància entre l’escola i la població que volem que no hi si-gui”. Soler també desitja que tots els canvi previstos en l’organització i per al curs vinent es puguin fer de forma tranquil·la i d’acord amb la normati-va. Soler va néixer a Carcaixen, Va-lència, però fa 30 anys que viu a les Terres de l’Ebre. Abans d’acceptar el seu nou càrrec, era professor de l’IES Els Alfacs, a La Ràpita.

Més de 300 alumnesL’escola, com la resta de centres edu-catius de la població, va començar el curs 2008-2009 el passat 15 de se-tembre per als alumnes de grau mitjà que fan els cicles de busseig, pesca i màquines. A la setmana següent, di-lluns 22 de setembre, s’incorporaven

també els nois i noies que cursen els cicles de grau superior, navegació-pesca i màquines, la qual cosa fa que a les aules de l’escola ja hi hagi més de 300 alumnes, xifra que l’any que ve pot augmentar perquè tothom haurà de fer les classes de manera presencial durant els dos cursos que duran els cinc cicles formatius que s’imparteixen, excepte el de busseig,

un cicle de grau mitjà que només es fa en un curs. A banda, també es fa l’ensenyament i les pràctiques del cicle formatiu de l’IES Mare de Déu de La Candelera sobre manteniment de vaixells. Malgrat tot, durant aquest segon curs, els alumnes estaran fent classe de teoria només durant un tri-mestre perquè han de fer pràctiques en les empreses que se’ls assigni.

Carlos Soler, que fins ara era professor a l’IES Els Alfacs, troba a faltar una relació més propera entre l’escola i la nostra vila.

Façana principal de l’Escola Nauticopesquera.

Cultura i espectacles


Una dècada de lluita antinuclearEl llibre La primera dècada de lluita antinuclear a Catalunya (1970-1980) fa repàs a uns anys en què les centrals es van imposar degut a interessos financers i militars davant la passivitat de la societat civil a excepció d’uns pocs casos heroics com el dels pescadors de l’Ametlla de Mar.

Araceli DomínguezDivendres 3 d’octubre va tenir lloc a la sala de la societat la presenta-ció del llibre La primera dècada de lluita antinuclear a Catalunya (1970-1980) del periodista Xavier Garcia. El llibre, que recull tota l’efervescència antinuclear d’aquells anys, avui, està de molta actualitat perquè, desgraci-adament, els incidents a les centrals d’Ascó i Vandellòs estan a l’ordre del dia, a banda de la possibilitat que s’instal·li un cementiri de residus atò-mics a la mateixa zona. Xavier Garcia deia al respecte que “no he buscat aquesta casualitat. S’han produït així els fets. He volgut reflectir els 10 pri-mers anys de la lluita nuclear a Cata-lunya i ha coincidit la publicació del llibre amb els primers grans ensurts radioactius a la comarca. No és un llibre oportunista sinó que contínua-ment és oportú”.

Homenatge a la memòriaEl llibre ret homenatge a la memòria i a totes les persones que van lluitar contra aquestes infraestructures per-què, entenien, que res de bo podia aportar-los, més aviat al contrari, pel que fa a la seva salut i al seu mitjà de subsistència. En l’època, a les acaballes del franquisme, el règim estava molt interessat en les nuclears

perquè, és sabut, pretenia fabricar la bomba atòmica. Com també ho esta-ven l’oligarquia de les elèctriques i la banca que sabien que la producció d’aquesta energia, com així ha estat, els hi donaria beneficis a dojo.

Oposició pacífica i combativaPerò no comptaven amb l’oposi-ció de persones senzilles com, per exemple, els pescadors de l’Ametlla de Mar, que amb molt de seny i tots units en una mateixa consciència col-lectiva que avui es troba a faltar, van protagonitzar una oposició pacífica i combativa que va aconseguir que les dos centrals projectades a La Cala no veiessin la llum. Malgrat tot, com explica el llibre, la lluita no es va re-duir només a la zona del Baix Ebre, la Ribera o el Baix Camp, on s’havia projectat un triangle nuclear que en només 20 km tindria una potència superior a 6.000 watts, sinó que es va estendre per tot el país perquè,

com sabem, aquest tipus de tecno-logia té unes dimensions molt més àmplies que no es redueixen al lloc on es produeix l’energia.

Anys de turbulència En el llibre, es fa repàs a uns anys de turbulència econòmica i política on, mentre l’oposició democràtica a la dictadura es reconstitueix, la lluita antinuclear queda en un segon pla. Fins i tot, aquells polítics progressis-tes que eren defensors de la causa van transigir davant aquesta herèn-cia franquista, deixant que els grans interessos financers fessin la seva. Així, el 70% de la població catalana va quedar anestesiada davant un problema que no semblava que ana-va amb ells sinó que era un qüestió que, equivocadament, com ara, es pensa que només afecta a les peri-fèries agràries, el que els polítics de la democràcia anomenen ‘residus electorals’.

Un moment de la presentació del llibre.


Contacontes i Danses d’arreu del mónLa biblioteca Dr. Frias va organitzar per a les nenes i els nens del poble un contacontes que els va oferir el narrador Xavi Demeló, acompanyat de la ballarina Sílvia.

Demeló va explicar tres històries de diferents zones geogràfiques (Japó, Magreb i Brasil) i, amb l’excusa d’un plat de sopa que sortia als tres con-tes, feia la seva narració amb un fil conductor molt semblant: una crida als valors humans fonamentals que

de vegades oblidem en l’anomenat món desenvolupat: l’amor, l’amistat, la bondat i la compassió. En finalitzar cada conte, la ballarina posava el toc original i exòtic amb una dansa, en aquest cas, una dansa japonesa, la dansa del ventre i una samba.

Els nens i nenes que hi assistiren van gaudir molt amb les explicacions de Demeló i es van sorprendre, i els més menuts es van espantar, amb el ves-tuari i els moviments de la ballarina.

Curs d’expressió corporal i vocalitzacióAraceli DomínguezEl passat 4 d’octubre va finalitzar el curs d’expressió corporal i vocalitza-ció que des del 30 d’agost impartia l’actriu professional Tilda Espluga que, a banda de donar aquest tipus de cursos, treballa en sèries de tele-visió i com a model per a fotògrafs i pintors i que estava destinat als actors del grup escènic de la Societat Cultu-ral Esportiva i Recreativa (SCER). El curs va ser subvencionat per la SCER i les regidories de Cultura i Formació del consistori calero.

Aprofundir en les tècniques Així, els actors del grup escènic que hi assistiren van poder profunditzar en les tècniques necessàries per millorar la seva posada en escena

davant del públic com ara exercicis per desinhibir-se i per improvisar i millorar la seva veu alhora que s’ho passaven d’allò més bé.

13 representacions Recordem que l’última obra del grup escènic, Nit de noces, ha estat posa-da en escena 13 cops des de la seva estrena a les passades festes de La Candelera amb un gran èxit de públic en cadascuna de les seves represen-tacions a llocs tan diferents com La Cala, Roquetes, Santa Bàrbara, Je-sús, Vandellòs, Ginestar El Morell, Sant Jaume d’Enveja, Ulldecona i Pineda de Mar. En aquest últim in-dret, van actuar com a convidats a la Mostra de Teatre Amateur que cada any té lloc a la població. Els alumnes durant una de les classes del curs.

La ballarina Sílvia caracteritzada per a la dansa japonesa.

Turisme


Araceli Domínguez A finals de se-tembre van finalitzar les obres de rehabilitació del búnquer d’artilleria de la Guerra Civil, anomenat popu-larment com Les Fortificacions, situat entre l’Estany i Port Olivet. Les obres d’aquesta primera fase han consistit en la neteja tant de l’exterior com de l’interior de les instal·lacions, condici-onament dels sistemes de canalitza-ció de les aigües de pluja, tancament dels sis accessos amb portes metal-litzades per tal d’evitar accidents i accions de vandalisme i col·locació de la senyalització exterior amb infor-

mació històrica sobre la construcció i funcionament de les fortificacions.

Pressupostos per fasesEl cost d’aquesta primera fase, que puja a 40.000 €, ha estat finançat en un 55% pel Pla de Dinamització Tu-rística de les Terres de l’Ebre i en un 45% per l’Ajuntament de l’Ametlla de Mar. El mateix finançament s’aplicarà a la segona fase, ja aprovada amb un pressupost de 130.000 €, i que per-metrà portar l’electricitat al complex per il·luminar el seu interior, restaurar el sostre d’algunes parts afectades pel pas del temps i fer tasques de museïtzació del seu interior. Quan aquestes actuacions estiguin finalitzades, el Patronat de Turisme organitzarà visites guiades que com-plementaran les que ja s’organitzen cada estiu pels carrers de la vila.

Tècnics qualificatsAls treballs intervenen un historiador, un arqueòleg, un equip de topogra-fia, un fotògraf i un restaurador en-tre d’altres tècnics i treballadors. Els treballs van començar amb una feina prèvia de documentació històrica i una anàlisi arqueològica del patri-moni de la Guerra Civil de l’Ametlla de Mar i de les poblacions veïnes. També ha hagut una documentació gràfica després de fer treballs d’ai-

xecament topogràfic i documenta-ció planimètrica de l’estat actual de totes les construccions. A la vegada també es realitzarà un reportatge fo-togràfic.

Projecte amb èmfasi Dami Llaó, gerent tècnic del Patronat Municipal de Turisme explicava que “l’adequació i rehabilitació del bún-quer de l’Ametlla de Mar, més cone-gut com les fortificacions situades al Sud del Port de l’Estany és un del projectes en el que Turisme està posant més èmfasi perquè ens per-metrà posar a disposició dels nos-tres visitants i del mateix poble un lloc amb un gran valor sentimental, a més d’històric i arqueològic. Segons els experts està molt ben conservat i esperem que, un cop preparat, sigui un molt bon actiu turístic de cara a l’any vinent”.

Protecció republicanaRecordem que aquesta bateria anti-aèria s’emmarca dins de la fortifica-ció de la costa catalana en els anys 1937-1938 per part de la República Espanyola, davant els bombardejos dels vaixells feixistes i el temor d’un desembarcament militar. En con-cret, aquest búnquer va ser construït al 1938 pel Ministeri de Defensa de Costes del govern republicà.

Finalitza la 1a fase de rehabilitació de les fortificacions de la Guerra Civil

Les tasques de condicionament han tingut una durada de tres mesos i han comptat amb un pressupost de 40.000 euros, finançat pel Pla de Dinamització Turística de les Terres de l’Ebre i per l’Ajuntament de l’Ametlla de Mar.

Plafó explicatiu a l’entrada de la fortificació.

Molt satisfets els guanyadors del sorteig d’un cap de setmana a Andorra

Fruit de la col·laboració entre el Patronat Municipal de Turisme de la nostra po-blació i El Periòdic d’Andorra, un dels 6 guanyadors del concurs de la Diada de l’Arrossejat d’enguany va poder gaudir d’un cap de setmana per a dues perso-nes amb totes les despeses pagades a Andorra. L’Afortunat, Pere Brull Gil i la seva Sra. van poder gaudir del premi que incloïa una entrada al complex de

salut Caldea i un sopar romàntic en un restaurant del Principat guardonat amb una estrella Michelín.

Des del Patronat de Turisme agraïm la col·laboració i l’excel·lent tracte que Adrià Ledo, Director del Departament de Publicitat d’El Periòdic d’Andorra va tractar tant als premiats, com als amics i familiars que els van acompanyar.

Els guanyadors molt contents es fan la foto de rigor.


Augmenten un 30% els participants a les passejades històriques pels carrers de La Cala

Press Trip de periodistes alemanys a La CalaEl passat 15 de setembre nou periodistes alemanys especialitzats en senderisme es van desplaçar a la nostra població per conèixer in situ el GR-92 que transcorre pels camins de ronda de la nostra costa, i així poder transmetre a través dels seus articles la bellesa dels paratges pels que transcorre aquest sender.

Alemanya és un dels països europeus amb més interès pel medi ambi-ent i la natura, i amb una forta tradició en fer esports i activitats a l’aire lliure com el senderisme.

Aquesta modalitat de promoció turística anomenada Press-Trip (viat-ges de premsa), permet els periodistes parlar dels llocs que han visitat en directe en els seus respectius mitjans de comunicació.

Patronat Municipal de TurismeEn la seva cinquena. temporada, 345 persones han realitzat les passejades històriques pels carrers de l’Ametlla de Mar, el que suposa un 30% d’aug-ment respecte a l’any passat. Un dels motius que ha causat aquest incre-ment és l’obertura de l’Oficina de Tu-risme a l’Hotel Ametlla Mar, fet que ha permès informar directament als clients d’aquests establiment turístic de les activitats que es porten a ter-

me a la nostra vila.La gran majoria dels participants a les passejades, un 54%, procedei-xen de la demarcació de Barcelona, un 17% de Lleida, un 10% de la resta de l’Estat espanyol i un 12% d’altres països d’Europa. Un 39% s’han as-sabentat de les passejades a través de la pàgina web del Patronat de Turisme, un 31% per la informació donada a les Oficines de Turisme i el 35% restant a través d’altres vies

de difusió com: cartells, pancartes, opuscles i premsa.

Coneixement més profundLes visites guiades pels carrers de l’Ametlla permeten conèixer la histò-ria, la cultura, les tradicions i les lle-gendes de la nostra vila.

La ruta, que recorre els llocs més em-blemàtics de La Cala, compta amb nou parades des d’on s’explica als

participants temes com la fundació de la vila per part de pescadors que van pujar des del Grau de València i la seva relació estreta amb el Castell de Sant Jordi d’Alfama, les tradicions religioses de la nostra població, les llegendes dels bandolers que habi-taven aquelles contrades durant el segle XVIII i els naufragis de vaixells davant la costa de l’Ametlla de Mar durant la I Guerra Mundial que enca-ra estan enfonsats.

Convocat el 9è Concurs de Fotografia Paisatgística de les Terres de l’EbreLes tasques de condicionament han tingut una durada de tres mesos i han comptat amb un pressupost de 40.000 euros, finançat pel Pla de Dinamització Turística de les Terres de l’Ebre i per l’Ajuntament de l’Ametlla de Mar.

Patronat Municipal de TurismeEls Patronats de Turisme de l’Ametlla de Mar i de Deltebre han publicat les bases de la 9a. edició del Concurs de Fotografia Paisatgística de les Terres de l’Ebre, al qual poden participar qualsevol persona, afeccionada o professional del món de la fotogra-fia.

Concurs consolidatAquest concurs, que s’ha anat con-solidant com un dels més importants de les seves característiques a les nostres comarques, tant per la quan-titat com per la qualitat de les foto-grafies presentades, repartirà més de 2.500 € en premis en les diferents categories: fotografies realitzades a Deltebre, a l’Ametlla de Mar, i dos premis especials, un a la millor foto-

grafia realitzada a qualsevol indret de les quatre comarques de les Terres de l’Ebre, i un altre a la millor fotogra-fia realitzada en blanc i negre. També s’atorgaran dos premis a les millors fotografies fetes pels participants censats a cadascun dels dos muni-cipis organitzadors del concurs.

Descobriment de l’entornEl concurs intenta fer descobrir, mitjançant el món de la fotografia, racons i indrets de la rica i variada geografia de les nostres terres.

Les bases es poden sol-licitar a les oficines de turisme dels dos muni-

cipis organitzadors, lloc on s’hauran de presentar els treballs abans del 16 de gener de 2009 (Oficina de Turisme de Deltebre Tel.:977 489309- Oficina de Turisme de l’Ametlla de Mar Tel.: 977 456477), o a les seves respecti-ves pàgines web: www.deltebre.org i www.ametlllademar.org.

Un grup de turistes escolten les explicacions dels guies.

Fotografia guanyadora l’any passat.

Ajuntament


El ple de l’ajuntament aprova la gestió de La Cala Gestió en relació a diferents projectes imminentsDurant el ple es van viure moments de tensió degut a l’acusació que van fer els socialistes sobre un augment arbitrari en la taxa d’obres, a la que el govern municipal va respondre que ho demostrin on hi toqui.

Araceli DomínguezDimecres 1 d’octubre, el ple de l’ajuntament de L’Ametlla de Mar es va reunir en sessió extraordinària per tractar diferents punts en l’ordre del dia. Entre ells destaca l’encàrrec de gestió a l’empresa pública La Cala Gestió en relació a l’execució de di-ferents obres, com ara l’adequació de l’antiga N-340 o els carrers Be-nidorm, Labadie i Galetet per un im-port de més de dos milions d’euros. Aquest punt es va aprovar amb els vots a favor de CIU i PP, l’abstenció del PSC i el vot en contra d’ERC.

Acusacions greus Per al portaveu del PP, Ricardo Llaó, aquest punt va ser purament de trà-mit. En canvi, un cop arribats al punt de l’aprovació inicial de la modifica-ció d’algunes ordenances fiscals, va considerar molt greus les acusacions que els socialistes fan sobre que el govern municipal estava augmentant les llicències en les taxes d’obra en un 20% de forma arbitrària i dema-nà al govern que doni una explicació convincent. “Volem que es convenci que no s’ha comès cap irregularitat i que, a més, al marge que aquesta aplicació dels percentatges sigui o no correcta, quedi clar que no s’ha produït cap arbitrarietat”.

Denúncia públicaLlaó feia referència que els socia-listes caleros van denunciar de ma-nera pública durant aquest ple que, segons les seves informacions, amb aquest augment en les taxes s’havi-en produït uns ingressos no reglats de 600.000 euros. “Aquesta actuació

se salta tota la normativa. I, a més, aquesta pujada no ha estat igual per a tothom. S’ha cobrat aprofitant el desconeixement de la gent en la matèria i, als que han anat més vius, se’ls ha tornat”.

Manca d’informacióEl PSC, mitjançant el seu portaveu, Antonio Espuny, a més, va lamentar que se’ls hi negui informació sobre els esdeveniments que, últimament, han passat a la policia, quan se sap que no tot està bé com ho demostra, afegí “el fet que el jutge instructor, el secretari de l’ajuntament i el cap de policia hagin hagut de portar algunes temes a fiscalia”. Espuny digué sobre aquest assumpte que, precisament, la persona que va de-nunciar les irregularitats a la policia està essent víctima, puntualitzà, “de mobbing”.

Pujada a la llarPer la seva banda, ERC, al respec-te de la modificació d’algunes taxes municipals, va votar en contra de la pujada dels impostos, juntament amb el PSC, perquè, van coincidir, que prou crítica és la situació de les famílies amb la crisi. En concret, Jor-di Gaseni, portaveu republicà, es va referir a la pujada de la quota de la Llar d’Infants. “Aquest augment de 60 euros anuals a la quota de la llar està fora de lloc. Encara que no és una pujada desorbitada, pensem que s’havia de mantenir el preu, i més ara, en situació de recessió, seria bo tenir aquest gest cap a la gent, sobretot tenint en compte que el govern s’omple la boca dient que

ja pren altres mesures per pal·liar la crisi”.

Proves palpablesAntoni Montagut, portaveu del go-vern, pel que fa a les acusacions socialistes, els va convidar a que, si tenen proves sobre el que diuen, que ho denuncien i, si no, que canviïn de tàctica. “Han de portar documenta-ció explícita sobre el que diuen en les seves acusacions i, si ho esti-men convenient, dur-les allí on cal-gui. Estan fent acusacions directes a l’alcalde. Per això, els convidem a denunciar on calgui aquestes pre-sumptes irregularitats. I, si no, que no facin aquestes afirmacions que podrien qualificar-se de calúmnies”. Montagut, a més, va considerar su-ficients les explicacions que el regi-dor d’Urbanisme, Joan Pere Gómez Comes, va donar sobre aquest as-sumpte.

Augment de la vidaEl portaveu, d’altra banda, justificava la pujada dels impostos en l’augment de l’IPC i comparava el preu de la taxa d’escombraries o la de la guarderia amb altres poblacions semblants a l’Ametlla on aquestes quotes són molts més elevades. Tanmateix, en aquests dos casos, va explicar que si no es pugessin les tarifes, arribaria un moment en què el servei podria perdre qualitat o s’hauria de pujar de cop tot el que no s’ha fet en base a l’IPC anual. A més, va apuntar que amb la quota mensual no es cobreix el servei que es dóna, en concret, a la guarderia, que té un dèficit de 300.000 euros.

El govern calero anuncia la congelació dels sous del governA més d’aquesta decisió, l’equip de govern també ha anunciat un paquet de mesures anticrisi.

L’alcalde de l’Ametlla de Mar, An-dreu Martí, ha anunciat que degut a la crisi econòmica actual portaran a aprovació al proper ple la congela-ció dels sous dels membres del go-vern (els 7 regidors de CiU més els dos càrrecs de confiança), així com també la quantitat que perceben els grups polítics de l’oposició.Tal com afirma l’alcalde Andreu Mar-tí, “malauradament moltes famílies

s’hauran d’ estrènyer el cinturó i fins i tot n’hi haurà que passaran per moments molts difícils. Per això a l’Ajuntament hem de ser els primers en donar exemple i estar preparats pel pitjor. La primera me-sura que presentem és la congela-ció dels nostres sous, i ben aviat presentarem un pla de xoc amb l’objectiu de reduir notablement les despeses corrents.” El govern

municipal, però, ha afegit que baix cap concepte reduirà la inversió, tot al contrari, a projectes tan impor-tants com la piscina, aparcament soterrat, centre cívic o el centre d’in-terpretació de la pesca i ha avançat que hi sumarà actuacions que no te-nia previstes inicialment, amb l’ob-jectiu de dinamitzar l’economia local i minimitzar els efectes de la crisi en la mesura del possible.

Imatge del ple.

Política


Francesc CallauEl Partit Popular a l’Ametlla de Mar ha defensat la creació per part de l’equip de govern de l’Empresa Pública Em-presarial (EPE) que, batejada amb el nom de La Cala Gestió, ha de ser l’òrgan impulsor de les diferents polí-tiques i actuacions urbanístiques que es desenvolupin al municipi.Segons Ricardo Llaó, regidor i porta-veu del PP, el seu grup ja havia dema-nat fa dos anys la creació d’una en-titat similar i creu que, tot i la positiva reacció de CiU que l’ha acabat cre-ant, aquests dos anys perduts han fet que la seva creació coincidís amb l’actual període de recessió, amb la qual cosa, tot i no deixar de ser un

instrument positiu, pot reduir-ne els seus beneficis cap a la societat calera.Amb tot, Ricardo Llaó va manifestar que tot i no com-partir alguns dels articles dels seus estatuts i a dife-rència d’ERC que ha decidit no parti-cipar en el Consell d ’Admin is t rac ió de l’EPE, i essent menys bel·ligerants que el PSC, el PP vol vigilar des de dintre de l’ens els moviments de l’equip de govern. Per a Ricardo Llaó, “tots els grups hem coincidit a dir que podria ser un bon instrument si la direcció és la correcta. Els altres grups han preferit votar en contra ja que no se’n fien de la direcció que hi ha al capdavant. Nosaltres també vam criticar els estatuts i el seu sentit excessivament tutelat pel president, que és l’alcalde, però no volem prejutjar i esperem que l’ús que se’n faci sigui el correcte i de-nunciarem si veiem coses mal fetes. Però des de dins”.

Més temesPel que fa a la possibilitat que l’equip de govern hagi cobrat durant els darrers anys un 20% més del que contempla la legalitat en la taxa de les llicències d’obra i sobretot, de la seva aplicació i retirada de manera arbitrària, el PP prefereix esperar les explicacions dels serveis tècnics mu-nicipals. Segons Ricardo Llaó, cal es-perar a la reunió dels portaveus dels diferents partits politics amb els tèc-nics de l’Ajuntament per fer-ne una valoració abans d’emprendre cap mesura. Segons Ricardo Llaó “una cosa és que s’hagi actuat incorrec-tament produint-se un defecte de forma i hagi lloc a les al·legacions i a retornar alguns diners. Si és així no hi ha més tema que la crítica políti-ca per incompetència però una altra possibilitat seria que hi hagués una arbitrarietat i que fos constitutiva de delicte, que no som nosaltres els

que ho hem de dir. Llavors estaríem obligats a posar-ho en coneixement dels estaments judicials oportuns ”.

Consulta positivaRicardo Llaó també va considerar molt positiva la decisió de l’equip de govern d’organitzar una consulta popular per escollir el projecte tècnic del futur centre cívic i aparcament soterrat. Els populars ho troben bé, sempre que no sigui una nova opera-ció mediàtica sense efectes pràctics ni immediats, com ha passat amb d’altres projectes anunciats i encara no consolidats ni engegats com la piscina coberta o la residència per a la gent gran. Ricardo Llaó, “tot el que sigui fer participar a la població és positiu però també ens agradaria que ens diguessin quan comença-ran les obres, ja que pel que fa al pàrquing es va parlar del setembre. Que no passi com amb la residèn-cia per a la gent gran que després d’anunciar-la diverses vegades, en-cara no ha començat”.El que sí va criticar el PP és la manca d’una política econòmica clara per part de CiU, que pel que fa a l’execu-ció d’algunes inversions, i es va refe-rir a la piscina, donat que segons els populars, l’equip de govern va anun-ciar primer que ja tenia els diners per construir-la a través de la signatura d’alguns convenis urbanístics, des-prés va dir que el millor era demanar un crèdit i ara assumeix que s’ha de fer mitjançant la concessió de la seva explotació a una empresa privada.

El PP vol vigilar el rigor de La Cala Gestió des de dintreEls populars no prendran cap mesura sobre el 20% de les llicències d’obra fins tenir tota la informació tècnica.

PP

Ricardo Llaó, portaveu del PP.

Política


El PSC creu que La Cala Gestió és una eina al servei de l’alcalde

Francesc CallauEl PSC a l’Ametlla de Mar ha criticat l’entitat publica empresarial La Cala Gestió, no tant per la seva utilitat, però sí en quan al fet que sigui, se-gons el PSC, una eina que permeti a l’alcalde adjudicar obres de fins a 1 milió d’euros de manera directa i amb poder absolut per decidir i a la vegada evitar el debat públic sobre temes i projectes importants.Segons Antonio Espuny, portaveu del PSC “els imports d’aquestes obres si no hagués estat La Cala Gestió s’haguessin hagut de treure a concurs i s’haguessin hagut de posar a informació pública. Ara, no cal i com que el senyor alcalde té capacitat de contractació de fins a

un milio d’euros, es farà tot el que li semblarà. La Cala Gestió és una eina de do-ble full, ja que nosaltres vam presentar unes propostes per-què és pogués gestionar millor i fos una bona eina però van ser rebutjades. Els estatuts do-

nen el poder absolut a l’alcalde, fins i tot el de control i fiscalització dels comptes i per tant les conseqüènci-es no poden ser bones”.

Primer símptomaSegons els socialistes el primer símptoma que les coses es fan ma-lament, és que l’adjudicació de les cases de protecció oficial del Carrer Goya ja s’han fet, quan precisament el govern municipal va anunciar-los que els avisaria abans, o que es van adjudicar sense concurs les obres de millora dels carrers Benidorm, La-badie i Plaça de la Senyera.El PSC tampoc està d’acord amb la consulta popular que l’equip de go-vern va fer recentment amb l’objectiu que la població escollís el projecte de centre cívic i aparcament soter-rani que cregués més adient, ja que en el seu moment ja es van mostrar desfavorables a l’enderroc de les Es-coles Velles perquè consideren que en quan als projectes no es diu tota la veritat. Segons Maria Marsal, regi-dora del PSC a l’Ametlla de Mar, “se-gons el govern, abans de l’aprova-ció del POUM es van fer centenars de reunions amb els sectors afec-tats, però no van dir res sobre que un 40% del centre cívic va destinat a ús privat, com pot ser un restaurant

o un supermercat. Ara han fet una consulta popular, quan el més nor-mal hagués estat que l’haguessin fet abans i preguntar al poble si volien la demolició de l’edifici. Par a nosal-tres ha estat una pantomima”.El PSC va tornar a ser molt dur amb el que considera una il·legalitat de l’equip de govern, a quí com en la darrera sessió plenària, va acusar de cobrar il·legalment un 20% més en la taxa de les llicències urbanístiques i, alhora, de retirar aquesta taxa de ma-nera arbitrària per ordre de l’alcalde.Els socialistes han demanat el retorn de tots els diners cobrats al seu pa-rer, de manera il·legal. Segons Anto-nio Espuny, “nosaltres hem demanat que s’inclogui un punt en el pròxim ple on es revisin totes les llicències i es retornin els diners als afectats. Això es una república bananera on l’alcalde fa i desfà, se salta la nor-mativa i les lleis, les regulacions i tot el que li ve de gust”.Els socialistes caleros van qüestio-nar la fórmula utilitzada pel govern a l’hora de construir la piscina coberta. Segons el PSC, la piscina ja estaria pagada i acabada amb els 6 milions d’euros corresponents al cànon per a la concessió de l’aigua i ara, l’hau-rem de pagar els caleros durant els pròxims 50 anys.

PSC

Els socialistes acusen l’equip de govern de cobrar il·legalment un 20% més en la taxa de llicència d’obres i volen que es retornin els diners.

Els convergents caleros reforcen la seva estructura local i guanyen pes a les Terres de l’EbreEl 17 de setembre es van celebrar les votacions post Congrés per a l’elecció dels diferents Comitès lo-cals de Convergència Democràtica de Catalunya (CDC) i també per a la constitució de la nova Executiva Co-marcal i del nou Consell Nacional.Així doncs, Andreu Martí va sortir re-elegit per quart cop consecutiu com a president local del comitè conver-gent, conjuntament amb Joan Pere Gómez com a secretari d’Organit-zació. La resta del Comitè Local va quedar composat per les següents persones:

• Secretaria de política municipal: Jordi Cervera

• Tresoreria: Ma Carme Martí • Secretaria de militància i participa-

ció: Carme Vendrell• Secretaria per a la formació: Xavi-

er Llambrich Bono• Secretaria d’imatge i comunica-

ció: Rubén Lallana• Secretaria per a la gent gran: Te-

resa Borràs• Secretaria per a l’esport i Joventut:

Damià Suárez• Secretaria per a les urbanitzaci-

ons: Pasqual Escamilla

Pel que fa a la resta d’òrgans i mem-bres que es van elegir durant l’acte, cal destacar l’elecció de Joan Pere Gómez com a vicepresident de l’executiva comarcal que presidirà Meritxell Roigé, regidora de l’Ajun-tament de Tortosa, i de Rubén La-llana, gerent del Consell Comarcal del Baix Ebre, com a membre del mateix òrgan. Andreu Martí formarà part també del Consell Nacional del partit, màxim òrgan de representa-ció convergent a nivell nacional.Segons Ferran Bel, que deixa la presidència de l’executiva comarcal

per passar a formar part del redu-ït grup de membres de l’executiva nacional del partit: “Andreu i jo hem cregut que Joan Pere pot fer una tasca molt important, conjuntament amb la Meritxell, al capdavant de l’executiva comarcal del partit. Així mateix, també vull destacar la progressió de Rubén Lallana i per damunt de tot constatar la feina feta per l’Andreu durant molts anys, ha-vent portat l’Ametlla a esdevenir una peça clau del partit a les Terres de l’Ebre”.

D’esquerra a dreta, Joan Pere Gómez Comes, Meritxell Roigé, Rubén Lallana i Andreu Martí.

Antonio Espuny i Maria Marsal, portaveu i regidor i regidora del PSC respectivament.

Política


Un informe jurídic demostra que el govern calero aplica correctament la taxa d’obres

Araceli DomínguezDijous 16 d’octubre va tenir lloc una reunió dels portaveus dels partits polítics amb representació al con-sistori de l’Ametlla de Mar en la que els serveis tècnics van presentar un informe jurídic, demanat per l’alcalde Andreu Martí, en relació a l’aplicació de la liquidació de l’Impost de Cons-truccions i Obres i de la taxa per a les llicències urbanístiques i la pos-sibilitat legal d’augmentar fins a un 20 % els pressupostos d’execució material aportats pels particulars a l’ajuntament fins a un 20%.

15 dies desprèsL’informe jurídic es va presentar quinze dies després que el portaveu socialista, Antoni Espuny, denunciés públicament que el govern munici-pal, per ordre expressa de l’alcalde,

estava augmentant les llicències en les taxes d’obra en un 20% de for-ma arbitrària i il·legal. A més, afegia Espuny, l’import d’aquest 20% havia estat retornat en els casos en que s’havia recorregut la seva aplicació. Segons ell, d’aquesta manera, l’ajun-tament havia aconseguit uns ingres-sos no reglats de 600.000 euros. Ara, aquest informe demostra que s’ha actuat conforme a la legalitat perquè és possible augmentar fins a un 20 % aquest tipus de pressupos-tos. De fet, l’increment està emparat legalment en base al que preveuen les ordenances fiscals municipals 13 i 13 bis. Segons l’alcalde Andreu Martí “pri-mer va ser Tres Cales, després va venir el POUM, tot seguit que l’ajun-tament es trobava en situació de caos econòmic i ara que apliquem un 20% de més a la taxa d’obres de manera il·legal i arbitrària. Ha que-dat absolutament demostrat, una vegada més, que tot el que diu el Sr. Espuny són mentides. Una darrere de l’altra. I nosaltres el que volem és dir-li que en política no s’hi val tot. Per respecte a ell, al seu partit i, evidentment, per respecte a la institució de l’ajuntament i a tot el poble en general. Per això li dema-nem que rectifiqui. Ja n’hi ha prou, Sr. Espuny”.

Revisió aleatòriaPel que fa a l’acusació d’aplicar aquest augment de fins a un 20% en els pressupostos esmentats, els ser-

veis tècnics han revisat de manera aleatòria alguns expedients urbanís-tics dels darrers anys, elaborats per tècnics municipals diferents, i han comprovat que l’increment s’ha apli-cat uniformement en tots els casos. En referència al cas concret en què es va recórrer l´aplicació d´aquest increment i es va tornar a calcular la base liquidable, va ser perquè un tècnic en va informar favorablement en base al càlcul que ell efectuà amb posterioritat. Si no ho hagués fet, el consistori no hagués incorregut en cap il·legalitat perquè aquest incre-ment està emparat, insisteixen des dels serveis tècnics actuals, en les ordenances municipals esmenta-des.

Actuació correctaAixí doncs, des del consistori es mostren tranquils respecte a la seva actuació i postulen que seguiran ac-tuant sota la legalitat, és a dir, apli-cant els criteris que corresponguin a cada edificació i que revisen el col-legi oficial i els tècnics municipals. A més, no es retornaran els diners de les possibles reclamacions que es puguin fer derivades de les informa-cions totalment falses, apunten des dels serveis tècnics, que difongué el portaveu socialista. Segons aquestes mateixes fonts, els diferents portaveus municipals van sortir convençuts i satisfets amb les explicacions donades sobre l’apli-cació correcta de les ordenances fiscals municipals.

Aquest informe fet pels tècnics municipals demostra que l´ augment de fins a un 20% dels pressupostos de referència en el càlcul de les llicències urbanístiques està emparat per les ordenances fiscals municipals i no s’ha fet de forma arbitrària ni il·legal com denunciaven els socialistes.

Els convergents caleros reforcen la seva estructura local i guanyen pes a les Terres de l’EbreEl 17 de setembre es van celebrar les votacions post Congrés per a l’elecció dels diferents Comitès lo-cals de Convergència Democràtica de Catalunya (CDC) i també per a la constitució de la nova Executiva Co-marcal i del nou Consell Nacional.Així doncs, Andreu Martí va sortir re-elegit per quart cop consecutiu com a president local del comitè conver-gent, conjuntament amb Joan Pere Gómez com a secretari d’Organit-zació. La resta del Comitè Local va quedar composat per les següents persones:

• Secretaria de política municipal: Jordi Cervera

• Tresoreria: Ma Carme Martí • Secretaria de militància i participa-

ció: Carme Vendrell• Secretaria per a la formació: Xavi-

er Llambrich Bono• Secretaria d’imatge i comunica-

ció: Rubén Lallana• Secretaria per a la gent gran: Te-

resa Borràs• Secretaria per a l’esport i Joventut:

Damià Suárez• Secretaria per a les urbanitzaci-

ons: Pasqual Escamilla

Pel que fa a la resta d’òrgans i mem-bres que es van elegir durant l’acte, cal destacar l’elecció de Joan Pere Gómez com a vicepresident de l’executiva comarcal que presidirà Meritxell Roigé, regidora de l’Ajun-tament de Tortosa, i de Rubén La-llana, gerent del Consell Comarcal del Baix Ebre, com a membre del mateix òrgan. Andreu Martí formarà part també del Consell Nacional del partit, màxim òrgan de representa-ció convergent a nivell nacional.Segons Ferran Bel, que deixa la presidència de l’executiva comarcal

per passar a formar part del redu-ït grup de membres de l’executiva nacional del partit: “Andreu i jo hem cregut que Joan Pere pot fer una tasca molt important, conjuntament amb la Meritxell, al capdavant de l’executiva comarcal del partit. Així mateix, també vull destacar la progressió de Rubén Lallana i per damunt de tot constatar la feina feta per l’Andreu durant molts anys, ha-vent portat l’Ametlla a esdevenir una peça clau del partit a les Terres de l’Ebre”.

D’esquerra a dreta, Joan Pere Gómez Comes, Meritxell Roigé, Rubén Lallana i Andreu Martí.

Antoni Montagut, Andreu Martí i Joan Pere Gómez Comes defensant l’actuació correcta del govern municipal en conferència de premsa.

Opinió


La salut per damunt de totAndreu Martí,alcalde de l’Ametlla de Mar.

Obrint la llar dels meus pensaments...Joan Pere Gómez i ComesJoanperegomez.blogspot.com

El nostre poble ha vingut fent, des de fa molts anys, un esforç notable per garantir una major tranquil·litat i un major compromís de resposta davant de qualsevol urgència sani-tària. Aquest 2008 es compleixen 27 anys des que, amb la compra d’una ambulància i la incorporació d’un parell de professionals, es va posar en marxa el nostre ser-vei d’Urgències Mèdiques Propi (SUM) i, des de llavors, aquest ser-vei ha anat evolucionant i professio-nalitzant-se sense parar, gràcies als diferents governs de tots els colors que han vingut apostant clarament per la consolidació i progressiva mi-llora d’aquest servei tan important.

Fa uns anys el govern de la Gene-ralitat va iniciar la implantació pro-gressiva d’un Servei d’Emergèn-cies Mèdiques (SEM)propi que va desembocar en la ubicació d’una de les seves ambulàncies al nostre mu-nicipi. Des de llavors el camí no ha estat ni està essent gens fàcil. Cal dir que sens dubte aquesta nova ambulància ha contribuït a millorar encara més aquest servei, però des del primer moment els responsa-bles del Departament de Sanitat de la Generalitat han vingut po-sant pals a les rodes al nostre ser-

vei propi, rebutjant de forma reite-rada les propostes de col·laboració que els hem ofert, amb el greuge que això comporta per al servei, o també proposant-nos un conveni al-ternatiu “espartà” i inacceptable per al poble de la Cala. A més, a aques-ta situació hi hem de sumar el que des del nostre punt de vista és un deficient funcionament del CAP, tot i que en les darreres setmanes els responsables del Departament ens han expressat la seva voluntat de millora fet que, unit al proper inici de les obres d’ampliació del CAP, esperem que ens permeti acabar disposant d’un servei mèdic amb garanties per als 365 dies de l’any.

Nosaltres hem adquirit un com-promís ferm amb que el servei sanitari al nostre poble sigui de la màxima qualitat possible. Al-gun altre grup polític municipal ens diu a cau d’orella que ara que vé-nen vaques flaques potser podríem prescindir d’aquest servei, tenint en compte que, millor o pitjor, ja el presta la Generalitat. Però, des del nostre punt de vista, una ambulàn-cia compartida amb uns quants mu-nicipis més, no és, ni molt menys, el que l’Ametlla de Mar es mereix, i ho tenim tant clar, que no només

mantindrem aquesta aposta sinó que l’estem ampliant amb la incor-poració d’un nou servei d’assis-tència al domicili per a persones sense mobilitat i un conveni de col·laboració mútua amb la Po-licia Local que es concretarà en breu. A més a més, aquesta setma-na tindrem una nova ambulància que s’incorporarà a la que ja tenim, disposant així de dues ambulàncies de primer nivell, també noves unifor-mitzacions i, en breu, inaugurarem les noves dependències del SUM, tot pensant que ni renunciarem, ni subordinarem la salut davant de ningú ni baix cap concepte.

De totes formes, res de tot això no tindria sentit sense els grandís-sims professionals que composen aquest servei, que estan implicats al màxim, i per als que els últims temps no han estat gens fàcils, motiu pel qual em disculpareu la llicència de citar els seus noms, com a petit ho-menatge que des d’aquí vull retre’ls: Laia Callau, Xavi Borràs, M. José Castellano, Andreu Martínez, An-tonio Comes, Vicent Peña i Àlvaro Gaseni. Moltíssimes gràcies a tots vosaltres i als que us han prece-dit!Andreumarti.blogspot.com

Benvolguts/des ciutadans,

Avui començo amb molta il·lusió a navegar pel món dels blocs. La ve-ritat és que aquesta decisió neix de veure els blocs d’altres companys i amics que gràcies al seus pen-saments i les seves opinions han aconseguit obrir un espai de debat tractant assumptes de tota temàti-ca.Sempre he tingut clar que per a ser bon regidor del teu poble, el millor no és estar tancat al despatx i pren-dre les decisions que creguis opor-tunes, sinó que s’ha de sortir i veure què pensa la gent, debatre i prendre tots plegats una decisió. Per això, des de fa 5 anys, he intentat buscar

totes les formes possibles d’estar el més a prop possible del meu poble i de la seva gent. Amb aquesta finalitat ha sorgit jo-anperegomez.blogspot.com,un espai de debat sobre les meves preocupacions, suggeriments i opi-nions sobre el meu poble (La Cala), la meva terra (l’Ebre) i el meu país (Catalunya). Penso que cada cop que estigui aquí, actualitzant el meu racó de pensaments, i que la gent vagi entrant, visitant i fent comenta-ris als meus articles (sempre amb el respecte que hom es mereix), esta-ré més a prop de tots vostès i entre tots podrem aportar el nostre gra-net d’arena. Potser que algú pensi que és difícil fer-ho des d’un bloc,

però us diré que la meva forma de pensar neix d’una famosa frase de l’escriptor anglès Lewis Carroll que deia “pots arribar a qualsevol lloc, sempre que caminis el suficient”. I penso que des d’aquí podem tre-ballar de mica en mica per realitzar el desig que tinc per als meus fills: una Catalunya lliure, justa, demo-cràtica i sostenible i una Cala que sigui l’espill de les Terres de l’Ebre i el mirall de Catalunya.Només em resta donar-vos la ben-vinguda i espero amb molta il·lusió que aquest espai us agradi prou perquè entreu i hi deixeu els vostres comentaris.Atentament,Joan pere Gómez i Comes


D

Carta d’agraïment a l’ambulància municipal (SUM)Teresa Sánchez Cabanillas

Quan la malaltia fa patir a qui esti-mes, busques solució on sigui, i se suposa que qui ha d’ajudar-te és el teu metge, el metge de capçalera.Com en totes les professions, hi ha bons i mals professionals, però potser en el món sanitari és més ne-cessari que en cap altre, que hi hagi interès per la feina, devoció per la professió i passió per millorar dia a dia. Un error, una atenció feta amb desgana, pot marcar la diferència entre la vida o la mort d’un pacient, o, com és en el meu cas, tenir unes terribles seqüeles per no haver atès al meu marit de manera urgent quan així ho va necessitar anys enrere.Volia creure que tot era diferent ara,

que aquestes negligències ja no es cometien però, per desgràcia, res canvia en alguns llocs.El passat dia 24 de setembre, vaig tenir un problema amb un metge del CAP de l’Ametlla de Mar que, sense entrar en més detalls, va tractar-me de manera molt poc humana i fent cas omís d’un informe que portava d’un especialista que em donava la raó. És molt desesperant que, quan necessitis ajut, no te’l doni qui se suposa que te l’ha de donar, que et sentis tan impotent, que surtis de la consulta plorant per sentir-te desem-parada. Per sort, en aquest poble, comptem amb una ambulància municipal, la

nostra ambulància del SUM, a qui vaig trucar desesperada explicant-los què m’havia passat. Immediatament, van acudir i, a més d’atendre la meva petició d’assis-tència, també van demostrar la seva gran professionalitat i el seu tracte humà, no només amb el pacient, sinó amb mi, ja que estava feta un manyoc de nervis desprès de la mala experiència al CAP.Des d’aquí vull agrair al SUM la seva actuació en tots els aspectes i vull en-coratjar-los a seguir fent la feina amb aquesta vocació que demostren dia a dia. Tant de bo que tots els pobles tinguessin un servei municipal com el nostre. Gràcies per tot.

Mitjançant aquesta carta vull agrair a totes les persones que em van ajudar en la meva tasca com a voluntària de la gossera del nostre poble. Després de gairebé un any de voluntariat, es-tic obligada a deixar la gossera per motius personals.També m’agradaria recordar a totes les persones que abandonen ani-mals pel nostre terme, que s’han de responsabilitzar. Un animal no dema-na néixer però sí que demana molt de carinyo i atenció. A canvi, ell ho dona tot al seu propietari . Llavors dema-

no, si us plau, tingueu cura dels vos-tres animals i estimeu-los tant com us estimen ells a vosaltres, sense dema-nar res a canvi!També vull recordar que la gosse-ra municipal només està per fer-se càrrec dels animals abandonats de veritat, no perquè han deixat de ser la joguina de casa; en cas de neces-sitat estan les gosseres més grans, com l’ Última Llar de Reus o l’Arca de Tortosa, on els podeu deixar perquè tinguin la possibilitats de trobar una altra llar. Una altra solució seria fer

una bona gestió dels naixements in-tempestius, que vol dir, l’esterilització. Sé que el cost és elevat, entre 180.00 € i 220.00 €, però el gest d’haver de sacrificar els cadells ho és més, i no es compta en diners! Per acabar, vull agrair la gran tasca que fan el Gallego i l’Àngel de l’abo-cador , la Policia Municipal per la seva col·laboració dia a dia, així com a la Sílvia i Laureà i, per fi, a tot l’equip de la THAÏS i de la CLÍNICA VETERINÀ-RIA del poble per l’ajuda que sempre m’han ofert . Gràcies a tots i totes!

Gràcies a tots i totes per la vostra col·laboracióVéronique Goutoulli

Creat un club de cultura a l’Ametlla de Mar

Donem a conèixer a la societat del nostre poble que s’ha creat CALA-CULTURA.

CALACULTURA és un club de ca-ràcter obert i plural, constituït per persones interessades en promoure la cultura en tants àmbits com sigui possible i gaudir-ne mitjançant diver-ses activitats.

Així doncs, fem saber a qui vulgui compartir inquietuds i aficions cultu-rals que, entre les activitats del club, hi ha les Trobades de Cafè, que tin-dran lloc el primer i el tercer dimecres de cada mes, a tres quarts de 10 de la nit, al cafè-granja Geladeria del Mar (al costat del Mercat Municipal), en un ambient relaxat i amistós.

Informació: [email protected] / 977 493 188

Podeu enviar els vostres escrits a [email protected] d’estar en format digital i la seva extensió màxima no ha de superar les 30 línies. La revista es reserva el dret de resumir el contingut de les cartes en el cas de superar-ho. Han d’anar identificades amb nom i cognoms, DNI i telèfon.

Col.laboracions


És una mort inesperada del lactant entre 1 mes i 1 any mentre dorm, tot i que en el major nombre dels casos es donen entre els 2 i els 3 mesos. La mort no es pot preveure per la història clínica del nen, i no se’n troben les causes després d’un estudi postmortem (autòpsia.) minuciós. Té una incidèn-cia aproximadament d’ 1,5/1000 nascuts vius. Les causes es desconeixen, però hi ha uns factors que indiquen predisposició encara que no està demos-trada la seva causalitat directa:

1.Infeccions prèvies.2.Calor excessiva a l’ habitació.3.Prematuritat.4.Sobrepès excessiu.5.Antecedents familiars.6.Sexe masculí.7.Determinades postures de dormir.8.Mare fumadora durant l’embaràs.9.Dormir al mateix llit dels pares.

ACTUACIÓ: Detectar l’aturada càrdio-respiratòria. Recordeu el capítol anterior sobre la reanimació cardiopulmonar bàsica en nens, si esteu el pare i la mare mentre un inicia la reanimació, l’altre trucarà al SUM 977 45 70 00. I si es troba el pare o la mare tot sols farà un cicle de reanimació y després demanarà ajuda i no deixarà mai el nadó tot sol. Recordeu que és molt important mantenir la calma i la serenitat en tot moment tant per realitzar la reanimació com per demanar l’ajuda.

PREVENCIÓ: Actualment es recomana que tots els lactants han de dormir en decúbit lateral, o sigui de costat, i posar una tovalloleta enrotllada a l’esquena del nadó així evitarem que es pugui posar de decúbit supí, i reduir la incidència de la mort sobtada, tot i que és una qüestió amb poc acord i molts especia-listes recomanen dormir panxa amunt. Els germans de nens que han sofert una mort sobtada o aquells lactants que han sobreviscut, avui dia estan contro-lats a domicili amb un aparell de detecció d’apnees, per a mirar de reduir la possibilitat d’un nou quadre. En resum les mesures més importants de prevenció són:

Dormir panxa amunt o de costat• Llit no massa tou, un matalàs ferm i roba d’abric • ben agafada al bressol, que no tapi la cara del nen. Vigilar amb els protectors laterals massa do-bles o encoixinatsSegons l’Associació Americana de Pediatria s’ha • fet un estudi que demostra que l’ús de xumet per dormir disminueix el risc de mort sobtada.No fumar durant l’embaràs• No dormir al mateix llit dels pares, encara que sí • que pot dormir a la mateixa habitació si hi ha una bona ventilació.Alletament matern mentre sigui posible.•

En aquest espai es podran publicar poesies, contes i escrits diversos amb l’objectiu de convertir aquesta secció en una referència literària. Podeu enviar els vostres escrits a [email protected]. Han d’estar en format digital i la seva extensió màxima no ha de superar les 40 línies. La revista es reserva el dret de resumir el contingut de les cartes en el cas de superar-ho. Han d’anar identificades amb nom i cognoms, DNI i telèfon.

PRIMERS AUXILIS A CASA: Síndrome de la mort sobtada del nadó

Per què? (1973)

L’Enriqueta té la casalluint-li per tots costats, ses mans de verge marcidano paren de netejar.

Limita el seu horitzó a aquelles quatre parets,res li fa tanta il.lusiócom tenir-ho tot ben net.

Per què perdre el temps en llibres?Per a què serveix viatjar?Les dones que massa alternenres de bo van a buscar.

El dilluns eixuga pols, el dimarts fa el mateixdimecres ho repeteix,el dijous la pols eixugael divendres la pols treu,el dissabte fa neteja,i el diumenge per variardesprés de missa primerala pols es posa a eixugar.

Les campanes sonen tristes, els amics resen un prec, el cotxe, obrint-ne la marxa,precedeix l’enterrament.Una cambra ha quedat buidai els nebots han comentat:- “Que neta era la tieta,quina casa ens ha deixat ! ”-

A la tomba de la morta,mai ningú hi porta flors.Xifres, números, baralles,els nebots no estan d’acord.Una empresa constructorad’una empenta ha destruït,aquelles fustes brillantsi aquell mosaic tan polit.

Mª Teresa Sanz

Servei d’Urgències Municipal (SUM) 977-45-70-00

Som la millor quinta!!!Abel Borràs

Som i serem, de totes les quintes,la millor!O és que no tinc raó?Mai res, m’ompli d’orgull i satisfacció!

L’important és que ens hem reunit,A CA TOMASET, la MILLOR QUINTA! La del 1978!

Mai els podem oblidarI sempre, a les nostres ments hi han d’estar,La nostra gent, que per desgràcia ens ha deixat.La gent,parlo, a qui sempre hem estimat.On estigueu, als nostres cors hi sou presents.Recordant la memòria de tots ells!

Que aquest sopar, a partir d’ara, es repeteixi,Un any darrera l’altre.I també vull que ens uneixi,No només aquest fantàstic encontre!També un secret molt bonic:”l’AMISTAT”!Això vull i desitjo que sigui una realitat!!!

A un mal amigo

¡Ah ! amigo que dejas de serlo,amigo rellenito y burlón,que has vendido nuestra amistad,y perdiste hasta la dignidad,por tu superficial cabeza; Recuerdo, amigo, cuando reías,Recuerdo, amigo, cuando reíamos,cuando éramos más que amigos, hermanos.Ahora lo has cambiado por altivez y descaro,no eres más que un ser de pecho enano,de cabeza fría, incapaz de recordar,y valorar una buena amistad.Te vendes por un plato de lentejas,Porque eres un bufón de los demás. Ya no hacen gracia tus gracias,has herido a un leal amigo,y la amistad que teníamos,con tu maldad se ha perdido.Aléjate de mí mal amigo,Aleja tu lengua de mameluco, Porque sé que a ti te destruirán,lo mismo que a ti te han destruido.La vida pasa mal amigo, la vida pasa,pero quien no sabe conservar una amistad,el final siempre es el mismo: la soledad.Ve lamiendo los bulos y haciendo tus gracias, que un día despertarás al mundo, lleno de soledad y tristeza.

Ester Berenguer Llaó


Esports

La Cala viu el seu primer Open de Paddle

Amb motiu de les Festes d’estiu de Calafat, el passat mes d’Agost es va celebrar a les pistes de la urbanitza-ció el Primer Open l’Ametlla de Mar

de Paddle. Segons organitzadors i participants, el torneig va ser uns dels més exitosos tant pel nombre de participants com pel públic que va presenciar-ho.

El torneig va comptar amb 42 pare-lles provinents d’arreu de Catalunya i de la resta de l’Estat Espanyol, les quals, a part de gaudir del joc, s’en-dugueren samarretes exclusives i obsequis així com els trofeus corres-ponents. El regidor d’Esports i de Re-lacions amb les Urbanitzacions Joan Pere Gómez i Comes, que també va participar al campionat, va comentar que “l’Open va ser tot un èxit, portat per la gestió de Padelgest i l’orga-nització de l’Associació de veïns de Calafat. Nosaltres ens hem sumat a aquest projecte perquè vèiem que seria una activitat més d’Estiu a la Cala i una forma de donar a conèixer el poble.”

En efecte, l’empresa Padelgest va gestionar el torneig i l’Associació de Calafat qui va organitzar-ho. Menció especial mereix l’empresa Promoci-ons Calafat que va cedir de forma desinteressada les pistes per realit-zar l’Open. Lourdes Latorre ens co-mentava que “nosaltres volíem fer unes festes perquè tothom pogués participar en el que més li agrada, i tenir unes pistes de Paddle a la nostra urbanització ens va facilitar poder presentar la idea a Padelgest perquè ens pogués recolzar i ajudar en l’organització.”

L’Associació està tan satisfeta per la primera experiència que ja estan tre-ballant en poder fer un torneig “Ch-ristmas” al mes de desembre, no-vament colze a colze amb l’Empresa Padelgest i el Patronat d’Esports i esperant novament la bona voluntat de Promocions Calafat.

Arrenquen les activitats esportives a L’Ametlla de Mar per a aquesta temporada 2008-2009

El passat 1 d’octubre començava un nou curs esportivament parlant al Patronat d’Esports de l’Ametlla de Mar, amb una àmplia i variada oferta d’activitats i esdeveniments.Per tal de complaure el major nom-bre de ciutadans, i intentant millora any rere any, a més de fomentar els esports de competició (que inicia-ren els entrenaments a principis de setembre), també volem incentivar altres pràctiques d’activitat física per la millora de la qualitat de vida.En aquest sentit, arrencant amb els més petits, i dins la secció prees-portiva, trobem la psicomotricitat i el multiesports, on es desenvolupen patrons motors bàsics i es promou l’experimentació, coneixement i pràctica de diferents esports.Així mateix, pels xiquets i xiquetes que s’inicien en el món de l’esport podem trobar la secció de gimnàs-tica rítmica, ball esportiu, escacs, tennis –també per adults-, bàsquet, futbol, totes elles contemplades per les diferents edats i categories pos-sibles.

Entre aquestes cal destacar la pre-sència del Bàdminton i de l’Atletis-me, novetats de la nova temporada, i el Voleibol, un clàssic dins la progra-mació d’hivern i que, poc a poc, s’ha consolidat, tal i com ho demostra el nombrós grup de joves i adults que el practiquen.D’igual forma, a més d’aconseguir fer bategar el cor amb més força, el fet de participar, riure i compartir moments inoblidables és un dels nostres objectius, i per això també s’ofereix la secció de fitness amb gimnàstica de manteniment femeni-na, masculina, suau i per la 3a edat, ioga i aeròbic.Això amb l’afegit d’altres seccions on podeu ser part activa, com és el cas de la secció de Rem, Dòmino, Ciclisme i d’activitats a la Natura, i tota una sèrie d’esdeveniments amb els quals ja està treballant l’estructu-ra tècnica i organitzativa del Patronat d’Esports.

Patronat Mpal. d’Esports de l’Ametlla de Mar

Els infants ja han començat les activitats esportives de la nova temporada.

El regidor d’Esports durant l’entrega de premis.

Esports


1a cursa “10 Qms. de La Cala” a L’Ametlla de MarL’Ajuntament de l’Ametlla de Mar, el Patronat Municipal d’Esports i el Grup de Fondistes de l’Ametlla, amb el suport tècnic i logístic de Tretzesports i la col·laboració de la Secció d’Atletisme del CN Reus Ploms, organitzen el proper 2 de novembre la 1a Cursa “10Qms. de La Cala”.

Després d’observar i analitzar el nostre territori, s’ha dissenyat un circuit que passa pels llocs més emblemàtics de la població, amb una bellesa natural que farà gaudir del paisatge a tots els participants, travessant el Port de l’Estany, Ro-ques Daurades, Passeig Marítim, algun que altre carrer cèntric, i amb sortida i arribada davant de la Con-fraria Nova de Pescadors, indret en el que s’ubicarà la carpa d’organit-zació i on també tots els corredors podran recuperar forces amb la preparació d’una típica Sardinada.

Per tots aquells amants de l’esport i, en especial, a aquesta modalitat atlètica, que estiguin disposats a prendre part cal comentar que no és un circuit que permeti fer grans marques, donades les petites difi-cultats orogràfiques que fan que si-gui una mica dur, amb un desnivell acumulat de pujada de 34 mts. i un de baixada de 58 mts., un 95% del recorregut d’asfalt i un 5% de camí de terra, amb un punt d’avitualla-ment situat aproximadament a mit-ja distància que permetrà mantenir amb garanties el ritme de carrera.Per últim, destacar que tots aquells interessats en participar podent trobar més informació a: www.tret-zesports.es; o bé inscriure’s direc-tament per mail a: tretzesportsmail.com, abans del 30 d’octubre a les 21.00h.

Patronat Mpal. d’Esports de l’Ametlla de Mar

Magnífic inici de temporada per la colla del senglar “La Llopera”Com ja fa dues temporades, la cace-ra del porc senglar s’inicià el primer diumenge de setembre, pel que res-pecta a la colla “La Llopera” no va poder començar d’una forma més fructífera ja que van abatre fins a vuit exemplars, sis d’ells en una sola jor-nada de caça.El passat diumenge dia 28 de se-tembre els membres de la colla van organitzar una batuda a la zona del “Pa” on van aconseguir abatre sis senglars, un d’ells va sobrepassar els 115 kg i va ser abatut per Jordi Bardí, tres mes per Ramon Espa-sa i dos per Hilario Guijosa, al qui degut a ser la primera vegada que aconseguia fer-se amb un d’aquest animals, els companys de colla van haver de fer-li la cerimònia d’ inicia-ció que consisteix en vestir-lo amb la

pell d’un dels animals abatuts, cosa que l’interessat es va prendre amb molt bon humor.Els altres dos, un dels quals també va passar del 115 kg de pes, van ser abatuts en dos diumenges diferents per Albert Bouzas a la zona de “Frau-ques”.Això no hagués estat possible si no fos per la participació de tots els membres de la colla, especialment la dels gossers, que són Fermín Ca-llau i Andreu Margalef, que amb el seu esforç i els seus magnífics gos-sos fan sortir el senglars dels seus jaços i la dels caps de colla que són Armando Callau i Diego Nieves, que amb la seva experiència saben iden-tificar els rastres i com col·locar a la gent als llocs de fugida.

Imatge d’un partit de Futbol Sala al pavelló Galetet.

El PME de L’Ametlla de Mar engega un nou Campionat Costa Daurada de Futbol Sala

Un cop finalitzat l’estiu, i amb ell els esdeveniments de caire més turístic i de sol i platja, arrenquen les activitats esportives i de lleure organitzades pel patronat de cara a la temporada d’hivern.A part de les ja tradicionals i destina-des a tots els ciutadans en general, però sobretot als que presenten la inquietud de mantenir-se en forma i cuidar la seva salut, trobem les que es practiquen també des del punt de vista del rendiment.En aquest sentit no parlem ja dels esports base, els quals s’han con-solidat dins l’amplia oferta esportiva, sinó d’altres com la Lliga de Futbol Sala, que any rere any han anat gua-nyant en igualtat i competitivitat.Així, al més pur estil professional, els equips es mouen, a través dels seus delegats-representants en busca de

noves incorporacions que els hi per-metin afrontar la competició amb un mínim d’aspiracions. Això, al mateix temps, ha provocat que el nivell de la mateixa hagi anat en augment en aquestes últimes edicions, fet que esperem que també succeeixi aquest 2008-09.Després del ball de jugadors i del canvi, per part d’alguns equips, del patrocinador principal trobem que els conjunts que aquest any lluitaran per fer-se amb el títol són els següents: Jerimar, Jopa Fusteria, Euronics, E-BCP, A.Conplas-Luasa-V.Cardurs, “Equip Nou”, AV Urbamar-Cuafer, Homogènik i Jarpi Piscines, aquest dos últims del Perelló, però clàssics ja en aquesta lliga.En posteriors edicions els posarem al dia de resultats i classificacions.


Informaciói

RE 1 6.15 6.26 6.41 7.21 8.36 8.41RE DIARI 7.48 8.00 8.13 8.56 10.06 10.12RE DIARI 9.18 9.30 9.46 10.25 11.38 11.43R DIARI 10.45 10.55 11.10 11.56 13.08 13.13CE DIARI 13.24 13.36 13.51 14.28 15.37 15.43CE DIARI 15.54 16.05 16.19 16.57 18.11 18.13CE DIARI 17.25 17.35 17.49 18.30 19.38 19.44R 2 18.03 18.12 18.26 19.12 20.36 20.42RE DIARI 18.50 19.03 19.17 19.57 21.08 21.13R 3 19.12 19.22 19.36 20.34 21.46 21.54RE DIARI 19.36 19.50 20.04 21.00 22.08 22.13

CLASSE

DE TREN

CIRCULA TORTOSA

L’ALDELA

AMPOSTA

L’AMETLLA

DE MAR

TARRAGONA

SANTSGRÀCIA

DIRECCIÓ BARCELONA DIRECCIÓ TORTOSA

RE 1 5.58 6.03 7.06 7.50 8.07 8.17CE DIARI 7.55 8.03 9.07 9.52 10.02 10.15RE DIARI 9.27 9.33 10.37 11.16 11.29 11.41CE DIARI 10.55 11.03 12.06 12.47 13.01 13.12CE DIARI 13.26 13.33 14.34 15.16 15.31 15.42RE DIARI 14.55 15.03 16.06 16.48 17.06 17.17R DIARI 16.28 16.33 17.36 18.21 18.35 18.47RE DIARI 17.57 18.03 19.08 19.59 20.17 20.28RE DIARI 19.25 19.33 20.38 21.27 21.42 21.51R 2 20.55 21.00 22.07 22.49 23.06 23.16

CIRCULAGRÀCIA

SANTSTARRAGONA

L’AMETLLA

DE MAR

L’ALDEATORTOSA

1|No circula els diumenges ni els dies 25, 26/12, 1, 6/01, 6, 7, 9/04, 14, 1/05.2| Circula 26/12, 1, 7/01. Des de 1/03, circula diumenges, 9/04, 1/05 i 4/06.3| Circula 26/12, 1, 7/01. Des de 1/03, circula diumenges, 9/04, 1/05 i 4/06.

1| No circula els diumenges ni els dies 25, 26/12, 1, 6/01, 6, 7, 9/04 i 1/052| No circula 24, 25 i 31/12

BUS

DE L

A CA

LAiN

FO. 9

77 4

56 3

29 -

977

456

477

- 97

7 45

6 37

6

TREN

Info

rmac

ió R

enfe

90

2 24

0 20

2

AJUNTAMENT DE L’AMETLLA DE MAR C/ Sant Joan, 55OFICINES MUNICIPALS Tel. 977 456 000 De dilluns a Divendres: 9h. a 14h.OFICINA MUNICIPAL 3 CALES Tel. 977 456 376OFICINA DE RECAPTACIÓ (Baixos Ajunt.)De dilluns a Divendres: de 9h. a 14h.OFICINA TÉCNICA Tel. 977 493 331JUTJAT DE PAU Tel. 977 457 704Dill. Dim. Div. Tardes: 17h. a 19h.SERVEIS SOCIALS Tel. 977 456 008Dilluns - Dimecres - Divendres de 9h. a 14h.Visites concertadesCENTRE MUNICIPAL DE LECTURA DOCTOR FRIASTel. 977 493 080De Dilluns a Divendres de 17h a 20’30h.Dissabtes d’11h. a 13’30h.OFICINA D’INFORMACIÓ I TURISME Baixos Ajuntament. Tel. 977 45 64 77Av. Amistat Hispano-ItalianaTel.977 456 329REGIDORIA I MEDI AMBIENT1r Pis Ajuntament. Tel. 977 456 000PATRONAT DE MITJANS INFORMATIUS(La Cala Ràdio Revista “Des dels Quatre Cantons”) 2on pis Ajunt.Tels. 977 493 037 – 977 493 007CUTURA Tel. 977 493 754 2on pis Ajunt. POLICIA LOCAL Tel 977 493 949Poligon IndustrialPUNT D’INFORMACIÓ JUVENIL Tel. 977 457 269TELECENTRE Tel. 977 457 269MERCAT MUNICIPAL Tel. 977 456 830POLISPORTIU MUNICIPAL GALETET Tel. 977 456 811CASAL DELS AVIS Tel. 977 456 216SANITAT S.U.M. AMBULÀNCIA 24 H. Tel. 977 45 70 00C.A.P. (Centre d’Assistència Primària)C/ LlibertatTels. 977 49 38 49 – 977 49 35 14CREU ROJA Tel. 977 493 664Passeig Marítim s/nSERVEI AMBULÀNCIA 24 H.

Domicili particular METGES DE CAPÇALERADr. ALEJO OLGUINPau Casals, 25, 4artTel. 977 456 381ODONTÒLEGSDr. CARLOS ALBERTO VOLPATIPau Casals, 24, 2n, 3aTel. 977 493 120Dr. MANUEL BLASCOLluís Companys, 19, 3r, 2aTel. 977 493 285PSICÒLEGCRISTÒBAL CABALLÉ BARBERÀCervantes, 39, 1er, 2a / Tel. 977 493 456FARMÀCIESJOANA PEDROLAAndreu Llambrich, 22 / Tel. 977 45 61 32Telf. Urgències 637 733 985JOAN BORGESPau Casals, 34 / Tel. 977 493 252Tel. Urgències 908 93 55 76AGUSTÍ AYTÉSC/ Cala Joanet (La Rambleta)Tel. 617 457 014 – 977 493 493Horari matí: 9’30- 13’30h.Horari tarda: 17h. – 20’30h.AMBULATORI SEGURETAT SOCIAL TORTOSATel. 977 500 333RESIDÈNCIES SEGURETAT SOCIALTORTOSA- Tel. 977 519 100TARRAGONA- Tel. 977 211 554MUSEU DE CERÀMICA POPULAR Tel. 977 486 810Horari: De Dilluns a Divendres: 10h a 14h. I de 16h a 20h. Dissabtes i Diumenges de 10h a 14h.ENSENYAMENT LLAR D’INFANTS Tel. 977 49 37 10ESCOLA NAUTICOPESQUERA Tel. 977 457 775COL·LEGI PÚBLIC SANT JORDI Tel. 977 45 64 80Av. Ensenyament, 1INSTITUT D’ENSENYAMENT SECUNDARI MARE DE DÉU DE LA CANDELERA Tel. 977 45 64 42Av. Ensenyament

BOMBERSL’AMETLLA DE MAR- Carrerera PerellóTels. 977 45 64 00 – EMERGÈNCIES 112CENT. TARRAGONA- Tel. 977 54 70 80REUS- Tel. 977 30 50 80TORTOSA- Tel. 977 44 20 80AMPOSTA- Tel. 977 70 00 80TAXISTESLA CALA- Tel. 650 381 351PERE MARGALET- Tel. 977 49 33 22CARBAJALES- Tel. 977 45 64 68J.J. PINO PENIN- Tel. 977 45 60 94IMMA GONZALVO- Tel. 670 769 504D’ALTRESCASERNA GUÀRDIA CIVILL’Ametlla de Mar. Tel. 977 45 60 03DESTACAMENT TRÀFIC A-7 Tel 977 45 64 10AUTOPISTES DEL MARE NOSTRUM(Àrea de manteniment)Tels. 977 45 60 50 – 977 45 61 54CASA DEL MAR Tel. 977 45 61 75CONFRARIA DE PESCADORS ST. PERE Tel. 977 45 60 07CLUB NÀUTIC DE L’AMETLLA DE MAR Tel. 977 45 72 40COOPERATIVA Tel. 977 45 64 07S.C.E. i R. Tel. 977 45 60 39LA CAIXA Tel. 977 45 60 62CAIXA TARRAGONA Tel. 977 45 64 36CAIXA PENEDÉS Tel. 977 49 36 60BANC SANTANDER Tel. 977 45 64 33BANC BILBAO BISCAIA Tel. 977 45 61 83AQUALIA Tel. 977 45 75 21 / Pau Casals, 33Horari de 10h a 13h de Dilluns a DivendresPARRÒQUIA Tel. 977 45 68 94 i 639 70 10 22Misses OCTUBRE-MAIG: Dissabte-Sábado-Samedi-Saturday: 18.30h.Diumenge-Domingo-Dimanche-Sunday: 9.30/11.00h. / Dijous-Jueves-Jeudi-Thursday: 09.30h. / Altres dies-Otros días-D’autres jours-Other days: 18.30h Despatx: Dilluns,19’15h a 20’15h.Dissabtes, 9’30h a 10’30h.

1 mòdul 12 €Doble mòdul 24 €4 mòduls o faldó 48 €1/4 72 €1/2 Plana 135 €1 Plana Interior 270 €1 Plana Contraportada - Interior 300 € - Exterior 350 €Encarts 500 €

IVA no inclòs

TARIFES PUBLICITÀRIES 2008

Es comunica a totes les parelles que volen contraure matrimoni exclusivament civil, que han d’iniciar l’expedient, com a mínim quatre mesos abans de la data del matrimoni

TELÈFON URGÈNCIES CAP 977 49 35 14Visites CAP: 902 111 444

25-10 al 31-09 J. Borges01-11 al 07-11 A. Aytés08-11 al 14-11 J. Pedrola15-11 al 21-11 J. Borges22-11 al 28-11 A. Aytés29-11 al 05-12 J. Pedrola06-12 al 12-12 J.Borges13-12 al 19-12 A. Aytés20-12 al 26-12 J. Pedrola

TORNS DE FARMÀCIES AL POBLECada farmàcia entra de guàrdia de 8,30h. de la nit del divendres fins els següent divendres de la mateixa h.

Naixements:- Hadija Bouhouja, filla de el Miloud

i Malika, 03/09/2008- Marc Vila Margalef, fill de Joan i

Purificación, 04/09/2008- Cosmo Miguel Kosicki Castro,

fill de Michael i Mª Isabel, 25/08/2008

- Irene Ayllon Balaguer, filla de Diego i M. LLuïsa, 13/09/2008

- Biel Joan Pallarés Vico, fill de Jesús i Ilda, 16/09/2008

- Mar Cid LLorens, filla de Ramon Joan i Laura, 18/09/2008

- Júlia Doménech Brull, filla de Carmelo i Marta, 15/09/2008

esdevenimentssocials

SERVEI D’URGÈNCIES MUNICIPAL AMBULÀNCIA 24 H977 45 70 00

Per un món més sostenible... RECICLA!

CLASSE

DE TREN

1 2 3 4 1 2 3 4 5 6 7 8 9 10 11 12 13 1 2 1 1 2 3 4Plaça del Mercat

Plaça Bon repós

ESTACIÓ RENFE

C/Libertat - CAP

CementeriAv.Calaforn-

C/del MigAv.Calaforn- Platja

CalafornAv.Calaforn-

C/CatalunyaAv.Tres Cales-Av

CalafornAv.Tres Cales-C/21

Zona Comercial

Av.Tres Cales-Parc Infantil

Av.Tres Cales

Av.Tres Cales-C/14

Plaça Catalunya

C/Rovelló-C/Llebre

C/Rovelló-C/Martí Vidal

C/Cardona

Entrada Sant Jordi

D’alfama-Motel

Plaça Gabriel*

Av.Cala de l’Ametlla

Entrada de Calafat

Plaça de l’Olivera

Pistes Petanca*

Codolar de L’Almadrava*

11.00 11.02 11.05 11.06 11.10 11.13 11.14 11.15 11.16 11.17 11.18 11.20 11.22 11.23 11.25 11.27 11.28 11.31 11.37 11.39 11.41 11.43 11.44 11.4512.30 12.32 12.35 12.36 12.40 12.43 12.44 12.45 12.46 12.47 12.48 12.50 12.52 12.53 12.55 12.57 12.58 13.01 13.07 13.09 13.01 13.03 13.04 13.0519.00 19.02 19.05 19.06 19.10 19.13 19.14 19.15 19.16 19.17 19.18 19.20 19.22 19.23 19.25 19.27 19.28 19.31 19.37 19.39 19.41 19.43 19.44 19.45

07.47 07.45 07.43 07.42 07.36 07.33 07.32 07.31 07.30 07.29 07.28 07.26 07.24 07.23 07.21 07.19 07.18 07.15 07.09 07.07 07.04 07.02 07.01 07.0009.37 09.35 09.33 09.32 09.26 09.23 09.22 09.21 09.20 09.19 09.18 09.16 09.14 09.13 09.11 09.09 09.08 09.05 08.59 08.57 09.54 09.52 09.51 08.5013.53 13.51 13.49 13.48 13.42 13.39 13.38 13.37 13.36 13.35 13.34 13.32 13.30 13.29 13.27 13.25 13.24 13.21 13.15 13.13 13.10 13.08 13.07 13.0616.47 16.45 16.43 16.46 16.36 16.33 16.32 16.31 16.30 16.29 16.28 16.26 16.24 16.23 16.21 16.19 16.18 16.15 16.09 16.07 16.04 16.02 16.01 16.00

CASC URBÀ < URBANITZACIONS CASC URBÀ > URBANITZACIONS

*Només circula del 15 de juliol al 15 de setembre

- Només circularà de dilluns a divendres

- Els horaris són aproximatius

CASC URBÀ URBANITZACIÓ TRES CALES URB. CALAFAT URB. MARINA SANT JORDI

URB. SANT JORDI

Les persones que visquin fora de la població o vulguin rebre la revista a domicili ho podran fer previ pagament de les despeses d’enviament (25 euros anuals IVA inclòs).

Defuncions:- Teresa Rebull Llaó als 88 anys

14/09/08- Fermín Vinaixa Callau el 17/09/2008- Marc Andre Carmona als 47 anys

20/09/2008- Martí Marsal Vila als 85 anys 02/10/08

Casaments:- Isaac Ardid Ruis i Cristina Borràs Benet, 20/09/2008- Sergi Morillo Arbó i

Vanesa Garcia Pons, 27/09/2008

- Esteban Salvador Romera i Marta Vázquez Pellicer, 03/10/2008

- Jacques Jules Guiffo Temgo i Josefa Muñoz Sabate, 04/10/2008

- Amina Aida, filla de Mohammed i Fatima, 20/09/2008

- Elia Sofia Oliver, filla de Glenn i Anastasia, 30/09/2008

- Abril Peñas López, filla de Tomás i Mª Dolores, 26/09/2008

. Eduard Gabrial Ciocoiu, fill de Cristian Doru i Manuela, 21/09/2008

Els Quatre Cantons - Octubre 2008

Documents

Transcript of Els Quatre Cantons - Octubre 2008