LA FUNDACIÓ DE ROMA

5000-4000aC : INDOEUROPEU.

LLATÍ, grec, francès, italià, anglès, alemany, català, castellà, portuguès, gallec, rus, txec, polonès...

Orígens: Laci.

Testimonis més antics: s. VI aC:

LLATÍ VULGAR LLENGÜES ROMÀNIQUES: italià, francès, occità, català, castellà, portuguès, gallec...

Forta DILÒSSIA: LLATÍ CLÀSSIC

Expansió de l’imperi romà:

- s.III aC: ja havien conquerit tota la península itàlica.

- s.III-I aC: Hispània, la Gàl·lia, el nord d’Àfrica i els regnes hel·lenístics.

- s.I dC: tota la mediterrània.

- s.I-II dC: Gran Bretanya, pobles del sud del Rin i del Danubi i Dàcia.

LLATÍ ARCAIC

s.I aC fins a la mort de l’emperador August l’any 14dC: LLATÍ CLÀSSIC

LLATÍ POSTCLÀSSIC.

S. V-XV: LLATÍ MEDIEVAL.

S XVI: LLATÍ HUMANÍSTIC.

- s. III dC: primers símptomes de la caiguda de l’Imperi. Canvis interns en la llengua llatina que potenciaren el naixement de llengües romàniques. Alguns factors que hi van intervenir són:

a) L’apogeu del cristianisme.

b) La importància de la invasió dels pobles germànics i l’arribada dels àrabs a Hispània al s. VIII.

sIII-VIIdC: LLATÍ TARDÀ

LES LLENGÜES ROMÀNIQUES A LA PENÍNSULA

Els romans van arribar a la península Ibèrica l’any 218 aC i van portar-hi la seva cultura, lleis i llengua.

El llatí vulgar es va veure influenciat per llengües dels pobles preromans

Íbers, bascos, fenicis i cartaginesos, celtes grecs...

- Exemples de substrat celta: brossa, escombrar, cabanya, banya...

- Exemples de substrat iberobasc: pissarra, paparra, xarrupar, marrà, estalviar...

- Exemples de substrat grec: Roses, Empúries...

- Exemples de substrat púnic (de fenicis i cartaginesos): Eivissa, Màlaga...

-s. I aC: tota la Península estava sota poder romà. Ja formava part de l’Imperi romà com a província romana Hispànica.

-s. V dC: arribaren els visigots, nova influència pel laltí de l’època.

- s. VIII dC: els àrabs conquereixen molt territori (excepte el nord, regnes cristians)

Actualment perdura en les llengües que se’n deriven (llengües romàniques), com el català. La major part de mots catalans provenen del LLATÍ VULGAR. Aquest LÈXIC PATRIMONIAL o HEREDITARI, està format sobretot per mots relacionats amb les parts del cos, el parentiu, l’habitatge, els objectes de la casa, l’agricultura, els arbres, els fenòmens naturals, etc.

# CULTISMES

Llegenda i història es barregen per donar lloc a una narració plena de déus, herois, faules i

realitat.

ELS ORÍGENS DE ROMA, ENTRE EL

MITE I LA HISTÒRIA

Príam, rei de Troia El troià Anquises

La deessa Venus

50 fills i 50 filles, entre les quals Creusa

Enees*

Ascani, fundador d’Alba Longa

Dinastia albana, de la qual són els dos germans

Numítor Amuli

Rea SíviaMart

Ròmul i Rem, fundadors de Roma *Per saber una mica més dels viatges d’Enees, clica aquí.

(labyrinthus-Ab urbe condita-Els orígens de Roma – Enees)

La intervenció de les sabines, de David, Musée d'Orsay, París. Moment en què les sabines eviten la guerra entre romans i sabins.

Així doncs, els dos mites fundacionals, tant el d'Eneas com el de Ròmul i Rem, apunten a la base de la identitat d'un poble romà que es defineix a si mateix com una barreja de pobles i d'influències estrangeres ja des dels seus inicis i que renova contínuament la seva composició social amb la concessió del dret de ciutadania. El mateix Livi, en narrar els orígens de Roma, afirma amb orgull:

Dels pobles fronterers hi van acudir tota una munió de gent, sense distinció entre lliures i esclaus, tots àvids de novetats. Aquest fou el principi de la grandesa del nostre poder (I, 8). Traducció de Bàrbara Matas, Livi, Els orígens de Roma, Barcelona, ed. la Magrana, 1993.

LA HISTÒRIA

S. VIII aC; la població de la península itàlica estava formada per diferents pobles:

- Alguns invasors relativament recents, indoeuropeus.

- Els etruscos (procedents probablement de l’Àsia Menor).

- Els grecs: establiren les colònies al sud i a Sicília, a la zona que va rebre el nom de Magna Grècia.

- Els llatins: ocuparen la zona del Laci i crearen pobles en set turons on es protegiren de zones pantanoses i riuades del Tíber: Aventí, Celi, Esquil·li, Viminal, Quirinal, Capitoli i Palatí.