183

A mAnerA d’introducció Els noms de lloc, al llarg de la història, sempre han estat la conseqüència de la petjada dels homes i les dones que hi han viscut. Aquest procés immemorial d’interrelació entre les persones i el medi ha funcionat com un diàleg entre l’ésser humà i l’orografia. La nominalització de les muntanyes, els camps, les valls, els rius, les persones... és un dels processos inherents a l’evolució i traeix, ben clarament, les motivacions, les circumstàncies, les relacions entre ambdós. D’aquesta manera, si coneixem els nostres llocs de nom, serem més a prop de conèixer el nostre passat: com érem? Què pensàvem? Què sentíem? I un munt d’interrogants més.

Al llarg de la història, la religió ha tingut un pes cultural molt important i ha propiciat l’aparició de molts noms de lloc, bé per empatia, bé per oposició. En el nostre cas, al territori de Viladecans, pos-seïm una colla de topònims històrics relacionats amb la religió, l’església o l’espiritualitat. Aquests noms ens parlen de terres propietat de les quals eren rectors de parròquia, de sants, de camps per-tanyents al bisbat, d’estanys del Capítol catedralici, de masos administrats per monestirs, de llocs tel·lúrics... i un munt més que hem convingut a denominar-los Els noms de Déu: toponímia sacra a Viladecans.

Aquí els teniu.

Abadal, l’ �

Primera data: 1680.

Al nord de la Carrera Llobatona. Ens ha pervingut fins a mitjan segle XX.

Significat: és la terra propietat de l’abat. Desconeixem l’abat en qüestió, però sí sabem que a Vilade-cans han tingut possessions els abats de Sant Cugat, de Solsona i d’Escaladei.

Arbre-sant, l’ i camí de l’ �

Primera data: 1933.

Localitzat dins de l’actual zona de Ca n’Alemany. El camí devia ser ramader.

Significat: del llatí: Arbor, més Sanctus. Vegetal llenyós d’uns cinc metres d’alçària mínima, que presenta un eix simple. Atribut de la divinitat: l’olivera.

El camí de l’Arbre-sant i la zona homònima eren llocs de conreus, amb diverses vies per al trànsit de ramats, paral·leles al Camí Ral de Barcelona, com ara: les Dues Carreres.� Plànols de Viladecans de l’Institut Geogràfic i Cadastral, �933 (Arxiu Municipal de Viladecans, AMVA) i Eixarch Frasno, Josep. �985, pàg. 49.� Plànols de l’Institut Geogràfic i Cadastral, �933 (AMVA).

Els noms dE déu: toponímiA sAcrA A VilAdEcAns

Josep Lluís Gallardo i Sedano i Manuel Luengo CarrascoOficina de Patrimoni Cultural – Ajuntament de Viladecans

184

IXTrobada de Centres d’Estudis i d’Estudiosos d’Eramprunyà. Capelles, ermites, eglésies

Arquebisbe, carrera i corredora de l’�

Primera data: 1587.

Eixarch el cita situat a ponent de la parellada dels Grecs, de difícil localització. Actualment, el Greguet és situat més avall de la via del tren, entre el Corral d’en Folquet i les Rectores. El conreu de la vinya, a Marina, ja era habitual al segle XVI, abans del Camí Ral de València.

Probablement, es devia tractar de possessions de l’arquebisbat de Tarragona, institució del s. XIV.

Bisbe, vinya del, i parellada del �

Primera data:1559.

Correspon a part de l’actual barri de Sales, entre la riera del Mas Font i la carretera del Prat.

Probablement, es devia tractar de possessions del bisbat de Bar-celona, amb conreu de vinyes.

Bruixes, les �

Primera data: 1917.

Les Bruixes és el límit oriental entre Sant Boi de Llobregat i Vila-decans. A tocar l’estany del Remolar i al sud del pas de l’Ase.

Significat: ocell marí, de color negrós que sol anar per damunt l’aigua abans de les tempestats o durant aquestes; per això els mariners el consideren ocell de mal averany i li donen el nom de bruixa. No es descarten altres hipòtesis, com “barral”, recipient per a líquids.

L’hem inclòs en aquesta llista pel seu significat tel·lúric.

canyet, el �

Primera data: 1434.

Probablement, corresponia a un lloc proper a la riera de Sant Climent, entre el carrer de Sant Joan i el de les Sitges. Prové del llatí cannetum.

Significat: lloc ple de canyes, o bé lloc on hom enterra les bèsties mortes.

L’hem inclòs en aquesta llista per la seva connotació escatològica.

creu, estany de la �

Primera data: 1250.

A tocar la mar Mediterrània, al límit occidental del municipi. Correspon a l’actual estany de la Murtra. Aleshores, era una badia situada a ponent del Delta. En el segle XIII, pren el nom d’estany de la Creu L’any 1327, ja s’anomena estany de la Murtra.

Origen: molt possiblement pertanyia a la catedral de Barcelona, a la Santa Creu.

dimoni, can �

Primera data: 1920.

En una relació de cases habitades de Viladecans. La zona de can Dimoni és a tocar els límits amb Sant Boi, al nord del Camí Ral de València.

3 Eixarch, Josep. �985, pàg. 54.4 Eixarch, Josep. �985, pàg. 49-57.5 Plànol de l’Institut Geogràfic i Cadastral de Viladecans, �9�7 (AMVA).� Eixarch Frasno, Josep. “Toponímia de Viladecans”, dins III Jornades d’Història Local, Ajuntament de Viladecans, �985 i Sanahuja Torres, Dolors. Viladecans, terra de pagesos i senyors. Els temps medievals, Ajuntament de Vilade-cans, �00�, pàg. �9�.7 -Codina i Vila, Jaume. La gent del fang. El Prat, 9�5-�9�5, Editorial Montblanc, Granollers, �9�� i Gallardo i Sedano, Josep Lluís dins Sanhauja, D. �00�, pàg. 4�.8 Plànols de Viladecans de ‘Institut Geogràfic i Cadastral, �933 (AMVA); Gras Casanovas, M. Mercè, Els masos de Viladecans, treball intern del departament de Patrimoni Cultural de l’Ajuntament de Viladecans, �00�-�0�4, inèdit i Ruiz, Albert. Estudi històric de l’arquitectura rural a Viladecans, treball intern del departament de Patrimoni Cultural de l’Ajuntament de Viladecans, juliol de �995, inèdit.

Imatge de l’ermita de Santa Maria de Sales a comença-

ment del segle XX.Autoria fotogràfica

desconegudaAMVA, Fons Ajun-

tament de Vilade-cans

185

Significat: del llatí daemŏnium. Probablement, can Dimoni és anterior a la data assenyalada, però, no en tenim cap document. El nom pot fer referència a la zona: plena d’aiguamolls i impracticable per a l’agricultura, per tant, on només pot viure el dimoni; o bé, per contraposició, pot tenir relació amb el mas proper d’Escaladei, des del segle XVII, també conegut com a can Pau dels Frares o dels Monjos, situat al Camí Ral de València; el posterior Can Roc de la Casa Alta.

Foradada, la pedra�

Primera documentació:1327.

Era situada a la serra de Montbaig, dins de l’actual terme municipal de Sant Boi de Llobregat, a tocar la carena.

L’hem inclòs en aquesta llista pel seu significat tel·lúric.

Grup sant Jordi�0

Primera data: 1966.

El Grup Sant Jordi és al sud de la població, en el lloc de les Parellades, entre el Rierot i la carretera de la Vila. És un conjunt arquitectònic, promogut per l’Obra Social de la Caixa d’Estalvis Provincial de la Diputació de Barcelona (posteriorment Caixa Catalunya), obra dels arquitectes Josep Maria Fargas i Falp i Enric Tous i Carbó, construït entre els anys 1967 i 1973. Una de les característica de les actuacions de l’Obra Social és el comú denominador del nom: Sant Jordi, patró de Catalunya.

moro, el tossal del, i pou del��

Primera data:1915.

Localització probable: Més avall de l’estany Vidrier, actual Llanassos del Pi Tort i a tocar Gavà. Sig-nificat: d’origen incert. Llengua preromana, o bé del llatí: Maurus. Elevació del terreny no gaire alta. O bé, o pertanyent al Magrib. Es tracta d’una elevació en el terreny, a la Marina. L’única elevació per la zona és el Casalot de Can Sorrilla.

Inclosos en aquesta llista per les seves connotacions islàmiques.

moret, les sorres del, o Quadra del��

Primera data: 1918.

Localització: al sud del camí del Serral-llarg.

Significat: del llatí: Saburra i Maurus. Nom donat als components minerals del sòl. Relatiu o pertan-yent al Magrib, diminutiu.

Les Sorres del Moret, o Quadra, devien ser terres, propietari de les quals era d’origen magribí, o bé, pel seu aspecte o color de pell, era anomenat, com a motiu, el Moret.

Inclosos en aquesta llista per les seves connota-cions islàmiques.

montbaig, serra de��

Primera data: 970.

La serra de Montbaig abraça tot el nord i part de l’est del terme de Viladecans.

Significat: del llatí ‘Badius’. En català preliterari, hi hagué la forma Baig.

Probablement, és el nom del propietari: puig d’en Baio, o Baig. Montbaig ja se cita al cartoral de Sant Cugat; provinent del notari i presbíter del monestir de Sant Cugat, Baio, qui tenia te-rres a la zona. Notari entre el 970 i el 997, pres-bíter entre el 994 i el 1002.9 Eixarch Frasno, Josep. �985, pàg. 54; Eixarch Frasno, Josep. �989, pàg. ��� i sentència règia arbitral del puig de Montbaig (�3�7) dins Bofarull Sans, Francesc de. El castillo y la baronía de Aramprunyá, Barcelona, �9��.�0 Salcedo Joan-Ignasi. Nomenclàtor de la Ciutat de Viladecans, Viladecans, treball intern del departament de Patri-moni Cultural, Ajuntament de Viladecans, Viladecans, �00�.�� En el pòster sobre toponímia lligada a la immigració presentada a les anteriors trobades, celebrades a Begues, l’any passat es parlava erròniament que els edificis havien estat construïts per la Caixa d’Estalvis i de Pensions de Barcelo-na.�� Afitament del terme municipal, �9�5 i Fons Josep Eixarch Frasno, tot en AMVA.�3 Amillaraments de Viladecans, �9�8, �9�9 (AMVA).

J. L. Gallardo, M. Luengo, Els noms de Déu: toponímia sacra a Viladecans

L’església de Sant Joan de Viladecans, en una imatge anterior a la Guerra Civil. Fotografia de Lucien RoisinAMVA, Col·lecció Josep Eixarch Frasno

186

IXTrobada de Centres d’Estudis i d’Estudiosos d’Eramprunyà. Capelles, ermites, eglésies

montserratina, la��

Primera data: 1960.

Aquest barri se situa al sud de l’avinguda de la Roureda, entre el Molí i el Torrent Ballester. Va ser construït entre el 1960 i el 1967, aproximadament, també conegut com la Ponderosa, per la sèrie tele-visiva Bonanza.

Significat: Derivat de la Mare de Déu de Montserrat: muntanya en forma de serra. Patrona de Catalunya per la qual hi ha molta devoció. Al llarg de l’època mo-derna molts homes portaven el nom de Montserrat.

palmer, can��

Primera data: 1433.

Can Palmer és el nom d’una masia, enderrocada a mitjan 1990, i d’un barri actual de Viladecans. Situat al nord de can Sellarès i, al sud de can Guar-diola, a la ratlla de Gavà.

Significat: Palmera, lloc plantat de palmes, o margallons.

L’hem inclòs en aquesta llista per la seva simbologia religiosa: la palma, símbol de martiri.

pont de solsona, el��

Primera data: 1587.

Localització desconeguda, amb tot, podria tractar-se del Camí Ral de Barcelona amb la riera de Sant Climent.

Devia ser un pont propietat del bisbat de Solsona, qui també posseïa terres a la zona.

rectores, les��

Primera data: 1762.Actualment, aquestes terres de Marina estan delimitades per l’autopista (C32) i la via del tren, en forma de triangle, a tocar amb Sant Boi, també limiten amb el Bullidor.

Les Rectores eren terres dels rectors de Sant Ciment de Llobregat i de Viladecans, a mitjan segle XVIII.

refetor, pi del��

Primera data: 1907.

Situat entre la zona de les Filipines i la de can Sabadell, a l’est de la riera de Sant Climent, a tocar la corredora de les Filipines-Àfrica.

Significat: es el menjador d’una comunitat estable, generalment de monestirs o convents. Proba-blement, aquest pi es feia servir de Refetor, és a dir del lloc on es menjava. Es troba relativament a prop de les marines d’Escaladei: posterior can Roc de la Casa Alta. Podria ser el lloc on menjaven els propietaris monjos quan venien de visita, a l’estiu, lloc de xefles, àpats?

sant Antoni, o conillera, granja��

Primera data: 1933.

Es trobava exactament on ara hi ha l’Hospital de Sant Llorenç o de Viladecans. Devia estar en fun-cionament fins a finals de la dècada de 1940, ja que l’Hospital de Sant Llorenç es va inaugurar al juny de 1953.

sant climent, o de Viladecans, la riera de�0

Primera data: 1148, per bé que l’església de Sant Climent ja està documentada l’any 970.

És l’actual riera que baixa de Sant Climent i creua el nostre terme municipal.

�4 Rius Serra, José [ed.]. �945, document núm. 9� (� de juny de 970, Monte Baio) i doc. 453 (�8 maig �0�3).�5 Eixarch, Josep. �985, pàg. 55.�� Cadastre de Viladecans, �7�� (AMVA) i Gras, M. Mercè. �00�-�0�4.�7 Apèndix a l’Amillarament de Viladecans, �907 (AMVA).�8 Informació de localització facilitada per Secundí Roca Roca i Manel Sunyer Mas, octubre �999.�9 Plànols de l’Institut Geogràfic i Cadastral, �933 i Padró Municipal d’Habitants de �93� (AMVA) i Ruiz, Albert. �995.�0 Rius Serra, José [ed.]. �945, vol �, doc. 9�; Eixarch Frasno, Josep. �985, pàg. 55 i Eixarch Frasno, Josep. �989, pàg. ���.

Benedicció de l’església de la

Mare de Déu de Montserrat, 27

d’abril de 1993.Fotografia

d’Antoni PastorAMVA, Fons Ajun-

187

sant climent, la vall de��

Primera data: 1011.

Fa referència al terme municipal de Viladecans, fins a Marina.

sant Joan, camp de��

Primera data: 1587.

La seva localització ens és desconeguda. Eixarch ens diu que es troba aprop del mas Bertran, actual can Guardiola. Es devia tractar de terres propietat de la parròquia de Viladecans, Sant Joan Baptista.

sant Joan Baptista, o de Viladecans, capella o església de��

Primera data: 980 (?) / 1272

L’antiga capella de Sant Joan Baptista, o de Viladecans era situada al sud del Camí Ral de Barcelona, a tocar la Torre del Baró o Batllia, just davant de l’entrada de l’actual Casa de la Vila. L’any 1717, la capella ascendirà a parròquia sufragània de la de Sant Climent amb rector propi, font baptismal i cementiri. Entre 1728 i 1746, es construeix la nova parròquia de Sant Joan al raval de la població i es decreta la constitució de Sant Joan de Viladecans com a parròquia independent de la de Sant Climent de Llobregat. Entre 1780 i 1787, l’antiga capella està en ruïnes. L’església de Sant Joan, del segle XVIII, va ser cremada al juliol del 1936 i enderrocada al setembre del mateix any. En el seu solar es construirà un mercat municipal, que amb l’ocupació franquista de Viladecans s’enderrocarà i entre 1940 i 1945 es basteix un nou edifici en el mateix solar on havia estat l’església del vuit-cents.

sant llorenç de les canals, ermita, riera de��

Primera data: 1282.

Al lloc de les Canals, actualment, dins del terme municipal de Sant Climent, al nord del mas de can Tries. També, el mateix any, se cita la riera homònima.

Significat: advocació de Sant Llorenç, més el topònim de la zona, les Canals: espai del torrent entre el naixement i la desembocadura.

sant ramon de Golbes, ermita dePrimera data: 1885.

És al cim del puig de Montbaig, al terme municipal de Sant Boi de Llobregat, limitant amb les poblacions de Sant Climent de Llobregat i Vila-decans. Va ser construïda entre 1885 i 1887 pel propietari santboià Josep Estruch i Comella en honor del seus pares Ramon i Eulàlia.

Foren els Gualbes els propietaris del vessant nord de la serra de Montbaig, d’aquí l’apel·latiu de muntanya de Golbes, que és un dels altres noms que també rep la muntanya per la banda de Sant Boi.

santa maria de sales, ermita��

Primera data: 1141.

Edifici que consta d’una sola nau amb volta de mig canó, d’estil romànic, i una capçalera en for-ma d’absis pentagonal, de tradició gòtica.

�� Rius Serra, José [ed.]. �945, document núm. 43�.�� Eixarch, Josep. �985, pàg. 50.�3 Rius Serra, José [ed.]. Cartulario de Sant Cugat del Vallés, Consell Superior d’Investigacions Científiques – Secció d’Estudis Medievals de Barcelona, Barcelona, �945, vol �, doc. �3�; Izquierdo i Tugas, Pere. “El terme d’Eramprunyà, de la baixa romanitat al feudalisme. Una visió crítica”, dins de Gómez, Margarida; Gutiérrez, Gregori i Luengo, Ma-nuel. Miscel·lània d’homenatge a Jaume Codina, Col·lecció El Pont de Pedra, Editorial Columna – Ajuntament del Prat de Llobregat, �994, pàg. �73-308; Eixarch Frano, Josep. Les arrels històriques de Viladecans. Segles XII-XVIII, Arxiu Municipal – Ajuntament de Viladecans, �989; Gallardo i Sedano, Josep Lluís. “A l’entorn de la toponímia medieval”, dins Sanahuja, D. �00�, pàg. 4� i Luengo Carrasco, Manuel (coordinador). 50 anys de la reconstrucció parroquial. Sant Joan Baptista de Viladecans (1945-1995), Parròquia de Sant Joan Baptista de Viladecans, �995.�4 Campmany, Josep [et alia]. Las masies. Guia del patrimoni arquitectònic de Castelldefels, vol II, Ajuntament de Castelldefels, �00�, pàg. ��; Campmany i Guillot, Josep. Can Tries i l’ermita de Sant Llorenç, Gavà, �997 i sentència règia arbitral del puig de Montbaig (�3�7) dins Bofarull Sans, Francesc de, �9��.�5 Lorés, I i Cuesta, R. “Descripció historicoarquitectònica de l’ermita de Santa Maria de Sales”, dins Sanahuja, D. �00�.

J. L. Gallardo, M. Luengo, Els noms de Déu: toponímia sacra a Viladecans

Imatge de l’ermita de Sant Ramon, dalt del puig de Montbaig, a princi-pis del segle XX.Fotografia The BromAMVA, Fons Ajun-tament de Vilade-cans

188

IXTrobada de Centres d’Estudis i d’Estudiosos d’Eramprunyà. Capelles, ermites, eglésies

L’any 986, s’esmenta per primera vegada el lloc de Sales, en un document de permuta entre el com-te Borrell i el monestir de Sant Cugat.

Significat de Sales: construcció senyorívola, de defensa d’un territori, provinent del germànic.

seminària, la vinya��

Primera data: 1850.

Localització desconeguda.

Probablement podien ser terres de conreu del Seminari Conciliar del bisbat de Barcelona, fundat el 1593.

BiBliogrAfiA, fons documentAls i orAlsFons documentalsArxiu Municipal de Viladecans (AMVA) – Ajuntament de Viladecans

Fons Ajuntament de Viladecans- Cadastre de Viladecans, 1762- Amillarament de 1850; apèndix a l’amillarament de 1907; afitament del terme, 1915 i amilla-

raments dels anys 1918 i 1919- Plànol de l’Institut Geogràfic i Cadastral de Viladecans, 1917 - Plànols de l’Institut Geogràfic i Cadastral de Viladecans, 1933- Padró Municipal d’Habitants, 1936

Fons Josep Eixarch Frasno

BibliografiaBofarull Sans, Francesc de. El castillo y la baronía de Aramprunyá, Barcelona, 1911.Campmany i Guillot, Josep. Can Tries i l’ermita de Sant Llorenç, Gavà, 1997. Campmany i Guillot, Josep [et alia]. Las masies. Guia del patrimoni arquitectònic de Castelldefels,

Ajuntament de Castelldefels, 2002.Codina i Vila, Jaume. La gent del fang. El Prat, 965-1965, Editorial Montblanc, Granollers, 1966. Eixarch Frasno, Josep.

- “Toponímia de Viladecans”, dins III Jornades d’Història Local, Ajuntament de Viladecans, 1985.

- Les arrels històriques de Viladecans. Segles XII-XVIII, Arxiu Municipal – Ajuntament de Vilade-cans, 1989.

Gallardo i Sedano, Josep Lluís. “A l’entorn de la toponímia medieval”, dins Sanahuja, Dolors. Vilade-cans, terra de pagesos i senyors. Els temps medievals, Ajuntament de Viladecans, 2002.

Gras Casanovas, M. Mercè, Els masos de Viladecans, treball intern del departament de Patrimoni Cultural de l’Ajuntament de Viladecans, 2001-2014, inèdit.

Izquierdo i Tugas, Pere. “El terme d’Eramprunyà, de la baixa romanitat al feudalisme. Una visió críti-ca”, dins de Gómez, Margarida; Gutiérrez, Gregori i Luengo, Manuel [coordinadors] Miscel·lània d’homenatge a Jaume Codina, Col·lecció El Pont de Pedra, Editorial Columna – Ajuntament del Prat de Llobregat, 1994, pàg. 273-308.

Lorés, Imma i Cuesta, Raquel. “Descripció historicoarquitectònica de l’ermita de Santa Maria de Sa-les”, dins Sanahuja, Dolors. Viladecans, terra de pagesos i senyors. Els temps medievals, Ajun-tament de Viladecans, 2002.

Luengo Carrasco, Manuel (coordinador). 50 anys de la reconstrucció parroquial. Sant Joan Baptista de Viladecans (1945-1995), Parròquia de Sant Joan Baptista de Viladecans, 1995.

Sanahuja Torres, Dolors. Viladecans, terra de pagesos i senyors. Els temps medievals, Ajuntament de Viladecans, 2002.

Rius Serra, José [ed.]. Cartulario de Sant Cugat del Vallés, Consell Superior d’Investigacions Científi-ques – Secció d’Estudis Medievals de Barcelona, Barcelona, 1945, III vols.

Ruíz, Albert. Estudi històric de l’arquitectura rural a Viladecans, treball intern del departament de Pa-trimoni Cultural de l’Ajuntament de Viladecans, juliol de 1995, inèdit.

Salcedo Joan-Ignasi. Nomenclàtor de la Ciutat de Viladecans, Viladecans, treball intern del departa-ment de Patrimoni Cultural, Ajuntament de Viladecans, Viladecans, 2002.

Fons oralsSecundí Roca Roca (Viladecans, 1927-2012) i Manel Sunyer i Mas (Viladecans, 1932), octubre 1999.

�� Amillarament de �850 (AMVA).