Fa molt de temps, prop de la ciutat de Bremen, hi havia una masia on tenien un ASE que des de feia molts anys els ajudava en els feines del camp. Però ara ja s’havia fet vell i no podia treballar com quan era jove.

-Me’l vendré perquè ara ja no ens serveix per a res –va

sentir que li deia l’amo a la mestressa.

I l’ase va agafar el camí que duia a la ciutat de Bremen i

se’n va anar.

Quan ja havia caminat un bon tros, va sentir un GOS, que es queixava:

-Ai, pobre de mi! El meu amo m’ha fet fora perquè diu que sóc vell i que només dormo!

-Doncs vine amb mi a Bremen i feram de músics –li va dir l’ase.

Al cap d’una estona, l’

ase i el gos van sentir

els miols tristos d’un

GAT:

-Després de caçar

tants ratolins, ara diuen

que sóc vell i em fan

fora de casa!

-Doncs vine amb

nosaltres a Bremen i

farem de músics –li van

dir l’ase i el gos.

Ja feia una mica que caminaven tots tres junts quan van sentir:

-Quiquiriquic! Que la meva mestressa té convidats i em vol fer a la

cassola!

-Doncs vine amb nosaltres a Bremen i farem de músics –li van dir l’

ase, el gos i el gat.

Ja es feia fosc quan els

QUATRE companys van

veure els llums d’una

casa i van decidir

apropar-s’hi.

Per poder arribar a la

finestra i veure bé què

passava,e s van enfilar

un damunt l’altre:

primer l’ase, el gos a

sobre, damunt seu el

gat i dalt de tot el gall.

El gall, des de dalt de tot de la torre, va veure que a dins

hi havia uns LLADREGOTS que estaven a punt de

menjar-se un bon tec, de ben segur robat.

Ben fluixet, ho va explicar als altres i, entre tots, van

pensar com podien fer fora aquells bandits i quedar-s’hi

ells.

Tot d’una, els quatre

animals van començar

un concert:

-Mèu, mèu, mèu! –

miolava el gat.

-Ihà, ihà, ihà! –

BRAMAVA l’ase.

-Bub-bub, bub-bub! –

bordava el gos.

Quiquiriquic! –cantava

el gall ben fort.

I al mateix temps que cridaven, es van llançar per la finestra cap a

dins de la casa.

Tots alhora com

un sol home.

Allò semblava un

FANTASMA!

Els lladregots, en sentir el

terrabastall i veure aquell

espectre mig ase, mig, gat, mig

gos, mig gall, van fugir

esperitats, cames ajudeu-me.

-Auxili! Socors! Ajuda! –

cridaven corrent tant com

podien.

-Aquesta casa està

embruixada! –deia el més

poruc de tots.

I des d’aleshores, els quatre amics, es van quedar a viure molt rebé en aquella casa.

I, de tant en tant, el gall, el gat, el gos i l’ase animen les festes dels pobles dels voltants de Bremen.

PARAULES I EXPRESSIONS

Què fa l’ase? Què fa el gat?

BRAMA

MIOLA

Què fa el gos? I el gall?

BORDACANTA

Molt soroll

Que té molta por

Lladre maldestre

LLADREGOT

TERRABASTALL PORUC

Fugir cames ajudeu-me!