Espai o lloc per retirar-se, reposar, i fer reflexió espiritual del religiosos carmelites (Ordre del Carme).

fa referència a les fulles del margalló (chamaerops humilis) espècie protegida de la zona.

A partir del s. XVII cada Província carmelita tenia un o dos deserts. Aquest desert pertanyia a la Província d’Aragó-València

de les

abstracció, oració, penitencia, lloc per retirar-se per temps determinat o per sempre.

• Orde religiosa vinculada al mont Carmel en Israel. • Lloc on va viure el profeta Elies (A.T)• Anomenat Wadi- es- Siah, hi viuen ermitans des del s. IV dC.,

be en edificacions monàstiques o en coves.

• S. XII, època de les Croades: alguns cavallers deixen la lluita armada i s’estableixen al mont Carmel per dedicar-se a l’oració. I construir el Regne de Deu sense les armes.

• El patriarca de Jerusalem, S. Albert Magne va escriure la regla de la Orde del Carme (Germans de la Benaventurada Verge Maria del Mont Carmel)

• S. XIII: Tornen a Europa per la pressió musulmana. S’assenten a Malta, Anglaterra, França i Espanya. Es transformen en Orde mendicant com els franciscans i dominics.

• Expansió per la península.• S. Or espanyol figures rellevants: Santa Teresa de Jesús

(misticisme) i Sant Joan de la Creu (reformadors de la Orde)• S. XVII: València, Catalunya i Aragó una Província carmelita.

Inicien la recerca d’un nou desert.• 1685: reorganització territorial, es separa Catalunya, el desert el

fiquen al paratge de les Agulles de Santa Águeda, a la serra de Moncolomer i Montornès.

•  

• Capacitat per a 24 religiosos carmelites. • Constava de: claustre, aljubs, hostatgeria, i palau episcopal... Un mur

delimita el terreny que pertany als religiosos• Construït amb materials de la zona: arenisques• 1783: la pluja torrencial produeix moviment de terres i afecta a l’estructura. • Els carmelites busquen una nova ubicació, a 500 metres en terres més altes.

1679-1733

Situat en un pla entre barrancs.

1784-1791

Construït a la zona de la porteria de l’antic convent (accés al recinte) Plànol d’un religiós carmelita, aprovat per la Real Acadèmia de Sant

Carles de València (creada per supervisar la construcció d’edificis públics).

Segueix en peu i en mans dels carmelites perquè a la desamortització del s. XIX (Mendizábal) va ser l’únic monestir que no va ser desamortitzat perquè l’ajuntament i poble de Castelló el va protegir per la seua actuació i ajuda en l’epidèmia de còlera.

1784-1791

Al recinte, delimitat per un mur, hi ha ermites i antres. Ermites:Ermites: més grans, de planta quadrada i amb espadanya. Lloc per retirar-se els religiosos alguns dies i tots sols. Dependències: oratori, dormitori, cuina, i sala de treball. A unes hores determinades havien de tocar la campana. Actualment hi ha 8. Avui poden deixar-se per fer dies de retir espiritual i oració a qui ho sol·liciti.La mes coneguda: Ermita del Bartolo (Advocació a Sant Miquel) Al voltant està la creu del Bartolo i repetidors de TV (entre ells el de TV3) El nom de Bartolo ve d’un frare que la va fer construir i utilitzava per al seu retir. Antre:Antre: espai més reduït, d’una sola habitació. Finalitat protegir-se de inclemències del temps. (Antre de Santa Eufrosina, o Santa Catalina de Siena)

http://www.boe.es/g/es/bases_datos/doc.php?coleccion=indilex&id=2005/06019&txtlen=1000