Bèlgica: 33.200 Km2; El Salvador, 20.700 Km2;

Israel, 20.600 Km2.

COMUNITAT VALENCIANA: 23.255 Km2

I. EL MEDI NATURAL

1. Situació Geogràfica.38-41º N; 2ºE-2ºO.

Meridià de Greenwich. 450 Km de costa. 130

Km en sentit zonal.

Serra d´Irta (parc natural de la Generalitat) i Corredor d´Alcalà de Xivert. Tectònica catalànide en paral.lel a la mar. L´altura màxima frega els cinc cents metres.El corredor és un excel.lent passadís estructural emprat històricament per les comunicacionsde nord a sud.

Serra d´Espadà i la Calderona (Porta Celi). Anticlinals de tectònica Ibèrica que apleguen fins lamar en Almenara. El pic d´Espadà (1.041) és el principal observatori del parc natural de la Generalitat.

Encontre de les tectòniques ibèrica i subbètica. Al fons, la serra de Corbera. En primer terme, elMondúver. Entre ambdues serralades s´obri fins la mar la Valldigna

El rocam calcari és absolutament majoritari al País Valencià. La roca calissa és d´origen sedimentari i de vegades s´hi poden trobar fòsils, especialment als Ports. En la imatge un plecanticlinal en la vall del riu Villahermosa.

En la Serra del Desert de les Palmes contacten les arenisques juràsiques amb les calcàries triàsiques. La pedra roja d´esmolar és dominant en les Agulles de Santa Àgueda, mentre que del Bartolo fins a Muntanya Negra són les calisses les que han construit el relleu.

En les foies i corredors prelitorals, com aquesta de Castalla, hom pot trobar argiles i conglomeratsterciaris, tot i que l´ocupació del sòl és intensa. Les muntanyes veines són de rocam calcari, blanquinósi grisenc.

Prat de Cabanes-Torreblanca. Les argiles i part dels llims están conrreats mentre que les sorressovintejen a prop de la mar. Al prat apareixen formacions de torberes. Aquestes terres poden estar per baix del nivell de la mar.

El Bergantí, un dels illots volcànics de les illes Columbretes.

El Penyagolosa és el cim més alt del País Valencià, junt al Calderón, ubicat en el Rincón de Ademuz. Ambdós superen els 1.800 m. Tot i això, les terres valencianes no destaquen per la seuaaltitud mitjana.

CINGLE. XIVA DE MORELLA MOLA, MAESTRAT

CRESTA, PENYAGOLOSA POLJÉ, LA PINELLA, ARES.

VALL DE MIRAVETMONTNEGRE.PLA DE L´ARC

SERRA DEL DESERT. LA PLANABENAFIGOS. SERRA D´EN GALCERAN

AZUÉBAR. ESPADÁN

ESPADÀCALDERONA

VALLE DEL MEDIO PALANCIA

ALTIPLA, PÁRAMO DE BARRACAS

RINCÓN DE ADEMUZ. SAN MIGUEL DESALINAS.

SERRA DE LA MURTRA. RIBERA BAIXA DEL XÚQUER.

L´ALBUFERA

VALL DE GUADALEST VINALOPÓ MITJÀ

COSTA DE LA MARINA BAIXA

PENYAL D´IFAC. CALP. SERRA GELADA. BENIDORM

ORIHUELA. VEGA BAJA LLACUNA DE LA MATA. TORREVIEJA

1.Serra d´Irta ; 2. Serra d´Espadà;3. L´Albufera;4. Illes Columbretes;5. El Montgó; 6. Penyal d´Ifac; 7. La Font Roja;8. Prat de Cabanes;9. Desert de les Palmes;10. El Fondo (Elx);11. Santa Pola;12. La Mata i Torrevieja.

PARATGES NATURALS PROTEGITS

1

2

3

4

6

5

7

8

9

10,11,12

UNA COSTA VARIADA. ESTRUCTURAL I DE SEDIMENTACIÓ.

1. Riu de la Sénia-Peníscola. Sedimentària2. Serra d´Irta. Estructural.3. Alcossebre-Cap d´Orpesa. Mixta4. Serra d´Orpesa. Estructural.5. Benicàssim- Cullera. Sedimentària.6. Cullera-Dénia. Mixta.7. Dénia- Alacant. Estructural.8. Alacant-Pilar de la Horadada.

Sedimentària, estructural (Tabarca).

Costa estructural: Penyassegats; Penyals, Tómbols, Caps, Cales.

Costa sedimentària: Cordons de códols; dunes; platges sorrenques; albuferes, estanys, marenys, prats, marjals, deltes.

Acció antròpica: espigons, ports..

ILLES COLUMBRETES: GRAN, BERGANTÍ, CARALLOT, CHURRUCA, BALEATO.