Els Ibers

Els ibersEs coneix amb el nom d’ Ibers als pobles que van ocupar la zona litoral de la península

Ibèrica i la vall de l'Ebre des del segle V a.C fins a la romanització , i que es van

estendre en aquesta i a l'altra banda dels Pirineus en una zona immediata a la costa

mediterrània , fins als voltants de l'actual ciutat de Montpeller .

El nom deriva de les dades de les fonts gregues i més tard romanes .

Els ibers són descendents de la gent del neolític i l’edat de bronze.

Les creences:Creien en el animals sagrats com els toros, llops, linxs, o voltors; formaven part

d'aquest món, ja fos com déus, símbols, vincles amb el món mortal i els seus

“esperits”, o el món diví

Les tribus:Les tribus ibèriques tenien un nom que les diferenciava de les altres segons el seu assentament en el territori:

- ILERVACONS

Curs de l’Ebre

- COSSETANS

Costa de Tarragona

- LAIETANS

Costa de Barcelona,

Garraf

- INDIGETS

Comarques Gironines

- ILERGETS

Terres de Lleida

Els poblats:Els situaven en llocs enlairats per raons de control i defensa, a prop de bastiments d’aigua.

Per accedir al poblat calia passar per un camí situat en un tram difícil.

Construïen muralles de 5 m. d’amplada amb un fossat de 13 m d’amplada i 4 m. de profunditat.

Les torres eren semicirculars amb pedres clavades.

Les cases:Per la construcció de les cases feien servir :

- LA TOVA- LA TÀPIA

Les toves les fabricaven posant una barreja d’ argila, sorra, aigua i palla a l’interior d’un motlle de fusta i ho deixaven assecar al sol.

Les cases eren d’una sola planta de forma rectangular, tenien llits, taules i cadires fets d’argila i folrats de pedra, tenien xemeneies per llar de foc fetes de canyís i fang.

Quan construïen una casa sacrificaven un animal i les seves restes les posaven sota els ciments.

Els carrers:Els carrers eren estrets i circulars, al centre del poblat hi havia una cisterna que recollia l’aigua de les teulades de les cases quan plovia.

Els homes:Hi havia dues classes socials:

- ELS ARISTÒCRATES: Tenien l’estatus de guerres i d’herois.- ELS CAMPEROLS : Treballaven el camp.

Vestien túniques curtes o llargues amb un rivet decoratiu, botes o sandàlies de cuir lligades al turmell.

I havien grups socials com:

Els guerrers: Era el qui fos capaç de reunir una petita tropa formada pels homes que poguessin pagar-se un cavall i armes. Les armes eren expressió dels valors dels que havien combatut valerosament i podien portar amb orgull en assemblees i cerimònies i oferir en ritus celebrats en les necròpolis i altres llocs de culte.

A la guerra portaven un casc de metall, un escut, llança o espasa per la protecció personal. Duien els cabells llargs per fer por a l’enemic.

El cavall, atribut guerrer i social per excel·lència, era per al seu genet un símbol de prestigi del més alt nivell i atorgava un caràcter heroic al seu genet. Però el cavall no només era un signe de riquesa, noblesa i posició social, sinó també un mitjà de transport ràpid fins al camp de batalla, moment en què el guerrer desmuntava per combatre cos a cos.

Artesans: L'estructura socioeconòmica ibèrica va permetre l'aparició d'una classe social d'artesans, dedicada a la producció de manufactures destinades al mercat o a la comunitat. Destacaven la metal·lúrgia, la producció de ceràmica, el teixit i el treball de la pedra.

...

Metal·lúrgics: La metal·lúrgia del ferro i del bronze es documenta per les troballes de forns i restes de producció. Amb aquests metalls es fabricaven eines agrícoles, armes, objectes d'ornamentació, de cirurgia, d'ús personal.

Les dones:La seva posició social depenia de la riquesa dels vestits i ornaments que es posaven.

La dona solia vestir amb una túnica més llarga que les dels homes. Aquesta es quedava a l'altura del turmell i les mànigues fins a mig braç. Estaven fabricades en lli o llana i decorades amb sanefes pintades o brodades amb representacions geomètriques. La túnica es cenyia a la cintura mitjançant un cinturó de cuir.

Per a les ocasions especials s'adornaven el cap amb una toca o mantellina que subjectava al capdavant mitjançant una peineta. Aquesta toca podria arribar fins a l'altura dels turmells i cobria el cos també per davant, també es guarnien amb diademes, arracades i collarets.

Feien treballs domèstics, agrícoles, treballaven la ceràmica i els teixits.

Tenia un paper molt important en les cerimònies religioses com a sacerdotessa.

Enterraments:Incineraven els cadàvers dels adults, enterraven les cendres en recipients de terrissa amb forma de copa amb algunes pertinences del difunt, en alguns casos els enterraven i posaven pedres al damunt.

Els nadons els enterraven a l’interior de les cases.

L’escriptura:La seva escriptura es basava en 28 signes que provenien de l’alfabet fenici o grec.

Escrivien a sobre del metall, pedra o ceràmica, feien servir un punxó.

L’ agricultura i ramaderia:L’ agricultura era de tipus manual i funcionava a base de força humana o animal. L'entrada de l'Edat del Ferro a principis del I mil·lenni a. C. va suposar la introducció de forma gradual d'una sèrie de millores que van donar lloc a un canvi en l'agricultura.L'agricultura, juntament amb la ramaderia, era l'activitat econòmica fonamental dels ibers. Tenien una agricultura basada en el cultiu de la vinya, l'olivera i el blat. Els ramats d'ovelles i cabres eren fonamentals per a l'aprovisionament de carn i llet, però també per a l'obtenció de pells i llana. Del porc s'aprofitava la carn, mentre que el bou era, sobretot, un animal de tir i el cavall un animal noble per a muntar. La caça d'animals silvestres, especialment el cérvol, senglar o cabra salvatge, era un complement de la dieta, així com la pesca o la recol·lecció de fruits silvestres.

La moneda:La moneda va aparèixer a mitjans del segle III a C. Les feien servir a les relacions comercials que mantenien amb els mercaders grecs i fenicis. Els ibers les feien servir com objectes exòtics de luxe, més endavant la van fer servir com a medi de pagament.

El comerç:Abans de ser absorbits o eliminats pels romans , van tenir relacions comercials amb els fenicis i els grecs , amb els quals intercanviaren productes.

El comerç va ser una altra activitat molt important, intercanviaven productes amb els colonitzadors fenicis i grecs. Van arribar a gravar monedes pròpies.

Fi

Treball realitzat per en Miquel Àvila 5è.A