Els horts urbans com espai públic promotor de la...

Jornada Tècnica: DELS HORTS MUNICIPALS A TAULABarcelona, 20 de novembre de 2014

Magda Bertran RiberaServei de Salut Pública

Els horts urbans com espai públic promotor

de la salut

Definicions de SALUT

Estat complert de benestar físic, mental i social i no tan sols absència de malaltia

(OMS 1946)

La salut és una forma de viure autònoma, solidària i joiosa (Congrés de metges i biòlegs 1976 )


Alguns estudis (Aldridge i Sempik 2004) han demostrat que la pràctica hortícola és beneficiosa per a la salut i propicia el benestar físic, psíquic i social. En concret:

afavoreix una vida sana

permet recobrar l’equilibri mental

fomenta l’autoestima i l’autoconfiança

estimula les relacions socials

ajuda a reduir l’estrès

Beneficis per a la salut



Objectiu general dels horts urbans:

La recerca d’una major qualitat de vida per a les persones que en tenen cura, en permetre seguir actives i integrades al teixit social.

• Realització d’activitat física regular:

Esforç físic moderat i continuat (caminar, flexionar braços i cames, aixecar pesos) desenvolupar habilitats de força muscular, destresa en l’ús d’eines, resistència, coordinació motora fina i gruixuda... Ajuda a prevenir o superar algunes malalties com l’obesitat, la diabetis o les malalties cardiovasculars, a incrementar la salut i el benestar personal.



• Activitat que es desenvolupa a l’exterior:

A l’aire lliure, en contacte directe amb la terra.

• Activitat en un medi tranquil:

Desenvolupar capacitat d’introspecció, desconnectar amb sí mateix, sentiment de relaxació i benestar.

• Alimentació sana:

Alimentar-se de fruites, verdures i hortalisses acabades de recollir i de qualitat és un requisit indispensable per a una vida sana.



• Espais compartits:

Desenvolupar habilitats socials de comunicació, coordinació en equip, resolució de conflictes, establiment de relacions personals...

• Fomenten la socialització:

Espais de participació.

• Cohesió social:

Conèixer persones i establir una xarxa de relacions socials, que proporcionen companyia, afecte, entreteniment, suport i alegria, afavorint el benestar.



• Autoestima:

Veure créixer, recollir i menjar els productes plantats amb les pròpies mans ajuda a recuperar la confiança personal i l’autoestima. Quan s’aconsegueix una collita, la persona se sent útil i comença a confiar en les seves pròpies capacitats i habilitats.

• Estrès:

Estar en contacte amb la natura i contemplar paisatges de qualitat. La percepció d’aquests paisatges ajuda a recuperar-se de l’estrès i afavoreix la tranquil·litat i la pau espiritual.



• A nivell cognitiu:

Habilitats de planificació, de seqüenciació, rol de cuidador.

• Millora la Salut mental:

Activitat física i manual no rutinària que requereix atenció, ajuda a concentrar-se i evita la dispersió mental. Permet entretenir la ment i parar atenció al que succeeix en l’entorn, trencar amb els pensaments obsessius i recobrar un cert equilibri mental.



• Psicoestimulació (malalts Alzheimer):

Potencia i manté les capacitats que es van deteriorant: memòria a llarg termini, capacitats pràxiques (motores) i capacitats gnòsiques (incapacitat de processar adequadament la informació sensorial), capacitat de denominació i reconeixement, motricitat fina i gruixuda.


• Mitigar l’acumulació del calor a les ciutats:

Major grau de confort ambiental.

Tipus d’horts segons funcions

• Horts per a la gent gran:

Fomentar l’envelliment actiu i l’increment de l’autonomia personal de la població jubilada.

• Horts educatius:

Vinculats a escoles, pretenen sensibilitzar els escolars sobre l’alimentació saludable i la cura de l’entorn.

• Horts socials:

Afavorir les relacions socials de col·lectius amb risc d’exclusió (gent gran que viu sola, immigrants, joves amb problemes...)


Tipus d’horts segons funcions

• Horts terapèutics:

Donar suport en processos terapèutics.

• Horts familiars:

Obtenció de vegetals i fruites per a la família i sobretot per a la realització d’una activitat d’oci en contacte amb la natura.


L´únic risc que pot existir és en funció dels:•Fertilitzants utilitzats per abonar•Productes fitosanitaris per combatre les plagues


Tenen algun risc els horts des de la visió de la salut pública?

Quin és el risc?:•Presència de residus dels productes en els vegetals produïts•Contaminació del sol

http://www.cabanyoles.com/wp-content/uploads/2014/09/fitosanitaris-dins-bo.jpg

La salut a l’espai públic

Una vivència en primera persona


http://vimeo.com/11738989

http://urbanegaertenbarcelona.files.wordpress.com/2009/11/04b.jpg


MOLTES GRÀCIES PER LA VOSTRA ATENCIÓ

Els horts urbans com espai públic promotor de la...

Documents

Transcript of Els horts urbans com espai públic promotor de la...