El mico Callicebus caquetensis és una de les nombroses espècies de tití que habita en aquesta selva. Són micos molt petits de mida, el seu cos mesura entre 23 i 46 centímetres, i la cua és més llarga que el cos.

Un dels animals de la selva de l’Amazones que podria extingir-se és aquesta granota. Hi ha molt pocs individus de la seva espècie. El nom científic és Allobates amissibilis, i significa «que pot perdre’s».

Els éssers vius. La cèl·lula5SABER

•   Què és un ésser viu?

•   La química de la matèria orgànica

•   Què és una cèl·lula?

•   La cèl·lula procariota

•   La cèl·lula eucariota

•   Els nivells d’organització

•   La classificació dels éssers vius

•   Els cinc regnes

SABER FER

•  Usar un microscopi òptic.

•   Identificar éssers vius amb  una clau dicotòmica. 

•  Utilitzar unitats de mesura.

88

Entre les espècies de plantes més espectaculars, hi ha les orquídies. Es caracteritzen per presentar flors molt vistoses i perquè creixen a sobre del tronc dels arbres, als quals es fixen gràcies a les arrels.

Per què és important la selva amazònica?

Les selves es caracteritzen per l’enorme quantitat i extraordinària varietat de plantes i animals que hi viuen. La selva amazònica és una àrea d’uns sis milions de quilòmetres, definida per la conca del riu Amazones. És la selva tropical més extensa del món i encara no està totalment explorada.

En els últims anys, com a resultat dels estudis que s’han fet, s’han descobert al voltant de 450 espècies noves. La major part d’elles són plantes i, a més de peixos, amfibis, rèptils i ocells, recentment s’ha descobert una nova espècie de mamífer: el mico Callicebus catequensis.

89

CLAUS PER COMENÇAR

•  Descriu les plantes que es veuen a les fotografies.

•   A quins grups de vertebrats pertanyen els animals  de les fotografies? En què s’assemblen? En què es diferencien?

•   Saps quina és la unitat més petita que forma els éssers vius? 

•   Quants grups d’éssers vius coneixes? Digues alguns exemples de cada un.

•  Què és la biodiversitat o diversitat biològica? 

90

Distingir entre éssers vius i inerts pot ser una tasca complicada. No tots els éssers vius es mouen, tenen flors o emeten sons. De fet, n’hi ha alguns de tan petits que no es poden veure a ull nu i solament es poden observar fent servir lupes o microscopis.

Els éssers vius es caracteritzen perquè fan tres funcions vitals: es nodreixen, es relacionen i es reprodueixen.

Els éssers vius tenen en comú les característiques següents:

• Estanconstituïtspermatèria orgànica, formada per substàncies riques en carboni que només estan presents en els éssers vius.

• Totésserviudescendeixd’unaltre.Silareproducció és ase-xual,l'individuved’unsolprogenitor.Silareproducció és se-xual, prové de dos progenitors: un mascle i una femella.

• Laformamésbàsicadevidaéslacèl·lula. Hi ha organismes unicel·lulars,constituïtsperunasolacèl·lula,opluricel·lulars, formatsperduescèl·lulesomés.

1Què és un ésser viu?

1   Explica quines característiques distingeixen els éssers vius  de la matèria inerta. Posa’n exemples.

2   Podria considerar-se viu un organisme sense funció de nutrició?  I sense reproducció? Per què?

ACTIVITATS

Nutrició Relació Reproducció

Tots els éssers vius necessiten matèria i energia per poder fer les seves activitats vitals. Els éssers vius autòtrofs, com les plantes, fabriquen la seva matèria orgànica a partir de susbtàncies inorgàniques i energia. Els heteròtrofs, com els animals, s’alimenten d’altres éssers vius.

La funció de relació permet als éssers vius rebre informació del medi i reaccionar de manera adequada. Així poden fer la resta de funcions vitals, com buscar aliment, aparellar-se i cuidar les cries, i també fugir dels perills.

La possibilitat de generar vida és exclusiva dels éssers vius. Tots descendeixen d’un altre ésser viu anterior.

Els nous poden tenir un o dos progenitors, depenent del tipus de reproducció que tinguin.

91

Els éssers vius. La cèl·lula 5

Els éssers vius estan compostos pels mateixos elements químics presents en la matèria inerta, però en una proporció diferent i organitzats de manera diferent. Hi podem trobar dos tipus de substàncies: inorgàniques i orgàniques.

Substàncies inorgàniques

Sóncompostosquenotenencarbonienlacomposició,oqueentenenunaquantitatmoltpetita.Tambéformenpartdelamatèriainerta. Destaquen l’aigua i les sals minerals.

• Aigua. És la substància més abundant en els éssers vius. La seva presència és essencial, ja que hi tenen lloc totes les reac-cions químiques i forma part de la composició de tots els fluids interns. Aquests duen a terme diverses funcions, per exemple el transport intern de substàncies.

• Sals minerals. Es poden trobar dissoltes en els fluids interns o formant part d’estructures sòlides com les petxines, les espi-nes, els ossos o les dents. Les sals minerals també regulen mol-tes funcions dels organismes.

Substàncies orgàniques

Sónexclusivesdelséssersviusiestanconstituïdessobretotpercarboni, hidrogen, nitrogen i oxigen. Com que aquests elements químics són tan comuns en la matèria orgànica, s’anomenen bioelements.

Les substàncies orgàniques principals són:

• Glúcids.Tambérebenelnomdesucres,perquèalgunssóndolços.Sónexemplesdeglúcidslaglucosailasacarosa.Elséssers vius els utilitzen per obtenir energia. Les plantes formen estructuresconstituïdesperglúcids.

• Lípids.Sónsubstànciesmoltvariadesquenoesdissolenenaigua. Els greixos són els més coneguts i tenen la funció de reserva d’energia. Altres, com els fosfolípids, són components delescèl·lules.

• Proteïnes.Tenenfuncionsmoltvariades.Algunesformenes-tructures dels éssers vius, altres defensen el cos d’infeccions, altres transporten susbtàncies... Per exemple, l’hemoglobina dels glòbuls vermells de la sang transporta oxigen.

• Àcids nucleics. Emmagatzemen la informació hereditària i la transmeten a la descendència. És el cas del DNA (àcid desoxi-ribonucleic),queestàenelnuclidelescèl·lulesdemoltséssersvius.

2La química de la matèria orgànica

4   Què són els bioelements? Quins són els més abundants?

5   Quines diferències hi ha entre les funcions  dels glúcids i els lípids?

ACTIVITATS

3   Quin és l’element químic més abundant en  la composició dels éssers vius? I el menys abundant?  

INTERPRETA LA IMATGE

Hidrogen  

9,5 %

Nitrogen  

3,5 %

Calci 

1,5 %

Altres  

2 %

Oxigen  

65 %

Carboni  

18,5 %

Ferro  

6 %

Alumini  

8 %

Calci  

4 %

Altres  

6 %

Oxigen  

48 %

Silici  

28 %

Elements químics més abundants en els éssers vius

Elements químics més abundants en l’escorça terrestre

92

Un dels objectius principals de la ciència ha estat comprendre de què estaven formats els éssers vius. Els avenços tècnics han estat crucials per aconseguir-ho. Un dels més importants va ser l’invent del microscopi, fet per Zacharias Janssen el 1590.

El 1665, Robert Hooke va observar unescel·lesbuidesenunalàminadesuroielsvadonarelnomdecèl·lules.

Lescèl·lulessónlesestructuresméspetites a les quals es pot considerar éssersvius.Tenencapacitatperno-drir-se, relacionar-se amb el medi i reproduir-se.Totselséssersviuses-tanconstituïtsperunaodiversescèl·lulesicadacèl·lulasorgeixd’unaaltra d’anterior per divisió d’aquesta.

Les parts de la cèl·lula

Encaraquehihadiversostipusdecèl·lules,totescomparteixenunes estructures bàsiques:

Tipus de cèl·lules

Segonsonicomestrobielmaterialgenètic,podemdistingirdostipusgeneralsdecèl·lules:

• Procariotes. En aquestes, el material genètic es troba dispers pel citoplasma.

• Eucariotes.Tenenbonapartdelmaterialgenètical’interiord’una estructura anomenada nucli, que té un embolcall propi.

3Què és una cèl·lula?

El que Hooke va observar eren  

els buits deixats per cèl·lules vegetals  

ja desaparegudes en morir el teixit.

Els microscopis  permeten observar les cèl·lules  

a gran augment.

Membrana plasmàtica. És una capa prima, constituïda majoritàriament per lípids, que recobreix tota la cèl·lula. Té com a funció principal regular el pas de substàncies entre l’exterior i l’interior.

Citoplasma. És el contingut intern de la cèl·lula. Està constituït per un fluid viscós on es poden trobar diverses estructures anomenades orgànuls.

Material genètic. Constituït sobretot per DNA. Conté la informació necessària perquè la cèl·lula faci totes les seves activitats. Una còpia d’aquest material genètic passa a cadascun dels descendents.

93

Els éssers vius. La cèl·lula 5

Lescèl·lulesprocariotessónlescèl·lulesd’organitzacióméssen-zillaisolenserméspetitesqueleseucariotes.Totessóndevidalliure,ésadir,sónorganismesunicel·lulars,comelsbacteris.

Totiquen’hihaunagranvarietat,engenerallescèl·lulesproca-riotes presenten les estructures següents:

• Esdistingeixenperquènotenennucli,demaneraqueelseumaterial genètic es troba lliure en el citoplasma.

• Amésdelamembranaplasmàtica,podentenirunacobertarígida al seu voltant, anomenada paret cel·lular. La seva fun-cióésdonarformaalacèl·lulaiprotegir-la.Algunsbacterispoden tenir una altra coberta addicional, la càpsula bacteria-na.

• Noméspresentenuntipusd’orgànulcitoplasmàtic,elsriboso-mes,unesestructuresimplicadesenlaproducciódeproteïnes.

• Enalgunscasospodenpresentarflagels, unes prolongacions allargades que utilitzen per desplaçar-se.

4La cèl·lula procariota

Parts d’una cèl·lula procariota

Cèl·lula procariota vista al microscopi.

7   Eren veritables cèl·lules les estructures  que va observar Robert Hooke?

8   Per què es diu que la cèl·lula és l’estructura  més petita amb vida pròpia?

9   Per a què serveix la membrana plasmàtica  de les cèl·lules?

10  Com es disposa el material genètic en una cèl·lula procariota? I en una cèl·lula eucariota? 

11 Quina diferència hi ha entre la membrana  plasmàtica i la paret cel·lular en un bacteri?  Quin altre embolcall posseeixen? Quins orgànuls citoplasmàtics tenen?

ACTIVITATS

Flagel

Material genètic

Ribosomes

Membrana 

plasmàtica

Paret 

cel·lular

Càpsula 

bacteriana

6   Fixa’t en la fotografia i indica quines parts de la cèl·lula procariota hi  reconeixes.

INTERPRETA LA IMATGE

94

Lescèl·luleseucariotestenenunaorganitzacióinternaméscom-plexa i són més grans que les procariotes. N’hi ha de vida lliure, coml’euglena,ialtresformenpartd’organismespluricel·lulars,com una planta o un animal.

Es distingeixen de les procariotes per les característiques següents:

• Tenenunnucli, a l’interior del qual hi ha la major part de material genètic. Aquesta estructura té una membrana pròpia.

• Alseucitoplasmahihaunagranvarietatd’orgànuls. Destaquen els mitocondris, els cloroplasts, el reticle endoplasmàtic (rugós i llis), l’aparell de Golgi, els lisosomes, els vacúols i els centríols.

Podemdistingirdostipusdecèl·luleseucariotes:lesanimals i les vegetals.

5La cèl·lula eucariota

Paret cel·lular

Mitocondri

Citoplasma

Cloroplasts

Lisosomes

Centrosoma  

amb centríols

Membrana 

plasmàtica

Nucli

Ribosomes

Reticle 

endoplasmàtic

Aparell  

de Golgi

Gran vacúol 

central

Cèl·lules animals

•   Solen tenir una forma irregular, perquè no tenen una paret rígida.

•   Disposen de centrosomes, però no tenen cloroplasts ni grans vacúols.

•   Presenten nombroses vesícules de mida petita  al seu citoplasma. Moltes són lisosomes.

•   El nucli es troba en posició central.

•   Algunes es poden desplaçar, mitjançant flagels  o altres mecanismes.

Cèl·lules vegetals

•   Tenen una paret cel·lular rígida que protegeix  la cèl·lula i li dóna forma regular.

•   Posseeixen els mateixos orgànuls que les cèl·lules animals, excepte els centrosomes. A més, disposen  de cloroplasts i d’un gran vacúol central.

•   Tenen el nucli desplaçat cap a un costat, a causa  de la mida gran del vacúol.

•   Són cèl·lules que han perdut la capacitat  de desplaçar-se.

12 Indica quines parts són comunes i quines exclusives  en la cèl·lula animal  i la cèl·lula vegetal.

INTERPRETA LA IMATGE

95

Els éssers vius. La cèl·lula 5

ACTIVITATS

13 Per què les cèl·lules vegetals tenen forma regular i les animals no?

14 Relaciona els orgànuls següents tenint en compte la funció que fan:  reticle endoplasmàtic llis i rugós, ribosomes i aparell de Golgi.

15 Quins orgànuls són exclusius de les cèl·lules animals? I de les vegetals?

Els orgànuls i les seves funcions

Elsorgànulspresentsenlescèl·luleseucariotestenenformesdi-ferents i cadascun realitza una funció.

Ribosomes Reticle endoplasmàtic

Estructures sense membrana, formades per dos elements. Estan implicades en la producció de proteïnes. Són més grans que els dels procariotes.

Orgànul membranós format per:

•   Reticle endoplasmàtic rugós (RER). Presenta ribosomes en la seva superfície, i això li dóna l’aspecte rugós. Emmagatzema i transporta les proteïnes que produeixen els ribosomes.

•   Reticle endoplasmàtic llis (REL). No té ribosomes. Està implicat en la producció de lípids.

Aparell de Golgi Mitocondris Lisosomes

Conjunt de sacs aplanats. Reben les substàncies fabricades als reticles, les emmagatzemen i les alliberen a l’exterior.

Tenen doble membrana i estan especialitzats en la producció d’energia. S’hi duu a terme la respiració cel·lular.

Petites vesícules implicades en la digestió de substàncies complexes.

Centrosoma Cloroplasts Vacúols

Estructura sense membrana formada per dos centríols. Només es troben a les cèl·lules animals. Estan implicats en el moviment i en la divisió cel·lular.

Orgànuls membranosos especialitzats en la producció de substàncies orgàniques. Contenen clorofil·la i s’hi duu a terme la fotosíntesi utilitzant l’energia solar. Són exclusius de les cèl·lules vegetals.

Contenen una dissolució aquosa. Poden ocupar bona part del citoplasma de les cèl·lules vegetals.

RERREL

96

Hi ha una gran varietat d’éssers vius. Una manera d’organitzar aquestadiversitatésordenar-lossegonslacomplexitat.Tenintencompte aquest criteri, es distingeixen dos grans grups:

• Éssers vius unicel·lulars.Sónelsméssenzills,comelsbacte-ris.Lasevaúnicacèl·lulaviuindependentirealitzalesfuncionsde cada individu.

• Éssers vius pluricel·lulars.Estanconstituïtspermésd’unacèl·lula.Dinsd’aquestgruphihaelséssersviusambunaorga-nització més complexa, com les plantes, els fongs i els animals. Lessevescèl·luless’especialitzenaferunesfuncionsconcretesidepenen les unes de les altres per sobreviure.

Nivells d’organització cel·lular

En els organismes més complexos, com ara les plantes i els animals, espodendistingirelsnivellsd’organitzaciócel·lularsegüents:

• Teixits.Estanconstituïtsperagrupacionsdecèl·lulessem-blants que fan la mateixa activitat. Per exemple, el teixit ner-viós.

• Òrgans.Estanconstituïtsperdiversosteixitsqueenconjuntduen a terme una funció determinada. Per exemple, el cervell.

• Sistemes i aparells. En tots dos casos estan formats per un conjunt d’òrgans que actuen de manera coordinada. Per exem-ple, el sistema nerviós i l’aparell locomotor.

6Els nivells d’organització

16 Explica les diferències entre la cèl·lula que forma un organisme unicel·lular  i les que formen un altre pluricel·lular. 

17 En què es diferencien  els teixits dels òrgans?

18 A les plantes, és possible trobar teixits, òrgans  i sistemes? Posa’n un exemple.

ACTIVITATS

Cèl·lula

Teixit

Òrgan

Sistema Aparell

Individu

Aparell locomotor

Cèl·lula 

òssiaCèl·lula 

muscular

Teixit ossi

Os Múscul

Teixit muscular

97

Els éssers vius. La cèl·lula 5

100 augments

SABER FER

Com utilitzar un microscopi

El microscopi és un instrument que permet observar objectes molt petits gràcies a un sistema de lents. Les lents es troben en els objectius, organitzats en el revòlver, i en l’ocular. Quan es gira el revòlver, es poden intercanviar els objectius per observar la preparació amb diferents augments.

Per calcular els augments amb què estem observant una preparació, multipliquem el nombre que figura en l’ocular pel nombre que hi ha en l’objectiu que estem utilitzant. Si l’ocular indica ×5 i l’objectiu ×20, estem observant la preparació amb 100 augments.

19 Observa les imatges de la dreta.

a) Tenint en compte que en la imatge A es veu a 100 augments i s’ha fet servir un ocular de 5 augments, quants augments té l’objectiu amb què s’observa?

b) En la imatge B s’ha utilitzat un ocular de 10 augments i es conserva l’objectiu de l’observació anterior. A quants augments s’observa ara la imatge?

1. L’objecte que volem observar es col·loca sobre un vidre anomenat portaobjectes, i es cobreix amb un altre vidre més fi i petit, el cobreobjectes.

4. Després podem girar el revòlver per col·locar l’objectiu següent i afinar l’enfocament amb el cargol micromètric.

2. Una vegada feta la preparació, es col·loca a la platina.

3. Per enfocar l’objecte que volem observar, primer fem servir l’objectiu de menys augment. Mitjançant el cargol macromètric, l’apropem o separem fins que aconseguim veure’l. Després afinem l’enfocament amb el cargol micromètric.

Cargol 

macromètric

Ocular

Revòlver

Objectius

Platina

Cargol 

micromètric

A B

98

Per poder estudiar la gran diversitat present en el nostre planeta és necessari identificar, agrupar i ordenar els éssers vius; és a dir, classificar-los. La ciència encarregada de classificar els éssers vius s’anomena taxonomia.

La taxonomia estableix una classificació jeràrquica que agrupa els éssers vius que tenen característiques comunes, per a això utilitza criteris que poden ser de dos tipus diferents:

• Artificials.Sónelsquenomésconsiderenalgunescaracterís-tiques externes dels éssers vius, com la forma, la mida o el co-lor,inotenenencomptelesrelacionsdeparentiu.Sónlesquevan utilitzar els primers naturalistes i les que s’utilitzen actual-ment en les guies de camp i claus d’identificació d’éssers vius.

• Naturals. Aquests criteris busquen relacions de parentiu a par-tir de les semblances que hi ha, no només en les caraterístiques externes dels éssers vius, sinó també en la seva composició genètica.Sónelsques’utilitzenactualmentperalasevaclassi-ficació, de manera que, aquells amb característiques comunes s’inclouen en un mateix grup. A continuació, els grups sem-blants s’inclouen en altres més amplis i així successivament. Cada un d’aquests grups es denomina categoria taxonòmica o tàxon.

Classificació taxonòmica del tigre

7La classificació dels éssers vius

Regne: Animals

Fílum: Cordats

Classe: Mamífers

Ordre: Carnívors

Família: Fèlids

Gènere: Panthera

Espècie: Panthera tigris

20 Observa la classificació taxonòmica del tigre i escriu els noms dels tàxons als quals pertany, començant pel que agrupa el major nombre d’individus.

INTERPRETA LA IMATGE

99

Els éssers vius. La cèl·lula 5

Què és una espècie?

Una espècie és el conjunt d’individus que comparteixen les ma-teixes característiques, es reprodueixen entre si i tenen una des-cendència fèrtil.

Com s’anomenen les espècies?

AlaTerras’hanclassificatfinsalmomentaproximadamentunmilió i mig d’espècies. Moltes d’elles tenen un nom diferent en cada regió i en l’idioma local. Per a poder saber a quin ésser viu ens referim, els científics els donen un nom científic. Així, investigadors de tot el món saben exactament a quina espècie pertany cada ésser viu.

El sistema que s’utilitza per posar aquests noms va ser ideat per Carl von Linnèe, al segle xviii, i es denomina nomenclatura binomial. Aquesta nomenclatura utilitza dues paraules en llatí per designar cada espècie: la primera fa referència al gènere i la segona a l’espècie concreta.

Per exemple, el nom científic del tigre és Panthera tigris. El lleó pertany al mateix gènere però és una altra espècie: Panthera leo, i el lleopard té el nom científic de Panthera pardus.

L’òliba comuna (Tyto alba) rep els noms  

de lechuza, en castellà i d’ontza  

en basc. 

Un lleopard (A) i un guepard (B) són dues 

espècies diferents, tot i que a simple vista 

són similars. 

És posssible el creuament d’espècies?

De vegades, pot haver-hi  descendència a partir del creuament  de dues espècies diferents.  Però els individus que neixen  no són fèrtils. És el cas de les mules, que neixen en creuar un ase  i una euga. 

F   Busca informació sobre el creuament que dóna lloc al ligre.

SABER-NE MÉS

A B

21  Què és la taxonomia? Quins criteris utilitza? 

22  El nom científic  de la palmera de dàtils  és Phoenix dactilifera.  Quin nom indica l’espècie?  I el gènere? En quina llengua estan escrits? 

23  Busca el nom científic  de tres animals i de tres plantes que coneguis. 

ACTIVITATS

100

Toteslesespèciesqueconeixem,desdelsbacterismicroscòpicsfins als grans mamífers, com les balenes i els elefants, poden agrupar-se en cinc grans regnes. Aquest cinc regnes són: ani-mals, plantes, fongs, protoctists i moneres.

8Els cinc regnes

Regne dels animals

Els animals invertebrats i els vertebrats formen aquest regne.

El llargandaix és una animal vertebrat.

Molsa.

La medusa és un animal invertebrat.

Falguera.

Llevat.

Floridura. Bolets del gènere Amanita.

Planta de milfulles. 

Regne de les plantes

Inclou les molses, les falgueres i les plantes amb flors.

Regne dels fongs

Aquest regne està format pels llevats, les florifures i els fongs que formen bolets.

Tipus de nutrició: heteròtrofa.

Organització cel·lular: unicel·lular o pluricel·lular.

Tipus de cèl·lula: eucariota.

Presència de teixits: sense teixits.

Tipus de nutrició: autòtrofa.

Organització cel·lular: pluricel·lular.

Tipus de cèl·lula: eucariota.

Presència de teixits: amb teixits.

Tipus de nutrició: heteròtrofa.

Organització cel·lular: pluricel·lular.

Tipus de cèl·lula: eucariota.

Presència de teixits: amb teixits.

101

Els éssers vius. La cèl·lula 5

Bacteri de tipus vibrió.

SABER FER

Identificar amb una clau dicotòmica

Les claus dicotòmiques s’utilitzen per identificar grups concrets d’éssers vius. En una clau dicotòmica sempre es plantegen dues opcions sobre alguna de les les caraterístiques de l’ésser viu que volem identificar. Observem la característica que té i escollim aquella opció. El procés es repeteix fins que arribem a identificar-lo.

Classifiquem una alga amb la clau dicotòmica següent. En el pas 1 escollim l’opció b), perquè les algues tenen cèl·lules eucariotes, i passem al pas 2. Com que les algues no tenen teixits, escollim l’opció a) i anem al pas 3. Les algues són autòtrofes, i concloem en l’opció a) REGNE DELS PROTOCTISTS.

1. a) Tenen cèl·lules procariotes . . . . . . . . . . . . . . . REGNE DE LES MONERES

b) Tenen cèl·lules eucariotes . . . . . . . . . . . . . . . . Anar a 2

2. a) No tenen teixits . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . Anar a 3

b) Sí tenen teixits . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . Anar a 4

3. a) Nutrició autòtrofa o heteròtrofa . . . . . . . . . . . REGNE DELS PROTOCTISTS

b) Nutrició heteròtrofa . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . REGNE DELS FONGS

4. a) Nutrició autòtrofa . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . REGNE DE LES PLANTES

b) Nutrició heteròtrofa . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . REGNE DELS ANIMALS

24 Utilitza la clau dicotòmica  per classificar els éssers vius següents. 

•   Calamar.

•   Petúnia.

•   Xampinyó.

•   Bacteri Escherichia coli.

Alga unicel·lular.

Alga pluricel·lular.

Protozou: parameci.

Regne dels protoctists

El formen els protozous i les algues.

Cianobacteris del gènere Nostoc.

Regne de les moneres

Els bacteris pertanyen a aquest regne.

Tipus de nutrició: autòtrofa o heteròtrofa.

Organització cel·lular: unicel·lular o pluricel·lular.

Tipus de cèl·lula: eucariota.

Presència de teixits: sense teixits.

Tipus de nutrició: autòtrofa o heteròtrofa.

Organització cel·lular: unicel·lular.

Tipus de cèl·lula: procariota.

Presència de teixits: sense teixits.

102

ACTIVITATS FINALS

REPASSA L’ESSENCIAL

25  RESUM. Copia i completa els continguts que falten. 

•   Les característiques que permeten diferenciar  els éssers vius de la matèria inerta són .

•  Les substàncies inorgàniques són  .

•  Les substàncies orgàniques són  .

•  Les tres funcions vitals són  .

•   Segons la nutrició es distingeixen dos tipus d’éssers vius: .

•  La cèl·lula és  .

•  Les parts més importants d’una cèl·lula són  .

•  Les cèl·lules procariotes es caracteritzen per  .

•  Les cèl·lules eucariotes es caracteritzen per  .

•  Els nivells d’organització cel·lular són  .

•  La taxonomia és  .

•  Una espècie és  .

•   En l’actualitat, els éssers vius es classifiquen en cinc regnes: .

26  Escriu en dues columnes les paraules següents  i relaciona-les amb fletxes. 

bioelement - sals minerals - glúcid lípid - àcid nucleic

ossos - greix - glucosa - DNA - carboni

27  Escriu oracions sobre les cèl·lules procariotes  que incloguin els termes següents per a cada cas. 

a) Ribosomes - orgànuls - procariotes.

b) DNA - informació - descendents.

c) Membrana plasmàtica - càpsula - paret cel·lular.

28  Copia i completa la taula amb els noms dels orgànuls cel·lulars corresponents. 

Cèl·lules vegetals Cèl·lules animals

ribosomes - reticle endoplasmàtic llis centrosoma - cloroplast - mitocondri - nucli reticle endoplasmàtic rugós - vacúol central 

aparell de Golgi

29  Copia el dibuix i escriu el nom de les parts indicades. 

30  Ordena els nivells d’organització següents de major  a menor complexitat i defineix-los. 

sistemes i aparells - teixits - cèl·lules individu - òrgans

31  Observa les imatges i respon a les preguntes següents.

a) Quins éssers vius de les imatges són unicel·lulars? i pluricel·lulars?

b) Quins tipus de cèl·lules presenta cadascun d’ells?

c) Quins presenten nutrició autòtrofa? I heteròtrofa?

32  Copia la taula i completa-la amb les caraterístiques  de cada regne. 

RegneOrganització

cel·lular

Tipus de

cèl·lules

Tipus de

nutrició

139

5

6

A

C

B

D

78

4

2

103

PRACTICA

33  Indica a quin orgànul o estructura cel·lular es refereix cada apartat.

a) Capa prima, constituïda majoritàriament per lípids, que recobreix tota la cèl·lula.

b) Orgànul relacionat amb la producció d’energia.

c) Estructura sense membrana que només és present en les cèl·lules animals.

d) Orgànul exclusiu de les cèl·lules vegetals on s’elaboren substàncies orgàniques.

e) Zona on es troba el material genètic en les cèl·lules eucariotes.

34  Copia el dibuix del microscopi i assenyala les parts següents. 

Objectiu

Ocular

Revòlver

Cargol macromètric

Platina

Cargol micromètric

Font de llum

35  Els ocells de les fotografies reben el nom comú  de pica-soques. 

a) Indica quin és el gènere dels ocells de les fotografies.

b) Tots són de la mateixa espècie?

AMPLIA

Un origen bacterià

Les primeres cèl·lules que van habitar el nostre planeta van ser procariotes, molt similars als actuals bacteris.  En un principi, totes presentaven nutrició heteròtrofa  i s’alimentaven unes de les altres. Però amb el temps van aparèixer algunes cèl·lules autòtrofes amb  la capacitat de fer la fotosíntesi. 

Es creu que un bacteri heteròtrof es deuria alimentar d’un altre heteròtrof i, en comptes de digerir-lo,  va sobreviure al seu l’interior. Per una banda, l’heteròtrof rebia aliment de l’autòtrof en forma  de matèria orgànica i, per l’altra, l’autòtrof rebia protecció en front d’altres bacteris heteròtrofs. 

Passat un temps, el bacteri autòtrof va donar lloc  a orgànuls cel·lulars denominats cloroplasts.  L’heteròtrof va augmentar de mida i el seu material genètic es va envoltar d’una membrana, formant  un nucli. Va aparèixer la cèl·lula eucariota. 

Podria ser que altres orgànuls, com els mitocondris, haguessin tingut un origen similar. En aquest cas,  a partir d’un bacteri heteròtrof molt eficaç  en la producció d’energia. 

36  COMPRENSIÓ LECTORA. Respon a les preguntes.

a)  De què s’alimentaven les primeres cèl·lules  que van habitar el planeta Terra? 

b)  Quin benefici va obtenir el bacteri que va donar lloc als cloroplasts en la relació descrita  en el text? 

c)  Quines diferències hi va haver entre les primeres cèl·lules procariotes i eucariotes? 

37  EXPRESSIÓ ESCRITA. Descriu pas a pas com  es creu que es van originar els mitocondris. Segueix el model dels cloroplasts. 

Picus viridis Dryocopus martius

Dendrocopos mediusDendrocopos major

Els éssers vius. La cèl·lula 5

SABER FER

Utilitzar unitats de mesura

La matèria que s’estudia en Biologia abarca una increïble varietat de mides, des de les estructures citoplasmàtiques més petites, com els ribosomes,  fins als éssers vius més grans, com les sequoies. 

Per poder fer la seva feina, els investigadors utilitzen diverses unitats de mesura.

38 Calcula quants metres, quants centímetres i quants mil·límetres són 100 nm.

39 La mida d’un bacteri típic és d’uns 5 (µm). Expressa la seva mida en metres, centímetres  i mil·límetres.

La sequoia roja (Sequoia sempervirens) pot fer més de 100 metres d’alçària i 8 metres de diàmetre en la seva base.

104

Les cèl·lules vegetals són cèl·lules eucariotes. Tot i que són molt variades, presenten una longitd mitjana entre 50 i 100 micròmetres (µm).

Un micròmetre, també anomenat micra, és la milionèsima part d’un metre.

1 µm = 0,000001 m

Els orgànuls citoplasmàtics membranosos són exclusius de les cèl·lules eucariotes. Alguns, com el reticle endoplasmàtic, l’aparell de Golgi, els cloroplasts i els mitocondris, tenen una mida entre 1 i 10 micròmetres (µm) de diàmetre. Els ribosomes són estructures citoplasmàtiques

que es troben tant en les cèl·lules procariotes com en les eucariotes. Tenen un diàmetre mitjà d’uns 30 nanòmetres (nm).

Un nanòmetre és la milmilionèsima part d’un metre.

1 nm = 0,000000001 m

Utilitzar unitats de mesura

40 Per visualitzar de manera senzilla les mides relatives de diferents elements, pots representar-los a escala seguint aquests passos. 

a) En un paper mil·limetrat pinta un dels quadrats petits. Cada quadrat representarà un orgànul cel·lular, amb mida real d’un µm, aproximadament.

b) A continuació, dibuixa una forma rectangular que representi una cèl·lula vegetal. Pots dibuixar-la com un rectangle de 100 quadrats de llarg, equivalent a 100 µm, i 50 d’ample.

c) Inclou-hi:

•  Una paret de cel·lulosa, amb un gruix  d’uns 15 µm, que envolti tota la cèl·lula.

•  Un vacúol que ocupi la meitat de l’espai. 

•  Un nucli d’uns 25 µm de diàmetre.

•  Afegeix el reticle endoplasmàtic, format  per uns 8 saquets d’1 µm de gruix i una longitud de 10 o 20 µm cada un.

•  Completa el dibuix amb 8 cloroplasts  i 3 mitocondris. Recorda que fan més o menys 1 µm de diàmetre.

41 Incorpora uns bacteris al teu dibuix.  Tingues en compte que la mida mitjana d’un bacteri és de 5 µm de llarg i 2 µm d’ample. 

Quans bacteris caben en un quadrat d’un foli  mil·limetrat? En aquesta ocasió cada quadrat tindrà la seva mida real, 1 mm de costat. 

42 Si establim que cada quadrat petit és 1 nanòmetre de costat, quants quadrats hauríem de pintar  per representar un ribosoma? 

Un model en 3D de cèl·lules

A més de comprovar les dimensions de les diferents  parts d’una cèl·lula com un dibuix a escala, podeu construir els vostres propis models de cèl·lula amb un material fàcil de manipular, com la plastilina. 

• Cada grup ha d’escollir el tipus de cèl·lula que vol fer: vegetal o animal. Després, repartiu la feina  de construcció dels diferents components (nucli, citoplasma, paret, orgànuls, etc.) entre els membres  del grup de treball. Heu de posar-vos d’acord en la mida  i l’escala que utilitzareu per fer el vostre model. 

• Altres integrants del grup heu de fer els rètols amb  el nom de cada  part de la cèl·lula, i els posareu en el lloc corresponent, utilitzant escuradents. 

APRENENTATGE COOPERATIU

105

Els éssers vius. La cél·lula 5