Què sabem?Què volem saber?Parts dels dofinsOn viuenTipus de dofinsLa reproduccióCóm és crienL’alimentacióLa comunicacióEl descobrimentImatges

El dofí és un mamífer aquàtic. Mesuren entre 2 i 9 metres de llarg. Són carnívors estrictes Són els millors amics de les persones Són animals marins. Són els mes intel·ligents del món  S’ alimenten bàsicament de peixos, gambes, calamars... Respiren per l’espiracle. Els dofins utilitzen els sons, la dansa i el salt per comunicar-se. Es troben relativament a prop de les costes. Tenen el cap gran, el musell allargat.

Els diferents tipus de dofins.Les parts dels dofins.La reproducció dels dofins.El comportament.Quan es van descobrir.On viuen exactament.La cultura.Com es crien.L’ evolució.Com es relacionen.

Els dofins son mamífers denominats cetacis. Aquests són exclusivament aquàtics. Entre les seves característiques podem citar el seu cos hidrodinàmic i el seu cap amb un morro allargat, ulls petits i orificis nasals alts, aleta dorsal, espiracle, aletes pectorals i aleta caudal.

Els dofins són animals marins i segons l'espècie viuen en aigües dolces o salades.

La reproducció dels dofins és Mirant la regió ventral dels dofins es pot comprovar el sexe de l'animal.Els mascles tenen dues obertures longitudinals en la més propera a la cua l’ anus i la següent la cavitat genital.

Les femelles tenen les mateixes obertures però estan més juntes entre sí, pràcticament no s'aprècia distanciament, i a cada costat de la cavitat genital es poden veure dos petits plegaments de la pell on s'amaguen les glàndules mamàries. Els mamífers es classifiquen en tres infraclasses segons el naixement de les cries.

Els dofins mengen en un dia una quantitat d'aliment equivalent a un terç del seu pes bàsicament de peixos i calamars que agafen amb les seves dents còniques i esmolades. També mengen gambes, crancs i pops.

La comunicacióEls dofins utilitzen els sons, la dansa i el salt per

comunicar-se.

Mentre que els cetacis havien estat mantinguts en captivitats des dels anys 1860, el primer dofinari comercial es va obrir el 1938. La popularitat va créixer ràpidament fins als anys 1960. Des dels anys 1970, la inquietud creixent de la cura d'animals va portar a fer una regulació més estricta, que va resultar amb el tancament d'alguns dofinaris en certs països. Tot i això, encara hi ha molts dofinaris per tota Europa, Japó i Amèrica del Nord.