54

Guix 395 | Juny 2013 | p. 54-57

Els deures escolars Lola Abelló

La CEAPA recull, des de fa temps, les queixes dels pares i mares sobreels problemes i tensions que aporten els deures escolars a casa. Hi ha quiafirma que els deures els hipotequen els caps de setmana i la relació fa-miliar s’omple de tensió i estrés. No està provat que fer més feina escolara casa millori l’aprenentatge, i els nostres veïns francesos n’estan fenttota una creuada que es mereix una reflexió. Cal trobar alternatives queajudin als progenitors a fer de pares i mares i no de mestres de repàs.

PARAULES CLAU: deures escolars, esforç, conflictes quotidians, rendiment escolar, formació comple-mentària, tasques formatives a casa, convivència, relació família escola.

FINESTRAOBERTA

COMUNITATLa majoria tenen alguna activitat extraes-colar. Els que s’ho poden permetre, en fanmés d’una i de dues, entre les quals po-dem trobar algun idioma, música, esport i,per descomptat, deures per a casa.

En una tertúlia de mestres, es comentavaque els deures escolars estan tan arrelatsa la cultura social que, si no en poses,sembla que no ets un bon docent. D’altrespensaven que una mica de deures diariajuda a adquirir hàbits de treball i algunaopinava que només han de fer el que nohan fet a classe.

El debat és sobre la taula, tant aquí com aEuropa.

Mirant una mica la premsa, trobem, aldiari El País, titulars com ara: «Rebelióncontra los deberes en casa», «Bélgica es-tablece por decreto la duración y el tipode deberes escolares». Recordem, a més,que l’any passat, a França, es va organit-zar una vaga de deures convocada per laFederació de Pares d’Alumnes majoritària(FCPE) contra els «treballs forçats» forade l’horari lectiu.

Des de fa anys, la CEAPA, la Confedera-ció Estatal de les AMPA, denuncia quel’escola no respon adequadament a lesnecessitats educatives, ja que s’ha incre-

Què fan els nens i nenes quan surten de l’escola?

Lola

Abe

lló

continuen imposant feina obligatòria acasa. Encomanen a les crriatures que fa-cin treballs, resums de llibres o lectures,exercicis de matemàtiques, de llengua,etc. Normalment, continguts repetitius ipoc motivadors que s’haurien d’haver tre-ballat a classe, però els mestres i els pro-fessors, empesos per un temari dens i perla necessitat de seguir el llibre de text,deixen a les famílies la responsabilitat derealitzar unes tasques que no els perto-quen. Els uns intenten ajudar i els altrespaguen classes particulars o acadèmies.Si tenim en compte que no tots els pares imares gaudeixen del mateix nivell educa-tiu ni de la mateixa capacitat adquisitiva,s’engrandeixen encara més les diferèn-cies a la classe.

Guix 395 | Juny 2013

55

Comunitat

Deures escolarsP

FINESTRA OBERTA

mentat el temps que els infants dediquena fer tasques escolars a casa. Gairebé unterç dels alumnes de primària espanyolsdediquen unes dues hores als deures es-colars, xifra que representa un augmentque va d’un 40% a un 48% entre 1997 i2007.

Entre els especialistes que s’han dedicata estudiar l’eficàcia o no de fer deures acasa per aconseguir més bones notes,Harris Cooper parla de limitar-los: «Elsalumnes que fan deures sembla quetreuen més bons resultats, però nomésen quantitats apropiades per al seu des-envolupament».

El mateix Cooper explica que els deuressón més eficaços a secundària que a pri-mària, ja que els petits ofereixen molta re-sistència a vèncer les distraccions que elsenvolten a casa. Les demandes de la CE-APA van justament en aquest sentit. Lesdificultats que tenen els pares i les maresper aconseguir que la canalla faci elsdeures causen tensions a la família, mol-tes vegades provoquen que les criatureses quedin sense jugar–malgrat que el joctambé és aprenentatge– i, sobretot, re-

dueix la comunicació i la convivència en-tre pares i fills, la qual cosa significa queadults i infants, o no tan infants, puguindisposar d’un temps per «fer activitatsjunts», activitats senzilles que estiguin al’abast de tots els pares i mares i que aju-din a crear els hàbits educatius quoti-dians.

Des de 1956, els deures escolars a casaestan prohibits a l’escola primària fran-cesa. Es considera que sis hores declasse (quatre dies a la setmana) benaprofitades és el màxim que un nen o unanena pot fer al dia, per no sentir-se cansati que resulti perjudicial per a la seva salutfísica i el seu equilibri nerviós.

La FCPE, és a dir, la Federació de Con-sells de Pares d’Alumnes, la majoritària aFrança, exposa, en el seu projecte educa-tiu, que els aprenentatges s’han de fer aclasse i amb la presència del professorat ino a través dels deures escolars a casa,perquè representen una delegació de tas-ques escolars a la família i, a més, incen-tiven les diferències culturals i socials.

[...] la norma és que l’infant mostri a casa

el que ha fet a l’escola i no que mostri a

l’escola el que ha fet a casa [...]

Encara que aquesta dada no es coneguiprou, a Espanya, l’any 1956, es va apro-var una circular en el mateix sentit que aFrança, però els mestres i el professorat

Es considera que sis hores declasse ben aprofitades és el mà-xim que un nen o una nenapot fer al dia, per no sentir-secansat

Lola

Abe

lló

56

Guix 395 | Juny 2013

profundes. L’escola pública continua sentla font d’igualtat d’oportunitats, sobretotdavant la diversitat social actual. Tot l’a-prenentatge i la feina que es pugui fer al’escola dóna les mateixes possibilitats atots i a totes, si no, derivarem cap a unmodel de tipus coreà, en què les criaturesfan llargues jornades en acadèmies pertriomfar, amb la qual cosa n’hi ha moltesque queden arraconades. És aquest elpreu que volem pagar?

«Els deures són indispensables per adquirir els coneixements i aprofundir-hi»Tot el que es pugui fer a la classe, un llocpropici per treballar, amb l’ajuda del mes-tre o de la mestra, amb companys i com-panyes per compartir l’aprenentatge i els

poden estendre més de mitja hora al dia.

En cap cas, els deures contaran per a lesnotes per evitar discriminacions i les es-coles que no en demanen poden conti-nuar fent-ho

El mes de març de 2012, la FCPE va ce-lebrar una jornada temàtica sobre elsdeures escolars, amb unes conclusionsque contradeien les afirmacions dels de-fensors de les tasques a casa i que jo ex-poso basades en les meves reflexions.

«Els deures a casa són per inculcarel valor de l’esforç»Darrerament, s’està jugant molt amb el bi-nomi format per les paraules esforç i es-cola. S’estan aprofitant les ideesneoliberals per justificar les retallades ques’estan portant a terme a l’entorn euro,sobretot al sud d’Europa. S’oblida quel’escola és un lloc d’aprenentatge i que l’es-forç no ha de ser un fi en si mateix, sinó elmitjà per progressar, i que l’interès i lamotivació són els motors que posen enmarxa l’esforç per aprendre.

«Per als socialment desfavorits, no fer deures a casa representaràmés consum de televisió i de jocselectrònics i no adquiriran els hàbitsde treball per afrontar la secundàriaamb èxit»Els deures escolars són causa de diferèn-cies socioculturals que poden esdevenir

FINESTRA OBERTA No està clar fins a quin punt els deuresmilloren el rendiment escolar, sobretot aprimària. Als EUA, hi ha molta gent con-trària a posar feina a casa. Argumentenque, quan els infants són petits, les maresi els pares els han d’ajudar, no tenen proucapacitat per organitzar-se tots sols i, enlloc de totes les virtuts que defensen elsque en són partidaris, es tornen uns in-fants dependents i solament es motivenamb negociacions i càstigs (Mora i Au-nión, 2012).

El decret Nollet a Bèlgica, només prohi-beix els deures per els infants a educacióinfantil. A cicle inicial (6-8 anys), els pro-fessors poden demanar als alumnes re-sums orals o escrits de les classesimpartides, però han de fer-se sense l’a-juda d’un adult. A cicle mitjà (8-10 anys),no poden excedir de 20 minuts al dia i acicle superior (10-13 anys), no poden es

Alguns exemples d’alternativa als deures de FCPEExplicar una història, llegir un llibre junts.Escoltar recitar un poema que al vostre infant li agradi molt.Fer un dibuix per a la mestra o per algú altre.Escriure un poema junts.Buscar una foto o un material per il·lustrar allò que s’ha estudiat acasa.Que el nen expliqui un moment de la classe que li ha agradat més,o que li ha agradat menys.Ensenyar la llibreta i parlar d’allò que han fet.Fer una recepta d’un pastís per a la classe.Escriure a un familiar.Explicar records de la nostra infància.

Lola

Abe

lló

exercicis adequats per comprendre lesmatèries, no necessita cap esforç comple-mentari. L’alumnat que no ho entén al’aula, difícilment hi arribarà tot sol a casa.

«Els pares i les mares demanen quees facin deures a casa»Moltes vegades pot ser per la tradició iper una certa competitivitat entre paresi mares que transmeten a la seva canalla,d’altres pot ser per una falta de comuni-cació entre professorat i famílies. Elsmestres i els pares tenen diferents papersen l’educació de la canalla, sobretot enrelació amb l’escolaritat. Els pedagogssón els mestres i els professors, i el pa-per de les famílies és el d’acompanyarles seves criatures per aquesta aventurade l’aprenentatge reglat. Les progenitoresi els progenitors tenen el dret de conèixerallò que es fa a l’escola i el més adequatés que els infants ensenyin allò que han

fet a l’escola i no el contrari, que ensen-yin a l’escola allò que han fet a casa.

El bon progenitor és aquell que fatreballar les seves criatures»Les federacions i confederacions de paresi mares d’alumnes han comprovat que elsdeures són una font de conflictes quoti-dians entre pares i fills. Moltes vegades,un exercici considerat senzill pels mestrespot tenir molta complexitat per a pares imares que van deixar els estudis aviat.Això l’infant pot viure-ho com un problemaamb l’escola.

La relació entre pares i fills s’ha escolaritzat,de manera que el que compta són els resul-tats acadèmics, per als quals moltes vega-des competeixen les famílies. Això els faoblidar valors essencials com ara la convi-vència, el joc o la responsabilitat. Les ex-traescolars també han anat canviant cap a

Guix 395 | Juny 2013

57

HEM PARLAT DE:- Deures escolars.- Convivència.- Horaris familiars.

AUTORA

Lola Abelló PlanasEscola Valldeflors. Tremp (Lleida)lola.abello@telefonica.net

Aquest article fou sol·licitat perGUIX: ELEMENTS D’ACCIÓ EDUCATIVA

el més de desembre de 2012 i ac-ceptat el mes d’abril de 2013 per aser-hi publicat.

FINESTRA OBERTA

Comunitat

Deures escolarsP

un reforç per excel·lir en els coneixementsacadèmics. Qui pot, és clar!

Caldria fer una parada en la cursa diària perla quantitat i reflexionar sobre com es potaccedir a la qualitat dels aprenentatges i dela convivència que representa l’educació fa-miliar.

I, per acabar, una recomanació: el com-promís dels progenitors i les progenitoresamb l’escola no passa per ajudar a fer elsdeures a les criatures, sinó per propiciarl’entorn agradable perquè els facin totessoles i per la participació al centre docenta través dels canals establerts (AMPA,consell escolar, etc.).

MORA, M.; AUNIÓN, J.A. (2012): «Rebelióncontra los deberes para casa». El País Digital[en línea]. 2 de abril. <http://sociedad.elpais.com/sociedad/2012/04/02/vidayartes/1333390053_270755.html>. [Consulta: mayo 2013]

REFERÈNCIA BIBLIOGRÀFICA

La relació entre pares i fills s’haescolaritzat, de manera que elque compta són els resultatsacadèmics, per als quals moltesvegades competeixen les famílies.Això els fa oblidar valors essen-cials com ara la convivència, eljoc o la responsabilitat

ALTERNATIVA DE CEAPA

1. Reformar el currículum educatiu per establir un ensenyament més estimulador,pràctic i centrat en l’adquisició de competències bàsiques, adaptada a la societat delsegle XXI.

2. Que els deures només formin part d’una formació complementària, amb el suportde biblioteques, museus, associacions i recursos de l’entorn escolar, amb activitats rela-cionades amb la lectura, la recerca i la utilització de les tecnologies de la informació i lacomunicació. Que es poguessin fer sense l’ajut d’un adult.

3. Que tots els centres educatius ofereixin programes de reforç educatiu (com elPROA a secundària), de manera que l’alumnat amb més dificultat es pugui quedar untemps limitat a l’escola o rebi algun tipus de reforç.