Els condrictis

GUILLEM CAMÓS

Hàbitat

Anatomia i morfologia

Alimentació i Xarxa tròfica

Reproducció

Classificació

Els condrictis habiten sempre a l’aigua.

Els taurons viuen en hàbitats poc profunds tot i que n’hi ha alguns que viuen a grans profunditats com l’agulló o quissona. Alguns poden arribar a viure en aigües polars.

Altres com els peixos manta, habiten en aigües templades de tot el món i en fons més sorrencs.

Hàbitat

Anatomia i morfologiaEls condrictis són coneguts principalment per tenir un esquelet de cartílag, la mateixa substància flexible que cobreix les articulacions i dóna forma a les orelles i nas als humans.

Els condrictis també són coneguts com peixos cartilaginosos.El seu cos està recobert per una pell aspra, amb unes aletes rígides que no es poden plegar.

Presenten diversos orificis al llarg del cos, com ara els orificis nasals, la boca, les fenedures branquials, la fosseta cloacal, l'espiracle (que és la resta de la primera fenedura branquial), i les conques orbitals dels ulls.

Tenen unes escates que estan orientades cap enrere, que els permet que la pell sigui flexible i a la vegada molt resistent.

Les dents no estan enganxades a la mandíbula, i es van canviant per altres de noves de forma contínua.Tenen 3 tipus de dents: -serrades, amb una funció de tallar-afilades, amb una funció d’agafar-planes, per mastegar l’aliment

Neden ajudats per aletes, que en tenen varies, per fer-ho han de tindre un bona capacitat locomotora.

Aleta anal

Alimentació i Xarxa tròficaEls taurons són carnívors ingereixen una gran varietat de preses, des de plàncton microscòpic fins a cetacis. Els taurons tenen extremadament desenvolupat el sentit de l'olfacte, sent capaços de detectar substàncies com la sang a l'aigua, i seguir el seu rastre fins el seu origen. La vista, menys desenvolupada, els permet percebre de forma vaga els moviments de llums i ombres en les aigües obscures, especialment quan se'ls aproxima una presa. Son molt sensibles als sons de baixa freqüència i tenen una audició direccional molt potent, el tauró blanc s'alimenta de peixos, de calamars, de tortugues i mamífers marins, tenint una vista excepcional que distingeix colors.La manta ralla s'alimenta de plàncton, microorganismes de dins l'aigua, bactèries, plantes... Però tenen una forma d'alimentar-se diferent, és diuen "menjadors de filtre", filtren l'aigua a través de les seves brànquies i el menjar que menjaran es queda dins el cos. Posseeixen unes plaques a les brànquies que atrapen l'aliment dins la boca, per tant que després només en surt l'aigua. Un adult pot arribar a menjar 60kg de menjar en un dia.

ReproduccióLa fecundació dels condrictis és interna (per còpul·la)Els pterigòods (part de l'aleta que tenen els mascles) són òrgans copuladors. El mascle introdueix un pterigòpods a la cloaca de la femella on es fa un efecte on es succiona l'esperma fins l'oviducte. Alguns són ovípars o vivípars, però altres arriben a ser ovovivípars (els ous romanen dins el cos de la femella).

En alguns es presenta el fenòmen “Oofagia” on l’embrió es menja les restes del ous.

ClassificacióRegne: AnimaliaFílum: ChordataSubfílum: VertebrataRegne: AnimaliaInfrafílum: Gnathostomat

Classe: Chondrichthyes

Subclasse: Holocephali (quimeres)

Subclasse: Elasmobranchii (taurons i rajades)

Superordre: Batoidea(Pristiformes, Rajiformes...)

Superordre: Selachimorpha(Heterodontiformes, Hexanchiformes...)

Peix serraDintre els condricits pertany a la subclasse Elasmobranchii, al superordre Batoidea, el peix serra (Pristidae)

Tenen un morro llarg i dentat.No s'han de confondre amb els taurons serra, que pel físic són similars.És una espècie que es troba en perill, i capturar-los és il·legal.