Editorial

Elvira López

Ales tardes, quan ja ésfosc, la paret posterior del’auditori es converteix en

una gran pantalla on s’exhibei-xen muntatges audiovisuals quees poden presenciar des de lesterrasses i des de la plaça.

Fruit de la col·laboració ambel Centre de Cultura Contempo-rània de Barcelona (CCCB), s’i-nicia aquest mes un cicle deprojeccions. «Reflexions cultu-rals al PRBB» és una finestraoberta a l’art i a la cultura, queens permet gaudir de produc-cions pròpies del CCCB amb

continguts molt diversos. El ci-cle comença amb «El segle delcinema», homenatge al setè arten commemoració del seu cen-tenari. Per a cada nova projec-ció es farà una presentació perpart d’un expert i es serviràuna copa de cava als assis-tents.

Alternant amb les «Reflexionsculturals», es projectarà el mun-tatge «Un mes, un artista», uncicle que cada mes el CCCB de-dica a un creador audiovisual.Des del PRBB podrem tambégaudir d’aquesta iniciativa i con-templar obres d’autors que ex-perimenten amb nous llenguat-ges formals i temàtics.

Cultural reflections

at the PRBB

In the evenings, when it getsdark, the back wall of theconference hall becomes a

big screen where audiovisualsare exhibited which can be wat-ched from the square or fromthe balconies.

As a result of the collaborationwith the Centre for Contempora-ry Culture of Barcelona (CCCB),a cycle of projections starts thismonth. “Cultural reflections atthe PRBB” is an open windowto art and culture, which allowsus to enjoy CCCB productions ofvery diverse contents. The cycle

starts with “The century of cine-ma”, homage to “the seventhart” in commemoration of its100th anniversary. For each newprojection, there will be a pres-entation by an expert, and a glassof cava will be offered to the as-sistants.

Alternating with the “Culturalreflections”, there will be alsothe projection of the series“One month, one artist”, thatthe CCCB dedicates to an au-diovisual creator each month.From the PRBB one will also beable to watch the work of theseauthors who experiment withnew formal and thematic lan-guages �

Sumari / Summary

el·lipse PARC RECERCABIOMÈDICABARCELONA

CONNECTEM CIÈNCIA I DIVERSITAT EN UN ESPAI CREATIU ÚNIC Desembre de 2007 ANY I - NÚM. 6 www.prbb.org GRATUÏT

PROJECCIONS A LA PLAÇA/PROJECTIONS AT THE SQUARE

Reflexions culturals al PRBB

Imatge de la pel·lícula Niàgara (1953) de la 20th Century Fox (fotografia de Javier Sin Bestregui)

Ciència

Publicacions seleccionades | Selected publications 2

Entrevista: Tony Kouzarides(Gurdon Institute, UK) 3

Grup de recerca | Research group: Magí Farré (IMIM-Hospital del Mar) 4

Conferències | Conferences PRBB-CRG:Desembre/December 4

Foto científica | Science photo 5

Notícia científica | Scientific news 6

Diversitat

Notícies generals | Generals news 5-7

Art al PRBB | Art at the PRBB 6

El joc | The game 6

El plat preferit de... | The favourite dish of...Josipa Bilic (CMRB) 7

Ciència al descobert | Science uncovered: PET 7

Català per a guiris | Catalan for foreigners 7

Recull de premsa | Press selection 7

Edifici

La foto del mes | Photo of the month 8

Els nens i el PRBB | Children and the PRBB 8

PRBB Open Access

Des de l’any 2000, elsciutadans poden con-sultar sense restric-

cions les publicacions cientí-fiques dels centres del PRBB.Conforme anem disposantdels PDF dels documents,aquests es fan accessiblesper a tothom des de la nos-tra web. Aquesta és una po-lítica no necessàriament com-partida per moltes caseseditorials de revistes cientí-fiques. Però aviat s’aprovaràuna llei federal als EEUU queobligarà a tot autor finançatpels NIH (els Instituts Nacio-nals de Salut) a que posi lespublicacions a disposició delpúblic al cap de sis mesosde la seva publicació, quel-com que ja s’exigeix als in-vestigadors que reben ajutsde la Wellcome Trust al Reg-ne Unit. Són exemples quees sumen als grups de recer-ca i als departaments uni-versitaris d’arreu del mónque ubiquen les seves publi-cacions via web sense res-triccions ni terminis d’accés,com és el cas del PRBB.

Bona entrada d’any!

Jordi Camí

PRBB Open Access

Since the year 2000, cit-izens can access with-out any restrictions all

the scientific publications ofthe centres at the PRBB. Assoon as the PDFs of the do-cuments are available theyare made accessible for eve-ryone through our website.This is a policy that is notnecessarily shared by manyscientific publishers. Howev-er, a federal law will soon beapproved in the US that willforce all authors funded bythe NIH (National Institutesof Health) to make their publi-cations available to the pu-blic within six months of theirpublication. This type of poli-cy is already in force for re-searchers funded by theWellcome Trust in the UK.These policies join those ofresearch groups and univer-sity departments from allover the world who alreadyplace their publications onthe web without any accessi-bility or time restrictions, asis the case of the PRBB.

Happy New Year!

Jordi Camí

El sistema cannabinoide controla el consum d’èxtasiimportància dels CB1 en l’ad-quisició de l’hàbit de consumd’èxtasi.

Els investigadors van ava-luar l’efecte de l’administracióde la MDMA en ratolins knock-out als quals els mancaven elsreceptors CB1. L’augment es-perat en l’activitat motora, en latemperatura corporal i en l’an-sietat, foren menors en els ra-tolins knockout comparats ambels salvatges. A més, aquestsratolins anaven a consumir èx-tasi, tal com havien estat entre-nats a fer, menys sovint que elsratolins control. Això demostraque els CB1 són essencials pera l’adquisició del comportamentd’autoadministració d’aquestpsicoestimulant.

The endocannabinoid

system controls ecstasy

consume

The CB1 cannabinoid recep-tors play an important roleon the effects of MDMA or

ecstasy. This has been shown ina study by Clara Touriño directedby Olga Valverde, head of the be-haviour neurobiology researchgroup, and in collaboration withRafael Maldonado, director ofthe Pharmacology Unit of theCEXS-UPF.

The endocannabinoid sys-tem is involved in addictiveprocesses, but its role in thecase of ecstasy was not clear.This study published in Biologi-cal Psychiatry demonstrates for

the first time the importance ofthe CB1 receptors in the acqui-sition of the habit of ecstasyconsume.

The researchers investigatedthe effect of the administrationof MDMA in knockout mice lack-ing CB1 receptors. The expectedincrease in locomotion, body tem-perature and anxiety was lower

Núria Pérez

Els receptors CB1 cannabi-noides juguen un importantpaper sobre els efectes de

la MDMA o èxtasi. Així ho de-mostra un estudi de Clara Touriñodirigit per Olga Valverde, cap delGrup de Recerca en Neurobio-logia del Comportament i amb lacol·laboració de Rafael Maldona-do, responsable de la Unitat deFarmacologia del CEXS-UPF.

El sistema cannabinoide en-dogen està relacionat amb elsprocessos d’addicció, però elseu paper en el cas de l’èxtasino estava clar. Aquest estudipublicat a Biological Psychiatrydemostra per primera vegada la

PUBLICACIONS SELECCIONADES / SELECTED PUBLICATIONS

«La mosca» torna a l’estrellatmal. Però l’estudi ha identificatuna de les espècies analitzades,Drosophila willistoni, com el pri-mer organisme animal que no enconté. El perquè aquest organis-me ha perdut les selenoproteï-nes encara és un misteri, peròels investigadors ja estan co-mençant a estudiar les possi-bles raons i conseqüències.

La major dificultat del projec-te ha estat, segons Chapple, «lainhumana quantitat de dades».Però ha valgut la pena. Teninten compte que un 61% dels genshumans implicats en malaltiestenen un equivalent en la Droso-phila, aquest estudi pot ser unpas important per a la sevacomprensió.

“The fly” returns to stardom

It is the biggest genomic com-parison in history, and it hasallowed to start understand-

ing the evolutive processes inDrosophila, the most used in-sect model organism. IMIM re-searchers Charles Chapple andRoderic Guigó, currently coordi-nator of the Bioinformatics andGenomics programme of theCRG, have been co-authors of

Maruxa Martínez-Campos

És la comparació genòmicamés gran de la història, iha permès de començar a

entendre els processos evolu-tius en la Drosophila, l’insectemodel per excel·lència. Els in-vestigadors de l’IMIM CharlesChapple i Roderic Guigó, actual-ment coordinador del Programade Bioinformàtica i Genòmicadel CRG, han estat coautors del’article a Nature que comparaels genomes de 12 de les 1.500espècies de Drosophila. L’estudifet per un consorci internacionalde més de 100 institucions harevelat, entre d’altres coses, qui-nes seqüències s’han mantingutestables al llarg d’aquests anys ique són, per tant, importants pera la mosca.

Dins del consorci, l’estudi deChapple ha donat lloc a una tro-balla inesperada. Ell ha estudiatels gens que donen lloc a les se-lenoproteïnes, implicades, entrealtres coses, en la protecció con-tra l’estrès oxidatiu i els efectestòxics del seleni. Fins ara escreia que aquestes proteïneseren essencials per a la vida ani-

Ciència www.prbb.org | desembre de 2007 2

in the knockout mice than in thewild type ones. Also, these micedid not poke their nose to receivean MDMA injection, as they hadbeen trained to do as often as thecontrol animals did. This demon-strates that CB1 is essential forthe acquisition of the behaviourto self-administer this psychos-timulant �

the article in Nature that com-pares the genomes of 12 outof the 1,500 species of Droso-phila. The study, by an interna-tional consortium of more than100 institutions, has revealed,amongst other things, sequen-ces that have been preservedthrough the years and that aretherefore probably important forthe organism.

Within the consortium, thestudy by Chapple has given riseto an unexpected finding. He

has studied the genes thatcodify for selenoproteins, pro-teïns implied, amongst otherthings, in the protection againstoxidative stress and the toxic ef-fects of selenium. So far it wasthought that these proteinswere essential for animal life.But this study identifies one ofthe analysed species, Droso-phila willistoni, as the first ani-mal which does not containthem. Why this organism haslost selenoproteins is still a

mystery, but the researchersare already studying the possi-ble reasons and consequencesof this fact.

The major difficulty of theproject, says Chapple, was “theinhuman amount of data”. Butit’s been worth it. Taking into ac-count that about 61% of the hu-man genes implied in diseaseshave an equivalent in Drosophi-la, this study can be an impor-tant step towards their under-standing �

Els Neandertals eren pèl-rojosla la pigmentació (MC1R) en fòs-sils de dos Neandertals han de-tectat una variable que no exis-teix avui en dia a les poblacionshumanes estudiades, però queés semblant a la que es troba enindividus europeus pèl-rojos. Aixòsuggereix que almenys algunsNeandertals tenien una pell cla-ra i el cabell d’un color entre rosi vermell. Aquesta és la primeravegada que s’identifica un tret fí-sic extern d’aquesta espècie hu-mana extinta.

Núria Pérez

Un estudi publicat recent-ment a la revista Scienceen el que Jaume Bertran-

petit, del CEXS-UPF, hi ha col·la-borat demostra que els Neander-tals tenien un ventall de nivellsde pigmentació significativamentvariat, potser fins i tot una varia-ció igual a l’observada en hu-mans moderns. Les anàlisis dela seqüència d’un gen que regu-

Neanderthals were red-haired

Astudy published in a re-cent issue of the journalScience in which Jaume

Bertranpetit from the CEXS-UPF has collaborated showsthat Neanderthals varied sig-nificantly in pigmentation lev-els, potentially to the scaleobserved in modern humans.Analysing the sequence of a ge-ne which regulates pigmenta-tion (MC1R) in the fossils of

two Neanderthals, they founda variable that does not existin the studied current popu-lations but that is similar tothat found in red-haired Eu-ropeans nowadays. This sug-gests that at least some Ne-anderthals had clear skin anda hair colour somewhere bet-ween blonde and red. This isthe first time that an externalphysical trait of this extinct hu-man species has been identi-fied �O

rigin

al N

eand

erth

al r

econ

stru

ctio

n, b

y K

nut

Fins

term

eier

, M

ax P

lanc

k In

stitu

te for

Evo

lutio

nary

Ant

hrop

olog

y

Grup de Recerca en Neurobiologia del Comportament

Alineació d’un fragment del genoma de 12 espècies de Drosophila

Ciència3 desembre de 2007 | www.prbb.org

«Estic pensant en crear una associació benèficaper a la recerca sobre el càncer a Espanya»

ENTREVISTA / INTERVIEW

ENTREVISTA A TONY KOUZARIDES (THE GURDON INSTITUTE, CAMBRIDGE, UK)

Maruxa Martínez-Campos

Què ha estat el més interessant del sim-

posi del CRG?

La xerrada d’en Tom Gingeras ha es-tat interessant perquè hi ha moltstrànscrits d’RNA que vénen d’amb-

dues cadenes de DNA i no sabem qui-na és la seva funció o si tenen un pa-per més enllà de la transcripció. Perexemple, sabem que el RNA regulal’estructura de la cromatina i per tantaquests RNAs podrien estar involucratsen altres processos relacionats amb elDNA com la replicació o la recombina-ció. A més, els trànscrits podrien sertransmesos a la propera generació iactuar de seguida, per exemple organit-zant l’estructura cromàtica, sense ha-ver d’esperar a que la transcripció co-menci. Aquest seria un sistema molt bo,ja que té complementarietat. Podrienanar a la regió precisa del DNA i actuar.

Defineix epigenètica

L’herència de trets que no involucra can-vis en la seqüència de DNA.

Quin és el proper gran repte en el camp

de l’epigenètica?

Crec que és precisament definir què ge-nera un efecte epigenètic, quins són elsprocessos i els mediadors, els compo-nents hereditaris dels esdevenimentsepigenètics.

Què en penses del PRBB?

Hi he estat vàries vegades i crec que elPRBB és un lloc fantàstic; les vistes sónprobablement les millors de qualsevol

institut del món i els científics són deprimera classe. És un exemple per a laresta d’Espanya.

I què en penses de la ciència a Espanya?

Crec que Espanya necessita més insti-tucions com aquesta. Hi ha molts cien-tífics espanyols a l’estranger que neces-siten tornar. Espanya és probablementel país europeu que està creixent mésràpidament en termes de recerca bio-mèdica, però encara li falta un bon ca-mí per endavant. Un dels problemes ésque els diners venen només del govern,i no és bo dependre només d’aquest. Esnecessita que la gent contribueixi eco-nòmicament. Estic pensant en crear unaassociació benèfica per a la recerca so-bre el càncer a Espanya. Però això ne-cessitarà un canvi d’actitud, perquè aquíla gent no està acostumada a donar di-ners per a la recerca, com ho estan alRegne Unit on, per exemple, Cancer Re-search UK recol·lecta 300 milions de lliu-res (més de 400 milions d’€) l’any.

Serem capaços de curar el càncer algun

dia?

Potser no podrem curar tots els càncersen un futur proper, però serem capaçosd’influenciar-ne alguns considerable-ment, amb l’ajut de fàrmacs desenvolu-pats de forma intel·ligent, basats en elconeixement que estem adquirint en bio-logia bàsica. Per exemple, ja hi ha un fàr-mac al mercat basat en inhibidors de de-acetilases d’histones, unes proteïnes in-volucrades en la modificació de la cro-matina. Estan apareixent moltes altresdianes terapèutiques. Els «fàrmacs in-tel·ligents» ja són a l’horitzó.

“I’m thinking of creating a cancer

charity in Spain”

What’s been the most exciting thing of

the CRG meeting?

Tom Gingera’s talk was interesting be-cause of the fact that there are somany RNA transcripts coming from

both strands of DNA and we don’t knowwhat their function is or whether there is arole for them beyond transcription. Forexample, we do know that RNA regula-tes chromatin structure, so RNAs could alsobe involved in other processes related toDNA like replication, or recombination. Thetranscripts could also be transmitted tothe next generation and then act straightaway, for example setting up chromatin struc-ture, without having to wait for transcriptionto start. This would be a very neat sys-tem because it has complementarity: theycould go to the precise region and then act.

Define epigenetics

The inheritance of traits that do not involvechanges in the underlying DNA sequence.

What’s the next big issue in the field

of epigenetics?

I think it is precisely to define what gen-erates an epigenetic effect, what are theprocesses and the mediators, the inher-itance components of epigenetic events.

What do you think of the PRBB?

I have been here several times and I thinkthe PRBB is a fabulous place; the view isprobably the best view from any institutein the world, and scientists are first rate.It is an example for the rest of Spain.

What do you think about science in

Spain?

I think Spain needs more institutes likethis one. There are so many good Spanishscientists abroad that need to come back.Spain is probably the fastest improvingcountry in Europe at the moment in termsof biomedical research, but it still hassome catching up to do. One problem isthat money comes basically only from thegovernment, and you can’t rely on it. Youneed people to contribute like they do inthe UK. I’m thinking of creating a CancerCharity in Spain —but that will need achange of attitude because people hereare not used to donating money for re-search, as people are in the UK, for ex-ample, where Cancer Research UK col-lects 300 million pounds a year.

Will we ever be able to cure cancer?

We may not cure all cancers in the near fu-ture, but we will influence some of them con-siderably with the help of drugs developedintelligently, based on the knowledge we aregaining about basic biology. For example,there’s already a drug in the market basedon histone deacetylase inhibitors, which aremolecules that inhibit proteins involved inchromatin modification. And there are moreand more targets coming in. Intelligentdrugs are already on the horizon �

P E R F I L / P RO F I L E

Tony Kouzarides estudia el càn-cer a Cambridge, Anglaterra, unlloc del que es va enamorarmentre hi feia el doctorat. Araés un cap de grup sènior al Gur-don Institute i estudia les modi-ficacions de la cromatina. Éstambé membre de la Organit-zació Europea de Biologia Mo-lecular (EMBO) i del ComitèCientífic Executiu de la CancerResearch UK. Kouzarides, a més,ha fundat les companyies «Chro-ma therapeutics», una empresade fàrmacs contra el càncer si-tuada a Oxford, i «AbCam», unacompanyia d’anticossos a Cam-bridge. Normalment acceptanomés 4 o 5 de les 50 confe-rències que li proposen cadaany. El simposi del CRG cele-brat els passats 9 i 10 de no-vembre fou una d’aquestes oca-sions.

Tony Kouzarides studies cancerin Cambridge, UK, a place he fellin love with while doing his PhD.He is now a Senior Group Lea-der at the Gurdon Institute, fo-cusing on chromatin modifica-tions. He is also a member ofthe European Molecular BiologyOrganisation and of the Scien-tific Executive Board of CancerResearch UK. Kouzarides has al-so founded the companies “Chro-ma therapeutics”, a cancer drugdiscovery company in Oxford,and “AbCam”, an antibody rea-gents company in Cambridge.He usually goes only to 4 or 5conferences per year, out of the50 he is invited to give talks in.The CRG Symposium celebratedon November 9-10 was one ofthem.

L’IMIM-Hospital del Mar es reestructura

Seguint les recomanacions delComitè Estratègic per la Recer-ca de l’IMAS i del Comitè Cien-

tífic Extern, l’IMIM-Hospital del Mar es-tructurarà a partir d’ara la recerca encinc programes, per tal d’afavorir unamajor interacció entre els investiga-dors i una major projecció enversl’Hospital que fomenti el desenvolu-pament de la investigació translacio-nal de qualitat.

Els directors dels cinc programes sónJoan Albanell, del programa de recercaen càncer, Jordi Sunyer, del d’epidemio-logia i salut pública, Ferran Sanz del d’in-formàtica biomèdica, Rafael de la Torredel de neuropsicofarmacologia i JaumeMarrugat, del de processos inflamatorisi cardiovasculars. El director de l’IMIM-Hospital del Mar, Miguel López-Botet,ens explicarà aquesta nova organitzacióen més detall en una propera edició del’El·lipse.

IMIM-Hospital del Mar is being

restructured

Following the recommendations of thestrategic committee for research ofthe IMAS and the external scientific

committee, the IMIM-Hospital del Mar willbe organised into five new research pro-grams. The aim is to develop a high qual-ity translational research by promotingmore interaction amongst scientists anda major projection towards the hospital.

The directors of the five new programsare Joan Albanell, for the research programin cancer, Jordi Sunyer, for epidemiologyand public health, Ferran Sanz, for the pro-gram on biomedical informatics, Rafael dela Torre for neuropsychopharmacology andJaume Marrugat, for inflammatory and car-diovascular processes. The director ofIMIM-Hospital del Mar, Miguel López-Botet,will explain the details of this new organi-sation in an upcoming issue of El·lipse �

IMIM-HOSPITAL DEL MAR

CONFERÈNCIES PRBB-CRG / CONFERENCES PRBB-CRG Conference Programme sponsored by the CRG and the PRBB Foundation

Ciència www.prbb.org | desembre de 2007 4

GRUP DE RECERCA / RESEARCH GROUP

LAURE BALLY-CUIF, December 3.

Bally-Cuif, from the GSF-ResearchCentre at the Institute of Mamma-lian Genetics in Neuherberg, Germa-ny, aims to unravel the mechanisms

and factors coordinating neurogenesis andneuronal specification and function in the verte-brate brain. They use the zebrafish midbrain-hind-brain, which harbours crucial neuronal popula-tions involved in social behaviour control, as amodel system and they combine genetic ap-proaches (mutagenesis, transgenesis) with ma-nipulations of the embryonic and adult brain.They further approach the outcome of neuroge-nesis control by focusing on one specific aspectof social behaviour, drug addiction.

ERIK HJ. DANEN, December 10.

Danen, from the Division of Toxico-logy of the Leiden/Amsterdam Cen-ter for Drug Research (LACDR) atLeiden University, the Netherlands,

is trying to understand the regulation of cellproliferation and motility, including tumor inva-sion. His main focus of interest are integrins,which are signalling proteins involved in theseprocesses, but his interest in cell to cell com-munication and signalling expands to otherprotein families such as the Rho GTPases andthe Src Family Kinases.

RANULFO ROMO, December 14.

Romo, from the Instituto de Fisio-logía Celular at the Universidad Na-cional Autónoma de México (UNAM)in México, D.F, combines psycho-

physical and neurophysiological experiments toinvestigate the neural codes for perceptual dis-crimination. Current research in his lab aims tounderstand how sensory experiences arisefrom activity of brain circuits in primates. Theobjective is to understand the representationof an external signal in the CNS (central nerv-ous system) with the aim to elucidate percep-tion, memory, learning, and purposive motorbehaviour.

PHILIPPE BENAROCH, December

17. Benaroch, from the InstituteCurie in Paris, France, is interestedin intracellular transport and immu-nity. In particular, he is studying the

functioning of the multi-vesicular endosome(MVB) machinery. MVBs are subcellular com-partments that are considered as late endo-somes and are central for HIV assembly aswell as for peptide loading onto MHC II (classII molecules from the Major HistocompatibilityComplex), who then present the peptides de-rived from antigens to CD4+ helper T lympho-cytes.

Maruxa Martínez-Campos

El Laboratori d’Assaigs Clínics situata la segona planta del PRBB i diri-git per Magí Farré, fa més de 20

anys que estudia els efectes de les dro-gues d’abús, com l’èxtasi (MDMA) o elcannabis, tant a nivell fisiològic commental. A nivell fisiològic, es fan estu-dis cardiovasculars i de rendiment psi-comotor, així com mesures de la pressióarterial i estudis de sang per saber lafarmacocinètica de les drogues, és a dircom es metabolitzen, com es distribuei-xen, etc. Els efectes mentals s’estudiena través de qüestionaris i d’estudis con-ductuals, així com amb imatges cere-brals PET (tomografia d’emissió de po-sitrons) i RMF (ressonància magnèticafuncional), que es fan a l’IAT, un altrecentre del PRBB. El laboratori, que comp-ta amb 12 llits a les seves instal·lacions,també duu a terme assaigs clínics en Fa-se I i II per a estudiar l’eficàcia i tolera-bilitat de nous fàrmacs.

Tots els estudis han de seguir un pro-tocol d’assaigs clínics que pot trigar en-tre 5 mesos i un any a ser acceptat pelComitè Ètic d’Investigació Clínica local iper l’Agència Espanyola del Medica-ment. Els estudis, a més, han de ser do-ble-cec: ni el pacient ni el científic sabensi el que es pren el pacient és una dro-ga o un placebo. Segons Farré sovinthi ha sorpreses que exemplifiquen l’im-portant paper que juga la ment. Perexemple, un estudi fet fa anys per JordiCamí, actual director del PRBB i crea-dor d’aquest laboratori, va demostrarcom la manipulació de l’expectativa —elpensar que estàs prenent una drogaquan no ho estàs fent, o a l’inrevés— eratant o més important que l’efecte realde la droga.

Alguns dels estudis actuals del labora-tori, que poden durar des d’un dia a unany, tracten sobre l’efecte de les droguesen la inhibició del metabolisme de medi-caments. D’altres estudis analitzen comalgunes mutacions genètiques poden ferque les drogues ens afectin de maneresdiferents, o la diferència en l’efecte del’èxtasi entre homes i dones. Segons Far-ré, la contribució més important del grupha estat entrar en el camp de l’èxtasi, on

Estudiant l’efecte de drogues en humans

of drugs of abuse, such as ecstasy (MDMA)or cannabis, for more than 20 years.

They do cardiovascular and motor ac-tivity performance studies, as well as ar-terial pressure measurements and bloodanalyses to learn about the pharmaco-kinetics of drugs; how they are metabo-lized and distributed, etc. The mental ef-fects are studied through questionnairesand behaviour studies, as well as by PET(positron emission tomography) andFMR (functional magnetic resonance) ofthe brain. These are done at the IAT, lo-cated also at the PRBB. The laboratory,which has 12 beds on its premises, alsodoes phase I and II clinical trials tocheck the efficiency and tolerance ofnew drugs.

All the studies must follow a clinicalassays protocol, which can take between5 and 12 months to be accepted by thelocal Ethics Committee for Clinical Re-search and by the Spanish Drug Agency.The studies must also be double-blind:neither the patient nor the scientistknows whether the patient is taking adrug or a placebo. According to Farré,there are often surprises that exemplifythe important role played by the mind.For example, in a study done years ago

by Jordi Camí, founder of this laboratoryand currently the director of the PRBB,it was demonstrated that the manipula-tion of the expectations —to think youare taking a drug when you are not, orthe other way around— was as importantthan the real effect of the drug.

Some of the current studies of thelaboratory, which can last from one sin-gle day to a whole year, are about the ef-fects of recreational drugs in the inhibi-tion of the metabolism of medications.Other studies are about how some ge-netic mutations can make the drugs af-fect us in different ways, or about the dif-ferent effects of ecstasy in men andwomen. According to Farré, the most im-portant contribution of the group hasbeen in the ecstasy field, in which theyhave done clinical studies that had nev-er been done before. Another character-istic of the group, nearly unique in theworld, is that pretty much all the researchprocess is done in humans; the substan-ces are administered and their effects,the drugs concentration and their meta-bolites in different biological fluids aremeasured.

The clinical assays laboratory, apartfrom its own studies, also offers serv-ices to third parties, including pharma-ceutical companies such as GSK (Gla-xoSmithKline). They also collaboratewith the psychiatry and drug addictionservice of the Hospital del Mar, andwith Jaume Marrugat, director of the re-search program on inflammatory andcardiovascular processes. With him theydo studies about nutrition, such as theeffects of antioxidants in olive oil orwine �

han fet estudis clínics que no ha fet mainingú. Un altre tret diferencial del grup,gairebé únic al món, és que gairebé tot elprocés de recerca es fa en humans:s’administren les substàncies i se’n me-suren els efectes i les concentracions delfàrmac i el seus metabòlits en els dife-rents fluids biològics.

El laboratori d’assaigs clínics, a mésdels seus propis estudis, ofereix tambéserveis a tercers, com és el cas d’in-dústries farmacèutiques com GSK (Gla-xoSmithKline). També es col·labora es-tretament amb el servei de psiquiatria itoxicomanies de l’Hospital del Mar i ambJaume Marrugat, director del programade recerca en processos inflamatoris icardiovasculars de l’IMIM-Hospital delMar, fent estudis sobre nutrició, com eldels efectes anti-oxidants de l’oli d’oli-va o del vi.

Studying the effect of drugs

in humans

The clinical assays laboratory atIMIM-Hospital del Mar, located onthe second floor of the PRBB and

directed by Magí Farré, has been study-ing both the physiologic and mental effects

LABORATORI D’ASSAIGS CLÍNICS DEL PROGRAMA DE RECERCA

EN NEUROPSICOFARMALOGIA DE L’IMIM-HOSPITAL DEL MAR - MAGÍ FARRÉ

Sala d’assaigs clínics, a la segona planta del PRBB, al costat Hospital del Mar

Ciència5 desembre de 2007 | www.prbb.org

NOTÍCIES GENERALS / GENERAL NEWS

Rosa Manaut / Marta Calsina

L’antropòleg americà Scott Atran i elpsiquiatra Adolf Tobeña van ser elsprotagonistes del diàleg «Personali-

dad y contexto social del terrorismo isla-mista» el passat 21 de novembre a l’Au-ditori del PRBB.

L’acte, organitzat per la càtedra de laUAB «El cervell social» i l’IMIM-Hospitaldel Mar, tenia per objectiu respondre a lanecessitat d’analitzar des de la ciènciales bases biològiques i socioculturals queenvolten als protagonistes del conflicte.

Atran, expert mundial en terrorisme is-lamista, va exposar les claus del contextsociocultural que alimenta el terrorisme.Entre els ingredients que perfilen el mo-del de terrorista i que suposen un repteper als models tradicionals de reconci-

Com pensen els terroristes islàmics?del Mar, had the aim of responding to theneed of analysing, from a scientific pointof view, the biological and socio-culturalbases that surround the main charactersof the conflict.

Atran, a world expert in Islamic terror-ism, exposed the keys of the socio-cul-tural context that feeds terrorism.Amongst the ingredients that create themodel of the new terrorist and that rep-resent a challenge for the traditionalways of reconciliation, are the absenceof empathy, the personal immolation,and the lethal ‘altruism’. Following Atran,Adolf Tobeña, UAB professor in psychia-try, invited the assistants to an itin-erary through the brain of the suicides.The event finished with the projection ofthe documentary “The Madrid Connec-tion” and the opinion of its director, the jour-nalist Justin Webster �

liació hi figuren l’absència d’empatia,l’autoimmolació i l’«altruisme» letal. Acontinuació, els participants varen as-sistir a un itinerari pel cervell dels suïci-des de la mà d’Adolf Tobeña, catedràticen psiquiatra de la UAB. L’acte finalitzàamb la projecció del documental «TheMadrid Connection» i la opinió del seu di-rector, el periodista Justin Webster.

How do Islamic terrorists think?

The American anthropologist ScottAtran and the psychiatrist Adolf To-beña were the main protagonists of

the event “Personality and social contextof the Islamic terrorism” that took placelast November 21 at the PRBB Confer-ence Hall.

The event, organised by the UAB chair“The social brain” and the IMIM-Hospital

Gònades de pollastre

FOTO CIENTÍFICA / SCIENTIFIC PHOTO

En aquesta imatge del CMRB s’ob-serven en vermell les cèl·lules ger-minals primordials d’un embrió de

pollastre de 6 dies colonitzant la gònada(l’òrgan sexual), tenyida de verd amb elsnuclis cel·lulars en blau.

Les cèl·lules germinals primordialsapareixen a la zona apical de l’embriód’un dia i durant el desenvolupamentembrionari migren per la cresta genitalfins arribar a les gònades, on es dife-rencien en cèl·lules germinals adultes.L’interès de l’estudi de les cèl·lules ger-minals primordials radica en el manteni-ment de part de les característiques dela pluripotencialitat cel·lular en aquestescèl·lules i en com aquesta pluripoten-cialitat es perd al llarg del desenvolupa-ment.

Chicken gonads

In this image by the CMRB you canobserve in red the primordial germinalcells of a 6 days old chicken embryo

colonizing the gonads, the sexual organswhich are stained in green with the nu-clei in blue.

Primordial germinal cells appear atthe apical zone in a 1-day embryo andduring embryonic development they mi-grate through the genital crest until theyarrive to the gonads. There they will dif-ferentiate into adult germinal cells. Theinterest of the study of primordial germi-nal cells lies on the maintenance of partof the characteristics of cellular pluripo-tency and on how this pluripotency is lostduring development �

Com el cervellens enganyaMaruxa Martínez-Campos

És possible veure una mà que ésòbviament de goma i tenir la sen-sació que és teva, o creure que el

teu nas fa més de metre i mig. Els mésde 350 visitants a la fira científica «Lesil·lusions del cervell», celebrada el pas-sat 28 d’octubre a la Sala 2 Razzmatazz,són ara conscients de com la percepciódel nostre cos és fàcilment modificable.

Aquesta fira, que va tenir lloc dins delcontext de l’any de la ciència, va ser or-ganitzada per la Mara Dierssen, del CRG,amb el finançament de la Fundació Es-panyola de Ciència i Tecnologia (FECYT) idel CRG. El CRG també participà a l’or-ganització, junt amb el periodista científicGuillermo Santamaria, qui es va encar-regar de la producció, i varis grups de re-cerca en neurobiologia, comunicació in-teractiva i fisiologia que es van desplaçarper a formar part d’aquesta iniciativa. Lainiciativa pretenia dur les neurociènciesal carrer, a través d’experiments que sor-prenen i fan qüestionar les coses. En se-gon lloc, apropar als científics i als col·lec-tius de malalts per tal d’establir contac-tes, objectiu que ja s’ha aconseguit ambuna futura col·laboració entre investiga-dors de la UPF i una associació de nens

autistes. Per últim, remarcant l’estretarelació entre ciència i art, es va oferir ajoves grups de música desconeguts l’o-portunitat de tocar en públic. Durant lacelebració es va presentar per primeravegada un tema composat per una noiaamb Síndrome de Down (SD). Aquest fetha inspirat una col·laboració entre la Fun-dació Catalana de Síndrome de Down i elgrup de rock en el que canta Dierssen;nens amb SD escriuran lletres de can-çons i el grup en composarà la música.

How the brain tricks us

It is possible to see a hand which is ob-viously fake and have the feeling that itis your own; or to think that your nose

is more than 1.5 meters. The more than350 visitors to the scientific fair “Brain il-lusions”, celebrated last October 28 atthe Sala 2 Razzmatazz, are now cons-cious of how the perception of our body issomething easy to manipulate.

This fair, which took place within thecontext of the Science Year, was organ-ised by Mara Dierssen, from the CRG,and was financed by the Spanish Foun-dation for Science and Technology (FE-CYT) and the CRG. The CRG also helpedwith the organisation, together with sci-ence journalist Guillermo Santamaria,who worked on the production, and sev-eral neurobiology, interactive communi-cation and physiology research groupswho came to be part of this initiative.

The fair had several aims. On the onehand, to bring neurosciences to the streets,through experiments that surprise andmake one question things. Secondly, to getscientists and patient associations closer,in order to establish contacts: this objectivewas met with a future collaboration betweenUPF researchers and an association ofautistic children. Finally, to emphasize theclose relationship between science and art.Several unknown young music groups weregiven the chance to play in public. Duringthe celebration there was also a première ofa music theme composed by a girl withDown Syndrome (DS). This fact inspiredcollaboration between the Catalan Foun-dation for Down Syndrome and the rockgroup in which Dierssen sings. Childrenwith DS will write the lyrics of the songs,and the group will compose the music �

www.prbb.org | desembre de 2007 6Diversitat

Rosa Manaut / Marta Calsina

Investigadors del programa de Recercaen Informàtica Biomèdica (GRIB) del’IMIM-Hospital del Mar i la UPF, coordi-

nats per Gianni De Fabritiis, han ideat unasorprenent iniciativa computacional, l’ano-menada plataforma www.ps3grid.net. Aques-ta permetrà a qui estigui interessat posarla seva consola de videojocs a disposicióde la ciència internacional d’alt nivell.

En només uns segons, els usuaris po-den descarregar a un pen drive d’1 GBel programa des de la pàgina webhttp://www.ps3grid.net/live i insertar-lo ala seva Playstation 3 (PS3). Aleshores, laPS3 es connectarà al servidor PS3GRID iposarà el potent processador Cell, inclòsen la nova consola, a fer càlculs científics.Per continuar jugant normalment a laPlaystation 3 només cal reiniciar-la.

Gràcies al processador Cell de la PS3,els càlculs es realitzaran a una velocitat16 vegades superior a la d’un PC nor-mal. Segons De Fabritiis «la unió de laforça computacional de les PS3 podriaaconseguir les prestacions d’un potentsuperordinador, donat que hi ha en elmón 3 milions de consoles PS3». Aquestagran capacitat de càlcul és essencial pera la simulació del comportament de bio-molècules microscòpiques.

El projecte ja està en funcionament icompta amb unes 130 màquines con-nectades, totes elles ubicades fora d’Es-panya. Es necessita, però, la incorporacióde com més gent millor per augmentar lacapacitat de càlcul.

Helping science whilst playingvideogames

Researchers at the Research pro-gram on Biomedical Informatics(GRIB) at the IMIM and the UPF

have invented a surprising computation-al initiative, the www.ps3grid.net plat-form. This will allow those interested inparticipating to put their own videogameconsole at the disposal of high-level in-ternational science.

In only a few seconds, users candownload the program from the websitehttp://www.ps3grid.net/live onto a 1 GBpen drive and insert it into their Play-station 3 (PS3). The PS3 will then beconnected to the PS3GRID server, whichwill use the powerful Cell processor in-cluded in the new console to make sci-entific calculations. To go back to avideogame, you just need to restart thePS3.

Thanks to the Cell processor, molec-ular calculations will be carried out 16times faster than with a normal PC. Ac-cording to De Fabritiis, “the combinedcomputational force of the PS3s reachesthe features of a powerful supercomput-er, given that there are 3 million PS3s inthe world”. And this big calculation ca-pacity is essential for the simulation ofthe behaviour of microscopic biomole-cules.

The project is already under way andso far there are some 130 machinesconnected, all of which are located out-side Spain. But more are needed in or-der to increase the calculation capa-city �

Ajuda a la ciència jugant a la PlayStation

EL JOC / THE GAME

ART AL PRBB / ART AT THE PRBB

De cometes i de cèl·lules al PRBBIsabel Ràfols

Un cometa de viatge que travessauna galàxia, directe cap al foratnegre veí… de cap a la dimensió

desconeguda! Una cèl·lula en ple pro-cés de mitosi, tranquil·lament envoltadad’altres elements aliens a la seqüènciade la creació. És Ras 3, i és el primerque veieu cada matí a la recepció delPRBB.

Ferran García Sevilla (Palma de Ma-llorca, 1949) va començar als anys 80,amb regust elemental, instintiu, elimi-nant la distància entre les cultures pri-mitives i el graffiti urbà. La pintura deGarcía Sevilla a vegades sembla un celde focs artificials, una dansa tribal,d’altres, i també provoca, denuncia i fapensar en el temps, l’espai i el color.El pintor diu de sí mateix: «jo no pintoels quadres, els quadres em pinten ami». És el temps que fa els humans, ino a l’inrevés. I la pintura només n’ésel rastre, l’estela que deixa el come-ta. Ara que les tardes es confonenamb la nit, quan sortiu del parc, passatel control d’accés i a punt de marxarcap a casa, mireu enrera: tanta llumpromet que un dia d’aquests arribaràla primavera.

Of comets and cells at the PRBB

Atravelling comet that crosses agalaxy, directly towards the neigh-bouring black hole... directly to

the unknown dimension! A cell in themiddle of the mitotic process, quietlysurrounded by other elements that arestrange to the sequence of creation. Itis Ras 3, and it is the first thing yousee every morning at the PRBB recep-tion.

Ferran García Sevilla (Palma de Ma-llorca, 1949) started in the 80s, with aslight elemental, instinctive feel abouthis works, eliminating the distance be-tween the primitive cultures and the ur-

ban graffiti. The paintings of GarcíaSevilla seem sometimes a sky of fire-works, a tribal dance; other times it pro-vokes, denounces and makes one thinkof time, space and colour. The paintersays of himself: “I don’t paint pictures,the pictures paint me”. It is time thatmakes humans, not the other wayaround. And painting is only a trace, thetail that the comet leaves. Now thatthe afternoons get confused with thenights, just after you have crossedthe access control and you are about togo home, look back: so much lightpromises that one of these days springwill arrive �

© J

ordi

Cas

añas

IMIM-HOSPITAL DEL MAR / UPF

El CREAL assessora sobre salut i pol·lució El 15 de novembre investigadors delCREAL van presentar a representantsmunicipals i de la Generalitat els resul-tats de l’estudi sobre els beneficis pera la salut de la reducció de la pol·lució aBarcelona.

CREAL advises about health and pollutionOn November 15, researchers of the CRE-AL presented to the Generalitat and tomunicipal representatives the results oftheir study about the health benefitsof the reduction of pollution in Barcelona.

Relleu a la Direcció de l’IMASDes de l’1 de desembre Xavier Castellsi Oliveres, cap del servei d’EpidemiologiaClínica de l’Hospital del Mar, és el nou di-rector mèdic de l’IMAS. Per altra banda,Jaume Raventós, conseller del ConsorciHospitalari de Catalunya substitueix coma conseller delegat de l’IMAS a Jordi Va-rela, qui es farà càrrec de l’Hospital deSant Pau.

Replacements at IMAS Since December 1 Xavier Castells iOliveres, head of the clinical epi-demiology service of the Hospital delMar, is the new medical director ofthe IMAS. On the other hand, JaumeRaventós, member of the Board ofthe Consorci Hospitalari de Catalunyawill substitute Jordi Varela as themanaging director of IMAS. Varela willbe in charge of the Hospital de SantPau.

Nova pàgina web de l’IATL’Institut d’Alta Tecnologia (IAT) haredissenyat la seva pàgina web(www.iat-prbb.com) que ofereix l’in-formació més clara i agrupada, aixícom moltes imatges d’alta qua-litat.

New website for the IAT The Institute of Advanced Technology(IAT) has re-designed its homepage(www.iat-prbb.com), which offers clearlyorganized information and many highquality images �

NOTÍCIES GENERALS / GENERALS NEWS

Instruccions per jugar al

Sudoku:

Completa els 9 quadrats deltaulell (81 caselles en 9 files i9 columnes), omplint les case-lles buides amb números del’1 al 9, sense que es repetei-xi cap nombre en una mateixafila, columna o quadrat.

Instructions to play Sudoku:

Fill in the 9 squares of the box(which has 81 little squaresin 9 rows and 9 columns), fill-ing in the empty little squa-res with numbers from 1 to9, without repeating any num-ber in a given row, column orsquare �

CIÈNCIA AL DESCOBERT / SCIENCE UNCOVERED NOTÍCIES GENERALS / GENERAL NEWS

7 desembre de 2007 | www.prbb.org

Francisco Javier Fernández

La tomografia per emissió de posi-trons (PET) permet de mesurar l’ac-tivitat metabòlica dels teixits del

cos i visualitzar els processos cel·lularsi moleculars en directe. Així es detectenles patologies abans que es converteixinen lesions anatòmiques i es facilita unaveritable investigació translacional.

L’exploració es fa emprant una quanti-tat molt petita —per sota de qualsevol llin-dar tòxic— d’un element radioactiu, unisòtop emissor de positrons, que serveixper marcar una molècula o un nou fàrmac,i que un cop marcats es converteixen enradiotraçadors o radiofàrmacs. Avui dian’hi ha més de 100, dels quals la FDG-18(un anàleg de la glucosa) és la més utilit-zada en estudis de neurologia, psiquiatriai cardiologia i sobretot, en càncer. I és quela PET treu partit d’una característica es-sencial de les cèl·lules malignes: creixenmolt més ràpid que les normals i per tantnecessiten més quantitat de glucosa.

Un cop injectat via intravenosa, el radio-traçador segueix la seva ruta metabòlicanormal emetent un senyal lluminós que esdetecta amb una càmera PET. Això permetlocalitzar els focus de creixement anormalso, si es tracta de nous fàrmacs, veure ons’acumulen, com i quan s’eliminen i qui-na és la dosi més adequada, permetent dedesenvolupar medicaments més eficaçosi segurs amb menys temps i diners. A més,la PET és 100% no invasiva i permet depracticar repetides exploracions.

L’IAT (Institut d’Alta Tecnologia), situat alsoterrani del PRBB, ofereix anàlisis PET enhumans i micro-PET en ratolins a tots els cen-tres del PRBB i a empreses farmacèutiques.

Seeing inside the body

Positron Emission Tomography (PET)is used to measure tissue meta-bolic activities and to visualise cel-

lular and molecular processes in vivo. Itallows the detection of pathologies be-

fore they become anatomical lesions, fa-cilitating a real translational research.

The exploration is done with a smallamount —below any toxic threshold— ofa radioactive element, an isotope whichemits positrons and which is used to labela molecule or a drug, which are thencalled radiotracers. There are more than100 of those, and FDG-18 (a glucose ana-logue) is the most widely-used in neurolo-gy, psychiatry and cardiology, and espe-cially in cancer studies, because malig-nant cells grow much faster than normalcells and so they need more glucose.

Once injected intravenously, the ra-diotracer follows its metabolic route,emitting a luminous signal which is de-tected by a PET camera. This allows usto localise the focus of abnormal growthor, if we are studying new drugs, we areable to see where they accumulate, howand when they are eliminated, and whatthe most appropriate dose is. So, we candevelop more efficient and secure drugsin less time and with less money. Also,PET is 100% non-invasive so one can dorepetitive explorations.

The Institute of Advanced Technology(IAT), located at the PRBB, offers PETanalyses in humans and micro-PET analy-ses in mice to all the centres at the PRBBand to pharmaceutical companies �

Veure dins del cos

Diversitat

Rosa Manaut

Jaume Marrugat, director del programade processos inflamatoris i cardiovas-culars de l’IMIM-Hospital del Mar, ha

participat en el DVD de la campanya de di-vulgació de la Marató de TV3, que aquestany tracta de les malalties cardiovascu-lars. La Marató intenta obtenir fons per ala recerca sobre malalties que encara notenen una curació, així com sensibilitzar ala població en relació amb la seva reper-cussió social. 200 metges realitzaran3.000 conferències per tota Catalunya,dirigides a uns 100.000 alumnes i a uns2.000 adults, usant el DVD en el que Mar-rugat participa com a expert.

Exploració neurològica realitzada amb 18-FDG PET

CATALÀ PER A GUIRIS / CATALAN FOR FOREIGNERS

Pel Nadal, «Els pastorets»

Els Pastorets, de (by) Josep MariaFolch i Torres (Barcelona, 1880-1950), fou (was) estrenada per

(for) primera (first) vegada (time) el 24de desembre (December) de 1916, al(at the) Coliseu Pompeia; i (and) re-estrenada en el Teatre Català Romea,el (the) dia (day) 19 de desembre de1918. Des d’aleshores (since then)ha estat representada per (by) cente-nars (hundreds) de grups de teatre(theater) arreu de (all over) Catalu-nya (Catalonia), convertint-se (becoming)—d’aquesta (this) manera (way)— enl’obra (piece) més (more) representa-da de la producció teatral catalana detots (all) els temps (times) i en un in-gredient imprescindible (indispensa-ble) de les festes nadalenques (Chris-tmas celebrations) a Catalunya.

La historia (story) explica (tells)com dos (two) pastors (shepherds)

catalans es perden (get lost) al bosc(forest) i després (after) de moltes(many) peripècies (unexpected adven-tures) amb (with) el dimoni (devil), aqui sempre (always) aconsegueixen(manage) enganyar (to fool), van a ado-rar (worship) al nen (child) Jesús, talcom (as) els ha anunciat (announce)l’Àngel.

EL PLAT PREFERIT DE… / THE FAVOURITE DISH OF…

Josipa Bilic (CMRB): «Bacallà blanc»

Ingredients (per a 6 persones): 1 ba-callà sec (400 g), 200 ml d’oli d’oliva,5-6 dents d’all a trossets, 1 cullerada

de julivert, sal i pebre «White Bakalar» (bacallà blanc) és un

plat nadalenc tradicional de Croàcia. Pera preparar-lo, colpegeu el bacallà secamb un martell de fusta. Poseu-lo en unpot gran i remulleu-lo en aigua durant to-ta la nit. Al dia següent canvieu l’aigua,afegiu sal i cuineu-lo. Deixeu-lo bullir abaix foc fins que la carn estigui quasi fe-ta. Treieu-lo del foc i deixeu-lo en remulluns 10 min. Guardeu una mica del brouque ha quedat i treieu-li la pell i les es-pines al bacallà. Un cop net, talleu lacarn del peix en trossos petits, afegiuall, julivert, oli i barregeu-ho tot plegat(fent servir una batedora si cal) fins quees converteixi en una pasta. El bacallàblanc es pot servir com a primer platamb una salsa especial (mlinci) o es potuntar en una torrada. Zivjeli!

Josipa Bilic (CMRB) recommends:

“White Codfish”

Ingredients (for 6 people): 1 dry baka-lar (codfish) (400 g), 200 ml of oliveoil, 5-6 finely chopped/crushed gar-

lic cloves, 1 tablespoon of parsley, saltand pepper

“White Bakalar” (white codfish) is atraditional Christmas meal in Croatia. Toprepare it, beat the dry codfish with awooden hammer. Put it in a big pot andsoak it in water overnight. The next day,change the water, salt it, and cook it. Letit boil on low fire until the meat is almostdone. Remove it from the fire and leaveit standing for 10 min. Take the fish out(save some of the water where it wascooked), and clean it from the skin andbones. Once cleaned, cut the white fishmeat into small pieces, add garlic, pars-ley, oil and mix all together (one can mixit with a mixer) until it becomes paste-like. This dish is served as a first dishwith a special kind of pasta (mlinci) or itcan be spread on a toast. Zivjeli! �

Glòria Lligadas

Luis Serrano, del CRG, ha estat undels tres investigadors espanyolsnomenats aquest any com a nous

membres de la secció de Ciències Na-turals de la «Real Academia de Cien-cias». Aquesta secció consta de 80 cien-tífics escollits des de 1964, entre elsquals hi ha 4 Premis Nobel. El nomena-ment de Serrano s’uneix als altres delsque ja gaudeix, com el de membre de laSociedad de Bioquímica Española o del’EMBO. Serrano és a més assessor cien-tífic de diverses empreses, algunes fun-dades per ell mateix.

Luis Serrano entra a la «Real Academia de Ciencias»

Luis Serrano enters the Spanish

“Royal Academy of Sciences”

Luis Serrano, from the CRG, hasbeen one of the three Spanish sci-entists selected to become new

members of the Natural Sciences sec-tion of the “Royal Academy of Sciences”.This section has 80 members who havebeen chosen since 1964, amongstwhich there are four Nobel Prize winners.His new membership joins the otherones he already has, such as the Spa-nish Biochemistry Society membershipor that of the EMBO. Serrano is also sci-entific assessor of several companies,some of them founded by him. �

Jaume Marrugat

at the “Marató de TV3”

Jaume Marrugat, from the IMIM-Hos-pital del Mar, has participated as anexpert on the DVD of the “Marató de

TV3” outreach campaign, which this yeartreats cardiovascular diseases.

The “Marató” aims to obtain moneyfor research on diseases which haveso far no definitive cure and to raiseawareness about their social repercus-sions.

This year, 200 doctors will give 3,000conferences all over Catalonia to about100,000 students and 2,000 adults us-ing of the DVD in which Marrugat ap-pears as the expert �

Jaume Marrugat a la Marató de TV3

Diversitat www.prbb.org | desembre de 2007 8

«El sector biomédico se une para «agi-

lizar» el proceso de investigación de

nuevos fármacos» ABC, 27 de novembre

de 2007

Ferran Sanz, vicerrector de la UniversitatPompeu Fabra i director del programad’informàtica mèdica de l’IMIM, és mem-bre de la «Plataforma de MedicamentosInnovadores», formada pels professio-nals del sector biomèdic farmacèuticespanyol. Aquesta plataforma té com aobjectiu aprofitar les capacitats dels hos-pitals, universitats i centres de recercaper a la creació de medicaments de for-ma menys costosa i més ràpida.

«Razones para no decidir con prisas»,

El País, 6 de novembre de 2007

Miquel Porta, de l’IMIM-Hospital del Mar,és un dels signants d’un article on esdebat la necessitat d’incloure la nova va-cuna contra el virus del papil·loma en elcalendari oficial de vacunacions

«Adiós genoma, hola transcriptoma»,

El País, 21 de novembre de 2007

El sisè Simposi Anual del CRG ha estatl’escenari on alguns dels biòlegs mole-culars que encapçalen la recerca del ge-noma a nivell mundial han començat adiscutir què significa realment el concep-te «gen», davant del canvi de perspectivaderivat de la constatació de que el DNA

no actua d’una manera tan lineal comoes creia, sinó que l’RNA, fins ara consi-derat només un missatger, és també unproducte final amb funcions importants.

«Una vía de trabajo complementaria a la

clonación terapeútica», El Mundo, 20 de

novembre de 2007

El director del CMRB, Juan Carlos Izpi-súa, comenta que la recentment publi-cada inducció de pluripotencialitat desde cèl·lules adultes no es pot usar en-cara en humans, ja que podria produircàncer degut als virus utilitzats per in-sertar els gens en les cèl·lules humanes.Per això, diu, el seu equip està treballantper evitar aquests problemes, i afirmaque la tècnica de transferència nuclearno es pot abandonar encara.

«Las terapias biológicas deben usarse

con cautela en EPOC», Diario Médico,

14 de novembre de 2007

Joaquim Gea, de l’IMIM-Hospital del Mar,afirma que les teràpies biològiques an-tiinflamatòries sistèmiques poden provo-car efectes deleteris en els pacients ambmalaltia pulmonar obstructiva crònica(MPOC), segons un estudi que el seu grupha publicat recentment a la revista Euro-pean Respiratory Journal. Els resultats del’estudi poden canviar les pautes de trac-tament actual d’aquests malalts �

RECULL DE PREMSA / PRESS SELECTION

Direcció:

Jordi Camí, Reimund Fickert i Elvira LópezAssessor:

Manuel LamasRedacció:

Maruxa Martínez-CamposComitè editorial:

Rosa Manaut (IMIM-HMar/CREAL)Marc Permanyer (UPF)

Núria Pérez (UPF)Glòria Lligadas (CRG)Dolores Otero (CMRB)

Mercè Mascarell (IAT-Inforpress)Maribel Pérez (Hospital del Mar)

Centres:

Institut Municipal d’Investigació Mèdica (IMIM-Hospital del Mar)

Departament de Ciències Experimentals i de la Salut dela Universitat Pompeu Fabra (CEXS-UPF)Centre de Regulació Genòmica (CRG)

Centre de Medicina Regenerativa de Barcelona (CMRB)Institut d’Alta Tecnologia (IAT)

Centre de Recerca en Epidemiologia Ambiental (CREAL)Adreça:

Parc de Recerca Biomèdica de Barcelona (PRBB)c/ Dr. Aiguader, 88 • E-08003 Barcelona

E-mail: comunicacio@prbb.orgWeb: www.prbb.org

Disseny i impressió:

ALTÉS arts gràfiques, s.l.

Si voleu una còpia gratuita d’aquest diari si us plau contacteu-nos a comunicacio@prbb.com

LA FOTO DEL MES / PHOTO OF THE MONTH

ELS NENS I EL PRBB / CHILDREN AND THE PRBB

PRBB sense fronteres:

el PRBB a la sortida

de la Barcelona World Race

Fotografia de / Photography by

Elinor Thompson (PRBB)

Dibuix de la seva mare, per Alicia Maldonado, 8 anys

Envieu les vostres fotos del PRBB a / Send your pictures of the PRBB to: comunicacio@prbb.com