ELABORACIÓ DEL PRESSUPOST I SICALWIN · General, així com la previsió d’ingressos i despeses...

ELABORACIÓ DEL PRESSUPOST

I SICALWIN

Àrea de Presidència

Intervenció general

Servie d’Assietnència a la Gestoó Econòmica Local

Organització i Coordinació: Intervenció General

Servei d’Assistència a la Gestió Econòmica local

Documentació realitzada per: Secció d’Assessorament municipal

Elaboració del pressupost i Sicalwin

Índex

•El pressupost.

•Ordre EHA/3565/2008, de 3 de setembre, per la qual s’aprova l’estructura dels pressupostos de les entitats locals

•Ordre HAP/419/2014, de 14 de març, que modifica l’Ordre EHA/3565/2008, de 3 de setembre.

•Preparació d’un nou exercici

•Manual d’Elaboració del Pressupost amb el programa Sicalwin.

EL PRESSUPOST







El pressupost

Índex

•El pressupost. Definició

•Marc legal del pressupost

•Principis pressupostaris

•Classificacions pressupostàries

•Previsions d’ingressos corrents

•Previsions de despesa corrent necessària

•El màxim de recursos a generar

•L’altra despesa corrent

•Els projectes d’inversió

Els pressupostos Generals de les Entitats Locals constitueixen l’expressió

xifrada, conjunta i sistemàtica de les obligacions que, com a màxim, pot

reconèixer l’Entitat, i els seus Organismes Autònoms, i dels drets que es

preveuen liquidar durant el corresponent exercici, així com les previsions

de ingressos i despeses de les societats mercantils amb capital propietat

íntegrament de l’Entitat Local corresponent. (Art. 162 del Text refós de la

Llei reguladora de les Hisendes Locals, real decret legislatiu 2/2004).

Amb l’aprovació de la Llei orgànica 2/2012 de 27 d’abril, d’EstabilitatPressupostària i Sostenibilitat Financera, l’elaboració, l’aprovació i

l’execució del pressupost haurà de respectar l’estabilitat pressupostària,

l’objectiu de deute públic i el compliment de la regla de la despesa, així

com també donar compliment del Real Decret 1463/2007, de 2 de

novembre, pel qual s’aprovà el reglament de la Llei d’Estabilitat

Pressupostària de 2001, en la seva aplicació a les entitats locals, en la

part que no contradiu a la nova llei, que son les que no estan derogades.

NIVELL DE LLEI:

RDL 2/2004, Text Refós de la Llei Reguladora de les Hisendes Locals.

(antiga Llei 39/1988).

LO 2/2012, de 27 d’abril, d’Estabilitat Pressupostària i Sostenibilitat

Financera

NIVELL REGLAMENTARI:

El RD 500/1990, desenvolupa el Capítol I del Títol VI de la Llei 39/1988

Reguladora de les Hisendes Locals: Contingut i aprovació, crèdits i la

seva aprovació, execució i liquidació i normes específiques per a

Organismes autònoms i Societats Mercantils.

L’Ordre Ministerial de 3/12/2008, desenvolupa la estructura

pressupostària de les entitats locals (substitueix antiga ordre de 20 de

setembre de 1989).

El RD 1463/2007 desenvolupa l’antiga llei general d’estabilitat

pressupostaria (vigent en allò que no contradigui l’actual)

Ordre ECF/13/2007, que delimita les competències i requisits de la

tutela financera a càrrec de la Generalitat de Catalunya.

ÀMBIT COMPTABLE

Instrucció comptabilitat per a l’Administració local (ICAL), Ordres

EHA/4040/4041/4042/2004 de 23 de novembre.

Les Bases d’execució del pressupost són l’adaptació de les disposicionsgenerals en matèria pressupostària a l’organització i les circumstàncies del’ens, així com aquelles altres necessàries per a la seva encertada gestió,establint les prevencions que es considerin oportunes o convenients per ala millor realització de la despesa i recaptació de recursos. (Art. 165.1 delText Refós).

Tot i que pot regular tot allò necessari per a una més encertada execuciópressupostària que no sigui contrària a la normativa, la Llei reguladora deles hisendes i el reglament que la desenvolupa proposa els temessegüents (art. 9 del Reglament Pressupostari, RD 500/1990):

•Nivell de vinculació jurídica dels crèdits

•Crèdits ampliables

•Regulació de les transferències de crèdit

•Tramitació d’expedients de modificació del pressupost d’ampliació,generació i incorporació de crèdits

•Normes d’execució pressupostària

•Desconcentracions i delegacions en matèria de despeses

•Documents que justifiquen el reconeixement de l’obligació

•Forma de justificar subvencions atorgades i estar al corrent de pagamentde les obligacions fiscals

•Supòsits d’acumulació de fases d’execució de despeses.

•Normes que regulin l’expedició d’ordres de pagament a justificar i

bestretes de caixa fixa.

•Regulació dels compromisos plurianuals.

Informe d’estabilitat Pressupostària: Aquest informe, tal i com estableix

la Llei 2/2012 de 27 d’abril d’Estabilitat Pressupostària i Sostenibilitat

Financera (en endavant LOEPSF), passa a formar part de l’expedient del

pressupost (abans només acompanyava l’acta d’aprovació).

Aquest informe, signat per l’interventor, haurà de contenir els càlculs i

validacions que s’han d’efectuar per aplicar els diferents controls de

compliment dels objectius d’estabilitat pressupostària (art. 3.2 LOEPSF) i

de sostenibilitat financera (art. 4.2 LOEPSF). Així, els controls a validar

atenent l’art. 21 LOEPSF són:

1) l’objectiu d’estabilitat pressupostària

2) l’objectiu de deute públic (art. 13 LOEPSF)

3) la regla de la despesa (art. 12 LOEPSF)

El Pressupost de l’Entitat serà format pel seu President i a aquest haurà

d’adjuntar-se la següent documentació:

a) Memòria explicativa del seu contingut i de les principals modificacions

que presenti en relació amb el vigent.

b) Liquidació del Pressupost de l’exercici anterior i avanç de la del corrent,

referida, almenys, a sis mesos d’aquest.

c) Annex de personal de l’Entitat local.

d) Annex de les inversions a realitzar en l’exercici.

e) Un informe econòmic-financer, en el que s’exposin les bases utilitzades

per a l’avaluació dels ingressos i de les operacions de crèdit previstes, la

suficiència dels crèdits per atendre el compliment de les obligacions

exigibles i les despeses de funcionament dels serveis i, en conseqüència,

l’efectiu anivellament del Pressupost. (Art. 168.1 del Text Refós ).

Quant a l’annex de les inversions, aquest hauria d’especificar tant el cost

d’aquestes com les diverses fonts de finançament previstes.

El Pressupost de cada un dels Organismes autònoms integrants del

General, així com la previsió d’ingressos i despeses de les societats

mercantils de capital majoritàriament municipal, proposat inicialment per

l’òrgan competent d’aquests, serà remès a l’Entitat local de la que

depenguin abans del 15 de setembre de cada any, acompanyat de la

documentació que determina la llei.

Amb l’entrada en vigor de la Llei 2/2012 d’Estabilitat Pressupostària i

Sostenibilitat Financera, en l’art.29 diu que les Administracions Públiques

hauran d’elaborar un marc pressupostari a mig termini (mín. 3 anys) on es

garantirà una programació pressupostària coherent amb els objectius

d’estabilitat pressupostària i de deute públic, i abans de l’1 d’octubre

hauran de remetre les línies fonamentals que contindran els pressupostos

al Ministeri d’Hisenda i Administracions Públiques

Sobre aquest marc pressupostari, el President de l’Entitat formarà el

Pressupost General i el remetrà, informat per la Intervenció i amb els

annexes i documentació complementària al Ple de la Corporació abans

del dia 15 d’octubre per a la seva aprovació, esmena o devolució

L’acord d’aprovació serà únic i haurà de detallar els pressupostos queintegren el Pressupost General, no podent-se aprovar cap d’ells perseparat. L’acord es pot prendre per majoria simple.

Aprovat inicialment s’exposarà al públic, previ anunci al BOP, per quinzedies. Si no es presenten reclamacions s’entendrà aprovat definitivament,en altre cas el Ple té un mes per resoldre-les.

Del Pressupost definitivament aprovat se’n remetrà una còpia a

l’Administració de l’Estat i a la de la Comunitat Autònoma. Al mateix temps

es publicarà resumit per capítols en el BOP, entrant en vigor des del

moment de la publicació de l’anunci. (Art. 169 del Text Refós).

Les regles que, necessàriament, ha de complir el pressupost són:

Anualitat: L’exercici pressupostari ha de coincidir amb l’any natural, i s’ha

d’imputar els ingressos liquidats en l’exercici, sigui quin sigui l’any de què

derivin i les despeses reconegudes durant l’any.

Unitat: Hi ha un únic pressupost general per a l’exercici, que haurà

d’integrar, a més del pressupost de l’ajuntament, el dels diferents

organismes autònoms i les previsions d’ingressos i despeses de les

societats mercantils el capital de les quals pertany íntegrament a l’entitat

local.

Universalitat: Els pressupostos han de contenir la totalitat d’ingressos i

despeses de l’ajuntament.

Equilibri: Cada un dels pressupostos que integren el pressupost general

s’ha d’aprovar sense dèficit inicial.

Especialitat:

Qualitativa: Les consignacions pressupostàries per a despeses només

poden ser destinades a la finalitat per a la qual han estat previstes en el

pressupost.

Quantitativa: Les consignacions pressupostàries tenen caràcter limitatiu,

dins dels nivells de vinculació establerts, per la qual cosa no es poden

adquirir compromisos de despesa per imports superiors als crèdits

pressupostaris.

No afectació: Els recursos de l’ajuntament es destinen a satisfer el

conjunt de les obligacions de l’entitat, excepte en els casos d’ingressosafectats a finalitats determinades�

L’Ordre de 3 de desembre de 2008 estableix l’estructura dels

pressupostos de les entitats locals amb la codificació econòmica tant

d’ingressos com de despeses (obligatòria fins al nivell de concepte), així

com la codificació per programa de les despeses (fins al nivell de grup de

programa).

L’aplicació pressupostària, l’expressió xifrada de la qual constitueix el

crèdit pressupostari, vindrà definida, almenys, per la conjunció de les

classificacions per programa i econòmica, a nivell de grup de programa i

concepte respectivament, en municipis de més de 5.000 habitants.

Per a municipis de menys de 5000 habitants l’estructura mínima es

composa d’àrea de despesa i article. (Art. 167.4 i 167.5 del Text Refós).

El control comptable de les despeses es realitzarà sobre l’aplicació

pressupostària abans definida i el fiscal sobre el nivell de vinculaciódeterminat per la llei o les bases d’execució aprovades. (Art. 167.4 i 172.2

del Text Refós).

Les entitats locals poden establir el nivell de vinculació dels crèdits per

despeses en els nivells de desenvolupament per programa i econòmic, i

orgànic si s’escau, que considerin necessaris per a la seva adequada

gestió. En tot cas, el límit que hauran de respectar és el següent:

a) Respecte la classificació per programes, l’àrea de despesa. (1er dígit).

b) Respecte la classificació econòmica, el capítol. (Art. 28 i 29 del RD

500/90).

Els capítols 1 a 5 recullen els ingressos i despeses relacionats amb les

funcions derivades del funcionament de l’ens i són el que s’anomenen les

operacions corrents.

Els capítols 6 a 9 recullen les operacions de capital, que són les

relacionades amb l’adquisició o venda de béns patrimonials, les

transferències de capital i les operacions amb actius i passius financers.

Quant a tributs hem de distingir els que es gestionen per padró i els que

es gestionen sense padró o es gestionen per autoliquidació.

Gestionats a través de padró tenim impostos com l’IBI i l’IAE. Els

ingressos que haguem de preveure per al nou exercici han d’anar en

funció d’allò recaptat els exercicis immediatament anteriors, de les

variacions a l’alça o la baixa que es produeixin en el padró corresponent,

tant en les unitats tributàries com en les valoracions incloses en aquest

(revisió de valoracions cadastrals). També hem de tenir en compte

l’ordenança fiscal aprovada, pel que fa a la variació de tipus impositius i

quotes.

En la resta de tributs, que es gestionen sense padró, com poden ser

l’Impost sobre l’increment de valor de terrenys de naturalesa urbana i

l’Impost sobre obres i construccions, la variació dels ingressos vindrà en

funció de l’ordenança fiscal aprovada i en certa manera, de l’evolució del

cicle econòmic.

Quan a les taxes i preus públics, la previsió dels ingressos pel nou

exercici ha de tenir en compte:

•La recaptació de l’exercici anterior i precedents.

•L’ordenança fiscal aprovada pel nou exercici, pel que fa a variacions de

tipus impositius, quotes, bonificacions, etc.

•Les modificacions que es puguin produir en els padrons corresponents si

s’escau, tant d’altes com baixes.

•L’establiment de nous serveis pels quals s’hagi de cobrar una taxa o preu

públic.

A més, s’hauran de preveure els ingressos corresponents al finançament

d’obres d’inversió mitjançant contribucions especials o quotes

urbanístiques, tot i que d’acord amb el nostre raonament aquests

ingressos no poden considerar-se estrictament corrents per la seva

naturalesa. Això implica que la seva previsió ve lligada a la realització

d’una obra d’inversió.

La participació en els ingressos de l’Estat depèn d’una sèrie de

paràmetres la variació dels quals pot tenir incidència en l’aportació que

rebi l’ajuntament.

D’aquesta manera, variacions en la població censada, en el número

d’aules d’educació primària i secundària, en l’esforç fiscal, etc, que es

comuniquin a la Delegació d’Hisenda tindran una repercussió posterior en

l’ingrés que rebrà l’ajuntament.

Actualment en la previsió, cal tenir en compte les liquidacions negatives

de PIE, ja que cal pressupostar-les per l’import net que es rebrà, tot i que

en l’execució del pressupost el DR el farem per l’import brut, per després

comptabilitzar les devolucions.

Així com també, recordar, que les entitats locals que no han fet el pla

d’ajust, (mecanisme de finançament per al pagament als proveïdors (RDL

4/2012)) o no ha estat aprovat, també serà objecte de retenció de la PIE,

de forma que també s’ha de tenir en compte a l’hora de preveure-ho en el

pressupost.

D’altra banda, diversos serveis que presta l’ajuntament, com ara

assistència a la gent gran, o activitats per a la població de caire esportiu i

cultural, poden ser susceptibles de rebre suport financer per part d’altres

administracions o particulars. Cal aprofitar les diverses opcions posades a

l’abast de l’ajuntament per tal de no haver-hi de dedicar més recursos

propis dels necessaris.

La previsió d’ingressos en concepte de lloguers d’immobles i cànons per

concessió de serveis públics pot ser bastant acurada, excepte si algun

d’aquests conceptes ha de ser objecte de licitació pública durant el nou

exercici.

Pel que fa als interessos de dipòsits la previsió ha de tenir en compte

l’evolució esperada dels tipus d’interès de referència i del saldo mig

previst de tresoreria. Un punt de referència pot ser l’import recaptat els

últims exercicis, tot tenint en compte els tipus de referència de cada

període.

Tradicionalment hem parlat de la despesa corrent com aquella que va

dels capítols econòmics 1 a 4. Pel que fa a l’elaboració de pressupost, i

amb l’objectiu d’ajustar la despesa corrent a l’estrictament necessària,

distingim la despesa corrent en dos tipus:

•la despesa corrent necessària, que és aquella de funcionament operatiu,

per tal de tirar endavant la maquinària de l’ajuntament.

•l’altra despesa corrent, que inclou segons quines despeses de capítol 2

no estrictament necessàries i gairebé la totalitat del capítol 4.

En situacions econòmiques normals, per preveure la despesa de personals’haurien de tenir en compte diversos factors, com:

L’evolució prevista de la plantilla. En aquest sentit, i per tal de no disposarde més recursos dels necessaris, cal planificar els recursos humans demanera que la plantilla s’ajusti a les necessitats reals de l’ajuntament, enrelació als serveis que aquest presta.

La Llei general de pressupostos de l’Estat fixa cada any l’incrementmàxim de les retribucions dels treballadors públics. No obstant això,també tenen incidència econòmica altres acords que contemplin elsconvenis propis.

Altres despeses en personal que poden tenir més o menys importànciasón les relatives a la formació del personal, les gratificacions per serveisextraordinaris, etc.

En general, i seguint criteris de prudència financera, cal que la despesade personal tingui uns límits raonables en relació als ingressos correntsque genera l’ajuntament, de manera que aquesta despesa no vagi mésenllà del 30-35% dels ingressos corrents.

Tot i l’anteriorment explicat, cal tenir en compte la conjuntura econòmicaque ens trobem i la normativa que ens emmarca, com per exemple queactualment l’oferta de treball públic i les retribucions es trobencongelades.

La despesa en béns corrents i serveis és la despesa de funcionament

operatiu de l’ajuntament. Dintre d’aquesta hem de saber distingir la que és

estrictament necessària de la que no ho és i que aquí anomenem “altra

despesa corrent”.

La despesa corrent necessària és la que correspon a aquella despesa

ineludible que genera el funcionament de l’ajuntament. Hi trobem:

•la despesa en reparacions, manteniment i conservació d’immobles,

instal·lacions i altres elements de l’immobilitzat.

•la despesa en subministraments com ara electricitat, aigua, gas, i

comunicacions com ara telèfon, correu, etc.

•certes despeses en serveis d’altres empreses com poden ser les

assegurances, despeses jurídiques, contractes de serveis amb altres

empreses (neteja, treballs tècnics, etc.), despeses de processos

electorals, etc.

•en general, les despeses de funcionament de serveis municipals

obligatoris.

L’altra despesa corrent inclou totes aquelles despeses que no són

estrictament necessàries per al funcionament de l’ajuntament com poden

ser la publicitat, les despeses en festes i actes protocol·laris, etc. A l’hora

de pressupostar hem de ser conscients que un major volum d’aquesta

ens resta recursos per al finançament d’inversions.

La càrrega financera inclou la part de retorn de capital i els interessosliquidats durant l’exercici. A l’hora de preveure les despeses per aquestsconceptes per a l’exercici següent és útil fer servir el quadred’amortització dels préstecs, que en tot cas el pot facilitar la pròpia entitatfinancera amb la que es té concertada l’operació.

Com que aquest quadre d’amortització estarà calculat amb l’interès vigenten aquell moment, s’han de tenir en compte les expectatives que es tenensobre els tipus (a l’alça o a la baixa).

Pel que fa a la concertació de nous préstecs com a via de finançamentd’inversions hem d’atendre a allò establert per l’Ordre ECF/138/2007, de27 d’abril, sobre procediments en matèria de tutela financera dels enslocals, i tenir en compte que sempre s’haurà de complir amb els objectiusd’estabilitat pressupostària i deute públic d’acord amb l’art. 13 LOEPSF.

Recordar, que a l’hora de preveure aquestes despeses, s’ha de tenir encompte les operacions de crèdit que s’hagin pogut contractar amb el Plad’Ajust aprovat pel mecanisme de finançament per al pagament deproveïdors (RDL 4/2012 i RDL 7/2012), es tracta d’una operació de crèditmàxim de 10 anys, amb període de carència d’amortització de 2 anys. Iper les entitats que no han formalitzat el préstec pel pagament de facturesa proveïdors i per tant, son objecte de retenció de la PIE, cal tenir encomte els interessos que hauran de pagar.

Un cop feta la previsió d’ingressos corrents i de les despeses corrents

estrictament necessàries obtindrem la xifra màxima de recursos que

genera l’ajuntament, fent la diferència entre ingressos i despeses.

Aquests recursos es destinaran a finançar la resta de despesa corrent

(altres despeses de capítol 2 i les transferències corrents) i les despeses

de capital (inversions i transferències de capital).

Com més gran sigui l’estalvi que obtinguem entre ingressos corrents i

despesa corrent necessària major marge tindrem per al finançament de la

resta de despeses amb recursos propis.

L’altra despesa corrent és aquella que no és estrictament necessària per

al funcionament operatiu de l’ajuntament. En aquesta classificació hi

trobem certes despeses de capítol 2 (sobretot dels conceptes 226 i 227) i

les despeses del capítol 4 (transferències corrents en forma de

subvencions).

Per tal d’assegurar un major estalvi a l’economia municipal que permeti el

finançament de despeses d’inversió cal fer una previsió acurada de les

altres despeses corrents, eliminant totes aquelles despeses supèrflues o

controlant l’augment desmesurat d’altres.

En la definició de les inversions a incloure en el pressupost s’han de tenir

en compte les següents consideracions:

En qualsevol cas, tota inversió que s’inclogui en el pressupost ha de tenir

un objecte definit, una finalitat determinada prèviament.

Només incloure aquelles que la seva execució es pugui iniciar durant

l’exercici, d’altra manera només estem inflant el pressupost.

En cas d’execució d’obres, cal tenir el corresponent projecte tècnic

aprovat a no ser que es liciti conjuntament el projecte amb l’obra. Incloure

una inversió sense que s’hagi redactat el projecte implica preveure un

cost fictici que el més probable és que s’allunyi de la realitat.

Quant al cost de la inversió cal que aquest inclogui la totalitat de costos

que suposi la seva realització per tal d’evitar posteriors modificacions,

d’aquí la importància dels treballs previs de definició de projectes, com

més acurada sigui la previsió menys sorpreses tindrem durant l’execució.

De la mateixa manera que hem recomanat una acurada definició de

l’objecte, calendari i cost del projecte, cal definir de manera precisa i

ajustada el seu finançament. Aquest pot incloure algun d’aquests

conceptes:

•Recursos propis generats. De la diferència entre els ingressos corrents i

la despesa corrent (tant la que hem definit com necessària com l’altra

despesa corrent), obtenim la xifra de l’estalvi net que podem dedicar al

finançament d’inversions. Com més elevada sigui aquesta xifra menys

haurem de fer servir recursos aliens (amb cost o sense cost per

l’ajuntament).

•En molts casos podrem acudir a convocatòries de subvencions per a la

realització d’obres municipals que realitzen altres administracions. Cal

tenir un criteri realista i no preveure ingressos per aquest concepte de

difícil obtenció.

•L’alienació d’inversions reals, com ara terrenys o immobles de titularitat

municipal pot servir de finançament a les inversions.

Per tal de clarificar el tema d’inversions i com a eina de gestió econòmica,

és útil l’elaboració d’un quadre semblant al que us presentem, detallant

l’import previst de la inversió i els diferents conceptes d’ingrés que la

financen.

•Les contribucions especials són ingressos afectats exclusivament al

finançament d’inversions per obres o l’establiment o ampliació de serveis

municipals; podran finançar fins al 90% del cost de l’obra. També, i pel que

fa a les obres d’urbanització, l’ajuntament pot liquidar quotes urbanístiques.

•Pel que fa al recurs al crèdit, cal recordar la tutela que exerceix el

Departament d’Economia i Finances de la Generalitat sobre l’endeutament

municipal, d’acord amb l’Ordre ECF/138/2007, de 27 d’abril, sobre

procediments en matèria de tutela financera dels ens locals. Cal recordar

també que pel 2012 els requisits per a la concertació d’operacions de crèdit

han estat:

1) estalvi net positiu

2)endeutament inferior al 75% dels ingressos corrents

liquidats

3) destinat a despeses d’inversió

Ordre EHA / 3565 / 2008, de 3 de desembre,

per la qual s’aprova l’estructura dels

pressupostos de les entitats locals




BOLETÍN OFICIAL DEL ESTADOSuplement en llengua catalana al núm. 297 Dimecres 10 de desembre de 2008 Secc. I. Pàg. 1

I. DISPOSICIONS GENERALS

MINISTERI D’ECONOMIA I HISENDA

19916 Ordre EHA/3565/2008, de 3 de desembre, per la qual s’aprova l’estructura dels pressupostos de les entitats locals.

L’article 167.1 del Text refós de la Llei reguladora de les hisendes locals, aprovat pel Reial decret legislatiu 2/2004, de 5 de març, encomana al Ministeri d’Economia i Hisenda l’establiment, amb caràcter general, de l’estructura dels pressupostos de les entitats locals, tenint en compte la naturalesa econòmica dels ingressos i de les despeses, així com les finalitats o objectius que amb aquests darrers es proposin aconseguir.

D’altra banda, la disposició addicional sisena d’aquella Llei estableix que el Ministeri d’Economia i Hisenda ha de modificar tant les estructures dels pressupostos de les entitats locals com els criteris de classificació a què fa referència l’esmentat article 167, amb l’objectiu d’adaptar-los als establerts per al sector públic estatal en cada moment.

L’estructura pressupostària i els criteris de classificació actualment vigents els recull l’Ordre del Ministeri d’Economia i Hisenda de 20 de setembre de 1989, que va resultar ser aplicable obligatòriament per als pressupostos corresponents als exercicis iniciats a partir de l’1 de gener de 1992.

Des d’aquest any s’han produït múltiples modificacions no només en la primigènia Llei 39/1988, de 28 de desembre, reguladora de les hisendes locals, sinó també en el marc pressupostari de l’Administració de l’Estat.

En el context anterior cal destacar la Llei 51/2002, de 27 de desembre, de reforma de la Llei reguladora de les hisendes locals, que va introduir importants modificacions en l’àmbit tributari, així com en el financer, amb la definició d’un nou model de participació de les entitats locals en els tributs de l’Estat, incloent-hi elements de cessió de determinats rendiments recaptadors d’impostos estatals (IRPF, IVA i impostos especials sobre fabricació) en el cas de les províncies i de municipis assenyalats o bé per la seva població (igual o superior a 75.000 habitants), o bé pel seu caràcter de capitalitat (de província o de comunitat autònoma). Cal destacar, així mateix, la reforma que per a la Llei 7/1985, de 2 d’abril, reguladora de les bases del règim local, va suposar la Llei 57/2003, de 16 de desembre, de mesures per a la modernització del govern local.

En la seva aplicació als pressupostos de les entitats locals, és rellevant la Llei 18/2001, de 12 de desembre, general d’estabilitat pressupostària, i la seva reforma instrumentada mitjançant la Llei 15/2006, de 26 de maig.

Així mateix, és necessari recordar que la Llei orgànica 3/2007, de 22 de març, per a la igualtat efectiva de dones i homes, a l’article 15 imposa a les administracions públiques i, per tant, a les entitats locals, l’obligació d’integrar, de manera activa, en la definició i pressupostació de les seves polítiques públiques en tots els àmbits, el principi d’igualtat de tracte i oportunitats entre dones i homes.

Finalment, i ja amb una incidència específica en el marc pressupostari aplicable a l’Administració de l’Estat, s’han de tenir en compte la Llei 47/2003, de 26 de novembre, general pressupostària, els articles 39 a 41 de la qual estableixen els criteris que han de regir l’estructura dels pressupostos generals de l’Estat, i l’entrada en vigor de la qual es va produir, a aquests efectes, amb els corresponents a l’any 2005 (disposició final cinquena de la Llei 47/2003, de 26 de novembre, esmentada). Estructura que va ser aprovada mitjançant l’Ordre EHA/1645/2004, de 3 de juny, per la qual es dictaven les normes per a l’elaboració dels pressupostos generals de l’Estat per a 2005.

En relació amb aquestes últimes normes, convé destacar l’article 40.1, que disposa que els estats de despeses dels pressupostos s’han d’estructurar d’acord amb les classificacions orgànica, per programes i econòmica. La nova classificació per programes substitueix l’anterior classificació funcional i, com assenyala el preàmbul de l’esmentada

cv: B

OE

-A-2

008-1

9916-C


Ordre EHA/1645/2004, es vincula a les polítiques públiques de despesa que delimiten les diferents àrees d’actuació del pressupost. En conseqüència, com estableix el seu apartat 3.1.1, «Estructura de programes», els programes de despesa s’han d’ajuntar en àrees de despesa, polítiques de despesa i grups de programes.

En definitiva, l’estructura dels pressupostos de les entitats locals ha tingut fins ara el seu fonament jurídic en una norma que, amb el pas del temps, s’ha anat separant progressivament de les successives reformes normatives que, d’alguna manera, han pogut tenir incidència pressupostària.

Cal recordar que l’única modificació produïda a l’Ordre que ara es reforma va fer-se mitjançant una altra del Ministeri d’Economia i Hisenda de 8 de setembre de 1999 i que afectava les taxes, que es recullen a l’article 31 del capítol 3 de l’estat d’ingressos dels pressupostos de les entitats locals.

D’altra banda, el marc comptable de les entitats locals ha estat objecte de reforma mitjançant les instruccions dels models de comptabilitat local (models bàsic, normal i simplificat), aprovades mitjançant les ordres d’aquell Ministeri de 23 de novembre de 2004 (ordres EHA/4040/2004, EHA/4041/2004 i EHA/4042/2004).

Amb aquesta Ordre ministerial es pretén donar compliment a la disposició addicional sisena del Text refós de la Llei reguladora de les hisendes locals, tenint en compte els articles 39 a 41 de la Llei general pressupostària i les ordres del Ministeri d’Economia i Hisenda que les han anat desplegant per a l’elaboració dels pressupostos generals de l’Estat corresponents als exercicis 2005 i següents, de manera que tant l’estructura dels pressupostos de les entitats locals com els criteris de classificació dels seus ingressos i despeses s’adaptin als actualment establerts per al sector públic estatal, tenint en compte les peculiaritats de l’activitat financera d’aquelles entitats.

Aquestes peculiaritats tenen un reflex més alt en el contingut de la classificació per programes i, dins d’aquesta classificació, cal destacar l’àrea de despeses «Serveis públics bàsics» (àrea de despesa 1) per tal com difereixen substancialment dels que corresponen a l’Administració General de l’Estat, i amb aquesta finalitat cal tenir en compte l’enumeració que fa la Llei 7/1985, de 2 d’abril, reguladora de les bases del règim local, dels serveis públics de prestació obligatòria a càrrec dels municipis i de les províncies.

Els criteris i estructura esmentats es defineixen a l’articulat de la present Ordre i són objecte de desplegament en els annexos que l’adjunten. Contenen la classificació per programes, que substitueix la classificació funcional, una taula d’equivalències entre totes dues, a fi de possibilitar la millor aplicació de la nova classificació, així com la classificació econòmica de les despeses i dels ingressos de les entitats locals.

Dins de la nova classificació per programes, les àrees de despesa substitueixen els grups de funció; les polítiques de despesa, les funcions, i els grups de programes, les subfuncions.

D’altra banda, se substitueix la denominació «partida pressupostària» per la d’«aplicació pressupostària», amb la finalitat d’evitar possibles confusions amb la «partida» com a nivell de desagregació del subconcepte econòmic, i també mantenir una definició homogènia amb la Llei 47/2003, de 26 de novembre, general pressupostària.

De la present Ordre ministerial n’han emès informe favorable els serveis jurídics d’aquest Ministeri.

En virtut del que s’exposa, i d’acord amb el Consell d’Estat, disposo:

Article 1. Objecte i àmbit subjectiu.

1. Per mitjà de la present Ordre s’aproven l’estructura, les normes i els codis a què s’han d’adaptar els pressupostos de les entitats locals.

2. La normativa que conté la present Ordre per la qual s’estableix l’estructura pressupostària que preveu l’article 167.1 del Text refós de la Llei reguladora de les hisendes locals, aprovat pel Reial decret legislatiu 2/2004, de 5 de març, és aplicable tant per a les entitats locals com per als organismes autònoms que en depenen.

cv: B

OE

-A-2

008-1

9916-C


Article 2. Estructura dels pressupostos.

1. Les entitats locals han d’elaborar els seus pressupostos tenint en compte la naturalesa econòmica dels ingressos i de les despeses, i les finalitats i els objectius que amb aquests darrers es pretenguin aconseguir.

2. També poden classificar les despeses i els ingressos atenent la seva pròpia estructura, d’acord amb els seus reglaments o decrets d’organització.

Article 3. Criteris generals de classificació de l’estat de despeses.

Els estats de despeses dels pressupostos de les entitats locals s’han de classificar amb els criteris següents:

a) Per programes.b) Per categories econòmiques.c) Opcionalment, per unitats orgàniques.

Article 4. Classificació per programes.

1. Els crèdits s’han d’ordenar segons la seva finalitat i els objectius que amb aquests es proposi aconseguir, d’acord amb la classificació per àrees de despesa, polítiques de despesa i grups de programes que es detallen a l’annex I.

2. El detall dels crèdits s’ha de presentar, com a mínim, a nivell de grups de programes de despesa.

3. L’estructura per grups de programes de despesa és oberta, per la qual cosa es poden crear els que es considerin necessaris quan no figurin en l’estructura que s’estableix mitjançant aquesta Ordre.

4. Els grups de programes de despesa es poden desenvolupar en programes i subprogrames, l’estructura dels quals també és oberta.

Article 5. Classificació econòmica de la despesa.

1. La classificació econòmica de la despesa ha d’agrupar els crèdits per capítols i separar les operacions corrents, les de capital i les financeres.

2. Atenent la seva naturalesa econòmica, els capítols es desglossen en articles, i aquests, al seu torn, en conceptes, que es poden subdividir en subconceptes.

3. Els crèdits s’han de classificar d’acord amb l’estructura que, per capítols, articles, conceptes i subconceptes, es detalla a l’annex III de la present Ordre.

4. L’estructura per conceptes i subconceptes és oberta, per la qual cosa es poden crear els que es considerin necessaris quan no figurin en l’estructura que estableix aquesta Ordre.

5. Els subconceptes es poden desenvolupar en partides, l’estructura de les quals també és oberta.

Article 6. Aplicació pressupostària.

L’aplicació pressupostària està definida, almenys, per la conjunció de les classificacions per programes i econòmica, a nivell de grups de programes i concepte, respectivament.

En cas que l’entitat local opti per utilitzar la classificació orgànica, l’aplicació pressupostària l’ha de definir la conjunció de les classificacions orgànica, per programes i econòmica.

Article 7. Registre comptable.

1. El registre comptable dels crèdits, de les seves modificacions i de les operacions d’execució de la despesa s’ha de fer, com a mínim, sobre l’aplicació pressupostària que defineix l’article anterior.

2. Les entitats locals poden efectuar el seguiment comptable a un nivell de desglossament superior.

cv: B

OE

-A-2

008-1

9916-C


Article 8. Crèdits inicials i definitius.

1. S’entén per crèdit inicial l’assignat a cada aplicació pressupostària en el pressupost de l’entitat definitivament aprovat.

2. El crèdit definitiu vigent en cada moment ve determinat pel crèdit inicial augmentat o disminuït com a conseqüència de modificacions pressupostàries.

Article 9. Classificació econòmica de l’ingrés.

1. Les previsions incloses en els estats d’ingressos del pressupost de l’entitat local s’han de classificar separant les operacions corrents, les de capital i les financeres, d’acord amb l’estructura que, per capítols, articles, conceptes i subconceptes, es detalla a l’annex IV de la present Ordre.

2. L’estructura per conceptes i subconceptes és oberta, per la qual cosa es poden crear els que es considerin necessaris quan no figurin en l’estructura que aquesta Ordre estableix.

Article 10. Classificacions aplicables a les entitats locals de menys de 5.000 habitants.

Les entitats locals de menys de 5.000 habitants poden presentar i executar els seus pressupostos a nivell d’àrea de despesa i article, d’acord amb les classificacions que s’estableixen als annexos I, III i IV.

En tot cas, a l’efecte del que disposa l’article 193.5 del Text refós de la Llei reguladora de les hisendes locals, aprovat pel Reial decret legislatiu 2/2004, de 5 de març, han de remetre a la Direcció General de Coordinació Financera amb les comunitats autònomes i amb les entitats locals els pressupostos i les seves liquidacions amb el grau de detall amb el que els hagin presentat i aprovat.

Disposició addicional única. Equivalències de la classificació per programes.

Les àrees de despesa, polítiques de despesa i grups de programes es corresponen, respectivament, amb els grups de funcions, funcions i subfuncions, d’acord amb les denominacions utilitzades en els pressupostos de les entitats locals anteriors a l’exercici 2010, conforme a la taula d’equivalències que recull l’annex II de la present Ordre.

Disposició transitòria única. Aplicació de l’Ordre del Ministeri d’Economia i Hisenda de 20 de setembre de 1989.

Als pressupostos de les entitats locals corresponents a exercicis iniciats abans del dia 1 de gener de 2010 els és aplicable l’Ordre del Ministeri d’Economia i Hisenda de 20 de setembre de 1989, per la qual s’estableix l’estructura dels pressupostos de les entitats locals.

Disposició derogatòria única. Derogació normativa.

A partir del dia 1 de gener de 2010 queda derogada l’Ordre del Ministeri d’Economia i Hisenda de 20 de setembre de 1989, per la qual s’establia l’estructura dels pressupostos de les entitats locals.

Disposició final primera. Exercici de competències.

En virtut de l’article 12.1.g) del Reial decret 1127/2008, de 4 de juliol, pel que es desplega l’estructura orgànica bàsica del Ministeri d’Economia i Hisenda, correspon a la Direcció General de Coordinació Financera amb les comunitats autònomes i amb les entitats locals la competència per emetre informes a les consultes relatives al contingut i a l’aplicació de la present Ordre ministerial.

cv: B

OE

-A-2

008-1

9916-C


Disposició final segona. Desplegament normatiu.

La Direcció General de Coordinació Financera amb les comunitats autònomes i amb les entitats locals del Ministeri d’Economia i Hisenda pot dictar les mesures necessàries per al desplegament i l’execució de la present Ordre.

Disposicions final tercera. Entrada en vigor.

La present Ordre entra en vigor l’endemà de la publicació en el «Butlletí Oficial de l’Estat», i és aplicable als pressupostos corresponents a l’exercici 2010 i següents.

Madrid, 3 de desembre de 2008.–El vicepresident segon del Govern i ministre d’Economia i Hisenda, Pedro Solbes Mira.

ANNEX I

Codis de la classificació per programes de les despeses del pressupost de les entitats locals i els seus organismes autònoms

Per a la correcta classificació de les despeses atenent els programes corresponents s’ha de tenir en compte el que determina la codificació a què es refereix aquest annex.

Si alguna despesa és susceptible d’aplicar-se a més d’una política de despesa, s’ha d’imputar a la que es consideri més adequada en relació amb el conjunt d’objectius i finalitats definits. A aquests efectes, es poden tenir en compte tant criteris qualitatius com quantitatius de la gestió pressupostària.

La present codificació té caràcter tancat i obligatori en els seus nivells d’àrees de despesa i de polítiques de despesa. Pel que fa a grups de programes, programes o subprogrames, es considera obert, i cada entitat local pot crear tots els epígrafs d’aquests nivells que consideri necessaris d’acord amb les seves necessitats.

No obstant això, i atesa l’especialitat de l’Administració local, es tipifiquen i codifiquen alguns grups de programes que es consideren d’utilització general. En el cas en què l’entitat local decideixi fer-ne la classificació per qualsevol dels grups de programes esmentats, els ha d’assignar necessàriament el número de codificació previst.

ÀREA DE DESPESA 1

Serveis públics bàsics

Aquesta àrea o grup inclou totes les despeses originades pels serveis públics bàsics que, amb caràcter obligatori, han de prestar els municipis, per si mateixos o associats, d’acord amb l’article 26.1 de la Llei 7/1985, de 2 d’abril, reguladora de les bases del règim local, o, si s’escau, les províncies, d’acord amb l’article 31.2 de la mateixa Llei, atenent la seva funció de cooperació amb els municipis i d’assistència.

A aquests efectes, s’inclouen, en els termes que s’exposen per a cada una, quatre polítiques de despesa bàsiques: seguretat i mobilitat ciutadana, habitatge i urbanisme, benestar comunitari i medi ambient.

En aquesta àrea no es consideren les polítiques de despesa de caràcter sectorial i que, en conseqüència, integren altres àrees de despesa de la present estructura.

Política de despesa 13. Seguretat i mobilitat ciutadana.

Inclou totes les despeses dels serveis relacionats amb la seguretat i mobilitat ciutadana i les que hagi d’efectuar l’entitat local per col·laborar amb l’Administració General de l’Estat o de la respectiva comunitat autònoma en suport dels serveis de protecció i defensa civil, actuacions en cas de calamitats o catàstrofes, extinció d’incendis i accions en general destinades a la protecció dels béns de l’Entitat local o dels particulars, així com les que es refereixin a l’ordenació del trànsit i de l’estacionament de vehicles.

cv: B

OE

-A-2

008-1

9916-C


Es tipifiquen cinc grups de programes, i es distingeixen els que tenen per finalitat la cobertura de despeses generals d’administració associades directament als serveis de seguretat ciutadana i protecció civil. A aquests efectes, s’entén per Administració general les activitats dirigides a la planificació, coordinació, control, organització, gestió administrativa i exercici de funcions de suport dels diferents centres directius que integren la política de despesa.

130. Administració general de la seguretat i protecció civil.132 Seguretat i ordre públic.133. Ordenació del trànsit i de l’estacionament.134. Protecció civil.135. Servei d’extinció d’incendis.

Política de despesa 15. Habitatge i urbanisme.

S’inclouen totes les despeses dels serveis relacionats amb l’habitatge i l’urbanisme, així com dels complementaris d’aquests serveis.

Així, doncs, s’hi han d’imputar les despeses referents a la construcció, millora i conservació d’habitatges i albergs, inclosa l’adquisició de terrenys; les derivades del planejament i règim urbanístic del sòl; vials urbans i altres de naturalesa anàloga.

S’imputen a aquesta política de despesa les que es porten a terme en concepte d’ajudes que possibiliten l’accés a l’habitatge en qualsevol règim, en accions pròpies o en col·laboració amb altres administracions públiques. També s’hi inclouen les despeses derivades de foment de la promoció pública d’habitatges.

Es tipifiquen sis grups de programes i es distingeixen els que tenen per finalitat la cobertura de despeses generals d’administració associades directament al desenvolupament de la política de l’habitatge i de l’urbanisme:

150. Administració general d’habitatge i urbanisme.151. Urbanisme.152. Habitatge.153. Accés a l’habitatge.154. Foment de l’edificació protegida.155. Vies públiques.

Política de despesa 16. Benestar comunitari.

Inclou totes les despeses relatives a actuacions i serveis la finalitat dels quals és la millora de la qualitat de vida en general.

S’hi imputen les derivades de la construcció, manteniment, conservació i funcionament dels serveis de sanejament, proveïment i distribució d’aigua; recollida, eliminació o tractament d’escombraries; neteja viària; cementiris i serveis funeraris; i altres serveis de benestar comunitari, entre les quals s’hi han d’incloure, si s’escau, les despeses corresponents a escorxadors.

Es tipifiquen sis grups de programes:

161. Sanejament, proveïment i distribució d’aigües.162. Recollida, eliminació i tractament de residus.163. Neteja viària.164. Cementiris i serveis funeraris.165. Enllumenat públic.169. Altres serveis de benestar comunitari.

Política de despesa 17. Medi ambient.

S’hi han d’incloure en aquesta política de despesa totes les despeses relatives a la protecció i millora del medi ambient, així com les d’inversió i funcionament dels serveis de protecció del medi natural; repoblació forestal, efectuada per la mateixa entitat o en consorci amb altres administracions públiques; defensa contra incendis forestals, atermenament i

cv: B

OE

-A-2

008-1

9916-C


fitació o lluita contra la desertització; manteniment de platges i altres de naturalesa anàloga.

Es tipifiquen quatre grups de programes:

170. Administració general del medi ambient.171. Parcs i jardins.172. Protecció i millora del medi ambient.179. Altres actuacions relacionades amb el medi ambient.

ÀREA DE DESPESA 2

Actuacions de protecció i promoció social

S’inclouen en aquesta àrea o grup totes les despeses i transferències que constitueixen el règim de previsió; pensions de funcionaris, atencions de caràcter beneficoassistencial; atencions a grups amb necessitats especials, com ara joves, gent gran, minusvàlids físics i tercera edat; mesures de foment de l’ocupació.

Política de despesa 21. Pensions.

Pensions graciables, millores de pensions i pensions extraordinàries a càrrec de l’entitat local de funcionaris i personal laboral o els seus drethavents i altres despeses de naturalesa similar.

Es tipifica un grup de programes:

211. Pensions.

Política de despesa 22. Altres prestacions econòmiques a favor d’empleats.

Inclou totes les despeses d’aquest tipus, així com les derivades de l’acció social a favor dels empleats, excepte les quotes a càrrec de l’ocupador de mutualitats i seguretat social.


221. Altres prestacions econòmiques a favor d’empleats.

Política de despesa 23. Serveis socials i promoció social.

S’han d’imputar a aquesta política de despesa les que porta a terme l’entitat local per a la promoció de la igualtat de gènere, promoció i reinserció social de marginats, així com per a la gestió dels serveis socials; prestació de serveis a persones dependents i d’assistència social, residències de gent gran i altres de naturalesa anàloga. També s’hi han d’incloure les transferències finalistes a entitats i famílies que col·laborin en la consecució d’aquests fins.

S’entén per Administració general les activitats dirigides a la planificació, coordinació, control, organització, gestió administrativa i exercici de funcions de suport dels diferents centres directius que integren la política de despesa.


230. Administració general de serveis socials.231. Acció social.232. Promoció social.233. Assistència a persones dependents.

Política de despesa 24. Foment de l’ocupació.

S’imputen a aquesta política de despesa les que tenen per objecte el foment i la promoció de l’ocupació en accions pròpies o en col·laboració amb altres administracions públiques.


241. Foment de l’ocupació.

cv: B

OE

-A-2

008-1

9916-C


ÀREA DE DESPESA 3

Producció de béns públics de caràcter preferent

Aquesta àrea o grup inclou totes les despeses que efectuï l’entitat local en relació amb la sanitat, educació, cultura, amb l’oci i el temps lliure, l’esport, i, en general, totes les tendents a l’elevació o millora de la qualitat de vida.

Política de despesa 31. Sanitat.

En aquesta política de despesa s’inclouen les despeses que tenen per objecte la prevenció i curació de malalties, així com el manteniment d’un estat d’immunitat sanitari en la població. Hi estan incloses les despeses destinades a la creació, construcció, equipament i funcionament d’hospitals, clíniques i sanatoris de qualsevol naturalesa, cases d’auxili, dispensaris, farmacioles d’urgència, balnearis, laboratoris d’anàlisis, així com els seus serveis complementaris, entre els quals es poden esmentar els següents: ambulàncies; serveis de salut pública; control i subministrament de medicaments i productes sanitaris; higiene pública; laboratoris d’anàlisis agroalimentàries; actuacions de seguretat alimentària; campanyes de desinfecció, desinsectació o desratització, i altres de naturalesa anàloga.

Es tipifiquen dos grups de programes:

312. Hospitals, serveis assistencials i centres de salut.313. Accions públiques relatives a la salut.

Política de despesa 32. Educació.

Aquesta política de despesa inclou totes les despeses derivades de la creació, conservació i funcionament de centres i institucions d’ensenyaments de tot tipus i els seus serveis complementaris, així com les transferències a altres ens o famílies per a la seva ajuda i foment.

Les despeses incloses en el grup de programes d’Administració general corresponen a activitats dirigides a la planificació, coordinació, control, organització, gestió administrativa i exercici de funcions de suport dels diferents centres directius que integren la política de despesa.

Així, s’han d’imputar a aquesta política de despesa les despeses de construcció, dotació i funcionament de centres d’ensenyament, i es distribueixen d’acord amb els diferents nivells educatius a què es refereixin. També s’hi han d’incloure les despeses de centres beneficoassistencials quan hi predomini el caràcter educatiu.

Les despeses en concepte de transport escolar, beques, ajudes, es consideren serveis complementaris d’educació.

Així mateix, s’hi inclouen les despeses l’objecte de les quals sigui la millora del nivell educatiu dels ciutadans.

Es tipifiquen cinc grups de programes:

320. Administració general d’educació.321. Ensenyament preescolar i primària.322. Ensenyament secundari.323. Promoció educativa.324. Serveis complementaris d’educació.

Política de despesa 33. Cultura.

Aquesta política de despesa inclou les originades pels serveis a què es refereix la seva denominació, fins i tot els de caràcter recreatiu.


S’hi inclouen les despeses de creació, conservació i funcionament dels edificis destinats a biblioteques, museus, arxius, cases de la cultura, activitats culturals, d’oci i temps lliure, cv

: B

OE

-A-2

008-1

9916-C


com ara llars del jubilat o cases de la joventut; sales d’exposicions, palaus de congressos, parcs zoològics, bandes de música i agrupacions musicals, festes locals de caràcter popular, activitats recreatives en platges, actuacions amb vista a la conservació del patrimoni historicoartístic i altres despeses recreatives i culturals; així com les transferències a entitats o famílies que col·laborin en el foment d’aquestes activitats.

Es tipifiquen vuit grups de programes, i es distingeixen els que tenen per finalitat la cobertura de despeses generals d’administració associades directament als serveis de cultura i oci:

330. Administració general de cultura.332. Biblioteques i arxius.333. Museus i arts plàstiques.334. Promoció cultural.335. Arts escèniques.336. Arqueologia i protecció del patrimoni historicoartístic.337. Oci i temps lliure.338. Festes populars i celebracions.

Política de despesa 34. Esport.

Aquesta política de despesa inclou les originades pels serveis a què es refereix la seva denominació, com ara la promoció i difusió esportiva, les despeses de creació, conservació i funcionament dels edificis destinats a piscines, les instal·lacions esportives de tot tipus o qualsevol altra actuació directament relacionada amb l’esport o la política esportiva de la respectiva entitat local.


En aquesta política de despesa, es consideren tres grups de programes:

340. Administració general d’esports.341. Promoció i foment de l’esport.342. Instal·lacions esportives.

ÀREA DE DESPESA 4

Actuacions de caràcter econòmic

En aquesta àrea s’integren les despeses d’activitats, serveis i transferències que tendeixen a desenvolupar el potencial dels diferents sectors de l’activitat econòmica.

També s’hi han d’incloure les despeses en infraestructures bàsiques i de transports; infraestructures agràries; comunicacions; recerca, desenvolupament i innovació.

Política de despesa 41. Agricultura, ramaderia i pesca.

Inclou les despeses de tota índole destinades a la millora, foment i ordenació de les activitats agrícoles, ramaderes i piscícoles.


S’hi han d’imputar les despeses relatives a plans d’ordenació del sector; colonització i concentració parcel·lària; foment del moviment cooperatiu i promoció de l’associacionisme; foment de la industrialització agroalimentària; formació de joves empresaris; centres d’extensió agrària i altres de naturalesa igual.

cv: B

OE

-A-2

008-1

9916-C


S’hi han d’incloure, a més, les despeses relacionades amb el control i l’eradicació de plagues; la millora i selecció de llavors i de bestiars, els centres de biotecnologia; les explotacions experimentals agrícoles i altres de naturalesa similar.

Així mateix, s’hi han d’incloure les despeses relacionades amb la creació, millora i manteniment d’infraestructures bàsiques en activitats agrícoles, ramaderes, piscícoles o cinegètiques; regadius; modificació i millora de les estructures; conservació i sanejament de sòls i altres de naturalesa semblant.

També s’ha d’imputar a aquesta política de despesa, si s’escau, l’aportació o quota al graner comunal agrícola.


410. Administració general d’agricultura, ramaderia i pesca.412. Millores de les estructures agropecuàries i dels sistemes productius.414. Desenvolupament rural.415. Protecció i desenvolupament dels recursos pesquers.419. Altres actuacions en agricultura, ramaderia i pesca.

Política de despesa 42. Indústria i energia.

Inclou les despeses de tot tipus destinades a la promoció, suport i desenvolupament de la indústria en l’àmbit d’acció de l’entitat local.

Les despeses incloses en el grup de programes d’administració general corresponen a activitats dirigides a la planificació, coordinació, control, organització, gestió administrativa i exercici de funcions de suport dels diferents centres directius que integren la política de despesa.

S’han d’imputar a aquesta política de despesa les ocasionades amb motiu d’inversió en capital d’empreses; foment de l’acció empresarial; ajudes per a la reconversió i reindustrialització; foment de l’associacionisme d’empreses industrials, i tot tipus de transferències amb destinació a aquests fins i d’incentius a la localització industrial.

S’hi han d’incloure, a més, les despeses relacionades amb el suport a la mineria, recerca, preparació, comercialització i altres activitats de la producció minera.

Així mateix, inclou les despeses relacionades amb la producció, transmissió i distribució d’energia, en especial de gas i electricitat. També s’han d’imputar a aquesta política de despesa les transferències a altres agents amb el fi específic propi de les activitats que s’hi preveuen.


420. Administració general d’indústria i energia.422. Indústria.423. Mineria.425. Energia.

Política de despesa 43. Comerç, turisme i petites i mitjanes empreses.

S’hi han d’incloure les despeses de qualsevol naturalesa dels serveis de l’entitat relacionats amb el comerç o l’activitat comercial.


Hi ha d’incloure les despeses corresponents a mercats centrals o de detallistes, llotges i a qualssevol altres instal·lacions similars; actuacions en defensa de la competència; control de pesos i mesures i altres de naturalesa anàloga.

També s’hi han d’incloure les despeses de qualsevol naturalesa associades al desenvolupament i foment del turisme.

S’hi han d’imputar les despeses de construcció, millora, conservació i funcionament d’establiments hotelers, càmpings, oficines de turisme, edició de fullets, cartells i llibres i campanyes publicitàries. També es recullen les transferències que es concedeixen a altres entitats públiques o privades, amb vista al compliment d’aquests fins. cv

: B

OE

-A-2

008-1

9916-C


Finalment s’inclouen en aquesta política de despesa les destinades al desenvolupament de les petites i mitjanes empreses.


430. Administració general de comerç, turisme i petites i mitjanes empreses.431. Comerç.432. Ordenació i promoció turística.433. Desenvolupament empresarial.439. Altres actuacions sectorials.

Política de despesa 44. Transport públic.

S’hi han d’incloure les despeses a càrrec de les entitats locals destinades al manteniment, desenvolupament i finançament del servei de transport públic.


S’han d’aplicar a aquesta política de despeses totes les d’inversió destinades a l’adquisició de mitjans de transport; i a la creació, millora i manteniment d’infraestructures, com ara estacions d’autobusos, ports, aeroports i altres de naturalesa anàloga.

Es tipifiquen tres grups de programes:

440. Administració general del transport.441. Promoció, manteniment i desenvolupament del transport.442. Infraestructures del transport.

Política de despesa 45. Infraestructures.

Inclou les despeses de qualsevol índole tendents a la creació, millora i manteniment de les infraestructures bàsiques no incloses en polítiques de despesa anteriors.


S’han d’aplicar a aquesta política de despesa totes les d’inversió destinades a la construcció i millora de carreteres i camins veïnals a càrrec de l’entitat local i altres despeses complementàries de les anteriors, com ara ponts, viaductes, senyalització o abalisament, així com despeses relatives a estudis i serveis d’assistència tècnica que siguin necessaris. Quant a recursos hidràulics, s’hi han d’incloure despeses en obres de captació, acumulació i canalització fins a l’inici de la xarxa de distribució urbana i altres de naturalesa similar.

Es tipifiquen cinc grups de programes, i es distingeixen els que tenen per finalitat la cobertura de despeses generals d’administració associades directament a les infraestructures a què es refereix la present política de despesa:

450. Administració general d’infraestructures.452. Recursos hidràulics.453. Carreteres.454. Camins veïnals.459. Altres infraestructures.

Política de despesa 46. Recerca, desenvolupament i innovació.

Inclou les despeses d’administració, infraestructures, funcionament i suport destinades a la recerca bàsica i aplicada, fins i tot les transferències a altres agents amb aquesta finalitat.

S’han d’imputar a aquesta política de despesa les relatives a activitats dirigides al foment dels coneixements científics purs i a aquelles amb objectius pràctics, específics o concrets i que no es puguin aplicar a cap altra política de despesa.

cv: B

OE

-A-2

008-1

9916-C



462. Recerca i estudis relacionats amb els serveis públics.463. Recerca científica, tècnica i aplicada.

Política de despesa 49. Altres actuacions de caràcter econòmic.

Inclou les despeses de gestió, funcionament, suport, subministrament i promoció dels serveis de telecomunicacions, de la societat de la informació, de la gestió del coneixement i altres de naturalesa anàloga; mitjans de comunicació, producció i difusió de programes audiovisuals, administració electrònica, oficines d’atenció i defensa al consumidor; així com les transferències a altres agents per al compliment d’aquests fins.


491. Societat de la informació.492. Gestió del coneixement.493. Oficines de defensa al consumidor.

ÀREA DE DESPESA 9

Actuacions de caràcter general

En aquesta àrea s’inclouen les despeses relatives a activitats que afectin, amb caràcter general, l’entitat local, i que consisteixin en l’exercici de funcions de govern o de suport administratiu i de suport lògic i tècnic a tota l’organització.

Ha de recollir les despeses generals de l’entitat que no puguin ser imputades ni aplicades directament a una altra àrea de les previstes en aquesta classificació per programes.

S’han d’incloure en aquesta àrea les transferències de caràcter general que no puguin ser aplicades a cap altre epígraf d’aquesta classificació per programes, ja que en cas contrari s’han d’imputar en la política de despesa específica que correspongui.

Política de despesa 91. Òrgans de govern.

Inclou les despeses relatives a la constitució i funcionament dels òrgans de govern de l’entitat local i de la seva representació. S’hi han d’incloure, per tant, les assignacions i indemnitzacions del president i membres de la corporació; secretaries particulars de la presidència; dietes i despeses de viatge i altres de naturalesa anàloga. També s’han d’imputar a aquesta política de despesa les de material i les necessàries per a l’atenció dels òrgans de govern.


912. Òrgans de govern.

Política de despesa 92. Serveis de caràcter general.

Inclou les despeses dels serveis que serveixen o donen suport a tots els altres de l’entitat local.

Per tant, s’han d’imputar a aquesta política de despesa les d’oficina i dependències generals; informació, publicacions, registre i relacions; desenvolupaments i suports informàtics de caràcter intern; coordinació i control general: arxiu, organització i mètodes, racionalització i mecanització; administració de personal; eleccions; atenció i participació ciutadana, parc mòbil, amb exclusió dels vehicles afectes a serveis determinats, que s’han d’imputar a la corresponent rúbrica i despeses d’assessorament i defensa dels interessos de l’entitat.

Aquesta política de despesa ha d’integrar les derivades d’activitats relacionades amb l’elaboració d’informació bàsica de caràcter general i sèries estadístiques sobre els diferents serveis de l’entitat local.

cv: B

OE

-A-2

008-1

9916-C


S’han d’imputar, així mateix, les despeses referents a gabinets d’estudi i informació i documentació de caràcter general.

Es tipifiquen set grups de programes:

920. Administració general.922. Coordinació i organització institucional de les entitats locals.923. Informació bàsica i estadística.924. Participació ciutadana.925. Atenció als ciutadans.926 Comunicacions internes.929. Imprevistos i funcions no classificades.

Política de despesa 93. Administració financera i tributària.

Aquesta política de despesa inclou totes les despeses corresponents a l’administració financera de l’entitat local.

S’han d’imputar les despeses generals dels serveis d’economia i hisenda; planificació i pressupostos i fiscalitat; control intern i comptabilitat i comptes generals; gestió de la tresoreria; gestió del patrimoni, comptabilitat patrimonial i rendició de comptes; gestió, inspecció i recaptació de tributs, formació i actualització de padrons fiscals; òrgans de resolució de reclamacions economicoadministratives i de defensa al contribuent i altres despeses relacionades amb l’activitat econòmica i financera de l’entitat.

Així mateix, s’inclouen les despeses referents a la construcció, millora i conservació, inclosa l’adquisició de terrenys, d’edificis oficials d’ús múltiple.


931. Política econòmica i fiscal.932. Gestió del sistema tributari.933. Gestió del patrimoni.934. Gestió del deute i de la tresoreria.

Política de despesa 94. Transferències a altres administracions públiques.

S’han d’imputar a aquesta política de despesa les transferències genèriques que ordeni l’entitat local cap a l’Estat o la comunitat autònoma o a favor d’altres ens locals, com són les participacions en ingressos, quotes de mancomunitats o consorcis i qualssevol altres de naturalesa similar. Es distingeixen, a aquests efectes, les entitats locals territorials (article 3.1 de la Llei 7/1985, de 2 d’abril, de la Llei reguladora de les bases del règim local) i la resta d’entitats locals.

Es tipifiquen quatre grups de programes en raó del seu agent receptor.

941. Transferències a comunitats autònomes.942. Transferències a entitats locals territorials.943. Transferències a altres entitats locals.944. Transferències a l’Administració general de l’Estat.

ÀREA DE DESPESA 0

Deute públic

Inclou les despeses d’interessos i amortització del deute públic i altres operacions financeres de naturalesa anàloga, amb exclusió de les despeses que n’ocasioni la formalització.

S’han d’imputar a aquesta àrea les despeses destinades a atendre la càrrega financera de l’entitat local, amortització i interessos, derivades de les operacions de crèdit contractades. Les despeses de formalització dels corresponents contractes s’han de portar a la política de despesa 93, grup de programes 934.

Es tipifica un sol grup de programes:

011. Deute públic. cv: B

OE

-A-2

008-1

9916-C


Classificació per programes de despeses

Àrea dedespesa (1)

Política dedespesa (2)

Grup deprogrames (3)

Denominació

1 SERVEIS PÚBLICS BÀSICS.13 Seguretat i mobilitat ciutadana.

130 Administració general de la seguretat i protecció civil.132 Seguretat i ordre públic.133 Ordenació del trànsit i de l’estacionament.134 Protecció civil.135 Servei d’extinció d’incendis.

15 Habitatge i urbanisme.150 Administració general d’habitatge i urbanisme.151 Urbanisme.152 Habitatge.153 Accés a l’habitatge.154 Foment de l’edificació protegida.155 Vies públiques.

16 Benestar comunitari.161 Sanejament, proveïment i distribució d’aigües.162 Recollida, eliminació i tractament de residus.163 Neteja viària.164 Cementiri i serveis funeraris.165 Enllumenat públic.169 Altres serveis de benestar comunitari.

17 Medi ambient.170 Administració general del medi ambient.171 Parcs i jardins.172 Protecció i millora del medi ambient.179 Altres actuacions relacionades amb el medi ambient.

2 ACTUACIONS DE PROTECCIÓ I PROMOCIÓ SOCIAL.21 Pensions.

211 Pensions.22 Altres prestacions econòmiques a favor d’empleats.

221 Altres prestacions econòmiques a favor d’empleats.23 Serveis socials i promoció social.

230 Administració general de serveis socials.231 Acció social.232 Promoció social.233 Assistència a persones dependents.

24 Foment de l’ocupació.241 Foment de l’ocupació.

3 PRODUCCIO DE BÉNS PÚBLICS DE CARÀCTER PREFERENT.31 Sanitat.

312 Hospitals, serveis assistencials i centres de salut.313 Accions públiques relatives a la salut.

32 Educació.320 Administració general d’educació.321 Educació preescolar i primària.322 Ensenyament secundari.323 Promoció educativa.324 Serveis complementaris d’educació.

33 Cultura.

cv: B

OE

-A-2

008-1

9916-C


Àrea dedespesa (1)



Denominació

330 Administració general de cultura.332 Biblioteques i arxius.333 Museus i arts plàstiques.334 Promoció cultural.335 Arts escèniques.336 Arqueologia i protecció del patrimoni historicoartístic.337338

Oci i temps lliureFestes populars i celebracions.

34 Esport.340 Administració general d’esports.341 Promoció i foment de l’esport.342 Instal·lacions esportives.

4 ACTUACIONS DE CARÀCTER ECONÒMIC.41 Agricultura, ramaderia i pesca.

410 Administració general d’agricultura, ramaderia i pesca.412 Millora de les estructures agropecuàries i dels sistemes productius.414 Desenvolupament rural.415 Protecció i desenvolupament dels recursos pesquers.419 Altres actuacions en agricultura, ramaderia i pesca.

42 Indústria i energia.420 Administració general d’indústria i energia.422 Indústria.423 Mineria.425 Energia.

43 Comerç, turisme i petites i mitjanes empreses.430 Administració general de comerç, turisme i petites i mitjanes empreses.431 Comerç.432 Ordenació i promoció turística.433 Desenvolupament empresarial.439 Altres actuacions sectorials.

44 Transport públic.440 Administració general del transport.441 Promoció, manteniment i desenvolupament del transport.442 Infraestructures del transport.

45 Infraestructures.450 Administració general d’infraestructures.452 Recursos hidràulics.453 Carreteres.454 Camins veïnals.459 Altres infraestructures.

46 Recerca, desenvolupament i innovació.462 Recerca i estudis relacionats amb els serveis públics.463 Recerca científica, tècnica i aplicada.

49 Altres actuacions de caràcter econòmic.491 Societat de la informació.492 Gestió del coneixement.493 Oficines de defensa al consumidor.

9 ACTUACIONS DE CARÀCTER GENERAL.91 Òrgans de govern.

912 Òrgans de govern.92 Serveis de caràcter general.

cv: B

OE

-A-2

008-1

9916-C


Àrea dedespesa (1)



Denominació

920 Administració general.922 Coordinació i organització institucional de les entitats locals.923 Informació bàsica i estadística.924925

Participació ciutadanaAtenció als ciutadans.

926 Comunicacions internes.929 Imprevistos i funcions no classificades.

93 Administració financera i tributària.931 Política econòmica i fiscal.932 Gestió del sistema tributari.933 Gestió del patrimoni.934 Gestió del deute i de la tresoreria.

94 Transferències a altres administracions públiques.941 Transferències a comunitats autònomes.942 Transferències a entitats locals territorials.943 Transferències a altres entitats locals.944 Transferències a l’Administració General de l’Estat.

0 DEUTE PÚBLIC.01 Deute públic.

011 Deute públic.

(1) Abans (a l’OM de 20 de setembre de 1989) grup de funció.(2) Abans (a l’OM de 20 de setembre de 1989) funció.(3) Abans (a l’OM de 20 de setembre de 1989) subfunció.

ANNEX II

Taula d’equivalències de la classificació per programes que recull aquesta Ordre ministerial en relació amb la classificació funcional aprovada per l’Ordre del Ministeri d’Economia i Hisenda de 20 de setembre de 1989

Codipressupostari

segons la present Ordre ministerial

Denominació

Codipressupostari

segons l’Ordre de 20 de setembre de 1989

1 Serveis públics bàsics

13 Seguretat i mobilitat ciutadana . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 22130 Administració general de la seguretat i protecció civil . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 222/223132 Seguretat i ordre públic . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 222133 Ordenació del trànsit i de l’estacionament . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 222134 Protecció civil . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 223135 Servei d’extinció d’incendis . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 22315 Habitatge i urbanisme. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 43

150 Administració general d’habitatge i urbanisme. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 431/432/511151 Urbanisme . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 432152 Habitatge . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 431153 Accés a l’habitatge . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 431154 Foment de l’edificació protegida. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 431155 Vies públiques . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 51116 Benestar comunitari . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 43/44/46

161 Sanejament, proveïment i distribució d’aigües. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 441162 Recollida, eliminació, tractament de residus . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 442

cv: B

OE

-A-2

008-1

9916-C


Codipressupostari


Denominació

Codipressupostari


163 Neteja viària . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 442164 Cementiri i serveis funeraris . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 443165 Enllumenat públic . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 43_169 Altres serveis de benestar comunitari . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 44_,/46_17 Medi ambient . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 43/44

170 Administració general del medi ambient. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 43_/44_171 Parcs i jardins. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 43_172 Protecció i millora del medi ambient. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 44_179 Altres actuacions relacionades amb el medi ambient . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 44_

2 Actuacions de protecció i promoció social

21 Pensions. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 314211 Pensions. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 31422 Altres prestacions econòmiques a favor d’empleats . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 31_

221 Altres prestacions econòmiques a favor d’empleats . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 31_23 Serveis socials i promoció social . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 31/32/46

230 Administració general de serveis socials . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 31_/32_/46_231 Acció social. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 313232 Promoció social . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 323233 Assistència a persones dependents. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 313/32324 Foment de l’ocupació . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 322

241 Foment de l’ocupació . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 322

3 Producció de béns públics de caràcter preferent

31 Sanitat . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 41312 Hospitals, serveis assistencials i centres de salut . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 412313 Accions públiques relatives a la salut. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 41332 Educació. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 32/42

320 Administració general d’educació. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 42_321 Educació preescolar i primària . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 422322 Ensenyament secundari . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 422323 Promoció educativa . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 321324 Serveis complementaris d’educació. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 42233 Cultura . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 45

331 Administració general de la cultura . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 451332 Biblioteques i arxius . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 451333 Museus i arts plàstiques. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 451334 Promoció cultural . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 451335 Arts escèniques . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 451336 Arqueologia i protecció del patrimoni historicoartístic . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 453337 Oci i temps lliure . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 452338 Festes populars i celebracions. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 45134 Esport . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 452340 Administració general d’esports . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 452341 Promoció i foment de l’esport . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 452342 Instal·lacions esportives . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 452

4 Actuacions de caràcter econòmic

41 Agricultura, ramaderia i pesca . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 71/53410 Administració general d’agricultura, ramaderia i pesca . . . . . . . . . . . . . . . . . . 531/533/711

cv: B

OE

-A-2

008-1

9916-C


Codipressupostari


Denominació

Codipressupostari


412 Millores de les estructures agropecuàries i dels sistemes productius . . . . . . . 531414 Desenvolupament rural . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 531/533415 Protecció i desenvolupament dels recursos pesquers . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 531419 Altres actuacions en agricultura, ramaderia i pesca. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 711/53142 Indústria i energia. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 72/73/74

420 Administració general d’indústria i energia. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 721/731/741422 Indústria . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 721423 Mineria . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 741425 Energia . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 73143 Comerç, turisme i petites i mitjanes empreses. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 62/75

430 Administració general de comerç, turisme i petites i mitjanes empreses. . . . . 62/44/75431 Comerç. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 622/44432 Ordenació i promoció turística . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 751433 Desenvolupament empresarial. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 622439 Altres actuacions sectorials . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 62/7544 Transport públic . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 51

440 Administració general del transport . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 513441 Promoció, manteniment i desenvolupament del transport . . . . . . . . . . . . . . . . 513442 Infraestructures del transport . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 51345 Infraestructures. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 51

450 Administració general d’infraestructures . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 5452 Recursos hidràulics . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 512453 Carreteres. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 511454 Camins veïnals . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 511459 Altres infraestructures. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 51346 Recerca, desenvolupament i innovació . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 54

462 Recerca i estudis relacionats amb els serveis públics . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 541463 Recerca científica, tècnica i aplicada . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 54149 Altres actuacions de caràcter econòmic. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 44/45/52

491 Societat de la informació . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 521/451492 Gestió del coneixement . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 52493 Oficines de defensa al consumidor . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 44_

9 Actuacions de caràcter general

91 Òrgans de govern. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 111912 Òrgans de govern. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 11192 Serveis de caràcter general . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 12/46/55

920 Administració general . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 121/122922 Coordinació i organització institucional de les entitats locals. . . . . . . . . . . . . . 121923 Informació bàsica i estadística . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 551924 Participació ciutadana . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 463925 Atenció als ciutadans . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 46_926 Comunicacions internes . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .929 Imprevistos i funcions no classificades. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .93 Administració financera i tributària . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 43/61

931 Política econòmica i fiscal . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 611932 Gestió del sistema tributari . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 611933 Gestió del patrimoni . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 43_934 Gestió del deute i de la tresoreria. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 61194 Transferències a altres administracions públiques. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 91

cv: B

OE

-A-2

008-1

9916-C


Codipressupostari


Denominació

Codipressupostari


941 Transferències a comunitats autònomes . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 911942 Transferències a entitats locals territorials . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 911

943 Transferències a altres entitats locals . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 911944 Transferències a l’Administració General de l’Estat . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 911

0 Deute públic 0

01 Deute públic . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 01011 Deute públic . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 011

ANNEX III

Codis de la classificació econòmica de les despeses del pressupost de les entitats locals i els seus organismes autònoms

Es distingeixen les operacions no financeres (capítols de despesa 1 a 7) de les financeres (capítols de despesa 8 i 9), i les primeres se subdivideixen en operacions corrents (capítols de despesa 1 a 4) i de capital (capítols 6 i 7).

El present annex desenvolupa l’estructura de la classificació econòmica de les despeses de les entitats locals i dels seus organismes autònoms, i detalla a continuació de cada capítol, article i concepte les classes de despeses imputables a aquests, amb el grau de detall apropiat per a cadascun.

El codi té caràcter tancat i obligatori en els seus nivells de capítol i article. Pel que fa a concepte, subconcepte i partida, es considera obert, si bé en aquesta Ordre es tipifiquen i codifiquen alguns conceptes i subconceptes obligatoris de general utilització, i cada entitat local pot crear tots els epígrafs addicionals que consideri necessaris.

A) OPERACIONS NO FINANCERES

A.1 Operacions corrents

El pressupost de despeses classifica en els seus capítols 1 al 4 les despeses per operacions corrents i separa les despeses de funcionament dels serveis (personal i despeses en béns corrents i serveis), els interessos i les transferències corrents.

Les despeses aplicables a cada capítol, article i concepte es descriuen en el present annex, tenint en compte que al seu torn es poden desglossar els conceptes en subconceptes i partides, segons sigui convenient per a la millor gestió dels programes a càrrec de l’entitat local i per a l’adequada administració i comptabilització dels crèdits.

CAPÍTOL 1

Despeses de personal

S’hi han d’aplicar a aquest capítol les despeses següents:

Tot tipus de retribucions fixes i variables i indemnitzacions, en diners i en espècie, que han de satisfer les entitats locals i els seus organismes autònoms al personal que hi presti els seus serveis.

Cotitzacions obligatòries de les entitats locals i dels seus organismes autònoms als diferents règims de Seguretat Social del personal al seu servei.

Prestacions socials, que inclouen tota classe de pensions i les remuneracions a concedir per raó de les càrregues familiars. cv

: B

OE

-A-2

008-1

9916-C


Despeses de naturalesa social efectuades, en compliment d’acords i disposicions vigents, per les entitats locals i els seus organismes autònoms per al seu personal.

Article 10. Òrgans de govern i personal directiu.

Inclou els següents conceptes retributius dels membres dels òrgans de govern, així com el personal directiu:

Concepte 100. Retribucions bàsiques i altres remuneracions dels membres dels òrgans de govern.

Concepte 101. Retribucions bàsiques i altres remuneracions del personal directiu.Els conceptes anteriors inclouen totes les remuneracions que se satisfacin als membres

dels òrgans de govern i directius per qualsevol concepte. En cadascun es distingeixen dos subconceptes, atenent el caràcter bàsic o complementari de les retribucions:

Subconcepte 100.00 / 101.00. Retribucions bàsiques.Subconcepte 100.01./ 101.01. Altres remuneracions.Concepte 107. Contribucions a plans i fons de pensions.Aportacions de l’entitat local a plans i fons de pensions els beneficiaris dels quals

siguin membres dels òrgans de govern i personal directiu. Es distingeixen dos subconceptes atenent aquesta diferenciació:

Subconcepte 107.00. Dels membres dels òrgans de govern.Subconcepte 107.01. Del personal directiu.

Article 11. Personal eventual.

Inclou les retribucions bàsiques i altres remuneracions del personal eventual nomenat per l’òrgan competent de l’entitat local, d’acord amb les disposicions vigents, i que cessa automàticament quan ho fa l’autoritat que va efectuar el nomenament.

Concepte 110. Retribucions bàsiques i altres remuneracions de personal eventual.Amb càrrec a aquest concepte s’ha de pagar la totalitat de les retribucions que

corresponguin a aquest personal segons la normativa vigent. S’han de distingir subconceptes segons la naturalesa dels components de les retribucions:

Subconcepte 110.00. Retribucions bàsiques.Subconcepte 110.01. Retribucions complementàries.Subconcepte 110.02. Altres remuneracions.Concepte 117. Contribucions a plans i fons de pensions.

Article 12. Personal funcionari.

S’han d’imputar a aquest article els següents conceptes retributius del personal funcionari, inclòs el que estigui realitzant pràctiques, dins d’un procés selectiu:

Retribucions bàsiques.Retribucions complementàries.Retribucions en espècie.Concepte 120. Retribucions bàsiques.Inclou:

Sou.Triennis.Es poden establir subconceptes per distingir entre sou, triennis i altres retribucions

bàsiques. Els sous es poden detallar d’acord amb els grups de classificació professional del personal funcionari de carrera que estableix l’article 76 de la Llei 7/2007, de 12 d’abril, de l’Estatut bàsic de l’empleat públic.

Les pagues extraordinàries s’han d’imputar als subconceptes corresponents a sous i triennis.

En definitiva, es recullen els subconceptes següents:

Subconcepte 120.00. Sous del grup A1.Subconcepte 120.01. Sous del grup A2. cv

: B

OE

-A-2

008-1

9916-C


Subconcepte 120.02. Sous del grup B.Subconcepte 120.03. Sous del grup C1.Subconcepte 120.04. Sous del grup C2.Subconcepte 120.05. Sous del grup E.Subconcepte 120.06. Triennis.Subconcepte 120.09. Altres retribucions bàsiques.Concepte 121. Retribucions complementàries.Crèdits destinats a satisfer el complement de destinació, indemnització per residència,

complement específic i complements transitoris, així com qualssevol altres que es determinin d’acord amb el que disposa l’article 24 de la Llei 7/2007, de 12 d’abril, de l’Estatut bàsic de l’empleat públic, llevat dels incentius al rendiment.

S’estableixen subconceptes corresponents a cadascun dels esmentats complements:

Subconcepte 121.00. Complement de destinació.Subconcepte 121.01. Complement específic.Subconcepte 121.03. Altres complements.Concepte 122. Retribucions en espècie.Crèdits destinats a concedir a funcionaris determinades retribucions en espècie que

tinguin caràcter personal i no puguin ser considerades com a despeses socials d’un conjunt de funcionaris (a títol indicatiu, bitllets de mitjans de locomoció, indemnitzacions per vestuari en els casos en què sigui procedent).

Concepte 124. Retribucions de funcionaris en pràctiques.Crèdits destinats a satisfer les retribucions dels funcionaris que no han pogut prendre

possessió del càrrec pel fet de ser preceptiu el període de pràctiques. Es poden desagregar pels grups de classificació professional del personal funcionari de carrera recollits en el concepte 120.

Concepte 127. Contribucions a plans i fons de pensions.

Article 13. Personal laboral.

Aquest article inclou retribucions i indemnitzacions que s’han de satisfer al personal laboral al servei de les entitats locals i els seus organismes autònoms en virtut dels convenis col·lectius o normes laborals que els siguin aplicables.

Concepte 130. Laboral fix.Inclou les remuneracions del personal laboral fix següents:

Subconcepte 130.00. Retribucions bàsiques.Retribucions que tinguin establert aquest caràcter en els respectius convenis col·lectius

o normes laborals de compliment obligatori.Subconcepte 130.01. Hores extraordinàries.Subconcepte 130.02. Altres remuneracions.Inclou totes les retribucions que s’hagin de satisfer al personal laboral fix, segons la

normativa que els sigui aplicable, no incloses en el subconcepte anterior.No s’han d’incloure en aquest concepte els crèdits destinats a vestuari de personal

laboral al qual s’imposa l’ús d’uniformes durant l’horari de servei, ni les dietes de viatge i despeses de locomoció. En aquests casos, els crèdits corresponents s’han d’incloure en el capítol 2, «Despeses en béns corrents i serveis».

Concepte 131. Laboral temporal.S’inclouen en aquest concepte les remuneracions que corresponguin al personal

laboral temporal, d’acord amb la normativa que els sigui aplicable.Concepte 132. Retribucions en espècie.Concepte 137. Contribucions a plans i fons de pensions.

Article 14. Altre personal.

Retribucions del personal que exerceix tasques esporàdiques o atípiques, i del personal contractat d’acord amb la legislació vigent.

cv: B

OE

-A-2

008-1

9916-C


Aquest article no inclou els crèdits destinats a retribuir funcionaris interins, que hagin de percebre els seus emoluments amb càrrec a dotacions lliures per vacants no cobertes en les places del personal funcionari de carrera.

Concepte 143. Altre personal.S’han d’imputar a aquest concepte les retribucions del personal que no tinguin cabuda

en la resta dels conceptes d’aquest capítol.Concepte 147. Contribucions a plans i fons de pensions.

Article 15. Incentius al rendiment.

Inclou les retribucions destinades a remunerar l’especial rendiment, l’activitat extraordinària i l’interès o la iniciativa en l’exercici de les funcions encomanades.

Concepte 150. Productivitat.S’hi han d’imputar les despeses destinades a retribuir l’excepcional rendiment, l’activitat

i dedicació extraordinària, l’interès o la iniciativa amb què s’exerceixin els llocs de treball.Concepte 151. Gratificacions.A aquest concepte s’hi han d’imputar les retribucions de caràcter excepcional

reconegudes per serveis extraordinaris prestats fora de la jornada normal de feina, sense que en cap cas puguin ser fixes en la quantia ni periòdiques en la meritació.

Concepte 152. Altres incentius al rendiment.Concepte 153. Complement dedicació especial.

Article 16. Quotes, prestacions i despeses socials a càrrec de l’ocupador.

Inclou les quotes de les assegurances socials, prestacions i altres despeses socials a càrrec de l’ocupador.

Almenys, s’han d’obrir els conceptes següents:

Concepte 160. Quotes socials.Aportacions de les entitats locals i dels organismes autònoms als règims de la Seguretat

Social i de previsió (mutualitats de funcionaris) del personal al seu servei. Despeses medicofarmacèutiques del personal, no cobertes pels règims de previsió social i assumides per les entitats locals.

A aquest efecte s’obren en l’estructura els subconceptes següents:

Subconcepte 160.00. Seguretat Social.Subconcepte 160.08. Assistència medicofarmacèutica.Subconcepte 160.09. Altres quotes.Concepte 161. Prestacions socials.Complements o millores de pensions que, d’acord amb la normativa vigent, correspongui

abonar a l’entitat local a favor de les seves classes passives.Pensions excepcionals atorgades a títol personal, complement familiar de pensionistes;

altres despeses socials de pensionistes.Inclou els subconceptes següents:

Subconcepte 161.03. Pensions excepcionals. Pensions aprovades, a títol individual, per l’entitat local a favor de funcionaris, personal laboral o de tercers.

Subconcepte 161.04. Indemnitzacions al personal laboral per jubilacions anticipades.Subconcepte 161.05. Pensions a càrrec de l’entitat local. Les que, d’acord amb la

normativa vigent, ha d’assumir l’entitat local. Ha d’incloure el complement familiar de pensionistes.

Subconcepte 161.07. Assistència medicofarmacèutica a pensionistes. La que escaigui per precepte legal o reglamentari.

Concepte 162. Despeses socials del personal.Inclou:

Els serveis d’acció social, com ara formatius, culturals, esportius o recreatius, guarderies, etc., i ajudes per a atencions extraordinàries personals o familiars; serveis d’economats, menjadors i similars. cv

: B

OE

-A-2

008-1

9916-C


Transport de personal: despeses de trasllat del personal al centre o lloc de treball i que no s’hagin d’imputar al concepte 122, «Retribucions en espècie», sempre que s’estableixi amb caràcter col·lectiu.

Assegurances d’accident de vida o responsabilitat civil que cobreixin les contingències que es produeixin en ocasió de l’exercici, per part del personal al servei de l’entitat local o dels seus organismes autònoms, de funcions en què concorrin circumstàncies que facin necessària la cobertura esmentada.

S’estableixen els subconceptes següents:

Subconcepte 162.00. Formació i perfeccionament del personal. Inclou les despeses de formació i perfeccionament del personal que estigui prestant els seus serveis en el mateix centre, llevat dels honoraris que hagi de percebre el personal al servei de l’Administració local per impartició de classes. Inclou, entre d’altres, els llibres adquirits per a la formació del personal que li siguin lliurats i les ajudes d’estudi que l’entitat local sufragui als seus propis empleats perquè assisteixin a cicles, conferències, cursos i seminaris.

Subconcepte 162.01. Economats i menjadors. Inclou la distribució de vals de menjar al personal.

Subconcepte 162.02. Transport de personal.Subconcepte 162.04. Acció social.Subconcepte 162.05. Assegurances.Subconcepte 162.09. Altres despeses socials.Concepte 164. Complement familiar.La remuneració complementària que es concedeixi per raó de les càrregues familiars

del personal funcionari en actiu.

CAPÍTOL 2

Despeses corrents en béns i serveis

Aquest capítol inclou les despeses en béns i serveis necessaris per a l’exercici de les activitats de les entitats locals i dels seus organismes autònoms que no produeixin un increment del capital o del patrimoni públic.

Són imputables als crèdits d’aquest capítol les despeses originades per a l’adquisició de béns que compleixin alguna de les característiques següents:

a) Que siguin béns fungibles.b) Que tinguin una durada previsiblement inferior a l’exercici pressupostari.c) Que no siguin susceptibles d’inclusió en inventari.d) Que siguin despeses que previsiblement siguin reiteratives.

A més, s’han d’aplicar a aquest capítol les despeses de caràcter immaterial que puguin tenir caràcter reiteratiu, que no siguin susceptibles d’amortització i que no estiguin directament relacionades amb la realització de les inversions.

Article 20. Arrendaments i cànons.

Despeses d’aquesta naturalesa pel lloguer de béns mobles i immobles. Inclou, entre d’altres, l’arrendament de terrenys, edificis i locals, el lloguer d’equips informàtics i de transport.

Concepte 200. Arrendaments de terrenys i béns naturals.Despeses per arrendament de solars, finques rústiques i altres.Concepte 202. Arrendaments d’edificis i altres construccions.Despeses derivades dels contractes de lloguer d’edificis i altres construccions, entre

les quals s’inclouen, a títol indicatiu, edificis per a prestació de serveis, sales d’espectacles, museus o magatzems, encara que en els contractes corresponents hi estiguin inclosos serveis connexos (calefacció, refrigeració, aigua, enllumenat, assegurances o neteja). Així mateix, s’hi han d’incloure les despeses de comunitat, així com l’impost sobre béns immobles quan s’estableixi en el contracte amb càrrec a l’arrendatari. cv

: B

OE

-A-2

008-1

9916-C


Concepte 203. Arrendaments de maquinària, instal·lacions i utillatge.Despeses d’aquesta naturalesa, incloses les despeses d’equip utilitzat en conservació

i reparació d’inversions.Concepte 204. Arrendaments de material de transport.Despeses de lloguer de vehicles de totes classes utilitzables per al transport de

persones o mercaderies.Concepte 205. Arrendaments de mobiliari i béns.Despeses de lloguer de mobiliari, equips d’oficina o material.Concepte 206. Arrendaments d’equips per a processos d’informació.Despeses derivades del lloguer d’equips informàtics, de transmissions de dades i altres

especials, sistemes operatius, aplicacions de gestió de base de dades i qualsevol altra classe d’equips informàtics i de programari.

Concepte 208. Arrendaments d’altre immobilitzat material.Lloguer d’immobilitzat divers no inclòs en els conceptes precedents.Concepte 209. Cànons.Quantitats satisfetes periòdicament per la cessió d’un bé, l’ús de la propietat industrial

i la utilització d’altres béns de naturalesa material o immaterial.

Article 21. Reparacions, manteniment i conservació.

S’han d’imputar a aquest article les despeses de manteniment i conservació d’infraestructures, edificis i locals, maquinària, material de transport i altre immobilitzat material, desglossades en els mateixos conceptes indicats a l’article 20, «Arrendaments». A títol indicatiu, s’inclouen les següents:

Despeses de conservació i reparació d’infraestructures i béns immobles destinats a l’ús general, ja siguin propis o arrendats, i poden afectar, a tall d’exemple, vies públiques, enllumenat públic, instal·lacions de semàfors i instal·lacions industrials.

Despeses de conservació i reparació del mobiliari.Despeses per vigilància, revisió, conservació i manteniment de màquines i instal·lacions

d’oficines.Despeses de manteniment o de caràcter anàleg que originin els equips de procés i

transmissió de dades i informàtics i d’instal·lacions telefòniques o de control d’emissions radioelèctriques.

Com a norma general, les reparacions importants que suposin un increment de capacitat, rendiment, eficiència o allargament de la vida útil del bé s’han d’imputar al capítol 6, «Inversions reals».

Per conceptes, s’ha d’efectuar el desglossament següent:

Concepte 210. Infraestructures i béns naturals.Concepte 212. Edificis i altres construccions.Despeses de reparacions, manteniment i conservació d’edificis administratius i

construccions de l’entitat local.Concepte 213. Maquinària, instal·lacions tècniques i utillatge.Despeses destinades a reparacions, manteniment i conservació de maquinària, entesa

com el conjunt de màquines de l’entitat local, incloent-hi els elements de transport intern destinats al transport de personal, animals, materials i mercaderies dins de tallers o instal·lacions anàlogues, sense sortir a l’exterior.

Així mateix, s’hi han d’incloure les despeses de reparacions, manteniment i conservació d’instal·lacions tècniques de l’entitat local, enteses com a unitats complexes d’ús especialitzat que comprenen edificacions, maquinària, elements, inclosos els sistemes informàtics que, tot i ser separables per naturalesa, estan units de manera definitiva per al seu funcionament i estan sotmesos al mateix ritme d’amortització. S’hi inclouen els recanvis vàlids exclusivament per a aquestes instal·lacions.

Finalment, s’han de recollir en aquest concepte les despeses de reparacions, manteniment i conservació de l’utillatge, definit com a conjunt d’estris o eines que es poden utilitzar amb la maquinària, inclosos els motllos i les plantilles.

cv: B

OE

-A-2

008-1

9916-C


Concepte 214. Elements de transport.Despeses de reparacions, manteniment i conservació de vehicles de l’entitat local. S’hi

inclouen vehicles destinats al transport terrestre, marítim o aeri de persones, animals, materials o mercaderies, excepte els que s’hagin de recollir en el concepte 213, «Maquinària, instal·lacions tècniques i utillatge».

Concepte 215. Mobiliari.Despeses de reparacions, manteniment i conservació de mobiliari, material i equips

d’oficina de l’entitat local, excepte els han de figurar en el concepte 216, «Equips per a processos d’informació».

Concepte 216. Equips per a processos d’informació.Despeses de l’entitat local de reparacions, manteniment i conservació d’ordinadors i

altres conjunts electrònics de comunicacions i de processos de dades.Concepte 219. Altre immobilitzat material.Despeses de reparacions, manteniment i conservació d’altres elements no inclosos en

els conceptes anteriors.

Article 22. Material, subministraments i altres.

Despeses corresponents als conceptes següents:

Concepte 220. Material d’oficina.Inclou, entre d’altres, les despeses següents:

Subconcepte 220.00. Ordinari no inventariable. Despeses ordinàries de material d’oficina no inventariable.

Subconcepte 220.01. Premsa, revistes, llibres i altres publicacions. Inclou despeses d’adquisicions de publicacions, revistes, i altres de semblants, així com de llibres, quan no escaigui incloure’ls en inventari.

Subconcepte 220.02. Material informàtic no inventariable.Despeses de material per al funcionament normal d’equips informàtics, transmissió i

altres, com ara adquisició de suports físics o «paquets de programari».Concepte 221. Subministraments.Despeses d’aigua, gas, electricitat i altres serveis o proveïments que no siguin

susceptibles de ser emmagatzemats, per als quals s’estableixen els subconceptes següents:

Subconcepte 221.00. Energia elèctrica.Subconcepte 221.01. Aigua.Subconcepte 221.02. Gas.Subconcepte 221.03. Combustibles i carburants.S’imputen als subconceptes anteriors les despeses que responguin a les denominacions

recollides, sempre que no estiguin incloses en el preu dels lloguers.Subconcepte 221.04. Vestuari. Vestuari i altres peces destinades al personal que tingui

una comesa que en requereixi.Subconcepte 221.05. Productes alimentaris. Adquisició de productes alimentaris per al

seu consum en relació amb la prestació de serveis.Subconcepte 221.06. Productes farmacèutics i material sanitari. Despeses de

medecines o productes d’assistència sanitària l’aplicació dels quals no correspongui al capítol 1, «Despeses de personal».

Subconcepte 221.10. Productes de neteja i acondiciament. Despeses de productes de neteja i acondiciament destinats al seu ús en les dependències i serveis municipals.

Subconcepte 221.11. Subministraments de recanvis de maquinària, utillatge i elements de transports.

Subconcepte 221.12. Subministraments de material electrònic i de telecomunicacions.Subconcepte 221.13. Manutenció d’animals.Subconcepte 221.99. Altres subministraments.Concepte 222. Comunicacions.

cv: B

OE

-A-2

008-1

9916-C


Detallat en subconceptes, inclou les despeses per serveis telefònics, serveis postals i telegràfics, així com qualsevol altre tipus de comunicació.

S’estableixen, en conseqüència, els subconceptes següents:

Subconcepte 222.00. Serveis de telecomunicacions.Subconcepte 222.01. Postals.Subconcepte 222.02. Telegràfiques.Subconcepte 222.03. Informàtiques.Subconcepte 222.99. Altres despeses en comunicacions.Concepte 223. Transports.Despeses de transports de tot tipus, excepte de personal.Concepte 224. Primes d’assegurances.Despeses per assegurances de vehicles, de béns immobles, d’altre immobilitzat i de

qualsevol element material, sigui quina sigui la naturalesa dels riscos objecte de cobertura, excepte les assegurances de vida o accident del personal que s’han d’incloure en el capítol 1, «Despeses de personal», concepte 162, «Despeses socials del personal».

Concepte 225. Tributs.S’han d’incloure en aquest concepte les despeses destinades a satisfer taxes,

contribucions i impostos, ja siguin estatals, autonòmics o locals.S’estableixen subconceptes atenent el subjecte actiu de la relació juridicotributària:

Subconcepte 225.00. Tributs estatals.Subconcepte 225.01. Tributs de les comunitats autònomes.Subconcepte 225.02. Tributs de les entitats locals.Concepte 226. Despeses diversos.S’hi han d’incloure totes les despeses de naturalesa corrent que no tenen cabuda en

altres conceptes del capítol 2, «Despeses corrents en béns i serveis».S’ha de desglossar, entre d’altres, en els subconceptes següents:

Subconcepte 226.01. Atencions protocol·làries i representatives.Subconcepte 226.02. Publicitat i propaganda. Despeses de divulgació, i qualsevol altra

de propaganda i publicitat, conduent a informar a la comunitat dels serveis de l’entitat local. Les campanyes de sensibilització i conscienciació ciutadana que siguin susceptibles de produir efectes en diversos exercicis s’han d’imputar a l’article 64.

Subconcepte 226.03. Publicació en diaris oficials. S’hi han d’incloure les despeses derivades de la publicació d’anuncis en els butlletins oficials: de l’Estat, de la comunitat autònoma, de la província, europeus, etc.

Subconcepte 226.04. Jurídics, contenciosos. S’hi han d’incloure totes les despeses destinades a la defensa jurídica i qualssevol de naturalesa anàloga que siguin necessàries per salvaguardar els béns i drets de l’entitat.

Subconcepte 226.06. Reunions, conferències i cursos. Despeses d’organització i celebració de conferències, assemblees, congressos, grups de treball, seminaris, i convencions i reunions anàlogues.

Subconcepte 226.07. Oposicions i proves selectives.Subconcepte 226.09. Activitats culturals i esportives.Subconcepte 226.99. Altres despeses diverses.Concepte 227. Treballs realitzats per altres empreses i professionals.S’hi inclouen les despeses que corresponguin a activitats que, per bé que són de la

competència de les entitats locals o els seus organismes autònoms, s’executen mitjançant contractació amb empreses externes o professionals independents.

Subconcepte 227.00. Neteja i toaleta.Subconcepte 227.01. Seguretat.Subconcepte 227.02. Valoracions i peritatges.Subconcepte 227.04. Custòdia, dipòsits i emmagatzematge.Subconcepte 227.05. Processos electorals.Subconcepte 227.06. Estudis i treballs tècnics. Despeses d’estudi, treballs tècnics,

estadístics o d’un altre caràcter que derivin de tasques encomanades a empreses especialitzades, professionals independents o experts, que no siguin aplicades a plans, cv

: B

OE

-A-2

008-1

9916-C


programes, avantprojectes i projectes d’inversió, cas en què han de figurar en el capítol 6, «Inversions reals».

També s’han d’incloure en aquest subconcepte la dotació de premis de recerca i estudi de concursos d’idees, de treballs, publicacions, edicions, exposicions i participacions de caràcter cultural, artístic, científic, tècnic, jurídic i econòmic, relacionats amb l’activitat de l’entitat local o dels seus organismes autònoms. Quan siguin susceptibles d’aplicació a plans, programes, avantprojectes i projectes d’inversió, han de figurar en el capítol 6, «Inversions reals».

Subconcepte 227.08. Serveis de recaptació a favor de l’entitat. Despeses derivades de la recaptació dels drets econòmics de l’entitat local o dels seus organismes autònoms quan l’efectuïn altres entitats locals o ens públics dependents d’altres administracions públiques, així com les despeses derivades dels contractes que, en aquesta matèria, se subscriguin amb entitats col·laboradores.

Subconcepte 227.99. Altres treballs realitzats per altres empreses i professionals. S’hi inclouen despeses originades per treballs realitzats per altres empreses no esmentades en els subconceptes anteriors.

Article 23. Indemnitzacions per raó del servei.

Les indemnitzacions que per rescabalar despeses derivades de comissions de servei i d’acord amb la legislació vigent s’hagin de satisfer a membres dels òrgans de govern, funcionaris, personal laboral, eventual i contractat.

S’han d’imputar a aquest concepte les indemnitzacions reglamentàries per assistència a tribunals i òrgans col·legiats i, en general, per concurrència personal a reunions, consells o comissions.

S’han d’obrir els conceptes següents:

Concepte 230. Dietes.S’estableixen els subconceptes següents atenent el personal de l’entitat local:

Subconcepte 230.00. Dels membres dels òrgans de govern.Subconcepte 230.10. Del personal directiu.Subconcepte 230.20. Del personal no directiu.Concepte 231. Locomoció.Despeses de viatge dels membres dels òrgans de govern, així com del personal que

presti serveis a l’entitat local, amb independència del seu lloc de treball.S’estableixen els subconceptes següents atenent el personal de l’entitat local:

Subconcepte 231.00. Dels membres dels òrgans de govern.Subconcepte 231.10. Del personal directiu.Subconcepte 231.20. Del personal no directiu.Concepte 233. Altres indemnitzacions.

Article 24. Despeses de publicacions.

Concepte 240. Despeses d’edició i distribució.Despeses en publicacions institucionals com ara pressupostos, ordenances, memòries

i anàlogues.En cas que l’activitat d’edició es faci amb mitjans propis, les diferents despeses s’han

d’imputar als conceptes econòmics corresponents.

Article 25. Treballs realitzats per administracions públiques i altres entitats públiques.

Article 26. Treballs realitzats per institucions sense finalitats de lucre.

Article 27. Despeses imprevistes i funcions no classificades.

CAPÍTOL 3

Despeses financeres

Aquest capítol inclou els interessos, inclosos els implícits, i altres despeses derivades de tot tipus d’operacions financeres i de deutes contrets o assumits per l’entitat local o els cv

: B

OE

-A-2

008-1

9916-C


seus organismes autònoms, així com les despeses de la seva emissió o formalització, modificació i cancel·lació, diferències de canvi i altres rendiments implícits.

Les despeses d’aquesta naturalesa especificades en articles i conceptes inclouen:

Article 30. De deute públic en euros.

Interessos de tot tipus de deute emès o assumit per l’entitat local o els seus organismes autònoms en euros, així com les despeses derivades de qualsevol operació que hi estigui relacionada, en particular les relatives a rendiments implícits.

Concepte 300. Interessos.Imports dels interessos, inclosos els implícits, derivats d’emissions de títols de deute

públic nominats en euros, sigui quin sigui el seu termini d’amortització.Concepte 301. Despeses d’emissió, modificació i cancel·lació.Comissions i altres despeses produïdes per la posada en circulació, modificació i

cancel·lació d’emissions de títols de deute públic nominats en euros.Concepte 309. Altres despeses financeres de deute públic en euros.Rendiments implícits dels deutes indicats en aquest article, excepte els interessos

implícits de valors emesos al descompte, que s’han de recollir en el concepte 300.Despeses de naturalesa financera no recollides en els conceptes anteriors.

Article 31. De préstecs i altres operacions financeres en euros.

Interessos de tot tipus de préstecs contractats o assumits per l’entitat local o els seus organismes autònoms en euros, així com els rendiments implícits i despeses derivades de qualsevol operació que hi estigui relacionada.

Concepte 310. Interessos.Imports dels interessos corresponents a préstecs rebuts i a altres operacions financeres,

pendents d’amortitzar, nominats en euros, sigui quin sigui el termini i la manera en què s’instrumentin els esmentats interessos.

Concepte 311. Despeses de formalització, modificació i cancel·lació.Despeses necessàries per portar a efecte les operacions indicades en la denominació

del concepte. Comissions d’obertura i manteniment de crèdits i altres despeses financeres referents a préstecs i a altres operacions financeres.

Concepte 319. Altres despeses financeres de préstecs i altres operacions financeres en euros.

Rendiments implícits de préstecs en euros i despeses no recollides en els conceptes anteriors.

Article 32. De deute públic en moneda diferent de l’euro.

Interessos de tot tipus de deutes, emesos o assumits per l’entitat local o els seus organismes autònoms en moneda diferent de l’euro, així com els rendiments implícits i diferències de canvi, derivades de la cancel·lació del deute, i despeses produïdes per qualsevol operació que hi estigui relacionada.

Concepte 320. Interessos.Imports dels interessos, inclosos els implícits, derivats de títols de deute públic emès o

assumit per l’entitat local o els seus organismes autònoms nominats en moneda diferent de l’euro, sigui quin sigui el termini d’amortització.

Concepte 321. Despeses d’emissió, modificació i cancel·lació.Comissions i altres despeses produïdes per la posada en circulació, modificació i

cancel·lació d’emissions de títols de deute públic nominats en moneda diferent de l’euro.Concepte 322. Diferències de canvi.Pèrdues produïdes per variacions en el tipus de canvi dels deutes fins al moment de la

seva amortització i, si s’escau, entre aquesta i el moment del pagament efectiu.Concepte 329. Altres despeses financeres de deute públic en moneda diferent de

l’euro. cv: B

OE

-A-2

008-1

9916-C


Rendiments implícits dels títols de deute a què es refereix aquest article, excepte els interessos implícits del deute emès al descompte, que s’han de recollir en el concepte 320.

Despeses de naturalesa financera no recollides en els conceptes anteriors.

Article 33. De préstecs i altres operacions financeres en moneda diferent de l’euro.

Recull els interessos de tot tipus de préstecs contractats o assumits per l’entitat local o els seus organismes autònoms en moneda diferent de l’euro, rendiments implícits i despeses produïdes per qualsevol operació que hi estigui relacionada i diferència de canvi derivada de la seva cancel·lació.

Concepte 330. Interessos.Imports dels interessos corresponents a préstecs rebuts i a altres operacions financeres,

pendents d’amortitzar, nominats en moneda diferent de l’euro, sigui quin sigui el termini i la manera en què s’instrumentin els interessos esmentats.

Concepte 331. Despeses de formalització, modificació i cancel·lació.Despeses necessàries per portar a efecte les operacions indicades en la denominació

del concepte. Comissions d’obertura i manteniment de crèdits i altres despeses financeres referents a préstecs i a altres operacions financeres en moneda diferent de l’euro.

Concepte 332. Diferències de canvi.Pèrdues produïdes per variacions en el tipus de canvi dels préstecs i altres operacions

financeres fins al moment de la seva amortització i, si s’escau, entre aquesta i el moment del pagament efectiu.

Concepte 339. Altres despeses financeres de préstecs i altres operacions financeres en moneda diferent de l’euro.

Rendiments implícits de préstecs en moneda estrangera i altres despeses de naturalesa financera no recollides en els conceptes anteriors.

Article 34. De dipòsits, fiances i altres.

Concepte 340. Interessos de dipòsits.Interessos legalment establerts que s’hagin de pagar per dipòsits realitzats en la

tresoreria de l’entitat local o dels seus organismes autònoms.Concepte 341. Interessos de fiances.Interessos legalment establerts que s’hagin de satisfer per fiances efectuades en la

tresoreria de l’entitat local o dels seus organismes autònoms.

Article 35. Interessos de demora i altres despeses financeres.

Concepte 352. Interessos de demora.Interessos de demora que s’han de pagar com a conseqüència de l’incompliment del

pagament d’obligacions, en els terminis establerts.Concepte 353. Operacions d’intercanvi financer.S’hi inclouen les despeses per interessos, o per diferència d’interessos, o per diferències

de canvi o qualsevol altre de naturalesa financera, derivades d’operacions financeres de cobertura i gestió del risc del tipus d’interès i del tipus de canvi.

Concepte 357. Execució d’avals.S’ha de recollir l’import de les despeses financeres derivades de l’execució d’avals

prestats per l’entitat local o els seus organismes autònoms.Concepte 358. Interessos per operacions d’arrendament financer (lísing)S’ha de recollir l’import dels interessos inclosos en les quotes fixades en els contractes

d’arrendament financer corresponents a l’exercici pressupostari.Es presumeix la naturalesa financera de l’operació quan es doni alguna d’aquestes

condicions:

El preu de l’opció de compra o valor residual sigui inferior al valor que ha de tenir el bé objecte del contracte de lísing, quan aquest acabi;

cv: B

OE

-A-2

008-1

9916-C


el termini del contracte i la vida útil estimada del bé objecte del contracte de lísing siguin equivalents, o

el valor actualitzat de les quotes, utilitzant un tipus d’interès de mercat, sigui similar al preu d’adquisició al comptat de l’immobilitzat.

En cas que no es doni cap d’aquestes condicions, es tractaria d’una operació de lísing operatiu o d’arrendament pur, i, per tant, s’inclouria en el concepte que escaigui, segons la naturalesa del bé, de l’article 20, «Arrendaments».

Concepte 359. Altres despeses financeres.Despeses d’aquesta naturalesa no incloses en els anteriors conceptes, com són les

despeses per transferències bancàries, despeses de descomptes o diferències negatives de canvi derivades de pagaments en moneda diferent de l’euro que no corresponguin a operacions d’endeutament i altres comissions bancàries no incloses en altres conceptes.

CAPÍTOL 4

Transferències corrents

Inclou els crèdits per a aportacions per part de l’entitat local o dels seus organismes autònoms, sense contrapartida directa dels agents perceptors, i amb destinació a finançar operacions corrents.

S’hi inclouen també les «subvencions en espècie» de caràcter corrent, referides a béns o serveis que adquireixi l’entitat local o els seus organismes autònoms per al seu lliurament als beneficiaris en concepte d’una subvenció prèviament concedida.

S’hi ha d’imputar atenent el seu destinatari.Per subconceptes es poden distingir les transferències d’acord amb l’Administració

pública o amb l’ens que n’és destinatari.

Article 40. A l’Administració general de l’entitat local.

Aquest article només és aplicable en els pressupostos dels organismes autònoms de l’entitat local.

Article 41. A organismes autònoms de l’entitat local.

Transferències corrents que l’entitat local o els seus organismes autònoms prevegin concedir a organismes autònoms.

Article 42. A l’Administració de l’Estat.

Transferències corrents que l’entitat local o els seus organismes autònoms prevegin concedir a l’Administració General de l’Estat, els seus organismes autònoms, fundacions, ens públics o societats mercantils.

Concepte 420. A l’Administració General de l’Estat.Concepte 421. A organismes autònoms i agències de l’Estat.S’estableixen dos subconceptes:

Subconcepte 421.00. Al Servei Públic d’Ocupació Estatal.Subconcepte 421.10. A altres organismes autònoms.Concepte 422. A fundacions estatals.Concepte 423. A societats mercantils estatals, entitats públiques empresarials i altres

organismes públics.S’estableixen els subconceptes següents, atenent l’objecte de les subvencions que es

prevegin concedir:

Subconcepte 423.00. Subvencions per al foment de l’ocupació.Subconcepte 423.10. Subvencions per a bonificacions d’interessos i primes

d’assegurances.Subconcepte 423.20. Subvencions per reduir el preu que han de pagar els

consumidors. cv: B

OE

-A-2

008-1

9916-C


Subconcepte 423.90. Altres subvencions a societats mercantils estatals, entitats públiques empresarials i altres organismes públics.

Article 43. A la Seguretat Social.

Transferències corrents que l’entitat local o els seus organismes autònoms prevegin concedir a qualsevol dels ens que integren el sistema de la Seguretat Social.

Article 44. A ens públics i societats mercantils de l’entitat local.

S’estableixen els conceptes següents, atenent la finalitat de les subvencions que es prevegin concedir:

Concepte 440. Subvencions per a foment de l’ocupació.Concepte 441. Subvencions per a bonificacions d’interessos i primes d’assegurances.Concepte 442. Subvencions per reduir el preu que han de pagar els consumidors.Concepte 449. Altres subvencions a ens públics i societats mercantils de l’entitat

local.

Article 45. A comunitats autònomes.

Concepte 450. A l’Administració general de les comunitats autònomes.Concepte 451. A organismes autònoms i agències de les comunitats autònomes.Concepte 452. A fundacions de les comunitats autònomes.Concepte 453. A societats mercantils, entitats públiques empresarials i altres organismes

públics dependents de les comunitats autònomes.S’estableixen els subconceptes següents, atenent la finalitat per a la qual es prevegi

concedir les subvencions:

Subconcepte 453.00. Subvencions per a foment de l’ocupació.Subconcepte 453.10. Subvencions per a bonificacions d’interessos i primes

d’assegurances.Subconcepte 453.20. Subvencions per reduir el preu que han de pagar els

consumidors.Subconcepte 453.90. Altres subvencions a societats mercantils, entitats públiques

empresarials i altres organismes públics dependents de les comunitats autònomes.

Article 46. A entitats locals.

Concepte 461. A diputacions, consells o cabildos insulars.Concepte 462. A ajuntaments.Concepte 463. A mancomunitats.Concepte 464. A àrees metropolitanes.Concepte 465. A comarques.Concepte 466. A altres entitats que agrupin municipis.Concepte 467. A consorcis.Concepte 468. A entitats locals menors.

Article 47. A empreses privades.

S’estableixen els conceptes següents, atenent la finalitat per a la qual es prevegi concedir les subvencions:

Concepte 470. Subvencions per a foment de l’ocupació.Concepte 471. Subvencions per a bonificacions d’interessos i primes d’assegurances.Concepte 472. Subvencions per reduir el preu que han de pagar els consumidors.Concepte 479. Altres subvencions a empreses privades.

cv: B

OE

-A-2

008-1

9916-C


Article 48. A famílies i institucions sense finalitats de lucre.

Transferències per a despeses corrents relacionades amb atencions benèfiques i assistencials. Premis, beques d’estudis i recerca. Subvencions a favor de fundacions, institucions, entitats benèfiques o esportives i grups polítics de l’entitat local.

Article 49. A l’exterior.

Transferències per a despeses corrents destinades a cooperació al desenvolupament i a agents econòmics situats fora del territori nacional, o amb estatut d’extraterritorialitat, o quan s’hagin d’efectuar en moneda diferent de l’euro.

A.2 Operacions de capital

Inclouen els capítols 6, «Inversions reals», i 7, «Transferències de capital», i descriuen les despeses en inversions reals i en transferències destinades a finançar operacions de capital.

CAPÍTOL 6

Inversions reals

Aquest capítol inclou les despeses en què incorrin o prevegin incórrer les entitats locals o els seus organismes autònoms destinats a la creació d’infraestructures i a la creació o adquisició de béns de naturalesa inventariable necessaris per al funcionament dels serveis i les altres despeses que tinguin caràcter amortitzable.

Són imputables als crèdits d’aquest capítol les despeses originades per l’adquisició de béns a què es refereix el paràgraf anterior, que compleixin alguna de les característiques següents:

a) Que no siguin béns fungibles.b) Que tinguin una durada previsiblement superior a l’exercici pressupostari.c) Que siguin susceptibles d’inclusió en inventari.d) Que siguin despeses que previsiblement no siguin reiteratives.

En general són imputables a aquest capítol les despeses que preveuen els annexos d’inversions reals que s’uneixin als pressupostos generals de les entitats locals.

Article 60. Inversió nova en infraestructures i béns destinats a l’ús general.

S’inclouen en aquest article les inversions en infraestructura i béns destinats a l’ús general que incrementin l’estoc de capital de l’entitat local o dels seus organismes autònoms.

Concepte 600. Inversions en terrenys.Adquisició de sòl per part de l’entitat local o els seus organismes autònoms.Concepte 609. Altres inversions noves en infraestructures i béns destinats a l’ús

general.

Article 61. Inversions de reposició d’infraestructures i béns destinats a l’ús general.

Aquest article ha de recollir les despeses de naturalesa idèntica a les de l’article anterior, que siguin conseqüència de la rehabilitació o reposició d’infraestructures i béns destinats a l’ús general, incloses les operacions que suposin un increment de capacitat, rendiment, eficiència o ampliació de la vida útil del bé.

Concepte 610. Inversions en terrenys.Adequació i remodelació de solars per part de l’entitat local o els seus organismes

autònoms.Concepte 619. Altres inversions de reposició d’infraestructures i béns destinats a l’ús

general. cv: B

OE

-A-2

008-1

9916-C


Article 62. Inversió nova associada al funcionament operatiu dels serveis.

Ha de recollir les despeses dels projectes d’inversió que incrementen l’estoc de capital de l’entitat local o dels seus organismes autònoms destinats a possibilitar o millorar el funcionament dels serveis públics.

Concepte 621. Terrenys i béns naturals.Concepte 622. Edificis i altres construccions.Despeses d’inversió en edificis administratius i construccions destinats al funcionament

dels serveis públics prestats per l’entitat local.Concepte 623. Maquinària, instal·lacions tècniques i utillatge.Despeses destinades a inversió en maquinària, entesa com el conjunt de màquines

utilitzades per al funcionament operatiu dels serveis públics per part de l’entitat local, incloent-hi els elements de transport intern destinats al transport de personal, animals, materials i mercaderies dins de tallers o instal·lacions anàlogues, sense sortir a l’exterior.

Així mateix, s’hi han d’incloure les despeses d’inversió en instal·lacions tècniques utilitzades per al funcionament operatiu dels serveis públics, enteses com a unitats complexes d’ús especialitzat que comprenen edificacions, maquinària, elements, inclosos els sistemes informàtics, que tot i ser separables per naturalesa, estan units de manera definitiva per al seu funcionament i estan sotmesos al mateix ritme d’amortització. S’hi inclouen els recanvis vàlids exclusivament per a aquestes instal·lacions.

Finalment s’han de recollir en aquest concepte les despeses d’inversió en utillatge utilitzat per al funcionament operatiu dels serveis públics, definit com a conjunt d’estris o eines que es poden fer servir amb la maquinària, inclosos els motllos i les plantilles.

Concepte 624. Elements de transport.Despeses d’inversió en vehicles utilitzats per al funcionament operatiu dels serveis

públics. S’hi inclouen vehicles destinats al transport terrestre, marítim o aeri de persones, animals, materials o mercaderies, excepte els que s’hagin de recollir en el concepte 623, «Maquinària, instal·lacions tècniques i utillatge».

Concepte 625. Mobiliari.Despeses d’inversió en mobiliari, material i equips d’oficina utilitzats per al funcionament

operatiu dels serveis públics, excepte els que han de figurar en el concepte 626, «Equips per a processos d’informació».

Concepte 626. Equips per a processos d’informació.Despeses d’inversió en ordinadors i altres conjunts electrònics de comunicacions i de

processos de dades, utilitzats per al funcionament operatiu dels serveis públics.Concepte 627. Projectes complexos.Despeses d’inversió en projectes que, tot i que inclouen diferents elements aplicables

en principi als conceptes anteriors, tenen tractament unitari i estan destinats al funcionament operatiu dels serveis públics.

Concepte 629. Altres inversions noves associades al funcionament operatiu dels serveis.

Despeses d’inversió en altres elements no inclosos en els conceptes anteriors i que es destinin al funcionament operatiu dels serveis públics.

Article 63. Inversió de reposició associada al funcionament operatiu dels serveis.

Ha de recollir les despeses de naturalesa idèntica a les de l’article 62, «Inversió nova associada al funcionament operatiu dels serveis», que siguin conseqüència de rehabilitació o de reposició, incloses les que corresponguin a reparacions importants que suposin un increment de capacitat, rendiment, eficiència o allargament de la vida útil del bé.

Les definicions dels elements a què es refereixen els diferents conceptes inclosos en el present article són idèntiques a les que recull l’anterior article 62, «Inversió nova associada al funcionament operatiu dels serveis».

Concepte 631. Terrenys i béns naturals.Concepte 632. Edificis i altres construccions.Concepte 633. Maquinària, instal·lacions tècniques i utillatge. cv

: B

OE

-A-2

008-1

9916-C


Concepte 634. Elements de transport.Concepte 635. Mobiliari.Concepte 636. Equips per a processos d’informació.Concepte 637. Projectes complexos.Concepte 639. Altres inversions de reposició associades al funcionament operatiu dels

serveis.

Article 64. Despeses en inversions de caràcter immaterial.

Despeses realitzades en un exercici, no materialitzades en actius, susceptibles de produir efectes en diversos exercicis futurs, campanyes de promoció de turisme, fires, exposicions, estudis i treballs tècnics, recerca i similars, així com les inversions en actius immobilitzats intangibles, com ara concessions administratives, propietat industrial, obtenció de patents, marques i propietat intel·lectual, o qualssevol altres d’aquesta naturalesa, relacionades amb l’activitat de l’entitat local o els seus organismes autònoms.

S’hi inclouen els contractes de lísing quan s’hagi d’exercir l’opció de compra en els termes que, a continuació, s’especifiquen.

Concepte 640. Despeses en inversions de caràcter immaterial.Concepte 641. Despeses en aplicacions informàtiques.S’ha d’incloure en aquest concepte l’import satisfet per la propietat o el dret a l’ús de

programes informàtics, o bé el cost de producció dels elaborats per la mateixa entitat local, quan estigui previst utilitzar-los en diversos exercicis.

Concepte 648. Quotes netes d’interessos per operacions d’arrendament financer (lísing).

S’hi ha de recollir l’import de les quotes fixades en els contractes d’arrendament financer quan s’hagi d’exercir l’opció de compra, corresponents a la recuperació del cost del bé i a l’exercici pressupostari. La resta, és a dir, els interessos, s’ha d’aplicar al concepte 358, «Interessos per operacions d’arrendament financer (lísing)».

Es presumeix que hi ha voluntat d’exercir l’opció de compra quan es doni alguna de les condicions especificades en l’esmentat concepte 358.

En cas que no es doni cap d’aquestes condicions, es tractaria d’una operació de lísing operatiu o d’arrendament pur i, per tant, s’inclouria en el concepte que sigui procedent, segons la naturalesa del bé, de l’article 20, «Arrendaments».

Article 65. Inversions gestionades per a altres ens públics.

Ha de recollir el conjunt de despeses efectives relacionades amb una obra o un projecte que, una vegada finalitzats, hagin de ser transferits a altres ens públics, amb independència que aquests ens participin o no en el seu finançament.

S’hi inclou un concepte:

Concepte 650. Despeses en inversions gestionades per a altres ens públics.

Article 68. Despeses en inversions de béns patrimonials.

Ha de recollir les despeses dels projectes d’inversió que afectin els béns a què es refereix l’article 6 del Reglament de béns de les entitats locals, aprovat pel Reial decret 1372/1986, de 13 de juny, és a dir els que, tot i ser propietat de l’entitat local, no estiguin destinats a ús públic ni afectes a algun servei públic i puguin constituir fonts d’ingressos per a aquella entitat.

Concepte 681. Terrenys i béns naturals.Despeses en adquisició, adequació i urbanització de sòl patrimonial.Concepte 682. Edificis i altres construccions.Despeses en adquisició i reforma d’edificis i construccions de caràcter patrimonial.Concepte 689. Altres despeses en inversions de béns patrimonials.Despeses en l’adquisició i reforma de béns patrimonials no incloses en els conceptes

anteriors.

cv: B

OE

-A-2

008-1

9916-C


Article 69. Inversions en béns comunals.

Inclou totes les despeses d’aquesta naturalesa tant de nova inversió com de reposició, excepte les relatives als béns d’ús general i servei públic i als béns de caràcter patrimonial.

Concepte 690. Terrenys i béns naturals.Concepte 692. Inversió en infraestructures.

CAPÍTOL 7

Transferències de capital

Comprèn els crèdits per a aportacions per part de l’entitat local o dels seus organismes autònoms, sense contrapartida directa dels agents beneficiaris i amb destinació a finançar operacions de capital.

També s’hi inclouen les «subvencions en espècie» de capital, referides a béns que adquireixi l’entitat local o els seus organismes autònoms per lliurar-los als beneficiaris en concepte d’una subvenció prèviament concedida, i s’han d’imputar a l’article que correspongui segons el seu destinatari.

A l’article o concepte que correspongui, atenent el beneficiari de les transferències, s’hi han d’incloure les aportacions de capital no incloses a l’article 87 de la classificació econòmica de despeses, és a dir, les que derivin de la participació en la propietat d’altres entitats públiques, sempre que les entitats locals i els seus organismes autònoms no rebin actius financers d’un valor igual que el pagament que realitzin i no hi hagi expectatives de recuperació de les aportacions.

Per subconceptes es poden distingir les transferències d’acord amb l’ens beneficiari.

Article 70. A l’administració general de l’entitat local.

Aquest article només és aplicable als pressupostos dels organismes autònoms de l’entitat local.

Article 71. A organismes autònoms de l’entitat local.

Transferències de capital que l’entitat local o els seus organismes autònoms prevegin concedir a organismes autònoms.

Article 72. A l’Administració de l’Estat.

Transferències de capital que l’entitat local o els seus organismes autònoms prevegin concedir a l’Administració General de l’Estat, els seus organismes autònoms, fundacions, ens públics o societats mercantils.

Concepte 720. A l’administració general de l’Estat.Concepte 721. A organismes autònoms i agències.S’estableixen dos subconceptes:

Subconcepte 721.00. Al Servei Públic d’Ocupació EstatalSubconcepte 721.09. A altres organismes autònoms.Concepte 722. A fundacions estatals.Concepte 723. A societats mercantils estatals, entitats públiques empresarials i altres

organismes públics.

Article 73. A la Seguretat Social.

Transferències de capital que l’entitat local o els seus organismes autònoms prevegin concedir a qualsevol dels ens que integren el sistema de la Seguretat Social.

cv: B

OE

-A-2

008-1

9916-C


Article 74. A ens públics i societats mercantils de l’entitat local.

Article 75. A comunitats autònomes.

Concepte 750. A l’Administració General de les comunitats autònomes.Concepte 751. A organismes autònoms i agències de les comunitats autònomes.Concepte 752. A fundacions de les comunitats autònomes.Concepte 753. A societats mercantils, entitats públiques empresarials i altres organismes

públics dependents de les comunitats autònomes.

Article 76. A entitats locals.

Concepte 761. A diputacions, consells o cabildos.Concepte 762. A ajuntaments.Concepte 763. A mancomunitats.Concepte 764. A àrees metropolitanes.Concepte 765. A comarques.Concepte 766. A entitats que agrupin municipis.Concepte 767. A consorcis.Concepte 768. A entitats locals menors.

Article 77. A empreses privades.

Transferències de capital que l’entitat local o els seus organismes autònoms concedeixin o prevegin concedir.

Article 78. A famílies i institucions sense fins de lucre.

Transferències de capital que l’entitat local o els seus organismes autònoms concedeixin o prevegin concedir a famílies, fundacions, institucions o entitats benèfiques o esportives.

Article 79. A l’exterior.

S’hi han d’incloure, entre d’altres, les transferències de capital corresponents a programes de cooperació al desenvolupament o a agents econòmics situats fora del territori nacional, o amb estatut d’extraterritorialitat, o quan s’hagin d’efectuar en una moneda diferent de l’euro.

B) OPERACIONS FINANCERES

Els capítols 8 i 9 reflecteixen les transaccions de dèbits i crèdits corresponents a operacions financeres tant a curt (amb un termini no superior a un any) com a llarg termini (superior a un any), i posen de manifest les variacions netes d’actius financers (diferència entre els capítols 8 de despeses i ingressos) i les variacions netes de passius financers (diferència entre els capítols 9 d’ingressos i despeses).

CAPÍTOL 8

Actius financers

Aquest capítol recull la despesa que realitzen les entitats locals i els seus organismes autònoms en l’adquisició d’actius financers, siguin quins siguin la forma d’instrumentació i el venciment.

cv: B

OE

-A-2

008-1

9916-C


Els avançaments de sous i salaris i altres préstecs al personal s’han de recollir en els conceptes 830, «Préstecs a curt termini. Desenvolupament per sectors», i 831, «Préstecs a llarg termini. Desenvolupament per sectors», i, si s’escau, es pot crear un subconcepte específic.

Igualment, aquest capítol és el destinat per recollir la constitució de dipòsits i fiances que els siguin exigides a les entitats locals.

La classificació dels actius financers es pot desenvolupar per sectors, fent ús dels subconceptes que escaiguin.

Article 80. Adquisició de deute del sector públic.

Adquisició de tot tipus de deute del sector públic, a curt (amb un venciment no superior a un any) i a llarg termini (amb un venciment superior a un any).

Concepte 800. Adquisició de deute del sector públic a curt termini.Adquisició d’efectes, bons i altres títols emesos pel sector públic, amb un venciment no

superior a 12 mesos. S’han de distingir, mitjançant subconceptes, els subsectors emissors corresponents:

Subconcepte 800.00. A l’Estat.Subconcepte 800.10. A comunitats autònomes.Subconcepte 800.20. A entitats locals.Subconcepte 800.90. A altres subsectors.Concepte 801. Adquisició de deute del sector públic a llarg termini.Compres d’efectes, bons i altres títols emesos pel sector públic amb un termini de

venciment superior a 12 mesos. S’han de distingir, mitjançant subconceptes, els subsectors emissors corresponents:

Subconcepte 801.00. A l’EstatSubconcepte 801.10. A comunitats autònomes.Subconcepte 801.20. A entitats locals.Subconcepte 801.90. A altres subsectors.

Article 81. Adquisició d’obligacions i bons fora del sector públic.

Adquisició d’obligacions i bons, a curt (amb un venciment no superior a un any) i a llarg termini (amb un venciment superior a un any), documentada en títols valors i els emissors dels quals són agents aliens al sector públic.

Concepte 810. Adquisició d’obligacions i bons fora del sector públic a curt termini. Desenvolupament per sectors.

Compra d’efectes, bons i altres títols emesos per entitats alienes al sector públic, amb un venciment no superior a 12 mesos.

Concepte 811. Adquisició d’obligacions i bons fora del sector públic a llarg termini. Desenvolupament per sectors.

Adquisició d’efectes, bons i altres títols emesos per entitats alienes al sector públic, amb un venciment superior a 12 mesos.

Article 82. Concessió de préstecs al sector públic.

Préstecs i avançaments amb interès o sense, amb un termini de reemborsament a curt (no superior a un any) i a llarg termini (superior a un any) concedits al sector públic.

Concepte 820. Préstecs a curt termini.Avançaments i préstecs amb interès o sense, el termini de reemborsament i cancel·lació

dels quals no sigui superior a 12 mesos. S’han de distingir mitjançant subconceptes els subsectors prestataris:

Subconcepte 820.00. A l’EstatSubconcepte 820.10. A comunitats autònomes.Subconcepte 820.20. A entitats locals.Subconcepte 820.90. A altres subsectors. cv

: B

OE

-A-2

008-1

9916-C


Concepte 821. Préstecs a llarg termini.Avançaments i préstecs amb interès o sense, el termini de reemborsament i cancel·lació

dels quals sigui superior a 12 mesos. S’han de distingir mitjançant subconceptes els subsectors prestataris:

Subconcepte 821.00. A l’EstatSubconcepte 821.10. A comunitats autònomes.Subconcepte 821.20. A entitats locals.Subconcepte 821.90. A altres subsectors.

Article 83. Concessió de préstecs fora del sector públic.

Préstecs concedits fora del sector públic amb interès o sense amb un termini de reemborsament a curt (no superior a un any) i a llarg termini (superior a un any).

Concepte 830. Préstecs a curt termini. Desenvolupament per sectors.Avançaments i préstecs amb interès o sense, el termini de reemborsament i cancel·lació

dels quals no sigui superior a 12 mesos.En aquest concepte s’han d’incloure, entre d’altres, els préstecs i avançaments

concedits per l’entitat local i els organismes autònoms al seu personal.Concepte 831. Préstecs a llarg termini. Desenvolupament per sectors.Avançaments i préstecs amb interès o sense concedits per l’entitat local, el termini de

reemborsament i cancel·lació dels quals sigui superior a 12 mesos.S’hi han d’incloure els avançaments i préstecs a llarg termini concedits per l’entitat

local i els organismes autònoms al seu personal.

Article 84. Constitució de dipòsits i fiances.

Lliuraments de fons en concepte de dipòsits o fiances realitzats per l’entitat local i els seus organismes autònoms en la tresoreria o les caixes d’altres agents econòmics.

Concepte 840. Dipòsits.S’hi han de recollir les aportacions d’efectiu en concepte de dipòsits irregulars.

S’estableixen dos subconceptes atenent el termini pel qual es constitueixin els dipòsits: a llarg termini, quan ho siguin per un termini superior a un any, i a curt termini, en cas contrari.

Subconcepte 840.00. A curt termini.Subconcepte 840.10. A llarg termini.Concepte 841. Fiances.S’hi han de recollir les aportacions en efectiu realitzades com a compliment d’una

obligació. S’estableixen dos subconceptes atenent el termini pel qual es constitueixin les fiances: a llarg termini, quan ho siguin per un termini superior a un any, i a curt termini, en cas contrari.

Subconcepte 841.00. A curt termini.Subconcepte 841.10. A llarg termini.

Article 85. Adquisició d’accions i participacions del sector públic.

S’hi ha de recollir la compra de títols representatius de la propietat del capital.

Concepte 850. Adquisició d’accions i participacions del sector públic.Despeses corresponents a adquisicions d’accions i participacions en ens pertanyents

al sector públic. S’ha de distingir, al nivell dels subconceptes següents, la finalitat de les compres esmentades:

Subconcepte 850.10. Adquisició d’accions i participacions per compensar pèrdues.Subconcepte 850.20. Adquisició d’accions i participacions per finançar inversions no

rendibles.Subconcepte 850.90. Resta d’adquisicions d’accions dins del sector públic.

cv: B

OE

-A-2

008-1

9916-C


Article 86. Adquisició d’accions i participacions fora del sector públic.

S’hi ha de recollir la compra de títols representatius de la propietat de capital.

Concepte 860. Adquisició d’accions i participacions fora del sector públic.Despeses corresponents a adquisicions d’accions i participacions d’ens no pertanyents

al sector públic.Es distingeixen els subconceptes següents:

Subconcepte 860.10. D’empreses nacionals.Subconcepte 860.20. D’empreses de la Unió Europea.Subconcepte 860.90. D’altres empreses.

Article 87. Aportacions patrimonials.

Aportacions d’aquesta naturalesa realitzades per les entitats locals o els seus organismes autònoms sempre que rebin, por un valor igual, actius financers o un augment en la participació de l’ens i hi hagi expectatives de recuperació de les aportacions. En un altre cas, s’han de considerar transferències de capital.

S’estableixen els conceptes següents:

Concepte 870. Aportacions a fundacions.Concepte 871. Aportacions a consorcis.Concepte 872. Aportacions a altres ens.Es distingeixen els subconceptes següents:

Subconcepte 872.10. Aportacions per compensar pèrdues.Subconcepte 872.20. Aportacions per finançar inversions no rendibles.Subconcepte 872.90. Resta d’aportacions.

CAPÍTOL 9

Passius financers

Aquest capítol recull la despesa que realitzen les entitats locals i els seus organismes autònoms destinada a l’amortització de deutes, tant en euros com en una moneda diferent, sigui quina sigui la forma en què s’hagin instrumentat i amb independència que el venciment sigui a llarg (per un termini superior a un any) o a curt termini (no superior a un any). S’hi ha de recollir pel seu valor efectiu, aplicant els rendiments implícits al capítol 3.

Així mateix, aquest capítol és el destinat per recollir les previsions per a la devolució dels dipòsits i fiances que s’hagin constituït a favor de l’entitat local i dels seus organismes autònoms.

La classificació dels conceptes d’aquests passius financers es pot desenvolupar per subconceptes, atenent els sectors que escaiguin.

Article 90. Amortització de deute públic en euros.

Cancel·lació de tot tipus de deute en euros, a curt (amb un termini de venciment no superior a un any) i a llarg termini (amb un venciment superior a un any), documentat en títols valors, anotacions en compte o qualsevol altre document que formalment el reconegui, exclosos els préstecs.

Concepte 900. Amortització de deute públic en euros a curt termini.Cancel·lació del deute abans esmentat el termini de venciment i extinció del qual no

sigui superior a 12 mesos.Concepte 901. Amortització de deute públic en euros a llarg termini.Cancel·lació del deute esmentat a l’article el termini de venciment i extinció del qual

sigui superior a 12 mesos.

cv: B

OE

-A-2

008-1

9916-C


Article 91. Amortització de préstecs i d’operacions en euros.

Cancel·lació de préstecs i operacions anàlogues en euros concertats o assumits per les entitats locals i els seus organismes autònoms.

Concepte 910. Amortització de préstecs a curt termini d’ens del sector públic.Cancel·lació de les operacions abans esmentades el termini de venciment de les quals

no sigui superior a 12 mesos.Concepte 911. Amortització de préstecs a llarg termini d’ens del sector públic.Cancel·lació de les operacions esmentades a l’article quan el termini de venciment

sigui superior a 12 mesos.Concepte 912. Amortització de préstecs a curt termini d’ens de fora del sector públic.Cancel·lació de préstecs en euros concertats o assumits per les entitats locals i els

seus organismes autònoms obtinguts fora del sector públic, el termini de venciment dels quals no sigui superior a 12 mesos.

Concepte 913. Amortització de préstecs a llarg termini d’ens de fora del sector públic.Cancel·lació dels deutes esmentats en el concepte 912 quan el termini de venciment

sigui superior a 12 mesos.

Article 92. Amortització de deute públic en una moneda diferent de l’euro.

Cancel·lació de deute públic en una moneda diferent de l’euro, emesa o assumida per les entitats locals i els seus organismes autònoms, exclosos els préstecs.

Concepte 920. Amortització de deute públic en una moneda diferent de l’euro a curt termini.

Cancel·lació de deutes emesos o assumits per les entitats locals o els seus organismes autònoms en una moneda diferent de l’euro el venciment i extinció dels quals no sigui superior a 12 mesos.

Concepte 921. Amortització de deute públic en una moneda diferent de l’euro a llarg termini.

Cancel·lació de deutes emesos o assumits per les entitats locals o els seus organismes autònoms en una moneda diferent de l’euro el venciment i extinció dels quals sigui superior a 12 mesos.

Article 93. Amortització de préstecs en una moneda diferent de l’euro.

Cancel·lació de préstecs en una moneda diferent de l’euro concertats o assumits per les entitats locals i els seus organismes autònoms a curt (amb un termini de venciment no superior a un any) i a llarg termini (amb un venciment superior a un any).

Concepte 930. Amortització de préstecs en una moneda diferent de l’euro a curt termini.

Cancel·lació de préstecs en una moneda diferent de l’euro concertats o assumits per les entitats locals i els seus organismes autònoms el termini de venciment dels quals no sigui superior a 12 mesos.

Concepte 931. Amortització de préstecs en una moneda diferent de l’euro a llarg termini.

Cancel·lació de préstecs en una moneda diferent de l’euro concertats o assumits per les entitats locals o els seus organismes autònoms el termini de venciment dels quals sigui superior a 12 mesos.

Article 94. Devolució de dipòsits i fiances.

Operacions de devolució de dipòsits constituïts o de fiances ingressades en la tresoreria de l’entitat local o dels seus organismes autònoms.

Concepte 940. Devolució de dipòsits.Concepte 941. Devolució de fiances.

cv: B

OE

-A-2

008-1

9916-C


Classificació econòmica de despeses

Capítol Article Concepte Subconcepte Denominació

1 DESPESES DE PERSONAL.

10 Òrgans de govern i personal directiu.100 Retribucions bàsiques i altres remuneracions dels membres dels òrgans de

govern.100.00 Retribucions bàsiques.100.01 Altres remuneracions.

101 Retribucions bàsiques i altres remuneracions del personal directiu.101.00 Retribucions bàsiques.101.01 Altres remuneracions.

107 Contribucions a plans i fons de pensions.107.00 Dels membres dels òrgans de govern.107.01 Del personal directiu.

11 Personal eventual.110 Retribucions bàsiques i altres remuneracions de personal eventual.

110.00 Retribucions bàsiques.110.01 Retribucions complementàries.110.02 Altres remuneracions.

117 Contribucions a plans i fons de pensions.12 Personal funcionari.

120 Retribucions bàsiques.120.00 Sous del grup A1.120.01 Sous del grup A2.120.02 Sous del grup B.120.03 Sous del grup C1.120.04 Sous del grup C2.120.05 Sous del grup E.120.06 Triennis.120.09 Altres retribucions bàsiques.

121 Retribucions complementàries.121.00 Complement de destinació.121.01 Complement específic.121.03 Altres complements.

122 Retribucions en espècie.124 Retribucions de funcionaris en pràctiques (el mateix desglossament que 120).127 Contribucions a plans i fons de pensions.

13 Personal laboral.130 Laboral fix.

130.00 Retribucions bàsiques.130.01130.02

Hores extraordinàriesAltres remuneracions.

131 Laboral temporal.132 Retribucions en espècie.137 Contribucions a plans i fons de pensions.

14 Altre personal.143 Altre personal.147 Contribucions a plans i fons de pensions.

15 Incentius al rendiment.150 Productivitat.151 Gratificacions.152 Altres incentius al rendiment.

cv: B

OE

-A-2

008-1

9916-C



153 Complement de dedicació especial.16 Quotes, prestacions i despeses socials a càrrec de l’ocupador.

160 Quotes socials.160.00 Seguretat Social.160.08 Assistència medicofarmacèutica.160.09 Altres quotes.

161 Prestacions socials.161.03 Pensions excepcionals.161.04 Indemnitzacions al personal laboral per jubilacions anticipades.161.05 Pensions a càrrec de l’entitat local.161.07 Assistència medicofarmacèutica a pensionistes.

162 Despeses socials del personal.162.00 Formació i perfeccionament del personal.162.01 Economats i menjadors.162.02 Transport de personal.162.04 Acció social.162.05 Assegurances.162.09 Altres despeses socials.

164 Complement familiar.

2 DESPESES CORRENTS EN BÉNS I SERVEIS.

20 Arrendaments i cànons.200 Arrendaments de terrenys i béns naturals.202 Arrendaments d’edificis i altres construccions.203 Arrendaments de maquinària, instal·lacions i utillatge.204 Arrendaments de material de transport.205 Arrendaments de mobiliari i efectes.206 Arrendaments d’equips per a processos d’informació.208 Arrendaments d’un altre immobilitzat material.209 Cànons.

21 Reparacions, manteniment i conservació.210 Infraestructures i béns naturals.212 Edificis i altres construccions.213 Maquinària, instal·lacions tècniques i utillatge.214 Elements de transport.215 Mobiliari.216 Equips per a processos d’informació.219 Altre immobilitzat material.

22 Material, subministraments i altres.220 Material d’oficina.

220.00 Ordinari no inventariable.220.01 Premsa, revistes, llibres i altres publicacions.220.02 Material informàtic no inventariable.

221 Subministraments.221.00 Energia elèctrica.221.01 Aigua.221.02 Gas.221.03 Combustibles i carburants.221.04 Vestuari.221.05 Productes alimentaris.221.06 Productes farmacèutics i material sanitari.221.10 Productes de neteja i acondiciament.

cv: B

OE

-A-2

008-1

9916-C



221.11 Subministraments de recanvis de maquinària, utillatge i elements de transport.221.12 Subministraments de material electrònic, elèctric i de telecomunicacions.221.13 Manutenció d’animals.221.99 Altres subministraments.

222 Comunicacions.222.00 Serveis de telecomunicacions.222.01 Postals.222.02 Telegràfiques.222.03 Informàtiques.222.99 Altres despeses en comunicacions.

223 Transports.224 Primes d’assegurances.225 Tributs.

225.00 Tributs estatals.225.01 Tributs de les comunitats autònomes.225.02 Tributs de les entitats locals.

226 Despeses diverses.226.01 Atencions protocol·làries i representatives.226.02 Publicitat i propaganda.226.03 Publicació en diaris oficials.226.04 Jurídics, contenciosos.226.06 Reunions, conferències i cursos.226.07 Oposicions i proves selectives.226.09 Activitats culturals i esportives.226.99 Altres despeses diverses.

227 Treballs realitzats per altres empreses i professionals.227.00 Neteja i acondiciament.227.01 Seguretat.227.02 Valoracions i peritatges.227.04 Custòdia, dipòsit i emmagatzematge.227.05 Processos electorals.227.06 Estudis i treballs tècnics.227.08 Serveis de recaptació a favor de l’entitat.227.99 Altres treballs realitzats per altres empreses i professionals.

23 Indemnitzacions per raó del servei.230 Dietes.

230.00 Dels membres dels òrgans de govern.230.10 Del personal directiu.230.20 Del personal no directiu.

231 Locomoció.231.00 Dels membres dels òrgans de govern.231.10 Del personal directiu.231.20 Del personal no directiu.

233 Altres indemnitzacions.24 Despeses de publicacions.

240 Despeses d’edició i distribució.25 Treballs realitzats per administracions públiques i altres entitats públiques.26 Treballs realitzats per institucions sense fins de lucre.27 Despeses imprevistes i funcions no classificades.

3 DESPESES FINANCERES.

30 De deute públic en euros.300 Interessos.

cv: B

OE

-A-2

008-1

9916-C



301 Despeses d’emissió, modificació i cancel·lació.309 Altres despeses financeres de deute públic en euros.

31 De préstecs i altres operacions financeres en euros.310 Interessos.311 Despeses de formalització, modificació i cancel·lació.319 Altres despeses financeres de préstecs i altres operacions financeres en euros.

32 De deute públic en una moneda diferent de l’euro.320 Interessos.321 Despeses d’emissió, modificació i cancel·lació.322 Diferències de canvi.329 Altres despeses financeres de deute públic en una moneda diferent de l’euro.

33 De préstecs i altres operacions financeres en una moneda diferent de l’euro.330 Interessos.331 Despeses de formalització, modificació i cancel·lació.332 Diferències de canvi.339 Altres despeses financeres de préstecs i altres operacions financeres en una

moneda diferent de l’euro.34 De dipòsits, fiances i altres.

340 Interessos de dipòsits.341 Interessos de fiances.

35 Interessos de demora i altres despeses financeres.352 Interessos de demora.353 Operacions d’intercanvi financer.357 Execució d’avals.358 Interessos per operacions d’arrendament financer (lísing).359 Altres despeses financeres.

4 TRANSFERÈNCIES CORRENTS.

40 A l’administració general de l’entitat local.41 A organismes autònoms de l’entitat local.42 A l’Administració de l’Estat.

420 A l’Administració General de l’Estat.421 A organismes autònoms i agències estatals.

421.00 Al Servei Públic d’Ocupació Estatal.421.10 A altres organismes autònoms.

422 A fundacions estatals.423 A societats mercantils estatals, entitats públiques empresarials i altres

organismes públics.423.00 Subvencions per a foment de l’ocupació.423.10 Subvencions per a bonificació d’interessos i primes d’assegurances.423.20 Subvencions per reduir el preu a pagar pels consumidors.423.90 Altres subvencions a societats mercantils estatals, entitats públiques

empresarials i altres organismes públics.43 A la Seguretat Social.44 A ens públics i societats mercantils de l’entitat local.

440 Subvencions per a foment de l’ocupació.441 Subvencions per a bonificació d’interessos i primes d’assegurances.442 Subvencions per reduir el preu a pagar pels consumidors.449 Altres subvencions a ens públics i societats mercantils de l’entitat local.

45 A comunitats autònomes.450 A l’administració general de les comunitats autònomes.451 A organismes autònoms i agències de les comunitats autònomes.452 A fundacions de les comunitats autònomes.

cv: B

OE

-A-2

008-1

9916-C



453 A societats mercantils, entitats públiques empresarials i altres organismes públics dependents de les comunitats autònomes.

453.00 Subvencions per a foment de l’ocupació.453.10 Subvencions per a bonificació d’interessos i primes d’assegurances.453.20 Subvencions per reduir el preu a pagar pels consumidors.453.90 Altres subvencions a societats mercantils, entitats públiques empresarials i altres

organismes públics dependents de les comunitats autònomes.46 A entitats locals.

461 A diputacions, consells o cabildos insulars.462 A ajuntaments.463 A mancomunitats.464 A àrees metropolitanes.465 A comarques.466 A altres entitats que agrupin municipis.467 A consorcis.468 A entitats locals menors.

47 A empreses privades.470 Subvencions per a foment de l’ocupació.471 Subvencions per a bonificació d’interessos i primes d’assegurances.472 Subvencions per reduir el preu a pagar pels consumidors.479 Altres subvencions a empreses privades.

48 A famílies i institucions sense fins de lucre.49 A l’exterior.

6 INVERSIONS REALS.

60 Inversió nova en infraestructures i béns destinats a l’ús general.600 Inversions en terrenys.609 Altres inversions noves en infraestructures i béns destinats a l’ús general.

61 Inversions de reposició d’infraestructures i béns destinats a l’ús general.610 Inversions en terrenys.619 Altres inversions de reposició en infraestructures i béns destinats a l’ús general.

62 Inversió nova associada al funcionament operatiu dels serveis.621 Terrenys i béns naturals.622 Edificis i altres construccions.623 Maquinària, instal·lacions tècniques i utillatge.624 Elements de transport.625 Mobiliari.626 Equips per a processos d’informació.627 Projectes complexos.629 Altres inversions noves associades al funcionament operatiu dels serveis.

63 Inversió de reposició associada al funcionament operatiu dels serveis.631 Terrenys i béns naturals.632 Edificis i altres construccions.633 Maquinària, instal·lacions tècniques i utillatge.634 Elements de transport.635 Mobiliari.636 Equips per a processos d’informació.637 Projectes complexos.639 Altres inversions de reposició associades al funcionament operatiu dels serveis.

64 Despeses en inversions de caràcter immaterial.640 Despeses en inversions de caràcter immaterial.641 Despeses en aplicacions informàtiques.648 Quotes netes d’interessos per operacions d’arrendament financer (lísing).

cv: B

OE

-A-2

008-1

9916-C



65 Inversions gestionades per a altres ens públics.650 Despeses en inversions gestionades per a altres ens públics.

68 Despeses en inversions de béns patrimonials.681 Terrenys i béns naturals.682 Edificis i altres construccions.689 Altres despeses en inversions de béns patrimonials.

69 Inversions en béns comunals.690 Terrenys i béns naturals.692 Inversió en infraestructures.

7 TRANSFERÈNCIES DE CAPITAL.

70 A l’administració general de l’entitat local.71 A organismes autònoms de l’entitat local.72 A l’Administració de l’Estat.

720 A l’Administració General de l’Estat.721 A organismes autònoms i agències.

721.00 Al Servei Públic d’Ocupació Estatal.721.09 A altres organismes autònoms.

722 A fundacions estatals.723 A societats mercantils estatals, entitats públiques empresarials i altres

organismes públics.73 A la Seguretat Social.74 A ens públics i societats mercantils de l’entitat local.75 A comunitats autònomes.

750 A l’administració general de les comunitats autònomes.751 A organismes autònoms i agències de les comunitats autònomes.752 A fundacions de les comunitats autònomes.753 A societats mercantils, entitats públiques empresarials i altres organismes

públics dependents de les comunitats autònomes.76 A entitats locals.

761 A diputacions, consells o cabildos.762 A ajuntaments.763 A mancomunitats.764 A àrees metropolitanes.765 A comarques.766 A entitats que agrupin municipis.767 A consorcis.768 A entitats locals menors.

77 A empreses privades.78 A famílies i institucions sense fins de lucre.79 A l’exterior.

8 ACTIUS FINANCERS.

80 Adquisició de deute del sector públic.800 Adquisició de deute del sector públic a curt termini.

800.00 A l’Estat.800.10 A comunitats autònomes.800.20 A entitats locals.800.90 A altres subsectors.

801 Adquisició de deute del sector públic a llarg termini.801.00 A l’Estat.801.10 A comunitats autònomes.801.20 A entitats locals.

cv: B

OE

-A-2

008-1

9916-C



801.90 A altres subsectors.81 Adquisició d’obligacions i bons fora del sector públic.

810 Adquisició d’obligacions i bons fora del sector públic a curt termini. Desenvolupament per sectors.

811 Adquisició d’obligacions i bons fora del sector públic a llarg termini. Desenvolupament per sectors.

82 Concessió préstecs al sector públic.820 Préstecs a curt termini.

820.00 A l’Estat.820.10 A comunitats autònomes.820.20 A entitats locals.820.90 A altres subsectors.

821 Préstecs a llarg termini.821.00 A l’Estat.821.10 A comunitats autònomes.821.20 A entitats locals.821.90 A altres subsectors.

83 Concessió de préstecs fora del sector públic.830 Préstecs a curt termini. Desenvolupament per sectors.831 Préstecs a llarg termini. Desenvolupament per sectors.

84 Constitució de dipòsits i fiances.840 Dipòsits.

840.00 A curt termini.840.10 A llarg termini.

841 Fiances.841.00 A curt termini.841.10 A llarg termini.

85 Adquisició d’accions i participacions del sector públic.850 Adquisició d’accions i participacions del sector públic.

850.10 Adquisició d’accions i participacions per compensar pèrdues.850.20 Adquisició d’accions i participacions per finançar inversions no rendibles.850.90 Resta d’adquisicions d’accions dins del sector públic.

86 Adquisició d’accions i participacions fora del sector públic.860 Adquisició d’accions i participacions fora del sector públic.

860.10860.20

D’empreses nacionals.D’empreses de la Unió Europea.

860.90 D’altres empreses.87 Aportacions patrimonials.

870 Aportacions a fundacions.871872

Aportacions a consorcis.Aportacions a altres ens.

872.10872.20872.90

Aportacions per compensar pèrdues.Aportacions per finançar inversions no rendibles.Resta d’aportacions.

9 PASSIUS FINANCERS.

90 Amortització de deute públic en euros.900 Amortització de deute públic en euros a curt termini.901 Amortització de deute públic en euros a llarg termini.

91 Amortització de préstecs i d’operacions en euros.910 Amortització de préstecs a curt termini d’ens del sector públic.911 Amortització de préstecs a llarg termini d’ens del sector públic.912 Amortització de préstecs a curt termini d’ens de fora del sector públic.

cv: B

OE

-A-2

008-1

9916-C



913 Amortització de préstecs a llarg termini d’ens de fora del sector públic.92 Amortització de deute públic en una moneda diferent de l’euro.

920 Amortització de deute públic en una moneda diferent de l’euro a curt termini.921 Amortització de deute públic en una moneda diferent de l’euro a llarg termini.

93 Amortització de préstecs en una moneda diferent de l’euro.930 Amortització de préstecs en una moneda diferent de l’euro a curt termini.931 Amortització de préstecs en una moneda diferent de l’euro a llarg termini.

94 Devolució de dipòsits i fiances.940 Devolució de dipòsits.941 Devolució de fiances.

ANNEX IV

Codis de la classificació econòmica dels ingressos del pressupost de les entitats locals i els seus organismes autònoms

Es distingeixen les operacions no financeres (capítols 1 a 7) de les financeres (capítols 8 i 9), i les primeres se subdivideixen en operacions corrents (capítols 1 a 5) i de capital (capítols 6 i 7).

El present annex desenvolupa l’estructura de la classificació econòmica dels ingressos de les entitats locals i dels seus organismes autònoms, i relaciona a continuació de cada capítol, article i concepte les classes d’ingressos que els són imputables, amb el grau de detall apropiat per a cadascun d’aquests.

El codi té caràcter tancat i obligatori en els seus nivells de capítol i article. Pel que fa a concepte, subconcepte i partida, es considera obert, si bé aquesta Ordre tipifica i codifica alguns conceptes i subconceptes obligatoris per fer servir de manera general, i cada entitat local pot crear tots els epígrafs addicionals que consideri necessaris.

A) OPERACIONS NO FINANCERES

A.1 Operacions corrents

Comprèn els capítols 1 al 5, inclusivament, del pressupost d’ingressos, i els tres primers capítols recullen els ingressos de naturalesa tributària o anàloga; el capítol 4, els ingressos per transferències corrents i subvencions destinades a finançar despeses corrents o no destinades a cap finalitat específica, i el capítol 5 recull els ingressos patrimonials, derivats de dipòsits, dividends o rendes de béns immobles, així com, entre altres, el producte corresponent al cànon de concessions administratives i les contraprestacions del dret de superfície.

CAPÍTOL 1

Impostos directes

En aquest capítol s’han d’incloure els recursos exigits sense contraprestació el fet imposable dels quals estigui constituït per negocis, actes o fets de naturalesa jurídica o econòmica, que posin de manifest la capacitat contributiva del subjecte passiu, com a conseqüència de la possessió d’un patrimoni o l’obtenció de renda.

Article 10. Impostos sobre la renda.

Recull els ingressos que, si s’escau, poden derivar dels impostos sobre la renda de les persones físiques o jurídiques.

cv: B

OE

-A-2

008-1

9916-C


Concepte 100. Impost sobre la renda de les persones físiques.S’hi han d’incloure els derivats de la cessió de l’impost sobre la renda de les persones

físiques a favor de les entitats locals quan la Llei reguladora de les hisendes locals estableixi aquest recurs.

Concepte 101. Impost sobre societats.Concepte 102. Impost sobre la renda de no residents.

Article 11. Impostos sobre el capital.

Recull els ingressos derivats dels impostos que graven la titularitat d’un patrimoni o increments de valor posats de manifest per la transmissió d’elements que l’integren.

Concepte 110. Impost sobre successions i donacions.Concepte 111. Impost sobre patrimoni.Concepte 112. Impost sobre béns immobles. Béns immobles de naturalesa rústica.Concepte 113. Impost sobre béns immobles. Béns immobles de naturalesa urbana.Concepte 114. Impost sobre béns immobles. Béns immobles de característiques

especials.Concepte 115. Impost sobre vehicles de tracció mecànica.Concepte 116. Impost sobre increment del valor dels terrenys de naturalesa urbana.Concepte 117. Impost sobre habitatges desocupats.

Article 13. Impostos sobre les activitats econòmiques.

Inclou els ingressos derivats de l’impost el fet imposable del qual estigui constituït per l’exercici al territori nacional d’activitats empresarials, professionals o artístiques, d’acord amb el que, si s’escau, disposi la Llei reguladora de les hisendes locals.

Concepte 130. Impost sobre activitats econòmiques.

Article 16. Recàrrecs sobre impostos directes de l’Estat i de la comunitat autònoma.

Ha de recollir els recàrrecs que siguin exigibles sobre els imposts directes de l’Estat i de les comunitats autònomes.

Concepte 160. Sobre impostos de l’Estat.Concepte 161. Sobre impostos de la comunitat autònoma.

Article 17. Recàrrecs sobre impostos directes d’altres ens locals.

Concepte 170. En l’impost sobre béns immobles.Concepte 171. Recàrrec provincial en l’impost sobre activitats econòmiques.Concepte 179. Altres recàrrecs sobre impostos directes d’altres ens locals.

Article 18. Impostos directes extingits.

Inclou el rendiment dels impostos locals directes que suprimeix la Llei reguladora de les hisendes locals.

Les entitats locals poden incloure en el seu pressupost els recursos assenyalats de manera conjunta, o establir un desenvolupament per conceptes o subconceptes, per recollir de manera individualitzada el producte de cadascun dels tributs que s’extingeixin.

Article 19. Altres impostos directes.

cv: B

OE

-A-2

008-1

9916-C


CAPÍTOL 2

Impostos indirectes

Article 21. Sobre el valor afegit.

Recull els ingressos que, si s’escau, puguin derivar de l’impost sobre el valor afegit. S’hi han d’incloure els que resultin de la cessió d’aquest impost a favor de les entitats locals quan la Llei reguladora de les hisendes locals estableixi aquest recurs.

Concepte 210. Impost sobre el valor afegit.

Article 22. Impost sobre consums específics.

Recull els ingressos que, si s’escau, puguin derivar dels impostos especials sobre fabricació i consums específics. S’hi han d’incloure els que resultin de la cessió d’aquests impostos quan la Llei reguladora de les hisendes locals estableixi aquest recurs.

Concepte 220. Impostos especials.Es defineixen subconceptes corresponents a cadascun dels impostos especials sobre

fabricació i consum específics, pels quals les entitats locals perceben ingressos.Subconcepte 220.00. Impost sobre l’alcohol i begudes derivades.Subconcepte 220.01. Impost sobre la cervesa.Subconcepte 220.02. Impost sobre el vi i begudes fermentades.Subconcepte 220.03. Impost sobre les labors del tabac.Subconcepte 220.04. Impost sobre hidrocarburs.Subconcepte 220.05. Impost sobre determinats mitjans de transport.Subconcepte 220.06. Impost sobre productes intermedis.Subconcepte. 220.07. Impost sobre l’energia.Subconcepte 220.08. Impost sobre vendes detallistes d’hidrocarburs.Subconcepte 220.09. Exacció sobre la gasolina.

Article 26. Recàrrecs sobre impostos indirectes de l’Estat i de la comunitat autònoma.

Recàrrecs sobre impostos indirectes de l’Estat, de les comunitats autònomes.

Concepte 260. Sobre impostos de l’Estat.Concepte 261. Sobre impostos de la comunitat autònoma.

Article 27. Recàrrecs sobre impostos indirectes d’altres ens locals.

Recursos sobre impostos indirectes l’exacció dels quals correspongui a altres entitats locals.

Concepte 270. Sobre impostos d’altres ens locals.

Article 28. Impostos indirectes extingits.

Impostos indirectes locals que suprimeixi la Llei reguladora de les hisendes locals, i recàrrecs sobre impostos indirectes municipals, autonòmics o estatals que s’extingeixin. Les entitats locals poden incloure en el seu pressupost els recursos assenyalats de manera conjunta, o establir un desenvolupament per conceptes o subconceptes, per recollir de manera individualitzada el producte de cadascun dels tributs que s’extingeixin.

Article 29. Altres impostos indirectes.

Recull altres ingressos derivats de la recaptació d’impostos indirectes en vigor, així com els derivats de la recaptació de l’impost per la realització, dins del terme municipal, de qualsevol construcció, instal·lació i obra i dels arbitris i impostos inclosos en els règims fiscals especials de les Illes Canàries, Ceuta i Melilla.

Concepte 290. Impost sobre construccions, instal·lacions i obres. cv: B

OE

-A-2

008-1

9916-C


Concepte 291. Impost sobre despeses sumptuàries (vedats de caça i pesca).Concepte 292. Arbitri sobre importacions i lliuraments de mercaderies a les Canàries

(AIEM).Concepte 293. Impost general indirecte canari (IGIC).Concepte 294. Impost sobre la producció, els serveis i la importació (IPSI) de Ceuta

i Melilla.Concepte 295. Impost sobre primes d’assegurances.Concepte 296. Impost sobre transmissions patrimonials i actes jurídics

documentats.Concepte 299. Altres impostos indirectes.

CAPÍTOL 3

Taxes, preus públics i altres ingressos

Article 30. Taxes per la prestació de serveis públics bàsics.

Ingressos derivats de la prestació de serveis públics bàsics, entenent per tals els inclosos a l’àrea de despesa 1 de la classificació per programes, afectin o beneficiïn de manera particular el subjecte passiu, quan es produeixi qualsevol de les circumstàncies següents:

Que els serveis no els puguin sol·licitar o rebre de manera voluntària els administrats. Aquestes no es consideren voluntàries quan siguin imposades per disposicions legals o reglamentàries o quan els béns o serveis requerits siguin imprescindibles per a la vida privada o social del sol·licitant.

Que els serveis no els presti el sector privat, n’estigui establerta o no la reserva a favor del sector públic, de conformitat amb la normativa vigent.

Concepte 300. Servei de proveïment d’aigua.Concepte 301. Servei de clavegueram.Concepte 302. Servei de recollida d’escombraries.Concepte 303. Servei de tractament de residus.Concepte 304. Cànon de sanejament.Concepte 309. Altres taxes per prestació de serveis bàsics.

Article 31. Taxes per la prestació de serveis públics de caràcter social i preferent.

Ingressos derivats de la prestació de serveis públics de caràcter social i preferent, entenent per tals els inclosos a l’àrea de despesa 2 i 3 de la classificació per programes, afectin o beneficiïn de manera particular el subjecte passiu, quan es produeixi qualsevol de les circumstàncies que descriu l’article anterior.

Concepte 310. Serveis hospitalaris.Concepte 311. Serveis assistencials.Concepte 312. Serveis educatius.Concepte 313. Serveis esportius.Concepte 319. Altres taxes per prestació de serveis de caràcter preferent.

Article 32. Taxes per la realització d’activitats de competència local.

Taxes per realització d’activitats administratives en règim de dret públic de competència local.

Ingressos derivats de la realització d’una activitat administrativa en règim de dret públic de competència local que es refereixi al subjecte passiu, l’afecti o el beneficiï de manera particular, quan es produeixi qualsevol de les circumstàncies esmentades en relació amb l’anterior article 31, «Taxes per la prestació de serveis».

Concepte 320. Llicències de caça i pesca.Concepte 321. Llicències urbanístiques.

cv: B

OE

-A-2

008-1

9916-C


Concepte 322. Cèdules d’habitabilitat i llicències de primera ocupació.Concepte 323. Taxes per altres serveis urbanístics.Concepte 324. Taxes sobre el joc.Concepte 325. Taxa per expedició de documents.Concepte 326. Taxa per retirada de vehicles.Concepte 329. Altres taxes per la realització d’activitats de competència local.

Article 33. Taxes per la utilització privativa o l’aprofitament especial del domini públic local.

Ingressos percebuts com a contraprestació a la utilització privativa o l’aprofitament especial del domini públic local, en què es poden distingir en conceptes diferenciats, segons les necessitats d’informació de cada entitat local, els ingressos relatius a:

Taxes per ocupació de la via pública.Taxes per aprofitament del sòl.Taxes per aprofitament del subsòl.Taxes per aprofitament del vol.Altres aprofitaments especials.

Concepte 330. Taxa d’estacionament de vehicles.Concepte 331. Taxa per entrada de vehicles.Concepte 332. Taxa per utilització privativa o aprofitament especial per empreses

explotadores de serveis de subministraments.Concepte 333. Taxa per utilització privativa o aprofitament especial per empreses

explotadores de serveis de telecomunicacions.Concepte 334. Taxa per obertura de cales i rases.Concepte 335. Taxa per ocupació de la via pública amb terrasses.Concepte 336. Taxa per ocupació de la via pública amb suspensió temporal del trànsit

rodat.Concepte 337. Taxes per aprofitament del vol.Concepte 338. Compensació de Telefónica de España, SA.Concepte 339. Altres taxes per utilització privativa del domini públic.

Article 34. Preus públics.

Preus públics per la prestació de serveis o la realització d’activitats de la competència local.

Ingressos percebuts com a contraprestació dels serveis prestats per les entitats locals o per la realització d’activitats de la seva competència, sempre que no concorrin les circumstàncies exigides per incloure’ls a l’article 31, «Taxes per prestació de serveis».

Concepte 340. Serveis hospitalaris.Concepte 341. Serveis assistencials.Concepte 342. Serveis educatius.Concepte 343. Serveis esportius.Concepte 344. Entrades a museus, exposicions o espectacles.Concepte 345. Servei de transport públic urbà.Concepte 349. Altres preus públics.

Article 35. Contribucions especials.

Ingressos percebuts com a contraprestació a l’obtenció d’un benefici especial o d’un augment de valor de determinats béns com a conseqüència de la realització d’obres públiques o de l’establiment o ampliació de serveis públics de caràcter local. Necessàriament a nivell de subconcepte s’ha de detallar l’obra o el servei de què derivin.

Concepte 350. Per a l’execució d’obres.Concepte 351. Per a l’establiment o ampliació de serveis.

cv: B

OE

-A-2

008-1

9916-C


Article 36. Vendes.

Ingressos percebuts en transaccions amb sortida o lliurament material de béns, excepte dels que formin part de l’immobilitzat, i no tinguin la consideració de material d’un sol ús. A títol indicatiu, s’hi han de recollir, entre d’altres, ingressos per vendes d’efectes, impresos.

Article 38. Reintegraments d’operacions corrents.

Ingressos realitzats en la tresoreria de l’entitat local o dels seus organismes autònoms, originats per reintegraments d’exercicis tancats (els produïts en un exercici diferent d’aquell en el qual es va reconèixer l’obligació) per operacions corrents.

Els reintegraments del pressupost corrent s’han d’imputar al mateix pressupost de despeses amb càrrec al qual s’hagin reconegut les obligacions respectives, i se n’ha de minorar l’import, així com el dels pagaments corresponents.

S’hi han d’incloure els reintegraments a favor de l’entitat local o dels seus organismes autònoms d’avals prèviament executats.

S’hi recullen dos conceptes:

Concepte 380. Reintegrament d’avals.

Concepte 389. Altres reintegraments d’operacions corrents.

Article 39. Altres ingressos.

Recull els ingressos que, tot i que són propis d’aquest capítol, no s’han inclòs en els articles anteriors.

Concepte 391. Multes.Ingressos derivats de les sancions imposades per accions o omissions degudament

tipificades en la legislació vigent.Es defineixen els tres subconceptes següents:

Subconcepte 391.00. Multes per infraccions urbanístiques.Subconcepte 391.10. Multes per infraccions tributàries i anàlogues.Subconcepte 391.20. Multes per infraccions de l’Ordenança de circulació.Subconcepte 391.90. Altres multes i sancions.Les sancions corresponents als conceptes d’ingressos que recullen els capítols 1,

2 i 3, que tinguin l’origen en la gestió de cadascun d’aquests, amb caràcter específic, s’han d’aplicar al subconcepte 391.10.

Concepte 392. Recàrrecs del període executiu i per declaració extemporània sense requeriment previ.

Ingressos derivats de manca de pagament dels deutes en període voluntari a través del recàrrec executiu, de constrenyiment reduït i de constrenyiment ordinari. Així mateix, s’hi inclouen els recàrrecs per declaració extemporània sense requeriment previ.

Es defineixen els subconceptes següents:

Subconcepte 392.00. Recàrrec per declaració extemporània sense requeriment previ.

Subconcepte 392.10. Recàrrec executiu.Subconcepte 392.11. Recàrrec de constrenyiment.Concepte 393. Interessos de demora.Ingressos derivats d’interessos de demora pel temps que hi hagi entre el venciment del

termini d’ingrés en període voluntari i l’ingrés efectiu del deute que constitueixi l’obligació principal.

Els interessos de demora liquidats juntament amb el principal del deute no s’han d’aplicar a aquest concepte, sinó al concepte que correspongui.

Concepte 394. Prestació personal.Ingressos derivats de la redempció a metàl·lic de la prestació personal.Concepte 395. Prestació de transport.Ingressos derivats de la redempció a metàl·lic de la prestació de transport.

cv: B

OE

-A-2

008-1

9916-C


Concepte 396. Ingressos per actuacions d’urbanització.Subconcepte 396.00. Cànon d’urbanització.Ingressos derivats d’actuacions urbanístiques, com a conseqüència d’aportacions

exigides a través d’una norma amb rang de llei de les administracions públiques competents als peticionaris de llicències o propietaris dels terrenys per implantar infraestructures complementàries a la urbanització que es desenvolupi.

Subconcepte 396.10. Quotes d’urbanització.Ingressos derivats d’actuacions urbanístiques, com a conseqüència d’aportacions

exigides per l’entitat local als propietaris dels terrenys per urbanitzar per tal de finançar les despeses d’urbanització.

Concepte 397. Aprofitaments urbanístics.Subconcepte 397.00. Cànon per aprofitaments urbanístics.Ingressos procedents del cànon per aprofitament urbanístic establert a través d’una

norma amb rang de llei de les administracions públiques competents rebut per actuacions declarades d’interès comunitari en sòl no urbanitzable.

Subconcepte 397.10. Altres ingressos per aprofitaments urbanístics.Ingressos derivats de la substitució en metàl·lic dels aprofitaments urbanístics

corresponents a l’entitat local, diferents del cànon inclòs en el subconcepte anterior.Concepte 398. Indemnitzacions d’assegurances de no-vida.Ingressos corresponents a indemnitzacions derivades de contractes d’assegurances

de no-vida.Concepte 399. Altres ingressos diversos.Recull els ingressos propis d’aquest article, no inclosos en els conceptes anteriors.

Entre d’altres, hi hauria els ingressos esporàdicament rebuts per l’entitat local, procedents de deutes pressupostaris o extrapressupostaris, els ingressos derivats d’expedients de responsabilitat comptable.

CAPÍTOL 4

Transferències corrents

Ingressos de naturalesa no tributària, percebuts per les entitats locals sense contraprestació directa per part d’aquestes, destinats a finançar operacions corrents.

Per conceptes i subconceptes, s’han de diferenciar les transferències en funció dels agents que les concedeixen. Així mateix, s’han de diferenciar les que tinguin caràcter finalista.

Article 40. De l’Administració general de l’entitat local.

Aquest article només és aplicable als pressupostos dels organismes autònoms de l’entitat.

Article 41. D’organismes autònoms de l’entitat local.

Transferències corrents que les entitats locals i els seus organismes autònoms prevegin percebre d’organismes autònoms de les mateixes entitats.

Article 42. De l’Administració de l’Estat.

Concepte 420. De l’Administració General de l’Estat.S’hi han d’incloure les transferències a favor de les entitats locals corresponents a la

participació en tributs de l’Estat de les entitats excloses del model de cessió d’impostos estatals, a la participació en el Fons complementari de finançament establert per la Llei reguladora de les hisendes locals a favor de les entitats locals incloses en el model de cessió esmentat.

Així mateix, s’hi han de recollir els imports reconeguts per l’Administració General de l’Estat a favor de les entitats locals en concepte de compensacions per beneficis fiscals en tributs locals concedits per normes estatals amb rang de llei. cv

: B

OE

-A-2

008-1

9916-C


En definitiva, s’estableixen els subconceptes següents:

Subconcepte 420.00. Participació en tributs de l’Estat.Subconcepte 420.10. Fons complementari de finançament.Subconcepte 420.20. Compensació per beneficis fiscals.Subconcepte 420.90. Altres transferències corrents de l’Administració General de

l’Estat.Concepte 421. D’organismes autònoms i agències estatals.Transferències corrents procedents d’organismes autònoms de l’Estat. Es distingeixen

els subconceptes següents:

Subconcepte 421.00. Del Servei Públic d’Ocupació Estatal.Subconcepte 421.90. D’altres organismes autònoms i agències.Concepte 422. De fundacions estatals.Transferències corrents procedents de fundacions estatals.Concepte 423. De societats mercantils estatals, entitats públiques empresarials i

altres organismes públics.Transferències corrents procedents de les entitats i societats esmentades en el literal.

Es distingeixen dos subconceptes:

Subconcepte 423.00. De Loteries i Apostes de l’Estat.Subconcepte 423.90. D’altres societats mercantils estatals, entitats públiques

empresarials i organismes públics.

Article 43. De la Seguretat Social.

Transferències corrents que les entitats locals i els seus organismes autònoms prevegin rebre de qualsevol dels ens que integren el sistema de la Seguretat Social.

Article 44. D’ens públics i societats mercantils de l’entitat local.

S’estableixen dos conceptes atenent l’entitat de la qual procedeixen les transferències corrents:

Concepte 440. D’ens públics.Concepte 441. De societats mercantils.

Article 45. De comunitats autònomes.

Transferències corrents que les entitats locals i els seus organismes autònoms prevegin rebre de les comunitats autònomes.

Concepte 450. De l’administració general de les comunitats autònomes.S’hi han d’incloure, si s’escau, els imports de la participació en tributs de les comunitats

autònomes i els que derivin de convenis subscrits amb aquestes per les entitats locals per finançar les seves obligacions corrents.

S’estableixen els subconceptes:

Subconcepte 450.00. Participació en els tributs de la comunitat autònoma.Subconcepte 450.01. Altres transferències incondicionades.Per matèries, es poden distingir tants subconceptes com convenis subscrits, tenint en

compte la codificació següent:

Subconcepte 450.02. Transferències corrents en compliment de convenis subscrits amb la comunitat autònoma en matèria de serveis socials i polítiques d’igualtat.

Subconcepte 450.30. Transferències corrents en compliment de convenis subscrits amb la comunitat autònoma en matèria d’educació.

Subconcepte 450.50. Transferències corrents en compliment de convenis subscrits amb la comunitat autònoma en matèria d’ocupació i desenvolupament local.

Subconcepte 450.60. Altres transferències corrents en compliment de convenis subscrits amb la comunitat autònoma.

cv: B

OE

-A-2

008-1

9916-C


Subconcepte 450.80. Altres subvencions corrents de l’administració general de la comunitat autònoma.

Concepte 451. D’organismes autònoms i agències de les comunitats autònomes.Concepte 452. De fundacions de comunitats autònomes.Concepte 453. De societats mercantils, entitats públiques empresarials i altres

organismes públics dependents de les comunitats autònomes.

Article 46. D’entitats locals.

Concepte 461. De diputacions, consells o cabildos.Concepte 462. D’ajuntaments.Concepte 463. De mancomunitats.Concepte 464. D’àrees metropolitanes.Concepte 465. De comarques.Concepte 466. D’altres entitats que agrupin municipis.Concepte 467. De consorcis.Concepte 468. D’entitats locals menors.

Article 47. D’empreses privades.

Article 48. De famílies i institucions sense fins de lucre.

Article 49. De l’exterior.

S’hi recullen, detallats, els ingressos per transferències corrents rebuts de les institucions de la Unió Europea, i, de manera conjunta, els procedents, si s’escau, d’altres institucions i organitzacions internacionals, així com d’agents situats fora del territori nacional o amb un estatut d’extraterritorialitat.


Concepte 490. Del Fons social europeu.Concepte 491. Del Fons de desenvolupament regional.Concepte 492. Del Fons de cohesió.Concepte 493. Del Fons europeu agrícola de garantia (FEAGA).Concepte 494. Del Fons europeu agrícola de desenvolupament rural (FEADER).Concepte 495. Del FEOGA-Orientació.Concepte 496. Del Fons europeu de la pesca (FEP).Concepte 497. Altres transferències de la Unió Europea.Concepte 499. Altres transferències de l’exterior, exclosa la Unió Europea.

CAPÍTOL 5

Ingressos patrimonials

Recull els ingressos de naturalesa no tributària procedents de rendes de la propietat o del patrimoni de les entitats locals i els seus organismes autònoms, així com els derivats d’activitats realitzades en règim de dret privat.

Article 50. Interessos de títols i valors.

Comprèn els ingressos per interessos derivats de les inversions financeres en títols valors.

Per conceptes, s’han de diferenciar els interessos percebuts en funció dels grups d’entitats o subjectes emissors dels títols valors.

Concepte 500. De l’Estat.Concepte 501. D’organismes autònoms i agències.Concepte 504. De societats estatals, entitats públiques empresarials i altres

organismes públics.Concepte 505. De comunitats autònomes. cv

: B

OE

-A-2

008-1

9916-C


Concepte 506. D’entitats locals.Concepte 507. D’empreses privades.

Article 51. Interessos d’avançaments i préstecs concedits.

Interessos de deute no documentat en títols valors, préstecs de tot tipus, avançaments o pòlisses de crèdit.

Per conceptes, s’han de diferenciar els interessos percebuts en funció dels grups d’entitats o subjectes deutors.

Concepte 511. D’organismes autònoms i agències.Concepte 514. De societats mercantils, entitats públiques empresarials i altres

organismes públics.Concepte 518. De famílies i institucions sense ànim de lucre.

Article 52. Interessos de dipòsits.

Interessos que meritin els dipòsits monetaris en bancs i caixes d’estalvi efectuats per les entitats locals.

Per conceptes, s’han de diferenciar els interessos percebuts en funció de les entitats o els subjectes dipositaris.

Article 53. Dividends i participació beneficis.

Recursos procedents de dividends i participacions en beneficis derivats d’inversions financeres o de drets legalment establerts.

Per conceptes, s’han de diferenciar els dividends i les participacions en beneficis percebudes en funció de les entitats i subjectes participats per l’entitat local.

Concepte 531. D’organismes autònoms i agències.Concepte 534. De societats mercantils, entitats públiques empresarials i altres

organismes públics.S’hi han d’incloure tant els dividends i les participacions en beneficis de societats i

entitats dependents de l’entitat local com els corresponents a societats i entitats en les quals l’entitat local sigui un mer partícip.

Als efectes anteriors, s’entén que la societat o entitat depèn de l’entitat local quan es doni alguna de les circumstàncies següents:

Que l’entitat local, els seus ens dependents, vinculats o participats per aquesta, participin en el seu capital social, directament o indirectament de manera majoritària.

Que qualsevol òrgan, organisme o societat mercantil integrants o dependents de l’entitat local o participats per aquesta, tingui drets de vot majoritaris a la societat, bé directament, bé mitjançant acords amb altres socis d’aquesta última.

Que qualsevol òrgan, organisme o societat mercantil integrants o dependents de l’entitat local o participats per aquesta, tingui dret a nomenar o a destituir la majoria dels membres dels òrgans de govern de la societat, bé directament, bé mitjançant acords amb altres socis d’aquesta última.

Que l’administrador únic o algun dels membres del consell d’administració de la societat, hagin estat designats en la qualitat de membres o consellers per l’entitat local, organisme o societat mercantil dependents de l’entitat local o participats per aquesta.

En conseqüència, s’han de distingir els subconceptes següents:

Subconcepte 534.00. Societats i entitats dependents de les entitats locals.Subconcepte 534.10. Societats i entitats no dependents de les entitats locals.Concepte 537. D’empreses privades.

Article 54. Rendes de béns immobles.

Ingressos derivats de l’aprofitament, ús o gaudi per tercers dels béns immobles patrimonials.

cv: B

OE

-A-2

008-1

9916-C


Concepte 541. Arrendaments de finques urbanes.Ingressos derivats de la cessió de lloguer d’immobles urbans en general.Concepte 542. Arrendaments de finques rústiques.Ingressos derivats de l’arrendament de finques rústiques que siguin propietat de

l’entitat local.Concepte 544. Censos.Ingressos en concepte de pensions anuals i altres drets econòmics derivats de

contractes de censos emfitèutics, o de qualssevol altra naturalesa, per la cessió del domini útil de béns immobles de l’entitat local, de manera que aquesta se’n reservi el domini directe.

Concepte 549. Altres rendes de béns immobles.Recull els ingressos d’aquesta naturalesa no inclosos en els anteriors conceptes.

Article 55. Productes de concessions i aprofitaments especials.

Ingressos obtinguts de drets d’investigació o explotació atorgats per les entitats locals i, en general, els derivats de tot tipus de concessions i aprofitaments especials que aquestes puguin percebre, amb la distinció dels que consisteixin en una suma a tant alçat dels que consisteixin en un cànon periòdic o una altra modalitat.

Concepte 550. De concessions administratives amb contraprestació periòdica.Ingressos d’aquesta naturalesa derivats de concessions administratives. S’hi ha

d’incloure el cànon que, amb caràcter periòdic, correspongui percebre dels concessionaris als quals l’entitat local confiï la gestió d’un servei públic, però en conservi la titularitat.

Concepte 551. De concessions administratives amb contraprestació no periòdica.Ingressos d’aquesta naturalesa derivats de concessions administratives. S’hi ha

d’incloure el cànon que, a tant alçat o amb caràcter no periòdic, correspongui percebre dels concessionaris als quals l’entitat local confiï la gestió d’un servei públic, però en conservi la titularitat.

Concepte 552. Dret de superfície amb contraprestació periòdica.S’hi ha d’incloure el dret econòmic o l’ingrés de la contraprestació a favor de l’entitat

local per la cessió de terrenys de la seva propietat perquè els faci servir, amb fins edificatoris, el superficiari durant el temps que estableixin els plans o convenis corresponents, amb la reversió a l’entitat local dels esmentats terrenys i edificacions quan es produeixi l’extinció del dret.

La contraprestació que s’inclogui en aquest concepte ha de consistir en un cànon periòdic.

Concepte 553. Dret de superfície amb contraprestació no periòdica.S’hi ha d’incloure el dret econòmic o l’ingrés de la contraprestació a favor de l’entitat

local per la cessió de terrenys de la seva propietat perquè els faci servir, amb fins edificatoris, el superficiari durant el temps que estableixin els plans o convenis corresponents, amb la reversió a l’entitat local dels esmentats terrenys i edificacions quan es produeixi l’extinció del dret.

La contraprestació esmentada ha de tenir caràcter no periòdic, i pot consistir en una suma a tant alçat, en l’adjudicació dels drets de propietat o d’arrendament de béns immobles, o en una combinació de les anteriors.

Concepte 554. Aprofitaments agrícoles i forestals.Inclou els ingressos d’aquesta naturalesa obtinguts dels aprofitaments agrícoles i

forestals.Recull dos subconceptes:

Subconcepte 554.00. Productes d’explotacions forestals.Subconcepte 554.10. Fons de millora de forests.Concepte 555. Aprofitaments especials.Inclou els ingressos d’aquesta naturalesa obtinguts d’aprofitaments especials.Concepte 559. Altres concessions i aprofitaments.

cv: B

OE

-A-2

008-1

9916-C


Article 59. Altres ingressos patrimonials.

Recull tots els ingressos d’aquesta naturalesa no compresos en els articles anteriors.S’hi han d’incloure els conceptes següents:

Concepte 591. Beneficis per realització d’inversions financeres.Recull els beneficis derivats de l’alienació de títols i valors que integren les inversions

financeres, amb la inclusió dels ingressos derivats de la venda de drets de subscripció.Concepte 592. Ingressos per operacions d’intercanvi financer.S’hi han d’incloure els ingressos per interessos a cobrar, o per diferència creditora

d’interessos, o per diferències positives de tipus de canvi o qualsevol altre ingrés de naturalesa financera, derivat d’operacions financeres de cobertura i gestió del risc del tipus d’interès i tipus de canvi.

Concepte 599. Altres ingressos patrimonials.Recull els ingressos patrimonials no inclosos en els conceptes anteriors.

A.2 Operacions de capital

Comprèn els capítols 6, «Alienació d’inversions reals», i 7, «Transferències de capital», del pressupost d’ingressos. Recull, entre altres, els ingressos procedents de vendes d’immobles i d’un altre immobilitzat, així com les transferències reconegudes a favor de l’entitat local per finançar despeses de capital.

CAPÍTOL 6

Alienació d’inversions reals

Ingressos provinents de transaccions amb sortida o lliurament de béns de capital que siguin propietat de les entitats locals o dels seus organismes autònoms.

Article 60. De terrenys.

Comprèn els ingressos derivats de la venda de solars, finques rústiques i altres terrenys.

Concepte 600. Venda de solars.Ingressos derivats de la venda de solars sense edificar.Concepte 601. Venda de finques rústiques.Ingressos derivats de la venda de finques rústiques.Concepte 602. Parcel·les sobrants de la via pública.Ingressos derivats de la venda de parcel·les sobrants de la via pública, conceptuades

d’aquesta manera d’acord amb l’article 7 del Reglament de béns de les entitats locals.Concepte 603. Patrimoni públic del sòl.Ingressos derivats de la venda de béns integrants del patrimoni públic del sòl.Concepte 609. Altres terrenys.Ingressos derivats de la venda de terrenys sense edificar, no compresos en els

conceptes anteriors.

Article 61. De les altres inversions reals.

Comprèn els ingressos derivats de la venda de les inversions reals no compreses en l’article anterior.

Concepte 611. D’inversions de caràcter immaterial.Ha de recollir els ingressos derivats de la venda de la propietat industrial o intel·lectual

per part de l’entitat local o els seus organismes autònoms.Concepte 612. D’objectes valuosos.S’hi han d’incloure els ingressos obtinguts per la venda d’objectes que no es deterioren

en el temps i que han estat adquirits i mantinguts per l’entitat local o els seus organismes autònoms com a dipòsits de valor (a títol d’exemple, metalls preciosos o obres d’art). cv

: B

OE

-A-2

008-1

9916-C


Concepte 619. D’altres inversions reals.Ha de recollir els ingressos derivats de l’alienació d’altres béns d’immobilitzat material

no inclosos en els conceptes anteriors.

Article 68. Reintegraments per operacions de capital.

Ingressos realitzats en la tresoreria de l’entitat local o dels seus organismes autònoms, originats per reintegraments d’exercicis tancats (els produïts en un exercici diferent d’aquell en el qual es va reconèixer l’obligació) per operacions dels capítols 6 i 7.

Els reintegraments del pressupost corrent s’han d’imputar al mateix pressupost de despeses amb càrrec al qual s’hagin reconegut les obligacions respectives, amb minoració del seu import, així com el dels pagaments corresponents.

Es distingeix el concepte:

Concepte 680. D’exercicis tancats.Recull els ingressos per reintegraments de pagaments realitzats amb càrrec als crèdits

abans esmentats dels pressupostos corresponents a exercicis anteriors de l’entitat local o els seus organismes autònoms.

CAPÍTOL 7

Transferències de capital

Ingressos de naturalesa no tributària, percebuts per les entitats locals, sense contraprestació directa per part seva, destinats a finançar operacions de capital.

Per conceptes, s’han de diferenciar les transferències en funció dels agents que les concedeixen. Així mateix, s’han de diferenciar les que tinguin caràcter finalista.

Article 70. De l’Administració general de l’entitat local.

Aquest article només és aplicable en els pressupostos dels organismes autònoms de l’entitat local.

Article 71. D’organismes autònoms de l’entitat local.

Transferències de capital que l’entitat local i els seus organismes autònoms prevegin que han de rebre d’organismes autònoms de la mateixa entitat.

Article 72. De l’Administració de l’Estat.

Concepte 720. De l’Administració General de l’Estat.Concepte 721. D’organismes autònoms i agències de l’Estat.Transferències de capital procedents d’organismes autònoms de l’Estat. Es distingeixen

dos subconceptes:

Subconcepte 721.00. Del Servei Públic d’Ocupació Estatal.Subconcepte 721.90. D’altres.Concepte 722. De fundacions estatals.Concepte 723. De societats mercantils estatals, entitats públiques empresarials i

altres organismes públics.Transferències de capital procedents de les societats i entitats esmentades en el literal.

Es distingeixen dos subconceptes.Subconcepte 723.00. De Loteries i Apostes de l’Estat.Subconcepte 723.90. D’altres societats mercantils estatals, entitats públiques

empresarials i organismes públics.

cv: B

OE

-A-2

008-1

9916-C


Article 73. De la Seguretat Social.

Transferències de capital que les entitats locals i els seus organismes autònoms prevegin que han de rebre de qualsevol dels ens que integren el sistema de la Seguretat Social.

Article 74. D’ens públics i societats mercantils de l’entitat local.

S’estableixen dos conceptes atenent l’entitat de la qual procedeixen les transferències de capital:

Concepte 740. D’ens públics.Concepte 741. De societats mercantils.

Article 75. De comunitats autònomes.

Concepte 750. De l’administració general de les comunitats autònomes.Dins d’aquest concepte, s’han de distingir, mitjançant un subconcepte, les subvencions

que percebin les entitats locals de l’administració general de la comunitat autònoma i que estiguin afectes a l’amortització de préstecs i altres operacions financeres a curt o a llarg termini concertats per aquelles entitats.

Subconcepte 750.00. Subvencions afectes a l’amortització de préstecs i operacions financeres.

Subconcepte 750.02. Transferències de capital en compliment de convenis subscrits amb la comunitat autònoma en matèria de serveis socials i polítiques d’igualtat.

Subconcepte 750.30. Transferències de capital en compliment de convenis subscrits amb la comunitat autònoma en matèria d’educació.

Subconcepte 750.50. Transferències de capital en compliment de convenis subscrits amb la comunitat autònoma en matèria d’ocupació i desenvolupament local.

Subconcepte 750.60. Altres transferències de capital en compliment de convenis subscrits amb la comunitat autònoma.

Subconcepte 750.80. Altres transferències de capital de l’administració general de la comunitat autònoma.

Concepte 751. D’organismes autònoms i agències de les comunitats autònomes.Concepte 752. De fundacions de les comunitats autònomes.Concepte 753. De societats mercantils, entitats públiques empresarials i altres


Article 76. D’entitats locals.

Concepte 761. De diputacions, consells o cabildos.Concepte 762. D’ajuntaments.Concepte 763. De mancomunitats.Concepte 764. D’àrees metropolitanes.Concepte 765. De comarques.Concepte 766. D’altres entitats que agrupin municipis.Concepte 767. De consorcis.Concepte 768. D’entitats locals menors.

Article 77. D’empreses privades.

Article 78. De famílies i institucions sense fins de lucre.

Article 79. De l’exterior.

S’hi recullen, detallats, els ingressos per transferències de capital rebuts de les institucions de la Unió Europea, i, de manera conjunta, els procedents, si s’escau, d’altres institucions i organitzacions internacionals, així com d’agents situats fora del territori nacional o amb estatut d’extraterritorialitat.

cv: B

OE

-A-2

008-1

9916-C



Concepte 790. Del Fons social europeu.Concepte 791. Del Fons de desenvolupament regional.Concepte 792. Del Fons de cohesió.Concepte 793. Del Fons europeu agrícola de garantia (FEAGA).Concepte 794. Del Fons europeu agrícola de desenvolupament rural (FEADER).Concepte 795. Del FEOGA-Orientació.Concepte 796. Del Fons europeu de la pesca (FEP).Concepte 797. Altres transferències de la Unió Europea.Concepte 799. Altres transferències de l’exterior, exclosa la Unió Europea.

B) OPERACIONS FINANCERES

Les operacions financeres tant a curt (per un termini no superior a un any) com a llarg termini (superior a un any) es recullen en els capítols 8, «Actius financers», i 9, «Passius financers». El primer ha de recollir les alienacions d’actius financers així com els reintegraments de préstecs concedits, dipòsits i fiances constituïts per l’entitat local. L’article 87, «Romanent de tresoreria», ha de recollir, al llarg de l’exercici, les aplicacions a pressupost del romanent de tresoreria.

El capítol 9, «Passius financers», ha d’incloure la concertació o emissió de passius financers.

CAPÍTOL 8

Actius financers

Aquest capítol recull l’ingrés que obtenen les entitats locals i els seus organismes autònoms per l’alienació d’actius financers, tant de l’interior com de l’exterior, siguin quins siguin la forma d’instrumentació i el venciment.

Els reintegraments d’avançaments de sous i salaris i altres préstecs al personal s’han de recollir en els conceptes 830, «Préstecs a curt termini. Desenvolupament per sectors», i 831, «Préstecs a llarg termini. Desenvolupament per sectors», i, si s’escau, es pot crear un subconcepte específic.

Igualment, aquest capítol és el destinat per recollir-hi la devolució de dipòsits i fiances constituïts per les entitats locals.

La classificació dels actius financers es pot desenvolupar per sectors, fent ús dels subconceptes que escaiguin.

Com s’ha indicat anteriorment, l’article 87, «Romanent de tresoreria», ha de recollir, al llarg de l’exercici, les aplicacions a pressupost del romanent de tresoreria.

Article 80. Alienació de deute del sector públic.

Comprèn els ingressos procedents de la venda de tot tipus de deute emès pel sector públic, a curt (amb un termini de venciment no superior a un any) i a llarg termini (venciment superior a un any), i documentat en títols valors, anotacions en compte, o qualsevol altre document, excepte el contracte de préstec.

Concepte 800. Alienació de deute del sector públic a curt termini.Comprèn els ingressos obtinguts per l’alienació de deute del sector públic amb un

venciment no superior a 12 mesos. Es distingeixen els subconceptes següents atenent l’agent emissor:

Subconcepte 800.00. De l’Estat.Subconcepte 800.10. De comunitats autònomes.Subconcepte 800.20. D’entitats locals.

cv: B

OE

-A-2

008-1

9916-C


Concepte 801. Alienació de deute del sector públic a llarg termini.Comprèn els ingressos obtinguts per l’alienació de deute del sector públic amb un

venciment superior a 12 mesos. Es distingeixen els subconceptes següents atenent l’agent emissor:

Subconcepte 801.00. De l’Estat.Subconcepte 801.10. De comunitats autònomes.Subconcepte 801.20. D’entitats locals.

Article 81. Alienació d’obligacions i bons de fora del sector públic.

Comprèn els ingressos procedents de la venda de tota classe d’obligacions i bons, a curt (amb un termini de venciment no superior a un any) i a llarg termini (venciment superior a un any), emesos per agents externs al sector públic, i documentats en títols valors.

Concepte 810. Alienació d’obligacions i bons de fora del sector públic a curt termini.Comprèn els ingressos obtinguts per alienació de deute de fora del sector públic, amb

un venciment no superior a 12 mesos.Concepte 811. Alienació d’obligacions i bons fora del sector públic a llarg termini.Comprèn els ingressos obtinguts per alienació de deute de fora del sector públic, amb

un venciment superior a 12 mesos.

Article 82. Reintegrament de préstecs i avançaments concedits al sector públic.

Comprèn els ingressos obtinguts per reintegraments de préstecs i avançaments concedits al sector públic, amb interès o sense, amb un termini de reemborsament a curt (no superior a un any) i llarg termini (superior a un any).

Concepte 820. Reintegrament de préstecs i avançaments concedits al sector públic a curt termini.

Comprèn els reintegraments de préstecs i avançaments concedits a ens del sector públic, amb interès o sense, quan el termini de venciment no sigui superior a 12 mesos.

Es distingeixen els subconceptes següents, segons l’agent al qual es van concedir:

Subconcepte 820.00. De l’Estat.Subconcepte 820.10. De comunitats autònomes.Subconcepte 820.20. D’entitats locals.Concepte 821. Reintegrament de préstecs i avançaments concedits al sector públic

a llarg termini.Comprèn els reintegraments de préstecs i avançaments concedits a ens del sector

públic, amb interès o sense, quan el termini de venciment sigui superior a 12 mesos.Subconcepte 821.00. De l’Estat.Subconcepte 821.10. De comunitats autònomes.Subconcepte 821.20. D’entitats locals.

Article 83. Reintegrament de préstecs de fora del sector públic.

Comprèn els recursos obtinguts per reintegraments de préstecs o avançaments concedits a agents externs al sector públic, amb interès o sense, amb un termini de reemborsament a curt (no superior a un any) o a llarg termini (superior a un any).

En els conceptes 830 i 831 s’hi han d’incloure els reintegraments dels avançaments de pagues al personal, i, si s’escau, es pot crear un subconcepte específic a aquest efecte.

Concepte 830. Reintegraments de préstecs de fora del sector públic a curt termini.Comprèn els reintegraments i avançaments concedits a entitats no pertanyents al

sector públic, quan el termini de venciment no sigui superior a 12 mesos.Concepte 831. Reintegraments de préstecs de fora del sector públic a llarg termini.Comprèn els reintegraments i avançaments concedits a entitats no pertanyents al

sector públic, quan el termini de venciment sigui superior a 12 mesos.

cv: B

OE

-A-2

008-1

9916-C


Article 84. Devolució de dipòsits i fiances constituïts.

Recull els ingressos procedents del reintegrament de dipòsits i fiances constituïts per l’entitat local o els seus organismes autònoms.

Es distingeixen els conceptes següents:

Concepte 840. Devolució de dipòsits.Concepte 841. Devolució de fiances.

Article 85. Alienació d’accions i participacions del sector públic.

Recull els ingressos procedents de la venda de títols representatius de la propietat del capital d’ens enquadrats dins del sector públic.

Article 86. Alienació d’accions i participacions fora del sector públic.

Recull els ingressos procedents de la venda de títols representatius de la propietat del capital d’entitats no pertanyents al sector públic.

Article 87. Romanent de tresoreria.

S’hi ha d’incloure la part del romanent de tresoreria que s’utilitzi com a mitjà de finançament de modificacions de crèdit.

Concepte 870. Romanent de tresoreria.S’han de diferenciar, per subconceptes, la part destinada a despeses amb finançament

afectat de la destinada a despeses generals.Subconcepte 870.00. Per a despeses generals.Subconcepte 870.10. Per a despeses amb finançament afectat.

CAPÍTOL 9

Passius financers

En aquest capítol es recull el finançament de les entitats locals i els seus organismes autònoms procedent de l’emissió de deute públic i de préstecs rebuts siguin quins siguin la moneda en la qual estiguin nominats, la naturalesa i el termini de reemborsament.

Les operacions financeres esmentades s’inclouen pel seu import efectiu, minorat, si s’escau, per les diferències negatives que s’apliquen al concepte 399 d’ingressos.

A més, s’han d’imputar els ingressos que obtinguin les entitats locals i els seus organismes autònoms procedents de dipòsits i fiances rebuts.

Article 90. Emissió de deute públic en euros.

Recull els ingressos obtinguts per l’emissió de deute en euros, en qualsevol de les modalitats en les quals ho puguin fer les entitats locals, tant a curt (amb un termini de venciment no superior a un any) com a llarg termini (amb un venciment superior a un any).

Concepte 900. Emissió de deute públic en euros a curt termini.Recull els ingressos obtinguts per l’emissió, per les entitats locals i els seus organismes

autònoms, de deute públic en euros a curt termini (amb un venciment no superior a un any).

Concepte 901. Emissió de deute públic en euros a llarg termini.Recull els ingressos obtinguts per l’emissió, per les entitats locals i els seus organismes

autònoms, de deute públic en euros a llarg termini (amb un venciment superior a un any).

Article 91. Préstecs rebuts en euros.

Recull els ingressos derivats de préstecs rebuts en euros, concedits tant per ens del sector públic com els concedits per agents de fora del sector públic, tant a curt (amb un

cv: B

OE

-A-2

008-1

9916-C


termini de venciment no superior a un any) com a llarg termini (amb un venciment superior a un any).

Per conceptes, s’han de diferenciar en funció de la naturalesa pública o privada del prestador, i del termini d’amortització.

Concepte 910. Préstecs rebuts a curt termini d’ens del sector públic.Concepte 911. Préstecs rebuts a llarg termini d’ens del sector públic.Concepte 912. Préstecs rebuts a curt termini d’ens de fora del sector públic.Concepte 913. Préstecs rebuts a llarg termini d’ens de fora del sector públic.

Article 92. Emissió de deute públic en una moneda diferent de l’euro.

Recull els ingressos obtinguts per l’emissió de deute en una moneda diferent de l’euro, a curt (amb un termini de venciment no superior a un any) i a llarg termini (amb un venciment superior a un any).

Concepte 920. Emissió de deute públic en una moneda diferent de l’euro a curt termini.

Concepte 921. Emissió de deute públic en una moneda diferent de l’euro a llarg termini.

Article 93. Préstecs rebuts en una moneda diferent de l’euro.Recull els ingressos derivats de préstecs nominats en una moneda diferent de l’euro,

sigui quin sigui el termini de reemborsament, amb la seva distinció a curt termini (amb un termini no superior a un any) i a llarg termini (amb un termini superior a un any).

Concepte 930. Préstecs rebuts en una moneda diferent de l’euro a curt termini.Concepte 931. Préstecs rebuts en una moneda diferent de l’euro a llarg termini.

Article 94. Dipòsits i fiances rebuts.

Recull els dipòsits constituïts i les fiances ingressades en metàl·lic en les caixes de les entitats locals o els seus organismes autònoms.

Concepte 940. Dipòsits rebuts.Concepte 941. Fiances rebudes.

CLASSIFICACIÓ ECONÒMICA D’INGRESSOS


1 Impostos directes.

10 Impost sobre la renda.100 Impostos sobre la renda de les persones físiques.101 Impost sobre societats.102 Impost sobre la renda de no residents.

11 Impostos sobre el capital.110 Impost sobre successions i donacions.111 Impost sobre patrimoni.112 Impost sobre béns immobles. Béns immobles de naturalesa rústica.113 Impost sobre béns immobles. Béns immobles de naturalesa urbana.114 Impost sobre béns immobles. Béns immobles de característiques

especials.115 Impost sobre vehicles de tracció mecànica.116 Impost sobre increment del valor dels terrenys de naturalesa urbana.117 Impost sobre habitatges desocupats.

13 Impost sobre les activitats econòmiques.130 Impost sobre activitats econòmiques.

16 Recàrrecs sobre impostos directes de l’Estat i de la comunitat autònoma.

cv: B

OE

-A-2

008-1

9916-C



160 Sobre impostos de l’Estat.161 Sobre impostos de la comunitat autònoma.

17 Recàrrecs sobre impostos directes d’altres ens locals.170 En l’impost sobre béns immobles.171 Recàrrec provincial en l’impost sobre activitats econòmiques.179 Altres recàrrecs sobre impostos directes d’altres ens locals.

18 Impostos directes extingits.19 Altres impostos directes.

2 Impostos indirectes.

21 Impostos sobre el valor afegit.210 Impost sobre el valor afegit.

22 Sobre consums específics.220 Impostos especials.

220.00 Impost sobre l’alcohol i begudes derivades.220.01 Impost sobre la cervesa.220.02 Impost sobre el vi i begudes fermentades.220.03 Impost sobre les labors del tabac.220.04 Impost sobre hidrocarburs.220.05 Impost sobre determinats mitjans de transport.220.06 Impost sobre productes intermedis.220.07 Impost sobre l’energia.220.08 Impost sobre vendes detallistes d’hidrocarburs.220.09 Exacció sobre la gasolina.

26 Recàrrecs sobre impostos indirectes de l’Estat i de la comunitat autònoma.

260 Sobre impostos de l’Estat.261 Sobre impostos de la comunitat autònoma.

27 Recàrrecs sobre impostos indirectes d’altres ens locals.270 Sobre impostos d’altres ens locals.

28 Impostos indirectes extingits.29 Altres impostos indirectes.

290 Impost sobre construccions, instal·lacions i obres.291 Impost sobre despeses sumptuàries (vedats de caça i pesca).292 Arbitri sobre importacions i lliuraments de mercaderies a les Canàries

(AIEM).293 Impost general indirecte canari (IGIC).294 Impost sobre la producció, els serveis i la importació (IPSI) de Ceuta i

Melilla.295 Impost sobre primes d’assegurances.296 Impost sobre transmissions patrimonials i actes jurídics documentats.299 Altres impostos indirectes.

3 Taxes, preus públics i altres ingressos.

30 Taxes per la prestació de serveis públics bàsics.300 Servei de proveïment d’aigua.301 Servei de clavegueram.302 Servei de recollida d’escombraries.303 Servei de tractament de residus.304 Cànon de sanejament.309 Altres taxes per prestació de serveis bàsics.

31 Taxes per la prestació de serveis públics de caràcter social i preferent.310 Serveis hospitalaris.

cv: B

OE

-A-2

008-1

9916-C



311 Serveis assistencials.312 Serveis educatius.313 Serveis esportius.319 Altres taxes per prestació de serveis de caràcter preferent.

32 Taxes per la realització d’activitats de competència local.320 Llicències de caça i pesca.321 Llicències urbanístiques.322323

Cèdules d’habitabilitat i llicències de primera ocupació.Taxes per altres serveis urbanístics.

324 Taxes sobre el joc.325 Taxa per expedició de documents.326 Taxa per retirada de vehicles.329 Altres taxes per la realització d’activitats de competència local.

33 Taxes per la utilització privativa o l’aprofitament especial del domini públic local.

330 Taxa d’estacionament de vehicles.331 Taxa per entrada de vehicles.332 Taxa per utilització privativa o aprofitament especial per empreses

explotadores de serveis de subministraments.333 Taxa per utilització privativa o aprofitament especial per empreses

explotadores de serveis de telecomunicacions.334 Taxa per obertura de cales i rases.335 Taxa per ocupació de la via pública amb terrasses.336 Taxa per ocupació de la via pública amb suspensió temporal del trànsit

rodat.337 Taxes per aprofitament del vol.338 Compensació de Telefónica de España, SA.339 Altres taxes per utilització privativa del domini públic.

34 Preus públics.340 Serveis hospitalaris.341 Serveis assistencials.342 Serveis educatius.343 Serveis esportius.344 Entrades a museus, exposicions, espectacles.345 Servei de transport públic urbà.349 Altres preus públics.

35 Contribucions especials.350 Per a l’execució d’obres.351 Per a l’establiment o ampliació de serveis.

36 Vendes.38 Reintegraments d’operacions corrents.

380 Reintegrament d’avals.389 Altres reintegraments d’operacions corrents.

39 Altres ingressos.391 Multes.

391.00 Multes per infraccions urbanístiques.391.10 Multes per infraccions tributàries i anàlogues.391.20 Multes per infraccions de l’Ordenança de circulació.391.90 Altres multes i sancions.

392 Recàrrecs del període executiu i per declaració extemporània sense requeriment previ.

392.00 Recàrrecs per declaració extemporània sense requeriment previ.392.10 Recàrrec executiu.

cv: B

OE

-A-2

008-1

9916-C



392.11 Recàrrec de constrenyiment.393 Interessos de demora.394 Prestació personal.395 Prestació de transport.396 Ingressos per actuacions d’urbanització.

396.00 Cànon d’urbanització.396.10 Quotes d’urbanització.

397 Aprofitaments urbanístics.397.00 Cànon per aprofitaments urbanístics.397.10 Altres ingressos per aprofitaments urbanístics.

398 Indemnitzacions d’assegurances de no-vida.399 Altres ingressos diversos.

4 Transferències corrents.

40 De l’administració general de l’entitat local.41 D’organismes autònoms de l’entitat local.42 De l’Administració de l’Estat.

420 De l’Administració General de l’Estat.420.00 Participació en els tributs de l’Estat.420.10 Fons complementari de finançament.420.20 Compensació per beneficis fiscals.420.90 Altres transferències corrents de l’Administració General de l’Estat.

421 D’organismes autònoms i agències estatals.421.00 Del Servei Públic d’Ocupació Estatal.421.90 D’altres organismes autònoms i agències.

422 De fundacions estatals.423 De societats mercantils estatals, entitats públiques empresarials i altres

organismes públics.423.00 De Loteries i Apostes de l’Estat.423.90 D’altres societats mercantils estatals, entitats públiques empresarials i

organismes públics.43 De la Seguretat Social.44 D’ens públics i societats mercantils de l’entitat local.

440 D’ens públics.441 De societats mercantils.

45 De comunitats autònomes.450 De l’administració general de les comunitats autònomes.

450.00 Participació en tributs de la comunitat autònoma.450.01 Altres transferències incondicionades.450.02 Transferències corrents en compliment de convenis subscrits amb la

comunitat autònoma en matèria de serveis socials i polítiques d’igualtat.

450.30 Transferències corrents en compliment de convenis subscrits amb la comunitat autònoma en matèria d’educació.

450.50 Transferències corrents en compliment de convenis subscrits amb la comunitat autònoma en matèria d’ocupació i desenvolupament local.

450.60 Altres transferències corrents en compliment de convenis subscrits amb la comunitat autònoma.

450.80 Altres subvencions corrents de l’administració general de la comunitat autònoma.

451 D’organismes autònoms i agències de les comunitats autònomes.452 De fundacions de les comunitats autònomes.453 De societats mercantils, entitats públiques empresarials i altres


cv: B

OE

-A-2

008-1

9916-C



46 D’entitats locals.461 De diputacions, consells o cabildos.462 D’ajuntaments.463 De mancomunitats.464 D’àrees metropolitanes.465 De comarques.466 D’altres entitats que agrupin municipis.467 De consorcis.468 D’entitats locals menors.

47 D’empreses privades.48 De famílies i institucions sense fins de lucre.49 De l’exterior.

490 Del Fons social europeu.491 Del Fons de desenvolupament regional.492 Del Fons de cohesió.493 Del Fons europeu agrícola de garantia (FEAGA).494 Del Fons europeu agrícola de desenvolupament rural (FEADER).495 Del FEOGA-Orientació.496 Del Fons europeu de la pesca (FEP).497 Altres transferències de la Unió Europea.499 Altres transferències de l’exterior, exclosa la Unió Europea.

5 Ingressos patrimonials.

50 Interessos de títols i valors.500 De l’Estat.501 D’organismes autònoms i agències.504 De societats mercantils estatals, entitats públiques empresarials i altres

organismes públics.505 De comunitats autònomes.506 D’entitats locals.507 D’empreses privades.

51 Interessos d’avançaments i préstecs concedits.511 D’organismes autònoms i agències.514 De societats mercantils, entitats públiques empresarials i altres

organismes públics.518 De famílies i institucions sense ànim de lucre.

52 Interessos de dipòsits.53 Dividends i participació beneficis.

531 D’organismes autònoms i agències.534 De societats mercantils, entitats públiques empresarials i altres

organismes públics.534.00 De societats i entitats dependents de les entitats locals.534.10 De societats i entitats no dependents de les entitats locals.

537 D’empreses privades.54 Rendes de béns immobles.

541 Arrendaments de finques urbanes.542 Arrendaments de finques rústiques.544 Censos.549 Altres rendes de béns immobles.

55 Productes de concessions i aprofitaments especials.550 De concessions administratives amb contraprestació periòdica.551 De concessions administratives amb contraprestació no periòdica.552 Dret de superfície amb contraprestació periòdica.

cv: B

OE

-A-2

008-1

9916-C



553 Dret de superfície amb contraprestació no periòdica.554 Aprofitaments agrícoles i forestals.

554.00 Producte d’explotacions forestals.554.10 Fons de millora de forests.

555 Aprofitaments especials amb contraprestació.559 Altres concessions i aprofitaments.

59 Altres ingressos patrimonials.591 Beneficis per realització d’inversions financeres.592 Ingressos per operacions d’intercanvi financer.599 Altres ingressos patrimonials.

6 Alienació d’inversions reals.

60 De terrenys.600 Venda de solars.601 Venda de finques rústiques.602 Parcel·les sobrants de la via pública.603 Patrimoni públic del sòl.609 Altres terrenys.

61 De les altres inversions reals.611 D’inversions de caràcter immaterial.612 D’objectes valuosos.619 D’altres inversions reals.

68 Reintegraments per operacions de capital.680 D’exercicis tancats.

7 Transferències de capital.

70 De l’administració general de l’entitat local.71 D’organismes autònoms de l’entitat local.72 De l’Administració de l’Estat.

720 De l’Administració General de l’Estat.721 D’organismes autònoms i agències estatals.

721.00 Del Servei Públic d’Ocupació Estatal.721.90 D’altres organismes autònoms i agències.

722 De fundacions estatals.723 De societats mercantils estatals, entitats públiques empresarials i altres

organismes públics.723.00 De Loteries i Apostes de l’Estat.723.90 D’altres societats mercantils estatals, entitats públiques empresarials i

altres organismes públics.73 De la Seguretat Social.74 D’ens públics i societats mercantils de l’entitat local.

740 D’ens públics.741 De societats mercantils.

75 De comunitats autònomes.750 De l’administració general de les comunitats autònomes.

750.00 Subvencions afectes a l’amortització de préstecs i operacions financeres.750.02 Transferències de capital en compliment de convenis subscrits amb la

comunitat autònoma en matèria de serveis socials i polítiques d’igualtat.

750.30 Transferències de capital en compliment de convenis subscrits amb la comunitat autònoma en matèria d’educació.

750.50 Transferències de capital en compliment de convenis subscrits amb la comunitat autònoma en matèria d’ocupació i desenvolupament local.

cv: B

OE

-A-2

008-1

9916-C



750.60 Altres transferències de capital en compliment de convenis subscrits amb la comunitat autònoma.

750.80 Altres transferències de capital de l’administració general de la comunitat autònoma.

751 D’organismes autònoms i agències de les comunitats autònomes.752 De fundacions de les comunitats autònomes.753 De societats mercantils, entitats públiques empresarials i altres

organismes públics dependents de les comunitats autònomes.76 D’entitats locals.

761 De diputacions, consells o cabildos.762 D’ajuntaments.763 De mancomunitats.764 D’àrees metropolitanes.765 De comarques.766 D’altres entitats que agrupin municipis.767 De consorcis.768 D’entitats locals menors.

77 D’empreses privades.78 De famílies i institucions sense fins de lucre.79 De l’exterior.

790 Del Fons social europeu.791 Del Fons de desenvolupament regional.792 Del Fons de cohesió.793 Del Fons europeu agrícola de garantia (FEAGA).794 Del Fons europeu agrícola de desenvolupament rural (FEADER).795 Del FEOGA-Orientació.796 Del Fons europeu de la pesca (FEP).797 Altres transferències de la Unió Europea.799 Altres transferències de l’exterior, exclosa la Unió Europea.

8 Actius financers.

80 Alienació de deute del sector públic.800 Alienació de deute del sector públic a curt termini.

800.00 De l’Estat.800.10 De comunitats autònomes.800.20 D’entitats locals.

801 Alienació de deute del sector públic a llarg termini.801.00 De l’Estat.801.10 De comunitats autònomes.801.20 D’entitats locals.

81 Alienació d’obligacions i bons fora del sector públic.810 Alienació d’obligacions i bons fora del sector públic a curt termini.811 Alienació d’obligacions i bons fora del sector públic a llarg termini.

82 Reintegrament de préstecs i avançaments concedits al sector públic.820 Reintegrament de préstecs i avançaments concedits al sector públic a

curt termini.820.00 De l’Estat.820.10 De comunitats autònomes.820.20 D’entitats locals.

821 Reintegrament de préstecs i avançaments concedits al sector públic a llarg termini.

821.00 De l’Estat.821.10 De comunitats autònomes.

cv: B

OE

-A-2

008-1

9916-C



821.20 D’entitats locals.83 Reintegraments de préstecs de fora del sector públic.

830 Reintegraments de préstecs de fora del sector públic a curt termini.831 Reintegraments de préstecs de fora del sector públic a llarg termini.

84 Devolució de dipòsits i fiances constituïts.840 Devolució de dipòsits.841 Devolució de fiances.

85 Alienació d’accions i participacions del sector públic.86 Alienació d’accions i participacions fora del sector públic.87 Romanent de tresoreria.

870 Romanent de tresoreria.870.00 Per a despeses generals.870.10 Per a despeses amb finançament afectat.

9 Passius financers.

90 Emissió de deute públic en euros.900 Emissió de deute públic en euros a curt termini.901 Emissió de deute públic en euros a llarg termini..

91 Préstecs rebuts en euros.910 Préstecs rebuts a curt termini d’ens del sector públic.911 Préstecs rebuts a llarg termini d’ens del sector públic.912 Préstecs rebuts a curt termini d’ens de fora del sector públic.913 Préstecs rebuts a llarg termini d’ens de fora del sector públic.

92 Emissió de deute públic en una moneda diferent de l’euro.920 Emissió de deute públic en una moneda diferent de l’euro a curt termini..921 Emissió de deute públic en una moneda diferent de l’euro a llarg termini.

93 Préstecs rebuts en una moneda diferent de l’euro.930 Préstecs rebuts en una moneda diferent de l’euro a curt termini.931 Préstecs rebuts en una moneda diferent de l’euro a llarg termini.

94 Dipòsits i fiances rebuts.940 Dipòsits rebuts.941 Fiances rebudes.

cv: B

OE

-A-2

008-1

9916-C

http://www.boe.es BOLETÍN OFICIAL DEL ESTADO D. L.: M-1/1958 - ISSN: 0212-033X

Ordre HAP / 419 / 2014, de 14 de març, que modifica

l'Ordre EHA/3565/2008, de 3 de desembre.




BOLETÍN OFICIAL DEL ESTADOSuplement en llengua catalana al núm. 67 Dimecres 19 de març de 2014 Secc. I. Pàg. 1

I. DISPOSICIONS GENERALS

MINISTERI D�HISENDA I ADMINISTRACIONS PÚBLIQUES

2922 Ordre HAP/419/2014, de 14 de març, per la qual es modifica l�Ordre

EHA/3565/2008, de 3 de desembre, per la qual s�aprova l�estructura dels

pressupostos de les entitats locals.

L�estructura actual dels pressupostos generals de les entitats locals es va aprovar mitjançant l�Ordre EHA/3565/2008, de 3 de desembre. Aquesta norma va suposar un canvi important en el plantejament de la presentació pressupostària que havien de tenir les operacions efectuades per les entitats locals en la mesura que es va adaptar a l�estructura aplicable a l�àmbit de l�Administració General de l�Estat i es van tenir en consideració les peculiaritats de les entitats locals. Com s�indicava en el preàmbul d�aquella Ordre, aquestes tenen un reflex més gran en el contingut de la classificació per programes, i, dins d�aquesta, cal destacar l�àrea de despeses «Serveis públics bàsics» (àrea de despesa 1) per tal com aquests difereixen substancialment dels que corresponen a l�Administració General de l�Estat, tenint en compte a aquests efectes l�enumeració que fa la Llei 7/1985, de 2 d�abril, reguladora de les bases del règim local, dels serveis públics de prestació obligatòria a càrrec dels municipis i de les províncies.

D�altra banda, és necessari establir amb la màxima certesa possible la despesa en què incorren les entitats locals en aquesta prestació, de manera que es pugui determinar el grau d�eficiència, en un marc d�estabilitat i sostenibilitat financera. En el context de la Llei orgànica 2/2012, de 27 d�abril, d�estabilitat pressupostària i sostenibilitat financera, el principi d�eficiència en l�assignació i utilització dels recursos públics es defineix a l�article 7, en què els dos primers apartats disposen que «les polítiques de despesa pública s�han d�enquadrar en un marc de planificació plurianual i de programació i pressupostació, atenent la situació econòmica, els objectius de política econòmica i el compliment dels principis d�estabilitat pressupostària i sostenibilitat financera» i que «la gestió dels recursos públics està orientada per l�eficàcia, l�eficiència, l�economia i la qualitat, i amb aquesta finalitat s�han d�aplicar polítiques de racionalització de la despesa i de millora de la gestió del sector públic.»

La imbricació en l�esmentada Llei orgànica 2/2012, de 27 d�abril, exigeix que es disposi, almenys, d�una informació pressupostària més detallada i amb una correspondència millor i més exacta amb els serveis que han de quedar definits a la Llei reguladora de les bases del règim local. Altres alternatives tenen costos indirectes més elevats i són de compliment molt difícil per part dels ajuntaments petits, que són, a més, els més afectats. Ens estem referint a la gestió d�una comptabilitat de costos o a l�establiment de noves obligacions d�informació extracomptable, relatives al cost dels serveis.

Per tot això, es fa necessari reformar l�estructura per programes dels pressupostos de les entitats locals, en un doble sentit. En primer lloc, definint els programes de manera més ajustada al que disposa la Llei reguladora de les bases del règim local. I en segon lloc, imposant, per a tots els municipis, el deure de pressupostar i comptabilitzar amb el grau de desenvolupament suficient �en uns casos, grups de programes; en altres, programes� perquè es disposi informació sobre la despesa en cadascun dels serveis que preveuen els articles 25 i 26 d�aquella Llei.

D�altra banda, és necessari esmentar que l�article 10 de l�Ordre EHA/3565/2008, ha quedat derogat per la modificació de l�article 167 del text refós de la Llei reguladora de les hisendes locals, aprovat pel Reial decret legislatiu 2/2004, de 5 de març, instrumentada per la disposició final desena de la Llei 8/2013, de 26 de juny, de rehabilitació, regeneració i renovació urbanes, i que ha implicat la derogació de l�estructura simplificada que podien


aplicar les entitats locals amb una població inferior a 5.000 habitants, fet que és necessari per efectuar una valoració fundada de la prestació de serveis per part d�aquestes entitats.

Així mateix, l�article 167.1 del text refós de la Llei reguladora de les hisendes locals, aprovat pel Reial decret legislatiu 2/2004, de 5 de març, encomana al Ministeri d�Economia i Hisenda (actual Ministeri d�Hisenda i Administracions Públiques) l�establiment, amb caràcter general, de l�estructura dels pressupostos de les entitats locals, tenint en compte la naturalesa econòmica dels ingressos i les despeses, així com les finalitats o els objectius que es proposin aconseguir amb aquests últims.

Correspon al Ministeri d�Hisenda i Administracions Públiques, segons la disposició addicional sisena d�aquesta Llei, la competència per modificar les estructures dels pressupostos de les entitats locals, i els criteris de classificació a què fa referència l�article esmentat, amb l�objecte d�adaptar-los als establerts per al sector públic estatal en cada moment.

L�article 31 de la nova Llei orgànica 2/2012, de 27 d�abril, d�estabilitat pressupostària i sostenibilitat financera, estableix que les entitats locals de l�àmbit subjectiu dels articles 111 i 135 del text refós de la Llei reguladora de les hisendes locals, aprovat mitjançant el Reial decret legislatiu 2/2004, de 5 de març, han d�incloure en els seus pressupostos una dotació diferenciada de crèdits, el Fons de contingència, que «s�ha de destinar, quan sigui procedent, a atendre necessitats de caràcter no discrecional i no previstes en el pressupost inicialment aprovat, que es puguin presentar al llarg de l�exercici».

El Fons de contingència s�imputa en els pressupostos generals de l�Estat, en la classificació per programes, al grup de programes 929 «Imprevistos i funcions no classificades», i en la classificació econòmica al capítol 5 «Fons de contingència», d�acord amb la Resolució de 19 de gener de 2009, de la Direcció General de Pressupostos, per la qual s�estableixen els codis que defineixen la classificació econòmica dels pressupostos generals de l�Estat, i, més recentment, l�Ordre HAP/981/2013, de 31 de maig, per la qual es dicten les normes per a l�elaboració dels pressupostos generals de l�Estat per a 2014.

Seran els corresponents a l�exercici de 2015 els primers pressupostos als quals sigui aplicable quant a la seva elaboració i execució. Tanmateix, i tenint en compte el que disposa l�article 3.1 de l�Ordre HAP/2105/2012, d�1 d�octubre, per la qual es despleguen les obligacions de subministrament d�informació previstes a la Llei orgànica 2/2012, de 27 d�abril, d�estabilitat pressupostària i sostenibilitat financera, la informació que se subministri amb posterioritat a l�entrada en vigor d�aquesta Ordre, relativa a les liquidacions de pressupostos de 2013 i 2014 s�hauria d�adequar a aquesta, i, per tant, hauria de presentar una desagregació de la classificació per programes anàloga a la que defineix aquesta Ordre.

En definitiva, la present Ordre consta d�un article únic, una disposició transitòria, una disposició derogatòria i dues disposicions finals. L�article únic modifica els articles 4 i 6 de l�Ordre EHA/3565/2008, de 3 de desembre, en els quals es recullen els principis bàsics de la classificació per programes i es redefineix la composició de l�aplicació pressupostària, i inclou com a concepte pressupostari independent el Fons de contingència, que pot ser utilitzat per qualsevol entitat local, de manera homogènia amb l�Estat. La disposició transitòria única estableix que el subministrament d�informació a què fa referència l�Ordre HAP/2105/2012, d�1 d�octubre, per la qual es despleguen les obligacions de subministrament d�informació previstes a la Llei orgànica 2/2012, de 27 d�abril, d�estabilitat pressupostària i sostenibilitat financera, s�ha d�adequar al que disposa la present Ordre. La disposició derogatòria única deroga de manera expressa l�article 10 de l�Ordre EHA/3565/2008. Quant a les disposicions finals, la primera habilita la Secretaria General de Coordinació Autonòmica i Local, del Ministeri d�Hisenda i Administracions Públiques, per dictar normes de desplegament i execució de la present Ordre; la segona n�estableix l�entrada en vigor.

Aquesta Ordre es dicta en desplegament de les habilitacions atorgades al ministre d�Hisenda i Administracions Públiques a l�article 167.1 i la disposició addicional sisena del text refós de la Llei reguladora de les hisendes locals, aprovat pel Reial decret legislatiu 2/2004, de 5 de març.


Aquesta Ordre ministerial ha rebut l�informe favorable dels Serveis Jurídics d�aquest Ministeri.

En virtut del que s�ha exposat, d�acord amb el Consell d�Estat, disposo:

Article únic. Modificació de l�Ordre EHA/3565/2008, de 3 de desembre, per la qual

s�aprova l�estructura dels pressupostos de les entitats locals.

L�Ordre EHA/3565/2008, de 3 de desembre, per la qual s�aprova l�estructura dels pressupostos de les entitats locals, queda modificada de la manera següent:

U. L�article 4 queda redactat de la manera següent:

«Article 4. Classificació per programes.

1. Els crèdits s�han d�ordenar segons la seva finalitat i els objectius que amb aquests es proposi aconseguir, d�acord amb la classificació per àrees de despesa, polítiques de despesa, grups de programes i programes que es detallen a l�annex I. Aquests últims es poden desenvolupar en subprogrames.

2. Amb caràcter general, el detall dels crèdits s�ha de presentar, com a mínim, a nivell de grups de programes de despesa. No obstant això, aquest detall s�ha de presentar a nivell de programes de despesa en els casos que s�especifiquen a l�annex I.

3. L�estructura que especifica l�annex I s�ha de considerar tancada i obligatòria per a totes les entitats locals. No obstant això, és oberta a partir del nivell de programes i subprogrames, per la qual cosa es poden crear els programes i subprogrames que es considerin necessaris quan no figurin en l�estructura que s�estableix mitjançant aquesta Ordre.

4. En els supòsits en què l�entitat local assumeixi competències per delegació de l�Estat o de les comunitats autònomes, en aplicació de l�article 27 de la Llei 7/1985, de 2 d�abril, reguladora de les bases del règim local, ha de dur a terme el desenvolupament necessari dels grups de programa, a fi que hi hagi una correspondència exacta entre cada servei assumit i un únic programa o subprograma pressupostari.»

Dos. Es modifica l�article 6, la redacció del qual és la següent:

«Article 6. Aplicació pressupostària.

L�aplicació pressupostària l�expressió xifrada de la qual constitueix el crèdit pressupostari està definida, almenys, per la conjunció de les classificacions per programes i econòmica, a nivell de grup de programa o programa i concepte o subconcepte respectivament.

En cas que l�entitat local opti per utilitzar la classificació orgànica, l�aplicació pressupostària l�ha de definir la conjunció de les classificacions orgànica, per programes i econòmica.»

Tres. Es modifica l�annex I, que conté els codis de la classificació per programes de les despeses del pressupost de les entitats locals i els seus organismes autònoms, en els termes que s�especifiquen en la present Ordre.

Quatre. A l�annex III «Codis de la classificació econòmica de les despeses del pressupost de les entitats locals i els seus organismes autònoms», es crea el capítol 5, amb un únic article (article 50) i concepte (concepte 500), per imputar al pressupost de despeses la dotació diferenciada en concepte de Fons de contingència, exigida per l�article 31 de la Llei orgànica 2/2012, d�estabilitat pressupostària i sostenibilitat financera, que queden redactats de la manera següent:


«CAPÍTOL 5

Fons de contingència i altres imprevistos

Aquest capítol inclou la dotació al Fons de contingència a què fa referència l�article 31 de la Llei orgànica 2/2012, de 27 d�abril, d�estabilitat pressupostària i sostenibilitat financera, que obligatòriament han d�incloure en els seus pressupostos les entitats locals de l�àmbit subjectiu dels articles 111 i 135 del text refós de la Llei reguladora de les hisendes locals, per a l�atenció de necessitats imprevistes, inajornables i no discrecionals, per a les quals no hi hagi crèdit pressupostari o el previst sigui insuficient. Les entitats locals no incloses en aquell àmbit subjectiu han d�aplicar aquest mateix criteri en cas que aprovin la dotació d�un Fons de contingència amb aquesta mateixa finalitat.

Article 50. Dotació al Fons de contingència d�execució pressupostària.

Concepte 500. Fons de contingència d�execució pressupostària. Article 31 Llei orgànica 2/2012, d�estabilitat pressupostària i sostenibilitat financera.

En el quadre «Classificació econòmica de despeses», que hi ha al final de l�annex III de l�Ordre, s�ha d�incloure:

Capítol Article Concepte Denominació

5 Fons de contingència i altres imprevistos.50 Dotació al Fons de contingència d�execució pressupostària.

500 Fons de contingència d�execució pressupostària. Article 31 Llei orgànica 2/2012, d�estabilitat pressupostària i sostenibilitat financera.»

Cinc. A l�annex esmentat a l�apartat anterior se suprimeix l�article 27. Despeses imprevistes i funcions no classificades.

Disposició transitòria única. Aplicació de la present Ordre en el compliment de les

obligacions de subministrament d�informació.

Les obligacions de subministrament d�informació que preveu l�Ordre HAP/2105/2012, d�1 d�octubre, per la qual es despleguen les obligacions de subministrament d�informació previstes a la Llei orgànica 2/2012, de 27 d�abril, d�estabilitat pressupostària i sostenibilitat financera, s�han de complir, en tot cas, d�acord amb el que estableix la present Ordre.

Disposició derogatòria única. Derogació normativa.

A l�entrada en vigor d�aquesta Ordre queda derogat l�article 10 de l�Ordre EHA/3565/2008, de 3 de desembre, per la qual s�aprova l�estructura dels pressupostos de les entitats locals.

Disposició final primera. Aplicació i execució de l�Ordre.

S�habilita el titular o la titular de la Secretaria General de Coordinació Autonòmica i Local, en l�àmbit de les seves competències, per adoptar les resolucions i les mesures necessàries per a l�aplicació i l�execució del que disposa aquesta Ordre.

Disposicions final segona. Entrada en vigor

Aquesta Ordre entra en vigor l�endemà de la publicació en el «Butlletí Oficial de l�Estat», i és aplicable, quant a la seva elaboració, execució i liquidació, als pressupostos corresponents a l�exercici 2015 i següents.

Madrid, 14 de març de 2014.�El ministre d�Hisenda i Administracions Públiques, Cristóbal Montoro Romero.


ANNEX I

Codis de la classificació per programes de les despeses del pressupost de les entitats locals i els seus organismes autònoms

Per a la classificació correcta de les despeses atenent els programes corresponents s�ha de tenir en compte el que determina la codificació a què fa referència aquest annex.

Si alguna despesa és susceptible d�aplicar-se a més d�una política de despesa, s�ha d�imputar a la que es consideri més adequada en relació amb el conjunt d�objectius i finalitats definits. A aquests efectes, es poden tenir en compte tant criteris qualitatius com quantitatius de la gestió pressupostària.

Aquesta codificació té caràcter tancat i obligatori per a totes les entitats locals en els seus nivells d�àrees de despesa, polítiques de despesa, grups de programes i programes que estan especificats en aquesta. Pel que fa a programes o subprogrames, es considera obert, mentre no es recullin en aquest annex.

Àrea de despesa 1. Serveis públics bàsics

Aquesta àrea inclou totes les despeses originades pels serveis públics bàsics que, amb caràcter obligatori, han de prestar els municipis, per si mateixos o associats, d�acord amb l�article 26.1 de la Llei 7/1985, de 2 d�abril, reguladora de les bases del règim local, o, si s�escau, les províncies d�acord amb l�article 31.2 de la mateixa Llei, atenent la seva funció de cooperació i assistència als municipis.

A aquests efectes, s�inclouen, en els termes que s�exposen per a cadascuna, quatre polítiques de despesa bàsiques: seguretat i mobilitat ciutadana, habitatge i urbanisme, benestar comunitari i medi ambient.

En aquesta àrea no es tenen en compte les polítiques de despesa de caràcter sectorial i que, en conseqüència, integren altres àrees de despesa d�aquesta estructura.

Política de despesa 13. Seguretat i mobilitat ciutadana.

Inclou totes les despeses dels serveis relacionats amb la seguretat i la mobilitat ciutadana i les que hagi d�efectuar l�entitat local per col·laborar amb l�Administració General de l�Estat o de la respectiva comunitat autònoma en suport dels serveis de protecció i defensa civil, actuacions en cas de calamitats o catàstrofes, prevenció i extinció d�incendis i accions en general destinades a la protecció dels béns de l�entitat local o dels particulars, així com les que fan referència a l�ordenació del trànsit i de l�estacionament de vehicles.

Es tipifiquen cinc grups de programes, i es distingeixen els que tenen per finalitat la cobertura de despeses generals d�administració associades directament als serveis de seguretat ciutadana i protecció civil. A aquests efectes, s�entén per Administració general les activitats dirigides a la planificació, la coordinació, el control, l�organització, la gestió administrativa i l�acompliment de funcions de suport dels diferents centres directius que integren la política de despesa.

130. Administració general de la seguretat i protecció civil.132. Seguretat i ordre públic.133. Ordenació del trànsit i de l�estacionament.134. Mobilitat urbana.135. Protecció civil.136. Servei de prevenció i extinció d�incendis.

Política de despesa 15. Habitatge i urbanisme.

S�inclouen totes les despeses dels serveis relacionats amb l�habitatge i l�urbanisme, així com dels seus serveis complementaris.


Així, doncs, s�han d�imputar a aquesta les despeses referents a la construcció, la millora i la conservació d�habitatges i albergs, inclosa l�adquisició de terrenys; les derivades del planejament i règim urbanístic del sòl; vials urbans i altres de naturalesa anàloga.

S�imputen a aquesta política de despesa les portades a terme en concepte d�ajudes que possibiliten l�accés a l�habitatge en qualsevol règim, en accions pròpies o en col·laboració amb altres administracions públiques. També s�hi inclouen les despeses derivades de foment de la promoció pública d�habitatges.

Es tipifiquen quatre grups de programes i es distingeixen els que tenen per finalitat la cobertura de despeses generals d�administració associades directament al desenvolupament de la política de l�habitatge i de l�urbanisme:

150. Administració general d�habitatge i urbanisme.151. Urbanisme: planejament, gestió, execució i disciplina urbanística.152. Habitatge.153. Vies públiques.

Dins del grup de programes d�Habitatge es tipifiquen dos programes, relatius a la promoció i la gestió d�habitatge de protecció pública i a la conservació i la rehabilitació de l�edificació.

1521. Promoció i gestió d�habitatge de protecció pública.1522. Conservació i rehabilitació de l�edificació.

Dins del grup de programes de Vies públiques es tipifiquen dos programes, relatius a l�accés als nuclis de població i a la pavimentació de les vies públiques.

1531. Accés als nuclis de població.1532. Pavimentació de vies públiques.

Política de despesa 16. Benestar comunitari.

Inclou totes les despeses relatives a actuacions i serveis la finalitat dels quals és la millora de la qualitat de vida en general.

S�hi imputen les derivades de la construcció, el manteniment, la conservació i el funcionament dels serveis de clavegueram, el proveïment domiciliari d�aigua potable; la recollida, l�eliminació o el tractament d�escombraries; la neteja viària; els cementiris i els serveis funeraris; i altres serveis de benestar comunitari. Es tipifiquen sis grups de programes:

160. Clavegueram.161. Proveïment domiciliari d�aigua potable.162. Recollida, gestió i tractament de residus.163. Neteja viària.164. Cementiris i serveis funeraris.165. Enllumenat públic.

Dins del grup de programes Recollida, gestió i tractament de residus es tipifiquen tres programes, relatius a recollida de residus, gestió de residus sòlids urbans i tractament de residus.

1621. Recollida de residus.1622. Gestió de residus sòlids urbans.1623. Tractament de residus.

Política de despesa 17. Medi ambient.

S�inclouen en aquesta política de despesa totes les despeses relatives a la protecció i la millora del medi ambient, així com les d�inversió i funcionament dels serveis de protecció


del medi natural; repoblació forestal, efectuada per la mateixa entitat o en consorci amb altres administracions públiques; defensa contra incendis forestals, delimitació i fitació o lluita contra la desertització; manteniment de platges i altres de naturalesa anàloga.


170. Administració general del medi ambient.171. Parcs i jardins.172. Protecció i millora del medi ambient.

Dins del grup de programes de Protecció i millora del medi ambient es tipifica un programa, relatiu a la protecció contra la contaminació acústica, lumínica i atmosfèrica en les zones urbanes.

1721. Protecció contra la contaminació acústica, lumínica i atmosfèrica en les zones urbanes.

Àrea de despesa 2. Actuacions de protecció i promoció social

S�inclouen en aquesta àrea o grup totes les despeses i les transferències que constitueixen el règim de previsió; pensions de funcionaris, atencions de caràcter beneficoassistencial; atencions a grups amb necessitats especials, com ara joves, gent gran, minusvàlids físics i tercera edat; mesures de foment de l�ocupació.

Política de despesa 21. Pensions.

Pensions graciables, millores de pensions i pensions extraordinàries a càrrec de l�entitat local de funcionaris i personal laboral o els seus drethavents i altres despeses de naturalesa similar.


211. Pensions.

Política de despesa 22. Altres prestacions econòmiques a favor d�empleats.

Inclou totes les despeses d�aquest tipus, així com les derivades de l�acció social a favor dels empleats, excepte les quotes a càrrec de l�ocupador de mutualitats i seguretat social.


221. Altres prestacions econòmiques a favor d�empleats.

Política de despesa 23. Serveis socials i promoció social.

S�imputen a aquesta política de despesa les portades a terme per l�entitat local per desenvolupar l�assistència social primària: la promoció de la igualtat de gènere, la promoció i la reinserció social de marginats, així com per a la gestió dels serveis socials; la prestació de serveis a persones dependents i d�assistència social, residències de gent gran i altres de naturalesa anàloga; l�avaluació i la informació de situacions de necessitat social i l�atenció immediata a persones en situació o risc d�exclusió social. També s�inclouen les transferències finalistes a entitats i famílies que col·laborin en la consecució d�aquests fins.

S�inclouen les despeses corresponents a l�Administració general, que corresponen a les activitats dirigides a la planificació, la coordinació, el control, l�organització, la gestió administrativa i l�acompliment de funcions de suport dels diferents centres directius que integren la política de despesa.



231. Assistència social primària.

Política de despesa 24. Foment de l�ocupació.

S�imputen a aquesta política de despesa les que tenen per objecte el foment i la promoció de l�ocupació en accions pròpies o en col·laboració amb altres administracions públiques.


241. Foment de l�ocupació.

Àrea de despesa 3. Producció de béns públics de caràcter preferent

Aquesta àrea o grup inclou totes les despeses que efectuï l�entitat local en relació amb la sanitat, l�educació, la cultura, amb l�oci i el temps lliure, l�esport, i, en general, totes les tendents a l�elevació o millora de la qualitat de vida.

Política de despesa 31. Sanitat.

En aquesta política de despesa s�inclouen les despeses que tenen per objecte la prevenció i la curació de malalties, així com el manteniment d�un estat d�immunitat sanitari en la població. Hi estan incloses les despeses destinades a la creació, la construcció, l�equipament i el funcionament d�hospitals, clíniques i sanatoris de qualsevol naturalesa, cases d�auxili, dispensaris, farmacioles d�urgència, balnearis, laboratoris d�anàlisi, així com els seus serveis complementaris, entre els quals cal esmentar ambulàncies; serveis de salut pública; control i subministrament de medicaments i productes sanitaris; higiene pública; laboratoris d�anàlisis agroalimentàries; actuacions de seguretat alimentària; campanyes de desinfecció, desinsectació o desratització, i altres de naturalesa anàloga.


311. Protecció de la salubritat pública.312. Hospitals, serveis assistencials i centres de salut.

Política de despesa 32. Educació.

Aquesta política de despesa inclou totes les despeses derivades de la creació, la conservació i el funcionament de centres i institucions d�ensenyaments de tot tipus i els seus serveis complementaris, així com les transferències a altres ens o famílies per a la seva ajuda i foment.

Les despeses incloses en el grup de programes d�Administració general corresponen a activitats dirigides a la planificació, la coordinació, el control, l�organització, la gestió administrativa i l�acompliment de funcions de suport dels diferents centres directius que integren la política de despesa.

Així, s�imputen a aquesta política de despesa les despeses de construcció, dotació i funcionament de centres d�ensenyament, i es distribueixen d�acord amb els diferents nivells educatius a què es refereixin. També s�inclouen les despeses de centres beneficoassistencials quan hi predomini el caràcter educatiu.

Les despeses en concepte de transport escolar, beques, ajudes, es consideren serveis complementaris d�educació.

Així mateix, s�inclouen les despeses l�objecte de les quals sigui la millora del nivell educatiu dels ciutadans.


320. Administració general d�educació.321. Creació de centres docents d�ensenyament infantil i primària.322. Creació de centres docents d�ensenyament secundari.


323. Funcionament de centres docents d�ensenyament infantil i primària i educació especial.

324. Funcionament de centres docents d�ensenyament secundari.325. Vigilància del compliment de l�escolaritat obligatòria.326. Serveis complementaris d�educació.327. Foment de la convivència ciutadana.

Política de despesa 33. Cultura.

Aquesta política de despesa inclou les originades pels serveis a què es refereix la seva denominació, fins i tot els de caràcter recreatiu.

Les despeses incloses en el grup de programes d�Administració general corresponen a activitats dirigides a la planificació, la coordinació, el control, l�organització, la gestió administrativa i el desplegament de funcions de suport dels diferents centres directius que integren la política de despesa.

S�inclouen les despeses de creació, conservació i funcionament dels edificis destinats a biblioteques, museus, arxius, cases de la cultura, activitats culturals, d�esbargiment i temps lliure com ara llars del jubilat o cases de la joventut; sales d�exposicions, palaus de congressos, parcs zoològics, bandes de música i agrupacions musicals, festes locals de caràcter popular, activitats recreatives en platges, actuacions amb vista a la conservació, la promoció i la gestió del patrimoni historicoartístic i altres despeses recreatives i culturals; comunicació, autorització, inspecció i sanció dels espectacles públics; així com les transferències a entitats o famílies que col·laborin en el foment d�aquestes activitats.

Es tipifiquen set grups de programes i es distingeixen els que tenen per finalitat la cobertura de despeses generals d�administració associades directament als serveis de cultura i oci:

330. Administració general de cultura.332. Biblioteques i arxius.333. Equipaments culturals i museus.334. Promoció cultural.336. Protecció i gestió del patrimoni historicoartístic.337. Instal·lacions d�ocupació del temps lliure.338. Festes populars i celebracions.

Dins del grup de programes Biblioteques i arxius es tipifiquen dos programes, relatius a biblioteques públiques i arxius.

3321. Biblioteques públiques.3322. Arxius.

Política de despesa 34. Esport.

Aquesta política de despesa inclou les originades pels serveis a què es refereix la seva denominació, com ara la promoció i la difusió esportiva, les despeses de creació, conservació i funcionament dels edificis destinats a piscines, les instal·lacions esportives de tot tipus o qualsevol altra actuació directament relacionada amb l�esport o la política esportiva de la respectiva entitat local.


En aquesta política de despesa es consideren tres grups de programes:

340. Administració general d�esports.341. Promoció i foment de l�esport.342. Instal·lacions esportives.


Àrea de despesa 4. Actuacions de caràcter econòmic

En aquesta àrea s�integren les despeses d�activitats, serveis i transferències que tendeixen a desenvolupar el potencial dels diferents sectors de l�activitat econòmica.

També s�hi inclouen les despeses en infraestructures bàsiques i de transports; infraestructures agràries; comunicacions; recerca, desenvolupament i innovació.

Política de despesa 41. Agricultura, ramaderia i pesca.

Inclou les despeses de tota índole destinades a la millora, foment i ordenació de les activitats agrícoles, ramaderes i piscícoles.


S�hi imputen les despeses relatives a plans d�ordenació del sector; colonització i concentració parcel·lària; foment del moviment cooperatiu i promoció de l�associacionisme; foment de la industrialització agroalimentària; formació de joves empresaris; centres d�extensió agrària i altres de la mateixa naturalesa.

S�hi inclouen, a més, les despeses relacionades amb el control i l�eradicació de plagues; la millora i la selecció de llavors i de bestiars, els centres de biotecnologia; les explotacions experimentals agrícoles i altres de naturalesa similar.

Així mateix s�hi inclouen les despeses relacionades amb la creació, la millora i el manteniment d�infraestructures bàsiques en activitats agrícoles, ramaderes, piscícoles o cinegètiques; regadius; modificació i millora de les estructures; conservació i sanejament de sòls i altres de naturalesa similar.

També s�imputa a aquesta política de despesa, si s�escau, l�aportació o quota al dipòsit agrícola.


410. Administració general d�agricultura, ramaderia i pesca.412. Millores de les estructures agropecuàries i dels sistemes productius.414. Desenvolupament rural.415. Protecció i desenvolupament dels recursos pesquers.419. Altres actuacions en agricultura, ramaderia i pesca.

Política de despesa 42. Indústria i energia.

Inclou les despeses de tot tipus destinades a la promoció, el suport i el desenvolupament de la indústria en l�àmbit d�acció de l�entitat local.

Les despeses incloses en el grup de programes d�administració general corresponen a activitats dirigides a la planificació, la coordinació, el control, l�organització, la gestió administrativa i l�acompliment de funcions de suport dels diferents centres directius que integren la política de despesa.

S�imputen a aquesta política de despesa les ocasionades amb motiu d�inversió en capital d�empreses; foment de l�acció empresarial; ajudes per a la reconversió i reindustrialització; foment de l�associacionisme d�empreses industrials, i tot tipus de transferències amb destinació a aquests fins i d�incentius a la localització industrial.

S�hi inclouen, a més, les despeses relacionades amb el suport a la mineria, la investigació, la preparació, la comercialització i altres activitats de la producció minera.

Així mateix inclou les despeses relacionades amb la producció, la transmissió i la distribució d�energia, en especial de gas i electricitat. També s�imputen a aquesta política de despesa les transferències a altres agents amb el fi específic propi de les activitats que s�hi preveuen.


420. Administració general d�indústria i energia.422. Indústria.


423. Mineria.425. Energia.

Política de despesa 43. Comerç, turisme i petites i mitjanes empreses.

S�hi inclouen les despeses de qualsevol naturalesa dels serveis de l�entitat relacionats amb el comerç o l�activitat comercial.


S�hi inclouen les despeses corresponents a mercats centrals o de detallistes, llotges i a qualssevol altres instal·lacions similars; actuacions en defensa de la competència; control de pesos i mesures i altres de naturalesa anàloga; inspecció i sanció d�establiments.

També s�hi inclouen les despeses de qualsevol naturalesa associades al desenvolupament i foment del turisme.

S�hi imputen les despeses de construcció, millora, conservació i funcionament d�establiments hotelers, càmpings, oficines de turisme, edició de fullets, cartells i llibres i campanyes publicitàries. També es recullen les transferències que es concedeixen a altres entitats públiques o privades, amb vista al compliment d�aquests fins.

Finalment, s�inclouen en aquesta política de despesa les destinades al desenvolupament de les petites i mitjanes empreses.


430. Administració general de comerç, turisme i petites i mitjanes empreses.431. Comerç.432. Informació i promoció turística.433. Desenvolupament empresarial.439. Altres actuacions sectorials.

Dins del grup de programes de Comerç es tipifiquen tres programes, relatius a fires, mercats i comerç ambulant.

4311. Fires.4312. Mercats, places i llotges.4313. Comerç ambulant.

Política de despesa 44. Transport públic.

S�hi inclouen les despeses a càrrec de les entitats locals destinades al manteniment, desenvolupament i finançament del servei de transport públic.


S�apliquen a aquesta política de despeses totes les d�inversió destinades a l�adquisició de mitjans de transport; i a la creació, la millora i el manteniment d�infraestructures, com ara estacions d�autobusos, ports, aeroports i altres de naturalesa anàloga.


440. Administració general del transport.441. Transport de viatgers.442. Infraestructures del transport.443. Transport de mercaderies.


Dins del grup de programes Transport de viatgers es creen dos programes, relatius a transport col·lectiu urbà de viatgers i altre transport de viatgers.

4411. Transport col·lectiu urbà de viatgers.4412. Altre transport de viatgers.

Política de despesa 45. Infraestructures.

Inclou les despeses de tota índole tendents a la creació, la millora i el manteniment de les infraestructures bàsiques no incloses en polítiques de despesa anteriors.


S�apliquen a aquesta política de despesa totes les d�inversió destinades a la construcció i la millora de carreteres i camins veïnals a càrrec de l�entitat local i altres despeses complementàries de les anteriors, com ara ponts, viaductes, senyalització o abalisament, així com despeses relatives a estudis i serveis d�assistència tècnica que siguin necessaris. Quant a recursos hidràulics s�hi inclouen despeses en obres de captació, acumulació i canalització fins a l�inici de la xarxa de distribució urbana i altres de naturalesa similar.

Es tipifiquen cinc grups de programes, i es distingeixen els que tenen per finalitat la cobertura de despeses generals d�administració associades directament a les infraestructures a què es refereix la present política de despesa:

450. Administració general d�infraestructures.452. Recursos hidràulics.453. Carreteres.454. Camins veïnals.459. Altres infraestructures.

Política de despesa 46. Recerca, desenvolupament i innovació.

Inclou les despeses d�administració, infraestructures, funcionament i suport destinades a la recerca bàsica i aplicada, fins i tot les transferències a altres agents amb aquesta finalitat.

S�imputen a aquesta política de despesa les relatives a activitats dirigides al foment dels coneixements científics purs i aquelles amb objectius pràctics, específics o concrets i que no es puguin aplicar a cap altra política de despesa.


462. Recerca i estudis relacionats amb els serveis públics.463. Recerca científica, tècnica i aplicada.

Política de despesa 49. Altres actuacions de caràcter econòmic.

Inclou les despeses de gestió, funcionament, suport, subministrament i promoció dels serveis de telecomunicacions, de la societat de la informació, de la gestió del coneixement i altres de naturalesa anàloga; mitjans de comunicació, producció i difusió de programes audiovisuals, administració electrònica, oficines d�atenció i defensa al consumidor; així com les transferències a altres agents per al compliment d�aquests fins.


491. Societat de la informació.492. Gestió del coneixement.493. Protecció de consumidors i usuaris.


Àrea de despesa 9. Actuacions de caràcter general

En aquesta àrea s�inclouen les despeses relatives a activitats que afectin, amb caràcter general, l�entitat local, i que consisteixin en l�exercici de funcions de govern o de suport administratiu i de suport lògic i tècnic a tota l�organització.

Recull les despeses generals de l�entitat, que no puguin ser imputades ni aplicades directament a una altra àrea de les previstes en aquesta classificació per programes.

S�inclouen en aquesta àrea les transferències de caràcter general que no puguin ser aplicades a cap altre epígraf d�aquesta classificació per programes, ja que en cas contrari s�han d�imputar en la política de despesa específica que correspongui.

Política de despesa 91. Òrgans de govern.

Inclou les despeses relatives a la constitució i el funcionament dels òrgans de govern de l�entitat local i de la representació d�aquests. S�hi inclouen, per tant, les assignacions i les indemnitzacions del president i membres de la corporació; secretaries particulars de la presidència; dietes i despeses de viatge i altres de naturalesa anàloga. També s�imputen a aquesta política de despesa les de material i les necessàries per a l�atenció dels òrgans de govern.


912. Òrgans de govern.

Política de despesa 92. Serveis de caràcter general.

Inclou les despeses dels serveis que serveixen o donen suport a tots els altres de l�entitat local.

Per tant, s�imputen a aquesta política de despesa les d�oficina i dependències generals; informació, publicacions, registre i relacions; desenvolupaments i suports informàtics de caràcter intern; coordinació i control general: arxivament, organització i mètodes, racionalització i mecanització; administració de personal; eleccions; atenció i participació ciutadana, parc mòbil, amb exclusió dels vehicles afectats a determinats serveis que s�han d�imputar a la corresponent rúbrica i despeses d�assessorament i defensa dels interessos de l�entitat.

Aquesta política de despesa integra les derivades d�activitats relacionades amb l�elaboració d�informació bàsica de caràcter general i sèries estadístiques sobre els diferents serveis de l�entitat local.

S�hi imputen, així mateix, les despeses referents a gabinets d�estudi i informació i documentació de caràcter general.


920. Administració general.922. Coordinació i organització institucional de les entitats locals.923. Informació bàsica i estadística.924. Participació ciutadana.925. Atenció als ciutadans.926. Comunicacions internes.929. Imprevistos i funcions no classificades.

Dins del grup de programes d�Informació bàsica i estadística es tipifica un programa, relatiu a la gestió del padró municipal d�habitants.

9231. Gestió del padró municipal d�habitants.

D�acord amb el que disposa l�article 31 de la Llei orgànica 2/2012, de 27 d�abril, d�estabilitat pressupostària i sostenibilitat financera, les entitats locals incloses en l�àmbit


subjectiu dels articles 111 i 135 del text refós de la Llei reguladora de les hisendes locals, aprovat pel Reial decret legislatiu 2/2004, de 5 de març, han d�incloure dins del grup de programes 929 «Imprevistos, situacions transitòries i contingències d�execució» una dotació diferenciada de crèdits pressupostaris en concepte de Fons de contingència d�execució pressupostària, per atendre necessitats de caràcter no discrecional i no previstes en el pressupost inicialment aprovat, que es puguin presentar al llarg de l�exercici. Les entitats locals no incloses en aquell àmbit subjectiu han d�aplicar aquest mateix criteri en cas que aprovin la dotació d�un Fons de contingència amb la aquesta mateixa finalitat.

Política de despesa 93. Administració financera i tributària.

Aquesta política de despesa inclou totes les despeses corresponents a l�administració financera de l�entitat local.

S�hi imputen les despeses generals dels serveis d�economia i hisenda; planificació i pressupostos i fiscalitat; control intern i comptabilitat i comptes generals; gestió de la tresoreria; gestió del patrimoni, comptabilitat patrimonial i rendició de comptes; gestió, inspecció i recaptació de tributs, formació i actualització de padrons fiscals; òrgans de resolució de reclamacions economicoadministratives i de defensa al contribuent i altres despeses relacionades amb l�activitat econòmica i financera de l�entitat.

Així mateix, s�inclouen les despeses referents a la construcció, la millora i la conservació, inclosa l�adquisició de terrenys, d�edificis oficials d�ús múltiple.


931. Política econòmica i fiscal.932. Gestió del sistema tributari.933. Gestió del patrimoni.934. Gestió del deute i de la tresoreria.

Política de despesa 94. Transferències a altres administracions públiques.

S�imputen a aquesta política de despesa les transferències genèriques que ordeni l�entitat local cap a l�Estat o la comunitat autònoma o a favor d�altres ens locals, com són les participacions en ingressos, quotes de mancomunitats o consorcis i qualssevol altres de naturalesa similar. Es distingeixen, a aquests efectes, les entitats locals territorials (article 3.1 de la Llei 7/1985, de 2 d�abril, de la Llei reguladora de les bases del règim local) i la resta d�entitats locals.

Es tipifiquen quatre grups de programes en funció del seu agent receptor.

941. Transferències a comunitats autònomes.942. Transferències a entitats locals territorials.943. Transferències a altres entitats locals.944. Transferències a l�Administració General de l�Estat.

Àrea de despesa 0. Deute públic

Inclou les despeses d�interessos i amortització del deute públic i altres operacions financeres de naturalesa anàloga, amb exclusió de les despeses que ocasioni la formalització d�aquestes operacions.

S�imputen a aquesta àrea les despeses destinades a atendre la càrrega financera de l�entitat local, amortització i interessos, derivades de les operacions de crèdit contractades. Les despeses de formalització dels corresponents contractes s�han de portar a la política de despesa 93, grup de programes 934.

Es tipifica un sol grup de programes:

011. Deute públic.


Classificació per programes de despeses

Àrea dedespesa

Política dedespesa

Grup deprogrames

programes Denominació

1 SERVEIS PÚBLICS BÀSICS.

13 Seguretat i mobilitat ciutadana.130 Administració general de la seguretat i protecció civil.132 Seguretat i ordre públic.133 Ordenació del trànsit i de l�estacionament134 Mobilitat urbana.135 Protecció civil.136 Servei de prevenció i extinció d�incendis.

15 Habitatge i urbanisme.150 Administració general d�habitatge i urbanisme.151 Urbanisme: planejament, gestió, execució i disciplina urbanística.152 Habitatge.

1521 Promoció i gestió d�habitatge de protecció pública.1522 Conservació i rehabilitació de l�edificació.

153 Vies públiques.1531 Accés als nuclis de població.1532 Pavimentació de vies públiques.

16 Benestar comunitari.160 Clavegueram.161 Proveïment domiciliari d�aigua potable.162 Recollida, gestió i tractament de residus.

1621 Recollida de residus.1622 Gestió de residus sòlids urbans.1623 Tractament de residus.

163 Neteja viària.164 Cementiri i serveis funeraris.165 Enllumenat públic.

17 Medi ambient.170 Administració general del medi ambient.171 Parcs i jardins.172 Protecció i millora del medi ambient.

1721 Protecció contra la contaminació acústica, lumínica i atmosfèrica en les zones urbanes.

2 ACTUACIONS DE PROTECCIÓ I PROMOCIÓ SOCIAL.

21 Pensions.211 Pensions.

22 Altres prestacions econòmiques a favor d�empleats.221 Altres prestacions econòmiques a favor d�empleats.

23 Serveis socials i promoció social.231 Assistència social primària.

24 Foment de l�ocupació.241 Foment de l�ocupació.

3 PRODUCCIÓ DE BÉNS PÚBLICS DE CARÀCTER PREFERENT.

31 Sanitat.311 Protecció de la salubritat pública.312 Hospitals, serveis assistencials i centres de salut.

32 Educació.320 Administració general d�educació.321 Creació de centres docents d�ensenyament preescolar i primària.


Àrea dedespesa

Política dedespesa

Grup deprogrames


322 Creació de centres docents d�ensenyament secundari.323 Funcionament de centres docents d�ensenyament preescolar i primària i educació

especial.324 Funcionament de centres docents d�ensenyament secundari.325 Vigilància del compliment de l�escolaritat obligatòria.326327

Serveis complementaris d�educacióFoment de la convivència ciutadana.

33 Cultura.330 Administració general de cultura.332 Biblioteques i arxius.

3321 Biblioteques públiques.3322 Arxius.

333 Equipaments culturals i museus.334 Promoció cultural.336 Protecció i gestió del patrimoni historicoartístic.337338

Instal·lacions d�ocupació del temps lliureFestes populars i celebracions.

34 Esport.340 Administració general d�esports.341 Promoció i foment de l�esport.342 Instal·lacions esportives.

4 ACTUACIONS DE CARÀCTER ECONÒMIC.

41 Agricultura, ramaderia i pesca.410 Administració general d�agricultura, ramaderia i pesca.412 Millora de les estructures agropecuàries i dels sistemes productius.414 Desenvolupament rural.415 Protecció i desenvolupament dels recursos pesquers.419 Altres actuacions en agricultura, ramaderia i pesca.

42 Indústria i energia.420 Administració general d�indústria i energia.422 Indústria.423 Mineria.425 Energia.

43 Comerç, turisme i petites i mitjanes empreses.430 Administració general de comerç, turisme i petites i mitjanes empreses.431 Comerç.

4311 Fires.4312 Mercats, places i llotges.4313 Comerç ambulant.

432 Informació i promoció turística.433 Desenvolupament empresarial.439 Altres actuacions sectorials.

44 Transport públic.440 Administració general del transport.441 Transport de viatgers.

4411 Transport col·lectiu urbà de viatgers.4412 Altre transport de viatgers.

442 Infraestructures del transport.443 Transport de mercaderies.

45 Infraestructures.450 Administració general d�infraestructures.452 Recursos hidràulics.


Àrea dedespesa

Política dedespesa

Grup deprogrames


453 Carreteres.454 Camins veïnals.459 Altres infraestructures.

46 Recerca, desenvolupament i innovació.462 Recerca i estudis relacionats amb els serveis públics.463 Recerca científica, tècnica i aplicada.

49 Altres actuacions de caràcter econòmic.491 Societat de la informació.492 Gestió del coneixement.493 Protecció de consumidors i usuaris.

9 ACTUACIONS DE CARÀCTER GENERAL.

91 Òrgans de govern.912 Òrgans de govern.

92 Serveis de caràcter general.920 Administració general.922 Coordinació i organització institucional de les entitats locals.923 Informació bàsica i estadística.

9231 Gestió del padró municipal d�habitants.924 Participació ciutadana.925 Atenció als ciutadans.926 Comunicacions internes.929 Imprevistos, situacions transitòries i contingències d�execució.

93 Administració financera i tributària.931 Política econòmica i fiscal.932 Gestió del sistema tributari.933 Gestió del patrimoni.934 Gestió del deute i de la tresoreria.

94 Transferències a altres administracions públiques.941 Transferències a comunitats autònomes.942 Transferències a entitats locals territorials.943 Transferències a altres entitats locals.944 Transferències a l�Administració General de l�Estat.

0 DEUTE PÚBLIC.

01 Deute públic.011 Deute públic.

http://www.boe.es BOLETÍN OFICIAL DEL ESTADO D. L.: M-1/1958 - ISSN: 0212-033X

PREPARACIÓ D’UN NOU EXERCICI







PREPARACIÓ D’UN NOU EXERCICI Quan entrem per primera vegada a la base d’un nou exercici (any x+1) sense haver fet

el traspàs previ de les taules dins de l’exercici anterior (Operacions fi d’exercici-

Processos específics- Preparació d’un nou exercici), ens sortirà un missatge indicant

que la configuració de l’aplicació a l’exercici seleccionat no existeix.

El que farem és Acceptar el missatge i després tornarem a l’exercici anterior (any x)

per fer la Preparació del nou exercici:

Per preparar el nou exercici al Sicalwin, cal fer els següents passos:

a) Ens hem de situar en l’exercici actual (any x) i anirem a Operacions de fi

d’exercici- Processos específics- Preparació d’un nou exercici.

Des d’aquesta opció, el que estem fent és traslladar tota l’estructura bàsica

(classificacions, aplicacions, el pressupost de l’exercici actual, per si cal obrir el

següent amb pressupost prorrogat, i una sèrie de taules internes que son

necessàries per poder treballar.)

b) Hem d’Acceptar el missatge que ens apareix en pantalla, per poder generar

en la base de dades del nou exercici la informació bàsica necessària per a

iniciar l’execució de la comptabilitat :

c) Quan accedim a les taules, trobarem una sèrie de taules marcades per defecte,

i directament sense tocar res marcarem Acceptar.

d) Tot seguit ens sortirà una finestra per traspasar les taules seleccionades. Li

direm que SI :

e) El programa començarà a fer el procés de traspàs :

f) Abans de finalitzar el procés, és probable que ens aparegui un missatge que

no hem d’entendre com un error, en el que ens indica que existeix un tercer

amb codi (ITE).

No ens queda cap més opció que marcar Acceptar:

g) Finalment, ens sortirà la finestra que el procés ha finalitzat.

Marcarem Acceptar:

Una vegada feta la preparació del nou exercici, ja podem anar a l’exercici (x+1) i

elaborar el pressupost.

MANUAL D’ELABORACIÓ DEL PRESSUPOST

AMB EL PROGRAMA SICALWIN







Sicalwin Elaboració del pressupost

ÍNDEX

1. INTRODUCCIÓ AL MÒDUL D’ELABORACIÓ DE PRESSUPOST ................. 2

2. PRIMERES PASSES DE L’ELABORACIÓ DEL PRESSUPOST ..................... 2

2.1 Estructures pressupost definitiu .............................................................................................. 3

2.2 Copiar les classificacions pressupostàries del pressupost anterior ................................... 4

3. ELABORACIÓ DEL PRESSUPOST DE DESPESES ........................................ 5 3.1 Còpia aplicacions de despeses del pressupost anterior ..................................................... 5

3.2 Càrrega/Modificació dades d’aplicacions .............................................................................. 8

3.3 Llistes comparatives del pressupost de despeses ............................................................. 11

3.4 Simulació amb operacions registrades al prorrogat ........................................................... 11

3.4.1 Relaciona aplicacions press. prorrogat amb definitiu ................................................. 12

3.4.2 Actualitza moviments del prorrogat ..................................................................... 13

3.4.3 Consulta pressupost de despeses segons simulació / Consulta pressupost al nivell de vinculació. .............................................................................................................................. 13

4. ELABORACIÓ DEL PRESSUPOST D’INGRESSOS ....................................... 14

4.1 Còpia aplicacions d’ingrés del pressupost anterior ............................................................ 14

4.2 Càrrega/Modificació dades d’aplicacions ............................................................................ 15

4.3 Llistes comparatives del pressupost d’ingressos ................................................................ 18

4.4 Simulació amb operacions registrades al prorrogat ........................................................... 19

4.4.1 Relaciona aplicacions press. prorrogat amb definitiu ........................................ 19

4.4.2 Actualitza moviments del prorrogat ............................................................................... 20

4.4.3 Consulta / Estats d’execució del pressupost d’ingressos segons simulació. .......... 20

5. OPCIONS D’IMPRESSIÓ ......................................................................................... 21

5.1 Impressió models d’aprovació del pressupost. ................................................................... 21

5.2 Llistes auxiliars ........................................................................................................................ 21

6. INCORPORACIÓ DEFINITIVA ............................................................................... 22

7. COMPTABILITZACIÓ DEL PRESSUPOST DEFINITIU ..................................... 23

8. ESQUEMA GRÀFIC DE L PROCÈS D’E LABORACIÓ I COMPTABILITZACIÓ DEL PRESSUPOST ......................................................... 25

Sicalwin Elaboració del Pressupost

1. INTRODUCCIÓ AL MÒDUL D’ELABORACIÓ DE PRESSUPOST

El pressupost de l’exercici X (per exemple, el 2011) sempre s’ha d’entrar en la base

de dades de l’exercici corresponent (en aquest cas, 2011).

Per aquest motiu, si l’e ntrada del pressupost és la pr imera tasca co mptable que

portem a terme en aquell exercici, caldrà fer prè viament la preparació d’aquell nou

exercici des de la base de dades de l’any anterior (en aquest cas, el 20 10) tal com

s’explica en el “ Manual de preparació d’un nou exercici” que trobareu en el present

manual.

Un cop feta la preparació del nou exercici, podrem accedir a aquella base de dades

sense problemes i iniciar l’elaboració del pressupost.

2. PRIMERES PASSES DE L’ELABORACIÓ DEL PRESSUPOST

Al mòdul d’elaboració del pressupost s’accedeix des del menú principal, Processos

d’obertura / Elaboració i simulació de pressupostos.

Quan accedim al men ú del mòdu l d’ Elaboració i simulació de pressupostos

trobarem un submenú amb les següents opcions:


Anem a fer una petita explicació de cada una d’aquestes opcions:

� Elaboració del pressu post de despeses : en aquesta opció, amb la qual

s’accedeix a un altre me nú, entrarem el pressupost de despeses i ens permetrà

fer simulacions.

� Elaboració del pressup ost d’ingressos : en aq uesta opció , des de la qual

accedim a un nou menú, entrarem el pressupost d’ingressos i en farem

simulacions.

� Impressió models d’aprovació del pressupost: Permet imprimir, seguint diferents

criteris, el pressupost que estem elaborant.

� Llistes auxiliars: Altres llistats de l’avantprojecte del pressupost.

� Incorporació definitiva: Només entrarem en aq uesta opció quan el pressupost

estigui quadrat, sigui totalment correcte i estigu i aprovat. És per tant l’últim pa s

del mòdul.

� Estructures pressupost definitiu: com veurem a continua ció, és e l primer pas a

realitzar dins del mòdul d’elaboració del pressupost.

� Classificacions pressup ost definitiu : aquesta opció conté les classificacions

pressupostàries, d’ingre ssos i despeses, que hem traspassat de l’exercici

anterior i a més donarem d’alta totes aquelles classificacions noves incloses en

el nou pressupost.

2.1 Estructures pressupost definitiu

És estricta ment necessari que e l primer pas dintre de l mòdul d’Elaboració i

Simulació de Pressupostos sigui la definició de l’estructura orgànica, per programa i

econòmica del nou pressupost. Aq uesta opció ens permet definir el número màxim

de dígits qu e utilitzarem en la classificació orgà nica (zero i mplica que no la fe m

servir), per programa (fins a 3) i econòm ica (fins a 5), tant d’ingressos com

despeses.


Encara que utilit zem la mateixa estructura qu e l’exercici anterior cal validar els

camps un a un, fent enter fins que ens doni el missatge “No heu fet cap

modificació”.

Un cop finalitzat aqu est procés, podem continuar amb els preparatius d e

l’elaboració.

2.2 Copiar les classificacions pressupostàries del pressupost anterior

La taula de classifica cions pressu postàries, d ’ingrés i de spesa, que utilit zarem

durant l’ela boració del pressupost , cal copiar-la de la t aula de classificacion s

pressupostàries que hem traspassat de l’exercici anterior. Per això, entrem a l’opció

Classificacions pressupost definitiu i donem la nostra co nformitat a la còpia d e

cada una de les cla ssificacions que conf ormen l’estructura pressupostària:

l’orgànica ( si l’utilitzem), el progra ma de despeses i l’e conòmica d’ingresso s i

despeses respectivament.


Feta la còp ia de les classificacion s, ja estem en dispo sició d’in iciar l’elaboració

pròpiament dita del pressupost.

3. ELABORACIÓ DEL PRESSUPOST DE DESPESES

L’elaboració del pressu post de de speses pre senta quatr e pestanyes de les qu e

principalment utilit zarem dues, la còpia d’a plicacions de despeses d el pressup ost

anterior i la càrrega/modificació dades d’aplicacions.

3.1 Còpia aplicacions de despeses del pressupost anterior Aquesta opció ens permet emprar el pressupost de l’exercici anterior com a plantilla

i sobre aqu est fer tota mena de modificacions i rectificacions. L’avantatja evident

d’aquesta o pció és l’estalvi de temps, major o menor e n funció de la bondat i

adequació de les dades del pressupost de l’exercici anterior a la realitat municipal.

La còpia del pressupost de l’exercici anterior es pot enfocar des de diferents criteris.

El programa Sicalwin ens ofereix diversos crit eris de sele cció que po den resultar

útils al gestor del programa.


Còpia del capítol 1 del pressupost de l’exercici anterior

Còpia d e les a plicacions de despesa d ’un grup d e pr ograma en co ncret del pr essupost de l’e xercici

anterior.

El programa ens sol·licita dues informacions al respecte: Dades orige n dels crèdits: podem sol·licitar veure els crè dits inicials de l’exercici

anterior, els crèdits definitius, les obligacions reconegudes fins el moment o veure

els imports a zero per a ixí introduir directament les dades per aquest exercici. Si el

pressupost es treballa en un altre suport i aque st mòdul només s’utilitza per entrar -

lo en la comptabilitat, l’opció més pràctica de la còpia és aquesta última.


Tipus de copiat de le s dades: sobre aquestes dades que sol·licit em, podem

demanar que ens ap liqui un per centatge po sitiu o neg atiu, o un increment o

disminució d’una quantitat fixa, o no aplicar ca p mena de variació sob re les dades.

Igual que e n l’opció anterior, si no més volem una plantilla del pressu post anterior,

l’opció més recomanable és aquesta última.

Una vegada hem escollit els criteri s fem Acceptar i se’ns apareixeran les dades

sol·licitades.

No es recomana fer els canvis sobre aquestes dades en la pantalla de Còpia ja que

si en qualse vol moment sortim del programa o es tanca a questa pantalla perdrem

tots els ca nvis que h aguem realitzat. Aquests canvis només resten gravats en

l’opció Càrrega/Modificació dades d’aplicacions.

Per accedir a aquesta pestanya caldrà abans seleccionar q uines de les aplicacion s

que hem so l·licitat volem traspassar a la Càrrega. Es recomana marcar-les tote s,

prémer Actualitzar i llavors fer t ots els can vis i modificacions de s de l’opció

posterior.


3.2 Càrrega/Modificació dades d’aplicacions Després d’actualitzar aquests canvis, les dades queden acumulades en la pestanya

de Càrrega/Modificació dades d ’aplicacions. Des d’aquí podem modificar les

següents d ades de cada una d e les partides de de speses que composen

l’avantprojecte del pressupost de despeses:

Definir la vinculació d’a quella aplicació: tant p el nivell org ànic (si el t enim definit ),

com el programa, com l’econòmic podem definir un nivell de vinculació específic per

cada una de les aplicacions.

Enllaça amb projectes: En el cas que treballem amb Projectes, és necessari que les

aplicacions de despeses relacionades amb un projecte tinguin aquest camp definit

com “O” op cional o “S” sempre. És important principalme nt tenir-ho en compte a

l’hora d’introduir les inversions previstes en el pla anual.

Aplicació ampliable: Caldrà que deixem constància en aquest moment si l’ap licació

en qüestió és susceptible d’ampliació d ’acord amb les Bases d ’execució del

pressupost.


Enllaç amb tercers: Es tracta de d efinir la fa se pressupo stària a par tir de la qu al

volem que sigui obliga tori la defin ició del tercer en l’operació. Per defecte es troba

definit en la fase “O”.

Pagaments a justificar: Aquesta opció presenta els següents valors predefinits

0 – No permet

1 – Pagaments a justificar ordinaris

2 – Bestretes de caixa fixa

3 – Ambdós tipus

Si no definim aquest camp en aquest moment podem definir-lo, un co p aprovat el

pressupost, des del Menú principal / Processos d’obertura / Càrrega d’aplicacions

del pressupost de despeses.

Despeses plurianuals: les opcions que es presenten són les següents:

0 – No permet

1 – Límits temporals i quantitatius

2 – Només límits temporals

3 – Sense límits.

Com en el cas anterior, també es pot definir amb posterioritat a l’ap rovació del

pressupost.

Aplicació a ssociada a IVA: caldrà definir aquest camp com “O” opcional, o “S”

sempre, en aquelles aplicacions de despeses en les quals desitgem comptabilitzar

l’IVA deduïble no pressupostari.

A banda de les aplicacions que hem traspassat de l’exercici anterior, podem entrar

directament les partides que ens interessi en aquesta opció sense haver de passar

prèviament per la Còpia.

Si quan introduïm una nova aplica ció el programa ens adverteix que la classifica ció

econòmica introduïda no existeix, haurem d’adreçar-nos a Classificacions

pressupost definitiu i donar-la d’alta abans de poder-la introduir en el pressupost.


A la part inferior de la pantalla de Càrrega trobem la relació de totes les aplicacions

de despese s que conf ormen l’avantprojecte del pressup ost. Si no més volem

introduir els imports se nse fer cap canvi en les caracterí stiques qu e defineixen

l’aplicació, podem situar-nos a sobre dels imports i anar introduint-los. Per validar el

canvi només cal saltar de línia.

Per esborrar qualsevol de les aplicacions de despesa del llistat haurem d e

recuperar-la en la meitat de dalt de la pantalla (o premem dos cops a sobre d’ella) i

un cop la visualitzem prémer la tecla Esborrar registre.

Podem entrar i sortir de l’opció de Càrrega/Modificació dades d’aplicacions tantes

vegades com calgui, les dades introduïdes des d’aque sta opció sempre resten

gravades. Si en accedir -hi no le s podem visualitzar només cal prémer dos cops la

tecla F5 i tornaran a aparèixer en pantalla.

Amb el pressupost de despeses e laborat, pod em accedir a la resta d ’opcions del

submenú de l’Elaboració del pressupost de despeses:

� Llistes comparatives del pressupost de despeses

� Simulació amb operacions registrades al prorrogat

És necessa ri que aban s de donar per bo el pr essupost e laborat es r evisi aquest

acuradament per tal detectar prèviament a la seva aprovació tots aquells errors que

s’hagin comès durant la introducció de dades. Una vegada aprovat el pressupost

en el programa, aquest no es pot tirar enrera.


3.3 Llistes comparatives del pressupost de despeses

Aquesta op ció ens pe rmet obtenir un resu m compara tiu del pre ssupost en

elaboració amb els crèdits inicials i definitius d el pressupo st de l’exercici anterior.

Les opcions d’impressió del llistat són diverses com es pot observar en la pantalla

següent.

3.4 Simulació amb operacions registrades al prorrogat

Si l’entitat e s troba elaborant el nou pressup ost més enllà del 31 de desembre,

haurà de prorrogar el pressupost d e l’exercici anterior per tal de seguir treballan t

amb normalitat. La pròrroga del pressupost es realitza de s del Menú principal /

Processos d’obertura / Procés d’obertura del pressupost marcant l’opció Pròrroga

del pressupost anterior.

Quan s’hagi donat el pressupost pe r bo, revisant que aquest sigui corr ecte, caldrà

simular aquest avantprojecte de pressupost amb el pressupost prorrogat actualment

Només he m d’accedir a la simu lació del p ressupost en el supòsit que el

pressupost estigui prorrogat.


vigent. El sentit d’aq uesta simula ció és assegurar que totes le s operacion s

comptabilitzades dintre del pressupost prorrogat tenen cabuda en el pressupost que

volem aprovar.

Les opcions de simulació són quatre, tot i qu e només d ues són les obligatòrie s

abans de procedir a la Incorporació definitiva del pressupost.

3.4.1 Relaciona aplicacions press. prorrogat amb definitiu A la banda esquerra apareixen totes les aplicacions de despeses en le s quals s’ha

comptabilitzat algun moviment en el prorrog at. Si l’aplicació en el pressupost

definitiu és diferent s’haurà de detallar en la banda dreta, per tal que les operacions

s’aboquin a aquesta nova aplicació.

Aquesta relació també es pot fer específ icament per una referència, o per un a

operació, la qual es deslligaria de la relació que hem realitzat per aplicació.


3.4.2 Actualitza moviments del prorrogat

Aquest procés aboca to tes les oper acions de d espeses comptabilitzades amb el

pressupost prorrogat en el pressup ost en elab oració, utilitzant per aix ò la taula de

relació d’aplicacions, referències o operacions que hem definit prèviament.

Durant l’execució d’aqu est procés pot aparèixer algun missatge d’err or a causa de

l’oblit d ’alguna relació e n la taula a nterior. En aquest cas caldrà torna r a aquella

taula, detallar la relació corresponent i tornar a passar el procés d’Actualització.

3.4.3 Consulta pressupost de de speses segons simulació / Consulta pressupost al

nivell de vinculació.

Aquestes dues opcions permeten, un cop realitzada l’actualització de les operacions

del pressup ost prorrog at al pressupost en e laboració, consultar l’e xecució del

pressupost en elaboració d’acord a mb les oper acions f ins al moment registrades.

Aquesta consulta es pot fer per aplicacions o per bosses de vinculació.

Aquest procés d’actualització és obligatori sempre que l’entitat estigui treballant amb

el pressupost prorrogat.


4. ELABORACIÓ DEL PRESSUPOST D’INGRESSOS

El procés d ’elaboració del pressupost d’ingressos presenta tres pestan yes per les

que passarem durant el procés. El procés d’elab oració és força semblant al procés

que hem seguit per elaborar el pressupost de despeses.

4.1 Còpia aplicacions d’ingrés del pressupost anterior Des d’aquesta pantalla podem copiar el pre ssupost de l’e xercici anterior, utilitzant

les previsions inicials, les previsions definitives, els drets reconeguts fins el moment

d’elaboració, o només amb les classificacions econòmiques i els imports a zero.

A més, sobre aquest imports podem aplicar un percentatge d’augment o disminució,

aplicar una quantitat fixa per cada un dels valors o no fer cap canvi sobre aquell s

valors. Feta la tria, la validem on diu Acceptar.

En l’exemple que ens ocupa, hem escollit veure les aplicacions d’ingrés de l’exercici

anterior del capítol 1 en les seves previsions inicials sense cap tipus de modificació.


En la següent pantalla podrem modificar les dades:

Només és recomanable realitzar els canvis de xifres en a questa opció quan es

tracta d’unes poques lín ies d’aplicacions d’ingré s, hem de tenir en compte que fins

que no validem els ca nvis amb l’opció Actualitzar aquests no queden gravats, per

tant, correm el perill de perdre els canvis que haguem efectuat.

4.2 Càrrega/Modificació dades d’aplicacions

Després d’actualitzar aquests canvis, les dades queden acumulades en la pestanya

de Càrrega/Modificació dades d’aplicacion s. Des d’aquí e s poden modificar le s

següents dades relatives a cada una de les aplicacions d’ingrés:

Finança de speses: En el cas que treballem amb Projectes és ne cessari qu e

aquelles aplicacions d’ingrés relacionades amb el finançament

d’un projecte tinguin aquest camp definit com “O” opcional o “S”

sempre. Si no ens ho deixa mod ificar ca ldrà abans ana r a

Classificacions pressupost definitiu, i marcar per aquella

aplicació d’ingrés l’opció Finançament afectat.

Aplicació associada a IVA:

Caldrà definir aquest camp com “O” opcional o “S” se mpre

aquelles aplicacions d’ingrés que vo lem comptabilitzar l’IVA no

pressupostàriament.


També pod em entrar d irectament les aplica cions d’ingrés que ens int eressi de s

d’aquesta opció sense haver de passar prèviament per la Còpia. Per això, introduïm

la classifica ció pressup ostària definint els camps que acabem d’explicar així com

l’import de previsió.

A la meitat i nferior de la pantalla trobem la rela ció de totes les aplicacions d’ingrés

que hem introduït fins el moment. Podem accedir directa ment a aquesta relació i

anar modificant els imports un a u n. Només al saltar de línia la modificació queda

gravada.


Per esborrar qualsevol de les aplicacions d’in grés del llista t haurem de prémer dos

cops a sob re d’ella (a la part inf erior de la pantalla), i un cop la visualitzem

carregada a la part de dalt de la pantalla li donarem a la tecla Esborrar registre.

Quan la classificació int roduïda no existeixi ens apareixerà un missatge a la part

inferior de la pantalla:

Llavors, haurem d’adreçar-nos no vament a Classificacions pressupost definitiu i

donar-la d’alta abans de poder-la introduir en el pressupost.

Podem entrar i sortir de l’opció de Càrrega/Modificació dades d’aplicacions tantes

vegades com calgui, les dades introduïdes des d’aque sta opció sempre resten

gravades. Si en accedir -hi no le s podem visualitzar només cal prémer dos cops la

tecla F5 i tornaran a aparèixer en pantalla.

Una vegada hem verificat que el pr essupost d’ingressos és correcte i està quadrat

(o presenta superàvit) amb el de de speses, podem accedir a la resta d’opcions de

l’Elaboració del pressupost d’ingressos.


Aquestes opcions són dues:

� Llistes comparatives del pressupost d’ingressos

� Simulació amb operacions registrades al prorrogat

A continuació tractarem aquestes opcions.

4.3 Llistes comparatives del pressupost d’ingressos

Aquesta opció ens per met obtenir un resum comparatiu del pressupo st que este m

elaborant amb les previ sions inicials i definitives de l’exercici anterior. Aquest llista t

es pot imprimir per capítols o per articles en el cas dels ingressos.


4.4 Simulació amb operacions registrades al prorrogat

Si hem elaborat el pressupost d’ing ressos més enllà del 31 de desembre, l’entitat

haurà de prorrogar el pressupost vigent per tal de poder treballar amb normalitat

amb la comptabilitat. La pròrroga e s realit za d es del Menú principal / Processos

d’obertura / Procés d’obertura del pressupost marcant l’opció Pròrroga del

pressupost anterior. Llavors, un co p hem comprovat que el pressup ost que volem

aprovar és correcte, ca ldrà simular aquest avantprojecte de pressup ost amb el

pressupost prorrogat actualment vigent.

Les opcions de la simulació són quatre, tot i qu e només les dues prime res són les

requerides prèviament a la Incorporació definitiva del pressupost. Anem a veure-les

una a una:

4.4.1 Relaciona aplicacions press. prorrogat amb definitiu

Igual que en el cas del pressupo st de despeses, ens apareixeran a la banda

esquerra totes aquelle s aplicacio ns d’ingrés en les q uals s’ha comptabilitza t

qualsevol tipus d’opera ció amb el pressupost prorrogat de l’exercici. Si l’aplicació

del pressupost definitiu ha de ser u na altra o si aquella del pressupost prorrogat no

existeix en el pressupo st definit iu, caldrà que en la band a dreta de la pantalla

detallem l’aplicació cap a la qual s’han de comptabilitzar aquelles operacion s

incloses en aquella aplicació d’ingressos del pressupost prorrogat.

Només he m d’entrar en la simulació del pressupost e n el cas que tinguem el

pressupost prorrogat.


Només est arem obligats a detalla r aquesta informació per aquelles aplicacion s

d’ingressos del prorrogat que no existeixen en el pressupost definitiu

La relació t ambé es pot realitzar per referència (i lligar tota una ca dena) o per

operació.

4.4.2 Actualitza moviments del prorrogat

A continuació caldrà executar aquest procés el qual aboca totes les operacions

d’ingrés co mptabilitzades amb el pressupost prorrogat cap el pressupost e n

elaboració. El procés utilitzarà la taula de relacions que haurem definit prèviament.

Aquest procés pot qued ar aturat si el programa troba algun a aplicació d’ingressos

amb operacions que n o hem relacionat a la taula i l’aplicació no existeix en el

pressupost que s’està elaborant. Llavors haurem de retrocedir a l’opció Relaciona

aplicacions press. prorrogat amb definitiu.

4.4.3 Consulta / Estats d’execució del pressupost d’ingressos segons simulació.

Des d’aquestes opcions es poden realitzar consultes de la situació de l’execució del

pressupost d’ingresso s abocant les o peracions q ue fins el moment s’han

comptabilitzat i amb el pressupost d’ingressos en elaboració.


5. OPCIONS D’IMPRESSIÓ

El mòdul d’Elaboració i simulació de pressup ostos ofereix en el seu menú due s

opcions d ’impressió amb un conjunt de llista ts que pode n ser d’inter ès pel que f a

l’expedient d’aprovació del pressupost de l’entitat.

5.1 Impressió models d’aprovació del pressupost

Les opcion s que ofer eix aquesta pantalla són les que podem observar a

continuació.

5.2 Llistes auxiliars

Aquesta pantalla ofereix altres llistats que poden ser d’interès al gestor municipal.


6. INCORPORACIÓ DEFINITIVA

El procés d’incorporació definit iva és el pa s previ a la comptabilització del

pressupost elaborat co m a pressu post definitiu de l’exercici. És important que

llistem i revisem el p ressupost per veure que no hi ha cap e rror en les

classificacions pressupo stàries n i e n les dotacions pressup ostàries assignades, ja

que aquest procés trasllada el pr essupost elaborat a les opcions de càrrega

d’aplicacions, de despesa i d’ingrés.

Recordar també, que si l’entitat est à treballant amb el pressupost prorr ogat, abans

de procedir a la In corporació definitiva haurà de realitzar els processos

d’actualització del pre ssupost, tant d’ingressos com despeses, des d’ Elaboració

del pressupost de despeses / Simulació operacions registrades al prorrogat /

Actualitza moviments del prorrogat (per ingressos el mateix camí però des

d’Elaboració del pressupost d’ingressos ). Si intente m fer la Incorporació

definitiva se nse haver realitzat aba ns l’actua lització de d ades ens a pareixerà el

següent missatge en pantalla.

Una vegada executada amb èxit l’actualització del pressupost en elaboració segons

les operacions del pressupost prorrogat, podem executar la Incorporació definitiva.


El programa ens mostra l’import total del pressupost d’ingressos i de despeses així

com la diferència que es pugui presentar entre l’un i l’altre.

Si quadra, apareix el següent text “El pressupost està anivellat”. Quan hagi acabat el procés e ns ho co municarà. Llavors solament faltarà

comptabilitzar-lo.

7. COMPTABILITZACIÓ DEL PRESSUPOST DEFINITIU

Des del su bmenú Processos d’obertura pod em accedir a la pantalla Procés

d’obertura del pressupost, des d’on comptabilit zarem el pr essupost q ue haguem

aprovat.

El pressupost definitiu, tot i que s’aprovi amb data posterior al 1er de gener de l’any

en qüestió tindrà efectes des d’aquella data, així el progra ma el comptabilitza amb

la data 01/01/XXXX.


Al validar la data el programa re cupera els totals d’ingr essos i despeses, i en s

indica si està anivellat o no. A continuació, i co m a últim pas de tot e l procés, hem

de donar la nostra conformitat per tal que el comptabilitzi.

Una vegada comptabilitzat (haurà barrat també el prorrogat si s’ha treballat amb ell)

ens donarà els números d’assentaments de la comptabilitza ció, i per tant haure m

acabat el procés comptable d’aprovació del pressupost definitiu.


8. ESQUEMA GRÀFIC DE L PROCÈS D’E LABORACIÓ I COMPTABILITZACIÓ DEL PRESSUPOST

INICI

Còpia aplicacions press anterior

Còpia aplicacions press anterior

Treballem amb el pressupost

prorrogat? No No

Treballem amb el pressupost

prorrogat?

Sí Sí

Càrrega/Modificació

Càrrega/Modificació

Procés d'obertura del pressupost:

comptabilizació del pressupost

ELABORACIÓ DEL PRESSUPOST I SICALWIN · General, així com la previsió d’ingressos i despeses...

Documents

Transcript of ELABORACIÓ DEL PRESSUPOST I SICALWIN · General, així com la previsió d’ingressos i despeses...