Elaboració del pla d’acció per al desenvolupament del ... · 3. el sector agroalimentari i el...

Elaboració del pla d’acció per al desenvolupament del turisme al Pallars Jussà

Document de treball

SeminariSeminari Productiu per al Desenvolupament TurísticMolí de l’Oli, La Pobla de Segur, octubre 2010-gener 2011

Assistència Tècnica: Gallet i Niubó, Consultors AssociatsConsultor: Antoni Niubó

DCB. Turisme i desenvolupament local

Director: Josep Capellà

PublicacióDocument de treball per a l’elaboració del pla d’acció per al desenvolupament del turisme al Pallars Jussà

© Consell Comarcal del Pallars Jussà

Assistència Tècnica: Innovación y Consultoría en Políticas Públicas, SL

Director: Eduard Jiménez

Coordinació: Laura Valls

Disseny gràfic i maquetació: Stéphanie Brial

Producció: Raquel Colomina

Índe

x

Introducció 3

Continguts

• Diagnosi 5

• Formulació estratègica 21

• Pla d’acció 29

Annex

• Fitxes de valorització dels recursos turístics 55

1

Intr

oduc

ció

El turisme és, sense cap mena de dubte, una activitat amb gran potencial de desenvolupament

per a les comarques de muntanya. El seu patrimoni natural i cultural forma part important dels

factors necessaris per a aquest desenvolupament, encara que no suficients per sí mateixos, excepte

que s’articulin d’una determinada forma, i els agents locals assumeixin el paper de protagonistes

i cooperin entre sí per a la transformació del potencial dels recursos materials i immaterials del

territori en realitats concretes d’activitat econòmica i d’ocupació.

Amb el propòsit principal de dinamitzar els agents locals i de crear xarxes de cooperació entre ells

s’ha plantejat la realització d’un Seminari Productiu per al Desenvolupament Turístic. Els continguts

bàsics d’aquest seminari es fonamenten en l’anàlisi dels factors que condicionen el desenvolupament

del turisme en les comarques de muntanya, l’enfocament estratègic des d’una perspectiva global

de territori, l’organització dels agents locals, la seva capacitat de concreció de projectes i de

transformació dels plans en accions mitjançant la realització d’aquest seminari adreçat a un grup

de persones que puguin exercir l’esmentat paper protagonista en relació al turisme local.

Aquesta iniciativa ha estat promoguda pel Consell Comarcal del Pallars Jussà i els Ajuntaments de

Tremp, La Pobla de Segur i Isona i Conca Dellà, la coordinació del seminari l’ha realitzat l’Oficina de

Turisme de la Pobla de Segur i s’emmarca en la Línia 2: Crear Nous Productes Turístics i Instruments

de Comercialització, descrites en l’apartat Accions i resultats esperats: Sis línies de desenvolupament

econòmic, del Pla Estratègic de Desenvolupament Econòmic al Pallars Jussà iniciat l’any 2009 i ha

estat subvencionada pel Servei d’Ocupació de Catalunya en el marc del Projecte “Treball a les 4

Comarques” i cofinançada pel Fons Social Europeu.

Aquesta acció, ha tingut per principal objectiu aprofundir, mitjançant un enfocament pràctic, en la

identificació i anàlisi dels recursos locals i dels factors que condicionen el desenvolupament turístic

de la comarca, generant dinàmiques positives i establint les bases per a la cooperació i el treball en

xarxa entre els agents locals a través de la interacció, el protagonisme de les persones assistents al

seminari, el treball pràctic i l’anàlisi de casos.

El present document de treball, producte del seminari, juntament amb l’elaboració de les Fitxes de

valorització dels recursos turístics (Annex), té per objectiu servir de guia per a la creació i accés al

mercat de nous productes turístics al Pallars Jussà i de full de ruta cap a la consolidació d’un model

de gestió i de desenvolupament del turisme a la comarca.

3

Dia

gnos

i

• Síntesi

• Febleses

• Amenaces

• Fortaleses

• Oportunitats

• Conclusions

5

SínTeSi

El Seminari Productiu per al Desenvolupament Turístic per a agents locals del Pallars Jussà

ha pretès, a través d’un enfocament molt pràctic, concretar un pla d’acció que serveixi de guia

per al treball que han de realitzar els actors públics i privats per a transformar els recursos

locals en productes concrets i posicionar-los en el mercat.

La primera sessió del seminari ha tingut per objectiu principal definir i acordar els aspectes

crítics que condicionen el desenvolupament del sector turístic de la comarca.

A partir de les aportacions de les persones assistents s’han concretat els següents punts bàsics,

que conformen els aspectes més rellevants de la diagnosi.

6

Dia

gnos

i

FEBLESES AMENACES

• El sector turístic no està organitzat• Manca mentalitat turística a la comarca i

reconeixement entre actors• Dificultats per a la gent jove• Manca de professionalitat en el sector pú-

blic comarcal• Manca de projecte global de territori i de

definició dels recursos turístics• Manca d’encaix entre l’oferta de formació

professional i el mercat de treball real• Manquen infraestructures d’allotjament• Estacionalitat de l’oferta turística.• Població envellida

• Competència d’altres comarques• L’ individualisme del sector

FORTALESES OPORTUNITATS

• Patrimoni local pràcticament inèdit en rela-ció al turisme

• Millora en les infraestructures i en els equi-paments

• El sector agroalimentari i el turisme rural• Entrada de gent jove en el sector• El treball en xarxa entre actors• El Tren dels Llacs• L’Aeroport de Lleida-l’Alguaire i l’AVE-Lleida

• Les tendències cap a un model de turisme lligat als valors locals

7

FebleSeS

1. el sector turístic no està organitzat

No hi ha una estructura organitzativa del turisme a la comarca.

Aquesta mancança es tradueix en una situació d’estancament que es caracteritza per l’individualisme

i la desconnexió entre els agents locals i les diferents ofertes existents.

Aquest factor negatiu és crític per a qualsevol acció coordinada a nivell de comarca, no només

afecta el sector públic o privat, sinó les relacions internes entre aquests, aspecte que es tradueix en:

• desconeixement mutu

• absència d’objectius o projectes comuns

• ignorància de les necessitats d’uns i altres

És imprescindible superar aquest factor, atès que actua de fre a qualsevol iniciativa amb sentit ter-

ritorial vers el desenvolupament turístic, alhora que no afavoreix un entorn en el qual les iniciatives

individuals puguin reeixir amb facilitat.

2. Manca mentalitat turística a la comarca i reconeixement entre actors

El turisme, tot i que està present en les intencions dels agents públics locals i, òbviament, en els professio-

nals del sector, no té una presència entre la població local, que no el percep com a sector de futur per

al desenvolupament econòmic de la comarca, fet que comporta poc interès ciutadà pel tema.

3. Manca de professionalitat en el sector públic comarcal

El Consell Comarcal no disposa de personal tècnic amb dedicació exclusiva al turisme. La impor-

tància del turisme, com a factor de desenvolupament de la comarca, -possiblement el sector amb

major potencial-, requereix d’un pla de treball sistemàtic i professionalitzat. Més encara si es té en

compte que el Consell Comarcal ha de tenir un paper clau, no només en la dinamització, sinó tam-

bé, en la coordinació dels diferents agents de la comarca.

8

Dia

gnos

i

4. Manca de projecte global de territori i de definició dels recursos turístics

No hi ha un projecte integral de comarca turística, a causa, entre altres, de la desconnexió entre

els actors locals i de la manca de mentalitat turística. Tot i que els recursos turístics existeixen i són

notables, la seva transformació en productes és molt escassa i les iniciatives individuals no responen

a una lògica global de territori, la qual cosa comporta el risc que la comarca no pugui consolidar

una imatge turística amb força suficient a causa de la dispersió de les actuacions.

5. Manca d’encaix entre l’oferta de formació professional i el mercat de treball real

Els gestors turístics de la comarca tenen la dificultat de no disposar d’uns recursos humans amb la

formació adequada a les necessitats de les seves empreses. Atesa la importància estratègica de la

formació, com a factor de progrés econòmic i social, alhora que element essencial per al desenvolu-

pament d’una oferta turística competitiva i de qualitat, cal plantejar un programa formatiu específic,

d’acord a les necessitats de les empreses.

Dia

da d

els

Raie

rs

9

6. Manquen infraestructures d’allotjament

La disponibilitat actual de llits a la comarca és suficient per l’activitat que ara hi ha, més aviat

baixa. No obstant, una promoció turística eficaç posaria de relleu la necessitat d’ampliar l’ofer-

ta d’allotjament i les estratègies de creixement han de tenir present aquest factor limitador.

7. estacionalitat de l’oferta turística

L’activitat turística actual és molt estacional i està lligada a l’existència, o no, d’activitats com-

plementàries que hi ha a la comarca. Aquestes tenen, però, un funcionament poc coordinat

amb la resta de serveis, fet que contribueix a concentrar, encara més, la demanda en determi-

nades èpoques de l’any, amb els conseqüents efectes sobre les dificultats per a la rendibilitat

dels negocis turístics i l’estabilitat de l’ocupació.

8. Població envellida

La comarca del Pallars Jussà tenia, l’any 2007, un 27,7% de la seva població d’una edat

superior als 64 anys, mentre que la mitjana de Catalunya era d’un 16,3%. Més enllà de les

repercussions socials de tenir aquesta estructura de població, és un factor que juga en contra

del dinamisme empresarial.

AMenACeS

1. Competència d’altres comarques

El turisme cada vegada més forma part dels objectius de desenvolupament econòmic dels terri-

toris, especialment d’aquells que tenen un model productiu que ha esdevingut obsolet i disposen

de recursos patrimonials interessants.

Aquest interès creixent per al turisme com a factor de desenvolupament local ha intensificat

la competència de territoris propers al Pallars Jussà que tenen ofertes ja consolidades amb les

quals s’haurà de competir, especialment a base de qualitat, autenticitat i diferenciació.

10

Dia

gnos

i

2. l’ individualisme del sector

El desenvolupament del sector turístic a la comarca es caracteritza per projectes, alguns nota-

bles i força singulars, que han estat impulsats de forma individual. Aquest fet, unit a la manca

d’òrgans col·lectius que hagin facilitat les relacions entre els agents locals, ha propiciat un

sistema de treball més fonamentat en el treball individual que en el col·lectiu.

3. Dificultats per a la gent jove

Les oportunitats de treball i d’habitatge per a la gent jove són escasses a la comarca. Aquest

és un factor que dificulta la creació de nous negocis i la disposició d’un mercat de treball adient

a les necessitats del desenvolupament del sector del turisme mitjançant la seva professionalit-

zació.

ForTAleSeS

1. Patrimoni local pràcticament inèdit en relació al turisme

La comarca disposa de notables atractius naturals i culturals que resten pràcticament inèdits. Des

del punt de vista del turisme, els

valors intrínsecs de la comarca són

superiors als d’altres territoris que

tenen un nivell més alt de desenvo-

lupament del sector.

Aquest patrimoni i el nivell encara

incipient de l’oferta turística suposa

un gran potencial per al creixement

econòmic i del mercat de treball de

la comarca, sempre que s’actuï de

forma proactiva.

La V

all F

osca

11

2. Millora en les infraestructures i en els equipaments

La millora de les comunicacions experimentada en els darrers

anys, especialment les que connecten amb els mercats més impor-

tants i distants, així com la disposició de nous equipaments per al

turisme, fan més fàcil el desenvolupament del sector a la comarca.

Aquesta, tot i no ser un territori molt ben comunicat, es troba en

una situació força adient per al turisme de curta i mitja estada.

3. el sector agroalimentari i el turisme rural

La transformació del sector primari, la tradició local i l’emergència

de projectes nous i singulars en l’àmbit de la producció agroali-

mentària i del turisme rural, donen al Pallars Jussà una imatge de

qualitat que suposa un bon potencial d’atracció i de generació de

negoci. La integració sectorial d’una oferta combinada de serveis

turístics i de productes locals és un aspecte de singularitat i dife-

renciació.

oPorTuniTATS

1. les tendències cap a un model de turisme lligat

als valors locals

La consolidació de les tendències cap a un mercat creixent del

turisme rural i dels models d’oferta lligada a l’autenticitat, als valors

locals, a la natura o a la tranquil·litat. En aquest sentit, la comarca

del Pallars Jussà reuneix tot un seguit de condicions que la fan

adient per al desenvolupament del turisme en sintonia amb les

tendències socials i del mercat.

Bar

de l’

esta

ció

de t

ren

de T

rem

pVe

della

eco

lògi

ca d

el P

irine

u Ro

iaC

elle

rs

12

Dia

gnos

i

2. entrada de gent jove en el sector

La singularitat i qualitat de les noves ofertes turístiques i agroalimentàries protagonitzades per gent

jove indiquen dinamisme en el sector i renovació generacional, malgrat que la comarca és una de

les que més pateix l’envelliment demogràfic a Catalunya.

3. el treball en xarxa entre actors

El futur del desenvolupament del turisme a la comarca depèn, en bona mesura, de la capacitat dels

seus actors públics i privats de treballar conjuntament a l’entorn d’un projecte comú i d’un model

compartit de turisme. El treball en xarxa i la coordinació d’esforços és una oportunitat d’aprofitament

necessari.

4. el Tren dels llacs

El Tren dels Llacs és una oferta turística que

suposa un important factor de diferencia-

ció de la comarca. Encaixa, a més a més,

amb un corrent que està guanyant adeptes

a Europa i que respon al model de turisme

responsable i de mobilitat sostenible. En

aquests moments hi ha operadors de re-

ferència, com els associats al grup Anders

Reisen d’Alemanya, que aplega més de 130

operadors, i el concepte slow travel guanya

adeptes, fet que posa de relleu la impor-

tància de les destinacions a les que s’hi pot

arribar en tren. Tren

del

s Lla

cs

13

5. l’Aeroport de lleida-l’Alguaire i l’AVe-lleida

Les característiques de l’actual oferta, el potencial de la comarca i l’encaix d’aquesta amb les prefe-

rències dels mercats europeus fan que el nou Aeroport de Lleida-l’Alguaire obri noves oportunitats

d’accés al mercats internacionals, malgrat que el desenvolupament d’aquesta infraestructura encara

es troba en una fase molt inicial i caldrà veure com s’estructuren els fluxos del transport aeri en el

conjunt de Catalunya.

També l’AVE-Lleida obre la comarca a nous mercats que, amb aquest nou tren, ha guanyat amb

oportunitats d’accés a altres públics, especialment el de Madrid.

Aer

opor

t Lle

ida-

Alg

uaire

14

Dia

gnos

i

ConCluSionS

1. L’anàlisi mostra un territori de característiques molt semblants a la resta de territoris de

muntanya de Catalunya on el canvi productiu d’una economia basada en el sector primari

encara no ha donat pas a un nou model econòmic definit i compartit pels agents locals. En-

tretant, la pèrdua de vitalitat econòmica s’ha traduït, també en l’àmbit social, en un procés

demogràfic regressiu que té un caràcter selectiu, afectant, especialment, la població jove i

més ben preparada professionalment, per a la qual hi ha una greu mancança d’oportuni-

tats, especialment de caràcter laboral i residencial.

2. En aquest context, el turisme es considera un sector amb moltes possibilitats en aquest

territori, malgrat que els agents locals del sector perceben una manca de convicció força

generalitzada a la comarca. Aquests consideren que el sector turístic està poc organitzat,

tant a nivell públic com privat. Tant l’un com l’altre es caracteritzen pel seu individualisme,

aspectes que, afegits a la manca de projecte global i compartit per tots els actors, generen

un cercle viciós que suposa un factor crític per al desenvolupament turístic de la comarca.

3. Manca una sistemàtica adequada per a generar ocasions i espais de trobada entre els

actors locals i, com a conseqüència, el treball en comú és gairebé nul, el coneixement mutu

és escàs entre aquests, i hi ha una important fractura entre els agents privats i el sector

públic. En aquest últim es percep una greu manca de lideratge, -encara que tampoc n’hi ha

en el sector privat-, fruit d’un individualisme d’arrel principalment partidista. Es considera,

a més a més, que la gestió pública de la promoció del turisme a nivell comarcal està poc

professionalitzada i mancada de visió, a mig i llarg termini.

15

4. Tot i que es té la convicció que el patrimoni local és ric en recursos que

poden fer del turisme una activitat econòmica important, molt pocs

d’aquests s’han traduït en productes turístics definits i posicionats en el

mercat, condició imprescindible per al desenvolupament del sector a

la comarca. A més a més, les ofertes individualitzades i poc connecta-

des entre si fan que cap d’elles tingui la massa crítica desitjable.

5. A més a més dels aspectes crítics fins aquí esmentats, el sector del turisme local té importants

reptes als quals fer front, com pot ser la forta estacionalitat de les ofertes, la manca d’encaix

entre la formació dels recursos humans de la comarca i el mercat de treball real. En aquest

sentit, l’oferta formativa actual es considera poc adequada.

6. Un altre aspecte a considerar, negativament, és l’oferta d’allotjament, especialment pel que

fa a l’hotelera, que és escassa i amb uns marges de negoci que ofereixen poca capacitat

de maniobra.

Cal superar aquest conjunt de febleses en el mínim de temps possible. En cas contrari, la

competència d’altres territoris més ben preparats pot reduir les possibilitats del Pallars Jussà.

7. Hi ha, però, factors locals i d’entorn que poden resultar decisius per

al desenvolupament del Pallars Jussà si es gestionen adequadament

i de forma proactiva. Apart del seu patrimoni natural i cultural, les

seves singularitats també s’estenen al sector agroalimentari, amb

importants trets diferenciadors que li permeten competir amb possi-

bilitats d’èxit en el mercat. En aquest sentit les estratègies de treball

conjunt entre l’oferta turística i l’agroalimentària tenen molt bon po-

tencial de resultats.

Petjada de dinosaure del Parc Cretaci d’Isona i Conca Dellà

Bodegues Castell d’Encus a 1000 m d’alçada

16

Dia

gnos

i

8. L’entorn rural de la comarca i el seu patrimoni admeten un ventall força ampli d’activitats

turístiques i productives, fet que facilita la diversificació, encara que no per això deixa de ser

necessària l’especialització en el model de turisme en general, i en particular en cadascuna

d’aquestes activitats, com a factor diferenciador de qualitat. L’especialització, encara que

feta alhora des d’una perspectiva de diversificació, és un aspecte clau per a desenvolupar

harmònicament el conjunt, en el marc d’un model definit i compartit pels agents locals que

hauria de posar èmfasi, no només en preservar, sinó en potenciar els valors locals que

tenen a veure amb recursos i ofertes com els dinosaures, el turisme ornitològic, les rutes eno-

lògiques, el senderisme, la BTT, els productes locals agroalimentaris, el turisme d’experiències

(tallers, vivències, transformació, aprenentatge, cultura, història, turisme gastronòmic, turisme

geològic, turisme astronòmic, etc.).

Cov

a ne

gra

de M

ata-

sola

na

17

9. Malgrat tot, en els darrers anys

la millora de les comunicacions i

dels equipaments ha estat nota-

ble. L’AVE fins a Lleida i l’existència

de l’Aeroport de Lleida-l’Alguaire

permeten accedir a nous mercats,

donant una nova dimensió a la

promoció del turisme local, encara

que el camí a fer pot ser llarg i no

exempt de dificultats i d’incerteses.

10. També el Tren dels Llacs tendeix a consolidar-se com un element distintiu de la comarca,

que respon a un model en alça de turisme responsable i de mobilitat sostenible que encaixa

perfectament amb l’oferta d’importants operadors turístics europeus. En aquests moments hi

ha operadors de referència com els associats al grup Fòrum Anders Reisen d’Alemanya1 ,

o el concepte slow travel, que aposten per destins accessibles en tren.

1 El fòrum Anders Reisen és una associació de prop de 130 operadors de turisme que s’han compromès amb el turisme sostenible

AVE-

Lleid

a

18

Dia

gnos

i

11. Des d’una perspectiva local, entre el valors intrínsecs del territori, els principals motius per

a l’optimisme es poden identificar en experiències concretes reeixides i protagonitzades

pels actors locals. En els recursos humans locals, dins el sector del turisme i la producció

agroalimentària de qualitat, es pot apreciar un cert relleu generacional, amb l’entrada de

gent jove amb bona preparació i motivació. En aquest sentit es percep la convicció que cal

actuar perquè el potencial local es tradueixi en resultats tangibles.

12. En darrera instància, l’evolució de les tendències del mercat és favorable, amb un públic

creixent que cerca l’autenticitat i els valors que el Pallars Jussà pot oferir.

Sens dubte, la voluntat dels actors locals, públics i privats, i la seva capacitat de

treballar en xarxa a nivell local i sectorial, cooperant entre si en un projecte comú de

comarca, seran els factors determinants per situar la comarca del Pallars Jussà en el

lloc al qual pot aspirar d’acord amb el seu potencial humà i territorial.

19

Form

ulac

ió e

stra

tègi

ca

• Definició

• Objectiu central

• Línies estratègies

21

DeFiniCió

Una de las finalitats del Seminari Productiu per al Desenvolupament Turístic ha estat la de configu-

rar el marc general i compartit de les polítiques de turisme a la comarca del Pallars Jussà, en el qual

enquadrar els objectius i projectes concrets que han de formar part del Pla d’acció.

La Formulació estratègica defineix les característiques essencials del model i dels camins per asso-

lir-lo, a partir de la perspectiva d’allò que és actualment el territori en relació al turisme (Diagnosi) i

dels objectius que es proposen a mig i llarg termini.

Aquesta és una fase intermèdia necessària com a pas previ a la redacció del Pla d’acció i ha

d’encabir, des d’una lògica estratègica de territori, les actuacions que es duguin a terme en el futur.

Això no significa, però, que aquest marc general hagi de ser estàtic, sinó que els agents locals han

d’avaluar-lo de forma permanent i adaptar-lo, si cal, als canvis de l’entorn que es puguin produir.

Des d’aquesta perspectiva global, el marc estratègic que defineix els trets generals del model turístic

per a la comarca del Pallars Jussà es concreta a continuació, mitjançant la formulació de l’Objectiu

central i de les Línies estratègiques.

22

Form

ulac

ió

estra

tègi

ca

objeCTiu CenTrAl

L’Objectiu central, que defineix allò que ha de ser el turisme de la comarca a mig i llarg termini,

s’expressa de forma sintètica en els següents termes:

• La comarca del Pallars Jussà es consolida com una destinació turística que es fonamenta

en els seus atractius i valors locals, com són l’autenticitat, la natura en estat pur, el

patrimoni cultural material i immaterial, els productes de la terra, etc.

• Els serveis turístics s’especialitzen en una oferta que posa a l’abast del públic visitant una

àmplia varietat de vivències per a públics molts diversos, però coincidents en l’estima a

la natura, la cultura i els valors associats a la vida en l’entorn rural.

• Els mercats als quals s’orienta aquesta oferta, que en el seu conjunt conforma un model

turístic poc massificat i de baix impacte ambiental, se situen tant en l’àmbit nacional com

en l’internacional.

• Aquest model turístic no només és compatible amb els valors del Pallars Jussà sinó que

serveix alhora per a preservar-los i potenciar-los, contribuint a la seva integració social i

al reforçament de la identitat local.

Cas

tell

de M

ur

23

línieS eSTrATègieS

A partir de l’Objectiu central s’estableixen sis Línies estratègiques que han de marcar els principals

camins a través dels quals assolir el model de desenvolupament turístic proposat a mig i llarg termini.

1. Treball en xarxa

La cooperació entre tots els agents locals i la integració de l’oferta local com a base per a

l’articulació del sector turístic

El desenvolupament del turisme a la comarca passa, necessàriament, per establir una base de tre-

ball conjunta entre tots els agents públics i privats, cercant les complementarietats entre els mateixos,

amb visió integral del territori, dels seus recursos i del seu entorn.

El treball en xarxa es planteja des de la perspectiva de les següents variables:

a) Organització del sector i cooperació

La creació d’espais de trobada entre els agents públics i privats, -per a l’intercanvi, la coordinació

d’accions i la cooperació interinstitucional i interempresarial-, com a base de treball conjunt a l’en-

torn d’un projecte comú de desenvolupament turístic de la comarca.

b) Complementarietats entre subsectors i oferta in-

tegrada

La creació d’oferta integrada, entre tots els subsectors

empresarials relacionats amb el turisme i el sector agro-

alimentari com a estratègia per a l’aprofitament local

de les oportunitats de negoci i de fidelització del públic

visitant.

Xolís

24

Form

ulac

ió

estra

tègi

ca

c) Difusió en xarxa

Cada punt d’afluència de visitants mostra els principals valors del territori, fent difusió del conjunt de

la comarca i de la seva oferta integral.

d) Connexió als principals fluxos perifèrics existents

L’oferta turística de la comarca es connecta

a la més consolidada de les comarques veï-

nes per tal de captar els fluxos generats, de-

senvolupant especialment el paper de porta

d’entrada al Parc Nacional d’Aigües Tortes i

Estany de Sant Maurici. Per a això cal establir

canals de comunicació i de coordinació amb

els organismes de promoció supralocals, com

el Patronat de Turisme de les Terres de Lleida i

la marca Pirineus.

e) Dimensió territorial variable

La dimensió territorial de l’oferta s’estableix en

funció de paràmetres de capacitat d’atracció

i de massa crítica de la mateixa, treballant

conjuntament amb altres territoris en aquells

projectes que ajudin a consolidar una oferta

de turisme suficientment atractiva per a pro-

jectar-la en nous mercats.

Tele

fèric

de

l’est

any

Gen

to

25

2. Diversificació

La creació i promoció de productes s’orienta cap a la consolidació d’una oferta diversificada,

com a estratègia de reducció de les fluctuacions estacionals i setmanals de la demanda

El desenvolupament del turisme al Pallars Jussà ha de contemplar, necessàriament, la diversificació

de l’oferta i dels públics als quals s’adreça per tal de superar els actuals problemes que genera la

concentració d’activitats en caps de setmana i estiu. En aquest aspecte, les accions concertades

entre l’oferta d’allotjament i la d’activitats és clau per a l’èxit d’aquesta estratègia.

3. Segmentació

Com a complement i reforçament de l’estratègia de diversificació, la creació d’oferta s’adreça

a públics i mercats objectiu específics i diferenciats

Cal diferenciar, adequadament, les ofertes en funció del públic al quals aquestes s’adrecen i, a la

vegada, ampliar el ventall de públics objectiu i procedències, mitjançant productes específics per a

cadascun dels mateixos.

4. internacionalització

El creixement del sector turístic de la comarca es fonamenta en la promoció de la mateixa en els

mercats internacionals més pròxims

Les característiques del territori i la conveniència d’orientar l’oferta cap a un model de turisme d’es-

tada aconsellen ampliar els mercats objectiu. En aquest sentit, el mercat europeu, -especialment

França, Anglaterra, Holanda, Bèlgica i Alemanya-, és el que pot oferir més possibilitats de desenvo-

lupament.

26

Form

ulac

ió

estra

tègi

ca

5. informació

La gestió de la informació com a recurs estratègic per a la presa de decisions, la coordinació

d’accions i el treball en xarxa

El treball en xarxa requereix d’una gestió adequada de la informació. Cal posar en funcionament

sistemes d’informació que facilitin el treball dels agents turístics locals i proporcionin elements de pre-

sa de decisions i control sobre les mateixes, tant pel que fa al seu funcionament intern com a l’anàlisi

de la competència o d’altres destinacions turístiques de les quals es poden extreure experiències

aplicables al Pallars Jussà, inclús sota modalitats de cooperació interterritorial.

6. Formació

La formació contínua com a estratègia d’impuls al desenvolupament d’una oferta de qualitat

La formació és un recurs imprescindible per al desenvolupament del turisme a la comarca d’acord

amb els objectius formulats. Aquesta ha de respondre com a mínim a dos objectius. Per una part,

corregir deficiències que actualment es donen en el sistema, i, per altra part, permetre anticipar-se

al canvi de model plantejat per tal d’adquirir les noves competències que aquest requereix i oferir la

qualitat necessària per a competir en els mercats.

27

Pla

d’ac

ció

• Definició

• Esquema (quadre-resum d’objectius estratègics)

• Fitxes de projectes (fitxes de mesures o accions transversals)

• Prioritats d’actuació

• Valorització dels recursos turístics

29

DeFiniCió

A partir de la Formulació estratègica es planteja aquest Pla d’acció amb dos tipus de mesures. Les

primeres, de caràcter transversal, que constitueixen el suport imprescindible per a l’estructuració del

sector a la comarca i les segones, de caràcter específic, per a la transformació dels recursos locals

en productes turístics concrets que conformin l’oferta turística volguda. Unes i altres mesures són im-

prescindibles per a competir amb possibilitats d’èxit.

El Pla d’acció que es descriu sintèticament a continuació haurà de ser completat en el temps mitjan-

çant el treball en comú que desenvolupin els agents locals relacionats amb el turisme i l’intercanvi

permanent d’informació entre els mateixos.

A la pàgina següent es resumeix l’Esquema del Pla d’acció (quadre resum d’objectius estratègics) i a

les posteriors es descriu mitjançant les Fitxes de projectes (fitxes de mesures o accions transversals).

30

Pla

d’ac

ció

Línia estratègica Aspectes clau Objectius de línia

Treball en xarxaLa cooperació entre tots els agents locals i la integració de l’oferta local com a base per l’articulació del sector turístic

• Enfocament territorial global amb visió a curt, mig i llarg termini

• Actitud oberta i constructiva. Superar partidisme i individualismes

• Assignar responsables concrets per a tasques concretes

• Disposar d’un espai i sistema comú de definició de les polítiques públiques/privades de turisme i de coordinació de les accions

DiversificacióLa creació i promoció de productes s’orien-ta cap a la consolidació d’una oferta diver-sificada com a estratègia de reducció de les fluctuacions estacionals i setmanals de la demanda

• Dissenyar noves ofertes per a públics específics i diversos

• Aprofitar les complementarietats entre els diferents subsectors (allotjament, restaura-ció, activitats, productes locals, etc.)

• Incrementar l’ocupació/activitat entre setmana i en temporades no estiuenques

SegmentacióCom a complement i reforçament de l’es-tratègia de diversificació, la creació d’oferta s’adreça a públics i mercats objectiu especí-fics i diferenciats

• Obrir-se a nous mercats i perfils de públic• Desenvolupar ofertes complementàries i

articular paquets turístics

• Incrementar quantitat i tipus de públics objectiu

InternacionalitzacióEl creixement del sector turístic de la co-marca es fonamenta en la promoció de la mateixa en els mercats internacionals més pròxims

• Aprenentatge d’idiomes• Coneixement dels mercats, interessos i

tendències• Identificar operadors i líders d’opinió• Participació en xarxes i trobades interna-

cionals

• Captar turisme europeu

InformacióLa gestió de la informació com a recurs estratègic per a la presa de decisions, la coordinació d’accions i el treball en xarxa

• Compartir informació, tothom aporta• Sistematitzar la gestió de la informació

• Disposar d’indicadors d’avaluació de les actuacions en turisme

• Disposar d’informació de mercat i d’en-torn empresarial i administratiu per a la presa de decisions

• Millora de la qualitat de l’acollida i de la informació als visitants

FormacióLa formació contínua com a estratègia d’impuls al desenvolupament d’una oferta de qualita

• Sistematitzar la recollida d’informació sobre necessitats de formació i la gestió de la mateixa

• Millorar la qualitat de l’acollida i de la informació als visitants

• Millorar la qualitat de l’oferta• Adquirir capacitats per a desenvolupar

nous productes, nous serveis i obrir nous mercats

• Millorar el potencial de creació de llocs de treball a la comarca

eSqueMA Del PlA D’ACCió (quADre-reSuM D’objeCTiuS eSTrATègiCS)

31

PlA D’ACCió (FiTxeS De MeSureS o ACCionS TrAnSVerSAlS)

FITxA DE PROJECTE

Línies estratègiques Objectius de línia


• Disposar d’un espai i sistema comú de definició de les polítiques públiques/privades de turisme i de coordina-ció de les accions

DiversificacióLa creació i promoció de productes s’orienta cap a la con-solidació d’una oferta diversificada com a estratègia de reducció de les fluctuacions estacionals i setmanals de la demanda

• Incrementar l’ocupació/activitat entre setmana i en temporades d’hivern i primavera

SegmentacióCom a complement i reforçament de l’estratègia de di-versificació, la creació d’oferta s’adreça a públics i mercats objectiu específics i diferenciats


InternacionalitzacióEl creixement del sector turístic de la comarca es fona-menta la promoció de la mateixa en els mercats interna-cionals més pròxims




• Disposar d’informació de mercat i d’entorn empresarial i administratiu per a la presa de decisions

FormacióLa formació contínua com a estratègia d’impuls al desen-volupament d’una oferta de qualitat

• Millorar la qualitat de l’oferta• Adquirir capacitats per a desenvolupar nous productes,

nous serveis i obrir nous mercats• Millorar el potencial de creació de llocs de treball a la

comarca

CREACIó D’uN ENS PúBLIC-PRIVAT DE PROMOCIó TuRíSTICA

32

Pla

d’ac

ció

TíTOL DEL PROJECTE

CREACIó D’uN ENS PúBLIC-PRIVAT DE PROMOCIó TuRíSTICA

DATA ÀMBIT TERRITORIAL

Comarcal

ORGANISME/S RESPONSABLE/S COMISSIó DE SEGuIMENT

Grup de treball local i institucions implicades Grup de treball local i institucions implicades

ORGANISME/S FINANÇADOR/S PRIORITAT

Màxima

SíNTESI DESCRIPTIVA DEL PROJECTE/ACCIó

AntecedentsTot i que el potencial de desenvolupament del sector turístic a la comarca del Pallars Jussà és evident, els resultats assolits fins ara estan lluny del nivell de les possibilitats reals del territori. Aquest fet s’explica, principalment, a través de tot un seguit de factors interns entre els quals destaca, per la seva importància estratègica, la manca d’articulació i d’organització dels agents locals a l’entorn d’uns objectius comuns i d’un projecte integral del sector turístic i dels subsectors relacionats amb aquest. Malgrat aquest context, és notori que en el sector privat hi ha iniciatives i realitzacions no generalitzades però importants i significatives, que reuneixen les condicions adequades de qualitat i d’orientació de mercat com per reeixir, portades a terme per gent jove amb capacitat i potencial de futur. Tanmateix hi ha participació empresarial en organismes de caràcter sectorial supralocal i es percep una tendència creixent en aquest sentit. També en el sector públic es destinen recursos a la promoció turística, especialment a través de les oficines d’informació locals, encara que sense un plantejament formalment establert de treball en comú i d’enfocament territorial integral. Sobre la base d’aquestes premisses es formula aquest projecte de creació d’un ens públic-privat de promoció turística a la comarca del Pallars Jussà.

33

CaracterístiquesLa finalitat principal de l’ens a crear és el de servir com a instrument de cooperació entre els diferents agents re-lacionats amb el turisme a la comarca, per tal d’actuar coordinadament en la definició del model de desenvolupa-ment turístic i en les accions de gestió i promoció dels productes turístics locals. Aquest ens ha de permetre el contacte permanent entre els diferents actors locals, compartint un pla de treball conjunt entre el sector públic i el sector pri-vat, i posant èmfasi en l’acció mitjançant el protagonisme compartit i l’exercici del paper que correspon a cada actor. Abans de considerar els aspectes jurídics de l’ens, és necessari remarcar com a qüestió prioritària la voluntat i el consens a l’entorn d’un projecte turístic integral de la comarca, que consideri aquesta com l’espai territorial en el que tots els agents públics i privats actuen de forma coordinada en la mateixa direcció. Tanmateix, la forma jurídica és un aspecte secundari atès que el més important és la dinàmica i la sistemàtica de treball que els agents locals siguin capaços de generar. Un altre aspecte a considerar és el projecte de creació d’una agència de promoció econòmica que actualment hi ha a la comarca, fet que comporta la necessitat d’integrar la promoció turística en el marc de les estratègies i òrgans per al desenvolupament local d’aquesta, tot i considerant que el turisme ha de formar part destacada del projecte d’agència, atès que aquest sector és el que pot tenir el paper més destacat en relació al creixement econòmic. Per a la configuració d’aquest ens el més indicat és que prèviament es creï un grup de treball inicial amb l’objectiu de consensuar i executar un pla de treball a curt i mig termini, que inclogui la constitució de l’ens de promoció turística amb la participació dels representants dels sectors empresarials relacionats amb el turisme i els productes locals, del Consell Comarcal i del personal tècnic de turisme i sectors relacionats.

A partir del treball del grup inicial els passos a seguir hauran de ser:

• Elaboració d’una proposta consensuada de membres de l’ens• Avaluació de possibles fórmules jurídiques• Acord polític• Constitució• Adopció d’un marc estratègic que defineixi el model turístic de la comarca (objectius i línies estratègiques)• Nominació d’un comitè executiu format per professionals públics i privats• Planificació de tasques i assignació de responsables

34

Pla

d’ac

ció

Les principals funcions d’aquest ens han de ser les següents:

• Disseny i consens sobre el model i les polítiques de turisme de la comarca• Promoció turística de la comarca en els mercats objectiu• Coordinació i comunicació entre els diferents agents locals, tant a nivell del turisme com d’altres sectors d’activitat

econòmica• Anàlisi permanent de necessitats (formació, serveis, etc.) i resultats• Elaboració i difusió de memòria anual d’activitats• Elaboració i difusió d’un butlletí mensual• Promoció de la participació ciutadana en l’àmbit del turisme• Recerca de finançament per a projectes• Elaboració i difusió de materials promocionals comarcals• Generar una xarxa de punts d’informació i acollida al visitant articulat a través de les oficines de turisme que incorpo-

ri els centres d’interès (parc, museus, etc.) i els propis allotjaments. • Elaborar un manual d’acollida i informació als visitants• Elaboració d’activitats conjuntes per a la descoberta de la comarca (per exemple el programa de visites guiades i/o

autoguiades)• Suport a la creació de productes• Suport als emprenedors turístics en coordinació amb l’agència de promoció econòmica.2

OBJECTIuS ESPECíFICS

• Cooperació i coordinació entre els diferents agents públics i privats de la comarca• Reflexió permanent i definició de les línies mestres de la promoció turística• Interlocució amb les administracions i organismes supralocals • Connectar i integrar els diferents recursos i ofertes del Pallars Jussà• Donar visibilitat al turisme entre la població local

2 Veure apartat observacions al final de la fitxa.

35

DESTINATARIS

• Agents públics i privats del turisme i els sectors afins de la comarca, com poden ser determinades empreses agroali-mentàries, gestors de centres d’interès i del patrimoni cultural, etc

RESuLTATS ESPERATS

• Consolidació de la comarca com a destinació turística i del turisme com a sector important d’activitat econòmica i creació de llocs de treball

• Cooperació entre actors locals

INDICADORS D’AVALuACIó/SEGuIMENT

• Activitats realitzades per l’ens per tipus (promoció en els mercats, formació, productes creats, etc.)• Indicadors d’activitat turística (nombre de visitants, pernoctacions, etc.)

obSerVACionS

Altres funcions que es podrien incorporar en aquest projecte i que estan relacionades amb les tasques dels gestors d’aquest

ens mixt, podrien ser:

• Presentació de l’ens i del seu programa de treball a institucions i organismes relacionats amb el turisme.

• Establiment de xarxes de cooperació amb organismes de territoris de característiques similars per compartir experiències

i/o establir sinergies de treball i participació en projectes comuns.

• Programa d’adaptació del territori a la funció turística. Adequació de les xarxes de senders i rutes de senderisme, cicloturisme,

BTT, etc. manteniment de la senyalització, gestió d’incidències, desenvolupament i coordinació dels centres d’interpretació,

plafons informatius i interpretatius del territori, supervisió de petits detalls (recórrer el territori amb “ulls de turista”), programa

de mobilitat sostenible (mitjans de transport), gestió d’àrees de lleure, picnic d’aparcament amb elements interpretatius i/o

informatius, etc.

• Suport a la implantació de certificacions de qualitat turística i sostenibilitat ambiental per a les empreses i per als recursos

i serveis públics.

• Preparació de projectes per presentar-se a les diferents convocatòries d’ajuts i subvencions.

36

Pla

d’ac

ció

FITxA DE PROJECTE





• Incrementar l’ocupació/activitat entre setmana i en temporades d’hivern i de primavera



InternacionalitzacióEl creixement del sector turístic de la comarca es fona-menta en la la promoció de la mateixa en els mercats internacionals més pròxims








comarca

ELABORACIó DE MATERIAL DE PROMOCIó DE LA COMARCA

37

TíTOL DEL PROJECTE

ELABORACIó DE MATERIAL DE PROMOCIó DE LA COMARCA


Comarcal


Grup de treball local i institucions implicades Grup de treball local i institucions implicades


Ens de promoció turística amb el cofinançament d’acord al caràcter de la informació, distingint entre la pública i la privada

Màxima


Actualment no hi ha materials d’informació i promoció turística de la comarca que ofereixin una visió de conjunt de la mateixa, dels seus recursos, productes i serveis. Cada ajuntament o establiment elabora i distribueix els materials pel seu compte. El resultat ofereix una imatge de dispersió i de poca coherència que no contribueix adequadament a promocionar la comarca ni a informar al visitant sobre les possibilitats turístiques de la mateixa. Per tal de promocionar la imatge turística de la comarca i oferir la informació sobre els recursos i activitats es planteja l’elaboració d’un sistema d’informació amb les següents característiques:

• De caràcter modular. A partir de la informació bàsica del conjunt de la comarca es pot composar d’acord a les necessitats i perfils de la demanda, mitjançant un format tipus, (carpeta amb fulls intercanviables que permetin una actualització permanent i econòmica)

• Es distingeixen tres nivells d’informació:1. El conjunt de la comarca i els seus valors mitjançant un mapa de localització dels recursos i una descripció dels

elements temàtics més singulars (natura, cultura, gastronomia, etc.)2. Productes turístics. Cada producte turístic es presenta separadament, amb descripció dels seus continguts i

serveis associats al mateix, d’acord a la lògica del/s possible/s itinerari/s del turista3. Serveis. Aquest apartat ha de servir per presentar l’oferta de serveis públics i privats per tipus (allotjament,

restauració, activitats, museus, etc.)

38

Pla

d’ac

ció

• El disseny dels materials tindrà en compte diferents formats, especialment paper i lloc web, per tal d’unificar la imatge i els continguts bàsics de la informació.

• Organització del web en tres nivells:1. El conjunt de la comarca i els seus valors (mapa, àmbits temàtics, etc.)2. Productes turístics (amb agenda)3. Serveis (breu descripció i enllaços)

• També s’elaborarà un audiovisual per a la seva difusió en els llocs de major afluència de la comarca i en els establiments i equipaments turístics, tant públics com privats. En una primera fase l’audiovisual es pot composar a base d’un recull de fotografies que facilitin els diferents agents locals

• Edició d’una agenda conjunta d’activitats, que inclogui també les activitats que organitzen els municipis, els cen-tres d’interès de la comarca (parc, museus, etc.) així com les empreses

• Definir un pla editorial que tingui en compte els dissenys, formats i determini quins són els continguts així com la periodificació amb què es podrà editar

• Gestió d’un arxiu d’imatges disponible per a l’edició del pla editorial i també per facilitar a operadors turístics o mitjans de comunicació i empreses de la comarca, per a les seves accions de promoció i comercialització

• Degoteig informatiu, és a dir, disposar d’una base de dades de mitjans de comunicació vinculats a l’activitat turística de fora de la comarca, a fi que periòdicament se’ls pugui enviar notícies sobre els productes turístics de la comarca, activitats, etc.

• Identificar la presència de la comarca en guies de viatges, webs promocionals, mapes i cercadors, etc. a fi d’as-segurar que la informació sigui la correcte, estigui actualitzada i en la mesura que sigui possible, ampliar-la o complementar-la

39


• Disposar de materials de difusió dels productes i serveis turístics de la comarca per a la seva distribució en els punts d’informació i establiments turístics

• Disposar de dossiers professionals per contactar amb operadors especialitzats, mitjans de comunicació i líders d’opi-nió. Explicar els valors i centres d’interès de la comarca, els productes, establiments, activitats i serveis que s’ofereixen. (Un exemple “mixt” és la publicació TOT GARROTXA)

• Disposar d’un bon banc d’imatges a l’abast de tots els prescriptors per a les accions de promoció i suport a la comer-cialització

• Tenir a l’abast informació més detallada dels recursos, adreçada a professionals i mitjans de comunicació, sobre temes com ornitologia, astronomia, geologia, etc. la forma en què es poden utilitzar (horaris, guies i experts que poden donar més informació, documentació específica, etc.)

• Oferir una visió del conjunt de la comarca i els seus valors• Presentar el conjunt dels àmbits temàtics d’atracció turística• Oferir informació actualitzada dels serveis i esdeveniments d’interès turístic

DESTINATARIS

• Públics objectiu

RESuLTATS ESPERATS

• Consolidació de la imatge turística de la comarca• Major eficàcia dels recursos publicitaris• Arribar a públics diversos per diferents canals


• Indicadors de distribució (visites en els punts d’informació, materials lliurats, visites web, etc.)

40

Pla

d’ac

ció

FITxA DE PROJECTE


Treball en xarxaLa cooperació entre tots els agents locals i la integració de l’oferta local com a base per l’articulació del sector turístic del Pallars Jussà














comarca

SISTEMA D’INFORMACIó INTERN

41

TíTOL DEL PROJECTE

SISTEMA D’INFORMACIó INTERN


Comarcal


Ens de promoció turística Grup de treball local i institucions implicades


Màxima


La informació és un factor estratègic, especialment en relació a la competitivitat del sistema i al treball en xarxa. És essen-cial que tots els agents disposin d’una base d’informació compartida que aporti coneixements alhora que transparència al sistema turístic local.

En aquest sentit es planteja la creació d’un butlletí electrònic periòdic, amb un mínim de distribució mensual.

Els principals continguts, entre altres seran:• Estat d’evolució dels projectes en curs• Indicadors turístics de la comarca• Agenda• Ajuts i subvencions• Articles d’opinió• Enllaços a documentació d’interès• Bones pràctiques, etc.

El butlletí ha de contribuir a mantenir els canals de comunicació entre els diferents agents públics i privats, de forma àgil.La redacció del butlletí recaurà en el personal professional públic de la comarca, però per a l’èxit del sistema és essencial que tots els agents adoptin una actitud proactiva, aportant aquelles informacions que puguin ser d’interès al conjunt.

42

Pla

d’ac

ció


• Compartir la informació essencial sobre la gestió de la promoció turística de la comarca entre tots els agents implicats• Facilitar la cooperació entre els agents• Fer un seguiment dels resultats de la gestió de la promoció

DESTINATARIS

• Tots els agents turístics locals, públics i privats

RESuLTATS ESPERATS

• Més transparència del sistema local• Millor base i més qualitat per a la presa de decisions• Millor coneixement entre els actors


• Indicadors de distribució

obSerVACionS

Altres accions que es podrien fer:

• Caldria pensar, també, en fer una versió del manual d’acollida per a les empreses d’allotjament i d’activitats per

tal que esdevinguin punts d’informació col·laboradors, tal com ho ha anat desplegant Turisme Garrotxa i d’altres

organitzacions turístiques.

• Si es vincula aquest projecte amb la línia de formació, es podrien incorporar accions de visites, trobades i altres

accions de benchmarking; organització de cursos i jornades, etc.

43

FITxA DE PROJECTE


Treball en xarxaLa cooperació entre tots els agents locals i la integració de l’oferta local com a base per l’articulació del sector turístic del Pallars Jussà














comarca

SuPORT A LA CREACIó DE PRODuCTE TuRíSTIC

44

Pla

d’ac

ció

TíTOL DEL PROJECTE

SuPORT A LA CREACIó DE PRODuCTE TuRíSTIC


Comarcal

ORGANISME/S RESPONSABLE/ COMISSIó DE SEGuIMNET

Ens de promoció turística Grup de treball local i institucions implicades


Màxima


El Pallars Jussà disposa d’uns recursos turístics (patrimonials, naturals, etnològics, etc.) notables, d’interès per a segments de visitants que cerquen paisatges i entorns inèdits. Disposa, així mateix, de projectes emergents en els sectors de producció i transformació agroalimentària i d’una oferta de turisme rural i d’activitats que confereixen singularitat a la comarca com a destinació turística.Al mateix temps, el creixement dels mercats de demanda vinculats al turisme de natura sota paràmetres de sostenibilitat i responsabilitat està creixent a uns índexs superiors als del turisme convencional, per la qual cosa el Pallars Jussà es troba en una posició preferent respecte a altres zones on l’activitat turística ha estat més desenvolupada.Tot i això, la comarca té una incidència poc rellevant pel que fa a l’atracció de visitants i a la presència en catàlegs i llocs web que ofereixen productes turístics adreçats a diferents mercats, si ho comparem amb zones similars del seu entorn, degut, en part, als factors identificats en la diagnosi: manca d’organització del sector turístic, de projecte global, individu-alisme del sector, etc.

El sector públic i privat de la comarca vol redreçar aquesta situació i treballar conjuntament en la creació de productes turístics que:

• Combinin un ventall ampli de recursos i de l’oferta de la comarca, responent als interessos dels potencials clients• Mantinguin el caràcter de singularitat i de sostenibilitat, la qual cosa permetrà el seu posicionament en els mercats de

major projecció futura• Estiguin adreçats a diferents públics i interessos. És a dir, que sigui possible ampliar la gamma actual de productes i de

clients, permetent superar l’estacionalitat• Siguin competitius a nivell de relació qualitat-preu i innovadors quant a la seva configuració

45

Entre les actuacions a desenvolupar es preveu:• Estudi i identificació de mercats prioritaris• Anàlisi d’ofertes i productes de característiques similars presents en els catàlegs i webs dels operadors• Identificació i contacte amb tour operadors i mitjans de comunicació• Identificació i valoració de plataformes de promoció i comercialització• Presentació en fires especialitzades• Captació i organització de viatges de premsa i professionals• Promoció en guies, revistes, webs, blogs, etc. de viatges de turisme de natura, cultura, gastronomia, etc.• Coordinació i gestió de campanyes publicitàries• Organització de jornades gastronòmiques, esdeveniments turístics, culturals i esportius• Suport a les empreses per a la creació de productes i acompanyament perquè aquests productes arribin als mercats i

als operadors


• Donar eines per a l’assoliment d’un nivell més alt de professionalització dels empresaris i del sector públic• Augmentar la diversitat de productes que s’ofereixen als visitants• Millorar la rendibilitat de les empreses i dels recursos gestionats per les entitats públiques• Consolidar la cooperació entre els agents públics i privats• Augmentar la presència de productes del Pallars Jussà –de forma individual però sovint combinades amb recursos

d’altres comarques- entre les ofertes de turisme adreçades als mercats nacional i internacional

DESTINATARIS

• Tots els agents turístics locals, públics i privats, productors agroalimentaris, gestors culturals, etc.

RESuLTATS ESPERATS

• Major presència del Pallars Jussà en les ofertes turístiques• Major adequació dels productes als requeriments dels visitants• Major implicació del sector amb les comarques properes• Major treball en xarxa entre els actors


• Productes avaluats i presentats als operadors i públic en general• Presència de productes del Pallars Jussà en mitjans de comunicació especialitzats i en les ofertes dels operadors• Nombre d’elements diversos que configuren els productes

46

Pla

d’ac

ció

PrioriTATS D’ACTuACió

El treball dut a terme en el Seminari Productiu per al Desenvolupament Turístic ha servit per

posar en comú entre els participants tot una sèrie d’aspectes directament relacionats amb la

promoció i el desenvolupament turístic de la comarca del Pallars Jussà, considerant inclosos els

productes agroalimentaris locals. A partir del treball d’anàlisi, formulació estratègica, avaluació

de recursos i elaboració de propostes d’actuació es plantegen les bases per a la planificació

de les accions amb més capacitat de produir canvis significatius que permetin avançar cap els

objectius proposats.

Es tracta de dur a terme tot un seguit d’actuacions clau per al desenvolupament turístic, centrant-

se en els aspectes crítics que fins ara han frenat l’emergència del sector a la comarca, sobre

la base de considerar que l’èxit de les mateixes depenen en gran part del protagonisme que

assumeixin els actors locals, els lideratges que s’estableixin i la forma com aquests s’organitzin

a l’entorn d’un projecte comú.

Com a conseqüència de la diagnosi elaborada en el Seminari, els aspectes més determinants

en els quals és necessari centrar-se, per ordre de prioritat, són els següents:

• La manca d’organització, sistemàtica de treball conjunt a nivell de comarca i coordinació

del sector, unit a l’individualisme que dificulta la cooperació a nivell públic, privat i públic-

privat.

• La manca de lideratges capaços d’aglutinar els actors públics i privats a nivell de la

comarca, facilitant a la vegada el diàleg i el treball conjunt entre ambdós sectors.

• L’existència d’un patrimoni local molt important, i pràcticament, inèdit en l’elació al

desenvolupament del turisme.

• L’oferta actual, escassa i molt afectada per l’estacionalitat.

Tot i considerant que hi ha altres factors que influeixen en el desenvolupament turístic, el Pla

d’acció inicial ha de centrar-se en els que tenen més potencial per a produir canvis positius,

trencant aquelles dinàmiques negatives que hagin pogut existir fins ara.

47

Aquest document constitueix una guia d’actuació per a la creació dels passos necessaris a

donar que han de permetre l’establiment de les condicions necessàries per a desenvolupar el

turisme a la comarca del Pallars Jussà. D’acord a les actuacions de caràcter transversal i de

les indicacions per a la creació de productes, que es deriven de l’avaluació dels recursos locals

feta al llarg del Seminari, i que es descriuen en els capítols anteriors, el Pla d’acció a curt i mig

termini es planteja amb els continguts i ordre de prioritat següent:

1. Crear un grup de treball format pels assistents al seminari amb els objectius fonamentals de:

a. Enfortir les relacions entre els diferents agents, públics i privats, i ampliar les adhesions de col·laboració amb el grup.

b. Coordinar les actuacions dels diferents agents, especialment els públics.

c. Servir d’espai de trobada del sector privat.

d. Definir, difondre i assumir un model de desenvolupament turístic per a la comarca a partir del treball desenvolupat en el Seminari.

e. Crear les bases per a la consolidació d’un ens de promoció i gestió del turisme de la comarca amb participació pública-privada.

2. Nomenar una persona professional del turisme per a les funcions principals, en relació al

grup de treball, de:

a. Dinamització.

b. Ampliació del grup.

c. Informació i difusió interna.

d. Relacions amb els agents locals en coordinació amb les oficines de turisme locals.

e. Gestió de l’agenda turística.

f. Elaboració de propostes i gestió de projectes.

g. Creació de productes i recerca de mercats.

48

Pla

d’ac

ció

3. Creació i difusió del butlletí intern periòdic com element de comunicació entre els agents

turístics públics i privats de la comarca.

4. Creació de material bàsic d’informació turística comarcal, amb format modular que

permeti la seva ampliació a mesura que es creïn nous productes turístics.

5. Creació de nous productes turístics a partir del treball amb les Fitxes de valorització dels

recursos turístics i seguint les recomanacions que contenen.

6. Comercialització dels productes turístics creats, inicialment a partir del contacte amb els

operadors analitzats durant el Seminari.

7. Difusió de les activitats turístiques a nivell ciutadà com a mesura per millorar la integració

social del mateix, a través dels mitjans de comunicació i de la celebració d’alguns actes amb

participació ciutadana, o de la presència del sector turístic en alguns actes populars que

actualment se celebren a la comarca.

VAloriTzACió DelS reCurSoS TuríSTiCS

Una de les línies que es va treballar en el Seminari Productiu per al Desenvolupament Turístic

és la identificació i valorització dels principals recursos turístics de la comarca del Pallars Jussà,

que poden actuar com a “icones” del territori per a l’atracció de visitants.

Els principals recursos –identificació que s’ha consensuat amb els assistents al Seminari- són els

següents:

• Vall Fosca i Parc Nacional d’Aigües Tortes

i Estany de de Sant Maurici

• Congost de Mont-rebei

• Montsec

• Tren dels Llacs

• Raiers (Diada/Museus)

Con

gost

del

Mon

trebe

i

49

• Ruta dels Dinosaures / Museu d’Isona i Conca

Dellà

• Castells de Frontera

• C.I. Botigues de Salàs

• Reserva Nacional de Caça de Boumort

• Embassaments (Terradets i Sant Antoni)

• La Terreta

• Centre d’Observació de l’Univers (COU)

A més dels recursos transversals:

• Gastronomia

• Producció agroalimentària

Cada un d’ells té un poder d’atracció per si mateix,

però el principal avantatge competitiu resulta de la

seva combinació, entre ells i a partir de la connectivitat

amb recursos destacats d’altres comarques. Bona

prova d’aquesta afirmació la tenim en alguns dels

productes que els assistents al Seminari han presentat,

entre els quals citarem:

• El Cinquè Llac, promogut per diversos

allotjaments de la zona i que proposa una ruta

de senderisme de 5 dies pels dos Pallars.

• Pallars Nostàlgic, comercialitzat per l’agència

de viatges local Pirineus Emoció, que es pot

adaptar a un format de cap de setmana o

Botig

ues

de S

alàs

Volto

rada

a la

ser

ra d

e Bo

umor

tEm

bass

amen

t de

Sant

Ant

oni

50

Pla

d’ac

ció

de diversos dies. La ruta vol que els visitants

“experimentin” formes de vida i activitats

pròpies de la zona que han desaparegut

o s’han transformat: raiers, mines de sal,

destil·leries, comerç tradicional, activitat

ramadera, etc.

• Ruta de BTT promoguda per l’Hotel Terradets.

• Vacances actives per a experts, debutants i

també per a famílies a Terradets, que promou

l’empresa Grimpada.

• Propostes d’excursions de dia que promociona

el Refugi de Tremp.

Així com també altres propostes que combinen

diverses zones, presents en productes comercialitzats

per diversos operadors estatals i europeus o

promoguts per les pròpies institucions del país:

• Senderisme pel Parc Nacional (comarques del

Pallars Jussà, Pallars Sobirà i Alta Ribagorça).

• Ruta del Pirineu Comtal, que travessa bona part

del territori català amb una de les etapes en els

Castells de Frontera.

• Descoberta dels Parcs del Pirineu, rutes que

combinen amb zones de l’Alt Pirineu i del Parc

Natural del Cadí-Moixerò.

• Rutes específiques per a interessats a l’observació

La T

erre

taC

entre

d’O

bser

vaci

ó de

l’Un

iver

sEs

cude

lla p

alla

resa

51

ornitològica, de la geologia, etc. que sovint

combinen espais més extensos als de la comarca.

• Turisme actiu per a grups i famílies amb un interès

centrat en la zona de Llavorsí i Sort, però que

incorpora altres activitats complementàries

(senderisme, BTT, observació astronòmica, etc.).

En bona part d’aquests productes, els components

de gastronomia i de producció agroalimentària

tot i que són presents, podrien incrementar la

seva notorietat mitjançant visites a productors,

tast de productes, presentació en museus i centres

d’interès així com en els allotjaments, recomanació

de compres, etc.

Es tracta de posicionar la comarca a través de fer

una presentació conjunta de tots els seus valors, en

la qual els recursos esmentats seran els elements

més rellevants.

Les actuacions a fer s’haurien d’adreçar, per tant,

a la identificació de mercats prioritaris i cercar

mecanismes per incidir en cada un d’ells per la via

més apropiada, que pot ser a través d’intermediaris

(operadors) o adreçant-se a líders d’opinió i als

consumidors finals (plataformes on-line, mitjans de

comunicació).

Pata

tes

pana

dera

Mus

eu d

’Ison

a i C

onca

Del

là

52

Pla

d’ac

ció

En tots els casos serà necessari disposar dels

instruments necessaris per a la presentació

de l’estratègia, com són el lloc web adaptat

als diferents segments de mercat, dossiers

professionals, agenda conjunta d’activitats

d’interès per als visitants, etc.

A partir de les Fitxes de valorització dels recursos

turístics, que es troben en l’annex, s’hauran de

concretar les accions en relació als recursos i

productes prioritaris sobre els quals es vol actuar.

Església románica de SANT ESTEVE D’ABELLA DE LA CONCA (segle XI-XII)

53

Ann

ex

Fitxes de valorització dels recursos turístics:• La Vall Fosca i el Parc Nacional

• Montsec, Montrebei, Centre d’Observació de l’Univers i La Terreta

• Terradets, territori en custòdia

• Diada i Museu dels Raiers

• El Tren dels Llacs

• Ruta dels dinosaures i Museu d’Isona i Conca Dellà

• Salàs de Pallars, amb el Museu i el Centre d’Interpretació de l’Antic Comerç

• Llacs i rius

• Castells de Frontera i Esglésies Romàniques

55

lA VAll FoSCA i el PArC nACionAl

Identificació: La Vall Fosca i el Parc NacionalTipus de recurs: Natura

Nivell d’afluència Nivell d´ús Singularitat

Valor turístic

Actual Potencial

B M A 0 1 2 3 4 5 0 1 2 3 4 5 0 1 2 3 4 5 0 1 2 3 4 5

X X X X X

Activitats existents actualment

Telefèric Sallente-Estany Gento. Capacitat 58 persones

(21.266 visitants juliol-agost-setembre 2010)

Funciona només 3 mesos l’any. Gestionat pel Patronat Municipal de Turisme de la Vall Fosca. Hi ha una reivindicació de més freqüència

Visites guiades amb guies del Parc Nacional d’Aigüestortes i Estany de Sant Maurici (juliol, agost i setembre)

La visita es concerta des de l’oficina del Parc a l’Estany Gento

Museu Hidroelèctric de Capdella-Patronat Municipal de Turisme de la Vall Fosca: visites guiades, programa especial de tallers per escoles

Carros de foc (empresa privada): Parc Nacional d’Aigüestortes i Estany de Sant Maurici

Pedals de foc (empresa privada). Àrea perifèrica del Parc Nacional d’Aigüestortes i Estany de Sant Maurici

Caça major: caça de l’isard a la zona perifèrica del Parc Nacional (Societat de Caça i Pesca El Flamisell)

Pesca: zona perifèrica del Parc Nacional (Societat de Caça i Pesca El Flamisell)

Immersions als llacs de la zona perifèrica del Parc Nacional (Busseing Pallars)

Itinerari “El 5è llac” (Es posarà en funcionament l’any 2011)

Esdeveniments: Fira ramadera de la Pobleta de Bellveí-Vall Fosca (mostra i subhasta de vaques/vedells/toros de raça bruna dels Pirineus i d’ovella xisqueta)

Open Vall Fosca: Cursa bianual mixta travessa amb esquís/alpinisme en la qual hi participen més de 300 persones

56

Ann

ex

Activitats a desenvolupar

Senderisme:

Itineraris temàtics guiats a la zona dels llacs i pels senders del municipi:• Natura (herbes remeieres, elaboració de productes com sabó, olis, etc. a partir de les plantes)• Geologia (aprofitar el mirador amb museografia sobre les mines d’urani al mirador de Castell)• Esglésies i ermites• Paisatges-miradors: actualment n’hi ha 5 (Beranui, Castell-estaó, Oveix, Mare de Déu de Fa i Capdella)• Història hidroelèctrica• La ruta de la Sal

Promoure el reconeixement de la Vall Fosca com a tercera Porta del Parc Nacional

Promoure el servei de bus del Parc Nacional d’Aigüestortes i Estany de Sant Maurici a la Vall Fosca

Ecoturisme: observació de la fauna (ocells, mamífers, papallones, etc.), observació de la flora (avetosa, boscos vells, etc.)

Turisme actiu: barranquisme, esquí nòrdic, raquetes

Ampliació del conjunt museogràfic de la Central de Capdella (recuperació d’espais del campament, com ara oficina de correus, un habitatge, etc.)

Ruta gastronòmica: creació d’un menú de la Vall Fosca

Educació ambiental

Centre BTT

Elements que ho han de caracteritzar

Producte tangible i utilitats simbòliques, funcionals i vivencials:• La natura i l’aigua: zona lacustre perifèrica del Parc Nacional, centrals hidroelèctriques, neu, etc.• La ramaderia i la gastronomia: la raça autòctona (vaca bruna dels Pirineus) i els productes que se’n deriven

i s’usen en la gastronomia (carn ecològica)• Patrimoni cultural i etnològic: història de l’electricitat, ramaderia, romànic

57

Capacitat receptiva i relació amb la demanda

3 hotels (aproximadament 60 habitacions)

1 aparthotel (18 places)

12 allotjaments rurals (aproximadament 100 places)

1 alberg (60 places)

1 refugi (23 places)

1 càmping (60 parcel·les i 6 bungalows)

Refugi de Colomina (40 places)

Al municipi de Senterada:

1 hotel (13 places)

4 allotjaments rurals (aproximadament 40 places)

1 càmping (54/70 places)

Identificació de les necessitats i de les accions a dur a terme per a la seva posada en funcionament

Reconeixement de La Vall Fosca com a tercera entrada oficial del Parc Nacional

Senyalització de senders (prevista per l’estiu de l’any 2011)

Empreses que organitzin els guiatges i les activitats (barranquisme, raquetes, esquí nòrdic, guiatges, etc.)

Promoció

Transport públic que enllaci La Vall Fosca amb la Pobla de Segur o altres municipis

Valorització dels atractius Infraestructures, equipaments i serveis Organització

Molt elevatCal adequar l’accessibilitat a les persones amb mobilitat reduïda

Millora del transport públic d’ús turístic/comercialMillorable

58

Ann

ex

obSerVACionS

La Vall Fosca, pels seus valors intrínsecs i com a porta d’entrada des del Pallars Jussà al Parc Nacional

és un recurs d’una singularitat extrema, amb un potencial molt elevat, però amb un nivell d’afluència

i d’ús molt per sota de les seves possibilitats, segons la valoració dels participants al Seminari.

Tot i això trobem un nombre important d’activitats que ja s’estan desenvolupant i que es detallen

a l’apartat 2 de la fitxa, tant en el propi parc com a la zona perifèrica: telefèric, visites guiades

pel Parc Nacional, Museu Hidroelèctric de Capdella, esdeveniments festius i esportius, itineraris

de senderisme i BTT, caça i pesca, immersions en llacs, etc.

Com es pot veure a l’apartat 3 de la fitxa (activitats a desenvolupar), els participants al Seminari

han anat identificant moltes altres propostes vinculades al senderisme, a la descoberta del

territori, a la gastronomia, etc. totes elles viables utilitzant els recursos i les empreses ja existents.

La capacitat receptiva per donar suport a aquestes activitats és suficient a la zona tal i com

es pot observar a l’apartat 5 de la mateixa fitxa, a més de comptar amb una major capacitat

d’allotjament en les zones properes. De fet, els assistents han mostrat que en la informació

que l’Hotel Terradets o l’Alberg de Tremp, dins el mateix Pallars Jussà, ofereixen als seus clients,

s’inclouen propostes a la Vall Fosca.

No podem oblidar així mateix, la proximitat a l’oferta d’allotjament del Pallars Sobirà i de les

comarques veïnes. En aquest sentit doncs, la identificació de les necessitats que han fet els

assistents al Seminari per potenciar aquest recurs, que completem amb algunes observacions, són:

1. “Parc Nacional” representa una marca de qualitat associada a paisatges i recursos d’alt

interès, reconeguda a tots els mercats turístics. Aquests espais són els més apreciats per la

demanda d’ecoturisme i de turisme de natura però també com a destí dels viatges i circuits de

descoberta del territori.

59

Els exemples i les xifres són determinants: 61 milions de visitants a 13 parcs nacionals anglesos,

36 milions de visites a espais naturals a l’estat espanyol, etc. malgrat que el Parc Nacional d’Ai-

güestortes-Estany de Sant Maurici és un dels menys visitats, segons dades d’EUROPARC Espanya.

En el Seminari s’ha analitzat, així mateix, la incidència que tenen els espais protegits en la

programació de productes de senderisme i cicloturisme, per part dels operadors de referència

europeus. La importància però, no prové tan sols de la capacitat d’atreure visitants sinó de

combinar aquesta atractivitat amb mesures de protecció de l’entorn, d’impuls a l’economia lo-

cal, de sostenibilitat i de millora de la qualitat de vida dels habitants dins el parc i al seu entorn.

En aquesta línia, caldria que totes les iniciatives que s’impulsin des del parc vinculades a la

promoció del turisme sostenible (CETS - Carta Europea del Turisme Sostenible, etc.) comptin

amb la participació de les empreses i institucions turístiques de la Vall Fosca.

Hem explicat aquestes oportunitats durant el Seminari i la informació -com ara les actu-

acions que en aquest sentit s’estan fent des de diversos parcs europeus- es pot trobar en

la documentació que s’ha adjuntat a l’informe final, en concret en document “Pallars Espais

Naturals_marca Parc”.

S’ha preparat, també per al Seminari, una anàlisi exhaustiva dels productes que ofereixen en

el Pallars i altres zones del Pirineu, 148 operadors turístics d’Espanya, França i Regne Unit, a

través de les seves webs. Aquesta informació s’ha completat amb l’anàlisi de 108 catàlegs en

paper de França i Regne Unit durant la temporada 2008-2009.

2. El rol de la Vall Fosca com a porta d’entrada al Parc Nacional requereix per tant, d’un fort

impuls a nivell comunicatiu i promocional per part dels organismes i empreses més properes,

però també de l’entorn. És a dir, significa un factor d’atracció no només per als establiments

de la Vall Fosca sinó per a tots els del Pallars Jussà i de les comarques veïnes.

3. El Punt d’informació del parc, com a centre d’interpretació, té una funció determinant per

garantir que els visitants coneguin i aprofitin tots els recursos naturals i turístics que s’ofereixen.

En aquest sentit, seria important poder disposar com a mínim, d’un punt d’informació a peu de

carretera, molt accessible i atractiu per a tot tipus de visitants.

60

Ann

ex

4. En la mesura que sigui possible, s’hauria de treballar per aconseguir que aquest punt d’infor-

mació (actual o futur) fos l’inici/arribada dels itineraris, visites guiades i activitats que orga-

nitzin els organismes públics però també les empreses privades. Fomentar l’allargament de la

visita, les possibilitats de conèixer altres recursos i alhora, la prestació de serveis bàsics seran

gratificants per als visitants i poden representar una oportunitat afegida per a les empreses

que organitzen activitats a la zona. S’ha posat l’exemple de l’Oficina de Turisme de Llançà,

amb una part dedicada a centre d’interpretació de la regió, molt adreçada als senderistes, i

situada en la cruïlla del GR-11 i el GR-92. Ha esdevingut per tant, cita obligada per tothom

que recorre aquests senders i/o que fa activitats de dia a partir del municipi.

5. Un dels elements singulars de l’accés al parc per la Vall Fosca és sens dubte, el telefèric. Tanma-

teix, és un recurs poc reconegut i d’altra banda, el seu funcionament limitat a hores i dies deter-

minats, restringeix les possibilitats d’integrar-lo en la confecció de productes i rutes per la zona.

Cas que es puguin superar aquestes limitacions, el treball a fer consistiria en analitzar la pro-

gramació actual de visites a la Vall Fosca i també a altres zones del Parc, per donar opcions

d’itineraris que comencin o acabin en aquest punt.

Una acció important seria la d’analitzar la informació que hi ha publicada en guies del Piri-

neu, catàlegs turístics, guies de viatge i navegadors, planes web, programes dels operadors

turístics, etc. per tal de fer arribar als responsables, informació sobre la singularitat i interès

del telefèric i de la Vall Fosca, com a porta d’entrada al Parc Nacional.

6. Les activitats vinculades al senderisme i trekking són les més habituals i les que més practicants

atreuen en els entorns de muntanya. En aquest àmbit, la zona disposa d’una oferta extensa de

rutes guiades i també de senders marcats, que amb el suport de mapes i tracks, es poden fer

de forma individual. Tot i això, és important que des del territori es recolzin totes les actuacions

que tendeixin a ampliar la gamma de productes, per tal d’augmentar l’interès de tot tipus de

públics, de fomentar la fidelitat dels visitants i de fer més rellevant el pes específic de la zona

en productes combinats amb altres destinacions. Tal com es descriu en els punts 2 i 3 de la

fitxa, es compta amb molts recursos i equipaments per a l’elaboració de rutes que els integrin.

61

En aquest camp per tant, és important apostar i promoure el projecte de Camins Vius, a la

zona perifèrica que compta amb el suport del Parc Nacional, com una altra oportunitat per

al territori.

Així mateix, les iniciatives d’empreses de la zona, com ara la Ruta del Cinquè Llac o les impulsa-

des per altres organismes interns o externs com ara la Ruta de la Sal, s’han d’incloure en totes

les accions de promoció i comunicació que es facin des del territori.

No podem oblidar però, que els visitants sovint no reconeixen els límits de les comarques ni de

les regions i per tant, es fa imprescindible el treball conjunt amb els territoris propers per tal de

sumar esforços i augmentar la visibilitat com a destinació important de senderisme.

7. Quan parlem de cicloturisme i especialment de BTT, l’oferta existent és també variada i

important. Un dels productes més reconeguts arreu és segurament el “Pedals de Foc”, que

juntament amb el “Carros de Foc” pel que fa a senderisme, atrau cada any un gran nombre

de visitants.

Les observacions indicades per al senderisme són sovint les mateixes quan parlem de ciclotu-

risme: augmentar la gamma de productes, incidir en la sostenibilitat com equivalent a qualitat,

cooperació amb territoris propers, suport a les iniciatives públiques i privades, etc.

En altres fitxes, els assistents al Seminari han presentat projectes de rutes de BTT molt interes-

sants per la zona del Montsec.

8. La diferenciació entre les activitats que es realitzen arreu i les que es promouen en un entorn

de qualitat que ha merescut el reconeixement com a Parc Nacional, s’ha de fer molt evident

en totes les accions de màrqueting, entenent el màrqueting des de la pròpia configuració del

producte fins a les accions de comunicació i promoció, als canals de distribució o a les actu-

acions a realitzar un cop el visitant ha tornat al seu lloc d’origen i es converteix en el millor

promotor de la zona visitada.

62

Ann

ex

Per tant, els productes que s’ofereixin al Parc i al seu entorn han de ser sostenibles sota els

tres paràmetres: natural, social i econòmicament, a més de ser rendibles econòmicament. Les

empreses i organismes que els impulsen han de tenir en compte la seva responsabilitat social

vers l’entorn, assegurant que es beneficia la comunitat local i es millora la qualitat de vida

dels habitants (per exemple, promocionant l’ocupació dels residents, garantint condicions de

treball adequades, etc.).

Com s’ha explicat abastament en el Seminari i s’ha adjuntat documentació annexa (Guia on-

line de l’organisme Visit England, power points Pallars Comunicació i Pallars Desenvolupament

Local), les oportunitats per als territoris com el Pallars jussà passen per donar resposta a la

demanda creixent de visitants que cerquen autenticitat, entorns naturals i qualitat durant les

seves vacances i/o com a forma de vida.

Aquesta mateixa reflexió és adient per a la resta de recursos que s’analitzen a continuació:

Montsec, Tren dels Llacs, etc.

9. La zona compta amb altres recursos que de forma individual o complementaris a les acti-

vitats de senderisme, BTT, etc. fan que augmenti l’atractivitat global. Pensem en el patrimoni

arquitectònic, en la producció d’energia, en les formes de vida i activitats tradicionals, en la

gastronomia, en les festes, etc. Una de les oportunitats pensem que rau en el concepte de

“vacances actives per a famílies” que tractem específicament a la fitxa del Montsec.

Es per això que com s’ha esmentat anteriorment, es fa necessària una coordinació i treball en

comú per establir complicitats que permetin un major valor afegit als productes turístics. També

aconseguir una major distribució de les visites al llarg de tot l’any i entre setmana.

63

MonTSeC, MonTrebei, CenTre D’obSerVACió De l’uniVerS i lA TerreTA

Identificació: Montsec, Montrebei, Centre d’Observació de l’Univers i La Terreta

Tipus de recurs: Natura

Nivell d’afluència Nivell d´ús SingularitatValor turístic

Actual Potencial

B M A 0 1 2 3 4 5 0 1 2 3 4 5 0 1 2 3 4 5 0 1 2 3 4 5X X X X X


Senderisme, astronomia, observació d’ocell, BTT, etc.


Totes les possibles activitats relacionades amb la natura


Paisatge, geologia, etc.


Molt elevada


Es tracta d’un territori molt ampli i amb molta diversitat de productes actuals i que es poden desenvolupar:• Pel que fa a la geologia com a producte turístic, entre les actuacions hi hauria les d’analitzar mercats i produc-

tes especialitzats per tal de veure les oportunitats• Centre d’Observació de l’Univers: tenir-lo present com equipament de referència per diversos productes, com

un element específic i també, complementari a productes de vacances actives• Per a productes com espeleologia, escalada, via ferrata, s’haurien de tenir en compte la configuració dels pro-

ductes i els operadores turístics que hi ha a la Sierra de Guara• Importància del projecte públic-privat de ruta de BTT, amb un cost d’entre 20.000 i 40.000 €. El suport ve del

Consell Comarcal, el Consorci del Montsec i diverses empreses• En el catàleg de productes principals hi hauria: Rutes BTT, Ruta El Cinquè Llac, Pallars Nostàlgic, Ruta dels Cas-

tells de Frontera


Alta Suficients Poca, hi ha moltes activitats a desenvolupar i a promocionar

64

Ann

ex

obSerVACionS

En conjunt, els assistents al Seminari creuen que l’afluència a Montsec-Montrebei i la seva

singularitat és elevada i el potencial com a recurs turístic, molt important.

En primer lloc cal parlar d’un territori molt ampli, amb molta diversitat de productes tant els que

ja s’hi troben actualment com els que s’hi poden desenvolupar en el futur, alguns d’ells en fase

d’elaboració molt avançada. Arran de la major informació sobre Terradets–Territori en custòdia,

s’ha creat una fitxa individual amb les dades d’aquest recurs.

Entre els elements característics destaquen el paisatge, les formacions geològiques i l’ornitologia

i l’observació del cel.

En el Seminari s’han comentat alguns aspectes vinculats a aquesta zona que ampliem amb

altra informació i observacions:

1. Productes turístics vinculats a la geologia. Es tracta sens dubte d’un indret molt atractiu per

a un segment de mercat molt especialitzat, del qual s’haurien de cercar productes en ope-

radors d’ecoturisme, a més de les visites que es poden organitzar des d’Universitats, centres

de recerca, etc. Una anàlisi ràpida d’alguns d’aquests operadors no ens han donat resultats

evidents que es programin itineraris específics de diversos dies, basats exclusivament en la

geologia. En tots els casos, algunes formacions geològiques espectaculars (per exemple,

de la Sierra de Guara) són utilitzats en les fotos de presentació de productes d’observació

d’ocells, de senderisme, etc.

2. Tot i això, mitjançant uns recursos interpretatius adequats a visitants no iniciats en el co-

neixement de la geologia, l’espectacularitat dels paisatges i els perfils singulars fan que

representi un atractiu addicional per a practicants d’altres activitats, com ara senderisme,

BTT, descoberta, etc. com acabem d’esmentar en analitzar els productes dels operadors

d’ecoturisme.

65

3. Una altra activitat destacada és l’observació d’ocells, principalment a la zona de la Terre-

ta. Es compta amb un Casal dels Voltors i l’atractiu de la zona es fa palès si tenim en compte

que Tremp ha estat la seu del 20è Congrés Espanyol d’Ornitologia, el mes de desembre

del 2010. En aquesta línia caldria establir acords estables de cooperació amb organitza-

cions com SEO-Birdlife i mantenir contactes a través de la tramesa de notícies, invitació a

fotògrafs i periodistes, etc. d’organitzacions de referència com és la Royal Society for the

Protection of Birds (RSPB). No es pot oblidar l’interès que desperta l’observació de papa-

llones, un element que s’ha tingut en compte en el disseny d’un itinerari de descoberta al

costat de l’Hotel Terradets.

4. En l’àmbit més esportiu, la morfologia del territori la fa molt apropiada per a activitats com

l’espeleologia, l’escalada, via ferrata, etc. i en aquests productes disposem d’una zona

propera, la Sierra de Guara, que ha esdevingut un dels destins presents en la major part

de la programació dels operadors europeus de vacances actives, sobretot de França. Per

tant, pensem que per a la configuració de productes a la zona, s’haurien de tenir molt en

compte els productes que allà es comercialitzen, a més d’establir lligams per tal de fomentar

les visites creuades entre els dos espais.

5. El caràcter d’espai natural protegit, gestionat com a territori en custòdia en algunes zones

per entitats privades (Montrebei, per la Fundació Caixa Catalunya o més recentment, Con-

gost de Terradets, promogut per l’Estació Biològica del Pallars Jussà i l’empresa Grimpada),

fa que tal com s’ha esmentat en el cas de la Vall Fosca, augmenti la reputació i la valoració

que en fan els visitants. Es fa imprescindible per tant, ser molt curosos en la confecció i co-

municació dels productes que es comercialitzen, tal com ja s’està fent per exemple, des de

l’Hotel Terradets i de l’empresa Grimpada com han explicat els seus representants durant

en el Seminari.

66

Ann

ex

6. A la zona hi ha un projecte important per crear una ruta de BTT a partir de la coopera-

ció públic-privat entre el Consell Comarcal, el Consorci del Montsec i diverses empreses.

Aquesta ruta complementaria les ja existents a nivell local i tal com han mostrat els seus

promotors, pot significar un impuls important per a l’activitat turística de la zona.

7. Durant el Seminari s’han posat de relleu alguns dels múltiples productes que ja es comerci-

alitzen o estan en projecte, a la zona. Serien a més de les rutes de BTT, la Ruta del Cinquè

Llac, que ja hem esmentat també en la fitxa de la Vall Fosca, el programa Pallars Nostàlgic

de l’agència de viatges local Pirineu Emoció, la Ruta dels Castells de Frontera o la creació

de la xarxa d’itineraris interpretatius d’ús públic al Brugal, en el territori en custòdia del

Congost de Terradets.

Con

gost

de

Terr

adet

s

67

8. Una de les oportunitats per a la zona i en general, per tot el Pallars Jussà és posicionar-se

en el mercat amb productes de vacances actives per a famílies. En el mercat britànic

principalment sota el concepte de Family Active Holidays, però també a la resta de països

europeus, trobem operadors que específicament o com a complement a altres productes de

senderisme i cicloturisme, ofereixen productes sota aquest “epígraf”. Creiem que és impor-

tant conèixer més a fons les particularitats d’aquest segment de demanda i confeccionar i

promocionar productes que els siguin adreçats específicament. En aquest sentit, durant el

Seminari es van presentar alguns d’aquests operadors i es va penjar en el blog l’estructura

d’un d’aquests productes de l’agència anglesa Pura Aventura, per tal que els assistents el

poguessin tenir al seu abast, per a la confecció de productes.

Un altre segment important i molt proper, són els productes adreçats a grups de joves. En

tots dos casos, el fet que les vacances escolars d’alguns d’aquests països i per tant de les

seves famílies, estiguin particularment centrats en el mes de juliol i que es disposi d’altres

setmanes de vacances durant el curs, poden ajudar a millorar el nivell d’ocupació dels

establiments de la zona.

9. En conjunt per tant, es creu que faria falta un organisme de gestió de l’espai i es recomana

treballar conjuntament sector privat i sector públic per superar algunes de les dificultats

amb què compta actualment la zona per a l’atracció de visitants, donar suport als projectes

ja existents i impulsar les activitats d’educació ambiental i de comunicació –tant internes,

dins el propi Pallars Jussà- com externes, per fer una major difusió de les oportunitats.

10. La interrelació de part d’aquest territori amb el recorregut del Tren dels Llacs, permet així

mateix incidir en programes que fomentin la visita a partir de desplaçaments per aquest

mitjà, tal com explicarem més abastament en la fitxa d’aquest recurs.

11. Els assistents al Seminari han reclamat un major nivell d’organització de tots els actors

implicats, per afavorir el desenvolupament de noves activitats i per promocionar-les.

68

Ann

ex

TerrADeTS, TerriTori en CuSTòDiA

Identificació: Terradets, territori en custòdia

Tipus de recurs: Natura


Actual Potencial

B M A 0 1 2 3 4 5 0 1 2 3 4 5 0 1 2 3 4 5 0 1 2 3 4 5X X X X X


Piragüisme aigües tranquil·les, senderisme (tots els nivells), tir amb arc, hípica, educació ambiental, espeleologia (tots els nivells), caça i pesca, BTT, turisme gastronòmic, escalada, esquí nàutic


Piragüisme aigües tranquil·les (en curs), senderisme (tots els nivells) (en curs), tir amb arc (en curs), hípica, educació am-biental (en curs), espeleologia (tots els nivells) (en curs), caça i pesca, BTT (Punt BTT), turisme gastronòmic, Ruta del Vi, escalada (vies ferrades)


Aigua, natura, castells, custodia del territori, ecoturisme, senderisme, geologia, escalada (vies ferrades), gastronomia, enologia


El serveis turístics més propers ens donen una capacitat de rebre clients molt òptima i de diferents estils i nivells (cases de pagès, càmping, albergs, hotels)

Actualment la demanda hi és, però a petita escala, ja que són pocs els coneixedors de la zona


Promoció conjunta (campanya de publicitat)

Identificació com a punt turístic

Senyalització a la C-13 d’identificació i informació turística

Edició d’un tríptic mapa amb totes les possibilitats d’activitats de la zona

69

obSerVACionS

L’avaluació del recurs Terradets territori en custòdia, es va poder fer en profunditat pels assistents, degut a la implicació

d’alguns dels seus promotors en el Seminari, en concret l’Hotel Terradets i l’empresa Grimpada.

Posteriorment, hem tingut a mans el primer número del butlletí electrònic de l’Estació Biològica del Pallars Jussà,

anomenat Cinclus i que amplia alguna informació sobre les activitats a la zona.

Els assistents han valorat com a nivell mitjà, el nivell d’afluència i d’ús, així com el valor turístic de l’espai i en canvi com

a molt important, la seva singularitat i el potencial.

En els apartats 2 i 3 de la fitxa, es pot veure el gran nombre d’activitats que es porten a terme i les possibilitats

d’augmentar la seva gamma.

Valorització dels atractius Infraestructures, equipaments i serveis

Nosaltres li donem un 10

Serveis (1Km. a la rodona):• Hotel: Terradets, Rectoria• Cases rural: Cotet, Roca, Perdiu, Soldat, Vila• Camping: Zodiac• Alberg: Castell de Mur, Estació Cellers - Llimiana

Transports:• Privat: a peu de la C-13• Ferrocarril : estació Cellers-Llimiana, línia Lleida- La Pobla de

Segur, (enllaç AVE–Aeroport Lleida L’Alguaire)• Bus : Línea Lleida - Esterri

Equipaments: Castell de Mur, Castell de Guardia, Castell de Sant Gervas,

Embassament Terradets, Embassament Camarasa, Barranc de Bosc, Ermita de Sant Salvador del Bosc, Centre d’Observació de l’Univers

Empreses d’activitats:• Grimpada Aventura i Lleure, Hípica la Xàquima, H2O (esquí

nàutic), Intrèpid Paint ball

70

Ann

ex

Es valora també, positivament, la capacitat receptiva per atendre els visitants, en diferents tipus

d’allotjament. La zona està ben dotada també pel que fa a infraestructures, equipaments i serveis, com

podem veure en la relació que s’indica en l’apartat 6 de la fitxa.

1. Es tracta per tant d’un excel·lent exemple de bones pràctiques a tenir molt en compte en el desen-

volupament turístic de la comarca en conjugar d’una banda, el treball en xarxa entre allotjaments

i empreses i d’altra la implicació d’un establiment, l’Hotel Terradets, en posar en valor i donar a

conèixer els atractius de la seva zona d’influència. Hem vist itineraris de descoberta de papallones,

recomanacions per a visites des de l’hotel, la seva implicació en la creació de rutes de BTT, la par-

ticipació en el projecte de Territori en Custòdia, etc.

Creiem per tant, que aquest projecte –situat en una zona accessible a un públic molt divers- hauria

de comptar amb el màxim recolzament possible des del territori. La capacitat de l’establiment a més,

permet donar suport logístic complementari, sobretot per a grups, a altres zones del Pallars que no

compten amb suficients places per atendre aquests col·lectius.

Les activitats que duu a terme l’establiment s’emmarquen perfectament en el que s’anomena “Turis-

me Responsable” on, a més de la sostenibilitat, es tenen en compte factors com ara el suport actiu

a la millora de la qualitat de vida en el territori.

2. Un altre factor determinant és la proximitat al Tren dels Llacs que els permet participar en projectes

de mobilitat sostenible, molt ben valorats per alguns sectors de visitants cada vegada més freqüents

als països europeus. La suma d’aquests factors fa que un dels reptes de la zona sigui per tant fer-

se un lloc entre els destins que es consideren “responsables” a través d’una adequada política de

comunicació dels valors que es promouen, tant a nivell intern (als seus clients), com extern (a la resta

de la comarca i en els mercats de demanda).

3. Les observacions efectuades en altres fitxes pel que fa a les activitats de senderisme, cicloturisme,

vacances actives per a famílies, etc. i els recursos transversals de patrimoni arquitectònic, producció

d’energia, gastronomia, tradicions, etc. són de forma evident, aplicables a la Terreta.

71

DiADA i MuSeu DelS rAierS

Identificació: Diada i Museu dels RaiersTipus de recurs: cultura i tradició


Actual PotencialB M A 0 1 2 3 4 5 0 1 2 3 4 5 0 1 2 3 4 5 0 1 2 3 4 5

X X X X XActivitats existents actualment

Visites guiades al museu (prèvia petició quan no hi ha personal contractat, i amb horari extens quan si que n’hi ha)

Festa de la Diada (3-4 dies de durada amb múltiples i variades activitats) i participació a altres diades

Activitats a desenvoluparTot l’any es podrien fer activitats, sobre tot per col·legis com tallers de pintura, fotografia, construcció de rais (aquí s’avaluarien els boscos, tipus d’arbres, rius, orografia de la regió, etc.), maquetes, concursos de poesia, de contes, etc. amb les exposicions corresponents al públic en generalSeria interessant, també, que es pugessin portar a terme:

• Jornades al museu que ens descobrís i unís a altres cultures semblants• Exposicions itinerants, tant per portar material de fora com d’anar nosaltres a altres museus afins, ja que tenim mate-

rial suficient, particular i de valor històric• Baixades freqüents pel riu


Recuperació d’un estil de vida desaparegut i de tots els elements que el componienFesta d’Interès Nacional

Capacitat receptiva i relació amb la demandaRegular, i per tant millorable

Identificació de les necessitats i de les accions a dur a terme per a la seva posada en funcionamentNecessitat de recursos humans i econòmics (com sempre)Pel que fa al Museu, és sens dubte un dels atractius a tenir en compte per la seva peculiaritat i encant. Cal potenciar-lo més de cara a l’hivern, ja que està infrautilitzat en aquesta època, fent promoció i propaganda a nivell comunitari i particular en aquells casos que es requereixiSeria necessari de tenir, al menys, una persona permanentSenyalitzar degudament les vies d’accés, ha de ser una tasca prioritàriaPel que fa a la Diada, fer marketing promocional a nivell comunitari i internacional, ja que existeix la Societat Internacional de Raiers

Valorització dels atractius Infraestructures, equipaments i ser-veis Organització

Molt satisfactòria S’hauria de millorar tot en el seu conjunt, fins i tot ampliar-lo

Fan falta més mitjans per tal que arribi a ser òptima

72

Ann

ex

obSerVACionS

La fitxa d’aquest recurs ha estat elaborada des del propi Museu dels Raiers. En aquest cas, es

considera que el nivell d’ús i el valor turístic actual és baix, la singularitat mitjana, i el potencial

mitjà. Potser per les dificultats en què es troba actualment, la valoració és per tant inferior a les

que hem anat trobant a la resta de recursos.

Les activitats que es fan actualment són les visites guiades al Museu i la Festa de la Diada dels

Raiers. L’element que l’ha de caracteritzar segons els redactors de la fitxa és que es tracta d’una

Festa d’Interès Nacional que recupera en tota la seva globalitat, un estil de vida desaparegut.

La capacitat receptiva es considera regular i que s’hauria de millorar. Entrant en la identificació

de les necessitats per impulsar el recurs, aquests s’expliquen abastament i es poden resumir en

necessitats econòmiques i tècniques (personal permanent, major dotació pressupostària, etc.) i

de comunicació, senyalització i promoció tant de la Diada com del recurs en general.

Les propostes d’activitats a desenvolupar que es troben a la fitxa són molt àmplies, com per

exemple, fer baixades de raiers més freqüents pel riu i principalment, incidir en la interrelació

entre els raiers del Pallars i les tradicions similars en molts altres rius. Es menciona per exemple

que existeix una Societat Internacional de Raiers.

La participació durant el Seminari va apuntar algunes observacions que ampliem amb altra

informació:

1. Es tracta d’un recurs singular i únic en aquesta banda dels Pirineus i per tant, una de

les principals plataformes de promoció de la comarca. En l’anàlisi de les planes web de

promoció turística que es va fer per al Seminari i que es troba en el document Pallars Co-

municació, es va trobar una magnífica foto de la baixada dels Raiers com una de les més

destacades en el portal web de Turisme de Catalunya.

És important continuar treballant per identificar Pallars = Raiers, i utilitzar aquest recurs com

a plataforma per descobrir tot el territori.

73

2. La capacitat d’interrelació d’aquest recurs a diferents nivells és un aspecte a potenciar. S’ha

parlat de treballar en xarxa no només amb els centres d’interpretació i museus de la co-

marca sinó també amb altres museus etnològics i ecomuseus, com seria l’Ecomuseu d’Esterri

d’Àneu.

D’altra banda, a nivell d’altres rius espanyols i europeus la tradició de raiers compta amb

un gran nombre de museus i centres d’interpretació i amb el suport de moltes associacions.

La participació activa del Pallars en aquestes xarxes és important per dinamitzar el Museu

(exposicions itinerants, intercanvi de materials, programació conjunta, etc.), intensificar la

promoció de les activitats que s’organitzen i finalment, per posar en valor i donar a conèi-

xer la comarca en mercats més llunyans.

3. Aquesta activitat representa per a la societat local, una part important de la seva autoes-

tima i d’arrelament històric. En aquest sentit, és de destacar que com van explicar els assis-

tents al Seminari, l’associació dels Raiers ha aconseguit reunir col·lectius molt diversos com

ara Músics del Pallars, l’Associació Gastronòmica, etc. Creiem que és important treballar

per mantenir l’autenticitat de les activitats i festes que s’organitzen per tal que els residents

les continuïn sentin com pròpies i mantinguin l’interès a participar-hi. Seran l’autenticitat i

la participació local les que atorguen a la Diada dels Raiers i les activitats associades, el

seu valor com atractiu turístic “per se” i més habitualment, complementari als recursos de la

zona.

4. La capacitat que té la Diada dels Raiers per atreure visitants d’arreu s’hauria d’aprofitar

per fer una presentació conjunta del territori i incitar a la descoberta dels seus recursos

naturals, patrimonials i etnològics. Pensem que seria el moment apropiat per organitzar

fam-trips i press-trips per conèixer els atractius del Pallars/Pirineu, amb el suport d’entitats

de promoció turística com ara Turisme Lleida, Turisme de Catalunya i Turespaña, que com

hem vist, ja utilitzen la imatge dels raiers com una de les icones del país.

Entre el material que s’ha preparat per al Seminari, hi ha una relació d’operadors turís-

74

Ann

ex

tics que ja treballen al Pirineu o que ho fan en zones similars, d’Espanya, França i Regne

Unit, amb la descripció de les seves característiques i les dades de contacte. També s’ha

preparat l’anàlisi de 34 productes ofertats per operadors d’aquests mateixos països i de

Holanda, Alemanya i Dinamarca. Es disposa per tant de la base per configurar uns viatges

de familiarització que interessin a aquests agents i d’informació exhaustiva per procedir a

la invitació a participar-hi.

5. Amb motiu de la Diada dels Raiers, és interessant elaborar productes de més d’1 dia,

fins i tot d’1 o 2 setmanes, amb activitats de senderisme, descoberta, etc. que es puguin

promocionar conjuntament amb la Diada. Es tracta de programes com Pallars Nostàlgic

de l’agència Pirineu Emoció o la Ruta del Cinquè Llac, que en aquestes dates podrien pro-

mocionar-se conjuntament amb la pròpia festa, com a forma de potenciar l’allargament de

les estades i la desestacionalització.

6. Aquest recurs està íntimament vinculat a moltes activitats que s’han anat indicant en les

altres fitxes i podria ser un punt d’atracció afegit per a programes del tipus de “vacances

actives per a famílies”, que poden incloure visites al Museu, explicació de com es feien els

rais i assistència a demostracions de baixades de raiers pels locals.

75

el Tren DelS llACS

Identificació: El Tren dels LlacsTipus de recurs: Natura, paisatge, cultura i tradició



X X X X X

Activitats existents actualmentPaquets d’1 dia o cap de setmana culturals, gastronòmics, etc.L’any 2009, 3.528 places venudes, és a dir, 94% d’ocupacióL’any 2010, 4.315 places venudes, és a dir, ocupació superior al 95%

Activitats a desenvoluparBTT (plataforma de promoció del cicloturisme); Senderisme, rutes, etc.; Productes complementaris amb la resta de productes ja existents; Educació ambiental (famílies i escoles); Ruta del Vi; Centre d’Interpretació del Ferrocarril a Cellers

Elements que ho han de caracteritzarÚnic per les seves característiques a tot Espanya Producte tangible amb utilitats simbòliques, funcionals i vivencials

Capacitat receptiva i relació amb la demandaBona en relació a la demanda, encara que millorable (horaris i serveis) i en quant a llits, si són estades de més d’un dia

Infraestructures, equipaments i serveisHi ha molt a millorar (ofertes, horaris, infraestructures, etc.)Requereix de moltes millores. Entre d’altres:

• Estacions de la línia que encara no estan reformades i per tant ofereixen una mala visió del territori. La pitjor de totes és la de La Pobla de Segur

• Un cop feta l’estació de La Pobla, (tal i com estava previst), se’n podria fer un molt bon ús turístic, ja que l’Oficina de Turisme aniria ubicada allà per rebre als turistes, no sols quan arribin amb el tren sinó per carretera, ja que la variant passa per allí

• Al mateix edifici, per exemple, hi podria anar una empresa de lloguer de vehicles, ja que l’estació d’autobusos també està pre-vist que vagi allà baix, i fins i tot el Centre BTT. Des d’allà es facilitaria tot el que un turista pogués necessitar

• Poca senyalització turística durant el trajecte quant a plafons interpretatius que es puguin veure des del tren, etc.• Millors ofertes complementàries a les que ja existents (per exemple: una bona ubicació del mercat del tren amb activitats tipus,

música en directe, titelles per a nens, etc.• Millors combinacions horàries perquè el tren pogués ser no solament turístic sinó que també es pogués utilitzar per usos labo-

rals o fins i tot comercials

Valorització dels atractius Organització

Molt elevat S’hauria de millorar la coordinació

76

Ann

ex

obSerVACionS

El tren del Llacs significa per als assistents al Seminari un recurs d’una singularitat excel·lent que

no s’aprofita convenientment en l’actualitat.

S’han aportat dades de l’ocupació del anomenat “tren històric” amb 22 sortides durant l’any 2010

i una ocupació superior al 95%. Malgrat les oportunitats que representa i al fet que –es diu- és

únic per les seves característiques en tot l’estat espanyol, presenta moltes limitacions i millores a

realitzar, tal com s’explica en la fitxa preparada pels assistents. Aquesta situació requereix d’una

inversió en material, reforma de les estacions –principalment la de La Pobla- però també d’un

treball de consens pel que fa a horaris, promoció, etc.

Altres comentaris complementaris a la fitxa aportats, principalment, durant l’ última sessió del

Seminari tracten els temes següents:

1. Es tracta d’un recurs amb un gran potencial però les mancances esmentades fan molt difícil

la seva integració en els productes turístics adreçats als visitants.

2. L’ocupació del “tren històric”, amb 22 sortides l’any 2010 és excel·lent, malgrat la mala imat-

ge que representa la degradació de la línia.

3. La línia funciona també com a tren convencional. Tot i això l’actual estructura d’horaris limita

el seu ús no només turístic sinó també de mitjà de transport habitual dels residents de la zona.

En aquest sentit, és interessant tenir en compte les bones pràctiques que s’estan portant a

terme per potenciar l’”ecomobilitat” en altres regions turístiques properes. Seria el cas de les

activitats realitzades a la regió francesa del Languedoc Rosselló i molt especialment les vin-

culades al “Petit Train Jaune” a la Cerdanya, amb ofertes i paquets associats que han permès

una ocupació molt interessant al llarg de tot l’any.

4. Els productes turístics associats a mitjans de transport públic i especialment en tren, són

una demanda d’un determinat segment de població que està creixent a tot Europa. Tal com es

va presentar a les sessions del Seminari i es troba a disposició dels assistents en el document

Pallars Desenvolupament Local, hi ha diverses experiències d’operadors i destins treballant en

aquesta línia. A més de l’esmentat del Languedoc-Rosselló, es va parlar dels destins associats

77

a Alpine-Pearls, de l’associació d’operadors alemanys Forum anders reisen o del portal Green

Traveller amb un apartat específic dedicat a productes accessibles en tren.

5. La remodelació de l’estació de La Pobla és un dels factors primordials segons els assistents, ja

que permetria ubicar:

• L’Oficina de Turisme

• Algunes empreses d’activitats turístiques

• Inici d’itineraris

• Al costat hi haurà l’estació d’autobusos

6. També consideren que és important potenciar el projecte del Mercat del Tren, tot i que de

nou la remodelació d’aquesta estació és primordial. Aquest mercat –la visita del qual podria

estar integrada en bona part dels productes turístics de la zona- és una molt bona platafor-

ma per donar a conèixer i potenciar la venda dels productes agroalimentaris i artesanals

elaborats a la zona, un dels recursos transversals més importants en la descoberta del Pallars.

7. El lligam entre el tren i el BTT i cicloturisme es considera també important. Actualment està

autoritzat carregar bicicletes al tren però en un nombre limitat, la qual cosa limita la promoció

que se’n pugui fer d’aquesta activitat, combinada amb el desplaçament en tren. La solució a

aquesta limitació permetrà potenciar les rutes previstes.

Al Seminari s’han presentat exemples que potencien combinacions d’aquests tipus i fins i tot

com a forma de redistribuir els visitants en el territori posant a disposició un transportar de

ciclistes i bicicletes a punts estratègics que serien de difícil accés. És el cas de la regió de Cin-

que Terre, a Itàlia, per reduir la pressió dels visitants en les zones litorals. També és interessant

veure els exemples de promoció del cicloturisme vinculada a l’arribada en tren, que es fan a

la zona del Loira (França).

78

Ann

ex

8. Els assistents reconeixen que l’educació ambiental presenta així mateix un gran potencial. Ac-

tualment se’n fan algunes actuacions, com per exemple, des de Cellers adreçades a escoles,

però es creu que es podria desenvolupar més.

9. Uns programes d’educació ambiental atractius i variats, adreçats a “seduir” a diferents públics

i promoguts des dels establiments, organismes públics, etc. poden fer que per als visitants,

l’experiència de les vacances sigui més enriquidora. D’aquesta manera augmenta l’interès

a repetir la visita i a recomanar el destí a familiars i amics, un dels motius principals per a

l’elecció dels destins de vacances. En aquest sentit, l’itinerari de descoberta de papallones a

l’entorn de l’Hotel Terradets representa probablement un exemple de bones pràctiques.

10. Pel que fa a rutes del vi, s’informa que hi ha un nou projecte en marxa que permetrà un nou

punt d’atracció, complementari a la Ruta del Tren. En aquest sentit, serà important integrar els

cellers de la zona en el desenvolupament i promoció turística de la zona.

11. Alguns dels assistents creuen que es podrien desenvolupar actuacions vinculades al maque-

tisme de trens, ja que hi ha molts aficionats. En aquest sentit el treball a fer consistirà a veure

quines fires es fan a Europa i quines publicacions i portals són els de referència per atraure

visitants. De nou, volem incidir en la interrelació entre els productes, ja que aquest podria ser

un altre complement idoni als productes de vacances actives per a famílies, viatges escolars,

etc. als quals hem fet referència repetidament en aquesta i altres fitxes de recursos.

79

Identificació: Ruta dels dinosaures i Museu d’Isona i Conca DellàTipus de recurs: Patrimoni històric, equipament museístic i atractiu natural

Activitats a desenvoluparDescoberta del territori

• Rutes i senders del consell• Espais de Memòria del Memorial Democràtic: ruta pels Búnquers i les trinxeres de la posa i ruta per Isona (existeix

senyalització i tríptics)Visites guiades i educació ambientalParc Cretaci: Anomenem Parc Cretaci a tot el patrimoni paleontològic, històric i natural del municipi d’Isona i Conca Dellà on oferim visites guiades des del Museu:

• Paleontologia: Jaciment d’ous de dinosaure de Basturs, jaciment de petjades de Basturs i jaciment d’ossos de Bas-turs, jaciment paleontològic de la Posa, jaciment de petjades d’Orcau.

• Història: Esglésies romàniques del municipi, Castell de Llordà, Vila Closa de Figuerola d’Orcau, Muralla romana d’Aeso, Castell d’Orcau, etc

• Natura: Estanys naturals de Basturs, congost del foradot d’Abella de la Conca, etc.• Programa pedagògic del Museu de la Conca Dellà: oferta de tallers i visites didàctiques per al públic escolar.

Ambientallers, tallersaures i tallers de romans• Agroalimentació: Celler Sauvella (Orcau) i formatges Vilabella (Basturs)• BTT

Elements que ho han de caracteritzarProducte tangible i utilitats simbòliques, funcionals i vivencials

Capacitat receptiva i relació amb la demandaTenim una mitjana de 5000 visitants, i aquesta demanda la podem atendre amb el personal actual del museu (guiatges), ex-ceptuant moments molt estacionals com Setmana Santa o estiu que amb les visites fixes al Castell de Llordà, tenim tot el perso-nal ocupat. S’ha de tenir en compte, però, que fa 15 anys que el Museu funciona i llavors l’inici van haver-hi puntes de visitants de 10.000/any. En aquells moments es reforçava el servei de guies amb autònoms que ens feien de guies esporàdicament.

Identificació de les necessitats i de les accions a dur a terme per a la seva posada en funcionament• Falta infraestructura d’Allotjament. A Isona no hi ha cap tipus d’allotjament. Al municipi hi ha 4 cases de poble (2 a

Conques, 1 a Figuerola i 1 a Biscarri (menys de 30 llits) i alguns d’ells estan ocupats temporades llargues. El públic escolar es quedaria al municipi ja que molts cops fan molts Km. per venir un dia i marxar, molts cops el que fan és aprofitar el dia d’arribada o de tornada per venir a Isona, però no poden fer estades de més d’un dia. Projecte d’alberg municipal a Isona

• Renovació sala dinosaures (segona planta del Museu de la Conca Dellà): fa 14 anys que està igual i caldria una reforma. Projecte de renovació està en marxa el projecte museogràfic i museístic

• Pàgina web estàtica. Cal renovar-la• Inversió en promoció: fulletons nous, campanya de promoció a AAVV, escoles, renovació imatge del Museu, etc.• Serveis: males combinacions que enllacin el tren de Tremp amb l’Alsa que arriba a Isona, actualment no hi

lligams amb transport públic. Ha de ser amb taxi

80

Ann

ex

ruTA DelS DinoSAureS i MuSeu D’iSonA i ConCA Dellà

obSerVACionS

El recurs Ruta dels dinosaures, amb el Museu Isona i Conca Dellà ha estat àmpliament treballat

pels assistents al Seminari tal com es pot comprovar a la fitxa.

Les activitats al seu entorn són molt diverses, que s’han classificat en “Descoberta del territori”

i “Visites guiades i educació ambiental”. Com es pot observar, el potencial d’atracció és molt

elevat però es manifesten algunes limitacions importants, principalment:

• Manca d’infraestructura d’allotjament a l’entorn, molt especialment pel que fa a

cases de colònies/albergs, per rebre públic escolar que allargués l’estada a la zona.

S’informa que hi ha un projecte d’adequació d’un alberg a Isona.

• Obsolescència del projecte museogràfic i museístic, tot i que es comenta que hi ha un

projecte en curs.

• Plana web estàtica que s’hauria de renovar.

• Manca de pressupost per a tasques de promoció i comunicació.

• No accessibilitat en transport públic.

• Equip tècnic insuficient

Els responsables informen que l’afluència de visitants s’ha reduït a la meitat del que hi havia els

primers anys de funcionament: de 10.000 visitants/any a 5.000 i per tant l’objectiu prioritari

és recuperar l’afluència de visitants.

Les observacions a fer en aquest sentit ja s’apunten en el mateix apartat 5 d’identificació de

necessitats i per tant, només podem reiterar el què ja s’ha comentat en les fitxes de la resta de

recursos:

1. Treball en xarxa amb la resta de museus i centres d’interpretació, per aconseguir major

visibilitat i participar en intercanvis de bones pràctiques i de recerca de finançament. En

aquest cas, incloure els centres d’interpretació sobre temàtiques similars, com els que hi ha

81

a la zona del Maestrat (Morella, etc.) o d’altres zones de l’estat espanyol i d’Europa.

Degut als problemes de finançament que es denuncien, el treball per aconseguir atreure

inversions per renovar i millorar les instal·lacions esdevenen un dels objectius prioritaris.

2. La necessitat de recuperar l’afluència de visitants, fa convenient treballar en l’anàlisi dels

públics que visiten altres centres d’interpretació de temàtiques similars, especialment aquells

que es trobin situats en zones d’atracció turística. En aquest cas, es proposa analitzar com

s’integra la seva visita en els productes turístics de senderisme, cicloturisme, descoberta del

territori, vacances actives per famílies, etc. En el Seminari s’ha aportat informació de quins

són els operadors principals d’aquests productes arreu d’Europa i per tant, pot ser una eina

que faciliti aquesta tasca.

3. Donar suport al treball que es fa de configuració de productes turístics adreçats a dife-

rents tipus de visitants, per tal que sigui punt de visita obligat per a itineraris de senderisme,

cicloturisme, descoberta del territori, vacances actives per a famílies, etc. tal com ho ha

estat per al públic escolar.

82

Ann

ex

SAlàS De PAllArS, AMb el MuSeu i el CenTre D’inTerPreTACió De l’AnTiC CoMerç

Identificació: Salàs de Pallars, amb el Museu i el Centre d’Interpretació de l’Antic ComerçTipus de recurs: Patrimoni històric i Manifestacions de cultura tradicional. Arts decoratives



X X X X XActivitats existents actualmentSalàs de Pallars dins de la Xarxa “pobles amb encant”Les Botigues Museu. Exposicions en el CIACDiada de Rememoració de la FiraFira d’Art de SalàsTurisme de boletsTurisme relacionat amb el Pantà de Sant Antoni (Llac)Turisme gastronòmic

Activitats a desenvoluparSalàs poble: Rutes històriques pel casc antic i rodalies del poble; Recuperació d’espais relacionats amb l’agricultura tradicional i l’artesania (El Molí d’oli, projecte en curs), La ceràmica de Salàs i els terrissaires; Recuperació d’ermites (Sant Roc, Sant Clem, Sant Cebrià)Bosc (paratges naturals): Rutes de senderisme (i BTT). Lligar les rutes a peu amb les ermites, ja que el seu emplaçament es fora del poble i s’hi arriba per camins; Rutes botàniques, el recorregut es farien pel bosc de Salàs i també pels voltant de les ermites, per tant, les relacionaríem amb el senderismeLes Botigues Museu: Visites guiades especialitzades, “a la carta” per diferent tipus de públic, amb tertúlies monogràfiques, etc.; Creació de propostes didàctiques: tallers per a gent gran, dossiers especialitzats per a diferents edats escolars, etc. Diada de la Fira: Ampliar i variar cada any les propostes culturals i turístiques (Gastronomia de Fira, Arquitectura de Fira, Tracció animal, camps de conreu tradicional, etc.)Llac: Creació d’una via verda al Llac; Trobar un projecte lúdic d’ iniciativa privada per emplaçar-lo a l’edifici totalment equipat i reglat que l’ Ajuntament té vora el Llac (zona “el Piolet”)

Elements que ho han de caracteritzarRespecte a Salàs de Pallars, tenim un poble amb una història que es remunta a l’Edat Mitjana, el qual té un patrimoni cultural de més de 550 anys de Fira de Bestiar de Peu Rodó. La conservació de l’arquitectura i de l’ urbanisme històric fan del poble un magnífic escenari, sobretot per la Rememoració de la Fira, les rutes històriques, etc. Les Botigues Museu es situen ja en el casc antic, on realment es manifestava aquell Antic Comerç del que parlem en les visites. El CIAC acull i vertebra algunes propostes turístiques actuals i ho podria fer amb altres futures. I, no hem d’oblidar l’emplaçament únic de Salàs en un paratge únic i d’un gran valor ecològic, a prop del Llac i amb un bosc al costat excepcional

83

Capacitat receptiva i relació amb la demandaCreiem, basant-nos en l’experiència i els resultats dels últims anys, en una capacitat receptiva alta; i, al mateix temps, la relació amb la demanda, alta en el producte turístic actual, podria augmentar progressivament a molt alta

Identificació de les necessitats i de les accions a dur a terme per a la seva posada en funcionamentExposició i realització dels projectes (contar amb diversos equips ja que les propostes són de molt variada naturalesa)Continuïtat en el suport a les propostes anuals de la Diada de la Fira i del CIACAdequació de les instal·lacions necessàries ( per exemple: el molí d’oli, els forns deceràmica...)Adequació dels itineraris a peu (marcatge de rutes, desbroçament de camins...)Aprovació de pressupostos per part de l’organització, i, evidentment la necessitat desubvencionsValorització dels atractius Infraestructures, equipaments

i serveisOrganització

Molt alta, ja que el tipus de recurs i els ele-ments que el caracteritzen ho certifiquen

Carretera comarcal C 13, variant C-147aParada del Tren de línia Lleida-La Pobla de Segur; tren turístic i històric: Tren dels LlacsAccés rodat a tot el poble, i al les im-mediacions del llacErmites al voltant del pobleCamins ruralsHotels: Turisme Rural Cal Joan, Alberg la Solana, Hotel-Restaurant Bertran, Bar-Restaurant l’ Erad’en Balust (l’ Era), Restaurant Salasse, Pizzeria-Trattoria l’ Eradel Salasse

Actualment, l’ organització del pro-jecte del recurs turístic Salàs consta de l’ Ajuntament de Salàs (depenen de l’Ajuntament el CIAC i el Projecte Boer).Seria considerable i, fins i tot, neces-sari el suport d’institucions públiques, i d’iniciatives privades, que poguessin fer de plataforma de llançament dels projectes i/o que aportessin suport econòmic

84

Ann

ex

obSerVACionS

El recurs de està molt ben valorat pels assistents al Seminari, tant per la seva singularitat, valor

turístic actual i potencial.

A la fitxa d’avaluació es presenta una relació d’activitats existents i alhora es proposa una

llista exhaustiva d’activitats a desenvolupar, que constitueix un pla de treball magnífic per als

responsables del recurs, i que requereix del suport de tots els actors turístics de la comarca.

Com s’indica, actualment ja rep un nombre important de visitants i des del CIAC ja es vertebren

algunes propostes turístiques.

Entre les necessitats que s’identifiquen hi ha el de major finançament i suport institucional,

l’adequació d’algunes instal·lacions i dels itineraris a peu, i la diversitat d’exposicions i realització

de projectes.

La fitxa actual conté una informació exhaustiva que no requereix de noves observacions a les

comentades en les anteriors, com ara:

1. Importància com a un element singular d’interpretació del territori i de la vida local.

2. Necessitat de participar activament en la configuració i desplegament de productes turís-

tics amb la resta de recursos.

3. Element molt interessant a tenir en compte en productes per a visitants de descoberta del terri-

tori “touring”, per a escolars i per a productes del tipus “vacances actives per a famílies”.

4. Tenir en compte la diversitat de visitants i la necessitat de facilitar la interpretació a públics

provinents d’altres zones del país i de la resta de països, tenint en compte que es tracta

d’uns mercats prioritaris per ajudar a augmentar l’ocupació fora dels actuals períodes

punta.

85

5. El treball en xarxa, tal com s’ha esmentat en el cas dels Raiers, amb la resta de museus i

centres d’interpretació de la zona però també amb iniciatives similars d’altres territoris. En

tots els casos, l’objectiu és ampliar l’abast dels llocs on arriba la promoció, intercanviar

exposicions, etc. però també conèixer experiències de bones pràctiques i participar en

xarxes per presentar-se a convocatòries de subvencions i projectes de diversos tipus, com

ara Interreg IVA, Red Rural Nacional, Fundación Biodiversidad, etc.

86

Ann

ex

llACS i riuS

Identificació: Llacs i rius



X X X X X

Activitats existents actualmentLlac de St. Antoni, Llac de Terradets, Llacs càrstics de Basturs, Riu Noguera Pallaresa, Riu Noguera Ribagorzana, Llac de Mont-cortés, Empresa de busseig: Busseing Pallars, Empresa Acció Ponent (activitats nàutiques), Empresa Promotur Pallars (activitats nàutiques), Estació biològica que fa activitats a l’espai flubial del Noguera Pallaressa amb itineraris senyalitzats

Activitats a desenvoluparPromoció dels llacs com a platges d’alta muntanya o platges d’aigua dolça senyalització de les mateixes; mapa turístic i fulletó explicatiu dels accessos I consells a seguir per banyar-se; possible diferenciació entre platges d’estiu: llac Sant Antoni i Terrades i platges d’hivern: Basturs i Montcortés; cicloturisme, organitzar-ho; accessibilitat

Elements que ho han de caracteritzarLlocs lúdics i esportius; Tranquil·litat; Accessibilitat; Element diferenciador entre una platja de sorra i la nostra platja; Producte tangible

Capacitat receptiva i relació amb la demandaAlta i mitja

Identificació de les necessitats i de les accions a dur a terme per a la seva posada en funcionamentConfecció ruta de les platges d’alta muntanya; Itineraris en BTT; Activitats nàutiques; infantils/adults; Senyalització accessos; Cam-panya de màrketing; Fer merchandaising de platja per promocionar-ho a l’estiu


Posar en valor la zona fent tots els passos ne-cessaris per promocionar-ho

Tres llocs per realitzar activitats nàuti-ques, Edifici obsolet a Salàs del Pallars que podria ser un lloc de trobada o un punt d’informació de les platges d’al-ta muntanya, Serveis de restauració al voltant delllacs/allotjament al Llac de Terradets

Depèn de l’administració i els seus tècnics

87

obSerVACionS

El recurs llacs i rius té en la fitxa preparada pels assistents al Seminari una valoració molt elevada

pel que fa a nivell d’ús actual, singularitat i valor turístic potencial. En canvi, es considera que

actualment té un valor força reduït.

El nombre i diversitat dels llacs i rius és notòria i s’anomenen algunes empreses que organitzen

activitats turístiques a la zona. Així mateix es proposen un nombre important d’activitats a

desenvolupar i es creu interessant associar la seva identificació com “platges d’alta muntanya”

o “platges d’aigua dolça”.

Els assistents creuen que la capacitat receptiva és elevada.

S’identifiquen així mateix necessitats i accions per potenciar el seu ús turístic a

tenir en compte per part dels responsables turístics de la zona, entre les quals:

• Confecció de rutes

• Millora de la senyalització

• Promoció

• Habilitar un punt d’informació de les platges de muntanya

• Incorporar serveis de restauració i d’allotjament al voltant de llac de Terradets

Les observacions a fer s’adrecen a destacar el valor singular i únic que representen els rius i

llacs com a propi recurs però sobretot com a paisatge, del que poden gaudir el conjunt de

visitants a la comarca, que realitzen moltes altres activitats tal com hem anat esmentant a les

fitxes anteriors.

La transversalitat entre els recursos esdevé de nou notòria i en aquest sentit, recordem que els

assistents al Seminari, en la fitxa del Tren dels Llacs, demanaven més elements interpretatius al

llarg del seu recorregut, i per tant vinculats als embassaments que es van veient.

88

Ann

ex

CASTellS De FronTerA i eSgléSieS roMàniqueS

Identificació: Castells de Frontera i Esglésies RomàniquesTipus de recurs: Cultura



X(*) X X X X

Activitats existents actualmentEn general, visites, tradicions religioses o actuacions musicals, en alguns casos

Activitats a desenvoluparMillora de la gestió de les visites

Elements que ho han de caracteritzarLa potenciació de l’espai com a romànic singular en el cas dels castells

Capacitat receptiva i relació amb la demandaBona

Identificació de les necessitats i de les accions a dur a terme per a la seva posada en funcionamentReplantejament de la gestió en el seu conjunt

(*) Parlar d’aquest recurs en general vol dir caure en vaguetats, ja que hi ha elements patrimonials amb gestions molt diverses

89

obSerVACionS

Aquesta fitxa ha estat poc elaborada i per tant, no permet fer massa comentaris. Així mateix,

tal com es diu, un dels temes clau en aquest cas és el diferent nivell de gestió de cada un d’ells.

Tot i això, el conjunt d’elements del patrimoni cultural vinculats a aquest recurs poden generar

la creació de productes turístics propis o combinats amb altres elements d’interès de l’entorn

on estan ubicats.

La inclusió d’alguns d’aquests elements patrimonials en rutes a nivell nacional és un atractiu

més per al posicionament de la comarca. Es tracta de la ruta Pirineu Comtal que permet que

el Pallars es trobi present en totes les estratègies de promoció d’aquesta ruta sense que això

representi un cost de comunicació i promoció important per a les entitats de la zona. En aquest

cas, caldria fer arribar als responsables de la gestió d’aquesta ruta, informació complementària

a fi de donar a conèixer altres centres d’interès i valors que hi estan vinculats.

Així mateix, el fet que aquests elements patrimonials s’integrin en una Ruta a nivell nacional,

s’ha d’utilitzar com un element de qualificació a destacar en les rutes i productes que a nivell

comarcal, incorporin aquests elements. És a dir, podem organitzar rutes de senderisme,

cicloturisme, en cotxe, etc. que incorporin diferents elements d’interès a visitar, entre els quals

destacarem aquests Castells integrats “dins la principal ruta històrica de Catalunya”.

El conjunt d’aquests elements de patrimoni cultural també es pot donar a conèixer a través de

la cooperació amb els gestors d’altres recursos culturals d’excel·lència. Es tracta per exemple,

de buscar aliances amb els gestors de la Vall de Boí, Patrimoni de la Humanitat, per què els

puguin incorporar com altres llocs a visitar pròxims a les esglésies de la vall.

90

Pla Estratègic de Desenvolupament Econòmic al Pallars JussàEl Pla Estratègic de Desenvolupament Econòmic al Pallars Jussà iniciat l’any 2009 és una

iniciativa del Consell Comarcal del Pallars Jussà i els Ajuntaments de Tremp, La Pobla de Segur

i Isona i Conca Dellà. Està subvencionada pel Servei d’Ocupació de Catalunya en el marc del

“Projecte Treball a les 4 Comarques” i cofinançada pel Fons Social Europeu

Publicacions• Recull de valoracions i conclusions de les Jornades tècniques sobre nous cultius en regadiu,

2010

• Document de treball per a l’elaboració del pla d’acció per al desenvolupament del turisme

al Pallars Jussà, 2010-2011

Aquestes publicacions i d’altres informacions relacionades estan disponibles en el web

www.desenvolupamentpallarsjussa.net

Aquesta acció ha estat subvencionada pel Servei d’Ocupació de Catalunya, en el marc del Projecte

“Treball a les 4 comarques” i cofinançada pel Fons Social Europeu.

organització

Elaboració del pla d’acció per al desenvolupament del ... · 3. el sector agroalimentari i el...

Documents

Transcript of Elaboració del pla d’acció per al desenvolupament del ... · 3. el sector agroalimentari i el...