EL VERB

Forma i aspectes generals: Flexió Conjugació Paradigma regular Velarització Observacions

Les formes no personals: Infinitiu Participi Gerundi

Forma i aspectes generals: la flexió verbal

Indica estats d’ànim, sentiments, processos, esdeveniments, moviments, accions o existència d’éssers animats o inanimats.

Fa de nexe entre el subjecte i el predicat nominal; també pot construir una oració per si mateix.

Flexió de persona i nombre, temps, aspecte, mode i veu. Les marques de flexió s’observen el morfema verbal. El significat, en el lexema.

Cant-àvem lexema - morfema: persona (1ª)

indica nombre (pl.)temps (passat)aspecte (imperfet)mode (indicatiu)veu (activa)

Forma i aspectes generals: la flexió verbal

Mode

Indicatiu Acció real i segura.Frases afirmatives, negatives, interrogatives.

El rescat no millorarà la situació de crisi

Subjuntiu Probabilitat, desig, dubte, hipòtesi o actitud subjectiva. També prohibicions.

Tant de bo jutjaren els responsables de la crisi

Imperatiu Ordres i instruccions Salveu les persones, no els bancs!

Condicional Condicions i suposicions Seria més just si canviara el model econòmic

Pers. i nom.

1a, 2a, 3a Singular (imperatiu no té 1a) Treballe, treballes, treballa

1a, 2a, 3a Plural Treballem, treballeu, treballen

Aspecte

Perfectiu Acció acabada (passat simple o perifràstic+temps compostos)

La reforma laboral no ha millorat el mercat de treball

Imperfectiu Acció en procés (temps simples)

Abans teníem més drets socials

Temps

Present (simultaneïtat) Pense, opines, analitza

Passat (anterioritat) Va manifestar, haguera sabut

Futur (posterioritat) Farem

Forma i aspectes generals: la conjugació

La conjugació és el conjunt de totes les formes del verb. La regularitat la marca la no alteració o alteració mínima respecte al model de conjugació. La majoria dels verbs són regulars tot i que els més emprats són més aviat irregulars.

La coneixem separant el morfema d’infinitiu:

Conjugació 1a(85%)

2a(5%)

3a(10%)

Morfema -ar -er -re -r -ir

Exemples Ball-arParl-ar

Tém-erSab-er

Bat-rePerd-re

Di-rDu-rFe-r

PURA INCOATIVA

Sent-irDorm-ir

Pat-irServ-ir

Forma i aspectes generals: la conjugació Els dos models de la 3a conjugació

PURS INCOATIUSLex.+ morf. Lex. + increment + morf.

[-isc-/-isqu-, -(e)ix-: 1ª, 2ª, 3ª i 6ª del pres. indi. i subj., i imperatiu]

Model: dormir jo dorm+Ø tu dorm+s ella/ell dorm+Ø nosaltres dorm+im vosaltres dorm+iu elles/ells dorm+en

Model: servir jo serv+isc tu serv+eix+es ella/ell serv+eix nosaltres serv+im vosaltres serv+iu elles/ells serv+eixen

Altres: bullir, collir (i derivats), consentir, cosir, cruixir, fugir, morir, obrir, omplir, sentir, tossir...

Altres: afegir, ajupir-se, assumir, consumir, oir, presumir, resumir, repercutir, vestir...

Accepten ambdues conjugacions: afegir, escopir, engolir, fregir, llegir, mentir, tenyir, renyir, vestir...Particularitats: els verbs acudir i lluir canvien de significat segons el model seguit: Acudir (pur) significa vindre una idea al cap. Lluir (pur) significa emetre llum, ser lluminós. (incoatiu) significa anar o vindre a un lloc. (incoatiu) significa tindre aspecte resplendent.

Forma i aspectes generals: verbs regulars

Paradigmes dels verbs regulars

Forma i aspectes generals: verbs irregulars

1a conj.: anar, estar i dar -arcaic-

2a conj.: -LDRE i -NDRE perden -D del lexema

excepte en el futur, el condicional i el pretèrit perfet perifràstic:

Dissoldre i comprendre: dissoldré, comprendran (fut.); dissoldria, comprendria (condi.); vaig dissoldre, vàrem comprendre (pret. perf. perifr. indi.); vages dissoldre, vaja comprendre (pret. perf. perifr. subj.)...

PERÒ perden la D la resta de temps: dissolc, dissolies, dissolgué, hem dissolt, dissolguen, dissolguera, dissol -tu-...

Forma i aspectes generals: la velarització Verbs -majoritàriament de la 2a conj.- que

presenten el so velar sord [k] en la 1a persona singular present indicatiu: moc, puc, aprenc...

Així, afegeixen al lexema un so velar representat per les grafies c/qu o g/gu en alguns temps. Acabats en:

–NDRE; -LDRE: atendre, aprendre... -URE: beure, creure, escriure, moure... -ER; ÉIXER: conéixer, córrer, meréixer,

nàixer...– Verbs d’altres conjugacions: estar, dir, dur,

obrir, omplir...

Forma i aspectes generals: la velarització

Temps verbals afectats: Present d’indi. (1a sg.): aprenc, meresc, moc,

molc... Present de subj.: aprenga, meresca, moga,

molga... Imperfet de subj.: aprenguera, meresquera,

moguera, molguera... Passat simple: coneguí, meresquí, moguí,

molguí, meresquí Imperatiu: aprenguen, creguem, cresquen... Participi: begut, creguda, paregudes,

crescudes...

ATENCIÓ: mai no velaritzen ni l'infinitiu (*volguer) ni el gerundi (*beguent)!

Forma i aspectes generals: verbs amb forma doble

Verbs de conjugació mixta: fan el gerundi i l’imperfet d’indicatiu com un verb de la 3a, i la resta de temps, com un verb de la 2a conj. velaritzat: Tenir o tindre: tenint, tenia, tinc, tinga... Venir o vindre: venint, venia, vinc, vinga...

Verbs amb formes secundàries normatives: cabre/caber, caldre/caler, valdre/valer, jaure/jeure,

nàixer/néixer, traure/treure Ésser i ser: ésser s’empra en registres formals i com a

nom; ser, en la resta de casos. Compondre # Composar:

Compondre música, un conjunt d’elements...: Ha compost una òpera preciosa Els ossos componen l’esquelet.

Composar una multa: Els composaren per traginar mercaderia robada.

Forma i aspectes generals: formes no personals

Els verbs estan compostos de formes personals i formes no personals. Les no personals són les següents:– Infinitiu– Participi– Gerundi

Poden servir per a construir perífrasis verbals: Han de vindre a les 8h (perífrasi d’obligació: haver de+infinitiu)

Mònica està escoltant la ràdio tot el matí (perífrasi que indica continuïtat o reiteració: estar+gerundi)

Infinitiu Anomena el verb de forma general. Indica la conjugació. Terminacions: -ar; -er,-re,-r; -ir.

Funcions: Subjecte Verb (en perífrasis) Predicat nominal Complement directe Complement circumstancial

Alguns infinitius han estat substantivats i poden dur l'article: El sopar, el deure, el menjar...

Atenció a algunes formes d'infinitiu que se solen confondre: Concloure (*concluir), florir (*floréixer), pertànyer

(*pertenéixer), voler (*volguer), batre (*batir), reflectir (*reflexar), trair (*traicionar), romandre (*permanèixer)...

InfinitiuUsos incorrectes:

– De manera independent, amb valor de recapitulació o precedit d’article o de la preposició a:

Sobre això, cal recordar que... (sobre això, *recordar que...)

Fumar és dolent (*el fumar és dolent) Cal destacar la importància del fet (*A destacar: la ...) Convé concloure, finalment, que ha anat bé

(*Concloure...) Amb valor d’imperatiu. En aquest cas, utilitzeu formes

d'imperatiu -ordres positives- o de subjuntiu -ordres negatives-

Tanqueu la porta (*tancar la porta) Amb valor de condicional:

Si no arribes prompte, no hi anirem (*De no arribar...) Si no haguera sigut per ella, no estaríem ací (*A no ser per

ella...)

Infinitiu Usos correctes de l'infinitiu:

Amb valor imperatiu si va precedit de la prep. A: Vinga, totes a dormir!; A callar, ja n'hi ha prou!

Amb valor temporal: Al + infinitiu: l'acció expressada per l'inf. és

simultània a la del verb principal. Té un valor duratiu.

Al caminar per la senda es veu el castell (=mentre camines...)

En + infinitiu: l'acció expressada per l'inf. indica anterioritat a la del verb principal. Té un matís puntual:

En caure es féu un blau (=tan bon punt va caure...) Altres formes amb valor temporal: En acabar de + inf.;

en acabant de + inf. ; en acabat de + inf. (=després de)

Participi

Fa referència a accions anteriors i acabades. Té flexió de gènere i de nombre.

Funció adjectiva: Portes els cabells mal pentinats.

Funció nominal: No m'agrada el pentinat que portes.

Forma els temps compostos de perfet: Heu viatjat mai a Nova York?

Participi

Formes regulars:

Conjugació 1a 2a 3aMorfema -at, -ada, -ats, -ades -ut, -uda, -uts, -udes -it, -ida, -its, -ides

Participi Cantat, cantada,Cantats, cantades...

Temut, temuda,Temuts, temudes...

Patit, patida,Patits, patides...

Participi

Formes irregulars:

-S -GUT -LT -UT -RT -ET -STADMÉSATÉSCLOSDIFÓSIMPRÉSPRESTRAMÉS ROMÀS...

AJAGUTBEGUTHAGUTPERTANGUTPLAGUTSIGUTTINGUT...

ABSOLTDISSOLTOLT...

BATUTPASCUTTORÇUTVENUTVISCUT...

COBERTOBERTMORT...

ESTRETCONSTRETRESTRET...

POSTRESPOSTRISTVIST...

Participi

Dobles formes:

-IR -NYER ALTRESCOMPLIR: complit o complertESTABLIR: establit o establertOMPLIR: omplit o omplertOFERIR: oferit o ofertREBLIR (=omplir): reblit o reblertSOFRIR: sofrit o sofert...

FÉNYER: fenyut o fengutPERTÀNYER: pertanyut o pertangutPLÀNYER: planyut i plangut...

COURE: cuit o cogutNÀIXER: nascut o natOLDRE: olgut o oltRAURE (consistir en): ragut o rasRIURE: rist o rigutSER: sigut o estatTÒRCER: torçut o tort...

Són incorrectes *imprimit, *ofengut, *suspengut, *tragut...

Participi Concordança del femení plural:

Quan el participi apareix posposat al pronom EN o a altre pronom feble de 3a persona:De mares, n'han arribades poquesLa carta, ja l'he rebuda

En perífrasis amb poder, voler, saber, fer, gosar i haver de on apareix pronom: La redacció, no l'he poguda fer encara

La concordança del masculí plural està en desús: Els pantalons, els has comprats?

Gerundi

Gerundi simple: indica acció en procés, expressa duració o repetició. Estudiant així, aprovarà!

Gerundi compost o perfet: indica que un fet que s’ha desenvolupat i ha arribat a la seva fi abans de produir-se l’acció expressada pel verb principal. Havent assistit tothom a la reunió, no cal fer

acta.Conjugació 1a 2a 3aMorfema -ant -ent -intGerundi simpleGerundi compost

Ball-ant

Havent ballat

Sab-ent

Havent sabut

Bat-ent

Havent batut

Du-ent

Havent dut

PURA INCOATIVASent-intHavent sentit

Pat-intHavent patit

Gerundi Pot mostrar canvis ortogràfics:

Canvi de U > V: beure-bevent...

Canvi de U > I o desaparició: riure-rient; creure-creient...

Pèrdua de D en verbs –LDRE o –NDRE: absoldre-absolent, aprendre-aprenent

Gerundi

Pot funcionar com a adverbi de manera (com?): Va entrar tremolant a cal dentista

Pot expressar anterioritat o simultaneïtat a l'acció del verb principal. Si canviem l'ordre de l'oració i es manté el significat, serà correcte: Estant malalta la coordinadora,

suspengueren la reunió (anterioritat)

Passejant per l'avinguda va trobar na Laura (simultaneïtat)

Gerundi: formes i usos incorrectes

Són incorrectes els gerundis acabats en *guent i *quent: dient (*diguent), rient (*riguent), vivint (*visquent)...

*Gerundi de posterioritat s'ha de substituir per oracions coordinades: Va caure i es va trencar la cama (va caure, *trencant-se la cama)

*Gerundi copulatiu s'ha de substituir clarament cada oració: Ací sempre s'ha cultivat taronja, i és la base de l'economia (ací sempre s'ha cultivat taronja, *sent la base...)

*Gerundi especificatiu s’ha de substituir per una oració de relatiu introduïda pel pronom que: S'han publicat els estatuts que regulen el procediment (s'han publicat els estatuts *regulant el procediment)