El tres mil de l'estiu,els Astazús

Número 123 - PVP: 3’50 € any XXXè - OCTUBRE / NOVEMBRE / DESEMBRE del 2014

ELS PERSONATGES:La Maria i en Lluísde can Miret

30 anys sense Xesco Boix

LA SARGANTANADE JOANETES

DES DEL PUIGSACALM...

PRIORITATS

OFICIS I ESTABLIMENTS...

LA BARBERIADE CAN SILVESTRE

Amb el suport de:

Circular Social del Grup Excursionista Culturali Alpinista de Sant Esteve d’en BasAdherit a la Federació d’Entitats Excursionistes de Catalunya (FEEC)l’any 1984

Núm. 123 - Any XXXèOctubre / Novembre / Desembre del 2014

PVP: 3’50 €

CONSELL DE REDACCIÓ:

President GECASergi Plana

VOCAL REVISTA:Pere Gelis Torró

REDACTORS I COORDINACIÓ:Sergi PlanaRamon PuigvertJoan PujolriuLaia MartíAlícia CaritgAnna Bach

EDITA I PUBLICA:GECA17176 Sant Esteve d’en Basc/ Sant Josep, 3www.geca.cate-mail: geca@geca.cat

Impressió:GRÀFIQUES ALZAMORA, S.A.Polígon Ind. Mas XirguCtra. Sta. Coloma, 87-97 - 17005 Gironawww.alzamora.com - e-mail: algraf@alzamora.es

Maqueta i disseny inicial:GELIS DISSENYADORS, S.L.Ctra. Sta. Coloma, 35 - 17800 Olotwww.igelis.com - e-mail: gelis@igelis.comDipòsit legal: GI-484/97

Maquetació i disseny:ROGER, S.L.Av. Marignane, 26, baixos - 17600 Figuereswww.roger.es - e-mail: rogersl@intercomgi.com

El cost del PUIGSACALM per als socis del GECA estàinclòs en la quota social.El GECA edita i publica PUIGSACALM en edició tri-mestral.El Pòrtic de PUIGSACALM expressa i reflecteix l’opi-nió, la línia i les inquietuds de l’entitat i el consell deredacció de la revista.Els escrits, els articles i les opinions expressades aPUIGSACALM són responsabilitat única i exclusivadels seus autors.

El GECA autoritza la reproducció dels articles amb lacondició que s’esmenti la procedència de l’autor.

SUMARIPÒRTICper Sergi Plana

DES DEL PUIGSACALM ESTANT...PRIORITATSper Pere Gelis

OFICIS I ESTABLIMENTS ANTICS DESANT ESTEVE D’EN BASLA BARBERIA DE CAN SILVESTREper Laia Martí

ELS PERSONATGESLA MARIA I EN LLUÍS DE CANMIRETper Alícia Caritg

EL TRES MIL DE L'ESTIU, ELS ASTAZÚSper Júlia Clarà Badosa

30 ANYS SENSE EN XESCO BOIXper Miquel Garcia

QUI ETS SARGANTANAMAGDALENA?per Janina Bach Pujol

SECCIÓ MAINADAACAMPADA AL REFUGI CORRALBLANCper Joana Amat i Núria Bonamaison

FITXES DE LES SORTIDESTERCER TRIMESTRE 2014per Joan Teixidor

SOCIALS

SORTIDES SOCIALS

3

5

6

12

16

20

22

26

28

30

31

Foto portada: Enfilant cap els Astazús alcomençament del balcó de Pineta. Foto,Pere Gelis

Secció Mainada d’excursió a Planoles

La Sargantana Magdalena

Les eines de la barberia de Can Silvestre

Neu al balcó de Pineta

PUIGSACALM

123

3

PÒRTIC

rams, gent que col·labora, directament o indirecta-ment, amb el centre i que donen l’ajuda necessària iimprescindible per poder tirar endavant les seccions,les marxes, la Lletissonada, la revista PUIGSACALM, elfoc de St. Joan, el canvi de la senyera, gent que mantél’estructura organitzada i al servei del soci, sou totsvosaltres els que ens aporteu el que a nosaltres ensfalta, temps. Gràcies pel temps que ens doneu i queens dediqueu.A l’aplec, i pel fet que aquest moment és per a totsnosaltres i no hem d’estar pendents d’altres coses,és on es debaten, discuteixen, critiquen i solucionentemes del centre i on es fan grans passos per reforçarvincles entre socis i col·laboradors i on surten novesidees que a vegades, lluny de poder-se portar aterme, d’una manera completa, se n’agafen parts queen formen d’altres o complementen les activitats queja es fan.Un any més la Lletissonada fa història, mentre moltesde les marxes populars perden adeptes per la grancrescuda de les curses, la Lletissonada es manté forta iaquest últim any vam assolir la increïble xifra de 1.289participants. Després de rebre elogis per tots costats il’allau d’e-mails d’agraïment a la fantàsticamarxa i a laseva organització, vull donar-vos personalment 1.289gràcies, ja que sou vosaltres els que ens heu ajudat aportar la Lletissonada al capdamunt de lesmarxesmésimportants de les comarques de Girona.I ja per acabar espero que l’any que ve, a més dedonar-vos les gràcies pel temps que ens heu dedicat,també us les pugui donar per haver col·laborat amb lanova cursa que preparem i que ens donarà força i valorafegit, amb la col·laboració/simbiosi que farem desdel GECA cap a la Fundació A. Bosch, que investiga pera lluitar principalment contra el càncer infantil, ja quela gran part dels beneficis de la cursa es destinaran aaquesta gran causa.Companys, tenim una vall que no podem desaprofitarque qui més la coneix sou vosaltres, la gent del GECA.Així doncs, entre la Lletissonada i aquesta nova cursahem de seguir sent els capdavanters de l’activitatesportiva relacionada amb la muntanya de la vall d’enBas i no dubto que amb esforç i dedicació continuaremestant al cim.”

I per enfortir més els vincles, l’aplec va acabar amb ungrup de socis cantant havaneres, la llàstima va ser quela resta d’activitats, com l’estirada de corda i la fotofinal de festa, no es van poder portar a terme, ja que elxàfec que va caure va fer que l’aplec s’acabés com elrosari de l’aurora. Tot i que aquest any no tenim foto degrup, jo em quedo amb la foto de vosaltres intentantescoltar el que jo deia.

Gràcies a tots i per molts anys.

El passat 31 d’agost vam celebrar l’aplec del GECA, im’agradaria fer-vos-en cinc cèntims.L’aplec del GECA, anys fa que l’anomenàvem la festade la Lletissonada, alguns l’anomenen la festa delGECA i per als que ens coneixen poc, per un dinar quefan allà als prats de St. Quintí... No és simplement tro-bar-nos, menjar arròs, veure un conill que surt d’unagalleda i que va a buscar un dels amagatalls de l’ele-ment circular, que l’empresona, ple de forats i númerosi que dóna el premi al número escollit per aquell pobrei esporuguit animal que intenta amagar-se de totes lesmirades, ni anar a comprar quatre torrons d’avellanesamb farina i mel que no hi hamaneres de desenganxar-lo de les dents o saltar en el castell inflable apedaçatper tots costats… sinó que l’aplec del GECA, sense tenirres d’això, té molt més.Si busquem al diccionari la definició d’aplec aquest hidiu: “Aplegada, conjunt de persones o coses aplega-des, reunió de ramats a la muntanya, reunió de gentamb motiu d’una festa”; com que amb això no en faigprou, busco “aplegada” i m’ho defineix com “Acció oefecte d’aplegar”, de veritat aquesta definició semprem’ha sorprès… ja que mai directament em soluciona elmeu dubte… i finalment busco “aplegar” i hi diu...“Reunir, congregar, arribar”.Bé, crec que amb tot això ja us puc definir de manerametòdica la paraula aplec; o sigui, que si deixo la defi-nició de reunió de ramats a la muntanya, tot i que mol-tes vegades portem un bon ramat a caminar, sempreguiat per un gran pastor, “el vocal”, no crec que siguiuna bona definició per l’Aplec del GECA dir “ramat delGECA aplegat a St. Quintí”, ja que podria donar mésd’una confusió… Bé, doncs, la definició més correctapodria ser: conjunt de persones aplegades en reunióamb motiu d’una festa, en aquest cas, organitzada pelGECA. Així que, definit aplec del GECA, m’agradaria ferun petit resum del discurs que vaig fer a mig dinar, i sí,Josep, intentaré que aquest «Pòrtic» no s’allargui mésdel compte, però a vegades hi ha moltes coses a dir ipoc espai per expressar-me, tot i que crec que ja fan bé,ja que com més tingués més ompliria...Quan, en el prat de St. Quintí, ja havíem menjat primeri segon plat –fesols pollastre i botifarra–, i just en elbrindis, vaig dirigir-me a tots els assistents. Tot i quepoca gent va poder escoltar-me, uns perquè els donaval’esquena, i em sap greu, d’altres perquè quedavenlluny, i la meva veu no donava per més, i d’altres sim-plement perquè van desconnectar i pensaven en lesseves coses i respecto aquests últims... però per alsprimers i segons, això és el que m’hauria agradat quehaguéssiu sentit.“Rodejats d’un gran lloc i acompanyats d’un generósdinar, l’aplec reuneix la gentmés afí del GECA, fent unaxarxa que mou persones de totes les edats, de tots els

Sergi Plana i Planagumàsergiplana@gmail.com

PUIGSACALM

123

4

Segueix-nos a:Veniu a visitar-nos. Truqueu: 902 118 150 - www.fageda.com

UN GUST DIVÍ!

Després d’anys d’elaborar els nostres reconeguts i apreciats IOGURTS DE GRANJA en diferentssabors i gustos, ara integrem a la família el nostre GREC.El GREC DE LA FAGEDA és un nou iogurt batut i elaborat amb llet fresca de les nostres vaques.Les varietats natural i ensucrat lliguen amb melmelades i amb fruita fresca.Aquest producte, que probablement faria venir salivera als mateixos déus de l’Olimp, us faràexclamar que és… diví, èpic, poètic, mític… ESCOLLIT!

www.

igelis

.com

-Olot

05/1

2

PROGRAMA Trail Running Campus ARESTA:

ENTRENAMENTS GUIATS AMB:Just Sociats / Miguel Heras / Djanina Freytag

XERRADES TÈCNIQUES�

�

�

�

�

TEST DE PRODUCTE DE DIFERENTES MARQUES

PREU: 89€

26 i 27 D'OCTUBRE

ZONA VOLCÀNICA DE LA GARROTXA

+ RENDIMENT + SEGURETAT

INSCRIPCIONSOBERTES!

Aresta Olot: C/ Xavier Bolós 16 - 17800 Olot - Tel 972 274 410Aresta Girona: Rambla X.Cugat 36 - 17007 Girona - Tel 972 417 014Aresta On-Line: www.aresta.com http://goo.gl/TzobEK

II

VERNTALLATAGROBOTIGUES

L’

PUIGSACALM

123

...El punt que méspreocupa, a les

persones que vanvotar, és el de labrutícia delsgossos i els

animals que vansols...

...les personesgrans millorenmolt la seva

qualitat de vida sievolucionen

diàriament en unentorn conegut...

5

Centre de dia, surti al vuitè lloc de la llista.Al carrer es parla cada dia d’aquest tema.Convido l’Associació de Veïns que faci unaenquesta només per aquest tema i veuranuna crua realitat que sí que preocupa, i molt,a la gent urbana i no urbana d’en Bas.És inadmissible que actualment aquestpoble no tingui un Centre de dia i, en canvi,allà on hi havia d’anar aquest Centre hi hagiun alberg per a visitants. Sí, així és, a l’an-tiga caserna, on avui hi ha l’alberg, hi anavael centre de dia.Tenim visitants, això està molt bé per alturisme, tot i que alguna casa de turismerural no deu pensar el mateix, però els nos-tres avis no tenen un centre on es puguinrelacionar amb els seus contemporanis i nohagin de desplaçar-se a altres pobles que nosón ni del municipi per restar en un centrediürn.Tots sabem que les persones grans millorenmolt la seva qualitat de vida si evolucionendiàriament en un entorn conegut, i si enaquest entorn s’hi troben les persones quehan crescut amb elles al llarg de la seva vida,en un entorn rural i pròxim comel nostre, lla-vors la qualitat del seu dia a dia és encaramolt millor.A en Bas, als nostres avis els hem negat totaixò a canvi que vinguin els forasters a pas-sejar.

Pere GelisCoordinador del PUIGSACALM

DES DEL PUIGSACALM ESTANT...

Prioritats

altre dia, a la llibreria de la M. Antònia, vaigveure penjat al vidre un full d’una enquestaque havia fet l’Associació de veïns d’en Bas.El títol era aquest: “RESULTAT DE L’EN-QUESTA ADREÇADA ALS HABITANTS DELNUCLI URBÀ DE SANT ESTEVE D’EN BAS”.S’hi valoraven temes de pudors, l’estat delscarrers, els gossos en llibertat, els conteni-dors, les direccions prohibides... i així fins a21 punts.El punt que més preocupa, a les personesque van votar, és el de la brutícia dels gos-sos i els animals que van sols. 62 personesl’assenyalaven com la prioritat número 1; 10,com a segona prioritat, i 6, com a tercera.Les pudors industrials estaven en segon lloc,l’asfaltat dels carrers era la tercera, la distri-bució de contenidors, els sentits viaris, laneteja de carrers, la retirada de gespa... i noés fins al vuitè lloc que trobem la preocupa-ció pel Centre de dia/Geriàtric, que té 12 per-sones que el posen com a primera opció depreocupació, i cap com a segona, ni com atercera. Això em fa pensar que aquest puntno devia estar inclòs inicialment en l’en-questa.No és que pensi que el tema dels gossos,que a mi m’emprenya molt, ni les pudors, nil’asfalt deficient no siguin importants, defet, tots els punts de l’enquesta haurien deser objecte de prioritat per a l’Ajuntament. Elque em sorprèn és que un tema que al pobledesperta tanta sensibilitat, com és el del

La caserna que havia de ser centre de dia i ha acabat essent alberg.

A

PUIGSACALM

123

6

vui ens centrarem en una d'elles: la barberiade can Silvestre. Cal tenir en compte que, apart de les barberies, també hi havia les per-ruqueries de senyores, com la de l'Emília, acan Valentí; la de la Remei de cal FerrerMurlà, situada a can Salvador; la de laTeresa de ca l'Amàlia, o la de l'Annita d'Es-quena. Era sagrat que els homes anessin ala barberia i les dones a la perruqueria!Situem-nos, doncs, a la barberia de can Sil-vestre, regentada des de finals dels anysquaranta per en Silvestre Escarrà i Serrat isituada a la planta baixa de casa seva. Tot iaixí aquesta barberia ja existia des d'abansde la guerra i havia estat portada per enPepet Sabater, que més endavant obrí unabarberia a casa seva; i posteriorment per enPere de la Coma.

La barberia de can SilvestreOFICIS I ESTABLIMENTS ANTICS DE SANT ESTEVE D'EN BAS

És difícil de creure que durant molts anys, en un poble tan petit com en Bas, hi va haver cinc barberies.

Durant les dècades dels anys quaranta, cinquanta i seixanta, aproximadament, en aquest poble hi

convivien la barberia de can Silvestre, la d'en Pepet Sabater, la d'en Joan Sabater (situada a ca la

Queta), la de can Roca i la de can Portils. Cada una d'elles té la seva història, les seves peculiaritats i

les seves anècdotes (que no són poques), que anirem explicant en propers números d'aquesta revista.

...aquesta barberiaja existia desd'abans de laguerra i havia

estat portada peren Pepet Sabater...

En Peret, a la porta de la barberia, amb la Mercè decan Lil i en Jaume de can Verdaguer. Les dues nenessón la Mariona Escarrà i la Mariàngels Vilalta. El 600era d'en Roca de les Preses.

Acabada la sèrie d'articles dedicats a les cases pairals de l'antic municipi de Sant Esteve d'en Bas, amb aquestnúmero començarem una nova tongada de treballs en què intentarem que quedi reflectit, per a les generacionsfutures, com es desenvolupava el comerç i els altres serveis al nostre poble durant el segle XX.Primerament, descriurem el món de les barberies.

7

PUIGSACALM

123

...Sempre hi haviahagut dos o tresdependentstreballant a labarberia...

...En Peret treballàamb el seu parefins a l'any 1955,que va fer vint-i-unanys i se n'anà a lamili a Tetuan, alMarroc, on allàtambé va fer de

barber...

Quan en Silvestre començà a fer-se càrrecdel negoci, ja coneixia bé l'ofici de barber, jaestava casat amb la Maria Corominola Coro-mina, i els seus dos fills grans, en Peret i enJoan Escarrà, ja havien nascut. De fet, el seufill Peret, nascut l'any 34, va entrar a la bar-beria pels volts de l'any 50 com a ajudantdel seu pare. Però, abans de posar-se a tre-ballar a la barberia, en Peret se'n va anar aestudiar a Barcelona, quan tenia 13 o 14anys, ja que allà hi tenia la seva tieta, unagermana d'en Silvestre.Mentre en Peret era a Barcelona, a la barbe-ria hi havia en Silvestre i algun dependent.Sempre hi havia hagut dos o tres depen-dents treballant a la barberia. Alguns d'ellseren en Joan Piralta, en Ventura dels Hosta-lets i en Gori de la Canova.Quan en Peret va fer setze anys, va tornar deBarcelona i va començar a fer d'aprenent a labarberia amb el seu pare. Poc temps des-prés començà a festejar amb la Roser Creus.L'any 1952 va néixer el tercer fill d'en Silves-tre i la Maria, en Lluís, però mai arribà a tre-ballar a la barberia.En Peret treballà amb el seu pare fins a l'any1955, que va fer vint-i-un anys i se n'anà a lamili a Tetuan, al Marroc, on allà també va ferde barber. Mentrestant, a la barberia, hi con-tinuava havent en Silvestre i dos depen-dents, que en aquella època eren els ger-mans Josep i Lluís Presta. Hi havia també unaltre barber, en Dimas. Quan en Peret arribàde la mili, als vint-i-tres anys, es va posar afer de barber amb el seu pare, i l'any 1961 es

casà amb la Roser Creus. En Peret i en Sil-vestre van continuar treballant junts fins queaquest últim es va jubilar. Llavors en Peret vacontinuar amb el negoci junt amb un parellde dependents que l'ajudaven. L'any 1964va néixer la Mariona, filla d'en Peret i laRoser. Finalment en Peret va plegar per pro-blemes de salut. Llavors la barberia de canSilvestre va quedar tancada un temps finsque la va agafar en Joan Fàbrega, que teniauna barberia a Olot, i venia a can Silvestreels diumenges al matí.

En Peret en el servei militar a Tetuan, afaitant un com-pany el 27 de gener del 1957.

Casament d'en Peret i la Roser. D'esquerra a dreta: els pares de la Roser (Josep i Dolors), en Peret, la Roser, enSilvestre (pare d'en Peret) i la seva sogra Maria, a l’exterior del restaurant La Deu d'Olot.

PUIGSACALM

123

...Alguns clientsdeien que anavena la barberia a

"rentar-se la cara".Hi solien anar cadavuit dies, però elshomes de bosc hi

anaven cadaquinze dies...

...Els diumengesobrien a les sis delmatí, cal tenir encompte que a les

set hi haviamissa,...

8

El motiu d'haver-hi tantes barberies era per-què tots els homes s'hi anaven a afaitar, jaque ningú no s'afaitava a casa. Algunsclients deien que anaven a la barberia a"rentar-se la cara". Hi solien anar cada vuitdies, però els homes de bosc hi anaven cadaquinze dies. Els homes anaven també a labarberia a tallar-se els cabells un cop cadados mesos, aproximadament, i llavors hianaven un cop al mes a passar-se lamàquina per repassar el clatell i darrere lesorelles. Tallar els cabells sempre era mésrendible que afaitar. Afaitar portava mésdespesa, en primer lloc perquè de tant entant s'havien de portar les navalles a esmo-lar, que era molt car, i, a més, es necessitavael sabó i la brotxa, que també es gastava.La barberia de can Silvestre, com la majoriade barberies, obria només els dissabtes idiumenges. Entre setmana, per tant, tenienuna altra feina. Els dissabtes obrien a lesdues del migdia i no tancaven fins a lesdotze o la una de la matinada, un cop ja noquedava cap client. Els diumenges obrien ales sis del matí, cal tenir en compte que a lesset hi havia missa, i tancaven a les dues delmigdia, o fins i tot alguna vegada a les tresde la tarda. Per la festa major, alguns homesanaven a afaitar-se havent dinat, i així tenienla cara més fina per anar al ball. Es feia elque en deien "ball de migdiada", a les tresde la tarda, perquè a les cinc o a les sis jacomençava l'altre ball. A part, si hi havia

La barberia de can Silvestre

clients malalts, el barber anava a afaitar-losa domicili.Es podrien emplenar pàgines senceresexplicant anècdotes sobre aquesta barberia.Per exemple, els dos últims clients d'arribar-hi cada dissabte eren en Jaume de canCamps (pare d'en Pep) i l'Esteve Riera, quehi anava amb la seva moto, la Sanglas. Hiarribaven cap a les onze o les dotze de la nit,i la barberia no tancava fins que ells dos nomarxaven. Una altra anècdota ens l'explicaen Lluís Presta, que havia sigut dependentde la barberia i ja va tallar el primer client alqual va afaitar: en començar a fer d'aprenentell remullava els clients a la pica, i llavors, al'hora d'afaitar ningú es deixava afaitar perell. El primer client que va afaitar va ser enSala de can Trona, que tenia una arruga a lacara, en Lluís no va tibar prou la pell i el vatallar.Tampoc no ens podem oblidar de parlar delbanc de fusta on s'esperaven els clients, quefeia sis o set metres de llargada i sempre eraple! Fins i tot a vegades no hi cabia ningúmés. Els clients s'havien d'esperar hores perpoder-se afaitar o tallar-se els cabells. I nocal oblidar que a en Bas hi havia cinc barbe-ries. Això és per fer-nos una idea de comarri-baven a ser concorreguts aquests establi-ments. I mentre s'esperaven, podien aprofi-tar per fer una ullada a l'últim número de lesrevistes Semana i Destino, que no faltavenmai a la barberia de can Silvestre.

La porta de can Silvestre, a l'esquerra; i la porta de la barberia, a la dreta.

PUIGSACALM

123

9

POLVORITZADOR

LES EINES I ELS OBJECTES DE CAN SILVESTRE

NAVALLA

MÀQUINA DE TALLAR CABELLS

RASPALL

PASSADORBROTXA I PLATET

A la barberia,no hi podia

faltar el Floïd.

DESTINO i SEMANA eren revistes depublicació setmanal i les compraven a lallibreria de Can Pericus. El nostre com-pany de redacció, en Pere Gelis, filld'aquesta llibreria, explica que ell depetit havia anat moltes vegades a repar-tir-les per totes les barberies del poble.

Les revistes d’actualitatcom Destino i Semana.

PUIGSACALM

123

10

part dels caps de setmana. Això començàquan la barberia de can Silvestre la duiaen Pere de la Coma, i per tant, en Silvestretambé ho continuà així.La típica indumentària dels barbers era labata blanca llarga, tot i que en PepetSabater no havia dut mai bata. En Pere dela Coma va ser el primer d'anar amb batacurta, i en Silvestre anava sempre ambbata llarga.A part d'anar-se a afaitar, els homes tambéanaven a la barberia a tallar-se els cabells.S'utilitzaven tisores i pinta, tot i quetambé hi havia una màquina manual detallar cabells; n'hi havia de quatre zeros,del zero, de l'u i del dos. Abans de tallarcabells no era habitual rentar-se el cap, nitan sols hi havia rentacaps a les barberies,i si algun client se'l volia rentar ho feien almateix lavabo.La barberia de can Silvestre, i totes lesaltres barberies de l'època, no era nomésun lloc on anar-se a tallar els cabells i afai-tar-se. Era un punt de trobada, on elshomes aprofitaven per parlar de futbol, deles últimes anècdotes del poble o de qual-sevol altre tema que sortís a la conversa.En definitiva, la barberia era un dels llocsmés importants per a fer vida social.

Laia Martí

...Si ens fixéssimen una barberiaactual, segur queno hi trobaríemcap dels estrisutilitzats a les

antiguesbarberies...

..La barberia decan Silvestre, itotes les altresbarberies del'època, no eranomés un lloc onanar-se a tallar elscabells i afaitar-se.Era un punt de

trobada...

Els preus eren estipulats pel gremi de bar-bers de Girona. A la paret hi havia uns car-tells amb les tarifes oficials del gremi.Si ens fixéssim en una barberia actual,segur que no hi trobaríem cap dels estrisutilitzats a les antigues barberies, i quefins i tot ara els podem considerar pecesde museu. Per afaitar els clients, el barberfeia servir una brotxa, en la qual posavasabó amb pasta. També s’utilitzava un pla-tet amb una mica d'aigua, on sucaven labrotxa amb el sabó, i sortia molta escuma.Llavors es feia servir la navalla d'afaitar.Per afilar la navalla s'utilitzava el passa-dor, un cuir amb un mànec de deu centí-metres. Després d'afaitar es feia servir elpolvoritzador, amb una pera per dispensaraigua a la cara i així treure el sabó. Eljovent, però, en lloc del polvoritzadordemanaven un massatge, que solia ser dela marca Floïd o Camel, i el barber els feiauna fricció a la cara. Llavors se'ls feia unamica de vent amb el plec (el tovalló que esposava als clients per afaitar-los). El mas-satge era alcohol perfumat i de color. ElFloïd era vermell, i el Camel era de colorverd.Va arribar un moment en què el jovent noen tenia prou d'afaitar-se només un copper setmana, i llavors la barberia vacomençar també a obrir els dimecres, a

La barberia de can Silvestre

Agraïments: família Escarrà

En Lluís Presta «rentant la cara» a en Menguis.

Carretera de Vic, 20, nau núm. 4

Tel. 660 89 69 84 - Fax 972 69 05 27

17176 SANT ESTEVE D’EN BAS

Restaurant • Habitacions

Tel. 972 690 06417176 JOANETES (La Garrotxa)

fondabarris.com

•D

E

J O A N E T

ES

•

Ben bé

d’Olot !

Sant Rafel, 5 - Tel. 972 26 08 59

C/ Roser, 5 - Tel. 972 26 10 61C/ Sant Esteve, 8 - Tel. 972 26 35 36

Llibreria Ma. Antònia

AL VOSTRE SERVEI

c/ Olot, 28

Tel. i Fax 972 69 10 36

SANT ESTEVE D’EN BAS

AllotjamentsColomeri Cullell

Mas Mastornell, s/n - 17176 Sant Esteve d’en Bas

Tel. 972 690 606 - Fax 972 690 267

www.allotjamentsrurals.com

info@allotjamentsrurals.com

Serrallleria i construccions metàl·liques • Fusteria en acer i acer inox amb pont tèrmicBaranes, models i sistemes • Tancaments, portals, façanes i cobertesMobiliari i focs • Automatismes i controls d’accés • Treballs de forja

Tel. 6557 42 55 74 • C. Ample, 41, 17176 Sant Esteve d’en Bas (Girona)prat@serrallers.net

PUIGSACALM

123

11

PUIGSACALM

123

...Fins als 13-14anys em va fer deprofessora la

senyoreta Rosa. Enacabar l’escola,vaig començar atreballar fent

guants i mitjons...

12

Els personatges: LA MARIA i EN LLUÍS DE CAN MIRET

La Maria Collell Badosa va néixer a can Miret el 24 de març de 1941 i,en Lluís Fàbrega Prat, a Olot, el 31 d’agost de 1940. Ella lletissona detota la vida i ell lletissó primer per amor, però després amb tot el cor.Aquesta parella són un exemple per a molts: només cal mirar-los alsulls per veure l’estimació que es tenen l’un a l’altre. Ella sempre ambun somriure als llavis i una mica tímida, calma la picardia d’en Lluís.Amants i participatius de les coses del poble demostren, amb tot allòque fan, que els agrada ser d’en Bas.

Una infantesa marcada per la misèria, unajoventut de treball incansable i moltes ganesde lluitar per un futur en comú. Així començala història de la Maria i en Lluís…MMaarriiaa:: De petita vaig estudiar amb les mon-ges d’en Bas juntament amb altres nenes delpoble. Fins als 13-14 anys em va fer de profes-sora la senyoreta Rosa. En acabar l’escola,vaig començar a treballar fent guants i mit-jons a Can Rossell.Era una època de molta misèria i la mare vahaver de treballar per tirar endavant i ajudar elpare. Va entrar a ca l’Arturo-Simón i, quan jovaig tenir la possibilitat d’entrar-hi, no ho vaigdubtar ni un moment. Allà es guanyaven mésdiners. Durant els set anys que hi vaig estar, lameva feina era fer casquillos per a les bombe-tes. Vaig plegar d’aquesta feina quan em vaigcasar amb en Lluís. Heu de pensar que en aque-lla època, cap a l’any 64, les dones, quan enscasàvem, deixàvem la feina, però l’empresaens pagava una indemnització. A mi em vandonar 22.000 de les antigues pessetes que ensvan servir per comprar la Vespa d’en Lluís.LLlluuííss:: «Estàvem més pelats que una bola debillar».

MM:: El 1965 va néixer la nostra filla, la Maria, iel 1968 vaig incorporar-me a can Puigdemontd’Olot. Feia horari seguit de dues del migdia adeu de la nit, però compaginar aquest horariamb la vida familiar era complicat, així quevaig decidir treballar un temps a casa fentmitjons i guants. Als 46 anys vaig entrar a cal’Espuña i allà em vaig jubilar.LLll:: Jo vaig començar a l’escola de la Canya als7 anys. Com que era fill de Margrau, queestava a la carretera de la Canya, em va tocaraquella escola. Als 11 anys vaig continuar alcarrer de Sant Rafel amb el senyor Joan Plan-talech per acabar la primària i, als 14 anys,vaig anar a treballar a Can Gou. Vaig aprendrea fer anar el ganivet i, durant dos anys, guanyava dues pessetes per hora sense estarassegurat. Començava a les cinc de la mati-nada i no sortia fins a les vuit del vespre. Peròpassat aquest temps em va sortir la possibili-tat d’entrar a la fàbrica de gènero de puntd’en Manel Rossell. Era mosso de magatzem,estava assegurat 8 hores diàries i tenia unsou de 300 pessetes a la setmana. Vaig estar-m’hi fins a l’any 1966 quan vaig decidir tornaral meu antic treball: desfer caps de porc i devaca i quarters a preu fet; cobrava un tant perpeça. Van ser dos anys de molta feina: treba-llava de dilluns a diumenge deu hores diàries.Feia dos anys que treballava desfent altre copquan Frigorífics Garrotxa va obrir a SantEsteve. Vaig ser el seu primer treba llador,però als dos anys de treballar-hi em van venira buscar de Noel, fent-me una oferta que nopodia deixar escapar. Als 60 anys ja em podiajubilar però, als 59, la meva mala sort va ferque em tranqués el tendó de l’espatlla i vaighaver de plegar tot i haver dit a l’empresa queels hi donaria un any.

Una de les seves aficions és el ball, afició queels va unir i que encara els manté joves. Sem-bla que us vàreu conèixer al ball d’en Bas.Expliqueu-nos com va ser el començament dela vostra història.

LLll:: Jo pujava a ballar al Casino els diumengesa la tarda i, a l’hivern, al cinema. Venia debulto amb el meu amic i la seva moto.

Any 1953. La senyoreta Rosa Sans i les seves alumnes (d’esquerra a dreta): M. Dolors Bartrolich, de can Bora; Isidra Solanich, del Rost; Maria Collell, de can Miret; JosefinaSolanich, del Rost i M. Dolors Feixas de can Paiola.

PUIGSACALM

123

...Els nois, enaquella època,

anàvem a treure aballar les noies,però a ella li vaig

agafar mésconfiança...

...De viatge denoces vam anar 4dies a Mallorca.Vam marxar ambbarco i vam tornar

amb avió...

13

persones. Tots dos teníem una família moltllarga.LLll:: Vam anar a fer el dinar a La Deu i vam men-jar: entremès, patates, canelons i arròs a lacassola. No vam tenir pastís de noces, ja quecap dels meus germans n’havien fet en elsseus casaments. Jo no vaig voler fer diferèn-cies. Ho vam substituir per un assortit de pas-tes.MM:: De viatge de noces vam anar 4 dies aMallorca. Vam marxar amb barco i vam tornaramb avió. No teníem diners per fer res més.LLll:: Vam marxar-ne dos i en vam tornar tres. Nohavíem fet pasca abans de rams, ja que lanostra filla Maria va néixer el 25 de juliol.Només la vam tenir a ella. La Maria estàcasada amb Deudad i tenen un fill, en Gerard,de 26 anys.MM:: Un cop casats vam viure a can Miret ambels meus pares i el meu germà Lluís. Vivíemtots cinc junts. Hi havia molt bona relació.LLll:: La iaia, quan arribava de treballar, sempreem tenia el plat a taula. Nosaltres treballàvemi la meva sogra es cuidava del menjar i de lacasa. Ens enteníem molt bé tots plegats.

Enguany la Maria i en Lluís celebren les sevesnoces d’or. No només han compartit 50 anysde la seva vida sinó que, les ganes de gaudirde les coses d’aquí, els han convertit ambpersones molt estimades al nostre poble.Teatre, campionat de botifarra, gegants, reis,pessebre vivent i Sant Sopar...

M: Jo sortia amb la Maria de can Xulo, laMontserrat i la Pilar de can Famada. Noméspodíem sortir els diumenges fins a les 9 delvespre. Recordo que el pare, la mare i lapadrina ja m’esperaven a la porta per veure siera puntual.LLll:: La primera vegada que la vaig veure por-tava dol (s’havia mort la iaia). Tot i que anavatota negra feia molt de goig. Els nois, enaquella època, anàvem a treure a ballar lesnoies, però a ella li vaig agafar més confiança.MM:: Quan vaig anar a treballar a Olot va ser moltmés fàcil de veure’ns. En Lluís plegava a les 7de Can Rossell i, cada dia, em venia a esperarper acompanyar-me fins a la Teisa.LLll:: Vam festejar durant 6 anys i, en aquestperíode de temps, vaig fer el servei militar alcampament de Sant Climent i al quartel d’Olot. Jo tenia una motocicleta Gucci queanomenàvem matagallines. La meva feina eraportar la Maria a casa seva a 2/4 de 10 quanhavia acabat el ball a Olot.

MM:: Un cop en Lluís m’havia recollit a casa,passàvem per can Tota i, un dia, ens va tra-vessar una gallina i la vam aixafar. Des d’a-quella feta tots els companys, quan el veienarribar deien: «Ja tenim en matagallinesaquí».

Us vàreu casar el 21 d’octubre de 1964. Expli-queu-nos com va ser el vostre casament, elviatge de noces i els inicis a can Miret.

MM:: En Lluís tenia ganes de marxar de casaseva i, per això, potser va demanar al pare i ala mare per casar-se amb mi més aviat del queera habitual.Ens vam casar el 21 d’octubre de 1964 a l’es-glésia d’en Bas. Em va fer el vestit de núvia laMaria Antònia de can Coll i érem més de 100

Any 1964. El dia del seu casament al restaurant de LaDeu.

Any 1950. La Maria Collell el dia de la seva primeracomunió.

PUIGSACALM

123

14

...Durant dos anysal nostre poble iper les festes deNadal es feia el

pessebre vivent alPrat. Jo feia de

Neró...

...ballar un parellde tardes a la

setmana i algunaexcursió

amb la llar...

Els personatges: LA MARIA i EN LLUÍS DE CAN MIRET

MM:: L’afició pel teatre, a can Miret, ja és unatradició familiar. Ja fa molts anys que, junta-ment amb altra gent del poble, vaig fer desenyora Matas a l’obra Bala perduda, dirigidaper Miquel Fluvià. La vam representar a canTista d’en Bas i a Rupit.LLll:: Fa uns 30 anys que juntament amb en LluísPuig de can Quineta, en Pere Feixas de la Vila,l’Albert Creus de can Sopa, en Josep Rebu-gent i la Flora Gelis vam tornar a fer el cam-pionat de botifarra per la festa major. Tots elsbeneficis que es feien anaven destinats a lacomissió de festes. Aquell primer any vam sermés de dues-centes persones.MM:: El 1997 la Penya del Broc Gros va fer padríen Lluís. També durant un parell d’anys vamanar amb la colla gegantera. Ell portava lagegantessa i jo els acompanyava i arreglavaels vestits.LLll:: Durant dos anys al nostre poble i per lesfestes de Nadal es feia el pessebre vivent alPrat. Jo feia de Neró. Per Dijous Sant parti-

Any 1986. Actors i actrius de Bala perduda. D’esquerra a dreta (drets): Agustí Gelis, Joan Pijuan, Joan Fluvià, Flora Gelis, Jaume Prat, Maria Collell,Carme Planella, Mariano Padrosa, Rosa Espígul i Maria Raspau. Ajupits: Pep del Turrons, Teresa Bassachs, Esteve Borrat, Miliu Salavedra, JosepMartí, Josep Quintana i Jaume Ordeix.

28 de març del 2002 en la representació de La Cena.D'esquerra a dreta Emili Salavedra, Jaume Prat, RamonPujolriu i Lluís Fàbrega.

cipo, des dels seus inicis, a la Santa Cena quees fa a l’església. MM:: Ja que parlem de les festes de Nadal, cadaany participem a la cavalcada de Reis. Totsdos ajudem a preparar la nit més màgica del’any. Tots dos estem a la llar de jubilats delpoble i participem de tot el que fan.

Com és el dia a dia d’aquesta parella?MM:: Jo al matí baixo amb les gallines, arreglo lacasa i faig el dinar. A la tarda, no em puc per-dre la novel·la. Un dia a la setmana vaig agimnàstica i un altre, a labors.LLll:: Al matí no puc faltar a l’hort. Regar i collirallò que pugui. A la tarda, vaig al bar a fer lapartida de botifarra.TToottss ddooss:: A ballar un parell de tardes a la set-mana i alguna excursió amb la llar i un viatgea l’any amb l’Imserso.

La Maria i en Lluís al local de can Tista el dia de laFesta Major d’en Bas.

PUIGSACALM

123

...Ll: Aquellos ojosverdes de Machín.És un bolero queem porta moltsrecords. Quan latoquen al ball

sempre ens miremamb la Maria i dic:“La nostra cançó”.

...M: També ensagrada el tango

Y todoa media luz...

15

RECOMANEU-NOS

NNOO PPOODDEEUU DDEEIIXXAARR......LLll:: Una partida de botifarra a la llar cadatarda després de dinar.MM:: El gimnàs del dilluns i les labors deldijous.TToottss ddooss:: El ball del dimecres a Montagut iel del diumenge a Sant Jaume de Llierca.

UUNNAA PPEELL··LLÍÍCCUULLAA::LLll:: No sóc home de pel·lícules i, des queem vaig casar, no he anat més al cinema.MM:: A mi em doneu telenovel·les com LaRiera i sóc feliç.

UUNNAA CCAANNÇÇÓÓ::LLll:: Aquellos ojos verdes de Machín. És unbolero que em porta molts records. Quanla toquen al ball sempre ens mirem amb laMaria i dic: “La nostra cançó”.MM:: També ens agrada el tango Y todo amedia luz.

UUNN MMOOMMEENNTT IINNOOBBLLIIDDAABBLLEE......Tots dos: El dia del nostre casament i quanva néixer la nostra filla Maria.

UUNN CCOOLLOORR::LLll:: El gris i els colors foscos.MM:: El groc i el blanc.EEll sseeccrreett ppeerr aarrrriibbaarr aa ffeerr 5500 aannyyss ddee ccaassaattss??TToottss ddooss:: la paciència, la salut i la con-fiança.

QQUUÈÈ NNOO SS’’HHAA DDEE PPEERRDDRREE MMAAII......MM:: En Lluís no ha perdut ser l’amo de casa.Em demana opinió, però sempre acabafent la seva.LLll:: La Maria no ha perdut el somriure.

UUNN LLLLOOCC PPEERR VVIIUURREE..MM:: Ja estem bé aquí.LLll:: Què voleu més tranquil que aquestpoble !

Passejant pels anys i en el temps

Vaig néixer el 25 de juliol de 1965 enuna habitació de can Miret. Va assistiral meu part l’estimada llevadora Lluïsade can Leies. Va ser un part difícil, jaque vaig pesar 4,800 kg.En aquella època havíem d’estar bate-jats al cap d’una setmana. Arribat eldia, i com marcava la tradició, la marerestava a fora de l’església esperantque el mossèn em bategés. Les maresparteres no podien entrar al bateigdels seus nadons.La mare no estava recuperada del parti el meu pare no volia deixar-la a foraen aquelles condicions i, trencant totsels esquemes, va aconseguir que elcapellà la deixés entrar encara quenomés fos a l’últim banc de l’església.Ells van ser els primers en aconseguiraquesta fita i va servir com a prece-dent per a altres pares en la mateixasituació.Passats els anys, jo us he de dir quecom a pares sou unes persones senzi-lles, honestes, en tra nyables, fortes ique doneu un bon exemple a seguir.Estic aprenent a hores d’ara de lesaccions, les paraules i els fets que emdiuen que una vida junts és possibleon l’amor, el respecte, el sacrifici, l’en-tesa, la reconciliació i el perdó ajudena formar part en aquest recorregut dela vida.

Gràcies pares!

ESCRIT DE MARIA FÀBREGA COLLELL,FILLA D’EN LLUÍS I LA MARIA

D'esquerra a dreta : Maria Collell, Maria Fàbrega, Lluís Fàbrega, Deudad i Gerard.

AAllíícciiaa CCaarriittgg PPrraattss

PUIGSACALM

123

16

El tres mil de l'estiu, els Astazús

Com cada any, el GECA reserva el primer capde setmana d’agost per al tres mil. Aquestany toquen els Astazús, i, jo, hi vull anar.Som uns quants caminaires que farem elprimer atac als cims pirinencs de més de3.000 metres, que, pel que escolto d’una ialtra veu del grup, és un repte important,iniciàtic. Fem tots plegats una bona colla, iaviat ens recollim a la vall de Pineta, unavall profunda que ens desafia. Un cop ins-tal·lats, ens apleguem arran de riu. Ja hisom tots, i les mirades es perden cap alscims, volem saber on deixarem la petja.Només ens queden unes hores de mal dor-mir i caminar...; en tornar riu avall, podemadmirar la sanefa que dibuixa el riu comferida oberta entre verds altius. Ens despertem abans que el sol.Olor de cafè, sucs i torrades cremades.Encara tenim son. L’aire és net, i el cel, clar;la pluja de la nit ens l’ha netejat. Són les 6. Estrelles i frontals encesos. Elsilenci de la muntanya. S’hi està molt tran-quil, és la tranquil·litat del naixement deldia. És hora de començar. Pas, pas, pas,pas. Les plantes, humides. Camí estret deterra i arbres i de gent fent camí. Els homes,les dones i el sol que camina. Alguns

...les mirades esperden cap als

cims, volem saberon deixarem la

petja...

...El poble dormsota la boira. Lamuntanya ens

crida...

comencen a desabrigar-se, el cos s’escalfa. Els arbres es van quedant enrere i davantnostre, s’obre la vall. La neu i l’aigua dibui-xen la vall de la muntanya. El poble dorm sota la boira. La muntanyaens crida i tornem al pas.Sento la respiració dels que estan a propmeu; algun esbufec. Les cames comencen asentir el pendent. Muntanyes gegantssobre nostre.

L'alta vall del Cinca, també anomenada Vall de Pineta, coberta de núvols,podem observar la forma de V baixa conseqüència de l'antiga activitat glacial.

Els lliris de muntanya ens adornaven la costerudapujada per a guanyar el desnivell de més de milmetres que hi ha entre la vall i el balcó de Pineta.

PUIGSACALM

123

...Ens hemd’enfilar allà adalt, em diuen:“Amunt, amunt,amunt, amunt!”...

...El balcó dePineta. Ja el veig.De cop i volta elpaisatge es torna

màgic...

Cinc minuts per a la galeta. Bon momentper mirar-nos els uns als altres i sentir-noscompartint bones sensacions. L’isard. Les flors a les fotografies. Tot en els5 minuts. L’isard és més ràpid que nosal-tres. I l’aigua corre pel pendent. Les mar-motes xisclen. Ens hem d’enfilar allà a dalt, em diuen:“Amunt, amunt, amunt, amunt!”Una altra galeta, més sensacions, més con-vençuts.El balcó de Pineta. Ja el veig. De cop i voltael paisatge es torna màgic, els verds es per-den entre grisos i blaus de pedra. El ventmou una nuvolada de boires glacials. His-torietes dels veterans. Balcó de Pineta.L’alçada. És fantàstic! Miro avall per enfilar-me encara més. El Mont Perdut s’amagadarrere els núvols. No es deixa veure. Foto-grafia de grup. 2.500 m quan toquen les10 h al poble. Sensacions de galeta.Jaquetes de colors. Fem traça damunt laneu, qui sap si serà com les molles de padels contes. El silenci és més gran que les nostresparaules. Les roques cantelludes. Quinspaisatges tan diferents en una sola mun-tanya. L’Ibon de Marmoré, mirall d’aigua. Ens parem per esmorzar, el cos ho agraeix.Des d’aquí veiem els Astazús, imponents,majestuosos, altíssims. És aviat, hem anat

17

Just en arribar al balcó de Pineta.

Els dos Astazús ben alineats.

La Júlia, autora del text, en Josep Juvanteny i en PereGelis, guies de l'excursió, i en Pere Gelis jr.

PUIGSACALM

123

18 Deixem enrere l'Astazú occidentalamb el col de Swan com a vèrtex.

PUIGSACALM

123

d’un en un, el tres mil ja és nostre. Astazúgran, 3.070 metres. Hem assolit l’objectiu iara podem seure i fer un mos i gaudir de seron som. Moltes galetes. Ràpid, el vent fred es posa dins nostre. Bai-xem entre roques. Ibon de Marmoré i Balcóde Pineta. Dinem. Mirem cap avall, la sanefa.L’isard. Baixant em sento com si jo tambéen fos un.Em queda dir, només, fins al pròxim i grà-cies!

Júlia Clarà Badosa

a molt bon ritme, i ja tenim ganes d’arribaral cim. Gorros, guants i encara més jaque-tes. El vent és fred. El camí és dur, el pen-dent pronunciat i els metres sumen. El Cir-que du Gavernie és sota nostre. Tots el con-templem, i em ve un record. Quan era petitavaig estar-hi amb els pares i vaig demanaron eren els pallassos. Avui he tingut elmillor espectacle, la màgia del Cirque. Falten pocs metres per celebrar l’Astazúpetit. Al davant s’enfila la cresta i nosaltresens enfilem cap al cel. Mà, peu, peu i mà.3.015 metres. Immortalitzem el moment,

19

Una part del grup, contents, just abans de començar la baixada del balcó de Pineta i retornar cansats i satisfetsa la vall.

El grup dels que s'estrenaven a trepitjar un tres mil.

PUIGSACALM

120

20

En Francesc Boix i Maramon –Xesco Boix– vanéixer a Barcelona el 3 de febrer de 1945 iva morir –massa aviat– a Malgrat de Mar el21 de juliol de 1984, amb només 39 anys.En el número 29 de la revista Verntallat–quan feia poc que en Xesco ens havia deixat– Lluís Ferrés i Planella escrivia:“Xesco el passat Juliol ens vas deixar…. Araja no et tindrem més a Sant Privat, no etveurem més al veïnat de Pocafarina, ni aescoltar les cançons de l’Asumpta de canPujants. Tu que tenies el do de saber escol-tar i aprendre de tothom volem dir-te efusi-vament: gràcies!”La seva família tenia segona residència aSant Privat d’en Bas, on passaven molttemps els pares i els cinc fills. Un d’ells –enJoan– va ser un dels fundadors del grupFalsterbo 3; i en Josep Maria –conegut perZum i que havia estat a Montserrat– va tre-ballar una temporada al nostre poble. Vaser una família vinculada i arrelada al nos-tre municipi.Quan en Xesco tenia disset anys va obteniruna beca per anar a estudiar als EstatsUnits. Allà va tenir la gran sort de conèixeruna gran figura cabdal de la música folk:Pete Seeger (1919-2014). El cantant ame-

30 anys sense en Xesco Boix

...La seva famíliatenia segona

residència a SantPrivat d’en Bas,on passaven molttemps els pares iels cinc fills...

Un dels defectes de la nostra societat és l’oblit. Moltes persones de gran vàlua, després de la seva mort,són totalment oblidades i la seva gran tasca és desconeguda per les noves generacions. Això és el queno volem que succeeixi en la persona i l’obra d’en Xesco Boix, que ja fa trenta anys que ens va deixard’una manera molt imprevista. Podem dir, de ben segur, que Xesco Boix va ser el pioner de l’animacióinfantil al nostre país; i un dels introductors de la música folk a Catalunya. A més, també va deixar testi-moni de la seva vinculació amb el nostre municipi.

ricà va ser el gran referent artístic i humàper a en Xesco, que va esdevenir el granintroductor de l’obra de Seeger al nostrepaís. Curiosament el seu cunyat li va rega-lar el disc We Shall Overcome, (Tots juntsvencerem). Aquest disc de Pete va canviarla vida a en Xesco.Eduard Estivill – l’avui famós doctor espe-cialitzat en els trastorns del son– explicaque en Joan Boix li va presentar el seugermà Francesc (Xesco). Junts varencomençar a cantar les cançons que havienaprès de Pete Seeger, Bob Dylan, JoanBaez, Paul&Mari... Aquell dia va néixer elgrup Falsterbo 3. Xesco Boix va ser un dels fundadors delGrup de Folk, amb el qual participà alfamós festival al Parc de la Ciutadella, queva ser el festival de cançó en català mésmassiu fins aleshores. Segons la premsa,hi varen assistir unes 8.000 persones. Amés d’en Xesco, van actuar-hi Jaume Arne-lla, Jaume Sisa, Jordi Batista, Eduard Esti-vill, Joan Boix, Maria del Mar Bonet i moltsaltres. En Xesco va cantar No seremmoguts; Tots junts vencerem i Vull serlliure, cançons que es convertiren en verita-bles himnes contra la dictadura.

En Xesco Boix en una actuació a Sant Privat.

PUIGSACALM

123

21

l’única cançó que sabien de cap a peus: erala cançó d’en Marco, la cèlebre sèrie dedibuixos animats de TVE. Aquest fet el vaesperonar, encara més, a continuar la sevatasca i fer cantar la mainada: en cançonsmés formatives i divertides, i en la seva llen-gua. Són moltes les gravacions que va por-tar a terme; però, a més, el 1981 va publicarun llibre de contes infantils titulat L’arbregenerós, amb contes propis i traduccions dePete Seeger, Tolstoi i Antoni M. Alcover,entre altres. Aquest llibre el va dedicar alsseus bons companys Àngel Daban, ToniGiménez, Lluís Maria Panyella i Noè Ribas.Aquests mateixos intèrprets, el 2009, varenprologar la segona edició del llibre ambdibuixos de Pilarín Bayés. També cal fer refe-rència a l’altre llibre, Galing-Galang, que vaser premi Crítica Serra d’Or de literaturainfantil. Cal destacar la seva anada a cantarpels nens refugiats del Frente Polisario, enuna expedició cultural catalana. El 1985 arreu de Catalunya se li varen dedi-car nombrosos homenatges en reconeixe-ment a la seva gran tasca portada a terme. Elmés important va ser a Barcelona, el 8 dedesembre al Parc de la Ciutadella. Hi arriba-ren a passar en tot el dia més de cent milpersones. Des de llavors fins a l’actualitat,se li han continuat rendint homenatgesarreu del país. El seu nom apareix en diver-sos carrers i places de casa nostra: a Canetde Mar, Cassà de la Selva, la Pobla de Lillet,Manresa, Sant Andreu i molts més. Potseralguns d’aquests pobles i ciutats no hi varentenir tanta relació com el nostre… Potser aSant Privat podria tenir algun espai públicdedicat, per recordar-lo... S’ho mereix.

MMiiqquueell GGaarrcciiaa ii GGeelliiss

...Va ser un delsfundadors del grup

Ara va de bo,pioner de

l’animació infantila Catalunya...

...El seu nomapareix en

diversos carrers iplaces de casa

nostra: a Canet deMar, Cassà de laSelva, la Pobla deLillet, Manresa,Sant Andreu imolts més.

De retorn a Barcelona, va estudiar pedago-gia i més tard entrà com a animador i pro-fessor de música a l’escola Benjamí. Va serun dels fundadors del grup Ara va de bo,pioner de l’animació infantil a Catalunya. Itambé va participar amb el col·lectiu El sacde cançons, des d’on va recollir, el 1976,cançons tradicionals, també a la nostracomarca, concretament a Beget i a Olot.Va ser entre el 1970 i 1980 que realitzà lamajor part de la seva nombrosa producciódiscogràfica. Alguns músics i intèrprets delpaís, durant un cert temps, potser el defugi-ren i algunes vegades van aprofitar per ridi-culitzar el seu “univers xirucaire i kumbaià”.Però ell es va fer escoltar, i la seva obra avuidia té moltíssims continuadors: ÀngelDaban, Noè Ribas, Toni Giménez, Lluís MariaPanyella, Ramon-Roma, Pep Lòpez, JaumeBarri, País de Xauxa, Pep Puigdemont, JordiTonietti... Com a anècdota, podem citar queen una visita a una escola d’Olot per cantar ifer cantar la mainada, es va quedar de pedraquan els més petits del centre li varen cantar

En Xesco actuant a la plaça de Catalunya de Barcelona, per la Mercè de 1979.

Portada del disc de Pete Seeger que tant va canviar lavida a en Xesco Boix.

T

PUIGSACALM

121

...“Elaboració d’ungegant perJoanetes”. La

primera il·lusió erala de crear un nan.L’opinió de la

meva mare va serque podia fer-loper Joanetes, jaque aquest poble

no teniafaràndula...

22

PUIGSACALM

120

22

una persona molt estimada pel poble i graninventor, ell era en Bassachs. Des de petita,ballant el burro, era un referent per a mi decares a la faràndula “lletissona” i a lescobles, sabia que em podia aportar algunsvalors de més. I així va ser. Enmig d’aques-tes cerques, el gegantó anava creixent algaratge de casa. El meu pare va buscarmaterials i em va aconsellar sobre quinshauria d’utilitzar per anar més bé amb elpoc temps que tenia. Aquesta part va ser laque em va fer dubtar més, perquè no tenial’experiència ni el material adient per dur aterme l’elaboració del gegant de forma gai-rebé perfecta (amb fibra de vidre, motllesde guix, fang...). De totes maneres, vamanar a Barcelona a buscar el cartró pedra ila cola en un lloc especialitzat i ells em vanaconsellar sobre alguns trucs per avançaren el procés. El meu germà va soldar elsferros i em va ajudar a fer tota l’estructuradel gegant, la qual cosa va comportar unsdies de feina. Després van intervenir elsfamiliars i amics a col·locar el cartró pedraamb cola damunt l’estructura. La dificultates trobava, i encara es troba, en la part delspeus, concretament els dits, ja que aquestsno van quedar ben reforçats i ara s’esquer-den. Així que els vam haver de fer amb guix.

ot va començar als divuit anys a l’Escolad’Art d’Olot i amb el dubte davant d’untema pel treball de recerca. No vaig trigar,però, a trobar un títol per a aquest: “Elabo-ració d’un gegant per a Joanetes”. La pri-mera il·lusió era la de crear un nan. L’opinióde la meva mare va ser que podia fer-lo pera Joanetes, ja que aquest poble no teniafaràndula. D’aquí va venir la trucada a enLluís Juvanteny, en Niçu. Aquest primercontacte va ser molt engrescador i així vaser com, dia a dia, i després d’uns esbos-sos, la idea de fer un nan es va convertir engegantó. Però no un gegantó qualsevol, no!Volíem un gegant en forma de sargantanaper la història que té el poble amb aquestanimal. Vam parlar amb algunes personesque coneixien el tema, i sobretot enrecordo un de conegut que em va dir exac-tament les següents paraules: “Això éscomençar la casa pel teulat. Si ho aconse-gueixes, jo deixaré la feina”. Tot i això, hi hagent molt bona i que et dóna empenta pertirar endavant, i una d’aquestes personesera, a part de la família i els amics, enRamon de Rubí. El procés era llarg, peròdes de la distància i alguna visita, enRamon venia a veure la Sargantana i a fer-lialgun retoc. També vaig visitar i entrevistar

Qui ets Sargantana Magdalena?

Un gegant? Un gegant com a treball de recerca? Aquestes preguntes han estat freqüents des de l’inici, quan vaig tenir la idea d’elaborar un gegant per a Joanetes. No es tractava d’un treball qualsevol, ni d’un resultat perfecte, sinó d’una experiència que encara remou dins meu mesos de treball, d’unió amb la família i els amics i d’aprenentatge davant dels obstacles.

PUIGSACALM

123

...un nan,que es va

convertir engegant,

i un gegantconvertit ensargantana...

...La SargantanaMagdalena haestat creada permés de deupersones icadascuna

d’aquestes estàespecialitzadaamb una cosadiferent...

23

Procés d’elaboració d’un gegant per a Joanetes 2008-2014

PAPERAT

PINTURA

ESTRUCTURA

ESBOSSOS

El primerobjectiu:fer un capgròs

Esbós finald'un gegantó

En Niçu i jo parlant sobre el procés.

Pintant amb la meva germana.

Resultat final el febrer de 2009.

En Ramon de Rubí i la família millorant els detalls. El meu germà fent l'estructura de ferro.

PUIGSACALM

123

24

què no està massa ben feta, però la veritatés que el dia 25 de juliol de 2014, la Sargan-tana Magdalena va ser batejada al poble deJoanetes amb en Gaiotàs com a padrí i laBruixa Estrugamaigarda com a padrina. Eldia, tot i la pluja, va ser molt complet.D’aquí vaig aprendre a dir: endavant! Novaig voler mirar els que em deien que nome’n sortiria pel fet de no tenir experiència,perquè jo sabia que, sola, potser no hoaconseguiria, però no n’estava, de sola. LaSargantana Magdalena ha estat creada permés de deu persones i cadascuna d’aques-tes està especialitzada amb una cosa dife-rent, i, a més, tenen una feina que no és lade fer gegants. No ha sortit un gegantó per-fecte, però per a nosaltres és únic i té unahistòria única. El passat mes de juny, la Sargantana vavisitar l’escola de Castellfollit amb la inten-ció de saber quina havia estat l’elaboració.Els ho vaig explicar mitjançant un conte, ien van fer prou per entendre que haviaestat difícil i que sense l’ajuda d’altres per-sones no hauria estat possible. No estemsols al món, serà per alguna cosa. Confiem,doncs, en els altres i no siguem egoistes al’hora d’ensenyar el que sabem, ja que totshem estat aprenents. Un gegant? Un gegant com a treball derecerca? Preguntes freqüents que teniencom a resposta: “Sí, però no sola, i ambmolt aprenentatge aconseguit”.

JJaanniinnaa BBaacchh PPuujjoollSt. Esteve d’en Bas, setembre de 2014

La meva mare i la meva germana van parti-cipar en la part de pintura, ja que, enaquest tema, elles en tenen coneixement.Un cop pintada, ja estava llesta per tornar-la a mostrar a en Niçu. I aquesta vegada,amb la maleta interior que havia cosit lamare, vam aixecar la Sargantana i la vam ferballar pel garatge. Una última trucada,encara, va ser per a la modista Carme deCan Trona. Ella tenia l’encàrrec de fer unafaixa, una boina i una armilla molt ben pen-sada. I el resultat va ser boníssim. Tot i això, no va ser possible que el gegantsortís al carrer. I així hem estat esperant sisanys. Fins i tot, durant aquest temps, vahaver-hi qui em va proposar de tornar-la ollençar-la. No sé si aquesta idea va sorgir perfer-ne una de millor, per gelosia o potser per-

...el dia 25 dejuliol de 2014, la

SargantanaMagdalena va serbatejada al poblede Joanetes...

...No estem sols almón, serà peralguna cosa.

Confiem, doncs, enels altres i no

siguem egoistes al’hora d’ensenyarel que sabem...

PUIGSACALM

123

25

PUIGSACALM

123

26

E ves contra els 3 monitors, i la Mercè donavaels punts. Una de les proves era inventar-secançons i les nenes ja en teníem de pensades,perquè durant el camí les cantàvem. Deia així:“Xino pesat, que ets molt pesat, panxu-pinxupinxu-panxu”. Una altra prova era fer figures,vam riure molt perquè els monitors (Sergi,Xino i Simó) van fer el típic piló del GECA. Al’última prova havíem de fer-li un petó a enXino. Quan ens ho van dir vam pensar: “–Oh,no!”. Però li vam fer igualment. Al final vamempatar amb els monitors, es va acabar el joci vam anar a dormir.El diumenge ens vam despertar gràcies a laclaror del dia, ja que hauríem volgut dormirmés... Abans d’anar a esmorzar vam jugar aun joc que va portar l’Eva, cada persona haviad’aconseguir construir tot el castell; nomésvam jugar-hi les nenes. Després d’esmorzarens van donar els entrepans que servirien perdinar. Quan vam començar a caminar, vam dir“maleta” i la Mercè ens va dir que s’havia dedir “motxilla” i que cada cop que diguéssimmaleta havíem de donar un penyora, havíemde fer un petó a en Xino o donar-li un euro ala Mercè. Durant l’excursió, vam dir que quan arribés-sim al final faríem una desfilada de senyals,és a dir, un moviment inventat de cadascunade les nenes. Una de nosaltres queia cons-tantment i sempre rèiem, fins i tot ellamateixa. El camí se’ns va fer llarg, perquènosaltres ens pensàvem que només seria una

...Un cop deixadesles maletes alrefugi, vam

caminar per anar aveure unes coves;però el temps ensva espantar i noles vam trobar...

l cap de setmana del 5 i 6 de juliol, algunesnenes del GECA Mainada vam anar d’acam-pada, acompanyades dels monitors, al refugiCorral Blanc de Planoles. El dissabte al matívam sortir d’en Bas i vam agafar els cotxesper anar cap al refugi. Quan vam arribar, ensvam trobar un parc i hi vam jugar fins que vaser l’hora de dinar. Ens vam asseure en unestaules de pícnic i quan vam acabar vam anarun altre cop a jugar. De cop van arribar unesvaques i vam començar a córrer fins a darrerela reixa, després vam posar nom a cada vacai a cada vedell: Tempesta, Xocolata, Xocola-tina, Núvol, Pluja i molts més.Un cop deixades les maletes al refugi, vamcaminar per anar a veure unes coves; però eltemps ens va espantar i no les vam trobar. Vaser un camí de lluita de pinyes: les nenes con-tra en Xino, mentrestant ell s’hi tornava. Quanvam tornar a ser al refugi, ja era hora de sopar.Vam acabar i la Mercè ens va explicar el joc denit, que era una gimcana. Consistia a fer pro-

Acampada al refugi Corral Blanc GECA MAINADA

Tot el grup amb els vigilants del refugi.

Jugant al parc del refugi.

PUIGSACALM

123

27

anant als cotxes. De tornada, ens vam parar enun bar que hi havia a la carretera a prendrealguna cosa. Vam tornar a pujar als cotxes i vacomençar a ploure. Trèiem les mans per lafinestra i ens les mullàvem.Tot i que érem pocs, ens va agradar molt feraquesta acampada tan divertida.

Joana Amat, 9 anysNúria Bonamaison, 11 anys

COMENÇA A CAMINAR LACAMES DE FERRO AL PUIGSACALMEl passat 25 de setembre es va fer la primera reuniógeneral de la CDF i el divendres 3 d’octubre lasegona.

Ja hi ha distàncies aprovades. La cursa constaràd’una llarga, una marató de muntanya de 42 km, unamitja marató de 21 km i una curta de 10 km.Falta la data que segurament anirà al voltant del mesde maig vinent.S’han estructurat les àrees de treball i començat totala planificació.Hi ha molt d’entusiasme i ganes de fer una activitatque amb el temps esdevingui modèlica.

Pere Gelis

pujada i quan vam arribar on crèiem que era elfinal vam veure que hauríem de caminar permés turons. Al final vam decidir que arribaríemal següent turó i pararíem. Quan vam arribar,vam dinar al costat d’una cabanya feta de palsque vam trobar. En Sergi ens va proposar fer-nos una foto amb la cabanya. Després d’això,com havíem dit totes, vam fer el senyal: fer“OK” amb els dits... Vam acabar l’excursió

La Nuria i la Joana enprimer terme.

PUIGSACALM

123

28

Fitxes sortides tercer trimestre 2014

VALLTER 2000 27 de juliol 2014 – 30 participants

Horari efectiu: 5,33 h - Horari total: 7,06 h

Itinerari:Vallter 2000, clot de la Xemeneia, coll dela Geganta, estany de Bacivers, pic de Bacivers,pic de Bastiments, pas del Bou, coll de laGeganta, puig d'Ombriaga, pla d'Ombriaga, picd'Isard, pic de serra Gallinera, pic de la Dona, portella de Mantet i Vallter 2000Altura màx: 2.883 m – Altura mín: 2.102 m Desnivell acumulat: 1.067 mQuilòmetres: 17,557 –Mitjana: 2,2 km/h

Temps: bon temps

ELS ASTAZÚS (3.000 de l’estiu)3 d’agost de 2014 – 36 participants

Horari efectiu: 9,23 h – Horari total: 12,05 h

Itinerari: vall de Pineta, cascada de Cinca, balcóde Pineta, llac de Marboré, coll dels Astazús,Astazú occ. col Swan, Astazú, or. col Swan, llac deMarboré, balcó de Pineta i vall de Pineta

Altura màx: 3.071 m – Altura mín: 1.260 m

Desnivell acumulat: 1.865 m

Quilòmetres: 22,671 –Mitjana: 2,4 km/h

Temps: Bon temps

APLEC DE SANT PERE DE FALGARS29 de juny de 2014 – 52 participants

Horari efectiu: 4,13 hores Horari total: 5,05 hores

Itinerari: Sant Pere de Falgars, masia de Pujol-riu, font de les Cabanyes, el Bosc, Pruit, Renyins,collet de Pixanúvies, la serra de Pruit, Sant Perede Falgars

Altura màx: 1.060 m – Altura mín: 805 m

Desnivell acumulat: 490 m

Quilòmetres: 14,139 –Mitjana: 3,4 km/h

Temps: bon temps

PUIGLLANÇADA13 de juliol de 2014 – 32 participants

Horari efectiu: 3,10 hores

Horari total: 4,08 hores

Itinerari: aparcament del pla d’Anyella, colladadel Padró, costa Rasa, torrent Negre, Puig-llançada, costa Rasa, collada del Padró, pla d’Anyella

Altura màx: 2.406 m

Altura mín: 1.810 m

Desnivell acumulat: 590 m

Quilòmetres: 11,150 – Mitjana: 3,5 km/hora

Temps: bon temps

PUIGSACALM

123

SANT MARTÍ XIC (Nocturna)16 d’agost de 2014 – 46 participants

Horari efectiu: 3,25 h

Horari total: 5,25 h

Itinerari: Sant Hipòlit de Voltregà, dipòsit d’ai-gua, bassa dels Plàtans, collet de Sarratosa, Cruï-lla pistes, PR-C49, Baume, castell de Voltregà,Sant Martí Xic, mas Serratosa, font del Roser,Creu del Morral, Sant Hipòlit

Altura màx: 895 m – Altura mín: 533 m

Desnivell acumulat: 430 m

Quilòmetres: 9,975 –Mitjana: 3 km/h

Temps: bon temps

SANT MIQUEL DE CASTELLÓ(Aplec del GECA)31 d'agost de 2014 – 30 participants

Horari efectiu: 3,14 h – Horari total: 4,26 h

Itinerari: Sant Quintí d’en Bas, les Comelles,pujant de la Cabra, morro de la Tossa, SantMiquel de Castelló, l'Esquei de Sant Miquel,Espasens i Sant Quintí

Altura màx: 995 m – Altura mín: 498 m

Desnivell acumulat: 505 m

Quilòmetres: 9'700 –Mitjana: 3 km/h

Temps: Bon temps

29

SocialsPUIGSACALM

123

30

LLICÈNCIA FEDERATIVA 2015

11 DE SETEMBRE RREEDDAACCCCIIÓÓEls excursionistes del GECA, com cada any, vam canviar labandera del puig de Sant Antoni. Enguany, hi vam pujar aviat,a les nou del matí, ja que era un dia de molta feina. A les 11havíem de ser a l’ajuntament, perquè s’hi llegia el manifestde l’ANC, i a dos quarts de dotze sortíem cap a Barcelona, aparticipar en la històrica “V” baixa. Abans de marxar ja lavam assajar al parc de l’Estació. Tres autocars ben plens delletissons van sortir puntuals cap a la cita amb la història.

Apartir del dia 3 de

desembre, es renovarà automàticamentla llicència federativa per al 2015 a tots els

socis del GECA que se’ls va gestionar l’any 2014. Lamodalitat serà la que actualment cadascú té en vigor.

Si algú no vol que se li renovi la llicència, o vol canviarde modalitat, ens ho hauria de comunicarabans del 26 de novembre d’enguany.

Per altra banda, tothom que estigui interessat a treure’s la llicènciafederativa per al 2015, i que en l’any anterior no se li hagués

tramitat, que ens ho faci saber com més aviat millor.

Tingueu en compte que no es tramitaràcap llicència, si no ens heu comunicat

per endavant les vostresdades bancàries.

Es cobraran les despeses bancàriesdels rebuts retornats.

CALENDARI DE MARXES i CURSES4 i 5 octubre TREPITJAGARROTXA – CEO OLOT

5 octubre 32a Cursa POPULAR CIUTAT D'OLOT – Patronat d'Esports d'Olot

12 octubre II CURSA DE MUNTANYA DE BESALÚ – Besalú

19 octubre PUIGSACALM EXTREM – Vall d’en Bas

16 novembre IV CURSA APLEC DE SANT MARTÍ – Santa Pau

16 novembre VOLCANOLÍMITS – Vall d’en Bas

27 desembre IV CURSA ST. SILVESTRE DE MUNTANYA – Les Planes d'Hostoles

FESTA MAJOR 2014 RREEDDAACCCCIIÓÓCom cada any el tercer diumenge de setembre arriba la festamajor d’en Bas.La festa major, per al GECA, no ens cansarem de repetir-ho,és significativa i important. El Burro Savi i ara la Burrassa sónel nostre llegat. Per cert, la Burrassa, que ja ha complert tresanys de vida, és l’únic animal de faràndula del municipi, demoment, que no l’ha pagat l’Ajuntament. A la plaça, el divendres fa goig veure com la mainada l’en-calça mentre ella els escompixa tot provocant crits i rialles.El pregó d’enguany el va fer mossèn Joan Fernández, quehavia sigut rector pocs anys enrere de la nostra parròquia.

31

PUIGSACALM

123

Sortides socials

Dia 12: LES SALINES – ROC DE FRAUSAITINERARI: Santuari de les Salines, pic de les Sali-nes o de les Pedrisses, coll del Pou de neu, GR-10,cruïlla d’Amèlia, roc de Frausa, roc del Comptador,el Moixer, coll dels Pous, camí de la Germandat,santuari de les SalinesDURADA: 3.15 hores de marxa efectivaVOCAL: Joan Teixidor i Francesc BretchaSORTIDA: 6.15 hores del local social del GECA

6.30 hores de l’aparcament del ConsumTelèfon: 619 587 717 i 677 318 530En acabar la caminada, hi ha la possibilitat de que-dar-se a dinar de restaurant. Cal apuntar-s’hi.

Dia 26: CAN GUSTÍ DE RIUITINERARI: Can Gustí de Riu, la Llossa, la Coma, laBassa de Martanyà, Martanyà, la Tallada i canGustí de RiuDURADA: 4 hores de marxa efectivaVOCALS: Salvador CarreraSORTIDA: 6.45 h del matí del local social del GECA

7.00 hores de l’aparcament del ConsumTelèfon: 972 69 03 99 i 629 36 48 43En acabar la caminada, hi haurà dinar a Can Gustí deRiu. Cal apuntar-s’hi.

Dia 16: SANT JULIÀ DE SALTORITINERARI: Colònia Molí Nou (Campdevànol), fontde Sant Grau, Sant Martí de Baix, pas dels Graus,Pedra dreta, Sant Julià de Saltor, Mas Corones, pasdel Cargol, Sant Grau i Molí NouDURADA: 4 hores de marxa efectivaVOCAL: Joan Teixidor i Francesc BretchaSORTIDA: 6.45 h del matí del local social del GECA

7.00 hores de l’aparcament del ConsumTelèfon: 619 587 717 i 677 318 530

Dia 22 i 23: SORTIDA A LA SERRA DEMONTSANT, AMB AUTOCAR

Dia 22SORTIDA: 5.45 hores de l’aparcament del Consum

6.00 hores del carrer Ample d’en BasITINERARI: la Morera de Montsant, grau delsBarrots, serra Major, piló des Senyalets, pi delCugat, grau de Salfores, la MoreraDURADA: 3:30 hores de marxa efectivaA la tarda, visitarem la Cartoixa d’Escaladei.

novembre

octubre

muntanya

jovent

Dia 25: SORTIDA NOCTURNA OLOT -BATET DE LA SERRAVegeu progama a la Secció de Jovent

Dia 30: PUIG DE MIRALLESITINERARI: coll de Bracons, font Tornadissa,rasos de Manter, coll de Manter, puig de Mira-lles, font de Manter, font Tornadissa i coll deBracons.SORTIDA: Can Tista (part del darrere)HORARI DE SORTIDA: 8.00 hHORES DE MARXA EFECTIVA: 3 hVOCALS: Sergi Plana, Ester Mulí, Gorka delCorral

Dia 14: PORTADA DEL PESSEBRE ALPLA D’AIATSSortida Conjunta amb al secció de Muntanya ide joventVegeu programa a la Secció de Muntanya

desembre

novembre

octubre

Dia 23ITINERARI: Ulldemolins, Sant Antoni, CadollesFondes, Sant Bartomeu de Fraguerau, mas deSoleràs, pantà de Margalef, MargalefDURADA: 5 hores de marxa efectivaVOCALS: Kim Agustí.Sortida conjunta amb el CEO d’OlotPREU: 110 € socis i 115 € no socis.Inclou: Autocar, hotel ½ pensió (sopar dis-sabte, dormir i esmorzar diumenge), visita a laCartoixa i dinar del diumenge.Cal fer avançament de 50 €. No inclou el dinardel dissabte (aconsellem dinar de motxilla).Poden venir acompanyants.Tel. 972 69 03 99, 972 26 06 75 (CEO), 972 6902 07 (dimecres)

Dia 22 i 23: SANT NICOLAU – ELSGRONYSITINERARI: Pla d’en Xurri (els Pins), camí del Saltde Sallent, els Gronys, Freixeneda, salt del Bot,camí dels Pescadors i Els PinsDURADA: : 3.30 hores de marxa efectivaVOCALS: GECASORTIDA: 7.45 hores del matí del local social delGECATelèfon: 972 69 03 99 i 972 69 03 97 Hi haurà esmorzar per a tots els participants.

Dia 14: PORTADA DEL PESSEBRE AL PLAD’AIATSITINERARI: Cantonigròs, coll de Pallerols, coll dela Bastida, pla d’Aiats, font Negra i CantonigròsDURADA: 3.45 hores de marxa efectivaVOCALS: Joan i JosepSORTIDA: 7.30 hdel matí del local social del GECATelèfon: 972 26 78 80 i 972 26 72 10

Dia 28: ESMORZAR DE LES MARIESITINERARI: Joanetes, can Gelada, les Tosques,salt del Roure, font de can Piqué, can Cargol, laRoqueta i JoanetesDURADA: 4 hores de marxa efectivaVOCALS: Les MariesSORTIDA: 7.45 h del matí del local social del GECATelèfon: 972 69 05 64 i 972 69 02 82 Hi haurà esmorzar fet pels cuiners del GECA.

Dia 11: SORTIDA A LA NEU. GRA DE FAJOLSORTIDA: 6.45 h del matí del local social del GECA

7.00 hores de l’aparcament del Consum Telèfon: 972 69 03 99 i 972 69 03 97

Dia 25: SORTIDA NOCTURNA OLOT -BATET DE LA SERRAITINERARI: Olot, Batet de la Serra, OlotSORTIDA: Can Tista (part del darrere).

octubre

desembre

gener

muntanya

jovent

HORARI DE SORTIDA: 17.00 hHORES DE MARXA EFECTIVA: 2 h i mitjaVOCALS: Laura Corominas, David Fernàndez, XeviJuanola i Simó SalaJust a Batet, i en l’observatori astronòmic de Batetde la Serra, farem unes observacions amb el teles-copi i ens hi explicaran una mica el cosmos.

Dia 23: EL BESTRACÀITINERARI: Oix, el Peirer, coll de Bestracà, la Porte-lla, el Bestracà, Sant Andreu de Bestracà, coll deBestracà, el Peirer i Oix.SORTIDA: Can Tista (part del darrere)HORARI DE SORTIDA: 8.00 hHORES DE MARXA EFECTIVA: 4 hVOCALS: Mercè Flores, Ariadna Bartrina

Dia 14: PORTADA DEL PESSEBRE AL PLAD’AIATSSortida conjunta amb la secció de muntanya i demainadaVegeu programa a la Secció de Muntanya

novembre

desembre

CCOONNSSTTRRUUCCTTOORR // PPRROOMMOOTTOORR

C/. Mestre Viver Puig, 1 (Pol. Ind. La Serra)17176 SANT ESTEVE D’EN BASrbarcons@teleline.es

Tel. 972 69 04 69Fax 972 69 08 42

FARMÀCIACOROMINAS SACREST

C/ OLOT, 13 – TEL 972 69 00 42

SANT ESTEVE D’EN BAS

FARMACIOLAANTIGUES ESCOLES, S/N –TEL 972 69 49 90

SANT PRIVAT D’EN BAS

ATENCIÓ FARMACÈUTICA • DERMOFARMÀCIAORTOPÈDIA • FÓRMULES MAGISTRALSPRODUCTES NATURALS • HOMEOPATIA

DIETÈTICA I NUTRICIÓ • PRODUCTES INFANTILS

LA BARRA D’EN REGUEGASTROBAR

AV. REIS CATÒLICS, 3T. 972 27170517800 OLOT (GIRONA)labarradenregue@gmail.com

TANCAT:

DIMARTS I DIMECRES TOT EL DIA

DIUMENGES AL MIGDIA

PUIGSACALM

123

32

C O M P L E M E N T S

Ctra. d’Olot a Vic, 20 - SANT ESTEVE DE BAS

Tel. i Fax 972 69 04 02 - Mòbil 619 07 43 60

e-mail: naspcomplement@terra.es

Anàlisi / Disseny de Soft

SSEERRVVEEIISS IINNFFOORRMMÀÀTTIICCSS

Passeig de Barcelona, 3 - 2n 2a - 17800 OLOT (Girona)

Tel. 972 26 14 46 - Fax 972 26 61 32

E-mail: info@adssl.com Web: www.adssl.com

c/ La Fageda, 17 (Pol. Ind.)17178 LES PRESES

Tel. 972 69 30 97 - Tel./Fax 972 69 36 29www.taller-reyes.com

Josep Compte PalomeraGERENT - Tel. 608 73 34 90

Pol. Ind. Matabosch - C. del Ter, 129 - Apt. Correus 2608570 Torelló (Barcelona) - Tel. 93 859 11 72 - Fax 93 850 49 53

info@tctorello.com - www.tctorello.com

Horari feiners 8,30h a 14 h - 16 h a 19,30 hHorari festius 8,30 h a 14 hPer trucar fins a les 19 h - Dilluns tancat

C/ Sant Rafel, 52 - 17800 OLOTTel. 972 26 95 64 - Fax 972 27 11 59

C/ Pare Lluís Rodés, 13 - Te. 972 87 72 7317430 SANTA COLOMA DE FARNERS

e-mail: font@base.netwww.fontesports.com

33

PUIGSACALM

123

TALLER MECÀNICCtra. dels Martins, 24 - St. Esteve d’en Bas

17176 (Girona) - Tel. i Fax: 972 691 146Mòbil: 630 970 734 - basmotorsc@gmail.com

Joan Maragall, 1517176 SANT ESTEVE DʼEN BAS

PUIGSACALM

123

34

anna puigdevall

Plaça Clarà, 12,

entresol

Tel. i fax 972 27 21 33

17800 OLOT

Carrer Olot, 17 - 17176 SANT ESTEVE D’EN BAS

Tel. 972 690 150 - Fax 972 691 047

Línea BBVA 902 22 44 66 / www.bbvanet.com

MOBILIARI DʼOFICINA, FOTOCOPIADORES,FAX, PROJECTORS VíDEO, AUTOIMPRESSORES,AUDIOVISUAL, COPISTERIA, MATERIAL ESCOLAR

I DʼOFICINA, VENDA AL MAJOR I DETALL

Ctra. de Riudaura, 14 - 17800 OLOTTels. 972 26 86 65 - 972 26 86 25 - Fax 972 26 09 59

info@copiolot.com

RESTAURANTBRASERIA

Esmorzars · Dinars · Sopars

TANCAT ELS DIUMENGES

C/ Vic, 10

Tel. 972 690 066

17177 ELS HOSTALETS D’EN BAS (Girona)c/ de Vic, 18 - Tel. 972 69 00 06 - Fax 972 69 04 03

e-mail: hostalet@agtat.es - 17177 Els Hostalets d’en Bas (Girona)

35

PUIGSACALM

123

Per reservar taula al tel. 972 69 10 39SANT PRIVAT D’EN BAS

BARDE L’AGROBOTIGA

Productes frescos i de qualitat, vedella de pastura, porc de rebost, pollastre de pagès, xai de ramat, embotits artesans, patates i fesols de la Vall d’en Bas i verdures de l’hort.

Restaurant QUINOABELLESA I BENESTAR

GEMMA, 679 060 319C/ d’Olot, 21SANT ESTEVE D’EN BAS