EL TITANIJúlia Garriga Arias

QUÈ ÉS?És un element químic de nombre atòmic 22

que se situa en el grup 4 de la taula periòdica dels element si se simbolitza com Ti.

ORIGEN I PROCEDÈNCIA DEL SEU NOMEl titani (anomenat així pels Titans, fills d'Urà

i Gea en la mitologia grega) va ser descobert a Anglaterra per Willian Gregor el 1791, a partir del mineral conegut com ilmenita (FeTiO3). Aquest element va ser descobert novament anys més tard pel químic alemany Martin Klaproth, en aquest cas en el mineral rútil (TiO2) i va ser ell qui el 1795 li va donar el nom de titani.

ABUNDÀNCIA A L’ÉSSER HUMÀ I A LA TERRAEl titani no es troba lliure en la naturalesa, però és el nové en

abundància en l'escorça terrestre i està present en la majoria de les roques ígnies i sediments derivats d'elles. Es troba principalment en els minerals anatasa, brookita, ilmenita, leucoxè, perovskita , rútil  i titanita ; també com titanat i en moltes menes de ferro.

El titani metall es produeix comercialment per mitjà de la reducció de tetraclorur de titani amb magnesi a uns 800 °C sota atmosfera d'argó (si no reaccionaria amb l'oxigen i el nitrogen de l'aire); aquest procés va ser desenvolupat el 1946 per William Justin Kroll i es continua coneixent com a procés de Kroll. D'aquesta manera s'obté un producte porós conegut com esponja de titani que posteriorment es purifica i compacta per a obtindre el producte comercial.

CARACTERÍSTIQUESEl titani és un element metàl·lic que presenta una estructura

hexagonal compacta, és dur, refractari i bon conductor de l'electricitat i la calor. Presenta una alta resistència a la corrosió , és lleuger, fort, brillant i blanc metàl·lic d'una relativa baixa densitat. Posseeix molt bones propietats mecàniques.

És resistent a temperatura ambient a l'àcid sulfúric diluït i a l'àcid clorhídric diluït, així com a altres àcids orgànics; també és resistent a les bases, fins i tot a altes temperatures. No obstant es pot dissoldre en àcids en calent. Així mateix, es dissol bé en àcid fluorhídric , o amb fluorurs en àcids. A temperatures elevades pot reaccionar fàcilment amb el nitrogen, l'oxigen, l'hidrogen, el bor i altres no metalls.

APLICACIÓ A LA INDÚSTRIA, SALUT I ALIMENTACIÓEl 95% del titani es consumeix com a diòxid de titani,

un pigment blanc permanent que s'empra en pintures, paper i plàstics. Aquestes pintures s'utilitzen en reflectors pel fet que reflecteixen molt bé la radiació infraroja.

Pot aguantar temperatures altes, els aliatges de titani s'emprenen en avions i míssils. També es troba en distints productes de consum, com a pals de golf, bicicletes, etc. El titani es mescla generalment amb alumini, ferro, manganès ,molibdè i altres metalls.

Es pot aplicar en casos en què estarà en contacte amb l'aigua del mar, per exemple, en aparells o hèlices. També es pot emprar en plantes dessalinitzadores.

S'empra per a obtenir pedres precioses artificials.

El tetraclorur de titani s'usa per a irisar el vidre i pel fet que en contacte amb l'aire forma molt de fum, s'empra per a formar artificialment pantalles de fum.

Es considera que és fisiològicament inert, s'empra en implants de titani, consistents en caragols de titani pur que han estat tractats superficialment per a millorar la seva oseointegració; per exemple, s'utilitza en la cirurgia maxil·lofacial a causa d'aquestes bones propietats. També pel fet de ser inert i a més poder-se pintar, s'empra com a material de piercings.

També s'han emprat làmines primes de titani per a recobrir alguns edificis, com per exemple el Museu Guggenheim de Bilbao.

Alguns compostos de titani poden tenir aplicacions en tractaments contra el càncer. Per exemple, el clorur de titanocè en el cas de tumors gastrointestinals i de mama.

REPRESENTACIÓ DEL TITANI