El segle d'or de la literatura catalana

La novel·la cavalleresca

Curial e Güelfa

Tirant lo Blanch

Context social, econòmic i cultural

• Introducció de noves idees:- època de transformacions en els camps econòmic, social,

polític i cultural.- Punt de vista humà.- Les ciutats són el centre d’activitat.

- Els reis lluiten per imposar el seu poder absolut.

- Cisma d’Occident (1387-1417).- Evolució de les diverses expressions artístiques (pintura,

escultura, escriptura). Dante (1265-1321) i Petrarca (1304-1374).

- La literatura comença a tenir un valor estètic.- Inspiració en l’època grecollatina. El llatí agafa força.- Els humanistes són conscients d’aquest canvi.

Època històrica conflictiva

• Territoris catalans passen per moments difícils:- Mort de Pere III el Cerimoníos (crisi econòmica)- Martí l’Humà (1396-1410) mor sense successió:

Compromís de Casp (1412) Ferran d’Antequera (1412-1416)

- Alfons IV el Magnànim (1416-1458) continua l’expansió mediterrània: Catalunya, Aragó, València, Balears, Sardenya, Sicília, Nàpols i els virregnats d’Albània i Esclavònia.

- Joan II (1458-1462 / 1472-1489) moment crític.- València: centre neuràlgic de les terres catalanes.- Casament de Ferran II el Catòlic (1479- 1516) consolida la

unió amb castella.

La impremta

• 1474: inauguració de la impremta a València (Trobes en llaor de nostra dona Santa Maria).

• Inici del procès mercantil del llibre: consolidació de la novel·la.

• Nous professionals: llibreter, estampadors, correctors.

La literatura mantenidora de l’ideal cavalleresc

• Cavalleria: estament social paramilitar europeu del segle XI lligat a l’estructura feudal (fidelitat).

• S. XV la cavalleria perd atribucions. Ara s’exhibeix: torneigs, passos d’armes, justes... (més ostentació i luxe que eficàcia social).

Llibres de cavalleria i novel·les cavalleresques

• Literatura: font d’inspiració. Viure novel·lesc.• Novel·la artúrica Chretien de Troyes inspira en francès el

Lancelot o l’Amadís de Gaula en castellà.• El rei Artús, els cavallers de la Taula Rodona, Lancelot,

Tristany, el Mag Merlí, el Sant Graal... llegits molt abans.

• Canvi en alguns aspectes: plantejament, personatges, lleguatge...

Diferències

- Protagonistes cavallers amb característiques humanes.

- Elements reals (no meravellosos ni fenòmens màgics).

- Les accions tenen lloc en terres conegudes i perfectament localitzades.

- Temps pròxim i en un ambient immediat.

* Les dues grans novel·les del segle XV són Curial e Güelfa (anònim) i Tirant Lo Blanc de Joanot Martorell.

VERSEMBLANÇA i REALISME.

Curial i Tirant

Ambdues pretenen revifar l’ideal cavalleresc.

Tenen un esquema argumental semblant:- Dos joves amb virtuts militars i morals que aniran prosperant

socialment fins a casar-se amb dames d’alta posició.

- La relació amb aquestes dames estarà plena d’entrebancs sentimentals, i els cavallers seran temptats per altres dames.

- Els dos herois passen temps al Nord d’Àfrica, on mostraran allà que són fidels als seus projectes vitals

Joanot Martorell

• Neix a València (1405/1410-1465)

• Prové de llinatge de la noblesa mitjana i va ser armat cavaller.

• Home bregós, de tarannà lluitador.

• Podem destacar 2 etapes:- Etapa d’esplendor al servei de Martí I

- Etapa de decadència i ruïna més completa durant el regnat d’Alfons el Magnànim.

Tirant lo Blanch

• Es publica l’any 1490. El propietari és Martí Joan de Galba.

• Èxit d’aquesta edició: el lector apreciava els aspectes més discursius.

• Cal tenir en compte que la literatura era un element d’entreteniment, però amb base didàctica.

• TLB ensenya com ser destre i valent davant l’enemic però també davant d’un llibre.

Novel·la total

• S’hi poden trobar elements de cavalleria, fantàstics, històrics, militars, socials, eròtics, psicològics...

• Destaquen dos elements: els cavallerescos i els sentimentals.

• Se’ns presenta un cavaller modèlic i un heroi enamorat (personatge de carn i ossos, vulnerable). Passatges presentats amb ironia i humor.

• L’acció sentimental proporciona moments de gran expressió lírica i sensual.Narrador presenta : Passió amorosa entesa com una malaltia de la ment/ Cara alegre, carnal còmica o grotesca de la relació amorosa.

• Erotisme: de relacions prematrimonials de Tirant i Carmesina. També Diafebus i Estefania, Hipòlit i l’emperadriu. Forta càrrega sensual i eròtica.

• Els amors entre aquests dos joves són afavorits per la donzella Plaerdemavida, però destorbats per la Viuda Reposada

• Cal destacar 2 estils: una forma col·loquial, realista i directa(frase curta, refranys i frases fetes; i una forma més elevada amb un llenguatge elevat, culte, recargolat...

• Voluntat de versemblança narrativa: - topònims i antropònims reals i localitzables- personatges que corresponen a cavallers contemporanis europeus - elements biogràfics (esdeveniments, persones amb qui es va relacionar, llocs que va visitar...)