Elrepted’informar-seenlasocietatdigital:

joves,nousconsumsifakenews

TreballFinaldeMàster(TFM)

MàsterUniversitarienPeriodismeiComunicacióDigital:DadesiNovesNarratives

Alumna:AnnaMonteroFarrero

Tutora:Dra.CandelaOlléCastellàData:2defebrerdel2019

Curs2018/19

1

A“esoslocosbajitos,queseincorporan

conlosojosabiertosdeparenpar”

(J,A,B)

2

Lasocietatdigitalestàgenerantnovestipologiesdeconsummediàticperpartdelsilesadolescents.Enaquestcontext,larecercapreténferunaaproximacióalshàbitsde consumdel jovent d’entre 14 i 16 anys, posant el focus en l`àmbit informatiu.S’explora la percepció i confiança vers les notícies i la tipologia de consum querealitza aquest grup d’edat utilitzant unametodologia quantitativa basada en unaenquesta.S’indagatambéenl’exposicióalesfakenews,especialmentenl’àmbitdeladetecció.Elsresultatsconstatennoushàbitsdeconsumd’informaciópelquefaalesplataformesd’accés(principalmentxarxessocialscomaraInstagramiYoutube),dispositius (smartphone) i intencionalitat (accés involuntari).S’observa tambéunacompetèncialimitadaperlaidentificaciódenotíciesfalsesalaxarxa.Paraulesclau:consummediàtic,audiències,informació,joves,fakenewsLa sociedad digital está generando nuevas tipologías de consumo mediático porpartedelosylasadolescentes.Enestecontexto, lainvestigaciónpretenderealizarunaaproximacióna loshábitosdeconsumode la juventuddeentre14y16años,poniendo el foco en el ámbito informativo. Se explora la percepción y confianzahacialasnoticiasylatipologíadeconsumoquerealizaelmencionadogrupodeedadmedianteunametodologíacuantitativabasadaenunaencuesta.Seindagatambiénen la exposición a las fakenews, especialmente en el ámbito de la detección. Losresultados constatan nuevos hábitos de consumo de información en cuanto aplataformasdeacceso(principalmenteredessocialescomoInstagramoYoutube),dispositivos (smartphone) e intencionalidad (acceso involuntario). Se observatambiénunacompetencialimitadaparalaidentificacióndenoticiasfalsasenlared.Palabrasclave:consumomediático,audiencias,información,jóvenes,fakenewsThedigitalsocietyisgeneratingnewtypologiesofyouthmediaconsumption.Withinthiscontext,theresearchaimstodiscovertheconsumptionhabitsofagesbetween14 and 16 years old, with a special focus on the information field. Through aquantitative methodology based on a survey, it explores the perception andconfidence in thenewsand theconsumptionhabits that thementionedagegroupperforms. It also researches the exposure to fake news, especially in the field ofdetection. The results confirm new habits in terms of access platforms (mainlysocial media such as Instagram or Youtube), devices (smartphone) andintentionality(involuntaryaccess).Thereisalsolimitedabilityfortheidentificationoffakenewsonline.Keywords:mediaconsumption,audiences,information,youth,fakenews

3

ÍNDEX

1. INTRODUCCIÓIJUSTIFICACIÓDELAPROPOSTA...................................................5

2. OBJECTIUS............................................................................................................8

3. PREGUNTESD’INVESTIGACIÓ...............................................................................8

4. MARCTEÒRIC.......................................................................................................94.1. Novesgeneracions,nousconsums........................................................................................................94.1.1. Quan(gairebé)totpassaalespantalles......................................................................................12

4.2. Informacióperunaciutadaniacrítica...............................................................................................174.3. Informacióidesinformació:lesfakenewscomaprotagonistes...........................................174.3.1. Fakenews:unaaproximacióconceptual.....................................................................................174.3.2. Tipologiadenotíciesfalses.................................................................................................................204.3.3. Influènciaenl’audiència......................................................................................................................25

4.4. Alfabetitzacióperiodística:aprenentatgeiconsumcrític........................................................27

5. METODOLOGIA...................................................................................................315.1. Definiciódevariables...............................................................................................................................315.2. Qüestionari....................................................................................................................................................315.3. Plataformairealització............................................................................................................................335.4. Mostra.............................................................................................................................................................33

6. RESULTATSIDISCUSSIÓ.......................................................................................376.1. Coneixementiinterès..............................................................................................................................376.1.1. Eltermenotícia:percepcions............................................................................................................376.1.2. Interèsperl’actualitat..........................................................................................................................426.1.3. Finançamentdelsmitjans...................................................................................................................43

6.2. Consumdemitjans....................................................................................................................................456.2.1. Freqüènciadeconsum..........................................................................................................................456.2.2. Consumdetelevisió,ràdioipremsa...............................................................................................466.2.3. Temàtiquesd’interès.............................................................................................................................506.2.4. Exposicióalainformació....................................................................................................................506.2.5. Difusiódelainformació.......................................................................................................................516.2.6. Producciód’informació........................................................................................................................52

6.3. Dispositiusiplataformesd’accés........................................................................................................536.3.1. Plataformesd’accés...............................................................................................................................536.3.2. Úsdexarxessocialsperaccediralainformació.......................................................................546.3.3. Dispositiusd’accés..................................................................................................................................56

6.4. Confiança.......................................................................................................................................................566.4.1. Fiabilitatdelsmitjans...........................................................................................................................566.4.2. Confiançaenlainformacióqueesconsumeix............................................................................57

6.5. Notíciesfalses..............................................................................................................................................586.5.1. Detecciódefakenews...........................................................................................................................586.5.2. Difusiódefakenews..............................................................................................................................65

4

7. CONCLUSIONS.....................................................................................................67

8. FUTURESLÍNIES...................................................................................................70

9. ÍNDEXDEGRÀFICS...............................................................................................71

10. ÍNDEXDETAULES..............................................................................................72

11. ÍNDEXD’IMATGES.............................................................................................72

12. BIBLIOGRAFIA....................................................................................................73

13. ANNEXOS..........................................................................................................7915.1.Cartaprofessorat.........................................................................................................................................7915.2.Indicacionsalumnat...................................................................................................................................8015.3. Cartaautoritzaciófamílies..................................................................................................................8115.4.Enquesta..........................................................................................................................................................82

5

1. INTRODUCCIÓIJUSTIFICACIÓDELAPROPOSTALa societat digital ha configurat un ecosistemamediàtic nou i ha revolucionat lespautes de relació tant entremitjans i audiència com entre lesmateixes persones.D’unabanda,elsmitjansmaldenpertrobarnousformats,espaisipúblics.Del’altra,l’audiència s’hi exposade forma intensivaambhàbitsencanvi constant.L’universmediàtic es filtra, avui, per cada pantalla i per cada xarxa social abastint-nos iimpregnat-nosalhorad’informacióidedesinformació.Mainohavíemtinguttantal’abast,imainohavíemsabuttanpoccomafrontar-ho.Davantaquestescenari,elpúblicmésjovenavegaambrumbincertentredispositiusquelipermetenrealitzarunconsumamida.Sónunageneraciódigitalque,alhora,configuraelsectordepoblaciómésexposatalsriscosinherentsalsnoushàbitsi,pertant,mésvulnerable.L’úsdel’smartphoneéspartdelasevaquotidianitat,isel’hanapropiat amb diferents usos: relacionar-se, comunicar-se, distreure’s, participar,consumir,produiroinformar-se.En aquest context, la recercaque espresentapreténposar lamirada en el públicadolescent de 14 a 16 anys i en l’àmbit informatiu. A través d’una enquestarealitzada a joves de tot Catalunya, s’explora quina és la seva relació amb lesnotícies: la percepció, la credibilitat, les vies d’accés. Es fa especial atenció alfenomendelesnotíciesfalsesapartird’unarevisiódelesseveshabilitatspelquefa,especialment,aladetecció.Però,perquèunpúblicadolescent?Enprimer lloc,perquèqualsevol joveambundispositiu i d’alta en alguna xarxa social o aplicació de missatgeria, és potencialconsumidord’informacióidenotícies.Elnivelld’exposicióalesxarxessocials,ques’hademostratqueésprincipalmentinvoluntari,ésmoltalt,perbéques’hitrobinmentrefanaltresactivitatscomaraxatejar,jugaronavegar.Ensegonlloc,perquèlainfluènciaquetéelconsumdenotíciesenelsectorjuvenildifereixenbonamesuradelpúblicadult.Sibéleshabilitatstecnològiquesidigitalssón,sovint,sobradamentmésavançades,elsmancaunacompetènciasuficientenelconeixement de l’entorn i dels contextos específics per la comprensió de lainformació que es rep. Ens referim a l’entorn mediàtic, als codis periodístics, alsmecanismes de difusió i a les temàtiques específiques. Això provoca un consumintensiud’informacióperòunamancadecapacitatdecomprensió,quedificultarialaincorporació d’imputs de forma adequada per contribuir a la creació d’unaciutadaniamésinformada.Perúltim, perquè ésun sectordepoblació estudiat de forma regularperòposantl’èmfasienelconsumdedispositiusienelshàbitsqueaixòconstrueix.Pocanalitzat,

6

en canvi, en relació a la seva exposició i vinculació amb el panorama informatiu.Conèixeronsónlesaudiènciesmésjovespottambéoferirdades,amés,amitjansdecomunicacióquevulguinadreçar-seaaquestsegmentdepoblacióambunaofertadecontingutsdequalitatiadaptatalatipologiadepúblicesmentat.Pelquefaalesedats,s’haescollitelsalumnesdesegoncicledel’ESO(14a16anys)perquèésunnivellenelquejahand’haveradquiritlescompetènciesmediàtiquesquerecullelcurrículumd’EducacióSecundàriai,alhora,handesenvolupathabilitatssuficients d’accés a la informació, de difusió, i tenen un pensament mésdesenvolupatimésconsciènciasocialsobreelmónqueelsenvolta.Alhora,mostrenuns índex d’ús de les tecnologies digitals intensiu. Serien, per tant, majorsconsumidorsdenotíciesid’informacióquel’alumnatmésjove.Els hàbits adquirits a aquestes edats, a més, configurarien les dinàmiques deconsumdemitjansa l’etapaadulta.Tot iqueens trobemenunentorndigitalqueavançaimodificalespautesaunritmevertiginós,conèixerlatipologiad’exposiciópotpermetredisposard’elementsperpreveurefutursescenarisiactuar,quansiguipossible,enconseqüència.Iperquècentrar-hoenl’àmbit informatiu?Perbéqueel joventnosiguiunpúblicexcessivament connectat a lesnotícies,ni en sigui elprincipal consumidor, sí s’haobservatquehiestàencontacteconstant.Darreramentdeformainvoluntària,ambinformacionsqueelsarribenperWhatsAppoentrelíniesalessevesxarxessocials.Peraixòéstambéunaaudiènciaquecalatendreiquecalconèixermésafonsenlaseva facetade consumidorsdenotícies. Ihoésperquèelque rebencontribueixaconfigurar la seva imatge delmón, a definir el seu context o a estructurar el seupensament i les seves opinions, ambmolta més influència fins i tot que l’entornfamiliar o escolar. Les notícies i la confiança que s’hi diposita juguen un paperfonamentaltambéenlaparticipaciócívicaiconfigurenaixí,enbonamesura,elseupapercomaagentssocialsipolítics.A més, les dades indiquen que el 2022 es consumirà més informació falsa queverídica1.Lapresènciadelesnotíciesfalsesésunarealitatilainfluènciaiabastquetenen, tot i que encara està sent avaluat, sembla ser força devastador. Per aixòl’estudicentraunapartdelseucontingutenesbrinar larelaciódel joventamblesfakenews, posant especial atenció en la seva competència per tal de detectar-les.S’indagaenelsmecanismesquefanservirperverificarlainformacióienpràctiquesde difusió. El motiu per abastar aquest aspecte més concret és la dificultat que

1Estudi“TopStrategicPredictionsfor2018andBeyond”,elaboratperGartner.Disponiblea:https://www.gartner.com/smarterwithgartner/gartner-top-strategic-predictions-for-2018-and-beyond/

7

s’intueixperdiferenciar-lesdelesnotíciescertes,vinculatalconeixementlimitatdelsectorperiodísticimediàtic.Finselmoment,existeixenalgunesrevisionssobrelestemàtiquesenqüestióperòladificultatdeseguirelritmecanviantdelshàbitsdeconsumfaquenos’hagintrobatdades actualitzades que responguin amb exactitud a aquestes preguntes, iconcretament en l’àmbit català (altres països disposen d’entitats destinadesúnicamentaestudiarelpaperdelsjovesenl’entornmediàtic,pertantdisposendemésdades.Éselcas,perexemple,delsEstatsUnits).L’objectiuprincipalnoésaltre,doncs, que identificar patrons de consum i establir una panoràmica sobre latemàticaanivellcatalà.Enaquestsentit,obtenirdadessobrelamaneracomeljoventaccedeixaconsultarinformació resulta especialment rellevant per diferents motius. En primer lloc,perquèpermetrealitzarunamodestacontribucióaldebat iposarsobre lataula laseva experiència mediàtica centrada en l’aspecte informatiu. Conèixer dades alrespectepermetdisposard’unpuntdepartidaperaemprendreaccionsdediferentstipus.Perexemple,permetaactorseducatiussabercoms’hadedissenyarqualsevolacció en l’àmbit de l’alfabetització mediàtica, o més concretament periodística.D’aquestamaneraespodriadefinircomatendrelesnecessitatseducativesenaquestàmbit,enelques’estan fentesforçosdesdediverses iniciativesper talque tinguiméspresènciaanivellcurricularialesaules.Elfetderevisarlarelacióamblesnotíciesfalsespotcontribuiradefiniriniciativeseducativesambl’objectiudeposarelpensamentcríticielconeixementdel’entornmediàticenunpaperprotagonista,jaquesónelpuntdepartidapertalderealitzarconsumsmésresponsables. Representen,amés,unelementcabdalendefensadeldretalainformació.D’altrabanda,espreténaportardadesquetambépuguinafavorirunamilloraenlaregulaciótantdeplataformescomdemitjansproductors.L’impulsdelesiniciativeseducativesilaresponsabilitatdeljoventnoeximeixxarxessocialsigrupsmediàticsde la seva responsabilitat en la difusió de contingut de qualitat i mitjançantpràctiquesètiques.No convéoblidarqueels jovesd’avui sónels consumidors i laciutadaniadedemà.Aquestarecercanoés,però,uncritd’alertaniunavísperanavegantsdigitals.Percontra, pretén aprofitar les oportunitats i minimitzar les amenaces davant elspatronsqueesdetectin.Perúltim,l’estudisorgeixd’uninterèspersonalpelpuntdetrobadaentreelsàmbitsdelacomunicacióil’educació.Alhora,formapartd’unitinerariprofessionalcentraten investigar propostes d’innovació en periodisme i desenvolupar projectes

8

d’alfabetització periodística amb tots els elements que, constantment, es vanincorporantaldebat,comaralesnotíciesfalses.

2. OBJECTIUSObjectiugeneral:

• Conèixerelconsumd’informacióquefanalsilesjovesd’entre14i16anysaCatalunya.

Objectiusespecífics:

• Explorarlapercepció,interèsicredibilitatsobrelesnotíciesquetéaquestgrupd’edat

• Indagarsobrelafreqüènciadeconsumdemitjansdecomunicació• Descobrirlesplataformes,mitjansidispositiusonesconsumeixennotícies• Detectarsiexisteixintencionalitatquanesprodueixelconsumd’informació• Conèixerelsàmbitsd’interèsdelpúblicobjectiupelquefaalainformació• Detectarlapercepciódelasevahabilitatperladetecciódenotíciesfalses• Explorarelsmecanismesexistentsenelgrupd’edatpertaldedetectar

notíciesfalsesiverificarlainformació

3. PREGUNTESD’INVESTIGACIÓPer tal de desenvolupar els objectius plantejats, es presenten a continuació noupreguntesd’investigació relacionades ambcadascund’ells, i quedonaranpeua laformulaciódeleshipòtesisdelarecerca.Preguntageneral:

• Quinssónelshàbitsdeconsumd’informaciódelgrupd’edatde14a16anysaCatalunya?

Preguntesespecífiques(sobreelgrupd’edatindicat):

• Quinapercepcióestédelesnotícies?• Quininterèsiconfiançageneralainformacióqueesconsumeix?• Ambquinafreqüènciaesconsumeixenmitjansdecomunicació,amb

l’objectiuespecíficd’informar-se?

9

• Quinessónlesplataformesidispositiusdesd’onesconsumeixinformació?• Esconsumeixinformaciódemanteraintencionada?• Quinestemàtiquessóndelseuinterès,pelquefaalainformació?• S’handetectatocompartitmainotíciesfalses,iambquinmotiu?• Quinaésl’habilitatdequèesdisposapertaldedetectarnotíciesfalses?• Esduuatermealgunaacciódeverificaciód’informació?

4. MARCTEÒRICElsegüentapartatrecullunaaproximacióteòricaenlaintersecciódediferentsàreesd’estudi:mitjansdigitals,àmbitdelainformació,hàbitsdeconsum,audiènciajoveinotíciesfalses.Elmarcconceptualques’estableixserveixcomapuntdepartidapercomprendreambprecisiólatemàticaielsresultatsdel’estudi,aixícomperrecollirelsdebatsvigents,enconstantactualització.Larevisióbibliogràficaposaelfocus,enprimerlloc,enelsnousconsumsquefalajoventutenreferènciaalainformació.Tambéreculldadesd’informesirecerquesanivellinternacionalsobreaspectesquesóntambéobjectesd’aquestestudi,comaral’ús de plataformes per al consum d’informació. Per últim, es realitza una revisióconceptual sobre el terme notícies falses o fake news. També una categoritzaciósobrelestipologiesqueesconsiderenrellevantsiunreculldedadessobreelementscomara ladeteccióo la seva influènciaen l’audiènciamés jove.La secció conclouamb una breu revisió sobre el concepte de news literacy, en el marc del’alfabetització mediàtica i com a proposta de millora en l’exposició a l’universinformatiu.

4.1. Novesgeneracions,nousconsumsLa irrupciód’Internethaprovocat canvis estructurals significatius en l’ecosistemainformatiu,queafectatantlaquantitatcomlaqualitatdelainformacióqueesdifon.Això fa que suposi un repte major valorar en termes especialment qualitatius lainformacióa l’entorndigital i, alhora,posasobre la taula lanecessitatdedisposard’habilitats per fer-hi front (Gasser, Cortesi, Malik, & Lee, 2012). I especialmenttenint en compte la vulnerabilitat de sectors de poblaciómés joves, afegeixen elsautors, donat el seu nivell de desenvolupament cognitiu i la seva limitadaexperiènciavital,quefariaaugmentarlarellevànciad’aquestproblema.Perquè,doncs,dirigiraquestarecercaaunsectordepoblacióde14a16anys?Enprimerllocperquè,destaquenGasser,Cortesi,Malik,&Lee,(2012),Internetésunafontd’informaciódegranimportànciaaaquestesedats.Ensegon,perleslimitacionsquetenenal’horadeferjudicissobrelaqualitatdelainformació.

10

Recuperantelprimerpunt, caldestacarque l’accésa la informacióqueesrealitzamitjançant Internet i les xarxes socials resulta no ser sempre voluntària iintencionada. Cal diferenciar, en aquest sentit, l’audiència que acudeix a xarxessocials omitjans (analògics o digitals) per tal d’obtenir informació, d’aquella que,mentre navega o utilitza xarxes socials amb altres motius, troba informació. Unpúblic,enaquestadarreratipologia,ques’exposademaneraincidentalalesnotíciesi que correspondria a un 60% de l’audiència jove2. Fletcher & Nielsen (2018)recullenenunestudiqueelsusuarisincidentalsutilitzarienmésfontsd’informacióqueelsquenoensónusuaris,d’unabanda, i,de l’altra,que l’efectede l’exposicióincidentalésmésrellevantenelcasdepersonesjovesiquetenenpocinterèsenlesnotícies.Aquesta categoriad’audiènciaensposariadavantunescenarioptimista, enelques’arribaria a informació de forma involuntària, captant, així, nous públics quepodrien esdevenir, eventualment, consumidors de notícies. Val la pena, però,avaluarelgraudecomprensiódelsmissatges i la funciódelsalgoritmesdexarxessocialsenaquestarecepciódetipologiatanpassiva.Enaquestalínia,Banaji&Cammaerts(2015)confirmenelgirdelconsumdemitjanstradicionals impresos cap a fonts online i televisives, generant un consum méspersonalitzatdenotíciesendiferentsespaisillocs.L’úsdemúltiplesrecursospodriatenirunimpactepositiuenlaimplicaciópolíticadelsjovesi,alhora, laconsultadefragmentsd’informacióserviriacomapuntdepartidaperanovesrecerques.Aquesta tipologia de consum és justament el que diferencia, en bona part, lesaudiències més joves de la resta. Agafant com a exemple el consum de televisió,apuntaCosteraMeijer(2007)elsegüent:“Youthfeelateasezappingfromstationtostationand ‘snacking’on tidbitsofnews,gainingsuperficialknowledgeofabroadvariety of topics, while older people prefer in-depth knowledge about a smallernumber of topics”. Uns nous hàbits que, recull l’informe “A NewModel for NewsStudyingtheDeepStructureofYoung-AdultNewsConsumption”3:

are radically different from those that have characterized news consumption forgenerations. Newspapers, scheduled broadcasts and even websites are giving way to achaoticsystemofself-aggregationthatisproducingdisappointingresultsnotonlyfornewsproducers,butforconsumersaswell.(AssociatedPress,2008:pàg.4)

2‘HowMillennialsGetNews:InsidetheHabitsofAmerica’sFirstDigitalGeneration’(2015).TheMediaInsigntProject,AmericanPressInstitute,APiNORCattheUnviersityofChicago.Disponibleaquí:http://www.mediainsight.org/PDFs/Millennials/Millennials%20Report%20FINAL.pdf3“ANewModelforNewsStudyingtheDeepStructureofYoung-AdultNewsConsumption”,AssociatedPress.Disponibleaquí:https://apo.org.au/node/15035

11

“Instead,newsandinformationarewovenintoanoftencontinuousbutmindfulwaythat Millennials connect to the world generally, which mixes news with socialconnection, problem solving, social action, and entertainment”, afegeix l’informe‘HowMillenialsGetNews’(2015).Aixòpodriatenirelsefectespositiusmencionatsperò genera, alhora, dubtes sobre si l’audiència evita notícies importants detipologia,perexemple,política,enfavordetemàtiquestrivials(Marchi,2012).Una altra qüestió que apunta l’autora fa referència a si un consum d’informacióextensiuobtingutdefontsillocsdiversosdonariapeuaunavisiómésricaipluralde la realitat, o si, per contra, es generaria el conegut comaechochamber, onelsindividusestarienexposatsúnicamentapuntsdevistasemblantsalsseus(Marchi,2012). Autors com Kahne, Middaugh, Lee, & Feezell (2012) realitzen aportacionsinteressantsfruitd’unarecercaambungrupd’edatd’entre16i21anys.Enconcret,conclouenque lamajoriadepersonesenquestadesafirmenestarexposatsapuntsde vista tant alineats com divergents respecte el seu. A més, reporten que nointeractuenalaxarxasobreelsseusposicionamentsentemessocials.Enlamateixalínia conclou l’informe de The Media Insignt Project mencionat prèviament, quemencionaqueuncop troben lesnotícies,noudecadadeuafirmenrebreopinionsdiverses,i,tresdecadaquatre,opinionsdiferentsalaseva.Marchi(2012)realitzaunacontribucióaaquestpuntdevistaenbasealsresultatsdelasevarecerca,afirmantquel’efecteecochambernosemblamésrellevantavuidiaqueenelpassat, i fins i totpodriaser-homenys: “Exposed todiverse ’friends’andcommentators,theteenslikedblogsandFacebookpostingsbecausetheycould‘heartheprosandcons’,‘knowotherpeople’sviews’and‘thinkaboutthingsIdidn’tconsiderbefore’”.Així, l’autora (2012) conclouqueelmodelde consummencionatpot tenir efectespositiusperalesduestipologiesd’audiènciespossibles:elsjovesquenobuscariennotícies hi estan exposats per defecte en consumir xarxes socials o navegar perInternet,mentreque,elsquesísegueixenlainformació,tindrienaccésamoltesmésfonts d’informació. Però sorgeix novament la qüestió de si estar exposat ainformacióvoldir,enprimer lloc,estar-hoa informaciódequalitat;ensegon lloc,comprendre-la;i,entercer,saberdiscernirentreallòcertifals.Uncopméssorgeixla necessitat de disposar de pensament crític i de competències en alfabetitzacióperiodísticaperoptimitzar el gran consumque, sembla ser, fan els jovesdelmóninformatiu.Recull Frola (2016) el testimoni de Lee Rainie, director del Pew Internet andAmericanLifeProject: “Thenotion is thatnoyoungperson cares about thenews,andthat iswrong.They’removingtoadifferentdistributionmechanism”.Trobemaquíalgunesde lesclauspercomprendre l’aproximacióqueen fanels joves.Sibél’interès pot haver-se mantingut intacte en els darrers anys, actualment estan

12

exposats a l’univers mediàtic de tal manera que, volent-ho o sense, els arribennotíciesiinformaciódeformapermanent.Fruit d’aquest context, Nielsen & Graves (2017) anomenen com a “generalscepticism” l’actitud general de desconfiança vers els mitjans convencionals i lesxarxessocials,unapercepcióprougeneralitzadaqueacostumaaanardelamàalshàbits mediàtics mencionats. Serveix com a exemple la cita d’un participant al’estudi dels autors: "I think it has changed a lot. I used to rely a lotmore on thenews,Ithoughtitwascorrectbutnowadays...".Iunaltre:“Peoplebecomescepticalofallnews".S’ampliaràeltemaenelcapítolposteriorsobrenotíciesfalses.L’escenari descrit condueix també, segons l’estudi d’Associated Press, al fenomenconegut com a news fatigue. Alguns consumidors enquestats expressen queconsumeixen informació a base de titulars i actualitzacions. Un exemple d’unadolescenthoexpressaclarament:“News[today]isnotthefullstory,butmorelikea preview—it’s kind of annoying sometimes. I don’t like to get bits and pieces ofinformation”. Es detecta, doncs, un cert esgotament en la connexió constant, quepodriaanar lligataaltres fenòmenscom laporaperdre’scontingutpublicata lesxarxes socials (FoMo) o el coneixement parcialitzat a base, com expressa eltestimonimencionat,detitularsrepetitiusquepoccontribueixenaunacomprensióglobaliprofunda.

4.1.1. Quan(gairebé)totpassaalespantallesPelque faa lesxarxes socialsoplataformesutilitzadesper joves i adolescents, esdetectencanvisambunaaltafreqüència(hoconfirmenelsresultatsobtingutsenlapresent recerca respecte elsqueesmencionena continuació, de2015). L’informe‘How Millenials Get News’ indica l’ús de més de tres plataformes per obtenirinformació:Facebook,YouTubeiInstagram,ademésd’altresllocscomaraReddit.Elmateixdocumentrecullqueelconsumenaquestesxarxesnoésnecessàriamentpassiu,jaqueimplicadecidirquinesfontsseguir,enquinesconfiar,ocompartir.ÉsrellevantposaratencióalapercepciódeLivingstone,ambextensesrecerquessobrelatemàtica,quandestacaque“aseachnewmediumisintroduced,similarhopesandfears –with the fears generally dominating the agenda- have arisen on eachoccasion”.Moltes de les pors, originades per unes rutines noves i canviants que, segons esrecull a “TIC i joves. Reflexions i reptes per al treball educatiu” (2016, p.13),provoquencanvisqueespodendefinirpertreselements:

• Hiperconnexióconstant• Caràctersocialicol·laboratiudelsconsumscomunicatius

13

• PreeminènciadelsdispositiusmòbilsideslocalitzacióServeix de referència observar les dades de consum de serveis d’Internet percomprendre la hiperconnexió mencionada, i fer-ho en referència al total de lapoblació.Se’ndestacaelmajorconsumenaccionscomaralarecercad’informació,el correu electrònic, l’úsde xarxes socials oAPPs i, de força rellevància, elmenorconsumdelecturad’informaciód’actualitat.

Taula1Úsdeserveisd’internetduranteldarrermesaCatalunya(2016).Font:“TICijoves.Reflexionsireptesperaltreballeducatiu”(2016),apartirdel’EGMBaròmetreCatalunya,2016.

En una revisió del consum de xarxes socials a nivell europeu (StandardEurobarometer88,novembre2017)4s’observaque, en la franjad’edatde15a24anys,un81%lesutitlizaadiari.

4Disponiblea:http://ec.europa.eu/commfrontoffice/publicopinion/index.cfm/Survey/getSurveyDetail/yearFrom/1974/yearTo/2018/search/standard%20eurobarometer/surveyKy/2143

14

Taula2. Useonlinesocialnetworks(%EU).Font:StandardEurobarometer88(2017).

Esdetectaenl’informeunúscreixentigeneraldel’úsd’Internetilesxarxessocials,quejade2016a2017vaincrementar-seun8%.Acontinuacióespresentendadesgenerals del consumdemitjans a nivell espanyol, fent referència al conjunt de lapoblacióiposantenrelacióalconsumenl’àmbiteuropeu.

Gràfic1:Freqüènciad’úsd’InternetixarxessocialsaEspanya.Font:StandardEurobarometer88(2017).

Destaca l’especial rellevància de l’ús de les xarxes socials i de la televisió a nivellespanyol, en comparació amb el públic europeu. Són dades que tindran relaciótambé amb els usos del públic més jove, com s’observarà en els resultats de lapresentrecerca.

15

En tot cas, fent atenció a dades de consum, recull Frola (2016) que el 51% delsadolescents consumeixen notícies mainstream a Internet almenys de formasetmanal. L’informe ‘HowMillenialsGetNews’ (2015), per la sevabanda, conclouque el 69%dels enquestats afirmen consumir notícies almenys un cop al dia, i el40%diferentscopsaldia.Dadesnogairediferentsdelesobtingudesipresentadesposteriorment.Pelquefaalesplataformesd’accésalainformació(anivellinternacional),dadesdel“Digital News Report 2018”5recullen un descens de l’ús de Facebook (tot i quesegueix sent la més consultada) i un augment de Whatsapp, Twitter, FacebookMessenger i Instagram. Observarem, en aquest sentit, lleugeres diferències en lapreferènciadexarxessocialsperpartdeljovent.

Gràfic2:Proporciód’úsdecadaxarxasocialperobtenirnotíciesladarrerasetmana.Font:DigitalNewsReport2018.ReutersInstitutefortheStudyofJournalism.

Entre els motius que es recullen en l’informe per al decreixement en l’ús deFacebook trobem que els consumidors perceben la marca com a “multi-faceted,creepy, ego-centric, uncool uncle, mid-life crisis, clean, genèric”, mentre queWhatsapp,quemostraunaugment, és consideradacoma “best friend, fun,bringspeopletogether,straghtforward,honest,reliable,discrete”.D’altra banda, s’observa que els joves són el grup d’edat que hi accedeix en unpercentatgemajorapartirdexarxessocials:

5Disponiblea:http://media.digitalnewsreport.org/wp-content/uploads/2018/06/digital-news-report-2018.pdf?x89475

16

Gràfic3:Proporciód’úsdecadaeinaperaccediranotíciesladarrerasetmana.Font:DigitalNewsReport(2018).ReutersInstitutefortheStudyofJournalism.

Totiaccedir-hiprincipalmentdesdexarxessocials,valadirquenosemblaques’hidipositi un grau de confiança elevat, segons recull l’informe “Teens’ Social MediaHabitsandExperiences”6:

Gràfic4:Usosdexarxessocialsentreadolescents.Font:“Teens’SocialMediaHabitsandExperiences”.PewResearchCenter(2018).

6“Teens’SocialMediaHabitsandExperiences:Teensandtheirexperiencesonsocialmedia”.ElaboratperMonicaAndersonyJingjingJiangpelPewResearchCenter.Disponiblea:http://www.pewinternet.org/2018/11/28/teens-and-their-experiences-on-social-media/

17

4.2. InformacióperunaciutadaniacríticaSiestéencomptequelarecercad’informació,laconfiançaielconsumdenotíciessónundelspilarsdelaparticipaciócívica(Banaji&Cammaerts,2015),s’enténqueexisteixi una relaciódirecta entre laparticipaciópolítica i el consumd’informacióqueen fan.Cadacopmés, recullenelsautors, “newsrepresentationandreceptionare increasingly being seen as a crucial part of citizenship and of democracy”.També Barnett (2008) defensa que el periodisme té responsabilitat en lademocràcia i York i School (2015) apunten que el consum de notícies té efectespositiusenlesactitudsicomportamentsdemocràtics.Anivellmésanecdòtic,DavidBuckingham (2000) afegeix que les notícies són objecte de bona part decomunicacióinterpersonaleneldiaadiaentreparells,generacionsigèneres.Sorgeix així un dels principals objectius per enfocar aquesta recerca en l’àmbitinformatiu:perlasevavinculacióambelcomportamentcívic,socialipolític,atotesles edats però també en la franja d’estudi. I en donen mostra força autors, perexempleBarnhurst&Wartella(2009),queindiquenquepottenirrelaciólalecturade premsa amb l’interès polític. Així mateix, comparteixen la preocupaciód’executius de mitjans americans i crítics conservadors, quan expressen que elsjovesquenollegeixendiarisinodisposendeconeixementdelsfetsbàsicspodriennoestarpreparatsperserciutadansinformats.Alguns autors mostren preocupació també descens del consum de mitjanstradicionals, tant en paper com online, però recorda Marchi (2012) que això noindicanecessàriamentunamancad’interèsen lapolíticaoen lesnotíciesentreeljovent, sinómés aviat una percepció del format coma avorrit, difícil d’entendre iirrellevant,ibusquennovesviesqueelsresultinmésinteressantsofiables.Davantaquest escenari, l’autora apunta que els mitjans haurien d’utilitzar un llenguatgemésclariaportarméscontextualitzacióicontextenlesnotícies.Ienlamateixalínias’expressa CosteraMeijer (2007) quan argumenta que establir uns estàndards dequalitatenelsmitjanspodriaserunamanerad’arribaralesaudiènciesmésjovesievitar la percepció d’avorriment (que, d’altra banda, no es detecta en la presentrecerca).

4.3. Informacióidesinformació:lesfakenewscomaprotagonistes

4.3.1. Fakenews:unaaproximacióconceptualEltermedenotíciesfalsesofakenewshaadquiritunprotagonismecreixentenelsdarrerstemps,iésmotiudedebatidiscussiótantanivellinformalcomenentornsacadèmics. Simbòlicament, destaca Richardson (2017), "represents the existential

18

challengetojournalistsdealingwithanaudiencelosingitsfaithinwhatjournalismdoes”.A nivell etimològic presenta certa confusió si es considera un abast teòric que vamésenllàdelqueéscertofals,unadicotomiaquenocobreixlarealitatperiodísticani de bon tros. Ho expressen així Pérez Tornero, Samy Tayie, Pulido, & Tejedor(2018): “Hemos visto cómo reducir la cuestión de las noticias falseadas a simplecontraste entre verdad ymentira -factchecking- esmuy limitativo". Una distinciód'aquestatipologia,afegeixen,"notieneencuentani lahibridacióndiscursiva,queespropiade la actualidad, ni la complejidadde losdiscursos en cuyo contexto sedesarrollan las noticias y el discurso periodístico". Per això proposen adoptar eltermede"notíciesfalsejades",justamentperassenyalarlafalsedatcomaintenció,iquelesdiferenciariadenotíciesquepuguincontenirerrorsobiaixos.Cal,pertant,situar l'estudi del fenomen en un nivell global que tingui en compte tots elscomponentsquepodenjugar-hiunpaperrellevant.Enelcasqueensocupa,s’haconsideratoportúutilitzarelterme“notíciesfalses”o,en anglès “fakenews”, perquè és la terminologia que pot resultarmés propera alsector de població objecte de l’estudi, i perquè és com, popularment, es coneix elfenomen. Tot i així, és necessari realitzar una breu puntualització sobre el seusignificat.Lesnotíciesfalsesensportentambéaredefinirelconceptedenotíciaensimateix,que no està exempt de variacions amb la irrupció d’entorns digitals. Autors comKershner (a Tandoc, Lim, & Ling, 2018, p.140), relacionen clarament les notíciesambesdevenimentsreals:"Newsreferstoanaccurateaccountofarealevent".Pertant, s'entén que és implícit en una notícia el fet d'incloure informació real. Potexistir,doncs,unanotícia falsa?Tandoc,Lim,&Ling (2018)conclouenel següent:“Newsissupposedly–andnormalitely-basedontruth,whichmakestheterm‘fakenews’anoxymoron”.Peraquestmotiu, iperladificultatdetrobarsignificats(mésenllàdesignificants)per al fenomen, existeixen diversitat d'aproximacions conceptuals al terme.Bonapartdelsautorsconsultatsposen l'accenten la seva intencionalitat.Així,Allcott&Gentzkow(2017,p.4)lesdefineixencoma“Newsarticlesthatareintentionallyandverifiablyfalse,andcouldmisleadreaders”.Altresautorsfanespecialincidènciaenelformatquepresenten,comaraLazeretal.(2017),que lesdefineixencoma"information thatmimics theoutputof thenewsmedia inform, but not in organizational process or intent -e.g., lacking editorialnorms and processes to weed out the untrue infavor of the true". Però aquestsmateixosautorsafegeixenuncomponentrellevant,situant-lescomaelementcabdaldelfenomendeladesinformacióenl'entornmediàticvirtual.Així,expressen:"Fake

19

news is thus a subgenre of the broader category of misinformation -of incorrectinformationaboutthestateoftheworld".Coincideixen amb aquesta visió Pérez Tornero, Samy Tayie, Pulido, & Tejedor(2018), que,més enllàd'incloure lesnotícies falsesúnicament comaproductedementidesofalsetats,lessituencoma"consecuenciadeunecosistemacomunicativoque presenta enormes debilidades y riesgos a la hora de servir de base parasistemas políticos democráticos y que, en general, las potencia enormememte".Justifiquen,peraixò,elcreixementd'aquestfenomencomafruitdetrescrisisquecoexisteixen actualment: la globalització, la crisi del periodisme de qualitat i eldeterioramentdel'esferapública.Ésconvenientpreguntar-se,enelmarcd'aquestarecerca,quinéselpaperquejugal'audiènciaen lacreaciódesignificat.Enaquestsentit,autorscomTandoc,Lim,&Ling, (2018) realitzen aportacions al respecte quan puntualitzen que les notíciesfalseshosónentantqueesco-construeixenentreemissorsiaudiència.Segonselsautors(2018,p.148):"Whilenews isconstructedby journalists, itseemsthat fakenews isco-constructedby theaudience, for its fakenessdependsa lotonwhethertheaudienceperceivesthefakeasreal”,comprenentaixíqueatorgarveracitataunanotícia falsa per part de l'audiència seria el que convertiria una peça de ficció ennotíciafalsa.Enaquestespremissesiafirmacionsésonessustentalajustificaciódel'alfabetització periodística com a competència necessària per discernir la veritatentretantdesorollmediàtic.Desd’unposicionamentméscrític,Nielsen&Graves(2017)suggereixenretirareltermeperquèresultaimprecísiperl'úsquepolíticsialtresactorsenfanpertalded'atacarmitjansdecomunicacióialtresplataformes.Enconcret,destaquenl'úsdela paraula fake news com a "politicized buzzword", és a dir, com a termefreqüentmentutilitzatenl'àmbitpolíticpertaldedesacreditarmitjansofets.Ésenaquestsentitque,perexemple,elpresidentdelsEUA,DonaldTrump,s'expressaentuitsiendeclaracionscontraelsprincipalsmitjansdecomunicaciónord-americans.Elsautorsreconeixen,però,quenoseràfàcilperquè,abandadeseruninstrumentpolíticdedescrèdit, l'audiènciaha trobat enell unaexplicació a la seva frustracióambl'entornmediàtic.Perúltim,és importantdestacarque,perbéques'haginpopularitzatdarreramentmés que mai, les fake news no constitueixen un fenomen nou. Sí és cert que ladesinformació ha trobat un nou canal ara que la principal font d’informació d’unnombrecreixentdepersonessónlesxarxessocialsil’entorndigital(Tandoc,Lim,&Ling,2018,p.138).Totiaixí,recordenPennycook&Rand(2017)quealprincipidelsegleXX lesnotícies falses javan jugarunpaper importanten laparticipaciódelsEUAalaPrimeraGuerraMundial.

20

Pel que fa al terme desinformació, explica Durandin (1995) que va aparèixer perprimer cop en un diccionari rus l'any 1494 definida així: "La acción de inducir aerror mediante el uso de informaciones falsas". Més endavant, ja al 1952, es vaactualitzar com a "difusión de noticias falsas con el fin de confundir a la opiniónpública",enuncontextpolíticdeguerrademissatgesentreblocs.L'autoresfaespecialressòdelcaràcterorganitzatdeladifusiód'informaciófalsaanivell mediàtic: "Mientras las mentiras entre personas son a menudo algoimprovisadas,aquellasquesedesignanconeltérminodedesinformacióntienenuncarácter organizado, son algo producido por los servicios especializados". Salvantlesdistànciesqueelcontextpolític,socialieconòmicensobliguenaposar,estrobencertes similituds en la descripció del concepte. L'única i principal diferència és lacontribució que l'entorn digital ha proporcionat a la difusió de notícies falses imentides,fentdelfenomendeladesinformacióunproblemaglobalquecalafrontardesdemúltiplesàmbits.

4.3.2. TipologiadenotíciesfalsesNomésenladefiniciódelconceptejas'entreveuqueeltermedónallocaconfusióiinclou un ventall ampli de concepcions segons els aspectes que es prenguin enconsideració.Tandoc,Lim,&Ling(2018)defineixensistipologiesdefakenews,ambunelementcomúentoteselles:l’apropiaciódelformatdenotíciesreals,bésiguipelque faa l’aspectedelwebonespubliquen,a la tipologiaderedaccióoa l’úsde laimatge. La inclusió de les següents categories com a notícies falses varia d’unsautors a altres, però és convenient establir aquesta categorització per revisar elventall d’opcions a que ens podem referir i que l’audiència i el públic objectiu del’estudi pot comprendre com a notícies falses. Val a dir que els mateixos autorsestableixenaquest llistatenbasea labibliografia revisadasobre la temàtica (ambespecial atenció a l’ús del terme), sense manifestar complet acord en totes lescategories.Aquestesserien:

• Newssatire:estractadeprogramesd’entretenimentproduïtsexpressamentambaquestobjectiu.Fanúsdel’humorcomarecursperafersàtirapolítica,habitualment,opercomentarl’actualitat.

• Newsparody:tambéesbasaenl’humor,però,adiferènciadel’anterior,creanotícies fictícies, al límit entre el real i la construcció (absurd). Aquestacategoria comparteix amb l’anterior que productors i audiènciacomparteixen, habitualment, els gags. Alhora, per aquest mateix motiu esdiferenciad'altresformesdefakenews.

21

• News fabrication: articles que no es basen en fets reals però que sónigualment publicats a Internet o xarxes socials en forma de notícia amb laintenciódesercreïblesi,pertant,desinformar.Enaquestcas,noexisteixuncodi compartit entre emissor i receptor que entengui que el contingut ésintencionadamentfals.Aquestatipologiacontribueixagenerarunanarrativasovintesbiaixadaperòqueellectoracceptacomalegítima,especialmentenelscasosenquès’hiaccedeixviacontactesdeconfiança.

• Manipulation:esrefereixal’àmbitaudiovisual,concretamentalacreaciódefalsesnarrativesapartirde lamanipulaciód’imatgesovídeosreals.Ésunapràcticaencreixementquevade lamàde lautilitzaciómassivad’elementsaudiovisualsalaxarxaideladificultatdeverificararxiusd’aquestatipologia.Potconsistirenalterarunaimatgereal,oenatorgar-liunsignificatquerestéa veure amb l’original i que genera una narrativa falsa que s’escamparàpidamentperlesxarxes.

• AdvertisingandPublicRelations: incloulapublicaciódecontingutpublicitariamb l’aparença formal de peces informatives i enmitjans periodístics, quepotgenerarconfusióen l’audiènciaenrebre-hocomacontingut inocomapublicitat amb afany lucratiu. Sovint s’inclou en la tipologia de contingutpatrocinat,iprenunformatcorrentambunaanotaciódel’empresaqueestàfinançant-lo.

• Propaganda: notícies creades amb una clara intencionalitat política, perinfluenciar l’opiniópúblicaen favord’unaopció, lideratgeopartit, inoperinformar.Potbasar-seenfets,peròpromouunavisióesbiaixadapertalquel’audiènciaprenguipartitenunaopciódeterminada.

Segons aquesta classificació, les quatre darreres categories són les que nocomptarienambunacord implícit entre l'audiència i els emissorsde la falsedatopoca rigurositat del contingut publicat. Serien aquestes, doncs, les que podrieninduir a l'audiència a certa confusió o desinformació, especialment lamés jove. Amés, cal tenir en compte que les notícies falses poden trobar-se hibridades entrediferents categories. Per exemple, una news fabrication podria inclouremanipulationsi incorporésmaterial audiovisual. És en aquestes quatre categoriesonestrobarienlesnotíciesfalsesqueelpúblicobjectiudel’estudiidentifica.No gaire lluny de l’aproximació teòrica mencionada, es troba la categoritzaciórealitzada a partir de la concepció de fake news de l'audiència, segons l'estudi"'News you don't believe': Audience perspectives on fake news"7, de Nielsen &

7“’Newsyoudon’tbelieve’:Audienceperspectivesonfakenews”,ReutersInstitute(2017).Disponiblea:https://reutersinstitute.politics.ox.ac.uk/our-research/news-you-dont-believe-audience-perspectives-fake-news

22

Graves, (2017) pel Reuters Institute for the Study of Journalism. Els resultatsobtinguts mostren, segons els autors, que la diferència entre les fake news i lesnotíciesrealsnoésabsolutasinógradual.Enaquestsentit,ésrellevantdestacarque,contrarialaconcepciódenotíciesfalsesprincipalment com a històries publicades en format de notícia legítima (categoriaNewsfabricationmencionadaanteriorment),l'audiènciatéencomptetambélarestadecategories,quepodriensemblarmésallunyades.Esrecullenaquestgràfic:

Gràfic5:Audienceperspectivesonfakenews.Font:'Newsyoudon'tbelieve':Audienceperspectivesonfakenews",NielseniGraves(2017).ReutersInstitutefortheStudyofJournalism.

LesnotíciesfalsesdelatipologiaNewsfabricationoFalsenewsgaudeixend'ungranèxitirepercussió,querauenlatensiósocialpreexistent(Tandoc,Lim,&Ling,2018).Segons els autors, les persones serien més vulnerables a creure-les quan hi haproblemes de tipologia social, racial o cultural. Tenir en compte el context on esconsumeixen notícies falses serà, doncs, un element cabdal per comprendre lainterpretacióquese'nfa.Unaaltraclassificaciódenotíciesfalsespodriarespondrealmotiupelqualescreeniesdifonenperlaxarxa.Aquestsserienideològicsieconòmics(Tandoc,Lim,&Ling,2018).Elsideològicsbuscarienafavorirunadeterminadaopciópolítica,mentrequeelseconòmicsinclourienelbeneficipersonalocorporatiudel’autor,afavorintclicsquepuguinferaugmentarelsingressospublicitarisdelwebonespublica.Detecciódenotíciesfalses

23

Sibél'abast,difusióidetecciódenotíciesfalsesésuntemad'estudirecent,isobreelques'estàmicaenmicaavançantendiferentslíniesderecerca,caltenirencompteque es tracta d'estadis encara primerencs i no hi ha moltes conclusions en fermsobre el tema. Els EUA és on s'han dut a terme diferents estudis i on, alhora,existeixeniniciativesdemedialiteracyqueinclouenjael fenomendeles fakenewscom un dels continguts més rellevants per un consum crític de mitjans i xarxessocials. Tot i així, i basat en les recerques existents, es detecta un panorama pocencoratjadorquantaladetecciódenotíciesfalsesperpartdeljovent.StanfordUniversity (2016), d'una banda,mostra en una recerca8que el 82%delsalumnesdemiddleschooldelsEUAnosabendistingirentrecontingutpatrocinat inotícies periodístiques en unmateix llocweb. Amés, un 30% va considerarmésfiableunpostfalsaFacebookquesimulavaserpublicatperlacadenaFoxNewsqueunpublicatpelperfilrealdelacorporació.Perúltim,l'estudiexposaquemésd'un80%delsalumnesvancreurequeunportalwebdenotícieserarealiverificatquanambunasimplecercaaGooglejahauriensabutquenohoera.Anivellespanyol,el"IEstudiosobreelimpactodelasfakenewsenEspaña"9conclouque el 86% de la població es creu les notícies falses. En l'estudi, un 60% de lespersonesenquestadescreuquesapdetectarnotíciesfalses,peròenrealitatnomésun14%sabria,enefecte,fer-ho.Pelquefaafrangesd'edat,hihadadesperaunoptimismecontingut:un78%delsenquestatsd'entre16i24anysnosabiadiferenciar-les,mentre,mésenllàdels55anys,aquestaxifraseriad'un92%.Pelquefaalgènere,nos'observadiferènciaenlacapacitat de detecció però si en la concepció de l’habilitat per a fer-ho: un 65%d'homespensavaquesabriadistingir-les,mentre,dedones,noméshovacreureun45%.Valadirquel'estudiesvarealitzarmitjançanttrucadestelefòniques.Unaspecteimportantenlesnotíciesfalses,mésenllàdelacreacióiladetecció,ésladifusióquese'nfaatravésdexarxessocials.Enaquestsentit,l'estudirecullqueun4%delapoblaciócreaidistribueixnotíciesfalses,enlagranmajoriadelscasos“perdiversió” o perquè “creien que no feien capmal”, i enmenormesura per interèseconòmic,propagandísticopersonal.Pelquefaalsmotiusperdistingirunanotíciafalsa(segonselmateixestudi)elsdosprincipals són la irrealitat del contingut i elmitjà on es publica. Seguidament, es8“EvaluatingInformation:TheCornerstoneofCivicOnlineReasoning”.StandfordUnviersity(2016).Disponiblea:https://purl.stanford.edu/fv751yt59349EstudirealitzatperSimpleLógicaamblacol·laboraciódelGrupd’InvestigacióenPsicologiadelTestimonidelaUniversidadComplutensedeMadridipatrocinatperPescanova.Disponiblea:https://d3vjcwm65af87t.cloudfront.net/novacdn/EstudioPescanova.pdf

24

trobenelstitularsalarmistes,ridículsoimprobables,ol'autoria.Entreelsmotius,tépocpeselsentitcomúolalògicaquepuguitenirelcontingutal'horadedistingir-les.D'aquestesdadesse'npotconclourequetantelsadultscomels jovent, lapoblacióqueensocupa,tenenunaescassapreparaciópertald'esdevenirconsumidorscríticsal'erad'Internetilesxarxessocials.Nielsen&Graves(2017)aportenresultats també interessantsenbaseaunestudirealitzatalsEUA,elRegneUnit,Espanya iFinlàndia.Mostren,perexemple,queelpúblic de l'enquesta realitzada identifica més sovint notícies falses com apropaganda, publicitat o periodisme pobre (poor journalism) que informació falsaamb aspecte de notícies reals. En base a això i a altres resultats, conclouen elsegüent:"Ourfindingssuggestthat,fromanaudienceperspective,fakenewsisonlyin part about fabricated news reports narrowly defined, andmuchmore about awider discontent with the information landscape-including news media andpoliticiansaswellasplatformcompanies."D'altrabanda,laconfiançaenlesnotíciesengeneralienlesnotíciesescollidesperl'usuari varia lleugerament a nivell espanyol, amb un 51% de persones queconfiarienenlesnotíciesdemaneragenèricaiun52%quehofariaenlesnotíciesqueconsumeix.Aquestesdadesdifereixenlleugeramentdelqueesconclouenaltrespaïsosenquèfafocusl'estudi,quesónFinlàndia,RegneUnit ielsEUA.Anivelldeconfiançagenèrica,Finlàndiaéselquepresentapercentatgesmésalts(62-69%).Entotstrespaïsos,ladiferènciaentrelesduescategoriesésmésgranenpercentatge,demaneraquelaconfiançaenlesnotíciesqueesconsumeixenésconsiderablementmajor.

Gràfic6:ConfiançaenlesnotíciesVSconfiançaenlesnotíciesquejoconsumeixo.Font:'Newsyoudon'tbelieve':Audienceperspectivesonfakenews",NielseniGraves(2017).ReutersInstitutefortheStudyofJournalism.

25

RecordenNielseniGraves(2017)queeldebatsobrelesfakenewsesdesenvolupaenuncontextdepocaconfiançaenlesinstitucions,fetquenocontribueixagenerarunentornmediàticsegurivàlid.

4.3.3. Influènciaenl’audiència"Toomanystudentsdon'tappreciate themediabecause theydon'tunderstand itsspecial role as the Fourth Estate, a lack of understanding that has profoundramifications for democracy". Aquesta sentència extreta de l'estudi "Can NewsLiteracyBeTaught?"10,deNiemanReports,reculldeformabreuiconcisaelpuntdepartidadelmenyspreudelsefectesqueelsmitjanstenensobrelespersones.Nomésdonant valor al paper dels mitjans i a la influència de l'entorn digital es podràintentardesgranarl'efectequepodentenir,igualment,lesnotíciesfalses.D’altra banda, cal tenir en compte la velocitat a la que es difon la informació perxarxes social avui dia.Unade lesprincipals característiquesde la xarxa ésque téunaaudiènciamassiva,però,tambéidesafortunadament,recordenTandoc,Lim,&Ling, (2018, p.139), han facilitat la difusió d’informació errònia com ara notíciesfalses.Iaquestesesdifonenespecialmentràpid:“Significantlyfurther,faster,deeper,andmore broadly than the truth in all categories of information, and the effectsweremorepronouncedforfalsepoliticalnewsthanforfalsenewsaboutterrorism,naturaldisasters,science,urbanlegends,orfinancialinformation”(Vosoughi,Roy,&Aral,2018).Perquinmotiuladifusióésmésràpidaiprofundaquanestractadenotíciesfalses?Elsautorsmencionenundelselementsquepotafavorirlacomparticiód’unanotíciafalsa:el factor“novetat” i l’impacteemocionalquepuguicrearen l’audiència.Així,expliquen, les notícies falses inspiren por, disgust i sorpresa, mentre les realssuggereixenanticipació,tristesa,alegriaiconfiança.Enaquestcontext,“thedegreeof novelty and the emotional reactions of recipients may be responsable for thedifferences observed” (Vosoughi et al., 2018). La tendència en les dinàmiques deconsum apunta, doncs, a que s’acostuma a difondre informació que es rep com anovedosa.Amésdelanovetat, tambéjugaunpaperimportantenlacredibilitatelfetquesiguiunatemàticaqueresultifamiliar(Pennycook,Cannon,&Rand,2017).Defet,elsautorsdemostrenquenomésambllegiruncopuntitulardenotíciafalsaéssuficientperaugmentarlespercepcionsposteriorsdelasevaprecisió.Sóndades,aquestes,quecontribueixenaelevarl’atenciósobreposteriorsefectesenelcomportamentcívic,socialipolític.Unadelesgranspreocupacionsavuidiaés,de

10Disponiblea:https://niemanreports.org/articles/can-news-literacy-be-taught/

26

fet, la confusió que generen en els consumidors, especialment pel risc quecondueixin a dur a terme accions concretes (Tandoc et al., 2018), així cominfluenciarenelcomportamentelectoral,comhapassatrecentmentenleseleccionsdelsEUAodeBrasil,aixícomaltrescasoscomelBrexitalRegneUnit.Allcott&Gentzkow(2017,p.20)conclouenenlasevarecercasobrenotíciesfalsesdurantlacampanyaelectoralquevadonarlavictòriaaDonaldTrumpalsEUAque“theaverageUSadultreadandrememberedontheorderofoneorperhapsseveralfake news articles durint the election period,with higher exposure to pro-Trumparticlesthanpro-Clintonarticles”.Elsautorsnoespecifiquenlainfluènciaqueaixòvapoder tenirenelsresultatscomparatamb la influència tradicionaldelsmitjansdecomunicació,però,ambmoltaprobabilitat,icomhaquedatdemostratperaltresautors,hivajugarunpaperdeterminant.Pelquefaalpaperdelsrobotsibotsenladifusiódefakenews,hihamotiusperalapreocupació però Vosoughi, Roy, & Aral (2018) posen en un mateix nivell lacontribució tècnica (robots) i la humana, considerant el següent: “Contrary toconventionalwisdom, robots accelerated the spreadof true and falsenews at thesamerate, implying that falsenewsspreadsmore than the truthbecausehumans,notrobots,aremorelikelytospreadit”.En tot cas, recull encertadament Beckett (2017) la dimensió de la qüestió quanestableixlesnotíciesfalsescomasímptomad’undesafiamentmoltmésgransobrequin és el valor i credibilitat de la informació, i sobre com seran gestionades lesamenaces i oportunitats de les noves tecnologies de la comunicació. L’autor posatambésobre la taulaunescenarionelssentiments iemocionssón tan importantscom els fets, i conclou que “les notícies falses són el millor que li ha passat alperiodismeendècades”.Entred’altres,perquèhadonatl’oportunitatdemillorarlapràctica i perquèhaprovocatdebat i tambéacció i la creaciód’iniciatvesde fact-checkingipolítiquescontraladesinformació.Cal insistir, iho fa tambéPérezTornero,SamyTayie,Pulido,&Tejedor(2018)enencabireldebatenunmarcde“guerramediàtica”caracteritzadaenl’augmentdelpoder de control dels mitjans de comunicació, el retorn d’estratègiespropagandístiques basades en la por i la implantació de sistemes de control ivigilància.Tenintpresentaquestcontext,iconscientsdelainfluènciaquepottenirenl’audiènciai,especialment,eneljovent,calpreveureaccionsdetipusnormatiuieducatiuperprepararaljoventperfer-hifrontenelsanysquevenen,ontotplegatnoméshafetquecomençar.

27

4.4. Alfabetitzacióperiodística:aprenentatgeiconsumcrític

“Iftherewereeveratimeformedialiteraciestoemergeasnecessaryandvitalto

thefutureofdemocracyintheUnitedStates,itisnow”.

(Mihailidis&Viotty,2017)Ésuna creença antiga i universal la deque “unapoblación es tantomásdifícil deengañarcuantomenosinformadaestá”(Duradin,1995,p.91).Aixòaplicaal’àmbitdelasocietatdigital:comméscompetènciadigital,méshabilitatpermoure’senunentorndepossibilitatsiriscosinfinits.S’entén l’alfabetització periodística (news literacy) dins el concepte més amplid’alfabetitzaciómediàtica,que,enelsdarrersanys,haanatampliantelseuabast icontemplant àrees com les notícies, les dades i la tecnologia, coma resultat de lacentralitat dels mitjans en el nostre dia a dia (Vosoughi et al., 2018). Serveix dereferèncialasegüentdefinició:

News literacy is the acquisition of 21st-century, critical-thinking skills for analyzing andjudging the reliabilityofnewsand information,differentiatingamong facts,opinionsandassertionsinthemediaweconsume,createanddistribute.Itcanbetaughtmosteffectivelyincross-curricular, inquiry-based formatsatallgrade levels. It isanecessarycomponentforliteracyincontemporarysociety.(RadioTelevisionDigitalNewsAssociation,2013).

Existeixunmodelteòricd’alfabetitzaciómediàtica(Potter2004,aMaksl,Ashley,&Craft,2015)quedescriuleshabilitatsconsideradescomanecessàriesperexposar-sealainformacióenelsmitjans.Sóncinc:

- knowledgeaboutmediacontent- knowledgeaboutmediaindustries- knowledgeaboutmediaeffects- knowledgeabouttherealworld- knowledgebouttheself

En aquesta definició especialment delimitada per l’alfabetització periodística, esdeixarien fora les habilitats de producció demissatges (important però difícil demesurarenl’enquestadutaatermeperl’autorienladel’estudiqueensocupa).Elscinc components mencionats contribuirien a processar i construir significats apartir de la informació rebuda. Així, “the more robust knowledge structures andpersonal locus, thehigheran individual’s levelofmedia literacy, in termsofnewsmedialiteracy”(Maksl,Ashley,&Craft,2015).Agafantelscincindicadorsanteriors

28

comapuntdepartida,s’observaqueelpensamentcríticpotesdevenirunelementtransversaldesdelqualesdesenvolupicadascunadeleshabilitats.Pennycook&Rand(2017),d’altrabanda,assenyalenque l’alfabetitzaciómediàticahadeposarèmfasienl’element“mediatruthdiscerniment”,quenoésaltracosaquel’habilitatdediferenciarentrenotíciesreals i falses. Idestacaelpensamentcrític ianalític com a habilitat a promocionar per fer-hi front: “Our results suggest thatbelief in fake news has similar cognitive properties to other forms of bullshitreceptivity, and reinforce the important role that analytic thinking plays in therecognitionofmisinformation”.Un exemple pràctic pot servir com a mostra de l’impacte de l’alfabetitzacióperiodística. El Center for News Literacy conclou en un estudi11(2010) que elnombre d'alumnes que considera que el periodisme protegeix la democràcia vapassar d'un 72% a un 93% després d'un curs d'alfabetització periodística (Newsliteracycourse).Aixímateix,va incrementarelpercentatged'alumnatquepensavaqueelsmitjansjugavenunpaperdecontroldelpoder(watchdogrole)d'un69aun84%.És interessant l'apunt que fa el mateix estudi, que indica que un any després definalitzar el curs, els efectes del mateix havien disminuït i, dels percentatgesanteriors, nomésun85% considerava que el periodismeprotegeix la democràcia.Alhora,un79%del'alumnatteniafeenlatascadecontroldelpoder.Enelmateixinforme, una professora conclou que "it's about constantly going over ideaswiththem.It'ssomethingyouneedtoconstantlygothrough".Lacompetènciaennewsliteracyafectaria també la tipologiademitjàoplataformaon s’acudeix per informar-se. Així, el Digital News Report (2018) aporta dadesinteressants que apunten que, a major competència, més consum de televisió ipremsa. Per contra, com menys competència, més consum a televisió i a xarxessocials.

11Disponiblea:http://www.centerfornewsliteracy.org/research/

29

Gràfic7:Fontd’informacióprincipalsegonsnivelld’alfabetitzacióperiodística.DigitalNewsReport2018.ReutersInstitutefortheStudyofJournalism.

Cal tenir en compte, però, tres elements rellevants per al debat.En primer lloc calmencionar una diagnosi interessant que realitza (David Buckingham, 2009) enafirmar que és possible interpretar l’alfabetització periodística com a estratègianeoliberal, en la mesura que en un mercat de la comunicació i la informaciódesregulat ienabsènciademesuresdeprotecciódesd’administracionspúbliques,laciutadaniaés laresponsablededesenvoluparuncomportamentpropiperfer-hifront. Constitueix així una característica personalmés que una pràctica social, fetquedónallocaunextensdebatsobrelaresponsabilitatpersonaliladelsmitjansigrupsmediàtics.Aixòcondueixalasegonareflexió,queaportaRichardson(2017)exposantqueperafrontar la qüestió de les notícies falses el que cal és fer un bon periodisme. Iensenyarperiodismeavui,destaca,ésferqueelsalumnesescomprometinambelsprocessosdeverificacióquemostrenelrigorquehihadarrereelmillorperiodisme.Peraixòl'autordestacaellemadeCharlesGlasser,professordeTheArthurCarterCenterforJournalismdelaNewYorkUniversity:"youcan'tpublishwhatyoucan'tprove"(aRichardson,2017,p.7).D’altra banda, centrar l’aprenentatge en com diferenciar notícies reals de falsesúnicamentseriaposaratencióennomésunapetitapartdelproblema(Mihailidis iViotty, 2017). Recullen Pérez Tornero, Samy Tayie, Pulido, & Tejedor (2018):“Existen diversas iniciativas de alfabetización mediática que se mueven entre elreducidocampodel factchekcinghastaelmásampliodelpensamientocríticoydelosvaloreshumanistasycívicos”ique,pertant,nomésunavisióamplaseràefectiva.

30

Enaquesta línias’hapronunciat laComissióEuropeaenun informe12redactatperuna comissiód’experts (2018), queproposauna llistad’iniciativesvinculadesa lalluitacontralesnotíciesfalsesenaquestscincpilars:

• millorar la transparència de les notícies online, amb especial atenció al aprivacitatdelesdadesal’horadecompartir-les

• promoure l’alfabetització mediàtica i periodística per tal de combatre ladesinformació

• desenvolupareinesperempoderarl’audiènciaielsperiodistesiquepuguinvèncer la desinformació i construir un compromís positiu amb l’entornmediàtic

• vetllarperladiversitatilasostenibilitatdel’ecosistemamediàtic• promourelarecercasobrel’impactedeladesinformacióaEuropa

La solució alproblemade lesnotícies falsesnoésni immediatni senzill. Però lesaccionsques'estanduentatermedesd'iniciativesprivadesipúbliques(adiversosnivells) són una mostra de l'augment de consciència dels efectes que podenprovocaratotselsnivells.

12“Amulti-dimensionalapproachtodisinformation”,EuropeanComission(2018).Disponiblea:https://ec.europa.eu/digital-single-market/en/news/final-report-high-level-expert-group-fake-news-and-online-disinformation

31

5. METODOLOGIATalicoms’haexposat,l’objectiud’aquestarecercaésobtenirdadessobreelconsumd’informacióperpartdelsjoves,ambespecialatencióaladetecciódenotíciesfalses,apartirde ladefiniciódevariablesespecífiques.Peraaconseguir-ho,s’hautilitzatunmètoded’investigacióquantitatiubasatenunaenquestadetipusdescriptiu.Aquestametodologiahapermèsl’obtenciódegranquantitatd’informacióreferidaaunpúblicqueestrobadispersenelterritori.

5.1. DefiniciódevariablesEntenent com a variables les “característiques o conceptes classificatoris que espodenobservar,podenadquirirdiferentsvalorsigrausdiferentsisónsusceptiblesde ser identificades i mesurades” (Vilches & Río, 2011), s’ha dissenyat un llistatexhaustiuperalainvestigació.Aquestessón:

• Coneixementiinterès• Consumdemitjans• Dispositiusiplataformesd’accés• Confiança• Notíciesfalses

5.2. QüestionariL’enquesta inclou 34 preguntes formulades considerant, en primer lloc, el públicobjectiu al qual s’adreça i, en segon, la qualitat de la investigació. Seguint aquestsprincipis,s’hanredactatdeformaclara,senzillaiprecisa.S’hanevitatambigüitatsis’ha utilitzat un llenguatge assequible per als enquestats, sense evitar tampoc laterminologiaespecíficadelatemàtica.Pelquefaalatipologiadepreguntes,s’haninclòslessegüents:

• preguntesobertes• preguntestancades

o dicotòmiques(si/no)o elecciómúltiple(escollirentrevàriesopcions)o escalesdemedició(EscalaLikertde0a5)o eleccióforçada

• preguntesd’accés• preguntesdecontrol• preguntesdeconsistència

32

L’estructura de l’enquesta inclou una pantalla d’introducció amb una fraseexplicativadelarecercaenlaquals’agraeixtambélaparticipacióise’ngaranteixlaconfidencialitat:“Hola,estàsapuntderespondreunabreuenquestaperconèixerlamanera com t’informes del que passa al teu voltant. Les teves respostes sóncompletament anònimes. Gràcies per la teva col·laboració!”. A més, abans derealitzar l’enquesta els alumnes rebien unes instruccions breus per part delprofessorat(veureannex15.2).

Imatge1:IntroduccióalqüestionarideTypeform.Font:creaciópròpia

A partir d’aquí, les preguntes es succeeixen seguint una seqüència lògica i unaprogressióper lesdiferents temàtiques,partintd’aspectesgeneralsperarribaralsmésespecífics.Eltempsmitjàderespostadelqüestionarihaestatde17:04minuts,untempsquesupera la mitjana de la fase de testeig, que eren 11 minuts. S’observen, però,diferènciessignificativessegonseldispositiuutilitzat:eltempsmigderealitzacióenordinadors és de 19:19 minuts, a la tauleta de 30:08 i al mòbil de 9:13 minuts.Aquestavariaciópodriaferreferènciaaelementsexternsquealenteixinelprocésiafectin la taxade finalització(mésbaixaenelcasdemòbils -67’2%-,de tauletes -81’8%-,mentrequeal’ordinadorésdel100%).

Pelquefaaltesteig,esvarealitzarambungrupreduïtd’alumnesiprofessorat,iapartir de les seves observacions es van ajustar alguns enunciats, preguntes ivocabulari.

33

5.3. PlataformairealitzacióPer tal dedissenyar l’enquesta, en termesdedissenyd’estructura i aplicació, s’haconsideratpertinentutilitzarl’einaTyperformperdiversosmotius.Enprimerlloc,permet una visualització atractiva, intuïtiva i àgil, molt convenient per al públicadolescent. En segon lloc, és absolutament responsive i es pot respondre des dequalsevol dispositiu. En tercer lloc, permet força combinacions pel que fa a latipologiadepreguntes, iopcionscomperexemplelaintroducciódelògicainterna,ques’hautilitzatpertalquenomésalgunesrespostescondueixinaméssobrecertsaspectes.Pel que fa a les limitacions de la plataforma, cal mencionar la impossibilitatd’introduirunaimatgeambbonadefinicióenl’enunciatdelapregunta(fetquehalimitat,perexemple,l’anàlisidesiunanotíciaéscertaofalsaapartirdel’observacióambdetalldelaimatge).Tampocespermetlainclusiódepreguntesambdiferentsopcionsgradualspervalorar(calfer-hopreguntaperpregunta).Perúltim,laopciógratuïtaéslimitada,pertantperoptimitzarl’einacalutilitzarladepagament.Elqüestionarihaestatrealitzatentreelsdies14i28degenerde2019entotselscentreseducatius.Algunsd’ellshan requeritunacartad’informacióoautoritzacióper a les famílies (veure annex 15.3.), i tots ells l’autorització de la direcció delscentres.Valadirqueenelmomentdesol·licitarlarealitzaciód’enquestesalcentreeducatiu, s’ha acompanyat d’una carta explicant el motiu i l’abast de la recerca(veureannex15.1.)alprofessorat,amésd’agrair-loslacol·laboració.L’enquesta s’ha realitzat principalment en ordinadors dels centres educatius i enforçacasoselsmòbilspersonalsotabletes:Espotconsultaraquí:https://annamontero.typeform.com/to/nZNOKB

5.4. MostraLamostradepoblacióescollidaperlainvestigacióésde276joves.Ésunmostratgeno probabilístic, per conveniència. Ha estat escollida segons criterisd’accessibilitat idelligamambl’objected’estudi(Vilches&Río,2011),pertantnoproporcionamostresrepresentatives.

34

Pelquefaalamidadelamostra,s’hatingutencompte,enprimerlloc,ladefiniciódelapoblaciódelgrupd’estudiescollit.Segonsdadesdel’INE13,lapoblacióde14a16anysa1degenerde2018aCatalunyaescomposadelasegüentmanera:Província 14anys 15anys 16anys TotalBarcelona 59.091 57.263 55.574 171.928Tarragona 8.660 8.405 8.102 25.167Lleida 4.297 4.160 4.189 12.646Girona 8.392 8.013 7.756 24.161 TOTAL 233.902Taula3:poblacióde14a16anysaCatalunya.Font:INE.

Tenintencompteunapoblacióde233.902,unerrordemostreigdel5.9%iunnivellde confiança del 95%, s’ha establert una mida de la mostra composta per 276elements.Esdistribueixperedatsdelasegüentmanera:

Gràfic8:distribuciód’edatsenlamostraescollida.Font:elaboraciópròpia(Infogram).

13Dadesde‘Poblaciónresidenteporfecha,sexoyedad.Resultadosporprovinciasa1deJuliode2018’.Disponibleaquí:http://www.ine.es/jaxiT3/Datos.htm?t=9687

35

Pelquefaalgènere,ladistribucióobtingudaéslasegüent:

Gràfic9:distribuciópergènereenlamostraescollida.Font:elaboraciópròpia(Infogram).

S’hatingutencompteunamostrad’arreudeCatalunya.Enconcret,d’aquests5centreseducatius:

Imatge2:distribuciógeogràficadelamostra.Font:elaboraciópròpia.

36

Centreeducatiu

Municipi Nºparticipants

Tipologiadecentre

Pàginaweb

IESMontgrí

TorroelladeMongrí(Girona)

104 Públic https://agora.xtec.cat/iesmontgri/

IESTorresiBages

L’HospitaletdeLlobregat(Barcelona)

21 Públic https://agora.xtec.cat/instorrasibages/

IESTorredelPalau

Terrassa(Barcelona) 103 Públic https://agora.xtec.cat/iestorredelpalau/

Col·legiLaFarga

SantCugatdelVallès(Barcelona)

35 Concertat https://www.institucio.org/lafarga

IESFlix Flix(Tarragona) 3 Públic http://www.iesflix.cat/

Taula4:relaciódecentreseducatiusdelamostra.Font:elaboraciópròpia.

37

6. RESULTATSIDISCUSSIÓEn el següent apartat s’exposen els resultats de la recerca en base a les dadesextretes de l’enquesta realitzada i tenint com amarc de referència teòric exposatprèviament.S’estructurenpervariables,tenintencomptetambéelssubnivellsdelaclassificació:

• Coneixementiinterèso Eltermenotícia:percepcionso Interèsperl’actualitato Finançamentdelsmitjans

• Consumdemitjans

o Freqüènciadeconsumo Consumdetelevisió,ràdioipremsao Temàtiquesd’interèso Exposicióalainformacióo Difusiódelainformacióo Producciód’informació

• Dispositiusiplataformesd’accés

o Plataformesd’accéso Úsdexarxessocialsperaccediralainformacióo Dispositiusd’accés

• Confiança

o Fiabilitatdelsmitjanso Confiançaenlainformacióqueesconsumeix

• Notíciesfalses

o Detecciódefakenewso Difusiódefakenews

6.1. Coneixementiinterès

6.1.1. Eltermenotícia:percepcionsEn l’estudi s’ha considerat rellevant obtenir informació sobre la interpretació delpúblic objectiu sobre la paraula “notícia”. Per això a l’enquesta s’ha preguntatdirectamentlasegüentpregunta:

38

à Quinesideesetvenenalcapquansentslaparaula‘notícia’?L’objectiu ha estat explorar a quins conceptes evoca en un primer terme, percomprendre, en segona instància, els motius que podrien trobar en el consumd’informació.Segons Buckingham (2000) és important repensar què s’entén per notícia, i,concretament, què n’entenen els joves, per comprendre la seva concepció sovintnegativaipoder-hovincularalnivelldeconfiançaiinterès.AgafaremcomareferentladefiniciódeDownieiKaiser(2003),queentenencomanotícia:“Informationthatempowerscitizenstobeactiveandengagedintheirdemocracyandcommunity”.Enlamateixalínia,anysenrereperòencaraambnocionsqueapliquen,s’expressaVanDijk (1988) quan exposa que la noció de notícia implica nova informació sobreesdeveniments,cosesopersonesiunmitjàonsónpresentades.Pertaldesistematitzarl’estudidelsresultats,s’haconsideratoportúincloure’lsendiferentscategoriesvinculadesaaquestsconceptes:

• Informació• Novetat• Actualitat• Fets• Importància• Tragèdia/Problemes• Mitjans• Interès• Falsedat/Manipulació

• Curiositat• Sensacionalisme• Impacte• Objectivitat• Exclusivitat• Continguttemàtic• Emotivitat• Altres

Taula5:Catergoriesseleccionadesperlapregunta.Font:elaboraciópròpia.

Tenintencompteaquestacategorització,s’observaqueelsatributsmésrecurrentsassociatsal terme“notícia”sóninformació inovetat,peraquestordre,coincidintjustamentambdoselementsdeladescripciódeVanDijk(1998).Destaca també laquantitatde jovesqueho identifiquenambactualitat, amb fetsocorreguts i amb importància. Son, tots ells, elements, en efecte, inherents a lesnotíciesialfetinformatiu.Enunaproporciómenor,s’associatambéaelementscomaral’interèsolacuriositat.És destacable el nombre d’enquestats que ho vinculen a tragèdies oproblemes,com ara accidents, desastres, terratrèmols, atemptats o fets, en general, dolents,greus o negatius. Un exemple és la resposta “sempre el mateix, desgràcies”, que

39

incorporacertasensaciódecansamentirepetició.Aquestelementdeixaentreveureunapossiblecausa-efecteentrelapercepciódelesnotíciesielseuconsum,doncsésunnombreelevateldejovesqueespodenincloureenaquestavariable.Aquest element podria analitzar-se més àmpliament a partir de la indagació delsignificat de desgràcia o problemes a les edats estudiades, i la diferència amb lapoblació adulta. Seria també d’interès analitzar tots els elements de llenguatgeaudiovisual i multimèdia utilitzat en la producció de notícies, per entreveure sipodriatenir-hialgunefecteenlapercepciódenotíciescomatragèdiesoproblemes,mésenllàdeque,enefecte,puguinser-ho.Enlamateixalínia,peròenmenormesura,algunesrespostesassocienlesnotíciesamanipulació, sensacionalisme, falsedat o fake. Són, tot i així, poc destacablestenint en compte l’interès creixent i lapopularitzaciódel termedenotícies falses,quenos’evidenciaambresultatsqueapuntinenaquestasentit.També s’observa una tendència a relacionar-ho amb continguts, preferentmentambpolítica,esports,eltemps,societat,economiaosuccessos.Ésinteressantcreuaraquestsresultatsamblestemàtiquesd’interèsquehanexplicitatelsenquestats.Enprimerllocmencionenesports,ensegontecnologiaientercercultura.Encanvi,lapercepció que tenen en referència a la temàtica en les notícies indica més unainclinaciócapatemespolítics,fetquepodriatambémantenir-losallunyats(menysd’un30%hanindicatqueésdelseuinterèseltema).Per últim, a nivell gairebé anecdòtic però tot i així destacable, hi ha resultats queindiquensensacionsiestatsemocionalscomaraaclaparament,perill,depressióoavorriment. És interessant observar com s’ha manifestat en aquesta línia unpercentatgeproubaixdel’alumnat, fetquedenotariaquel’impactequeelsgeneranosemblatranscendir,almenysenprimerainstància,capaunàmbitméspersonal. Acontinuacióespresentenmésdesglossatselsresultatsobtinguts: Variable Resu

ltatsExemples

Informació 67 - Informaciósobrealgunfet- Informacióactualdelmón- Informaciónovasobrealguntema- Unainformacióimportantrebudaalamajorpartdelmón- Informaciórellevantsobrel’actualitat- Unainformacióqueensvolentransmetre- Informacionsquepassenalmónitotessóndolentes

Novetat 43 - Últimesnovetats- Informaciónova- Succésnou- Novesinformacions

40

- Cosesquenosabia- Algunacosanovaquehapassat

Actualitat 35 - Informaciósobreelquepassadiaadia- Algunacosad’actualitat- Noticiesactuals- Algoqueacabadepasar- Rapidesa,urgent- Informaciórecent- Unacosabastantgreuquehapassatfapoc- Informaciónova,recent- Fetsnegatiusopositiusquehansucceïtenunpassatproper

Fets 34 - Unfetquehapassat- Esdevenimentsquotidiansquepassentantanosaltrescomarreudelmón

- Cosaquehapassatrecentmentalmón- Depènocosesbonesocosesdolentes

Importància 32 - Algunacosaimportant- Emvenenalcapcosesquehanpassatalaciutat/país/mónelsúltimsdiesiquesónimportants

- Algunacosaimportantquehemdesaber- Eventsdegranimportància- Novetatssobrealgunfetimportant- Unadescripciósobrealgunacosaquehapassatfapoc- Quelcomqueenspotinteressarono

Tragèdia/Problema

32 - Algunacosadolenta- Tragèdiesqueocorren- Informaciódolenta- Desgràcies- Quehasucedidounatragèdia- Problemes- Desastres- Terratrèmols,atemptats- Sempreelmateix,desgràcies- Unacosabastantgreuquehapassatfapoc- Accidents- Notíciesgreusonegatives- Pensoencosesméssocialsperexempleunassassinat- Violència

Mitjans 22 - Diari- TV- Tv3- Internet- Telenoticias- Reportatges- Xarxessociales- Redacció- Antena3- Adolescents.cat- Plataformesd’informaciócomlatelevisió,diaris,ràdio

Interès 8 - Algunacosainteressantofestivitat- Esdevenimentrecentquehagipassatqueinteressialagent

41

- Successosd’intrèspúblic- Fetsinteressantsquepassenalllargdelsdies

Falsedat/Manipulació

7 - Fake- Manipulació- Falsetat- Premsamanipuladora- Lamaneraenquèesmanipulaunincidentperquènosaltresensenteremdelquevolenelsmitjansdecomunicació

Curiositat 4 - Curiositat- Ganesdesaberquèserà- Vullsaberquèpassa- Descobriments

Sensacionalisme 3 - Cotilleo- Tafaneria- Manipulacióisensacionalisme

Impacte 1 - Accióquehapassatimportant,impressionantObjectivitat 1 - Unescritqueparlad’unaformaobjectivadesuccessosrecentsExclusivitat 1 - Informacióexclusiva

Continguttemàtic

9 - Política- Economia- Successos- Esports- Temps- Futbol- Historia- Societat- Coneixement,món

Emotivitat 4 - Agobio- Perill- Depressió- Avorrit

Altres 12 - Entrevistes- Bonesnoves- Lescosesmésfreqüentsenelmón

Taula6:Percepcionsdavanteltermenotícia.Font:elaboració pròpia.

Tambéambl’objectiud’explorarlapercepciódelesnotíciesvinculadesamblacredibilitat,s’haconsideratoportúinclourelasegüentpregunta: à Indicaquinad'aquestesafirmacionsetsemblamésadequada.

42

Gràfic10:resultatspregunta22.

Es detecta una ombra de dubte destacable sobre el terme i sobre la pràctica, enobservarquenomésunpercentatgemoltbaixdelsadolescents,un7%,hanrespòsambcertesaicontundèncial’opcióquedefensaquelesnotíciessempresóncertes.Seria convenient, en aquest sentit, establir una indagació més profunda sobre laconcepciódels conceptes “cert” i “fals” en el públic objectiu i, alhora, posar-ho enrelació amb resultats anteriors, per tal d’observar si hi ha hagut una evolució enaquesta percepció arran de l’augment del fenomen de les fake news. Aquestsresultats es revisaran novament més endavant en l’apartat de confiança en lainformacióqueesrep.Mésenllà,s’observaunainclinaciógairebéigualapensarqueenprincipisóncertes,peròdevegadesno(opció1)iqueenprincipisónfalses,peròdevegadesno(opció2). Dels resultats obtinguts, té especial rellevància l’opció 2, molt vinculada al’expansiódelesnotíciesfalses,iquecalcombatredesdelsmateixosmitjans,desdeles plataformes de difusió i des de l’àmbit del foment de les competènciesmediàtiques. La percepció de que en ocasions és certa juga a favor deldesenvolupament d’un pensament crític però, alhora, va en contra de l’existènciad’unentornmediàticquegenericonfiançaiquepromoguiunconeixementcompletilacreaciód’unaciutadaniainformadairesponsable.Iquequatredecadadeujoveshohaginrespòsésprouelevatcomperposar-hiesforçiperincidir-hi.

6.1.2. Interèsperl’actualitatVinculat a les dues preguntes anteriors trobaríem la següent, que fa referència al’interèsper l’actualitat.Elpúblicenquestatmostraun interèsrelatiu:unamitjanade3’44sobre5punts.S’observaunpercentatgegairebéirrisori(5%)depersonesquetenenpocomoltpocinterès(nivells0i1)iunpercentatgetotaldel54%quesíquehoestarien(nivell4i5).Esmostraeldetallacontinuació:à De l'1 al 5 (0 - gens / 5 - molt), quin és el teu grau d'interès per estarinformatoinformadadelesnotíciesquepassenalteuvoltant?

43

Gràfic11:resultatspregunta5.

6.1.3. FinançamentdelsmitjansConèixerelfinançamentdelsmitjansdecomunicacióiplataformesésunapreguntarellevant que s’inclou en la fase d’exploració dels coneixements previs sobre elsmitjansdecomunicació.Esplanteja,enaquestcas,unapreguntaoberta:à Si no pagues per informar-te, com diries que es financien els mitjans de comunicació? Dels resultats obtinguts, sorprèn observar que 70 persones (26’2%) afirmendesconèixerlamaneracomesfinancenelsmitjans.Unpercentatged’aquesttotalespotatribuiracertadeixadesaa l’horaderespondreodepensarenunraonamentlògic.Detotamanera,caltenirencomptequel’aplicatiupermetpassaralasegüentpreguntasensenecessitatd’introduircapcaràcter,demaneraque,d’altrabanda,espotentendrequeel‘nohosé’ésunarespostadeltotconscient.La qüestió del finançament és rellevant en tant que permet dibuixar i conèixer elcircuit mediàtic, les rutines de producció i els objectius de grans i petits grupsmediàtics.Ésenaquestamesuraquedesde l’àmbitde l’alfabetitzaciómediàtica, i,enconcret,periodística,s’enténelconeixementdelsectorcomaeinaperaexercirun consummés crític i responsable. Dels resultats se’n desprèn, entre d’altres, lanecessitat d’incidir en aquests aspectes des de la programació d’activitatsd’aprenentatge.Un percentatge destacat de lamostra (28’5%) apunta a la publicitat i els anunciscomamètodedefinançament,seguitdelsimpostos(mencionenestat,generalitati

44

ajuntament). Es menciona també repetidament l’audiència i el nombre de visitescomafontd’ingressos,senseacabard’especificarque,d’algunamanera,aixòanirialligat a la publicitat. S’entreveu la percepció de la importància dels clics i de lesvisitesivisualitzacions,senseacabard’arrodonir-sel’argumentolamaneraexactacom funciona. Potser una aproximació qualitativa o una metodologia basada enentrevistes o focus groups acabarà d’esclarir aquesta qüestió en investigacionsfutures.D’altrabanda,lesrespostessemblenreferir-seprincipalmentamitjansaudiovisuals(principalment televisió) i online. En algun cas concret esmenciona la diferènciaentre mitjans públics i privats, però de manera absolutament irrisòria. Ésinteressant destacar algunes respostes de l’apartat ‘Altres’ que fan referència a lavendad’informacióoaltraspàsentremitjans.Variable Resultats % ExemplesNohosé 70 26’2% - Nohosé

- Maim’hoheplantejatImpostos 37 13’9% - Lacomunitatelshidonadiners

- Lespagaelgobierno- Jocrecquepaguesal’Estat,il’Estathopaga- Ambdinerspúblics- L’Estatelspagapermanipular- Subvenció- Delsnostresimpostos

Publicitat 76 28’5% - Atravésdelapublicitatianuncis- Patrocinadors- Porpropaganda- Altresempresesperdonarunabonaimpressió- Pelsanuncisentremigdelprograma

Visites 29 10’9% - Perlesvisualitzacions- Lagentquevacompartintlesvisualitzacions- Commésvisitestenen,mésguanyen

Audiència 17 6’4% - Perl’audiència- Pelsespectadors- Pelpúblic- Amb els espectadors que miren les notícies per la

televisió- Comméspersoneshomiren,mésguanyen- Perlagentquepagaperinformar-se

Altres 38 14’3 - Veneninformacióquetenenadiaris- Hi hamitjans de comunicació que expressen notícies

senseobjectivitatacanvidediners- Yo pago por informarme cuando tengo internet o

televisión- Lagenthopenjaalesxarxessocials- Pernotíciesqueinteressenalgovern- Fentnotíciesfalsesquecridinl’atenció- Passant-selesnotíciesentreelsdiferentmitjans

45

- Perrumorsfalsos- Cobrenquanensenganyen

Taula7:resultatspregunta33.

6.2. Consumdemitjans

6.2.1. FreqüènciadeconsumUndelsobjectiusprincipalsdelarecercaésesbrinarl’exposiciódelsadolescentsalsmitjans de comunicació: a quins, amb quina freqüència i a través de quinsdispositius. Es demostra, en la següent pregunta, que l’exposició a l’entorninformatiuésrelativamentalta,quatrediesalasetmanademitjana.Totiaixí,teninten compte lesdadesde consumde xarxes socials i dedispositiusmòbils, podrienhaver-seobtingutresultatsqueevidenciessinunconsumencaramésintensiu.Cal tenir en compte, a l’hora d’avaluar aquesta pregunta, la doble exposició a lesnotícies: la voluntària i la involuntària. És altament probable que en aquestsresultatsprevalguielconsumvoluntarioaquellqueesfadeformaconscientsenseincloure-hi,enconseqüència,elqueesfadeformapassivaperòqueconsideraríemigualmentcomaconsum.Unapreguntaposteriorindagaunamicamésenaquestaqüestióperdescobrirquinatipologiad’exposiciópreval.à En la darrera setmana, quants dies has consultat informació (notícies oprogrames informatius, per exemple) en els diferents mitjans decomunicació?

Gràfic12:resultatspregunta6.

46

6.2.2. Consumdetelevisió,ràdioipremsaà Ambquinafreqüènciamiresnotíciesoprogramesinformatiusalatelevisió/llegeixesnotíciesdediarisdigitals/llegeixesnotíciesadiarisenpaper/escoltesnotíciesalaràdio?

Gràfic13:resultatspregunta9.

Televisió

Diarisdigitals

47

Gràfic14:resultatspregunta11.

Gràfic15:resultatspregunta12.

Gràfic16:resultatspregunta13

Si bé, com s’observa també posteriorment, la televisió és el mitjà que mésadolescentsindiquenconsultarperobtenirnotícies,nomésun43%afirmamirar-lacadadiaiun11%mésd’uncopaldia.Sesitua,però,alacapçaleraiesdevéelmitjà(tradicional)mésconsultatdiàriament.Hasorgitrecentmenteldebatdelsdispositiusenelconsumaudiovisual.Enaquestsentit és que s’ha intentat indagarquin s’usapermirarnotícies a la televisió. Lesrespostesobtingudes(permetiarespostamúltiple)apuntenquel’aparelltradicionalcontinua sent el més utilitzat, tot i que el mòbil guanya terreny, amb gairebé lameitatdelsadolescentsque l’utilitza.Esdevé,així,unaeinadeconsumaudiovisual

Ràdio

Diarisenpaper

48

rellevant, que promou un consum habitualment individual i solitari, un aspecte aanalitzar en posteriors recerques, davant el canvi que suposa respecte el cairesocialitzadorhabitualmentatribuïtalatelevisió.Sóndadesextretesdelasegüentpregunta:à Quanmires notícies de canals de televisió, quin d’aquests dispositius fasservir?

Gràfic17:resultatsdelapregunta10.

Enelsresultatspresentatsesconfirmatambéelpaperpocrellevantquetétant lapremsaimpresacomladigital,ambun72iun50%,respectivament,delsenquestatsqueassegurennoconsultar-lamai.S’observendiferènciespelquefaal’úsdiari,méselevat en la premsa digital. Es pot concloure, d’aquestes dades, que, tot i el baixconsum en aquesta franja d’edat, la premsa digital és molt més accessible iconsultada que la impresa, en bona mesura per la seva accessibilitat des de lesxarxessocials.El panorama, tot i així, es preveu difícil per al sector. Destaca l’Informe de laComunicacióaCatalunya(2016)14unadavalladad’un15%enelconsumdediarisanivellcatalàentotselsàmbitsdurantelsdarrersdeuanys,mentrelapremsadigitalmostra un augment general que la situa com el sectormés dinàmic de la premsacatalana.Fruitdelacrisigeneral,neixlavoluntatdelapremsad’implementarestratègiesdesupervivènciaabordantambforçaelnegocidigital,peròlaperspectivapelquefaal’audiènciad’avuidia idel futurnosemblagaireesperançadora.Entre lesapostesdel sector hi ha la de popularitzar formats audiovisuals, la inclusió de novesnarratives,ilarecercadeformatsdefinançament.Caldràveuresielsnousformatso

14Disponibleaquí:http://incom.uab.cat/informe/download/informedelacomunicacioacatalunya_20152016.pdf

49

la presència més intensiva a xarxes socials pot atreure el públic més jove,històricament,d’altrabanda,pocpropensaser-neunpúblicimportant.D’altra banda, seria convenient realitzar un anàlisi de contingut dels mitjansconsultatspeljoventpertaldeconèixertemàtiquesiformatsqueelsresultenmésatractives,amésdepoderreconèixer,ambmésprecisió,quinessónlesviesd’accésalapremsailasevaexperiènciacomausuarisenlanavegaciópelsllocs.Pel que fa al consum de radio, es pot considerar residual entre la franja d’edatconsultada.L’anàlisidelsectordelaràdioaCatalunyamostraunpanoramadoble,ambunaugmentdelsingressospublicitarisperòambunadavalladadel’audiènciaenelsdarrersanys, segons l’Informede laComunicaciódeCatalunya.Algunsdelscanvisques’estanimplementantenelsector,comaraelsnousformatscreatsperladistribució a xarxes socials, les aplicacions, els continguts a la carta o lesdescarregues podrien contribuir, d’altra banda, a un apropament cap als públicsmés joves. En efecte, elmateix informe recull que la ràdio per internet i TDT haguanyatoientsenelsdarrersanys.Tambéhacrescutelnombredeseguidorsdelesemissoresaxarxessocials.Tot i així,mésdel40%delsenquestatsasseguranoescoltar-lamai i, siho fan,ésprincipalment des de la ràdio del cotxe acompanyats d’adults. Un 17% expressaescoltar-la des del mòbil, una dada per a un optimisme discret en relació a lesinnovacionsqueesplantejaiestàaplicantelsector.Sóndadesextretesdelasegüentpregunta:à Quindispositiuutilitzesperescoltarlaràdio?

Gràfic18:resultatspregunta14.

50

6.2.3. Temàtiquesd’interèsSi bé en preguntar què els evoca la paraula ‘notícia’, algunes de les personesenquestadeshanrespòs‘política’(enlavariable‘continguttemàtic’),s’observamoltpocinterèsenaquesttemaenelsresultatsqueespresentenacontinuació.Mostren,en canvi, un interès elevat per temàtiques d’esports i tecnologia, juntament ambculturaiactualitat.Sónaspectesatenirencomptepertaldepodertrobarunencaixdesdelmónmediàtic ambelpúblic jove.També serà rellevant realitzarun segonbuidatgededadesonesdiferenciïentregèneres,edats(mésacotades)ogeografiaperobservarsiexisteixendiferènciessubstancialsidestacablesenelsresultats.à Dequinesd'aquestestemàtiquest'interessamésestarinformat/ada?

Gràfic19:resultatspregunta18.

6.2.4. ExposicióalainformacióPrèviaments’hadiferenciatentreelsduesformesd’accésalainformació:voluntàriaiinvoluntària.Sibémésdelameitatdelsenquestatsafirmenaccedir-hidelesduesmaneres,ésdestacablequeun30%afirminqueelsarribademanerainvoluntària,és a dir, principalment mentre estan exposats al contingut de xarxes socialsnavegantper Internet.Es tractad’un consumquepot serbeneficiós en lamesuraquefaaugmentarsubstancialmentelpúblicquerepinformació.D’altrabanda,però,potgenerarfatigainformativa,untermereferitalcansamentoriginatperlarebudad’imputs contínuament en formade titulars o càpsules repetitives i no desitjades.Alguns adolescents en recerques mencionades en apartats anteriors ja s’han

51

pronunciat justament en aquesta línia, expressant saturació, i un estudi qualitatiupermetriadetectar-neambprecisiómésaspectes.à Lainformaciót'arribaperquèl'hasbuscat,olatrobesmentrenavegues,deformainvoluntària?

Gràfic20:resultatspregunta17.

6.2.5. Difusiódelainformacióà Acostumesacompartirinformacióquetrobesinteressantambaltrespersones,enviant-laperxarxessocialsoWhatsApp?

Gràfic21:resultatspregunta19. Sibé,coms’observaràmésendavantenaquestmateixapartat,elpúblicenquestatnoésespecialmentproductordemissatgesinformatius,síacostumaadifondre,encanvi, contingut d’aquesta tipologia per les seves xarxes socials o aplicacions demissatgeria.Noésobjected’estudiesbrinarperquinaxarxaexactamentesrealitzaaquestaacció,peròespotintuirenbasealconeixementsobrelesqueutilitzenmésregularment.D’altrabanda,ladificultatd’accediradadesprivadescompartidesperaplicacions com ara WhatsApp, complica obrir noves vies de recerca en aquestsentit.Aquesta dinàmica pot ser beneficiosa pel fet de tenir accés a més informaciócompartidaentrecontactesperòpot,alhora,generarefectescoml’ecochamberolaràpida difusió de notícies falses, que ésmés ràpida i arribamés lluny si es difonpersonalmententrepersonesconegudes.Justament aquest fet és el que adreça l’aplicació WhatsApp en la seva novanormativa publicada recentment que limita la capacitat dels usuaris reenviar

52

missatgesper tal d’aturar la difusiód’informacions falses15. Es podrà fer només acincconverses,totiqueexisteixenaltresviesdedifusióialtresmaneresdefer-ho,comaralatècnicade‘screenshot’,sobrelaques’haconsultatalsadolescents. à Hasutilitzatenalgunaocasiólatècnicade'screenshot'ocapturadepantallaperenviaralgunanotíciaalsteuscontactes?

Gràfic22:resultatspregunta20.

Aquesta informació és rellevant en tant que indica una tipologia de consum dedifusiómoltràpidamitjançantpersonesogrupsdeconfiançaperòque,encanvi,nocomputaaefectesdevisitesenleswebsdelmitjà.Ésunhàbitencreixementquecaltenirpresentperl’anàlisideconsumdemitjans.

6.2.6. Producciód’informacióPelquefaalaproducciódemissatgesinformatius,un81%delsenquestatsafirmenno haver-ho fetmai. El seu ús de les xarxes socials seriamés enfocat, doncs, a larecepcióoalaproducciódecontingutconsideratnoinformatiu.Nomésdosdecadadeu persones haurien publicat contingut informatiu per difondre entre els seuscontactes. Es tractariad’usuaris inclosos en el conceptedecuratormencionatperRainie,Brenner,&Purcell(2012),mésqueeldecreator.D’altrabanda,reculll’informe“TeensSocialMediaHabitsandExperiences”,delPewResearch Center16, que les publicacions dels adolescents a les xarxes socials són,principalment, dins la categoria d’accomplishments, family i emotionsand feelings.Només un 9% exposaria political beliefs. En cap de les principals categoriesmencionadess’inclouriacontingutcaireinformatiu.15“WhatsApplimitaelreenvíodemensajesparacombatirlasnoticiasfalsas”,eldiario.es.Disponiblea:https://www.eldiario.es/tecnologia/WhatsApp-reenvio-mensajes-combatir-noticias_0_859514990.html16Informe“TeensSocialMediaHAbitsandExperiences”,delPewResearchCenter.Disponiblea:http://www.pewinternet.org/2018/11/28/teens-and-their-experiences-on-social-media/

53

Enfutursestudis,seràinteressantexplorarelcontingutquepubliquenalesxarxesmésutilitzades,quesónInstagramiYoutube.isitéalgunvincleamblainformació,perbéquesiguid’entorns immediats(comara l’escolar,el familiar,oelbarri,perexemple).Lainformaciós’harecollitapartirdelasegüentpregunta:à I,perúltim,hasescritogravatenalgunaocasióuna informacióonotíciaper difondre-la a les xarxes socials entre els teus contactes, fent tu de"periodista"?

Gràfic23:resultatspregunta34.

6.3. Dispositiusiplataformesd’accés

6.3.1. Plataformesd’accésPel que fa a les vies d’accés a les notícies, destaca, com s’hamencionat, el paperencaraprotagonistadelatelevisiócomafontinformativa.S’observa,d’altrabanda,isegonspronòstic,unúselevatdelesxarxessocialsi,enmenormesura,deWhatsapp,i undistanciament grandelque serienelsmitjans tradicionals (revistes, diaris enpaperiràdio)ifinsitotformatsmésrecentscomaraelsblocsoelsdiarisdigitals.Es confirma així la preferència de formats digitals i audiovisuals en el consumd’informació, així com una inclinació cap a un consum social, alimentat perrecomanacionsicomparticions.à Durant la setmanapassada, quind'aquestsmitjans o plataformes vas ferservirperconsultarorebrenotíciesinformatives?

54

Gràfic24:resultatspregunta7.

Ésrellevantdestacarquegairebélameitatdelespersonesenquestadesmanifesteninformar-se a través d’amistats, família o persones del seu entorn de forma oral.Aquestelementvaenconsonànciaambelconceptedenotícies i informaciócomasocialcurrency,ésadir,comaelementacompartirenentornssocialsperaportarvaloriinterès.

6.3.2. Úsdexarxessocialsperaccediralainformacióà Quina/esxarxessocialsfasservirperinformar-te?

55

Gràfic25:resultatspregunta8.

Es confirma, amb lesdade, la incidènciad’Instagram enelshàbitsde consumdeljovent,ambun74%quel’utilitzaperrebreinformació.Youtube,perlasevabanda,éslaplataformatriadaperun58%delpúblic,unadadagensmenyspreableiquelaconsolidaria com a lloc de cultura participativa i part, ja, delsmainstreammedia(Burgess&Green,2018).L’úselevatdeWhatsapptindriaaveureamblapossibilitatsenzilladecompartir-hicontinguts iamblaconfiançaquese liatribueixpel fetdefer-hoentrecontactes.SibéelsinformesconsultatsilesrecerquesprèviesmostravenjaunadavalladadexarxessocialscomaraFacebook,s’evidenciaaquíelpocprotagonismequetécomafontd’informació,ambnomésun9%de lamostraque l’utilitza.L’informe“Teens,SocialMedia&Technology2018”jaindicaquenomésun51%delsjovesamericansutilitzaFacebook.Enaquestcas,encanviard’àmbitgeogràficienlimitar-hoal’espaiinformatiu,elsresultatssónencaramésbaixos.Twitter,perlasevapart,sesitualleugeramentpersobre,ambunúsraonablementnotable(25%delsenquestats)peròtotiaixíbaixtenintencomptequeésunaeinautilitzadaprincipalmentperaccedirainformacióaedatsmésavançades.Pel que fa a la categoria ‘Altres’, escollida per tres de cada deu enquestats, fariareferència a xarxes socials en ús que, recull l’informe del Pew Research Centremencionatanteriorment,quepodrienserSnapchatoReddit.

56

6.3.3. Dispositiusd’accésPelquefaadispositius,l’smartphoneesconsolidacomaeinad’accésalainformació,juntament amb la televisió que, com s’ha observant prèviament, manté unprotagonismedestacat. S’inclou, aquest, en elsmúltiplesusosque s’hanatorgat almòbil.àDesdequindispositiuaccedeixeshabitualmentalainformació?

Gràfic26:resultatspregunta15.

6.4. Confiança

6.4.1. FiabilitatdelsmitjansElsresultatsobtingutsdetectenunnivelldeconfiançaelevatenlatelevisió,fetqueencaixaambelconsumextensiuquemostrenfer-ne.Sorprènlaconfiançadipositadaenelsdiarisilaradio,malgratnosiguinmitjansalsqueelpúbicenquestatacudeixideformaregular.D’altra banda, Instagram és la xarxa social més utilitzada pel sector de poblacióestudiat a l’hora d’obtenir notícies, però només un 22% ho considera fiable. Elmateix passa en el cas de Youtube: tot i ser de les xarxesmés utilitzades a nivellgeneral i per obtenir informació, el grau de confiança que genera és força baix.També adquireix especial rellevància que només un 4% dels enquestats mostrinconfiançaenFacebook.Pertaldeposarencontextaquestesdades,ésconvenientrealitzaruncopd’ullalesdades de l’Eurobaròmetre (2016)17 sobre Media plusalism and democracy, que

• 17EuropeanComission(2016)Eurobarometer452–Mediapluralismanddemocracy.

Disponiblea:http://ec.europa.eu/commfrontoffice/publicopinion/index.cfm/Survey/getSurveyDetail/instruments/SPECIAL/yearFrom/1974/yearTo/2016/surveyKy/2119

57

apuntenquenomésunamitjanadel53%delsciutadansenquestatsanivelleuropeuconfien que els mitjans donen informació verídica. El 44% manifesta que no hiconfia.Enelcasespanyol,un59%delespersonesenquestadesafirmenquetampocnohiconfien,davantd’un38%quesíhofa.Pelquefaalafranjad’edat,entreels25iels29anyséselsegmentdepoblacióquemostramésdesconfiança.à Existeixenmoltesfontsd'informacióonconsultarnotíciesofetsquehanpassatrecentment.Detotesaquestes,quinesconsideresquesónmésfiables?

Gràfic27:resultatspregunta21.

6.4.2. ConfiançaenlainformacióqueesconsumeixEnllaçantamblapreguntaanterior,trobemqueelgraudeconfiançageneralenelsmitjans consumits seria de 3’18 sobre 5. Tot I així, el grau de satisfacció pujarelativamentfinsun3’73quanesrefereixespecíficamentalesxarxesqueconsultenelsenquestats, fetqueconfirmaque,perbéquenos’hi confiï gaireengeneral, esconsidera un hàbit més satisfactori en referència a les plataformes escollidespersonalment.à Del'1al5,quinéselgraudeconfiançaquetensenlainformacióquet'arriba?

58

Gràfic28:resultatspregunta27.

à Consideresquetrobesinformacióquesatisfàelteuinterèsa(xarxasocialindicada)?

Gràfic29:resultatspregunta16.

6.5. Notíciesfalses

6.5.1. DetecciódefakenewsEn la present recerca s’ha fet una primera aproximació a la percepció que té elpúblicobjectiuenreferènciaaladetecciódenotíciesfalses.Comatal,lapretensióha estat esbrinar el reconeixement de la seva capacitat de detecció, més quepròpiamentlacapacitatdefer-ho.Aquestelement,degraninterèsirellevància,nos’hadutatermeperlespròpieslimitacionsdelarecerca,delametodologiail’einautilitzada(Typeform),quenohauriencontribuïtaobtenirresultatsdeltotfiablesenaquestsentit.à Etsconscientd'haverdetectatalgunavegadaunanotíciafalsa?

Gràfic30:respostapregunta23.

Lesrespostesobtingudesconfirmenl’àmpliapresènciadelesfakenewsalesxarxesien l’entorn delsmés joves: 7 de cada 10 afirmenhaver-ne detectat. Aquestes, espodrienincloureenlacategoriadenewsfabricationdelacategoritzacióproposadaperTandoc, Lim,&Ling (2018), una tipologiadenotíciesonnoexisteixunacordtàcitentreproductorsiaudiènciasobrelasevafalsedat.Enaquestcas,però,podriaser que existís però que els joves no tinguessin l’habilitat per detectar-la. Per tald’acurarunamicamésels resultats, s’hapreguntat tambésobre la temàticaaquè

59

anavenreferides.Nomésl’alumnatqueharespòsquesíaccedeixaaquestapreguntamitjançantunaestructuraamblògicainterna.à Dequinatemàticaera?S’observen a continuació que les temàtiques on més fake news es detecta sónpolítica,esports,societatimúsicaogentfamosa.Lacategoriapolíticadeixaentreveurecertaconfusióentreelqueseriaunanotíciafalsa creada amb aquesta intencionalitat i el que seria la desconfiança o la noconformitat amb el seu contingut (s’extreu, per exemple, de la resposta “política,diuen veritat a mitges”, “política, no diuen la veritat perquè és una televisiócontrolada per Espanya i actua amb els interessos d’aquest” o “més que notíciesfalses,manipulacions,idequalsevoltipus:política,famosos,societat,economia...”).Aixòensretornanovamentaldebatsobreladefiniciódefakenews,estèsal’àmbitde la veracitat de la informació publicada per mitjans mainstream. També caldisposardecertcontextpercomprendrelaimportànciadelapolíticaenelsdarrersmesos, amb la qüestió catalana sobre la taula i dins les aules. Això pot haver fetreflotar un àmbit que, com s’ha observat, no és entre els més consultats pelsadolescents.Pel que fa als esports, el fet que bona part dels enquestats n’hagin detectat potrespondreal fetqueésunade les temàtiquesquemés interèsdespertaenaquestsectordepoblació,coms’haobservatanteriorment.Crida l’atenció la quantitat de notícies falses que fan referència a desgràcies o atemàtiques caracteritzades per la seva espectacularitat i morbositat. Podria aixòenllaçar amb l’atracció que generen les informacions que apel·len a la por o al’emotivitat,sovintmoltconsultadesicompartides.Sobta,però,que,encanvi,enlapercepciósobreeltermenotícia,lavariableemocionalnohagiestatgairerellevanten les respostes obtingudes. És a dir, es detecten força notícies falses de cairedramàtic i espectacularperò, en canvi, en assumir-les coma falses, no generen lapercepció de que les notícies facin por o generin angoixa o altres sensacionsdesagradables. A nivell de difusió, hi juga un gran paper el grau demorbositat idramatisme a l’hora de compartir fake news, per tant sembla raonable que endetectinambforçafreqüència.Unaaltra temàticade força rellevànciaés lademúsica, cultura i gent famosa,queconcordaambelsàmbitsd’interèsalesedatsiambelfetquegenerinnovetati,pertant,siguincompartides.Elmateixpassaamblatecnologiaielsvideojocs.

60

Temàtica Resultats ExemplesPolítica 52 - DelaindependènciadeCatalunya

- Política,diuenveritatsamitges- Conflictepalestino-israelí- Manifsetacionsantifeixistes- Política, no diuen la veritat perquè és una televisió

controlada per Espanya i actua amb els interessosd’aquest

Esports 39 - Esports- Futbol- D’esports,unfitxatgefals

Societat(desgràcies)

34 - Atemptat- Gentmorta- Arrestiviolació- Ques’haviamortunnoidelatelevisió,ieramentida- Unaenfermedad- Lamuertedealgunpersonajeimportante- Unaccident- Violació- Unsegrestadorquerondavapelbarri- Crimsdediferenttipus- Unanenaquehaviadesaparegutialfinaleramentida- Gentquevaalapresó- Mortd’algúnoméspercridarl’atenció- Quan et deien que s’acabava el món i no hi havia

manera- Robatori,segrest

Música igentfamosa

24 - Famosos- Cantants- Actorsfamosos- Deia que un famós havia anat a la presó però en

realitatno- D’algunyoutuber- Gentques’inventenmortsdefamosos- Cotilleo

Videojocs itecnologia

8 - Videojocsiyoutube- Tecnologia- SobreelMCU(marvelcinematicuniverse)sobreles

pelisNo horecordo

11 - Nome’nrecordo- Nohorecordo,l’últimcopfeiabastanttemps

Vagues 5 - Vagageneral- Vagadel’institut

Ciència 3 - Delmediambient- Deciència

Altres 20 - Actualitat- Adolescents- Humorística- Unavieja- Suposicionsdesconfiades- Església

61

- Justícia- Programesdetelevisió

Taula8:resultatspregunta24.

A fi i efecte de posar a prova i d’activar habilitats, d’algunamanera, en el públicobjectiu,esmostrendues imatgesdenotícies,unacerta (FarodeVigo) iuna falsa(Haynoticia),peròtotesduesambelementsquecridenl’atenció.Esmostranomésunacapturadecadascuna,quenopermetobservarambgairedetalllalletrapetitanielementsdistintiusquepodriendonarpistessobrelasevaautenticitat.L’objectiud’aquesta pregunta és únicament mostrar dos exemples i fer plantejar si, davantaquests,tindrienconeixementssuficientsperverificar-les.Larespostaalapreguntaqueesplantejaés,aefectesdelarecerca,irrellevant,peròsíésimportantperdonarcontextalapreguntaquelasegueix.

Imatge3.Capturesdenotíciesutilitzadesenlapregunta28.

à Sabriesdirsisónnotíciescertesofalses?

Gràfic31:respostapregunta29.

62

Resultarellevantqueun35%nosabriadirsiéscertaofalsa.Laprimerarespostapodria ser senzillament per probabilitat. L’interès, però, recau en la següentpregunta:à Etsentscapaçdedetectarunanotíciafalsa?

Gràfic32:respostapregunta30.

Lapercepciódemésdelameitatdelsjovesenquestatsésquesísentencapacitatdedetectar notícies falses. Si posem en relació aquesta resposta amb l’obtinguda enl’estudi mencionat anteriorment sobre l’impacte de fake news a Espanya18, querecullqueel78%delsenquestatsd’entre16i24anysnosabendiferenciarnotíciesfalses,s’observaquepodriaexistircertadivergènciaentre laconfiança ipercepciódecapacitat, i l’habilitatrealperafer-ho.Especialmentperquèaquestpercentatgepodriasermésaltencaraentreelgrupd’edatde14a16,delqualnos’hanobtingutdadesenl’estudimencionat.Seriaprecís,doncs,enfuturesinvestigacions,testejarlarelacióentrelametacognicióilacompetènciareal.Per talde confirmarels resultats anteriors, s’ha considerat convenient indagarenels mecanismes de verificació de què disposen els adolescents a partir d’unapreguntaderespostaobertaonpoderentreveureideesalrespecte.à Quins elements et farien pensar que una notícia és falsa? L’elementqueméspersoneshandestacatéslapresentaciódelainformació,ésadir,l’estructura i el redactat, mencionant aspectes com el titular, l’ortografia,l’estructuraoelvocabulari.Estractariadelselementsformalsdepresentaciódelainformacióquepodrienseridentificatsambunasimplelecturaorevisió.Coincidiriaamb dues de les indicacions del manual per detectar notícies falses que proposaEITB19:“Sielformatonoeshabitual,tienesmotivosparadudar”i“Sitieneerrores,malaseñal”.

18EstudirealitzatperSimpleLógicaamblacol·laboraciódelGrupd’InvestigacióenPsicologiadelTestimonidelaUniversidadComplutensedeMadridipatrocinatperPescanova.Disponiblea:https://d3vjcwm65af87t.cloudfront.net/novacdn/EstudioPescanova.pdf19Guíaparadetectarnoticiasfalsaseninternetyredessociales.EiTB.Disponiblea:https://www.eitb.eus/multimedia/documentos/eitb-taldea/decalogo_Informativos_ES.pdf

63

Aquesta habilitat, però, parteix del coneixement de l’estructura d’una peçainformativa,quepassariapersaberlespartsquecontindria,elto,elllenguatge,etc.Tambécaltenirencomptequelesnotíciesfalsesqueesviralitzenintencionadamentsolenapropiar-sedelselementsméscaracterísticsd’aquestformat,demaneraquepodriencontenir titularsversemblants idesenvolupamentsproucoherentsper talde generar confusió. Cal fer incidència, doncs, de què es tracta d’un aspecteimportantperòinsuficient.Lligatambaquestaqüestiótrobemqueunnombreproualtd’adolescentsindiquenel contingut com a element a tenir en compte. Citen el context, les fontsd’informació, la objectivitat, el relat... Serien, aquestes, pistes més precises quepodriendeixarentreveurelaveracitatdelcontingut.D’altrabanda,destacalalògicacomaaspectequemencionenelsenquestats.Així,esguiarienper la intuïció, la lògica o les sensacions que els generaper saber si unanotíciaésfalsa.Totiquepotserunmecanismequeactivieldubteiposienqüestiólaveracitatdelainformació,seriaunelementpocmesurable,ésadir,quebasariaeljudici en percepcions més aviat de tipus personals i poc contrastables. Seriarecomanable, per això, reconèixer l’habilitat d’intuir la falta d’autenticitat, peròincidirespecialmentenmesuresmésconcretes.Elementscoml’espectacularitats’associen igualmenta lesnotícies falses.Esrecullen les respostes que si es vincula amb sensacionalisme, amb estupidesa o ambexageració,podriatractar-sedecontingutfals.Uncontingutque,assenyalenalgunsjoves, s’hauria de contrastar per saber si és cert. Es menciona repetidamentconsultar-hoenaltresmitjanscomapràctica,i,finsitot,mirarsihodiulatelevisiócom a font última d’informació veraç. Pel que fa als mitjans que ho publiquen,algunsenquestatsassegurenserunamanerapràcticadesabersiés,ono,cert.Altreselementscomaral’úsdelaimatgeolasevapopularitat(enbaseacomentarisoalikesicomparticionsaxarxessocials)serienmenysimportantsenaquestsentit.Esmenciona demaneramolt residual l’autoria de la informació i altres aspectescom ara la data de publicació, que sovint dona peu a confusions i a la difusió dementidesperlaxarxa. Element Resultats ExemplesEstructurairedactat

62 - Eltitular- Queestiguimoltmalescrita- Faltasdeortografiayfalsostestimonios- Lesparaulesques’utilitzin- Elvocabulariilaformaenquèhodiuen- Paraules,estructura- Escritincorrectament,sensedetalls

64

- CómolocuentanLògicaicredibilitat

49 - Sisemblacerta- Intuició- Perquèéspoccreïble- Quesiguialgobastantimpossible- Cosesquenopodenpassar- Quediguintonteries...- Quanésmassairreal- Quesiguiinverosímil

Contingut 41 - Lafontd‘informació- Pelcontext- Sicareixd’objectivitat- Alesfontsd’informació- Lespersonesquehiparlen- Elcontingutdelanotícia- Lahistòria- Lafaltadeinformacióneneltema- Quanelsfetsnoconcordenambelquehorelacionen

Contrast 26 - Depenent de la font d’informació o si només estàpublicadaaunlloc

- Quan més d’una font d’informació l’ha publicat i lesversionssónmoltdiferents

- Mirarenaltreswebssiaixòésveritat- Compararambaltresfonts- Mirar-hoalatelevisió- Quealtresllocsd’informaciódiguinelcontrari- Sinoméshevistlanotíciaenaquelllloc

Espectacularitat 21 - Siésmoltexagerada- Queesmassaespectacularinomésvolquehifacisclic- Algunacosaextraordinària- Laestupidesa- Sihihacosesmoltsurrealists- Siesnotamassaexagerat- Moltestrany

Mitjà 27 - Lafontdecomunicacióons’hadifóslanotícia- Si la pàgina on s’ha publicat no és gens coneguda,

creuriaqueésfalsa- Queeldiarisiguideconfiança- Elgraudecredibilitatquepuguitenir- Eltítoldeldiari- Elportald’onés- L’avíslegalquesurt- Avisosquediuenquelanotíciaescerta

Imatges 8 - Quenohihaginfotosnivídeosniproves- Lafoto,jaquesinohihaprovesgràfiques- D’onprovenenlesimatges

Popularitat 4 - Silanotíciaespocpopularnosolserreal- Elscomentarisdelagent- Likesidislikes

Nohosé 27 - Nohosé- Nosabriadir-ho

65

Altres - Jo sempre penso que les notícies falses són les mésnormals

- Siyosédeltemaqueestànhaciendolanoticia- Nosé,perquèsemprecrecquetotéspossible- Quanésalgoquenos’haexpandit- Siesrepeteixenmolt- Sin’esticinvolucratohiheestatosimplementsembla

queentenguimésdelincidentqueelquelavaescriureTaula9:respostespregunta31.

Ambtot,iamodedeconfirmació,esconclouquelespràctiquesquemésesdurienaterme per tal de verificar la informació és comprovar si els altres mitjans hopubliqueniferatencióalportalquehohadifós,mecanismesqueutilitzariengairebélameitatdelamostra.à Quanllegeixesoveusunanotícia,duusatermealgunad'aquestesaccions?

Gràfic33:resultatspregunta32.

6.5.2. DifusiódefakenewsPelquefaaladifusió,un64%reconèixernohaver-hofetmai,fetquevoldirquenohohanfet,almenys,deformaconscient.Caldriaduratermeunarecercabasadaenlaobservacióoenlacreaciód’undiaridecamppertaldeconèixer,enprimerlloc,elcontingutdelqueescomparteixpermissatgeria ixarxessocials i,ensegon,quinatipologiad’informaciós’envia.Pel que fa als motius, s’observa una importància menor en el factor ideològic,habitualment destacat en l’anàlisi de la difusió de fake news. En aquest cas,s’atribueix al desconeixement o al fet de tractar-se d’una notícia impactant odivertidaquesemblavaveritat.

66

à Hasreenviatocompartitalgunavegadaunanotíciaquemésendavanthassabutqueerafalsa?

Gràfic34:resultatspregunta25.

à Quanhascompartitalgunanotíciafalsa,o'fakenews',perquinmotiuhohasfet?

Gràfic35:resultatspregunta26.

67

7. CONCLUSIONSLaprincipalconclusióqueesderivadelarecercadutaatermeésqueelsjovesestanexposats a l’univers informatiu però seguint nous patrons, i noves maneres enconstantevolució.Esrecullenacontinuacióelselementsidentificatsmésdestacats:

1. Es consolida l’ús d’Instagram i Youtube: el 74% i el 58%(respectivament)delsjoveslesutilitzenperinformar-se.

Esconfirmal’úsdelesxarxessocialscomaplataformesd’accésalesnotícies,ambespecial incidència d’Instagram (74%) i Youtube (58%). WhatsApp mostra unapresència també rellevant com a eina informativa (52%). Per contra, Twitter iFacebooktenenunúsmoltreduïtentreeljovent.Totiaixí,nomésun22%considerenInstagramfiable.EnelcasdeYoutube,nomésun16%.

2. L’smartphoneéseldispositiumésutilitzatperaccediralainformació.L’utilitzenun84%deljoventperaccediralesxarxessocialsdesd’ons’informen.Un48% el fa servir també per veure la televisió. Es consolida com a l’eina mésrecorrental’horad’accediral’entorndigital.

3. Latelevisiómantéelseuprotagonisme:un54%lamiracadadia.Éselmitjàmésutilitzatperconsumirinformació,perdavantdelesxarxessocials.Amés,un87%hofaencaradesdel’aparelltradicional.Nomésun8%nolamiramai.Confirmaaixòlapreferènciaperunconsumdetipusaudiovisual.

4. Els esports, la tecnologia i la cultura són les temàtiques que mésinteressenalsjovesal’horad’informar-se.

L’actualitatseriatambéunàmbitd’interès.Elsquemenys,lapolíticaol’economia.

68

5. Un 30% dels adolescents consumeixen informació sense voler-ho,mentrenaveguenperInternetoxarxessocials.

Un57%hofademaneratantintencionadacominvoluntària.Aixòfaqueelpúblicdel’enquestaafirmiqueconsultainformació4diesalasetmanaperòque,enrealitat,hiestiguiexposatdurantmoltméstempsdeformaindirecta.

6. Els mitjans tradicionals (ràdio, premsa escrita i digital) tenen un úsresidualentrelapoblaciójoveperòhimostrenconfiança

Un49%noconsultamaidiarisdigitals,un71%no llegeixmaipremsaenpaper inomésun14%escolta la ràdioadiari (peraquestordre: a la ràdiodel cotxe,perl’smartphoneiperl’aparelltradicional).Totiaixí,éselsmitjansenquèmésconfien,moltpersobred’InstagramoFacebook.

7. El 25% dels joves no saben com es financien els mitjans decomunicació.

Un28%afirmaqueésmitjançantlapublicitat,un13%ambimpostos,un16%ambvisitesiaudiències.

8. Elsjovesassocieneltermenotíciaainformació,novetatiactualitat.Esvinculatambéafetsimportantsiatragèdiesiproblemes.

9. El56%delsjovescomparteixennotíciesqueelsarriben,perònomésun19%enprodueixendepròpies.

Ho fan mitjançant les xarxes socials o aplicacions de missatgeria. La tècnica del’screenshothaestatutilitzadaperun83%delsenquestats.

10. El71%delsjoveshandetectatalgunavegadaunanotíciafalsa.

Lestemàtiquesqueméshandetectatsónvinculadesalapolítica,esports,societatigentfamosa.

69

11. El56%delsjovessesentencapaçosdedetectarnotíciesfalses.

Hosabríemsegonsl’estructuraielredactat,perlògicaicredibilitatisegonssiestàpublicatenaltresmitjans.

12. El36%delsjoveshandifósfakenews.Hohanfetperquènosabienqueerafalsaoperquèeraimpactantodivertida.

70

8. FUTURESLÍNIESLa recerca presentada resulta un punt de partida per a l’estudi i anàlisi enprofunditatd’algunesdelesconclusionspresentades.Enconcret,seriaconvenient,en primer lloc, aprofundir en el contingut consultat pel públic objectiu ambmésdetall,perconèixerambmésprecisió,perexemplemitjançantunaetnografia,quèels arriba i en quin format ho prefereixen. Caldria diferenciar les tipologies deconsum segons xarxes socials, identificant si existeixen patrons diferents acadascuna d’elles, pel que fa a les temàtiques, a les dinàmiques de consum o departicipacióidifusió.Ésrellevanttambéesbrinarsiunconsummésextensiud’informaciócondueixaunamillorcomprensiódelsfenòmensiaunaciutadaniamillorinformada.Tambésiaixòté algun tipus de repercussió a nivell social o fins i tot polític, traduït amb mésparticipacióal’edatdevotar,oambdeterminadesopcionspolítiques.En base als resultats, es podria també treballar en la proposta de projectesd’alfabetitzacióperiodística, amb l’objectiu de cobrir lesmancancesdetectades enreferènciaalacompetènciamediàtica.Per tal d’apropar l’àmbit informatiu als joves, seria important identificar la sevarepresentacióenelsmitjans,quedonariapeuaunamillorcomprensiódelarelacióquepodentenir,otenen,ambelcontingutinformatiu.Enreferènciaalesnotíciesfalses,l’estudiapuntaunesprimerespercepcionsperòesconsidera apropiat indagar en la capacitat real, més enllà de la percepció, dedistingir notícies reals de falses. També estudiar els mecanismes de difusió perconèixer exactament els circuits i mecanismes per on s’escampen i poder, així,dissenyarmillorspautesd’actuacióperfer-hifront.Per últim, i més enllà d’ampliar les línies d’investigació en diferents àmbits, ésconvenient seguirdeprop l’evolucióenelshàbitsde consumdels jovesperquè laúnicacertesaquetenimavuidiaésqueelcanviésinevitable.

71

9. ÍNDEXDEGRÀFICSGràfic1:Freqüènciad’úsd’InternetixarxessocialsaEspanya.Font:StandardEurobarometer

88. 14Gràfic2:Proporciód’úsdecadaxarxasocialperobtenirnotíciesladarrerasetmana.Font:

DigitalNewsReport2018.ReutersInstitutefortheStudyofJournalism. 15Gràfic3:Proporciód’úsdecadaeinaperaccediranotíciesladarrerasetmana.Font:Digital

NewsReport(2018).ReutersInstitutefortheStudyofJournalism. 16Gràfic4 16Gràfic5:Audienceperspectivesonfakenews.Font:'Newsyoudon'tbelieve':Audience

perspectivesonfakenews",NielseniGraves(2017).ReutersInstitutefortheStudyofJournalism. 22

Gràfic6:ConfiançaenlesnotíciesVSconfiançaenlesnotíciesquejoconsumeixo.Font:'Newsyoudon'tbelieve':Audienceperspectivesonfakenews",NielseniGraves(2017).ReutersInstitutefortheStudyofJournalism. 24

Gràfic7:Fontd’informacióprincipalsegonsnivelld’alfabetitzacióperiodística.DigitalNewsReport2018.ReutersInstitutefortheStudyofJournalism. 29

Gràfic8:distribuciód’edatsenlamostraescollida.Font:elaboraciópròpia(Infogram). 34Gràfic9:distribuciópergènereenlamostraescollida.Font:elaboraciópròpia(Infogram). 35Gràfic10:resultatspregunta22. 42Gràfic11:resultatspregunta5. 43Gràfic12:resultatspregunta6. 45Gràfic13:resultatspregunta9. 46Gràfic14:resultatspregunta11. 47Gràfic15:resultatspregunta12. 47Gràfic16:resultatspregunta13 47Gràfic17:resultatsdelapregunta10. 48Gràfic18:resultatspregunta14. 49Gràfic19:resultatspregunta18. 50Gràfic20:resultatspregunta17. 51Gràfic21:resultatspregunta19. 51Gràfic22:resultatspregunta20. 52Gràfic23:resultatspregunta34. 53Gràfic24:resultatspregunta7. 54Gràfic25:resultatspregunta8. 55Gràfic26:resultatspregunta15. 56Gràfic27:resultatspregunta21. 57Gràfic28:resultatspregunta27. 58Gràfic29:resultatspregunta16. 58Gràfic30:respostapregunta23. 58Gràfic31:respostapregunta29. 61Gràfic32:respostapregunta30. 62Gràfic33:resultatspregunta32. 65Gràfic34:resultatspregunta25. 66Gràfic35:resultatspregunta26. 66

72

10. ÍNDEXDETAULESTaula1Úsdeserveisd’internetduranteldarrermesaCatalunya(2016).Font:“TICijoves.

Reflexionsireptesperaltreballeducatiu”(2016),apartirdel’EGMBaròmetreCatalunya,2016. 13

Taula2. Useonlinesocialnetworks(%EU).Font:StandardEurobarometer88(2017). 14Taula3:poblacióde14a16anysaCatalunya.Font:INE. 34Taula4:relaciódecentreseducatiusdelamostra.Font:elaboraciópròpia. 36Taula5:Catergoriesseleccionadesperlapregunta.Font:elaboraciópròpia. 38Taula6:Percepcionsdavanteltermenotícia.Font:elaboració pròpia. 41Taula7:resultatspregunta33. 45Taula8:resultatspregunta24. 61Taula9:respostespregunta31. 65

11. ÍNDEXD’IMATGESImatge1:IntroduccióalqüestionarideTypeform.Font:creaciópròpia 32Imatge2:distribuciógeogràficadelamostra.Font:elaboraciópròpia. 35Imatge3.Capturesdenotíciesutilitzadesenlapregunta28. 61

73

12. BIBLIOGRAFIA

Allcott,H.,&Gentzkow,M.(2017).SocialMediaandFakeNewsinthe2016Election.JournalofEconomicPerspectives,31(2),211–236.Recuperatde:https://web.stanford.edu/~gentzkow/research/fakenews.pdf

Aguaded,J.(2011).Niñosyadolescentes,nuevasgeneracionesinteractivas.Comunicar:Revistacientíficaiberoamericanadecomunicaciónyeducación,36,7-8.Recuperatde:https://dialnet.unirioja.es/servlet/articulo?codigo=3639619

Anderson,M.&Jiang,J.(2018).Teens,SocialsMedia&Technology2018.PewResearchCenter.Recuperatde:http://www.pewinternet.org/2018/05/31/teens-technology-appendix-a-detailed-tables/

Aparici,R.,Campuzano,A.,FerrésJ.&Matilla,A.(2010).Laeducaciónmediáticaenlaescuela2.0.Recuperatde:http://www.ite.educacion.es/images/stories/congreso/descripcion_antonio_campuzano.pdf

AssociatedPress.(2008).Anewmodelfornews:studyingthedeepstructureofyoung-adultnewsconsumption.Recuperatde:https://apo.org.au/node/15035

AssociatedPress.(2015).HowMillenialsGetNews:InsidetheHabitsofAmerica'sFirstDigitalGeneration.TheMediaInsightProject.Disponiblea:http://www.mediainsight.org/Pages/how-millennials-get-news-inside-the-habits-of-americas-first-digital-generation.aspx

Banaji,S.,&Cammaerts,B.(2015).CitizensofNowhereLand:YouthandnewsconsumptioninEurope.JournalismStudies,vol.16(1),115-132.Recuperatde:https://doi.org/10.1080/1461670X.2014.890340

Barnhurst,K.G.,&Wartella,E.(1991).Newspapersandcitizenship:Youngadults’subjectiveexperienceofnewspapers.CriticalStudiesinMassCommunication,8(2),195–209.Recuperatde:https://doi.org/10.1080/15295039109366791

74

Beckett,C.(2017).'Fakenews':thebestthingthat'shappenedtojournalism.Polis,LSE.Recuperatde:http://blogs.lse.ac.uk/polis/2017/03/11/fake-news-the-best-thing-thats-happened-to-journalism/

Bennett,L.(2008).ChangingCitizenshipintheDigitalAge.CivicLifeOnline:LearningHowDigitalMediaCanEngageYouth.MacArthurFoundationSeriesonDigitalMediaandLearning.Cambridge,Massachussetts:TheMITPress,1–24.Recuperatde:https://pdfs.semanticscholar.org/efed/dd453b762b9f87e7da0e2ca724fbde5b9323.pdf

Buckingham,D.(1997).Newsmedia,politicalsocializationandpopularcitizenship:Towardsanewagenda.CriticalStudiesinMassCommunication,14(4),344–366.Recuperatde:https://doi.org/10.1080/15295039709367023

Buckingham,D.(2009).TheFutureofMediaLiteracyintheDigitalAge:someChallengesforPolicyandPractice.MedienImpulse–BeiträgeZurMedienpädagogik,7-10.Recuperatde:http://www.medienimpulse.at/articles/view/143

Burgess,J.,&Green,J.(2018).YouTubeOnlineVideoandParticipatoryCulture.PolityPress.

Castells,M.(2009).Comunicacióipoder.Barcelona:UOCpress.

Banaji,s.&Cammaerts,B.(2015).CitizensofNowhereLand:YouthandnewsconsumptioninEurope.JournalismStudies,16(1),115-132.Recuperatde:https://www.tandfonline.com/doi/abs/10.1080/1461670X.2014.890340

Beckett.C.(2017).“Fakenews”:thebestthingthat’shappenedtojournalism.POLIS:journalismandsocietyattheLSE.Recuperatde:http://eprints.lse.ac.uk/76568/

DavidBuckingham.(2008).Youth,Identity,andDigitalMedia.Cambridge,Massachussetts:TheMITPress.

Durandin,G.(1995)Lainformación,ladesinformaciónylarealidad.Barcelona:

75

EdicionesPaidósIbérica,S.A.

EFE.(2018)."WhatsApplimitaelreenvíodemensajesparacombatirlasnoticiasfalsas".Eldiario.es.Recuperadode:https://www.eldiario.es/tecnologia/WhatsApp-reenvio-mensajes-combatir-noticias_0_859514990.html

EuropeanComission.(2017).StandardEurobarometer88.MediaUseintheEuropeanUnion.Recuperatde:http://ec.europa.eu/commfrontoffice/publicopinion/index.cfm/Survey/getSurveyDetail/instruments/STANDARD/surveyKy/2143

EuropeanComission.(2018).FinalreportoftheHighLevelExpertGrouponFakeNewsandOnlineDisinformation.Recuperatde:https://ec.europa.eu/digital-single-market/en/news/final-report-high-level-expert-group-fake-news-and-online-disinformation

Fernández-Planells,A.,Masanet,M.J.&Figueras-Maz,M.(2016).TICijoves:reflexionsireptesperaltreballeducatiu.GeneralitatdeCatalunya.Recuperatde:http://dixit.gencat.cat/es/detalls/Article/tic_joves

Fletcher,R.,&Nielsen,R.K.(2018).Arepeopleincidentallyexposedtonewsonsocialmedia?Acomparativeanalysis.NewMedia&Society,20(7),2450–2468.Recuperatde:https://doi.org/10.1177/1461444817724170

Gartner.(2018).TopStrategicPredictionsfor2018andBeyond.Recuperatde:https://www.gartner.com/smarterwithgartner/gartner-top-strategic-predictions-for-2018-and-beyond/

Gasser,U.,Cortesi,S.C.,Malik,M.,&Lee,A.(2012).YouthandDigitalMedia:FromCredibilitytoInformationQuality.SSRNElectronicJournal,1.Recuperatde:https://doi.org/10.2139/ssrn.2005272

InstitutdelaComunicació-UniversitatAutònomadeBarcelona(InCom-UAB).(2016).InformedelacomunicacióaCatalunya2015-2016.Recuperatde:http://incom.uab.cat/informe/download/informedelacomunicacioacatalunya_20152016.pdf

76

Kahne,J.,Middaugh,E.,Lee,N.-J.,&Feezell,J.T.(2012).Youthonlineactivityandexposuretodiverseperspectives.NewMedia&Society,14(3),492–512.Recuperatde:https://doi.org/10.1177/1461444811420271

KleisNielsen,R.,&Graves,L.(2017).'Newsyoudon’tbelieve':Audienceperspectivesonfakenews.Factsheet.Recuperatde:https://reutersinstitute.politics.ox.ac.uk/sites/default/files/2017-10/Nielsen%26Graves_factsheet_1710v3_FINAL_download.pdf

Lazer,D.,Baum,M.,Benkler,J.,Berinsky,A.,Greenhill,K.,Metzger,M.,Zittrain,J.(2017).Thescienceoffakenews.Science,359,1094-1096.Recuperatde:http://science.sciencemag.org/content/359/6380/1094

Livingstone,S.(2002).YoungPeopleandNewMedia.London:SAGEPublications.

Maksl,A.,Ashley,S.,&Craft,S.(2015).MeasuringNewsMediaLiteracy.TheJournalofMediaLiteracyEducation,6(3),29-45.Recuperatde:https://digitalcommons.uri.edu/jmle/vol6/iss3/3/

MarcelinoMercedes,G.V.(2015).Migracióndelosjóvenesespañolesenredes

sociales,deTuentiaFacebookydeFacebookaInstagram.Lasegundamigración.Icono,14(13),48-72.Recuperatde:https://icono14.net/ojs/index.php/icono14/article/view/821/525

Marchi,R.(2012).WithFacebook,blogs,andfakenews,teensrejectjournalistic“objectivity.”JournalofCommunicationInquiry,36(3),246–262.Recuperatde:https://doi.org/10.1177/0196859912458700

McCormack,A.&Doran,C.(2014.ApatheticorEngaged?ExploringTwoParadigmsofYouthCivicEngagementinthe21stCentury.TheITBJournal,15(2),article4.Recuperatde:https://arrow.dit.ie/itbj/vol15/iss2/4

Metzger,M.&Flanagin,A.(2008).DigitalMedia,YouthandCredibility.Cambridge,Massachussetts:TheMITPress.

Mihailidis,P.,&Viotty,S.(2017)SpreadableSpectacleinDigitalCulture:CivicExpression,FakeNews,andtheRoleofMediaLiteraciesin“Post-Fact”Society.

77

AmericanBehavioralScientis61(4),441–454.Recuperatde:https://doi.org/10.1177/0002764217701217

Paskova,Y.(2017).CanNewsLiteracyBeTaught?(NiemanReportsSpring2017).Recuperatde:https://niemanreports.org/articles/can-news-literacy-be-taught/

Pennycook,G.,&Rand,D.G.(2017).Whofallsforfakenews?Therolesofbullshitreceptivity,overclaiming,familiarity,andanalyticthinking.Recuperatde:https://doi.org/10.2139/ssrn.3023545

PérezTornero,J.M.,SamyTayie,S.,Pulido,C.,&Tejedor,S.(n.d.).¿Cómoafrontarlasnoticiasfalseadasmediantelaalfabetizaciónperiodística?Estadodelacuestión.DoxaComunicación,26,211–235.Recuperatde:http://dspace.ceu.es/bitstream/10637/9499/1/Como_JMPerez%26SSamy%26STejedor%26CPulido_Doxa_Comuni_2018.pdf

Rainie,L.,Brenner,J.,&Purcell,K.(2012).PhotosandVideosasSocialCurrencyOnline.RecuperatdePewResearchCenter:http://pewinternet.org/Reports/2012/Online-Pictures.aspx

ReutersInstitutefortheStudyofJournalism.(2018).DigitalNewsReport2018.Recuperatde:http://media.digitalnewsreport.org/wp-content/uploads/2018/06/digital-news-report-2018.pdf?x89475

Richardson,N.(2017).FakeNewsandJournalismEducation.AsiaPacificMediaEducator,27(1),1–9.Recuperatde:https://doi.org/10.1177/1326365X17702268

Sánchez-Navarro,J.&Aranda,D.(2011).Internetcomofuentedeinformaciónparalavidacotidianadelosjóvenesespañoles.Elprofesionaldelainformación,2011,20(1),32-37.Recuperatde:https://dialnet.unirioja.es/servlet/articulo?codigo=3368875

StandfordUniversity.(2016).EvaluatingInformation:TheCornerstoneofCivicOnlineReasoning.Recuperatde:https://purl.stanford.edu/fv751yt5934

78

Tabernero,C.,Aranda,D.&Sánchez-Navarro,J.(2010).Juventudytecnologíasdigitales:espaciosdeocio,participaciónyaprendizaje.Revistadeestudiosdejuventud,88,77-96.Recuperatde:http://www.injuve.es/sites/default/files/RJ88-07.pdf

Tandoc,E.C.,Lim,Z.W.,&Ling,R.(2018).Defining“FakeNews.”DigitalJournalism,6(2),137–153.Recuperatde:https://doi.org/10.1080/21670811.2017.1360143

UniversidadComplutensedeMadrid.(2017).IEstudiosobreelimpactodelasfakenewsenEspaña.PatrocinadoporGrupoPescanova.Recuperatde:https://d3vjcwm65af87t.cloudfront.net/novacdn/EstudioPescanova.pdf

Vilches,L.,&Río,O.del.(2011).Lainvestigaciónencomunicación:métodosytécnicasenlaeradigital.Barcelona:Gedisa.

Vosoughi,S.,Roy,D.,&Aral,S.(2018).Thespreadoftrueandfalsenewsonline.Science,359(6380),1146–1151.Recuperatde:https://doi.org/10.1126/science.aap9559

York,C.&Scholl,R.(2015).YouthAntecedentstoNewsMediaConsumption:ParentandYouthNewspaperUse,NewsDiscussion,andLong-TermNewsBehavior.JournalismandMassCommunicationQuarterly,92(3),681-699.Recuperatde:https://journals.sagepub.com/doi/abs/10.1177/1077699015588191?journalCode=jmqc

79

13. ANNEXOS

15.1.Cartaprofessorat

ENQUESTAJOVESIMITJANSDECOMUNICACIÓINDICACIONSPROFESSORAT

Benvolgut,benvolguda,

T’agraeixodesd’aquestmateixmomenteltempsquedediquesallegiraquestes

línies,moltconscientdelvolumdefeinadelatascadocentidelsobreesforçque

impliquenlescol·laboracionsd’aquesttipus.

Sóc l’AnnaMontero,periodista imestra.T’escricperdemanar la tevaajudaen

una investigació sobre el jovent i els mitjans de comunicació en el marc d’un

TreballdeFinaldeMàsterde laUOC.Larecercapretén ferunaaproximacióal

consum d’informació per part del jovent, tenint en compte els canvis tant en

l’ecosistemamediàticcomenelshàbitsdeconsum, iposantespecialèmfasien

l’impactedelesnotíciesfalseso'fakenews'.

Concretament,idonadaladificultatd’accedir‘perlliure’aadolescentsd’entre14

i16anys(3ri4td’ESO,elpúblicdel’estudi),voldriademanar-telapossibilitat

deferarribarunabreuenquestaal’alumnatd’aquestscursosdelteucentreode

latevaclasse.

Es tracta d’un qüestionari d'unes 30 preguntes que es pot respondre des del

mateixmòbil(otauletaoordinador).Hecalculatquenohandetrigarmésde10-

12minutsenfinalitzar-lo,ise'lspotferarribarpercorreuelectrònicofinsitot

viaxarxessocialsoWhatsApp.S’hipotaccedirdesd’aquestenllaç:

https://annamontero.typeform.com/to/nZNOKB

Val a dir que és una enquesta totalment anònima i que les dades s’utilitzaran

únicaiexclusivamentamblafinalitatespecificada,enelmarcdelTreballdeFinal

de Màster. D’acord amb les recomanacions consultades, no seria necessari

permís familiar en alumnat major de 14 anys. A més, es garanteix que el

qüestionari segueix elsprincipis èticsde respecte i protecciódelsmenors, així

com de confidencialitat. De tota manera, puc fer-vos arribar una carta a les

famíliesinformantdelaparticipaciódel’alumnatenlarecerca,sihoconsidereu

necessari,ounafullad’autorització.

Siésdelvostreinterès,podriatambécompartir-voselresultatobtingutalvostre

centre,persipoguésdonarpeuamillorarelconeixementdel’alumnatenaquest

àmbit,oemprendrequalsevolactivitatrelacionadaambl’educacióenmitjans.

T’agraeixomoltelteutempsiajuda.

Cordialment,

AnnaMontero

Anna.montero.farrero@gmail.com

80

15.2.Indicacionsalumnat

ENQUESTAJOVESIMITJANSDECOMUNICACIÓINDICACIONSALUMNAT

Instruccionsperllegiroenviaral’alumnat:Abansque res,moltes gràciesperdedicarunsminuts a col·laborar enaquestarecerca.El que respondràs a continuació és un breu qüestionari sobrecom consumiuinformació i mitjans de comunicació el jovent d’entre 14 i 16 anys. Enconcret,voldriasabersimiresollegeixesnotícies,quinssónelsteusinteressos,osietscapaçdedetectaralgunadelestanfamosesfakenewsonotíciesfalses.Iperquèhovullsaber?Doncsperquèhancanviattantelsmitjansdecomunicacióielshàbitsdeconsumenelsdarrersanys,quenotenimencaraprouinformaciópersaberexactamentcomusarribenlesnotíciesaljovent,comhiaccediuiquinainfluència poden tenir. Però no us espanteu: tampoc sabem exactament quinatenenenelsadults,aixíquefemaquestesinvestigacionsperconèixerméssobreeltema.Nohihaun tempsmàximper respondre l’enquesta,per tantnocorris.Llegeixpausadament les preguntes i respon-les una darrera l’altra, clicant OK acadascuna. És important que les responguis totes. Un cop acabat, clica lapestanya“Enviar”ihauràsfinalitzatl’enquesta.Recordaqueésunaenquestasobreperiodisme,informacióinotícies.Calqueentenguis els termesdins aquest àmbit.Quan se’t pregunta, per exemple, cadaquan accedeixes a informació, pensa en els moments en què busques o repsnotíciesperexemplesobreelseguimentd’unavagad’estudiantsdesecundària,sobre resultatsd’unpartitde tenis, sobreunconcertalPalauSant Jordi, sobrel’estrenad’unapel·lículaovideojocosobreeltemsquefaràelcapdesetmana.Moltíssimesgràciesperlatevaajudai...ENDAVANT!https://annamontero.typeform.com/to/nZNOKB

81

15.3. Cartaautoritzaciófamílies

Benvolguts/des,

Mitjançant aquestes línies, voldria informar-vos de la participació dels

vostres fills de 3r i 4t d’ESO del col·legi La Farga en l’enquesta “Joves i

mitjans de comunicació”, en el marc d’una recerca de Treball de Final de

Màster (Periodisme i Comunicació Digital) a la Universitat Oberta de

Catalunya.

La recerca pretén fer una aproximació al consum d’informació per part

dels joves, tenint en compte els canvis tant en l’ecosistema mediàtic com

en els hàbits de consum, i posant especial èmfasi en l’impacte de les

notícies falses o fake news.

El qüestionari està format per unes 30 preguntes que es responen de

manera totalment anònima i que tenen com a únic objectiu el mencionat

anteriorment. Val a dir que l’enquesta segueix els principis ètics de

respecte i protecció dels menors, així com de confidencialitat.

No dubteu a posar-vos en contacte amb mi en cas de tenir qualsevol dubte

o consulta: anna.montero.farrero@gmail.com

Gràcies per la vostra col·laboració.

Cordialment,

Anna Montero

82

15.4.Enquestahttps://annamontero.typeform.com/to/nZNOKB

Variable Núm Pregunta Tipologia pregunta

Respostes

(Introducció)

1 Quinaedattens?

Elecciómúltiple,preguntad’accés

• 14• 15• 16• 17• Altres

(Introducció) 2 Gènere Pregunta oberta, d’accés

(Introducció) 3 En quin centre educatiu estudies?

Pregunta oberta, d’accés

Coneixement i interès

4 Quines idees et venen al cap quan sents la paraula "notícia"?

Pregunta oberta

Coneixement i interès

5 De l'1 al 5 (0 - gens / 5 - molt), quin interès tens per estar informat o informada de les notícies que passen al teu voltant?

Pregunta graduada

1-5

Consum de mitjans

6 En la darrera setmana, quants dies has consultat informació (notícies, per exemple) en els diferents mitjans de comunicació?

(deixa-ho en blanc si no ho has fet cap dia)

Pregunta graduada

1-7

Dispositius i plataformes d’accés

7 Durant la setmana passada, quin d'aquests mitjans o plataformes vas fer servir per consultar o rebre notícies informatives?

Resposta múltiple

• Xarxes socials • Televisió • Ràdio • Diaris en paper • Diaris digitals

83

• Revistes • Blogs • WhatsApp • A través d’amistats,

família i persones conegudes de forma oral

• No en vaig consultar cap

Dispositius i plataformes d’accés

8 Quina/es xarxes socials fas servir per informar-te?

Resposta múltiple (icones)

• Facebook • Twitter • Youtube • Pinterest • Tumblr • Instagram • Linkedin • Whatsapp • Altres

Consum de mitjans

9 Amb quina freqüència mires notícies o programes informatius a la televisió?

Resposta múltiple

Consum de mitjans

10 Quan mires notícies de canals de televisió, quin d'aquests dispositius fas servir?

Resposta múltiple

• Televisió • Mòbil • Ordinador • Tablet • Altres

Consum de mitjans

11 Amb quina freqüència llegeixes notícies de diaris digitals?

Resposta múltiple

• Més d’un cop al dia • Cada dia • Cada setmana • Cada mes • Mai • Altres

Consum de mitjans

12 Amb quina freqüència llegeixes notícies de diaris en paper?

Resposta múltiple

• Més d’un cop al dia • Cada dia • Cada setmana • Cada mes • Mai • Altres

84

Consum de mitjans

13 Cada quan escoltes notícies a la ràdio?

Resposta múltiple

• Més d’un cop al dia • Cada dia • Cada setmana • Cada mes • Mai • Altres

Consum de mitjans

14 Quin dispositiu utilitzes per escoltar la ràdio?

Resposta múltiple

• Mòbil • Ràdio tradicional • Ràdio del cotxe • Llocs públics • Altres • No escolto la ràdio

Dispositius i plataformes d’accés

15 Des de quin dispositiu accedeixes habitualment a la informació?

Resposta múltiple (icones)

• Smartphone • Tablet • Ordinador • Televisió

Confiança 16 Consideres que trobes informació que satisfà el teu interès a (xarxa social mencionada anteriorment)?

Pregunta graduada

1-5

Consum de mitjans

17 La informació t'arriba perquè l'has buscat, o la trobes mentre navegues, de forma involuntària?

Resposta múltiple

• És voluntari: la busco • És involuntari: m’arriba • Les dues respostes

anteriors • Cap de les respostes

anteriors

Consum de mitjans

18 De quines d’aquestes temàtiques t’interessa més estar informat?

Resposta múltiple (icones)

• Política • Cultura: música,

cinema, espectacles... • Esports • Societat: educació,

temes socials, successos...

• Medi ambient i ciència • Economia • Tecnologia • Actualitat general • Altres

85

Consum de mitjans

19 Acostumes a compartir informació que trobes interessant amb altres persones, enviant-la per xarxes socials o WhatsApp?

Pregunta tancada

Sí / No

Consum de mitjans

20 Has utilitzat alguna vegada la tècnica de 'screenshot' o

captura de pantalla per enviar alguna notícia als teus

contactes?

Pregunta tancada

Sí / No

Confiança 21 Existeixen moltes fonts d'informació on consultar notícies o fets que han passat recentment. De totes aquestes, quines consideres que són més fiables?

Resposta múltiple

• Cercadors d’Internet • Youtube • Diaris • Televisió • Ràdio • Facebook • Instagram • Twitter • WhatsApp • Revistes • Blogs

Coneixement i interès

22 Indica quina d'aquestes afirmacions et sembla més adequada.

Resposta múltiple

• Les notícies són sempre certes

• Les notícies de vegades són certes

• Les notícies de vegades són falses

• Les notícies mai no són certes

Notícies falses

23 Ets conscient d’haver detectat alguna vegada una notícia falsa?

Pregunta tancada

Sí / No

Notícies falses

24 De quina temàtica era? Resposta oberta

Notícies falses

25 Has reenviat o compartit alguna vegada una notícia que més endavant has sabut que era falsa?

Pregunta tancada

Sí / No

86

Notícies falses

26 Quan has compartit alguna notícia falsa o ‘fake news’, per quin motiu ho has fet?

Resposta múltiple

• No sabia que era falsa • Era impactant • Era divertida • Semblava veritat • M’agradaria que passés

el que deia • Estava d’acord amb la

informació

Confiança 27 De l'1 al 5, quin és el grau de confiança que tens en la informació que t'arriba?

(1 – poca confiança, 5 – molta confiança)

Pregunta graduada

1-5

Notícies falses

28 Fixa’t en aquestes dues notícies (només observa-les,

i passa a la següent pregunta)

Imatge

Notícies falses

29 Sabries dir si són notícies certes o falses?

Resposta múltiple

• Les dues són certes • Les dues són falses • Una és certa i una és falsa • No sabria dir-ho

Notícies falses

30 Et sents capaç de detectar una notícia falsa?

Pregunta tancada

Sí / No

Notícies falses

31 Quins elements et farien pensar que una notícia és falsa?

Resposta oberta

Notícies falses

32 Quan llegeixes o veus una notícia, duus a terme alguna d'aquestes accions?

(tria tantes opcions com vulguis)

Resposta múltiple

• Mirar quin mitjà la publica

• Comprovar qui ho escriu/explica (autor/a)

• Comprovar si altres mitjans també ho publiquen

• Comprovar les dades que es donen

• Verificar les fonts d’informació

• Comprovar si és

87

informació o opinió • Cap de les anteriors

Coneixement i interès

33 Si no pagues per informar-te, com diries que es financien els mitjans de comunicació?

Resposta oberta

Consum de mitjans

34 I, per últim, has escrit o gravat en alguna ocasió una informació o notícia per difondre-la a les xarxes socials entre els teus contactes, fent tu de "periodista"?

Pregunta tancada

Sí / No