Localització i accés:Per accedir-hi cal fer-ho des de la carretera C-59, es trobasituat al darrera del polígon industrial EL Vapor, a l'altrecostat de la riera de Fontscalents.

Més informació:Ajuntament de CastellterçolTel. 93 866 61 88 www. castelltersol.catConsorci del MoianèsTel. 93 830 14 18 - 93 820 80 00www. consorcidelmoianes.cat

a Girona

Collsuspina

L’Estany

Castellcir

Santa M. d’Oló

a Barcelona

a Lleida

Manresa

Vic

C-17a Granollers/ Barcelona

a Puigcerdà

Moià

C-16a Berga

C-59a Barcelona

B-124

N-141c

Monistrolde Calders

Sant Quirze SafajaGraneraC-1413 ba Centelles

ArtésB-431

B-430

C-25

Ajuntamentde Castellterçol

EL RENTADOR DE LA LLANADEL ROQUER(Castellterçol)

elementpatrimonial

CI.4

Calders

Amb el suport de:

Edita:

Una construcció ben singular del'ecomuseu del Moianès

Castellterçol

Un safareig de 10 m de llargA l'arribar hi trobem una paret de tanca amb àmplia portaladad'entrada, emmarcada amb pedra picada i coberta amb unallinda també de pedra de quasi 2 m de llarg.Un cop a dins, podem veure una llarga taula de pedra de més de6 m de llarg i 80 d'ampla, que s'aguanta sobre pilars d'obra i alseu darrera un llarg pedrís de pedra de 10 m de longitud inclinatcap a dins, per on hi passava l'aigua i on s'hi podia rentar la llanao la roba.De fet hi ha dos canals d'aigua separats per gruixudes pedrespreparats per rentar-hi la llana, en els quals en diferents tramshi ha les motllures picades a la pedra que permetien l'entradade coves, i on a dins s'hi posava llana bruta sortida de la tosa oesquilada de les ovelles que s'anava rentant amb el constantmoviment de l'aigua.

El Roquer, de 100 metres quadrats de superfície, és unaconstrucció singular construïda amb una volta de pedra de migpunt amb dovelles de pedra picada que formen un arc. Aquestavolta de pedra dóna peu a una altra volta d'uns 10 metres dediàmetre, que arriba al fons de la bauma de pedra natural molterosionada pel pas del temps. A sota, s´hi troba l'ampli espaiconegut com el Roquer.Malgrat que en els arxius municipals no s'hi troben gairesreferències del Roquer, tot fa pensar que des del s.XVI, i fins afinals del segle XIX, les activitats agropecuàries, predominantsal Moianès, van donar lloc a aquest necessari i imprescindibleindret com a complement a les activitats del reconegut Gremide Paraires de Sant Joan, de Castellterçol.Tot i això, durant aquest període el rentador es va deixar d'utilitzardurant uns anys de meitat del segle XIX i va restar abandonatfins l'any 2006, quan un grup de voluntaris de Castellterçol vanrecuperar l'activitat. Ct

ra. C

-59

MOIÀ

CASTELLTERÇOL

CASTELLCIR

Pol. Ind.EL VAPOR

RENTADORDE LA LLANAEL ROQUER

RieraFontscalents

La QuintanaBV-1310

Esplugues

Pastorar, xollar ovelles i fer mitja BATUDA O OBERTURA DEL VELLÓLa Batuda es feia a mà i amb pintes. Posteriorment s'estenia is'airejava de la llana oberta però encara bruta. El vent ja fa un primernetejat de la pols superficial.Aquest era el sistema que es feia al rentador del Roquer. A partirde la segona meitat del XIX aquest procés el fan les màquinesanomenades leviatan i que són, igualment, un seguit de banyereso dipòsits que fan el mateix procés que el que es feia manualmentfins a meïtats del segle XIX però de forma mecànica.

RENTATÉs el procés que es feia a El Roquer. Es feien dos o tres rentats a lespiques de pedra (depenent de l'estat de la llana) amb banys desabó i carbonat de sosa. Aquesta també es podia suplir per potassao bé per un taní natural que es feia amb escorça, roldó i altresvegetals. Dins del rec i les piques, la llana molla i ensabonadas'aixafava amb els peus.Aquest rentat (2-3 vegades) es feia amb aigua calenta (entre 40 i60ºC). Quant més sabó i més calenta era l'aigua (sense passar-sede 60ºC, d'aquí l'habilitat en aquell temps dels treballadors)més esponjosa quedava la llana.

ASSECATLa llana, ja neta, s'assecava al terrat, però calia tenir l'experiènciai habilitat perquè no s'assequés completament ja que si s'assecavaal 100 % la fibra de la llana es trencava i s'esgrogueïa. Calia deixar-li sempre, aproximadament, un 5 - 7 % d'humitat. Un cop arribatsa aquest punt la llana ja es podia embalar (en bales de llana) i vendrea les fàbriques de filatura, que havien de començar el procés defilat novament obrint la bala i fent-li una nova mínima neteja perveure l'estat en que arribava la llana i, si calia, donar-li o treure-lila humitat necessària per començar el procés mecànic de filat.Pensem que a les fàbriques ja hi havia laboratori i es podia mirar icomprovar la humitat, la duresa, l'elasticitat, etc. de la llana, mentresque en un rentador artesanal com el del Roquer tot això es feiavisualment i per tradició i experiència.

COMERCIALITZACIÓUna vegada la llana ja era neta, el tractant de llanes venia amb elseu carro al rentador i s'emportava la seva llana neta per a sercomercialitzada directament a les petites explotacions familiars obé als grans tractants de Barcelona que, la revenien a les gransfàbriques o bé l'exportaven.

Esquilada manual Vellons de llana

Per arribar a poder fer mitja amb llana o poder teixir qualsevolvestit o peça de roba de llana calia un llarg i dificultós treballdividit en diferents processos que realitzava, cada un d'ells, unapersona especialitzada.

LA LLANAÉs el pèl de les ovelles. La llana, habitualment, es compravadirectament al propietari del ramat abans de l'esquilada.

ESQUILADA, XOLLADA O PELADAEs fa a començaments d'estiu. L'esquilada pot ser: manual ambtisores (l'habitual a Catalunya fins als anys 1970-1980), manualamb màquina (com es fa actualment) i, poc freqüent, ambproductes químics que fan caure el pèl (la llana)És molt important fer l'esquilada amb peces grans. Si el pèl estalla curt llavors han de tornar a tallar i les fibres són molt curtesi no serveixen gaire per fer teixits bons. D'aquesta última llanaen fan feltres o draps (panyos).Pot ser llana verge (pura lana virgen) si prové d'ovelles vives obé llana morta si prové d'ovelles mortes i destinades bàsicamentper a carn.

EL VELLÓÉs el producte de l'esquilada. Són les peces tallades de llanabruta, amb greix, fang, herbes, pols, terra, pedretes, etc. Ésmolt espès i no es desfà. Cal obrir-lo i rentar-lo. Són els dosprocessos que es feien manualment i a partir de mitjans XIX deforma mecànica amb un Leviatan.El greix de la llana que es treu en aquest procés de neteja, ésla lanolina que s'aprofita per productes cosmètics, químics, etc.Els vellons es separaven en funció de la seva qualitat, caracterís-tiques i propietats.

Autor desconegut

Banyeres i pues d'un leviatanFàbrica d’En Roger. A darrera, a la dretra, el rentador de la llana