El relat i la narració
5
EL RELAT I LA NARRACIÓ Narrativa audiovisual PARAULES CLAU Narrativa audiovisual, narrador, trama, ritme, diegesis, narrador heterodiegètic, focalització omniscient, narració ulterior, ordre temporal, analèpsia, prolepsi, anacrònic, el·lipsi. Laia Mena Grau de Comunicació
Transcript of El relat i la narració
EL RELAT I LA
NARRACIÓ Narrativa audiovisual
PARAULES CLAU Narrativa audiovisual, narrador, trama, ritme,
diegesis, narrador heterodiegètic, focalització
omniscient, narració ulterior, ordre temporal,
analèpsia, prolepsi, anacrònic, el·lipsi.
Laia Mena Grau de Comunicació
El relat i la narració
pág. 1 Laia Mena 13/10/2015
La narració: anàlisi formal
La narració d´aquesta història és bàsica, d´estructura senzilla amb un inici, un
desenvolupament i un final que no deixa caps en l´aire. La macroestructura del text
no requereix una cooperació excessivament activa per part del lector. El llenguatge
de la narració és informal i el propi de la època en el que es desenvolupa. Paraules
com “Simón” que significa “carruatge de cavalls conduït per un cotxer”, ens
suggereixen que el temps de la història és als voltants del S.XVIII. Els cognoms
Loisel i Forestier ens suggereixen al seu torn arrels franceses, així que estem davant
d´un text que es desenvolupa a la França del S.XVIII. La importància del vestuari i
les joies per a les dones juntament amb la celebració de grans festes amb balls ens
descriuen una època on la diferència entre la classe obrera treballadora i la classe
adinerada era més plausible que avui en dia. El text en sí està escrit en castellà
traduït del francès i consta d´unes 5.5 pàgines que combinen narració i diàleg entre
els personatges.
Trama
La teoria de la trama consta d´un principi, un desenvolupament i una fi enllaçades
per un ritme que produeix una lectura fàcil i fluida que ens convida a la seva lectura
sense que ens adonem del pas del temps i ens absorbeixi la intensitat de la història.
Per tal d´obtenir un bon cop d´efecte en el lector, el final ha de tornar-nos a portar
al principi per lligar la història amb sentit i crear l´impacte desitjat. En aquesta
narració el principi és el ball del Ministeri d´Instrucció Pública i l´element
desencadenant és la carta invitació del ball per part del Ministeri. El
desenvolupament són els 10 anys d´esforços per pagar el collar que perd la Senyora
Mathilde Loisel i l´element desencadenant és el collar prestat de la Senyora Jeanne
Forestier. Per acabar el final és el valor real del collar de la Senyora Jeanne Forestier
i l´element desencadenant és l´aparició de la veritat. El lligam entre final i principi
és el retrobament entre la Senyora Mathilde Loisel i la Senyora Jeanne Forestier. En
quant al ritme i estructura dels esdeveniments és senzill, sense el·lipsis de temps ni
de informació. Els fets es desenvolupen en el text de la mateixa manera que ho fan
en la història. De ritme dinàmic i transparent, guarda una sorpresa per l´impacte
final, el valor del collar.
El relat i la narració
pág. 2 Laia Mena 13/10/2015
Per a Gerard Genette, teòric literari, hi ha una diferència entre el significat o
història, el text en sí o relat i la narració o la forma en que es presenta el text i
estíl de l´autor de l´obra. Aplicats aquests conceptes al nostre text, la història és la
diferència entre classes de la França del S.XVIII, el relat és el ball, les aparences i
els esforços per guanyar-se la vida de la classe treballadora i la narració és l’estil
amb que l´autor, Guy de Maupassant ens descriu el caràcter de la protagonista, les
escenes que transcorren, l´ordre que dóna als esdeveniments i en conclusió l´efecte
que cerca crear en el lector. EM Forster, allunyant-se de la faula i la intriga dels
formalistes russos distingeix el plot de la història mitjançant un element
imprescindible, la causa. La causa d´aquesta història és el collar perdut de la
Senyora Jeanne Forestier i aquest és l´element central del plot de Maupassant.
Tipus de narrador
El narrador en aquest text és extern i aliè a la història encara que és una construcció
de l´autor per a la història i per tant en ell recau tota ideologia, cultura, prejudicis
reflectits en el text. Aquest narrador es dirigeix al lector al qui li descriu una situació
i un ordre d´esdeveniments donant forma així a la diegesi o univers on es
desenvolupa l´acció i el relat. És un narrador heterodiegètic ja que no forma part
de la trama, al contrari del narrador auto diegètic que narra en primera persona o
el homo dietètic qui narra com actor secundari de la història.
La focalització i perspectiva pretén definir el moment precís en el que es
desenvolupa l´acció i aquest pot ser abans, durant o després sent infinites les
possibilitats de combinació o llargada en el temps. La focalització donarà doncs molt
d´efecte en la lectura de l´obra i aportarà distància, freqüència i visualització parcial
o total de la informació en la trama. En aquest cas la focalització és omniscient ja
que el narrador te un coneixement il·limitat de l´entorn, els personatges i tot el que
succeeix al voltant. Aquest narrador omniscient ens descriu un relat que ha succeït
en el passat.
Els 3 eixos espai, temps i personatges conformen la estructura d´una narració.
L´espai serà el contenidor dels elements i personatges que interactuen i on creen
el seu univers desenvolupat en un temps. Els tres eixos es fonen formant el relat.
El relat i la narració
pág. 3 Laia Mena 13/10/2015
L´espai de Maupassant és el territori Francès, el temps és el S.XVIII i els
personatges són el matrimoni Loisel conjuntament amb els actors secundaris. Els
seus actes, anhels, desitjos i prejudicis conformen la societat de l´època que
representen.
Si ens endinsem més profundament en el temps de la narració diferenciem dos tipus
de temps, el crònic en referència al convencional que marcaria un rellotge, i el
psicològic que fa referència al costat emocional de la vivència i que varia en cada
persona. És a dir, per una banda el temps que dura la narració pròpia de la obra i
per altra banda la percepció del temps que en desprèn. Quan una obra ens absorbeix
realment, en sortir del teatre per exemple, tenim la sensació que el temps ha passat
volant! Així com defineix Todorov, en qualsevol obra hi intervenen 3 temps. El del
relat o els personatges (S.XVIII), el temps de l´escriptura o enunciat (temps físic
que triguem a llegir l´obra, uns 3 minuts per exemple) i el temps de lectura o
recepció (la percepció de la durada del transcurs de l´acció, en quest cas sobre els
10 anys). Per altra banda també s´ha d´analitzar el temps de la narració, que en
aquest cas és en un temps passat... “Era una de esas lindas i encantadores
muchachas”. És doncs una narració ulterior, el relat ja ha finalitzat un cop inicia
la narració. En quant a l´ordre temporal, el temps de la història coincideix amb el
temps del discurs ja que els fets i esdeveniments estan en el mateix ordre que
succeeixen i a la vegada el mateix ordre en el que són exposats. No hi apareixen
anacronies. No hi ha analepsis o aparició d´un fet succeït en el passat, com per
exemple un record. Tampoc hi apareixen prolepsis o omissió d´un esdeveniment
fins més endavant en el relat, com per exemple l´explicació o aclariment d´una
situació, una sorpresa. Per altra banda si analitzem la velocitat de la narració, és a
dir, els elements que composen el ritme del relat si que hi trobem per exemple una
el·lipsi explícita de temps, els 10 anys que passen fins que la Senyora Loisel i la
Senyora Forestier es retroben i la Senyora Forestier li explica que el collaret era fals.
També hi trobem en el ritme elements com el diàleg, que accelera el temps de
percepció i coincideix en temps material. La freqüència del relat del Maupassant és
en aquest cas singulatiu ja que només es repeteix una sola vegada.
El relat i la narració
pág. 4 Laia Mena 13/10/2015
Els personatges
En el relat de Guy de Maupassant els personatges tenen com a objectiu definir una
època concreta. Els codis i la societat de la França del S.XVIII i la seva manera de
ser, parlar, pensar i actuar tenen com a objectiu fer comprendre al lector cóm era
la vida social i cultural en aquell moment i en aquella regió. Són personatges del tot
realistes i no hi ha cap dubte sobre la seva versemblança amb la realitat de l´època.
Els personatges d´una obra han de servir al seu autor com a catalitzador de les
accions que aquest pretén expressar. Per tant cada personatge ha d´encobrir un
objectiu específic dins d´un relat i no es permet l´aparició d´un personatge
gratuïtament. Cada personatge te la seva funció dins l´estructura de la obra. Els
personatges es creen al voltant de la idea principal i no al contrari. Una obra que
neix amb motiu del desenvolupament d´un personatge patirà la carència d´una idea
força. Cada personatge és doncs una peça psicològica que ha d´arribar a
l´espectador. La descripció inicial i caracterització dels personatges de “El collar”
ens defineixen primer la classe social treballadora i modesta del matrimoni Loisel
per després fer el contrast amb la classe alta de la societat que envolta el Ministeri
d´Instrucció Pública. Més tard amb els diàlegs també podem situar els personatges
dins els seus caràcters en les diferents classes socials amb els seus discurs directe.
En quant a al tipologia dels personatges una categorització possible podria ser la
Senyora Loisel com a protagonista, la Senyora Forestier com a donant i el Senyor
Loisel com a auxiliar.
Personatges i elements desencadenants del relat:
La Senyora Mathilde Loisel
El marit, el Senyor Loisel
La Senyora Jeanne Forestier
Assistents a la festa: homes i dones, directors i ministres.
Collar de la Senyora Forestier
Vestit i joies
Ball del Ministeri d´Instrucció Pública
