Història del rei Don Jaume(L’escena passa a Barcelona a la sala del tron del palau del rei).

Escena I Muntaner i Fontanelles

Muntaner:   Com us deia, Fontanelles,               el Rei Jaume està fotut.               El qui guia ens ha sigut               és ja un manso sense

esquelles.

Fontanelles:  I vos que ho haveu sentit,               sabeu quin mal és aquest ?

Muntaner:     Si em guardéssiu el secret...                 us diré que està podrit.

Fontanelles: Ja veig que parleu de veres,                però, com pot haver estat ?

Muntaner:     Unes purgacions culeres                 el Rei moro li ha endinyat.

Fontanelles: Doncs, és a dir que el Rei moro                a don Jaume ha dat pel cul ?

Muntaner:     Del seu rei amb més decoro                      vegi de parlar el gandul.

Fontanelles: Si tinc culpa perdoneu-me.               Jo ho havia entès així.

Muntaner:   Qui donava era Don Jaume               i qui entomava, el sarraí!

Fontanelles: Jo entenc per coses culeres                     coses que surten al cul                     i Don Jaume dels darreres                     no veig pas que estigui ful.                     Si aquest mal que jo deploro                     va donar-li aquell bacó,                     són culeres les del moro                     més les de Don Jaume, no.

Muntaner:    Ja veig que teniu raó.

Fontanelles: Doncs ara conteu-me això.

Muntaner:    Davant Mallorca acampats                estaven els catalans,                sitiant els moros bergants                dintre els murs mig afamats                quan nostre Rei i Senyor                un dia que el campament                anava sol recorrent                veu que als seus peus cau un mort.                   

I els morts que queien contava            fins que van ser cent i tants.            Eren presoners cristians            que el rei moro allí ens tirava.            «Per Sant Jordi», -el rei digué-             a n’el moro- «Rei taúl !            Que juro dar-te pel cul             així que dintre seré !»                   

Llavors entrem a Mallorca        -com va ser encara ho ignoro-        Don Jaume, guanya en el moro        i pel rulé me l’enforca.        «Que vinguin tots !»  -em digué-        I allà sobre d’un bagul        donant al moro pel cul         tot l’exèrcit ho veié.        

  Pel rulé, pel rulé         pel rulé, pel rulé,         l’enforcava don Jaume

i tothom ho veié.

Fontanelles: - I voleu dir que d’això                 el rei podrit va quedar ?

Muntaner:    Tot seguit va començar                 a inflamar-se-li un colló                 i trobant-se els pantalons                 un xic molls de per aquí sota                 van veure que era la gota                 que feien les purgacions.                    

I després s’ha sapigut           que aquell lladre punyetero           ja es feia dar pel trasero           pel seus esclaus, el molt brut !           Cony quin brut, cony quin brut,           Cony quin brut, cony quin brut.           El Rei moro content,           i don Jaume fotut.

Patge:  − El Rei !

continua...