El PSC, la força política més votada a la província de ... · i s'escullen un total de 51...

El PSC, la força políticamés votada a la província de Barcelona

XARXA DE MUNICIPIS

Revista de la Diputació de Barcelona | 123 | Juny - Agost 2003

El PSC, la força políticamés votada a la província de Barcelona

Nou model de polítiques de suport a les famílies: la perspectiva local

Narcís Serra, de la política diària a la reflexió política

www.diba.es

Ajuntament de Santa Margarida de Montbui

SUMARI

03 | Editorial La veu de la ciutadania

04 | A fonsEl PSC, la força política més votada a la província de Barcelona

10 | En xarxaPrevenir focs tot l’any per no cremar-se a l’estiu

14 | MunicipisCaldes d'aigua dolça i salada

18 | A debatLa participació, una aposta per als municipis

20 | Ciutadania Nou model de polítiques de suport a les famílies: la perspectiva local

24 | L’entrevistaNarcís Serra, de la política diària a la reflexió política

28 | Instantànies

34 | L’opinióManuel Royes i la Diputació de Barcelona, per Josep Maria Carbonell

36 | Novetats

Fotografia de portada: Lourdes Jansana

2 | Diputació de Barcelona

04

10

14

20

24

La veu de la ciutadania S'obre un nou cicle als nostres ajuntaments. La ciutadaniaha determinat amb el seus vots no només els seus repre-sentants, sinó la manera de governar i el futur que vol per alseu poble o ciutat.

L'àmbit local és el més difícil de la política, i el més agraïttambé. El carrer i el contacte directe amb la gent i les enti-tats ciutadanes són un termòmetre constant que permet queel govern local sigui el que millor pot respondre a les novesnecessitats per incorporar-les als programes d'actuació.

No és cap casualitat que el govern local hagi estat pioner aimpulsar noves experiències de participació ciutadana. Lapolítica local ha estat la primera -com en tantes altres coses-a detectar les noves inquietuds d'una població, cada copmés formada i informada, que vol ser tinguda en compte. Lesmultitudinàries manifestacions contra la guerra han expres-sat molt més que el rebuig a una guerra injusta, han demos-trat una nova actitud de la població respecte a les accionsque els afecten, sigui a prop de casa seva, sigui a l'altra ban-da del món.

Vint-i-quatre anys de govern local democràtic han transfor-mat la majoria de les nostres viles. Amb la felicitació als nouselectes, un desig: és hora ja de reconèixer la gran contribu-ció del govern local al progrés i a la salut democràtica delpaís.

En aquest nou escenari el vent ha de bufar a favor dels nousajuntaments, amb la complicitat dels veïns. «Pensar glo-balment, actuar localment» expressa tota una filosofia quedóna ales al govern local. Fent bé les coses al nostre muni-cipi, treballant pel progrés, el benestar i la convivència, perl'educació i els serveis, i vetllant pel compliment dels dretsi deures del nostres veïns contribuïm també a canviar elmón. ■

EDITORIAL

Diputació de Barcelona | 3

Foto

: Jor

di R

ovira

lta


El PSC, la força política més votada a la província de Barcelona

Foto

: Jor

di R

ovira

lta

A FONS

Pel que fa a la província de Barcelona, i a la composició po-lítica de la Diputació, el PSC continua sent el partit majori-tari a la corporació amb 24 diputats, tot i que n'ha perdut6, i per tant la majoria absoluta que tenia des de 1999. Elsdiputats que ha perdut el partit socialista han passat a ICV(4), ERC i PP (1 cadascun), mentre que CiU ha mantingutels 13 que ja tenia. En concret, la composició política a laDiputació de Barcelona és la següent: PSC, 24 diputats;CiU, 13; ICV, 7; PP, 5, i ERC, 2.

Si valorem els resultats en l'àmbit provincial tenint encompte l'actual equip de govern de la Diputació, format pelPSC, ICV i ERC, la correlació de forces entre els partits d'es-querra i els conservadors és manté gairebé igual que l'any1999, ja que el pacte de govern «tripartit» redueix la sevamajoria en un diputat, passant dels 34 als 33 actuals, men-tre que CiU i PP, pugen la seva representació global en unescó, passant de 17 a 18.

Per partits judicials, en els 14 partits judicials en què es di-videix la província, el PSC disminueix la seva representacióa Arenys de Mar (1), Barcelona (3), i Mataró (1), mentre queel quart diputat que en aquestes eleccions ha guanyat elpartit judicial de Terrassa a causa de l'augment demogrà-fic, i que abans corresponia al de Manresa, ha passat amans d'ICV. Per la seva banda, els 4 nous diputats d'ICVhan estat aconseguits a Barcelona (2), Sant Feliu de Llo-bregat (1) i Terrassa (1). El diputat guanyat pel PP corres-pon al partit judicial de Mataró, i el nou d'ERC és de Bar-celona.

En el conjunt de Catalunya, i si fem una valoració per blocspolítics, es veu com els partits d'esquerra (PSC, ICV i ERC)

El PSC ha tornat a ser la força més votada en el conjuntdels municipis de Catalunya, aconseguint mésd'1.300.000 vots i 2.264 regidors, 228 més que l'any 1999.CiU continua sent la segona força, a una mica més de300.000 vots de distància, i 3.687 regidors, 402 menysque en els anteriors comicis. La resta de forces políti-ques, ERC, ICV i PP han incrementat el seu nombre devots, encara que no en tots els casos el nombre de re-gidors. Així, mentre que ERC i ICV han guanyat respectea les anteriors eleccions 576 i 104 regidors, respectiva-ment, el PP n'ha perdut 99.


La composició política a la Diputació de Barcelona és la següent: PSC, 24 diputats;CiU, 13; ICV, 7; PP, 5, i ERC, 2.

PSC-PM 36,04%

CIU20,71%

ICV-EPM12,38%

PP12,37%

ERC-AM11,91%

Percentatge de vots per candidatures a la Diputació de BarcelonaEleccions del 25 de maig de 2003

han estat els més votats, amb 1.851.207 vots, el 57% deltotal, mentre que els conservadors (CiU i PP) han obtingut1.149.730 vots, cosa que suposa el 35% del total. Pel quefa a la província de Barcelona, i fent la mateixa anàlisi, elbloc dels partits d'esquerra també han aconseguit el votmajoritari, amb el 69,13%, un percentatge sensiblement su-perior a la resta de Catalunya, mentre que CiU i PP s'hanquedat amb el 24,28%.

Un altre tret definidor de les eleccions del 25 de maig ha es-tat el descens en el nombre de majories absolutes. Així, CiUn'ha perdut 85, el PSC 10, i ERC i ICV, 1 cadascuna. Entreles pèrdues més significatives es poden assenyalar les deGirona, Lleida, Terrassa, Mataró, Vilafranca del Penedès, Vi-ladecans, Martorell, el Prat de Llobregat, Mollet del Vallès,Móra d'Ebre, Cerdanyola, Ripollet, Sant Boi de Llobregat iles Borges Blanques, entre d'altres. Malgrat això, s'han do-nat alguns casos en què s'han aconseguit majories abso-lutes en ciutats on fins ara no n'hi havia, com ara Olot, Sa-badell, Badia, Montcada i Reixac, Torelló, Sant Carles de la

Ràpita, el Pont de Suert, Solsona, Sant Feliu de Guíxols iBanyoles.

Una major participació arreuEn les eleccions del passat 25 de maig es va produir unaugment en la participació, tant en el conjunt de Catalunya,com a cadascuna de les quatres circumscripcions electo-rals, respecte als comicis municipals de 1999. En el globalcatalà, l'augment va ser de gairebé cinc punts i mig. Perprovíncies, l'increment més significatiu va tenir lloc a Bar-celona, superior al 6%, amb el 59,4%, mentre que a Gironava pujar a una mica més del 3%, amb el 66,5%, a Lleidamés del 4%, amb el 69%, i a Tarragona, el lloc on l'incre-ment va ser inferior, va ser de gairebé el 2,7%, amb el66,8%.

Aquest augment de participació no ha beneficiat els dosprincipals partits catalans, PSC i CiU, en relació amb els re-sultats del 1999, mentre que en nombre de vots i en el con-junt de Catalunya, ERC ha incrementat 5 punts i ICV, 2,6.


Les eleccions del 25 de maig destaquen per una major participació

Resultats per partits judicialsEleccions del 25 de maig de 2003

Partit judicial Nombre de diputats

Arenys de Mar

Barcelona

Berga

Granollers

L’Hospitalet de Llobregat

Igualada

Manresa

Mataró

Sabadell

Sant Feliu del Llobregat

Terrassa

Vic

Vilafranca del Penedès

Vilanova i la Geltrú

Total:

1 (CIU)

20 (8 PSC, 4 CIU, 3 PP, 2 ERC, 3 ICV)

1 (CIU)

3 (2 PSC i 1 CIU)

7 (4 PSC, 1 CIU, 1 PP, 1 ICV)

1 (PSC)

1 (CIU)

3 (1 PSC, 1 CIU, 1 PP)

4 (2 PSC, 1 CIU, 1 ICV)

3 (2 PSC, 1 ICV)

4 (2 PSC, 1 CIU, 1 ICV)

1 (CIU)

1 (PSC)

1 (PSC)

51

CiU perd la majoria absoluta a les diputacions de Tarragona i Girona Els comicis municipals també han comportat alguns can-vis en la configuració política en les altres tres diputacionscatalanes respecte al 1999. Així a Tarragona i Girona CiU haperdut la majoria absoluta que feia anys que mantenia. Enconcret, a Tarragona, CiU ha passat dels 14 que tenia a 12diputats, mentre que el PSC ha pujat de 9 a 11, ERC, d'1 a2, i el PP ha baixat de 3 a 2. A Girona, els resultats electo-rals podrien conformar una nova majoria política, ja que lasuma de diputats de PSC, ERC i ICV dóna 15 diputats per12 de CiU. Per acabar, a la Diputació de Lleida CiU mantéla majoria absoluta amb 13 diputats, mentre que PSC en té6, ERC, 4, i PP i ICV, 1.

La composició dels consells comarcals, una incògnitaUna de les incògnites que a l'hora d'escriure aquest repor-tatge encara planen sobre els resultats de les eleccions mu-nicipals és la composició política dels consells comarcals,que pot variar segons es decideixi aplicar l'antiga llei o la


La Diputació de Barcelona, administració locald'elecció indirecta

Les diputacions són administracions locals d'elecció indirecta,formades per diputats i diputades que són, a la vegada, alcaldes i regidors dels municipis de la província. La distribu-ció dels diputats es fa per partits judicials de forma proporcio-nal al nombre de residents, encara que s’ha d’assegurar quetots els partits judicials tinguin, com a mínim, un diputat i capd'ells tingui més del 60% del total de diputats de la província.

Pel que fa a la província de Barcelona, hi ha 14 partits judicials,i s'escullen un total de 51 diputats i diputades. El partit judi-cial que escull més diputats és del de Barcelona (20), seguit del'Hospitalet de Llobregat (7), Sabadell (4), Granollers, Mataró,Sant Feliu (3), Terrassa (4), i Manresa, Arenys de Mar, Berga,Igualada, Vic, Vilafranca del Penedès i Vilanova i la Geltrú (1). El canvis demogràfics que hi ha hagut en els darrers quatreanys en els partits judicials han generat variacions en el nom-bre dels diputats escollits. D'aquesta manera, Manresa n'haperdut 1, que ha anat a parar al partit judicial de Terrassa, quepassa de 3 a 4.

Pel que fa al procés de constitució de les diputacions, una ve-gada constituïts els ajuntaments, la junta electoral de zonaforma una relació de tots els partits polítics, coalicions, fede-racions i de cada una de les agrupacions d'electors que haginobtingut algun regidor dins de cada partit judicial, ordenant-los per ordre decreixent de vots. La junta electoral de zonaprocedeix a distribuir els llocs que corresponguin a cada par-tit d'acord amb els vots obtinguts i aplicant-hi el sistema d'Hondt.

Posteriorment, convoca per separat, dins dels cinc dies se-güents, els regidors de cada partit, coalició, federació i agru-pació d'electors que hagin obtingut dret a un o més llocs dediputat perquè escullin d'entre les seves llistes de regidors,avalades com a mínim per un terç dels mateixos regidors decada partit, que han de ser proclamats diputats. Cinc diesdesprés de la proclamació, es reuneix la Diputació en sessióconstitutiva. ■

Assignació d’escons per partits a la Diputació de BarcelonaEleccions del 25 de maig de 2003


El mandat de Manuel Royes suposa la transformació de la Diputació de Barcelonaen una administració de suport local

Emotiu comiat de Manuel Royes en el darrerPle de la Diputació abans de les eleccions

Just tres dies abans de les comicis locals, el dia 22 demaig, una bona representació de la vida política i socialva ser present a la seu de la Diputació de Barcelona, onjuntament amb un centenar d'alcaldes i alcaldesses detota la província de Barcelona, va assistir al Ple de la Di-putació que va servir de comiat del seu president, ManuelRoyes, en el càrrec des de l'any 1987.

El president de la Federació de Municipis, Manuel Mas,a més de personalitats com ara Pasqual Maragall, Ma-nuela de Madre, Joan Clos, Joaquim Nadal, Rafael Ribói Josep Maria Álvarez van ser alguns dels assistents al'acte.

En un emotiu discurs, pronunciat en un saló de plens plea vessar, Royes va donar les gràcies a tots els grups po-lítics de la Diputació de Barcelona, al govern o a l'oposi-ció, «per la feina lleial i responsable que han fet durantaquests anys». Aquest agraïment va anar precedit delsparlaments dels representants de tots els grups polítics(PSC, CiU, IC-V, PP i ERC), que van coincidir a ressaltar elbon clima polític hi ha hagut a la institució i a valorar labona feina feta per la institució envers els ajuntaments, ien la transformació positiva de la Diputació de Barcelonaexperimentada sota el mandat de Royes.

Manuel Royes va repassar els diferents plans d'objectiusque ha executat aquesta institució des de 1987, any enquè fou elegit per primer cop, assenyalant que l'objectiuha estat sempre «garantir que tots els ciutadans de la província puguin tenir la mateixa qualitat de vida i de ser-veis, visquin al municipi en què visquin».

També va assenyalar «la necessitat de posar el munici-palisme en un lloc clau de la gestió política i social delpaís, perquè una administració local forta farà un país mésfort», i va defensar el paper de les diputacions de cara alsnous temps que s'apropen, «independentment del nomque acabin tenint, regions o vegueries». ■

Foto

: Jau

me

Sol

erFo

to: A

G 0

2/Ò

scar

Fer

rer

Foto

: Jau

me

Sol

er

Un bona representació de la vida política i social de Catalunya va assistir al Ple de la Diputació que va servir de comiat del seu president, Manuel Royes, en el càrrec des de l’any 1987

Una frase de Josep Tarradellas em crida l’atenció: «Té dretal perdó dels seus errors aquell que actua, però no aquellque no fa res». Em fa reflexionar en el moment que tancouna etapa rica políticament i personalment, desprès desetze anys com a president de la Diputació de Barcelona.Efectivament, la política és acció i, en l'exercici de la res-ponsabilitat pública, es pot perdonar una equivocació peròno la falta d'ambició per millorar les coses. Deixeu-me rei-vindicar ara el paper del govern local, tot just desprès d'u-nes eleccions municipals, amb la il·lusió dels nous electesi els projectes a punt per encarar un nou mandat. Com apresident de la Diputació he tingut l'oportunitat de conèi-xer i compartir les inquietuds dels responsables munici-pals, gent d'acció que han fet una aportació fonamental ala transformació del país, a través de la feina feta als seusmunicipis. Reivindico, doncs, la Catalunya de les ciutats iels pobles, que és la Catalunya del progrés, de la llibertat,del benestar i de la cultura.

L'impuls del municipalisme, i l'enfortiment de la xarxa deciutats i pobles de la província ha guiat la meva acció po-lítica a la Diputació, una institució que hem redefinit per po-sar-la plenament al servei dels municipis. La Diputació coma «Xarxa de Municipis» és l'expressió d'un model moderni eficaç d'administració supramunicipal, i el treball en xarxaamb els ajuntaments ha multiplicat les possibilitats de con-tribuir a la millora dels serveis i equipaments als pobles iciutats de la província, i de donar instruments de cohesiói d'equilibri territorial. La missió valia la pena i estic orgu-llós d'haver-hi pogut contribuir. No tinc cap dubte queaquesta experiència serà de gran utilitat per a una nova imillor manera de governar Catalunya. ■

que va aprovar el Parlament el passat 29 d'abril, amb elsvots favorables de tots els partits polítics menys CiU. Calrecordar que la principal diferència entre la vella i la nova lleicomarcal es troba en el sistema d'elecció dels consellers,en el sentit de fer prevaler més o menys el nombre de votsper sobre del de regidors. Malgrat la polèmica, i a partir delsresultats electorals de les eleccions municipals, CiU ha es-tat la força política més votada en 24 comarques, mentreque el PSC ho ha estat en 15 i ERC en 2.

Des del 1979, majoria d'esquerres a la DiputacióDes de les primeres eleccions municipal democràtiques del3 d'abril del 1979, la Diputació ha tingut al capdavant unamajoria d'esquerres. El resultat més ajustat va tenir lloc a lesprimeres eleccions municipals de l'any 1979, en què CiU vaobtenir 19 diputats, 17 el PSC, 12 el PSUC i 3 el CC-UCD.Tot i aquests resultats, per conformar la Diputació es va se-guir la lògica unitària que havia mantingut fins llavors el pre-sident Tarradellas, tant a la Diputació com a la Generalitatde Catalunya, i es va configurar un equip de govern presi-dit pel mateix Tarradellas (fins a les eleccions autonòmiquesde 1980), i amb tres vicepresidències, una pel PSC, una al-tra per CiU i la darrera pel PSUC.

Ja en les eleccions de 1983, el PSC obté majoria absoluta,amb 26 diputats, que perd quatre anys després, en obtenir24 diputats per 20 de CiU. Les eleccions de 1991 i de 1995no comporten grans canvis polítics a la Diputació, i l'únicdestacable de 1995 és l'entrada per primera vegada a lacorporació d'ERC. Les eleccions de 1999 suposen per alPSC la recuperació de la majoria absoluta, després de 16anys, amb 30 diputats. ■ Jordi Navarro

Governar és actuar

Manuel Royes. President


EN XARXAPrevenir focs tot l’any per no cremar-se a l’estiu


Foto

graf

ies:

Ser

vei d

e P

arcs

Ens trobem a les portes de l'estiu,l'època de més risc pel que fa als in-cendis forestals. És per això que totsels esforços en matèria de prevencióes concentren, sobretot, als mesosmés calorosos de l'any, de juny a se-tembre. Això no obstant, cal explicarque els treballs de prevenció, pel quefa a la Diputació de Barcelona, es fande gener a desembre, 365 dies l'anyen què ningú no baixa la guàrdia.

Sempre s'ha dit que els incendis s'hande començar a apagar molt abans del'estiu. Això és el que fa la Diputació de Barcelona, tant als espais protegitsque gestiona directament com amb laresta de la massa boscosa de la pro-víncia, al costat d'ajuntaments i de lesADF.

En aquest any 2003, la Diputació va en-cetar les seves mesures d'alerta espe-cial, en activar l'abril passat la cam-panya de prevenció d'incendis forestalsals diferents espais naturals protegitsque gestiona aquesta institució. Per tald'afrontar la vigilància en els deu parcsi consorcis, que sumen prop de 100.000hectàrees, la Diputació disposa enaquest exercici d'un total de 180 per-sones i 18 vehicles, i d'un pressupostde 3,3 milions d'euros, entre despesesde personal, material i infraestructura.

Els espais inclosos en la campanya sónel Parc Natural del Montseny, el Parcdel Montnegre i Corredor, el Parc Na-tural de Sant Llorenç del Munt i l'Obac,el Parc del Garraf, el Parc d'Olèrdola,el Parc del Castell de Montesquiu, elParc de la Serralada de Marina, el Parcde la Serralada Litoral, el Parc del Foixi l'Espai Natural de Guilleries-Savas-sona. El dispositiu, que va arrencar perSetmana Santa, estarà vigent fins al 15de setembre. Comprendrà un total de 70municipis i 9 comarques de la provínciade Barcelona.

Aquesta alerta especial, però, pren el re-lleu d'una feina continuada que es fa elsdotze mesos de l'any. Als diferents es-pais protegits que gestiona la Diputacióde Barcelona són 80 les persones quees dediquen tot l'any a aquesta tasca.Aquestes persones fan una feina inte-gral, com ara netejar els boscos de bru-tícia i deixalles, mantenir en condicionsòptimes les senyalitzacions (molt im-portants en casos de foc), fer replanta-cions en zones on cal; arranjar camins(vitals per permetre el pas dels bombers)i fer franges de protecció al costat devials i zones habitades, entre d'altres.

Els caps de setmana, es dediquen bà-sicament a la vigilància, perquè la fre-qüentació dels boscos també és alta iels perills de foc hi són tot l'any (cigar-retes, costellades, etc.). De dilluns a di-vendres, quan la vigilància ho permet,es fa des de treure cotxes cremats quela gent ha estimbat (només de la serra-lada de Marina se n'han tret trenta-dosaquest any) o «rescatar» sanitaris, ren-tadores o altres objectes.

El diputat d'Espais Naturals, FrancescMartos, creu que «el fet que aquestamena de campanyes de prevenció tin-guin ja molts anys de tradició, les haconvertides en un valor pedagògic isocial molt arrelat entre la població».D'aquesta manera, la insistència en elsvalors de prevenció i vigilància «ha ge-nerat un important canvi cultural entre

La prevenció d’incendis, a la Diputació de Barcelona, es fa de gener a desembre, 365 dies l’any en què ningú no baixa la guàrdia


El Parc del Montnegre i Corredor és un dels espaisnaturals inclosos en la campanya de prevenció d’indendis forestals

la gent, en el tema del respecte al bosci al patrimoni natural de tots».

No només els espais naturalsÉs evident que el foc no respecta deli-mitacions i qualificacions oficials. Lesflames poden fer tant de mal en un parcnatural com en qualsevol altre bosc delnostre territori. Per tant, les feines deprevenció no es limiten als espais pro-tegits. A mitjan mes de juny, s'activenels plans de vigilància complementàriaa la resta de boscos de la província deBarcelona (447.683 hectàrees), amb118 unitats de vigilància i 266 vigilants.Aquests plans afecten 226 municipis iels porten a terme per la Diputació deBarcelona, els ajuntaments i les agru-pacions de defensa forestal.

L'Àrea de Cooperació promou i dina-mitza una acció global sobre la totalitatde la massa boscosa de la província.Durant tot l'any, es duen a terme mol-tes actuacions amb l'objectiu de ferpossible que, a l'estiu, els bombers pu-guin arribar al lloc del foc en menys de15 minuts.

Estem parlant de l'existència d'unaXarxa Bàsica de Prevenció, amb unescèl·lules de 300 hectàrees de territori i1.800 quilòmetres de pistes i camins

forestals. Un autèntic sistema nerviósvial que es repara i es manté en condi-cions en col·laboració amb les ADF i elsajuntaments. Una acció que es com-plementa amb l'habilitació de puntsd'aigua arreu del territori. Només el dar-rer any, s'han subvencionat més de1.000 projectes de les ADF.

El diputat de Cooperació, Jordi Labò-ria, creu en aquest sentit que «la de-fensa de la nostra riquesa forestal noés, ni ha de ser, un treball unilaterald'una sola administració, entitat o pro-pietari».

Plans pensats des de cada municipiEn casos de sinistre, i a l'hora d'afrontarles flames, sempre s'ha dit que és lagent que viu a la zona qui coneix millorel terreny. Molts cops, els afectats esqueixen que els qui actuen ho fan se-guint directrius llunyanes i des del des-coneixement de l'entorn. Per això, unaaltra peça bàsica en la lluita contra el focsón els plans municipals de prevenció,promoguts per la Diputació, que enaquest moment ja en són 286 i que im-pliquen la pràctica totalitat dels munici-pis amb boscos del territori barceloní.

El Pla de vigilància complementària,que pretén fomentar la participació del

La Diputació disposa en aquest exercici d'un pressupost de 3,3 milions d'euros


Algunes dades de la nostramassa forestal

● Més del 41% del total de la superfí-cie de Catalunya correspon a massaforestal arbrada. Una superfície sensi-blement superior a la mitjana dels paï-sos europeus (28,7%) i a la d'Espanya(32,6%).

● Pel que fa a la província de Barce-lona, la superfície total és de 772.835hectàrees, de les quals 477.202 sónforestals i 424.186 són arbrades. Pelque fa a les espècies més representa-tives, aquestes són el pi blanc, el piroig, la pinassa i l'alzina, que recobrei-xen el 54% de la superfície arbrada.

● El sector forestal només represental'1,8% del sector agrari català. El valorde la producció forestal va ser de8.797 milions de pessetes, encara quel'aportació més important a aquestaproducció no és, tal com es podriapensar, la fusta, sinó altres productes,com ara els bolets, les tòfones i elsfruits, entre d'altres.

● Pel que fa a l'ocupació, en el sub-sector forestal treballen 1.377 perso-nes, que representen l'1,7% de les83.204 censades en el conjunt delsector agrari. ■

conjunt de la societat en la prevenciódels incendis forestals, es va començara posar en pràctica l'any 1996, ambuna experiència pilot a la comarca del'Alt Penedès. L'any següent, i vist l'è-xit de la iniciativa, es va augmentar elterritori vigilat al Moianès, a l'Anoia i alVallès Occidental. Actualment, aquestainiciativa abraça ja tot el territori pro-vincial. La Diputació s'encarrega de laredacció, la gestió i el finançament delprograma. Per la seva banda, els ajun-taments es fan càrrec de les despesesde benzina i de la incorporació dels vo-luntaris; i les ADF, de la contractació de personal, dels vehicles, del lloguer dematerial i de la ubicació del centre de control.

El risc per a les personesEn cas d'incendi, sempre hi ha pèrduesdel patrimoni natural de tots. Però tam-bé la vida de les persones pot estar enperill. Això afecta especialment aquellsque viuen en urbanitzacions que es tro-ben dins mateix o a fregar el bosc. Peraixò, fa uns anys que la Diputació vadecidir la redacció de plans d'evacua-ció d'urbanitzacions, que posa enmans dels ajuntaments, perquè es pu-guin prevenir els danys personals encas d'incendi. La Diputació elaboraplans d'emergència de les 233 urbanit-

zacions d'alt risc d'incendi forestal dela província. A la província de Barce-lona, hi ha un total de 537 urbanitza-cions situades en terrenys forestals,233 de les quals presenten un alt riscd'incendi forestal.

I després del foc, què?L'incendi ja s'ha produït, els boscos s'han cremat, també alguns béns. Zo-nes senceres queden arrasades i posenen perill la supervivència de moltes fa-mílies. Pensant en això va néixer l'Agèn-cia Local de Desenvolupament Fores-tal, una altra eina de què disposa laDiputació de Barcelona per treballar enl'àmbit forestal. Es tracta d'un consorciformat per la Diputació, amb ajunta-ments i agrupacions de defensa fores-tal a fi de prevenir incendis, recuperarles zones cremades i desenvolupar l'es-pai forestal.

Creada el 1999, com a resposta als in-cendis que havien devastat nombrosesàrees de diversos municipis de la Ca-talunya central durant l'estiu anterior,l'acció de l'Agència es basa en el tre-ball coordinat de les entitats locals i lesagrupacions de defensa forestal a par-tir d'una associació voluntària, que per-met fer una gestió concertada i man-comunada.

Jordi Labòria, diputat de Cooperació,pensa que ha quedat demostrat «l'en-cert d'aquest model concertat de ges-tió territorial per afavorir la regenera-ció ràpida dels boscos cremats, i perreconstruir la qualitat ambiental de lamassa forestal de cara a afavorir l'ac-tivitat social i econòmica».

Associacions de propietaris forestals Una de les experiències més recents dela Diputació de Barcelona en aquestcamp de la prevenció dels incendis fo-restals és la promoció i creació d'asso-ciacions de propietaris forestals.

Aquesta iniciativa s'ha començat a po-sar en pràctica a les comarques del Ba-ges i el Berguedà a través de quatre as-sociacions diferents: Amics del Bosc iBages Nord, al Bages, i Berguedà Verdi Berguedà Nord, al Berguedà. La cre-ació d'aquestes associacions s'em-marca dins un programa de valoracióde les zones cremades, centrat en elconsens entre l'interès públic i el privat.Amb aquest suport tècnic i econòmic,es pretén que els propietaris puguinrendibilitzar la superfície forestal, quetradicionalment ha estat escassa i queha dificultat les inversions privades enprevenció contra incendis. ■ Carles Sa-bater


La Xarxa Bàsica de Prevenció consta d’unes cèl·lulesde 300 hectàrees de territori i 1.800 quilòmetres

de pistes i camins forestals


Caldes d'aigua dolça i saladaMUNICIPIS

Foto

graf

ies:

Jor

di R

ovira

lta

Caldes és un poble que mira al mar i el seu balcó és el passeig marítim

Apel·les Mestres, mossèn Cinto Verdaguer i Joan Maragall deixen ara pas a Picasso,Gargallo i Perejaume, que es troben reunits al Museu Fundació Palau


Aigua de mar i aigua de la terra conflueixen en un ma-teix municipi: Caldes d'Estrac. L'aigua freda i l'aigua ca-lenta li han donat a aquest petit poble maresmenc laseva personalitat. L'aigua termal ha estat un signe iden-tificatiu des dels seus inicis, que fins i tot es plasma enel topònim, i l'aigua del mar li va fer valer, en el segle XIX,el sobrenom de la «Niça catalana». Avui, la transforma-ció de Caldes s'encamina cap a una realitat que ja dónaels seus primers fruits i conjuga aquestes aigües ter-mals i marines amb la cultura i la qualitat de vida i deserveis.

Té menys d'un quilòmetre quadrat, però un potencial queel procés de transformació del poble, liderat per l'Ajunta-ment i amb la necessària implicació de tots els veïns, estàfent sortir. L'antic esplendor del municipi, quan fins i tot grà-cies al Casino Colon va tenir un ferrocarril, anomenat la«Fletxa d'Or» que anava directament de Barcelona a Cal-des, es recupera ara amb aquest procés, els principals ei-xos del qual són la cultura, la qualitat i la vida sana.

CulturaApel·les Mestres, mossèn Cinto Verdaguer i Joan Maragalldeixen ara pas a Picasso, Gargallo i Perejaume, que es tro-ben reunits al Museu Fundació Palau. Aquest importantpunt cultural de referència, inaugurat a finals de maig, és laculminació del somni del poeta i assagista Josep Palau iFabre, estudiós i biògraf de Picasso, que es va enamorardel poble només trepitjar-lo i va decidir deixar aquí el seullegat, format per una important col·lecció particular de pin-tura i escultura. Les cases de can Muntanyà i les Monges,hores de meticulós treball i el suport de l'Ajuntament i la Di-putació de Barcelona s'han materialitzat en aquest MuseuFundació Palau. És el punt clau, que complementa la ja va-riada oferta d'un poble que no ha volgut deixar de banda ellleure i la cultura.

QualitatLes amples platges conviden a passar-hi hores al sol, comfan molts estiuejants. Però el procés de transformació no esfixa només en el litoral, on sobresurten un passeig de pal-meres i les edificacions modernistes i noucentistes, sinó ques'ha volgut també potenciar els espais verds: el principal eltrobem al parc Muntanyà, un veritable pulmó verd, i al parcJoan Maragall. Juntament amb aquest patrimoni natural, Cal-des també presumeix del seu patrimoni arquitectònic: lacasa Ugalde, obra de l'arquitecte Coderch i declarada BéCultural d'Interès Nacional; i dues torres de guaita, la torreBusquets i la torre Verda.

El municipi també fa una aposta per la cultura: Josep Palau i Fabre, conversant amb Joan Rangel, és l’impulsor de la recentment inaugurada Fundació Palau

Vida sanaEls romans ja coneixien la qualitat de les aigües termals,també les de Caldes; no en va l'anomenaven aquae calidae.La segona part del nom del poble, Estrac, té el seu orígen enel topònim Estarac, derivat del cèltic Astaracus. Lligada ambels orígens del municipi, perduda en el temps, hi ha la lle-genda d'en Busquets i la Fàthima. Ella era una princesamora que patia la lepra i, aconsellada per la seva donzellaLeonor, pubilla del poble raptada pels moros, va fer banys ales aigües termals, baixant a les nits des de la torre dels En-cantats, situada en un turó entre Caldes i Arenys de Mar iamb restes d'un poblat ibèric. Fàthima es va guarir i es vaenamorar d'en Busquets, distingit ciutadà de Caldes, ambqui es va casar. Aquesta, però, no és l'única llegenda de Cal-des perquè, més lluny encara, hi ha la llegenda de la donad'aigua, una fada que va fer brollar aigua de la terra a peti-ció dels vilatans i després d'anys de sequera.

L'aigua termal i l'aigua de mar es fonen ara en el municipi. Alsbanys municipals es pot prendre l'aigua termal, i l'aigua demar, a la platja i a l'antic Hotel Colon, que es convertirà en uncentre de talassoteràpia, és a dir, de tractaments amb aiguade mar. Aquest establiment, punta de llança d'aquesta trans-formació, també oferirà tractaments amb aigua termal; tindrà,per tant, aigua dolça i aigua salada. Per completar l’estada,pèsols i mongetes del ganxet.

Cultura, qualitat i vida sana són, justament, els tres eixosd'una campanya promocional del poble, engegada fa pocsmesos i que vol donar a conèixer la riquesa natural i l'ofertad'un municipi disposat a acollir visitants i nouvinguts, i a com-partir aquesta vida saludable. ■ Eva Viñals


Durant molts anys, quan el tren, per anar o venir deBarcelona a la frontera francesa, s'aturava a Caldesd'Estrac, la meva estranyesa i decepció eren inevita-bles. El tren quedava -i queda encara- encaixonat pertotes bandes. Al principi jo creia que la mala sort m'havia situat en el pitjor vagó, fins que vaig poderconstatar que la visió era la mateixa des de tots elsvagons.

No podia ser que Joan Maragall estiuegés en un po-ble tan encaixonat! Aquesta fou la primera reflexióque em va fer deixondir. El poble havia de tenir altresaspectes, altres perspectives molt més plaents i moltmés engrescadores. Per força.

No fou sinó fa dos anys i mig, el setembre o l'octu-bre del 2000, que em vaig decidir a explorar Caldes.Amb Alícia, la meva companya, el vàrem recórrer debaix a dalt, pujant per unes escales que em sembla-ven inacabables i baixant per l'altra banda, la de laRiera.

El que jo no sospitava, quan baixava per la Riera, ésque passava per davant mateix de la casa que aco-llirà la meva Fundació, que jo encara buscava on si-tuar. Fou gràcies a la intervenció de Josep Montanyèsque tot es transformà. Em presentà -encara que jo jael coneixia una mica- el president Manuel Royes i,aquest, a l'alcalde Joan Rangel, i així començava elque és un somni fet realitat. ■

• Punt de vista

Josep Palau i Fabre Poeta i crític d’art

L'aigua termal es pot prendre als banysmunicipals i l'aigua de mar, a la platja i a l'antic Hotel Colon, que es convertirà en un centre especialitzat en talassoteràpia

Joan Rangel i Tarrés és alcalde de Caldes d'Estrac desdel primer ajuntament democràtic, amb un període en-tremig de quatre anys en què va estar a l'oposició. Haencapçalat i impulsat el projecte de la transformació delpoble, sota el lema «Termalisme vora la mar».

Cultura, qualitat i vida sana són els tres eixos d'aquestatransformació.Tot i que el paper protagonista el té la gent del poble. Hoha demostrat, per exemple, amb l'entusiasme amb què s'harebut un dels emblemes d'aquest Caldes del futur, que ésla Fundació Palau. La Fundació és el colofó de l'activitatcultural que s'està portant a terme a Caldes: cada any s'or-ganitza la trobada de creadors locals, es publica una revistaliterària i hi ha moltes activitats en diferents espais del po-ble. Tota aquesta inquietud cultural i un actiu teixit asso-ciatiu són els que ara reben amb il·lusió la Fundació Palau.

Com viu la gent el procés de transformació del poble?Comparo aquest procés amb el que va viure Barcelona ambla seva transformació olímpica. La gent de Caldes viu ambinterès i il·lusió i suporten amb estoïcisme les obres. Veuenun futur, tal com es va dissenyar en el Pla estratègic del1991. Abans hi havia un horitzó negre, perquè el model depoble estava exhaurit. Caldes havia de buscar quin era elseu motor de creixement econòmic i el va trobar en el sec-tor dels serveis de qualitat. Per això, va néixer el model quecombina la qualitat, el termalisme i la vida sana. D'un ho-ritzó negre es va passar a un projecte de futur, que s'estàconsolidant. Ara hi ha un projecte claríssim i que es con-verteix en realitat.

Aquesta transformació també afecta el sector comer-cial. Com s'afronta?L'Ajuntament ha fet de locomotora i el sector privat s'estàara reconvertint. Per ajudar-los, hem posat a la seva dis-posició la figura del dinamitzador comercial. Hi ha algunsestabliments que ja han començat aquesta actualització in'hi ha d'altres que hi estan treballant.

Caldes canviarà la seva fesomia, però conservarà el seu«esperit»?Sí. Perquè hi ha una diferència substancial entre l'època co-lonial, en què Caldes va ser coneguda per la burgesia cata-lana, i l'actualitat. A l'època colonial, hi havia al poble dossectors clarament diferenciats: els estiuejants, que fins i tottenien llocs exclusius per a ells i que no es barrejaven ambels veïns de tota la vida del municipi, i la gent del poble, queeren els que els servien aquests estiuejants i treballaven pera ells. Ara, en canvi, hi ha serveis de qualitat per a tothom.Del benestar i de tot el que se'n deriva, se'n beneficia tothom.

I això es demostra en la participació de la gent?Sí, en les activitats del poble, esportives, culturals o socials,en què la gent és la protagonista. I justament un dels nousveïns de Caldes, Josep Palau i Fabre, ha volgut que la gentdel poble també sigui protagonista de la fundació. Per això,ha establert una discriminació positiva per als veïns i veïnesdel municipi: tots els més grans de 14 anys tenen un car-net amb què poden entrar gratuïtament a la Fundació; elsmés petits, acompanyats d'adults. És una manera d'integrarel poble i que participi en totes les activitats que s'organit-zen des de la Fundació. ■ E. V.

«Ara hi ha un projecte claríssim de poble que es converteix en realitat»


Entrevista amb Joan Rangel,alcalde de Caldes d’Estrac

La participació ciutadana és molt important perquè és l'es-sència de la democràcia. Perquè aquesta sigui real no s'hade reduir a l'exercici del vot el dia de les eleccions, sinó ques'ha de traduir en la participació dels ciutadans i les ciuta-danes en la gestió política. Els polítics hem d'escoltar laciutadania i impulsar eines i processos que li permeti im-plicar-se i sentir-se protagonista de la vida de la seva ciu-tat, de la seva autonomia o del seu país.

A Sant Adrià, ja fa temps que apostem per aquesta formade fer política, oberta i propera a la gent, i per això hem pro-mogut un reglament de participació ciutadana que vol ferefectiu aquest dret dels ciutadans. Els seus objectius són:millorar els canals d'informació municipal, definir els canalsde participació directa de la ciutadania en els assumptespúblics, col·laborar en el desenvolupament i millora del tei-xit associatiu, i promoure espais de trobada i debat entre laciutadania i els responsables polítics per a l'elaboració i lagestió de les polítiques públiques municipals. A Sant Adriàvolem governar per als ciutadans i ciutadanes, i amb ells vo-lem fer realitat el concepte de democràcia participativa. ■

Fer efectiva la democràcia participativa és un dels eixosd'actuació dels ajuntaments i dels equips constituïts ales primeres eleccions municipals democràtiques. Do-nar veu a la ciutadania en el disseny de les ciutats, enl'elaboració dels pressupostos, en la creació de la so-cietat del benestar són alguns dels exemples de comles ciutats avancen en qualitat ciutadana i qualitat de-mocràtica. Porto Alegre i les mobilitzacions mundialsper la pau demostren que les persones s'impliquen i quereclamen més participació sobretot en la presa de de-cisions. La recent constituïda Xarxa de Ciutats pelsDrets Humans vol donar resposta a aquests reptes. Al-guns exemples van en la línia de la mediació comunità-ria, com ara els síndics locals, o els consells democrà-tics dels espais públics -esportius, culturals, urbans,etc.- que permeten als ciutadans la coparticipació en laseva gestió.


La participació, una aposta pels municipis

Jesús M. Canga CastañoAlcalde de Sant Adrià de Besòs

A DEBAT

Els ajuntaments tenen el deure de propiciar la participacióciutadana en els afers públics. Les noves tecnologies de lacomunicació seran cada cop més una eina cabdal per obrirnoves formes de comunicació entre els ciutadans i l'Admi-nistració. Caldrà, però, no oblidar la comunicació més di-recta amb les entitats, els col·lectius i la població en general.

Un altre aspecte que convé tenir en compte és el de la in-formació que rep el ciutadà sobre la gestió municipal. Commés transparent i entenedora sigui aquesta, serà més fàcilper al ciutadà fer-ne un seguiment i per tant poder aportaropinions i corresponsabilitzar-se en la presa de decisionsque ens afecten a tots. ■

Andreu Riba Alcalde de Sant Feliu Sasserra

El juny de 2002 es va constituir el Consell de Ciutat de Ba-dalona. Una vella aspiració i una trajectòria d'anys de rei-vindicacions i experiències. Es va reflexionar en grup sobrequins eren els temes clau de futur de Badalona i sobre elfuncionament actual de la participació ciutadana.

No apuntaré aquí els aspectes que van bé, sinó alguns delsque demanen millora, com ara la cultura participativa, la in-tegració dels joves en els consells i la relació intergenera-cional, el pas de les iniciatives i els projectes a l'acció i unmillor feed-back de l'Ajuntament a les demandes. Ho vandir els participants. Era perquè no anàvem prou bé? Era queel Consell de Ciutat arrencava amb exigència i voluntat defer ciutat? Cal creure-hi. D'ençà, la seva tasca es nota. ■


Ja fa molts anys que en determinats àmbits polítics i acadè-mics es parla i es teoritza sobre l'allunyament de la ciuta-dania respecte de la política i les institucions. Aquesta realitat es veu més clarament entre els joves, potser perquèho expressen de forma més oberta. La ciutat, el marc on esdesenvolupa la vida quotidiana i on pren forma l'Adminis-tració més propera al ciutadà, ha de ser capaç de capgirarla situació. De fet és a moltes ciutats on s'estan desenvo-lupant experiències novedoses sobre participació, que sónla punta de llança per introduir elements de «democràciaparticipativa» que complementin i reforcin la demo-cràcia representativa.

La salut de la democràcia i els reptes del segle XXI no dei-xen marge al dubte i el conservadorisme: les dones i els ho-mes hem de guanyar espais de decisió sobre el nostre fu-tur i el de les nostres ciutats. Aquest és el segle XXI. ■

Isabel GarciaAlcaldessa de SantaPerpètua de Mogoda

Maite Arqué i Ferrer Alcaldessa de Badalona

Lluís Recoder Alcalde de Sant Cugat

Estic convençut que la participació ciutadana en el conjuntdels municipis de Catalunya anirà a més després d'aques-tes eleccions. De fet, el concepte com a tal ha format partja del debat polític, de manera clara, i el trobem a les pro-postes d'alguns partits polítics. Tanmateix, considero que noes tracta de substituir la democràcia representativa per unad'un altre tipus, encara per conceptualitzar, que s'anomenademocràcia «participativa».

Crec que hem de considerar aquests dos conceptes com aconceptes correlatius, que formen part d'un únic àmbit. Noentenc la democràcia participativa com l'anul·lació de la de-mocràcia representativa.

De fet, en el moment actual, a Sant Cugat, ja tenim moltsòrgans de representació directa del ciutadà. Han de créixer,han de millorar-se, però ja hi són. Entre tots, hem d'acon-seguir que els ciutadans s'involucrin en aquestes eines. Hande sentir-ne la necessitat i veure'n la utilitat. Crec que aquestmandat serà el del gran salt en el desenvolupament de leseines de participació ciutadana. ■


CIUTADANIANou model de polítiques de suport a les famílies: la perspectiva local

Foto

: Jor

di R

ovira

lta

Conciliar la vida laboral amb la família i la coresponsabilitat solidàriaentre tots els seus membres són els reptes que cal assolir

Actualment, els ajuntaments ja estan oferint serveis de suporten àmbits com ara el de les escoles bressol, la promoció del'ocupació, la igualtat d'oportunitats, l'atenció domiciliària,els serveis de respir, etc., «suplint» les administracions es-tatal i autonòmica, sense que se'ls reconegui formalmentaquesta funció i sense les competències ni els recursosadients per fer-les efectives. Amb aquesta situació, el mo-del que la Diputació de Barcelona reclama és un veritablepacte local, que reconegui la tasca feta i doti els governslocals d'un finançament adequat per configurar una ofertaglobal, integral, planificada i transversal.

L'estructura familiar està canviant. El model tradicional defamília està en crisi. Les persones estructuren les seves re-lacions a partir de valors de parentiu i de convivència. Lesllars monoparentals, un model en augment, se situen a Ca-talunya en el 24,2%, però a països com ara Suècia ja arribaal 55%. Segons els experts, la taxa de natalitat de l'1,15%,la més baixa de la història, i l'esperança de vida, una de lesmés altes del món, ens situarà l'any 2050 en una societatformada per persones grans.

Avui, les persones que formen les famílies tenen dificultatsper assumir les seves responsabilitats i per desenvoluparles tasques que els corresponen. Els nois i noies jovesveuen restringit el seu dret a la inserció laboral o l'accés aun habitatge. Les dones joves són sensibles a un clima so-cial i laboral que penalitza la maternitat i posa obstacles ala criança serena dels fills. Les dones adultes es troben enles contradiccions entre la seva realització personal, sociali laboral i el seu rol cultural i afectiu de tenir cura dels fills idels seus pares. Els infants i adolescents veuen restringit elseu dret a compartir amb la mare i el pare el temps no es-colar. Els pares i les mares necessiten reconstruir el seu rolparental. La gent gran sense família directa veu amb an-goixa el seu futur. Per acabar aquest panorama, que es po-dria qualificar de fracàs de la política estatal i autonòmica,també hi ha famílies amb infants en situació de pobresa oextrema pobresa que estan en perill d'exclusió social.

En aquesta situació social, l'element que ha caracteritzatels ajuntaments democràtics és la seva intervenció en moltsàmbits d'activitat on no tenen una atribució d'obligacions i


Les famílies necessiten polítiques de suport reals i efec-tives, i aquestes només es poden oferir des de la proxi-mitat del govern local. Aquesta és la conclusió princi-pal del Model de polítiques de suport a les famílies: unaproposta des del món local, que impulsa la Diputació deBarcelona.

Foto

: À

rea

de

Ben

esta

r S

ocia

l

La gent gran sense família directa veu amb angoixa el seu futur

Avui, les persones que formen les famíliestenen dificultats per assumir les sevesresponsabilitats i per desenvolupar les tasques que els corresponen

responsabilitats clara i delimitada ni, per tant, el finança-ment adequat. El 32% de la despesa no obligatòria que re-alitzen els ajuntaments catalans va destinada a oferir ser-veis de benestar a les persones, la majoria dels quals sóncompetència del govern autonòmic.

El què fan els ajuntamentsEn l'àmbit de l'educació, els ajuntaments fan escoles bres-sol, creen activitats extraescolars, es fa formació d'adults.Des de la promoció econòmica, es fan polítiques activesd'ocupació, inserció laboral per als col·lectius amb una ma-jor taxa d'atur. Des dels serveis socials, s'aposta per novesfórmules per cobrir una demanda creixent d'atenció domi-ciliària i en acolliments temporals que donin respir als cui-dadors (normalment les dones de la família) de personesamb dependència. Mentrestant, les administracions estatali autonòmica ofereixen ajuts directes a les famílies: 100 eu-ros per a les dones treballadores amb infants menors detres anys, que dóna el govern central, excloent les que es-tan a l'atur o les que no poden incorporar-se al mercat la-boral perquè tenen cura dels seus infants i de familiars de-penents.

La conclusió d'aquesta situació és clara: els ajuntamentshan de seguir sent una peça clau en les polítiques de suporta les famílies i, per extensió, en les polítiques de benestar.Ells són més a prop de les persones, coneixen aquestes


Les tendències de canvi familiar a Catalunya indiquenun marcat procés d'individuació de drets i deures;més igualtat entre sexes i generacions; més llibertaten la gestió del trajecte biogràfic, i, per tant, majornecessitat de reflexió davant les diverses opcionspossibles.

Però aquests canvis de valors i expectatives, tan po-sitius des d'una visió progressista, xoquen sovintamb les nostres condicions reals de vida familiarquotidiana. Es tenen menys fills dels que es desit-gen, manca temps per a la criança i cura d'altres, esmanté la divisió sexual del treball dins la llar i una in-tensa precarietat laboral femenina, hi ha por a la so-litud, etc.

Cal afavorir un procés d'individuació solidària dedrets i deures (autonomia personal a més de vinclesde solidaritat) que permeti assegurar totalment el vin-cle social. Per això, necessitem més serveis i recur-sos, i més diversificats. Necessitem serveis domici-liaris i espais de sociabilitat (escoles bressol i espaisper a infants, intergeneracionals i interculturals); es-pais de suport a les transicions familiars (mediaciófamiliar, punts de trobada, intercanvi i ajuda mútua);espais on compartir i aprendre els sabers de la bonacriança i de la bona cura; espais on poder definir lesnostres necessitats i les nostres demandes; recur-sos formatius per compensar les desigualtats, i su-port econòmic urgent -i d'altres- per a les famílies iinfants pobres. ■

• Punt de vista

Cristina Brullet i Tenas Sociòloga i professora de la UAB

Els ajuntaments han de seguir sent una peçaclau en les polítiques de suport a les famílies i, per extensió, en les polítiques de benestar

situacions i han demostrat la seva voluntat de donar res-postes. Però, per seguir assumint responsabilitats i creantserveis, els cal la dotació dels recursos econòmics neces-saris. Cal, tal com reclama la proposta de la Diputació, unveritable nou pacte local que reconegui la tasca feta i quedoti els governs locals de competències i finançament.

En aquest sentit, el document presentat per la Diputació auns dos cents responsables municipals proposa actuacionsconcretes que persegueixen set objectius: l'emancipaciódels joves; la lliure elecció de tenir fills; conciliar la vida la-boral amb la familiar, social i cultural; la coresponsabilitatentre els membres de la família; la coresponsabilitat entrefamília, escola, ciutat i governs en el rol educador; fer po-bles i ciutats que responguin a les necessitats de tots elsmembres de la família, i donar suport a les necessitats es-pecífiques de les famílies.

Aquests objectius demanen nous models de treball. Lacomplexitat dels problemes i la diversitat d'agents implicatsdemanen un nou estil de treball. Conceptes com ara con-certació, estructuració en xarxa, participació de la ciutada-nia i responsabilitat compartida són, segons la propostapresentada, bàsics si es vol que les polítiques de família si-guin reals i efectives i que, alhora, donin lloc a una dinà-mica d'igualtat, més flexible i amb unes relacions familiarsbasades en la llibertat d'elecció. ■ Ethel Paricio


● Facilitar l'emancipació dels joves per fomentar laformació de noves famílies. Els governs locals han d'ac-tuar promovent plans d'habitatge municipal, fent mediacióentre propietaris i joves. En ocupació, cal incrementar lataxa d'ocupació de les dones joves i millorar la inserciódels joves.

● Crear condicions per garantir la lliure elecció detenir fills. Són necessaris serveis flexibles d'ajuda a lesfamílies, la coordinació d’horaris dels pares i el foment del'ocupació estable.

● Conciliació de la vida laboral, familiar, personal i so-cial. Mesures de conciliació en la comunitat local; impulsde la innovació i la flexibilitat organitzativa de les empreses.

● Coresponsabilitat dels membres de la família. Po-tenciar les polítiques d'igualtat de gènere per aconseguir elnou repartiment de rols; fomentar noves cultures en l'orga-nització quotidiana del temps familiar, laboral i social.

● Coresponsabilitat família, escola, ciutat i governsen el rol educador. Polítiques diversificades per a la pe-tita infància, definició del model educatiu a les escolesbressol amb oferta flexible d'horaris; suport a la tasca edu-cativa (fracàs escolar, activitats extraescolars, mediacióescolar, etc.); centres polivalents i programes d'atenció ala infància i a les famílies diversificades.

● Fer municipis sostenibles i dissenyats per a les ne-cessitats de tots els membres de la família. Participa-ció de la ciutadania en el disseny de les ciutats; estudis demobilitat i d'ús dels espais públics; polítiques del temps,amb reorganització d'horaris de l'administració.

● Donar suport a les necessitats específiques de lesfamílies. Per a famílies amb persones amb dependència,serveis d'atenció domiciliària, centres de dia, programesde respir; serveis d'orientació i mediació per a famíliesamb problemes de convivència; prevenció, educació i sen-sibilització de violència domèstica. ■ E. P.

Les propostes de suport del món local

Foto

: Mar

ta J

ord

i

Els ajuntaments ofereixen equipaments per orientar els paresi mares en el seu rol educatiu

Trobem Narcís Serra assegut davant la taula, plena de pa-pers i diaris, del despatx que ocupa al Centre d'Informa-ció i Documentació de Barcelona (CIDOB), al barri del Ra-val. Un despatx acollidor que dóna a un pati interior ampli,amb bancs i plantes, i al qual arriba el rumor pròxim delsnens que juguen en la veïna plaça dels Àngels. A l'interior,on es respira una atmosfera relaxada d'estudi, les paretsestan plenes de litografies sobre Barcelona, algunes defestes majors passades, i entre les quals n'hi ha una demolt especial que correspon a l'any 1982, darrer any enquè Serra va exercir d'alcalde de la seva ciutat.


L’ENTREVISTANarcís Serra,de la política diària a la reflexió política

Foto

graf

ies:

Jor

di R

ovira

lta

Narcís Serra, de maneres suaus i parlar pausat i segur, vanéixer a Barcelona el 30 de maig de 1943. Doctor en Cièn-cies Econòmiques, ocupa actualment un escó com a dipu-tat socialista per Barcelona al Congrés dels Diputats. En laseva llarga trajectòria política destaca l'etapa com a con-seller de Política Territorial i Obres Públiques del Govern dela Generalitat presidit per Josep Tarradellas, entre els anys1977 i 1979; primer alcalde democràtic de Barcelona, entreel 1979 i el 1982; ministre de Defensa del Govern socialistadel president Felipe González entre el 1982 i el 1991, i vice-president del mateix Govern entre el 1991 i el 1995. Serra éstambé president de la Fundació Rafael Campalans i de laFundació CIDOB, una fundació dedicada a fomentar els es-tudis sobre dret internacional en una ciutat que no és capi-tal d'Estat, sense ambaixades, sense discussions interna-cionals, sense tantes visites de presidents d'altres països,però que vol demostrar que té capacitat per crear un bonfocus de coneixement sobre relacions internacionals.

Vostè ha expressat la seva preocupació pel possibletrencament i la desaparició de les Nacions Unides coma conseqüència de l'actuació de l'administració Bush…Sí, és cert. L'ONU ha quedat en una situació molt difícil des-prés de la guerra contra l'Iraq, però en tot cas prefereixounes Nacions Unides dividides que sotmeses, perquè, si béles Nacions Unides han quedat tocades després de la guer-ra, almenys no han estat deslegitimades. I cal dir que l'opi-nió pública mundial, inclosa la nord-americana, està d'a-cord a reforçar les Nacions Unides. Pel que fa a la UnióEuropea, la divisió creada per la guerra a l'Iraq ens ha allu-nyat molt del desig de crear en un futur pròxim una políticaexterior comuna. L'escenari no és afalagador, ni optimista,però s'ha de pensar que ni Bush té assegurada la seva re-elecció, i estic segur que una administració demòcrata noactuaria de la mateixa manera.

De fet, estem davant d'un president dels Estats Unitsque va obtenir menys vots que el seu contrincant demò-crata, el vicepresident Al Gore, i que va ser elegit gràciesal vot dels jutges conservadors del Tribunal Suprem. Si bé aquesta apreciació és correcta, cal dir que des d'unpunt de vista d'estricta legitimitat, Bush és president delsEstats Units i ha d'actuar com a tal. El que és lamentableés que no hagi escollit la via de liderar un nou ordre inter-nacional que respongui a les amenaces actuals, als proble-mes del terrorisme internacional, a la gran desigualtat quehi ha al món, i que, en lloc de voler respondre a aquestsproblemes creant noves institucions internacionals, nova le-galitat, faci servir el camí de la força militar. La meva preo-cupació és que aquest ús de la força, decidit unilateralment,farà molt de mal a la legalitat i a les institucions que s'hanconstruït, amb esforç, a partir de la Segona Guerra Mun-dial, i amb l'empenta dels mateixos Estats Units. Per dir-hod'una manera més clara, després de l'11 de setembre

el president dels Estats Units tenia dos camins extrems perseguir i una multitud de camins intermedis. Els dos caminsextrems eren la utilització pura i simple de la força o la uti-lització de l'ordre internacional i la legitimitat internacional.Entre aquests dos extrems, Bush no ha escollit cap camí in-termedi, sinó un d'extrem, la força militar. I això és dolent,i crec que a mig termini també ho serà per als mateixos Es-tats Units.

S'ha dit i escrit que la decisió d'atacar l'Iraq ja estavapresa des d'abans de l'11 de setembre…El llibre del periodista Bob Woodward, Bush en guerra, jaexplica que diversos representants de l'administració Bushvan proposar la invasió de l'Iraq el 12 de setembre, peròllavors Colin Powell va guanyar el debat, i Bush va accep-tar no envair encara l'Iraq, i fer-ho a l'Afganistan. Des del 12


«Prefereixo unes Nacions Unides dividides que sotmeses»

«L'Administració local és l'administració que té méscapacitat de resposta a la inquietud social i a l'evolució de

les necessitats dels ciutadans»

de setembre, el nucli dur de l'administració Bush va deci-dir que no pararien fins atacar l'Iraq. Després, Powell va vo-ler encarrilar l'atac a l'Iraq per l'incompliment de les reso-lucions de les Nacions Unides, estratègia en què Blair iAznar han tingut un paper primordial. Però els fets no hanpogut desmentir que la guerra ja estava decidida amb in-dependència de les Nacions Unides, o de si Saddam teniaarmes de destrucció massiva o no.

I per què tanta insistència a derrocar el règim d’Iraq?Al govern dels Estats Units hi ha un corrent que creu que sino es derrota alguns països enemics, que estan en contrade la seva política, i si això no es fa amb l'ús de la força, elsEstats Units no s'imposaran al món. Creuen que si conver-teixen un país que els combat en un país a través del qualpoden influir a la zona aniran resolent les amenaces que hiha contra els Estats Units. Però amb aquesta via, l'únic quees produirà és l'efecte contrari. Es produiran les condicionsperquè hi hagi més terrorisme i més odi al món musulmàvers l'occident. En lloc de reduir el risc del terrorisme, lesaccions de l'actual govern americà l'incrementen.

Pel que diu, al darrere de l'ús unilateral de la força perpart de Bush només hi ha l'interès d'acabar amb les ame-naces contra els Estats Units. No creu que també hi hainteressos econòmics de grans empreses multinacionalsamericanes, algunes de les quals sembla que tenen lli-gams amb membres de l'administració americana? La guerra a l'Iraq va ser decidida per multitud de raons, unade les quals, certament, era l'interès econòmic. Una altraera que creien que la resistència militar a l'Iraq seria menorque en altres països com ara Corea del Nord. Era un paísmés fàcil per dominar militarment. Altres elements eren queBush pare no havia «acabat la feina», l'expectativa d'unavictòria fàcil, el petroli, cap poder militar i econòmic impor-tant entre els veïns… Després, Blair i Powell van voler legi-timar la guerra per la via de l'incompliment de les resolu-cions de la ONU, però aquesta estratègia va fracassar i, alfinal, van haver de fer una guerra il·legítima i injustificable.

Per tant, segons vostè, primer hi va haver la decisió d'a-tacar l'Iraq i, després, es va buscar l'excusa per poder-ho fer.Evidentment.

I, d'armes de destrucció massiva, no n'hi havia, doncs?Ja va quedar clar en acabar la guerra. Una guerra és unacosa terrible, i el problema d'unes possibles armes de des-trucció massiva s'hagués pogut resoldre per mitjans que nohaguessin comportat ni tants morts ni la destrucció im-mensa que ha comportat la guerra.

Vostè parla de Bush, Powell i Blair, però què en pensadel paper de suport que el president Aznar dóna a l'ac-tual govern nord-americà? Vostè, que ha estat ministrede Defensa i vicepresident del Govern, no té cap sospitasobre les possibles raons d'aquest suport?El cert és que José Maria Aznar no ha donat en cap momentles seves raons. Simplement ha dit que s'han de fer complirles resolucions de les Nacions Unides. Però aquesta argu-mentació cau pel seu propi pes quan el Consell de Segure-tat no aprova l'ús de la força. A hores d'ara, i exceptuant fra-ses com que s'ha de col·locar Espanya en la primera divisiómundial, no hi ha cap argument vinculat a la política inter-nacional espanyola que hagi avalat la posició d'Aznar. No hiha hagut cap justificació concreta i clara fins ara.

I no hi poden haver raons inconfessables…No. Jo crec que la posició d'Aznar s'ha de vincular al caràc-ter particular del mateix president del Govern. Al fet que ellsempre ha tingut un magnetisme respecte al poder, al fet queles mentalitats conservadores sempre tenen una tendènciaa estar amb qui exerceix el poder, i no amb qui té la veritat,al fet que José Maria Aznar mai no ha estat a favor d'unavertadera construcció d'Europa. I per això no se li encenenels llums vermells d'alarma respecte al mal que la seva ac-tuació ha fet a Europa. Tot això, sumat, pot donar una expli-cació respecte al perquè Aznar ha actuat com ho ha fet.

S'ha dit que si alguna cosa positiva es pot treure de lasituació mundial actual és el naixement d'una novapotència, l'opinió pública, que pot fer de contrapès a lapotència hegemònica, els Estats Units. Quin paper creuque tindrà reservat l'opinió pública en aquest nou ordremundial que vol crear George W. Bush?Si les democràcies evolucionen mínimament, ho han de feren la direcció en què l'opinió pública trobi més maneresd'expressar-se, a part de les eleccions. Els polítics que nosàpiguen llegir això no estaran preparats per a la política.


Hem de trobar maneres d'incorporar les posicions, els sen-timents dels ciutadans i les seves ganes de participació enles estructures de la democràcia formal que tenim. Jo crecque el fenomen de les mobilitzacions és importantíssim, ique seguirà. Per tant, hem de trobar la manera que aques-tes mobilitzacions es converteixin en un factor d'enriqui-ment de les nostres democràcies.

A banda de l'opinió pública, una altra eina que ha tor-nat a demostrar el seu poder de mobilització i convo-catòria ha estat Internet. No té por que, per això mateix,ens el «desendollin»?Ho veig difícil. Seria com deixar-nos sense llum o aigua. Entot cas, l'important és el nivell de formació de les personesen l'ús de les noves tecnologies.

I que les noves tecnologies puguin arribar a tothom.Evidentment. Des del sector públic, s'ha d'assegurar queles noves tecnologies no siguin un factor que incrementi ladesigualtat, sinó de foment de la igualtat d'oportunitats. I elrisc és que aquestes noves tecnologies, si no hi ha forma-ció per a tothom, siguin font d'increment de desigualtats.

Pel que diu, interpreto que caldria reformar el sistemademocràtic per garantir aquesta igualtat. Però, en quinsentit hauria d'anar aquesta reforma?Cal anar pensant-ho i, sobretot, cal incrementar els nivellsde decisió dels ciutadans, cosa que es pot fer a partir de laseva administració més propera. Cal tenir en compte totesles experiències de participació que estan sorgint des delgovern local, la consulta en xarxa, els consells ciutadans,el referèndum… Jo crec que les mobilitzacions que hi hahagut al món en contra de la guerra han donat un avís moltimportant als governants. Tot això es traduirà, en part, enel resultat de les pròximes eleccions autonòmiques i gene-rals, però no cal que hi hagin votacions perquè els gover-nants s'adonin que han de reconduir les seves polítiques sivolen estar d'acord amb la ciutadania.

Segons vostè, doncs, l'Administració local podria ser lalocomotora necessària per la reforma del sistema de-mocràtic?L'Administració local és, sense cap mena de dubte, l'ad-ministració que, com que està més propera al ciutadà, té

més capacitat de resposta a la inquietud social i a l'evolu-ció de les necessitats dels ciutadans. Tot i així, encara nohi hagut per part de les altres administracions un reconei-xement formal ni de recursos ni de la seva tasca. La glo-balització ha portat una conseqüència que no es preveia:una major importància de les ciutats, que hauran de ser elprimer coixí per a un ciutadà més format i més madur queja no vol l'Estat beneficència, però sí un major control de lesadministracions i dels serveis que se li presten.

Creu que aquest reconeixement de la tasca que fa l'Ad-ministració local s'arribarà a donar algun dia a Cata-lunya i a Espanya?Jo crec que s'hi donarà. Amb el temps, els dos nivells d'ad-ministració que seran més decisius seran el local i l'euro-peu. Ni el govern de Madrid ni el de la Generalitat… Cadacop més, les solucions les donaran els dos nivells extrems:l'ajuntament i Europa. ■ Jordi Navarro


Serra, treballant al seu despatx del CIDOB

El Museu Marítim ja disposa de nous espais

Manuel Royes, president de la Diputació de Barcelona i delConsorci de les Drassanes, va presidir l’acte d’inauguraciódels nous espais des les Drassanes Reials de Barcelona.L’edifici de Pere IV, construït al segle XIV, concentrarà a laplanta baixa el nou accés del Museu. La intervenció duta aterme a la Sala Capmany i a la llotja de Sant Cristòfol hapermès transparentar la façana de mar. A la primera plantas'ha creat un nou espai per al Centre de Documentació Ma-rítima. L'actuació inclou una drassana situada al Porxo deSant Llorenç que permet els vianants i al públic veure la res-tauració d'embarcacions reals que formen part del fons pa-trimonials del Museu.

«Tarradellas o la reivindicació de la memòria»,

Fins al 25 de maig s'ha pogut visitar al CCCB l'exposició«Tarradellas o la reivindicació de la memòria1899-1988«, or-ganitzada per la Diputació de Barcelona. La mostra, comis-sariada per l'historiador Jordi Casassas, ha volgut aproparal públic la personalitat rica, diversa i, a vegades, fins i totcontradictòria de Josep Tarradellas i Joan, president de laGeneralitat de Catalunya, a l'exili primer, i d'octubre de 1977a maig de 1980, a Catalunya, un cop aquesta va ser resta-blerta.

La Diputació ha fet seva la iniciativa sorgida en el si del Pa-tronat de l'Arxiu Montserrat Tarradellas i Macià, de dedicaruna exposició a la figura de qui fou president de la Gene-ralitat provisional i de la Diputació, aprofitant el 25è aniver-sari del seu retorn a Catalunya i del restabliment de la Ge-neralitat, i coincidint també amb l'obertura del seu arxiupersonal, que té la seu al monestir de Poblet.


INSTANTÀNIES

Foto

: Jau

me

Sol

er

Foto

: Mus

eu M

aríti

m

El president de la Diputació, Manuel Royes, va acompanyar a SAR la InfantaCristina i la resta d'autoritats durant la seva visita a la mostra

El Museu Marítim es troba dins un edifici que enguany fa 760 anys, una joia del gòtic civil

Es constitueix la Xarxa de Municipis per l'Accessibilitat Digital

La Diputació de Barcelona ha constituït la Xarxa de Muni-cipis per l'Accessibilitat Digital. La Xarxa agruparà els enslocals que s'adhereixin a les bones pràctiques d'accessi-bilitat a l'Administració i puguin transmetre-les a les em-preses del sector. Amb aquesta iniciativa, la Diputació ra-tifica el seu compromís per l'accessibilitat en l'Any Europeude les Persones amb Discapacitats, i el vol fer extensibleals ajuntaments i a les empreses com a exemple de bonespràctiques en l'accés a Internet.

Entre els punts de la constitució, hi ha l'assumpció per partde la Diputació dels acords del pla d'acció e-Europe 2005quant a l'accessibilitat dels continguts del seu lloc web<www.diba.es>, objectiu que serà assolible el desembre de2004, i el compromís d'assessorar i donar suport tècnic ieconòmic als ajuntaments de la província en aquest àmbitde la programació web accessible. Per als ajuntaments,l'adhesió a la Xarxa comportarà el compromís d'aplicar elsprincipis d'accessibilitat proposats per la iniciativa e-Eu-rope 2005: fer accessibles el disseny i els continguts delsseus respectius llocs web, i fomentar aquesta pràctica enel seu àmbit territorial.

Noves publicacions de Turisme Total de la Diputació de Barcelona

L'Oficina de Promoció Turística de la Diputació de Barce-lona ha publicat l'edició renovada d'algunes guies de tu-risme com ara la de turisme industrial, la d'agroturisme, laruta modernista del Baix Llobregat i la guia de mercats llu-nyans.

Pel que fa a la guia de Turisme Industrial, destaca la pro-posta de diversos recorreguts per instal·lacions industrials.La quarta edició de la guia Residències Casa de Pagès.Agroturisme a prop de Barcelona, recull la pràctica totali-tat de les cases rurals que hi ha a la província. La Ruta Mo-dernista del Baix Llobregat forma part d'una col·lecció defulletons que promocionen aquest moviment artístic. I pelque fa a la guia de mercats llunyans, titulada Lo que no pue-des perderte cuando vengas a Barcelona, destaca les mésde quaranta propostes de diverses agències de viatges,que estan pensades per presentar altres ofertes turístiquesde la província aprofitant el reconeixement internacional dequè gaudeix turísticament la ciutat.


Els alcaldes catalans, en contra de la guerra

Els alcaldes catalans van proclamar la seva postura en con-tra de la guerra de l'Iraq amb la lectura del manifest «Mu-nicipis per la Pau», que va fer l'alcalde de Mataró, ManuelMas, president també de la Federació de Municipis de Ca-talunya (FMC). A l’acte també van assistir el president de laDiputació, Manuel Royes, i alcaldes i alcaldesses del Con-sell Nacional de la FMC, com ara Joan Clos, de Barcelona;Maite Arqué, de Badalona; José Montilla, de Cornellà deLlobregat, i Lluís Tejedor, del Prat de Llobregat. Tots ells esvan fotografiar després de la lectura del manifest amb unapancarta amb el lema de la proclama.

Manuel Royes, president d'honor d’ACTE

El president de la Diputació de Barcelona i de la Xarxa Tèx-til Europea ACTE, Manuel Royes, ha rebut la distinció depresident d'honor d'ACTE, acordada en l'Assemblea Ge-neral celebrada a la població italiana de Biella. Royes repaquesta distinció per ser un dels principals impulsors d'a-questa Associació de Col·lectivitats Tèxtils d'Europa (ACTE)i en reconeixement a la seva tasca a favor del sector.

ACTE va néixer com a xarxa europea de corporacions lo-cals l'abril del 1991, a Guimarâes. El seu objectiu és pro-moure i defensar davant de les institucions de la Unió Eu-ropea el sector tèxtil europeu. Actualment, l'associaciócompta amb una cinquantena de membres d'Espanya, Ità-lia, Alemanya, Anglaterra, Portugal, Grècia i Bèlgica.


Foto

: À

rea

de

Pro

moc

ió E

conò

mic

a

Foto

: Aju

ntam

ent d

e B

arce

lona

L'Assemblea General es va celebrar a Biella

Llum verd al Centre Francesca Bonnemaison

La Diputació ha aprovat el projecte que defineix el CentreFrancesca Bonnemaison com a centre impulsor de políti-ques d'igualtat dona-home i per la promoció dels drets deles dones. L’edifici acull, a banda de l'Oficina Tècnica, elCentre de Recerca i Documentació d'Estudis de les Dones,l'Escola Professional de la Dona, la Biblioteca FrancescaBonnemaison i el Centre de Cultura de les Dones.

El Centre disposarà d'altres serveis com ara el punt d'aco-llida i recepció, espai infantil, dotació de premis, exposi-cions, cafeteria restaurant, teatre, aules polivalents, amb laintenció de donar suport i possibilitar la participació de do-nes i homes, així com de disposar de punts de trobada co-muns que els permetin compartir experiències, realitzar se-minaris, conferències, representacions artístiques, etc.

Activitats per a persones amb discapacitats

La Diputació de Barcelona ha presentat la guia Estem fentpobles i ciutats per a tothom, que recull totes les actua-cions, els programes i els projectes que la corporacióadreça a les persones amb discapacitat.

La guia té com a objectiu la supressió de barreres econò-miques, socials, culturals, intel·lectuals, físiques, psíqui-ques o sensorials per garantir l'accés de les persones dis-capacitades als diferents equipaments i serveis municipalsi locals. Alguns exemples són els plans d'accessibilitat perals municipis, el servei de RESPIR, els Premis d'Espais iEquipaments Municipals de Qualitat, el suport a la partici-pació del col·lectiu en la pràctica de l'esport, l'accessibili-tat a les platges del litoral barceloní o la Xarxa d'OficinesTècniques Laborals per a la inserció laboral.


Foto

: Dip

utac

ió d

e B

arce

lona

Portada de la guia Estem fent pobles i ciutats per a tothom

Foto

: A

rxiu

També s’ha aprovat la incorporació de l'Escola Professional de la Dona al Centre Bonnemaison


La Xarxa de Biblioteques no para de créixer

Aquest mandat ha estat molt fèrtil en matèria bibliotecària.La Xarxa de Biblioteques de la província de Barcelona hacrescut molt, de manera que s'han incrementat notablementtant el nombre de centres com la xifra d'usuaris. Aquestesdarreres setmanes la dinàmica no s'ha aturat i s'han inau-gurat nous centres bibliotecaris a Sant Just Desvern, Vila-nova i la Geltrú, Gavà, Vilafranca del Penedès, Santa Mar-garida i els Monjos, Premià de Dalt i Barcelona. Un bonbalanç al qual s'ha d'afegir la culminació, en aquest exer-cici, del Pla de bibliobusos de la Diputació. La flota de vehi-cles va aprofitar la diada de Sant Jordi per ensenyar les se-ves entranyes i les seves funcions als barcelonins, a la plaçade Catalunya.

Última pedra de l'Edifici Fòrum

El president de la Diputació de Barcelona, Manuel Ro-yes, i l'alcalde de Barcelona, Joan Clos, van visitar lesobres de l'Edifici Fòrum i van assistir a la col·locació del'última peça de l'estructura metàl·lica que «corona» laconstrucció. L'estructura de tot l'edifici, que és un delsemblemes del Fòrum Barcelona 2004, té un pes totalde 3.800 tones i se sustenta sobre 17 pilars. El projectede l'edifici, obra dels arquitectes suïssos Jacques Her-zog i Pierre de Meuron, té forma de triangle equilàter de180 metres de costat i 25 metres d'alçada.

La Diputació de Barcelona col·labora en el finançamentde la construcció de l'edifici. El seu finançament con-centra l'aportació econòmica que en cada mandat fa laDiputació a la ciutat de Barcelona. Altres inversions an-teriors de la corporació han estat el Palau Sant Jordi, elCCCB i l'Institut del Teatre. Fo

to: J

ord

i Rov

iralta

Joan Clos i Manuel Royes van fer la visita d'obres

Els bibliobusos van passar el Sant Jordi a la plaça de Catalunya de Barcelona

Foto

: AG

02/

Òsc

ar F

erre

r


Foto

: Pro

moc

ió E

conò

mic

a i O

cup

ació

L'Arc Llatí promou accions per la pau

L'Assemblea General d'Arc Llatí, reunida a la població por-tuguesa de Vilamoura, va aprovar un manifest per la pau ila cohesió del Mediterrani. En el manifest, Arc Llatí es com-promet a treballar de manera coordinada per fer possiblela pau i la cohesió al Mediterrani i portarà a terme tres ac-cions: presentar aquest manifest de pau a ambaixadorsdels països del nord d'Àfrica acreditats a Arc Llatí, organit-zar una delegació de l'associació per visitar un d'aquestspaïsos i enfortir els lligams de diàleg i concòrdia. L'Assem-blea General va estar presidida pel president d'Arc Llatí i dela Diputació de Barcelona, Manuel Royes.

5a edició de la Fira de Serveis de Benestar Social

La 5a Fira de Serveis de Benestar Social, que va organitzarla Diputació aquest any a Manresa, va comptar amb mésde cent cinquanta participants, entre ajuntaments, consellscomarcals, entitats sense afany de lucre i empreses del'àmbit territorial català. Única a l'Estat espanyol, va comp-tar en aquesta edició amb la participació d'ens de fora deCatalunya. També es van presentar les vint-i-vuit millors ex-periències sobre actuacions en serveis socials, dels àmbitsde gent gran, educació, participació ciutadana, atenció amalalts, actuacions contra la violència domèstica, etc.

Una de les novetats d'aquesta edició va ser el disseny del'estructura. Així, la Fira es va situar al voltant d'una plaçapública on es va poder intercanviar idees, projectes i ex-periències. La plaça va acollir, al llarg del dia, activitats dedinamització per a diversos col·lectius: gent gran, jovent iinfància i família. Fo

to: À

rea

de

Ben

esta

r S

ocia

l

Més de 3.000 persones han visitat la fira d'enguany

En Manuel Royes arribava al poder de la Diputació desprésde les eleccions municipals de 1987, quan en Antoni Dal-mau, fins aquell moment president de la Diputació, no va po-der repetir mandat en perdre la única plaça de diputat pro-vincial del partit judicial de l'Anoia en favor de CiU. Per pocsvots en el seu partit judicial, i per sorpresa, Antoni Dalmau,indiscutible al capdavant de la Diputació, perdia la pre-sidència de la institució. I sense massa candidats que espostulessin, en Manuel Royes es convertia, a proposta delPSC, en president de la Diputació i compaginava el seucàrrec amb el d'alcalde de Terrassa.

La Diputació democràtica havia tingut presidents tan em-blemàtics com ara Josep Tarradelles, Francesc Martí Jus-met i Antoni Dalmau. En el record, especialment del cos defuncionaris, quedava la memòria del pas emblemàtic de l'úl-tim president de l'etapa anterior, Joan-Antoni Samaranch.

Durant els primers vuit anys de Diputació democràtica, la incertesa pel futur de la institució va pesar molt. En bonamanera, la precarietat d'aquells anys explica la inexistènciad'un pla estratègic o d'un pla d'objectius. Efectivament, enels primers anys de la democràcia, que ara recordem el seu25 aniversari, la Diputació estava immersa, s'ha insistit pocen aquest aspecte, en la recuperació de la Generalitat, i laGeneralitat provisional va utilitzar la nostra institució en elsseus primers anys de funcionament. Després, a partir delsanys 80, començaria una etapa d'incertesa competencial i,fins i tot, existencial, que va condicionar els primers anysde mandat.

Royes es trobà amb una Diputació que ja havia iniciat uncanvi de rumb -la cooperació municipal amb el famós «colze

a colze amb els ajuntaments» i la reforma interna amb l'ob-jectiu d'aconseguir una administració moderna, eficaç i equi-librada- però alhora la incertesa competencial i l'ordenaciódel territori pendent en aquell moment pesaven de maneramolt directa en l'orientació futura de les seves activitats.

En els primers anys del seu mandat, i en el marc del Plad'objectius, va tancar una etapa, la d'una Diputació ins-tal·lada en la provisionalitat i la precarietat, i va obrir-ne unade nova. Es tancava una etapa d'incertesa, i si bé el marccompetencial continuava incert i ple de tensions amb la Ge-neralitat, en Manuel Royes i l'equip de govern, format ambel PSC i IC, independentment de les vicissituds competen-cials, decidien desplegar un programa d'objectius i de fu-tur per a la Diputació de Barcelona.

La nova Diputació de Barcelona va ser possible gràcies ala definició d'una identitat i d'un projecte. Els aspectes mésimportants van ser:

●● Afirmar la Diputació com a «l'ens intermedi». Ensadonàvem que en molts altres països democràtics les insti-tucions de segon grau o «ens intermedis» tenien un papermolt important com a administració del món local, amb l'ex-cepció francesa, i que en la majoria de països estaven cri-dades a tenir un paper amb major pes i influència. Vèiemque les diputacions com a «ens intermedis» podien tenir unpaper significatiu en el món local català

●● De les «províncies» a les «regions». Ara, el concepte deregió és més acceptat. Fa deu anys era un novetat. Ara, par-lar de set regions, de set «consells regionals», de quatre diputacions transformades en «set regions» és una de les


L’OPINIÓManuel Royes i la Diputació de Barcelona

Josep Maria Carbonell

Diputat en el Parlament de CatalunyaSecretari de Cultura i Audiovisual del PSC


propostes que molt probablement s'imposarà en el futur. Elreconeixement de les regions com a territoris que substitui-rien les províncies -a molts ens agrada més el nom de regióque el de vegueria-, les funcions d'Administració local delsens intermedis, o de segon grau, obrien unes perspectivesnoves i esperançadores per a la Diputació de Barcelona.

●● De la cooperació municipal a la Diputació municipalistai a la defensa del territori. El sentit de ser de la Diputació pas-sava per la seva identitat municipalista i la defensa dels in-teressos territorials de la província -i les seves lògiques dedesenvolupament econòmic i social. Aquesta va represen-tar un canvi, radical i progressiu, a l'interior de la Diputació.

●● El repte dels serveis impropis. Però ens trobàvem queuna part dels serveis de la Diputació responien a la vella Di-putació. A la Diputació que encara gestionava les institu-cions heretades de la Mancomunitat -l'Escola Industrial, Tor-ribera, Empúries, l'Arqueològic i tantes altres coses- i quedes del punt de vista pressupostari representava, si la mevamemòria no em falla, el 60% del seu pressupost. Eren ser-veis «impropis» de la nova diputació municipalista, de la di-putació orientada com a ens intermedi.

Ara voldria apuntar alguns aspectes de balanç d'aquestssetze anys de mandat:

● El PCAL i la inversió municipalista. El PCAL ara ja noexisteix, però durant molts anys ha estat l'instrument a tra-vés del qual la Diputació ha gestionat les seves inversions enel territori de la província. Ha estat l'instrument que els ajun-taments petits i grans de Barcelona han utilitzat per asse-gurar les seves inversions infraestructurals i per garantir lesobres més emblemàtiques de cada municipi. Al costat d'unPUOS poc dotat i esbiaixat, el PCAL -i els instruments eco-nòmics que l'han succeït- han esdevingut molt importantsper al reequilibri i el desenvolupament de la província deBarcelona.

●● L'aposta per la cultura. Una de les partides econòmiquesque més s'ha incrementat durant els anys del mandat d'enManuel Royes han estat les destinades a la cultura. Algunsaspectes a destacar serien la política bibliotecària, modèlicaen molts aspectes, la creació i gestió del CCCB -centre cul-tural de primer ordre de Catalunya-, les Drassanes, l'Institutdel Teatre, la cooperació cultural amb els municipis, i moltes

altres iniciatives de caràcter cultural que han marcat de ma-nera nítida el seu mandat.

● L'Anella Verda de la regió primera. La política mediam-biental, i en especial l'adreçada a la protecció dels espais na-turals, ha estat decisiva i de gran valor estratègic, especial-ment de cara a les futures generacions. En un context defortes pressions urbanístiques, la decidida política mediam-biental de la Diputació ha permès assegurar una Anella Verdaque inclou el conjunt de parcs naturals de la regió primera.

● Abocar la Diputació al servei de la cooperació munici-pal. Aquest òbviament era l'objectiu però aconseguir-lo noera fàcil. Un dels grans encerts d'aquests anys va ésser pre-cisament orientar tota l'activitat de la Diputació cap a la co-operació, assistència i defensa municipal. En els darrersanys, el concepte de xarxa agafaria una important rellevàn-cia tot ampliant el concepte de cooperació.

● La Xarxa i la Societat de la Informació. En els darrersanys la Diputació ha estat sens dubte una de les adminis-tracions locals europees que més ha apostat per la societatde la informació, amb el desplegament del funcionament en

xarxa de les administracions locals, tot aprofundint en lespossibilitats que ofereixen les noves tecnologies de la so-cietat de la informació i del coneixement.

● La Diputació referent europeu. La Diputació s'ha con-vertit en una administració de referència en l'àmbit europeupel que fa a les administracions de segon grau i aquest mo-del és seguit una mica per tot arreu.

La tasca del president Manuel Royes ha estat decisiva enaquest procés de reconeixement institucional de la Diputa-ció com a ens intermedi. Així mateix, la seva mà esquerraper evitar els conflictes amb la Generalitat ha estat vital persuperar els problemes que s'han viscut al llarg d'aquestsanys i per haver sabut mantenir el timó del vaixell sempreen una bona orientació. Durant els anys del seu mandat laDiputació s'ha consolidat i, independentment de futures lleisd'ordenació territorial i municipal, s'haurà constatat la im-portància per al territori de la província d'una administracióde caràcter local que treballi per la cohesió i el reequilibriterritorial. I tot això en bona part gràcies a la fermesa i a laintuïció de Manuel Royes. ■

«S’ha constatat la importància d’una administracióde caràcter local que treballi per la cohesió

i el reequilibri territorial»

Els mapes constitueixen la imatge d'un territori. Amb l'objectiu de fa-cilitar el reequilibri territorial, diferents serveis de la Diputació de Bar-celona s'han esforçat a mapar el territori de la província. El resultat espot valorar en aquest llibre. Aquesta obra té dues parts ben diferen-ciades: la primera tracta alguns dels molts aspectes de l'evolució car-togràfica de la província i la segona és un annex amb la reproduccióde cinquanta mapes, cada un dels quals va acompanyat d'un co-mentari sobre algun dels aspectes més destacats.

El llibre és, doncs, una mostra del treball continuat de la Diputació deBarcelona en el camp de la cartografia, que ha estat una manera moltadequada de treballar el coneixement i l'ordenació del territori.

La celebració del 25è aniversari del retorn de Josep Tarradellas ha pro-piciat l'aparició de nou material sobre aquesta personalitat rellevant.L'actuació de Tarradellas durant la transició és força coneguda: va serpresident de la Diputació de Barcelona i de la Generalitat recuperada.Tanmateix molta gent desconeix d'on provenia, en relació amb quinssentiments i quines idees s'havien concretat els seus primers com-promisos polítics o, fins i tot, quina era la seva professió al marge dela política. Amb aquest llibre s'ha volgut fomentar una visió de conjuntper valorar millor l'actuació política d'aquest personatge. La Diputa-ció ha cregut que s'havia de sumar a aquesta reivindicació de lamemòria amb la coedició d'aquest llibre, relacionat amb l'exposiciódel mateix nom que s'exhibeix al Centre de Cultura Contemporània.

Milers de persones van ser detingudes i torturades a Catalunya en lapostguerra. En aquest llibre sentim unes veus que encara poden do-nar el seu testimoni personal. Són trenta-sis històries d'alguns delsque es van implicar en la lluita contra el franquisme i que conformenuna mostra de la diversitat, tant ideològica com social, de la militàn-cia antifranquista catalana.

Aquests testimonis i l'anàlisi històrica inclosa a l'obra reflecteixen elclima que la societat catalana i l'espanyola vivia durant la dictadura,així com les característiques, el grau i l'evolució de la repressió, primerindiscriminada, després més selectiva, i la lluita per les llibertats de ve-gades espontània, de vegades més o menys organitzada.


NOVETATSBIBLIOGRÀFIQUES

Josep Tarradellas o la reivindicació de la memòria (1899-1988)Diversos autorsDiputació de Barcelona-Pagès EditorsCol·lecció Guimet, núm. 6721x15,5 cm; 290 pàg. PVP: 18 euros

Cartografia de la província de Barcelona (1833-2000)Carme MuntanerÀrea de Cooperació24x29 cm; 173 pàg.PVP: 45 euros

Les veus de la presóMartín, JL- Pernau, G.24x17 cm; 457 pàg. PVP: 19 euros

Salut i immigració per a professionals

Formar els professionals que treballen en elsàmbits relacionats amb el món de la immigra-ció és un dels objectius del Curs de salut i im-migració per a professionals, que organitza l'À-rea de Salut Pública i Consum de la Diputació,els dies 5, 12, 19 i 26 de juny a les aules de l'E-difici Serradell de Llars Mundet. El curs volapropar els professionals a alguns dels aspec-tes culturals i socioculturals dels nous col·lec-tius des del vessant sanitari.

Formació

Circuit Diputació 3x3 de Bàsquet al carrer

La Diputació de Barcelona organitza una novaedició del Circuit 3x3 de Bàsquet al Carrer, dinsdel programa esportiu De marxa amb l'esport.Encara sou a temps de participar a les jorna-des de Gavà (21 juny), Caldes de Montbui (28juny), Vilassar de Mar (12 juliol), Polinyà (13 ju-liol), Vilafranca del Penedès (2 agost), Vilade-cans (14 setembre), Roda de Ter (27 setembre)i Sant Adrià de Besòs (2 gener 2004, jornadade cloenda).

19è Concurs de Còmics Ciutat de Cornellà

L'Ajuntament de Cornellà de Llobregat con-voca el 19è Concurs de Còmics Ciutat de Cor-nellà. Hi poden participar tots els joves que tin-guin entre quinze i trenta anys. El tema és lliure.Els treballs poden ser en blanc i negre o en co-lor, i, al concurs, s'ha de presentar l'obra origi-nal, que pot ser feta amb tècnica lliure. Els tre-balls s'han de fer arribar a Trailer, Serveid'Informació Jove de Cornellà, abans del 12de setembre.

12a Escola d'Estiu de Serveis Socials

Tots els professionals dels serveis socials te-nen una cita a l'Escola d'Estiu de Serveis So-cials, que organitza l'Àrea de Benestar Socialde la Diputació, del 30 de juny al 4 de juliol, alCETT (Hotel Alimara. Av. Can Marcet, 36) deBarcelona. Amb el lema Construint xarxes desdels Serveis de Benestar Social, l'Escola d'Es-tiu constarà de vint cursos, de 20 i 15 horeslectives, i dues conferències centrals.

Circuit Diputació Ping-pong 2003

La Diputació organitza una nova edició del cir-cuit de tennis de taula Ping-pong 2003, inclòsal programa De marxa amb l'esport. Aquesta ésuna activitat oberta a tothom que, enguany, esfa a 15 municipis. Encara podeu participar enles jornades de Santa Coloma de Cervelló (14juny), Gavà (28 juny), Polinyà (13 juliol), SantBoi de Llobregat (30 juliol), Bagà (9 agost), Ca-net de Mar (13 setembre), Sallent (20 setem-bre) i Arenys de Mar (28 setembre).

CONVOCATÒRIESjuny-juliol-agost 2003


Esports

Premis

Turisme

Cinebus 3D de Turisme Total

Us convidem a visitar el Cinebus 3D. El tràilerde Turisme Total de la Diputació s'instal·larà aDiagonal Mar del 18 al 22 de juny; a la Vila Olím-pica del 2 al 6 de juliol; a les piscines Picornelldel 13 al 20 de juliol; a la plaça de Catalunyadel 10 al 14 de setembre, i a Glòries del 20 al23 de novembre. També anirà a Igualada (Firade Setembre del 25 al 28), Sant Sadurní d'A-noia (Fira Cavatast del 3 al 5 d'octubre) i a Vila-nova i la Geltrú (Fira de Novembre del 6 al 9).

Organisme de Gestió Tributària<orgt.diba.es/cat/default.asp>L'Organisme de Gestió Tributària (ORGT) és un organismeautònom administratiu de la Diputació de Barcelona que dua terme la gestió i la recaptació dels ingressos de dret pú-blic de 282 municipis de la província de Barcelona. En el pri-mer nivell de navegació del web, podeu seleccionar el mu-nicipi on pagueu els vostres tributs i podeu realitzarfàcilment i en qualsevol moment les vostres consultes i trà-mits sobre els tributs i altres ingressos que l'Ajuntament hadelegat a l'ORGT.

Destaca la secció de serveis amb firma electrònica, on esdetalla com, amb l'acreditació en línia de la vostra identitat,podeu gestionar els tributs i les multes, modificar la domici-liació de pagaments o presentar un recurs o una instància.

Comunitat de Recursos Humans<www.diba.es/comunitatrh>La Comunitat de Recursos Humans està formada pels res-ponsables i tècnics de l'àmbit de recursos humans delsajuntaments de la província de Barcelona i de la Direcciódels Serveis de Recursos Humans de la Diputació. El seu

objectiu és afavorir l'actualització permanent i l'intercanvid'experiències i coneixement entre els seus membres.Conté apartats informatius sobre la Comunitat, un fòrum -secció que permet la comunicació i l'intercanvi d'opinions iexperiències entre els membres de la Comunitat-, sessionsde treball, bibliografia, normativa -amb un codi bàsic de le-gislació, compilació de la normativa essencial consolidadaen l'àmbit de personal, tant funcionari com laboral, a l'Ad-ministració local a Catalunya-, selecció de webs i butlletí.Aquest butlletí és una publicació mensual que recull els ar-ticles, les notícies, els esdeveniments, les opinions, etc. mésdestacats que durant el període s'hagin inclòs a les diferentsseccions del web de la Comunitat.

Nous webs municipals<www.stabarca.com> <www.premiademar.org>Dos webs municipals renovats que ofereixen informació a laciutadania sobre l'ajuntament, la ciutat i els seus ciutadans.Us presentem els webs de Sant Andreu de la Barca i Premiàde Mar. ■


WEBS

www.orgt.diba.es/cat/default.asp

www.diba.es/comunitatrh

www.stabarca.com

www.premiademar.org

La festa de la Patum, a Berga


DireccióCarme Roldán

Redacció Lola Mayenco, Jordi Navarro, Ethel Paricio, Beth Prat,Carles Sabater, Glòria Santamaria, Eva Viñals

Col·laboracionsCristina Brullet, Josep Maria Carbonell, Carles Negredo, Josep Palau i Fabre, Josep Lluís Rodríguez

FotografiaMarta Jordi, Jordi Roviralta, Jaume Soler

MaquetacióLola Mayenco

Assessorament lingüístic i producció editorialInstitut d’Edicions

Consell editorialCarles Anglada, Toni Bisbal, Francesc Colomé, Juan Echániz, Antoni Fernández, Jordi Font, Anna Maria Miró, Carme Roldán, Miquel Salazar

Projecte gràficEumogràfic

FotocomposicióAnglofort

ImpressióSystem BCN

ISSN: 1133-2328DP: B-1069-1992

Departament de Premsa Diputació de BarcelonaRambla de Catalunya, 126, planta 2a08008 [email protected]

Publicació bimestral / Distribució gratuïta

Els articles de col·laboració que publica el DB expressenl’opinió dels seus autors, la qual no ha de ser necessària-ment compartida pels responsables de la revista.

El PSC, la força política més votada a la província de ... · i s'escullen un total de 51...

Documents

Transcript of El PSC, la força política més votada a la província de ... · i s'escullen un total de 51...