El procés tecnològic - Editorial Casals · Pont de l’Estat sobre el riu Ebre, a Tortosa. 1. El...

El procéstecnològic

Competències en construcció

Una aula nova per a l’institut

1

Competències de l’àmbit cientificotecnològic: 7, 9

u1_Maquetación 1 09/01/15 14:41 Página 4

Formeu grups de quatre i responeu les preguntes següents:

1 Veient la imatge del magatzem que s’ha de remodelar, quin és el problema que planteja actualment aquest espai? Quina importànciaté l’ordre en una aula o taller de treball?

2 Fes una visita a les diverses aules que hi ha al teu centre escolar i elabora una llista amb les característiques físiques i tècniques queha de tenir aquest nou espai perquè s’hi puguin impartir classes.

3 Basant-te en el plànol de la nova aula, dibuixa com t’agradaria que fos la distribució d’aquest nou espai.

4 Aquestes són algunes de les tasques que s’han de fer per posar a punt el nou espai:

Ordena-les i fes una previsió de les eines i el material necessaris per a cada procés. Pensa sempre en les opcions més econòmiquespossibles.

5 La Conselleria d’Educació proporciona les taules i les cadires, però els hem d’indicar quantes en necessitem. Si cada alumnenecessita 1 m2 entre taula, cadira i espai del voltant, i calen 5 m2 de passadís i 2,5 m2 entre la pissarra i la primera filera de taules,quantes taules i cadires hi cabran?

6 Com faríeu conèixer la vostra feina als altres companys de l’institut?

El teu centre de Secundària s’ha fet petit: hi ha molts alumnes perclasse i ha augmentat la matrícula d’aquest curs. És necessariconstruir una aula nova per a les classes de matèries optatives i desdoblament en algunes àrees.

La Direcció ha decidit buidar el magatzem que hi ha al costat deltaller de Tecnologia: una habitació amb eines, mobles en desús,decorats d’obres de teatre de cursos anteriors... El coordinador del teu curs i professor de Tecnologia ha pensat que es podriaremodelar l’espai amb l’ajuda dels alumnes de la teva classe.

El magatzem, i futura aula, té una superfície de 40 m2. És rectangular i en dues de les seves parets hi ha finestres, que no tanquen bé, amb vidres ratllats i sense persianes ni cortines. El terra és de rajoles velles, actualment poroses i tacades de pintura. Les parets estan esgrogueïdes pel pas del temps, en pengen cables i tenen pocs endolls.

Tanmateix, l’espai està molt ben orientat: gràcies a les finestres,hi entra molta llum i està ben ventilat.

a Reparar les finestres i canviar-ne els vidres.b Anar a comprar els materials nous.c Arreglar el terra: col· locar rajoles noves o un terra sintètic, o bé pintar-lo.d Fer la instal· lació elèctrica per connectar els ordinadors de la classe i deixar punts de llum al sostre.e Col· locar les taules i les cadires.f Netejar bé les finestres i el terra.g Penjar el projector del sostre.h Penjar la pissarra i la pantalla a la paret.i Pintar les parets.j Instal· lar tubs fluorescents al sostre.k Pintar els radiadors.

Ordre Procés Eines i material necessaris

activitats

5Competències de l’àmbit cientificotecnològic: 7, 9


1. La tecnologia i el procéstecnològic

Des que l’ésser humà existeix no ha deixat d’enginyar-se-les per satisfer tot tipusde necessitats, inventant i fabricant objectes tecnològics.

En totes les activitats de la nostra vida fem servir objectes tecnològics, compoden ser un avió o un bolígraf. Cadascun satisfà una necessitat concreta: l’a-vió resol la necessitat de desplaçar-nos lluny en poc temps, mentre que el bolí-graf satisfà la necessitat d’escriure sobre un paper.

La tecnologia és el conjunt de coneixements i procediments que s’utilitzenper fabricar objectes o sistemes tecnològics que permeten satisfer neces-sitats de l’ésser humà.

Per desenvolupar un objecte tecnològic cal seguir un pla de treball: el procéstecnològic.

S’anomena procés tecnològic el conjunt de les accions realitzadesordenadament per tal de construir un objecte tecnològic.

Perquè la tecnologia pugui satisfer una necessitat, és fonamental identificar-la iformular-la adequadament.

Les necessitats humanes es poden dividir en dos tipus:

• Les necessitats bàsiques o primàries són les que s’han de satisfer per ala supervivència (menjar, dormir, etc.).

• Les necessitats secundàries són les que s’han de satisfer per augmen-tar el benestar humà (transport, lleure, etc.). Aquestes necessitats canviensegons les èpoques i les societats.

6

1. El procés tecnològic

activitats

1 Pensa en una necessitat que tinguis. Indica amb quinobjecte està coberta. Creus que es podria millorar?

2 Digues si coneixes algun objecte que la tecnologia hagicreat per satisfer les necessitats següents: fer càlculs rà-pidament, conservar els aliments durant mesos, entre-tenir-se, netejar les finestres dels gratacels.

3 Seguint el diagrama del procés tecnològic, explicacom s’ha fabricat la cadira en la qual estàs assegut.

4 Quines necessitats té el noi de la fotografia?Proposeu diverses solucions i escolliu la més apro-piada.

La tecnologia ha permès que l’espècie humana evolucioni i l’ha definida com a tal. Sense la tecnologia no hauríem arribat tan lluny, ni hauríemsobreviscut en indrets que no ens fossin aptes, ni hauríem trobat explicacions científiques al mónque ens envolta.

Competències de l’àmbit cientificotecnològic: 7 (act. 2), 8 (act. 1, 3, 4), 9 (act. 4)

Banc d’activitats: 15, 16, 17, 18, 20, 30, 37

1. Identificació d’una necessitat

La tecnologia i el procés tecnològic

2. Recerca d’informació

3. Disseny de la solució

4. Construcció

5. Avaluació

6. Fi


2. Recerca d’informació

En tots els àmbits de la vida, el més habitual és trobar-se davant d’una necessitatsemblant a la que una altra persona ja ha tingut i a la qual ha estat capaç de donaruna solució. Bona part de la informació s’obté analitzant aquestes solucions.

La informació es pot trobar a llibres, revistes, enciclopèdies, Internet, per-sones expertes, etc. Cal tenir en compte que saber seleccionar la infor-mació i classificar-la és més important que obtenir-ne molta.

De la mateixa manera, si s’obté una solució vàlida a una necessitat, aquestasolució pot significar el punt de partida de nous reptes tecnològics. Aquestes so-lucions seran dissenyades per unes altres persones en el futur.

Vegem, per exemple, el cas de la roda. Encara que sembli un invent senzill,no ha parat d’evolucionar. L’experiència d’usos i materials en cada època histò-rica ha estat bàsica per possibilitar-ne les millores successives.

7


activitats

5 Fes una llista amb les fonts d’informació que cone-guis. Indica’n els avantatges i inconvenients.

6 Busca informació sobre les diferents maneres depenjar un test de flors.

7 Busca informació sobre la manera com es cuina unapaella.

8 Investiga com han evolucionat els sistemes de re-producció del so al llarg del temps.

Competències de l’àmbit cientificotecnològic: 7, 8 (act. 6 i 7), 11 (act. 5 i 8)Competències de l’àmbit digital: 4 (act. 8)

Banc d’activitats: 19, 21, 22, 27, 31

Es creu que van ser unes tribus de l’Àsia lesque un dia van utilitzar troncs o pedres ro-dones per transportar pedres més grosses.

A l’antiga Mesopotàmia es va inventar l’eix,al qual després es va posar dues rodes,una a cada extrem.

Aviat es va descobrir que la roda podia utilitzar-se per realitzar altres tasques. Es van idear els torns per modelar l’argilad’una manera molt ràpida i precisa.

A la Grècia antiga es va pensar d’utilitzaruna roda de pedra per moldre el gra, queera moguda per una altra roda empesa perun curs d’aigua.

En l’època dels grecs les rodes ja erenmetàl· liques, i en l’època dels romans erenmolt robustes per suportar els empedratsdels carrers i les vies.

Avui trobem rodes de les formes i materialsmés variats, per fer-les més lleugeres, mésresistents...



En el disseny de la solució intervenen molts tipus de coneixements i branquesde la tecnologia. Els principals són els que es descriuen tot seguit.

DibuixEl dibuix intervé en el disseny de la solució, en primer lloc per plasmar i retenirles idees de possibles solucions en esbossos o croquis. Un cop s’ha determi-nat la solució final, els plànols permeten definir-la amb la precisió adequadaper transmetre-la a qui construirà l’objecte.

Per exemple, per construir un edifici hi ha arquitectes que parteixen d’un esbósmolt bàsic i després dibuixen tots els plànols necessaris.

MaterialsCal escollir els materials idonis, i per això s’han de conèixer les propietats decada material, les eines i la manera de treballar-los.

Per exemple, per decidir si un pont es construeix de fusta o de ferro, i quina ésla quantitat necessària de cada material, cal conèixer-ne propietats com ara latenacitat, la resistència mecànica o el pes que haurà de suportar.

Plànol i fotografia de l’interior del Latife Rotschild Cellar, projectat per l’arquitecte Ricardo Bofill.

Pont sobre el riu Piedra, a Nuévalos, Saragossa. Pont de l’Estat sobre el riu Ebre, a Tortosa.


Esbós i fotografia del Museu Guggenheim de Bilbao,de l’arquitecte Frank Gehry.

8

A vegades una maqueta o un prototipus ajuden atransmetre la informació del projecte que s’ha deconstruir. Antoni Gaudí, el genial arquitecte català,realitzava maquetes dels seus projectes per tal defacilitar la comprensió d’unes obres que sobre plànolpodrien resultar difícils de comprendre.

Competències de l’àmbit cientificotecnològic: 8


EstructuresEn la construcció d’objectes que han de suportar forces externes, serà fona-mental triar bé la forma de la seva estructura.

Per exemple, per dissenyar una cadira, ens caldrà saber quina és la maneramés robusta de collar-ne les potes i quina li donarà més estabilitat.

MecanismesMolts objectes tecnològics tenen parts mòbils que funcionen amb mecanismes,com ara els engranatges i les palanques. Per dissenyar aquests objectes calconèixer les lleis que regeixen la relació entre la velocitat de transmissió i laforça dels seus elements.

Per exemple, en el disseny d’un trepant elèctric, caldrà saber com es pot con-trolar la velocitat de la broca perquè sigui l’adequada.

Fonts d’energiaL’electricitat és la font d’energia més utilitzada actualment perquè presentamolts avantatges: és neta per a l’usuari i és accessible gairebé a tot arreu,ja sigui per mitjà de les xarxes elèctriques o a partir de bateries iacumuladors. Per dissenyar un objecte que funcioni ambelectricitat convé conèixer les propietats físiques de l’energiaelèctrica, les seves condicions d’ús i les formes de generació.

Per al transport, l’energia més utilitzada continua sent la provi-nent dels motors de combustió interna. Els dissenyadors de cot-xes, camions i avions han de conèixer a fons el funcionament delsseus motors. De tota manera, aquest és un dels molts aspectes dela tecnologia que no para d’evolucionar. Actualment hi ha prototips de cotxes que funcionen amb energia elèctrica que prové del Sol (energia fotovoltaica) i d’altres que funcionen amb energia provinent de l’hidrogen.

ElectrònicaL’electricitat és present en els objectes tecnològics més sofisticats,no només com a font d’energia sinó com a transmissora de la in-formació: aleshores es parla d’electrònica, que també comprèn lainformàtica, la robòtica i el control per ordinador.


activitats

9 Pensa dos objectes que avui dia siguin d’un materialdiferent del que s’utilitzava antigament per fer-los.

10 Indica dos objectes que utilitzen una energia dife-rent de la que s’emprava en el moment de la seva in-venció.

9Competències de l’àmbit cientificotecnològic: 8

Banc d’activitats: 23, 24, 26, 32, 33, 34, 36


Tria de la millor solucióPot ser que sorgeixin diverses idees que satisfacin la necessitat identificada. Enaquest cas, cal seleccionar la que s’ajusti més bé a la necessitat a resoldre.

Alhora, cal buscar la solució que compleixi més bé aquestes condicions:

• Condicions tècniques. La construcció ha de ser factible d’acord amb les li-mitacions tècniques existents.

• Condicions econòmiques. El pressupost no ha de superar la previsió dedespesa o de rendibilitat del producte.

• Condicions temporals. El temps de construcció no ha d’excedir el tempsdisponible o previst.

• Condicions mediambientals. Ha de complir les lleis pel que fa a la gene-ració de residus i, en qualsevol cas, ha d’intentar reduir-los al mínim.

• Condicions estètiques. El disseny ha de ser atractiu.

La memòriaNormalment, la persona que construeix l’objecte no és qui l’ha dissenyat. Pertant, la solució escollida ha de quedar clarament definida en una memòria.

La memòria és el conjunt de documents que inclou els plànols de disseny, la in-dicació dels materials que cal usar, la tecnologia prevista en el procés de cons-trucció i totes aquelles explicacions necessàries per construir l’objecte.

El pressupostEl pressupost serveix per calcular el cost final de l’objecte. Per elaborar el pres-supost s’han de conèixer el preu i la quantitat dels materials que s’utilitzaran. Percalcular-lo, s’han de sumar les quantitats del mateix material i multiplicar-les pelpreu unitari.


CÀLCUL D’UN PRESSUPOST D’UN PRESTATGE DE 80 ¥ 40 CM

Peça Quantitat Descripció Preu unitari Cost total

1 2 Tauler de contraplacat de 40 ¥ 40 cm 1,20 €/unitat 2,40

2 4 Escaires 1,50 €/unitat 6

3 8 Cargols 18 mm 0,20 €/unitat 1,60

4 8 Cargols 50 mm 0,25 €/unitat 2

12

10

Els documents associats a un projecte són lamemòria (plànols, indicació de materials, etc.)i el pressupost. Aquests seran la guia per dura terme el projecte i no desviar-se de la ideaoriginal.




11

Un cas pràctic: l’obrellaunes per a llaunes amb anellesT’has fixat que la major part de llaunes tenen una prolongació metàl·lica en formad’anella per posar el dit? Com indica el dibuix de les capses de cartró que em-boliquen les conserves, la seva utilitat és la d’obrir la llauna sense esforç. Peròa vegades es trenca, i has de recórrer a un obrellaunes convencional. Així doncs,has detectat la necessitat següent:

1. Identificació d’una necessitat

Cal un estri que s’adapti al forat de l’anella i ajudi a fer força per obrir la llauna sense que es trenquil’anella.


Tan bon punt s’han analitzat les condicions i s’ha rumiat com podria ser l’objecte, proposes la soluciósegüent:

2. Cerca de la informació

La solució ha de ser viable amb les condicions següents:

1. L’estri s’ha de poder construir amb les eines que tenim a casa o al taller de tecnologia.

2. L’objecte s’ha de poder construir amb material reciclat.

3. L’objecte ha de ser prou senzill perquè qualsevol membre de la família el pugui fer anar.

4. L’objecte s’ha de poder decorar amb el disseny que es desitgi.

Materials, eines i mecanismes Pressupost

Llapis

Llistó cilíndric d’1 cm de diàmetre iuns 20 cm de llarg

Peça de fusta massissa o contraxapatde 2 a 3 cm de gruix

Trepant

Broca especial per fer forats grans ibroca de fusta

Serra de vogir o xerrac

Paper de vidre

Cola blanca

Opcional: vernís i pinzell

Llapis: 0,5 €

Llistó cilíndric d’1 cm: 0,5 €

Peça de fusta massissa o contraxapatde 2 a 3 cm de gruix: pot ser gratuït siés reciclat o tenir un cost aproximat de0,2 €.

Paper de vidre: 0,4 €

Cola blanca: 2 €

Esbós

Producte final



5. Avaluació

En el procés d’avaluació es verifica que l’objecte tecnològic solucioni el pro-blema o la necessitat per a la qual s’ha construït.

En cas que la verificació indiqui que hi ha algun tipus d’errada, es revisa en quinpunt del disseny i construcció de l’objecte s’ha fallat i s’hi dóna una solució. Bà-sicament hi pot haver dos tipus d’errades:

• Errades en el disseny degudes al fet que no s’ha definit correctament el pro-blema o no s’han tingut en compte totes les característiques que havia decomplir l’objecte tecnològic.

• Errades en la construcció. S’ha d’estudiar si l’errada s’ha produït per una execució incorrecta del projecte o, en canvi, el problema es troba en la defi-nició dels passos que cal seguir.

A més, el procés d’avaluació pot servir per a millorar l’objecte tecnològic.

4. Construcció

Quan ja s’ha elaborat el disseny complet de l’objecte que es vol construir, cal es-tablir un pla de treball. Es divideix el treball en les fases adequades, tenint encompte els materials i les eines que cal utilitzar, les persones encarregades derealitzar cada operació i el temps aproximat previst per a cada fase. Totes aques-tes dades es recullen en el full de processos o pla de treball.


activitats

11 Si l’objecte tecnològic que s’ha aconseguit no ésvàlid per a la necessitat plantejada, es llença l’ob-jecte? Es pot aprofitar per a alguna cosa?

12 Què significa aquest símbol ? Consulta-ho a Internet i indica si cal que el portintots els objectes que comprem.

En la construcció d’habitatges la direcció d’obras’encarrega de controlar el procés de construccióperquè es realitzi tal com es va dissenyar. Així, laconstrucció final complirà els requisits inicials.

12 Competències de l’àmbit cientificotecnològic: 6 (act. 12), 8 (act. 11, 12), 9 (act. 11)Competències de l’àmbit digital: 4 (act. 12)

4. Construcció

Operari Operació Materials Eines Temps previst

1. Tallar el disc de 5,5 cm dediàmetre

Peça de fusta massissao contraxapat de fusta

Trepant amb brocaespecial de forats grans

5 minuts

2. Polir les vores Disc de fusta Paper de vidre 2 minuts

3. Tallar un llistó de 2 cm i unaltre de 15 cm

Llistó Serra de vogir o xerrac 2 minuts

4. Fixar el disc en un cargol debanc i trepar dos forats al disca 3 cm l’un de l’altre

Disc de fusta i fustessobreres per fixar el disc

Trepant i broca de fusta 5 minuts

5. Enganxar els llistonets alsforats del disc

Cola 5 minuts

Banc d’activitats: 32, 33, 38


6. Seguretat

En la construcció és fonamental tenir encompte les normes de seguretat per evitarels accidents.

A la indústria les normes de seguretat estanregulades per la Llei de prevenció de riscoslaborals, mitjançant la qual l’empresari tél’obligació de vetllar pels treballadors i d’o-ferir-los la formació i els elements neces-saris de seguretat per evitar els accidentslaborals en l’entorn de treball.

L’aula de tecnologia representa a petitaescala una indústria tecnològica i s’hi re-produeix el procés tecnològic. S’hi utilit-zen eines, materials i màquines; per tant,també cal complir unes normes bàsi-ques de seguretat per evitar els acci-dents. La seguretat al taller depèn, engran part, de les persones i del segui-ment d’unes normes bàsiques.


activitats

13 Busca les set diferències entre les dues imatges.De quin error de seguretat es tracta en cada cas?

14 Quins accidents es podrien produir en cas de noseguir alguna de les normes de seguretat de l’aulataller?


Banc d’activitats: 25, 26, 28, 29, 34, 35

1. No s’ha de jugar ni, sobretot, córrer mentre es treballa.2. No s’ha d’utilitzar una eina o màquina si no se sap com funcionani se’n coneixen les normes de seguretat. Cal fer saber al profes-sor el deteriorament de qualsevol eina o màquina.3. Cal usar cada eina per a la funció per a la qual està pensada i en

la forma adequada al seu ús.4. S’han d’utilitzar els elements de protecció (ulleres, guants,

bata...) quan sigui necessari.5. Cal vigilar amb els penjolls, la roba ampla i els cabells llargs: es

poden enganxar amb les màquines.6. No s’han de manipular màquines elèctriques si no estan desendo-

llades. Cal desendollar-les sense estirar-ne el cable. 7. Cal desar els materials i les eines quan no s’utilitzen al lloc queels correspon.

8. Cal anar amb compte amb l’electricitat. Com que no es veu,se’n pot subestimar el perill.

9. No s’ha d’encendre foc sense la supervisió del professor.10. Cal netejar les eines i els espais després d’haver finalitzat lestasques.

Normes bàsiques de seguretatde l’aula de tecnologia


Eines de pedra

Domini del foc

Bastons per comptar

Calendari lunar

Terrissa

Sabata

Destral

Metal.lúrgia coure

Arada

Metal.lúrgia bronze

Roda lliure

Escriptura

Papir

Sabó

Vidre

Metal.lúrgia ferro

Àbac

Ploma d’escriure

Autòmat

Ulleres

Producció en cadena

Impremta tipus mòbils

Teler mecànic

Microscopi

Telescopi

Màquina de filar cotó

Pila voltaica

Locomotora a vapor

Fotografia

Bombeta incandescent

Poliestirè

Telèfon

Motor de combustió interna

Cotxe de gasolina

Turbina eòlica

Ràdio

Màquina de vapor

Avió

Cremallera

Frigorífic elèctric

Televisor

Avió a reacció

Primer satèl.lit en òrbita

Pantalla plana de televisió

Ratolí d’ordinador

Connexió a internet

Ordinador personal

Telèfon mòbil

Transbordador espacial

WWW

MP3

Cotxe híbrid

Airbus 380

Telèfon intel∙ligent

En èpoques anteriors ja es feien servir lents per augmentar la mida de les lletres, però va ser al segle XIII quan els venecians van usar una lent per a cada ull, a partir d’una carcassa –normalment de fusta– que es recolzava al nas.

35000 aC Bastons per comptar15000 aC Calendari lunar

10000 aC Terrissa7000 aC Sabata

6000 aC DESTRAL 5000 aC Metal.lúrgia coure

4500 aC Arada 3500 aC Metal.lúrgia bronze Roda fixa a un eix

Escriptura 3500 aC EL CARRO

3000 aC Papir2800 aC Sabó2500 aC Vidre

Clavegueram 2000 aC Serra de metall

1200 aC Metal.lúrgia ferro1000 aC Àbac

400 aC Brúixola105 aC PAPER MODERN

100 aC Molí Hidràulic

Segles I a XVIII

580 Ploma d’escriure800 Pólvora

1206 Autòmat1250 Ulleres

1320 Producció en cadena1450 IMPREMTA

Segle XIX

1800 PILA VOLTÀICA1804 Locomotora a vapor

1826 Fotografia1835 BOMBETA INCANDESCENT

1839 Poliestirè1854 Telèfon

1860 Motor de combustió interna1886 Cotxe de gasolina

1886Turbina eòlica1896 Ràdio

Segle XX

1903 Avió1926 Televisor

1939 Avió a reacció 1957 Primer satèl.lit en òrbita, l’sputnik

1964 Pantalla plana de televisió1965 Ratolí d’ordinador

1974 Cotxe híbrid: gasolina i electricitat1975 Connexió a internet1977 Ordinador personal

1979 Telèfon mòbil1981 Transbordador espacial

1989 WWW MP3

Segle XXI

2006 Primer vol de l’Airbus 380, l’avió més gran del món2009 Telèfon amb GPS, càmera i ordinador

2 500 000 aC EINES DE PEDRA

DOMINI DEL FOC1 400 000 aCHomo erectusÀfrica oriental

1 400 000 aC DOMINI DEL FOC

DESTRAL6000 aCNeolíticNova Guinea

La destral com a tal neix de la unió de dues eines preexistents: una pedra polida (una falca) encastada a l’extrem d’un pal que fa les funcions de palanca, de manera que s’amplifica la força humana. Les primeres destrals es creu que servien per desbrossar el bosc

RODA LLIURE AL VOLTANT D’UN EIX: EL CARRO3500 aCMesopotàmia

Les rodes dels carros giren lliurement al voltant d’un eix. Les primeres rodes eren discs compactes de fusta. Sobre l’eix se situa una plataforma tirada per animals que permet transportar amb menys esforç objectes i persones.

PAPER MODERN 105 Ts’ai LunXina(dinastia Han)

Des de molt antic s’havien anat utilitzant diferents suports per a l’escriptura (papir, pergamí, etc.). El paper més similar a l’actual s’obtingué a base d’una barreja de fibres vegetals i midons que li van donar més resistència a la humitat, i un tacte que en millorava l’escriptura

IMPREMTA DE TIPUS MÒBILS1450Johannes GuttenbergAlemanya

Tot i que ja existien de feia molt temps diferents tecnologies d’impressió, la idea de combinar petits motllos metàl·lics (tipus) de cada caràcter permetia compondre ràpidament qualsevol text, facilitar-ne la fabricació en sèrie i reutilitzar els tipus.

MÀQUINA DE VAPOR1712

Thomas NewcomenRegne Unit

Una màquina de vapor és un motor que transforma l'energia d'un combustible per generar vapor d’aigua i alhora, la pressió d’aquest vapor pot exercir un treball mecànic. James Watt la va perfeccionar el 1769, cosa que en suposà l’aplicació massiva a la indústria i va propiciar l’anomenada Revolució Industrial

PILA VOLTÀICA1800

Alessandro VoltaItàlia

La pila voltaica consistia en una torre de parelles de petits discos de coure i zinc separats per un disc de cartró impregnat amb salmorra. Als extrems dos elèctrodes recollien el corrent elèctric. La pila voltaica va ser la primera bateria que produïa un corrent elèctric constant

BOMBETA INCANDESCENT1835

James Bowman LindsayRegne Unit

Una bombeta incandescent està formada per una ampolla de vidre a l'interior de la qual s’ha fet el buit, conté un filament de tungstè (tot i que el primer model era de platí), que emet llum per incandescència en circular-hi corrent elèctric. Edison la perfeccionà en 1875.

Antonio MeucciItàlia/Estats Units

El telèfon transforma les ones sonores en senyals elèctrics i a la inversa, i permet la comunicació a distància. Meucci va crear la primera línia telefònica que connectava el seu taller amb el dormitori. Alexander G. Bell el va patentar i va crear la primera companyia telefònica

El cotxe és un vehicle amb motor que serveix per transportar persones o coses, o per a la tracció d’altres vehicles. Karl Benz veié per primera ocasió el potencial de la gasolina com a combustible i, després, els alemanys Daimler i Maybach n’aprofitaren les possibilitatsKarl Benz

Alemanya

Guglielmo MarconiItàlia/Regne Unit

Marconi fou el primer a patentar un sistema de transmissió telegràfic sense fils, tot i que aquell mateix any el rus Alexander Popov i el serbi Nicola Tesla també ho havien aconseguit. El 1901, Fessender va aconseguir enviar so.

Germans WrightEstats Units

Després d’estudiar les experiències de vol prèvies i les capacitats del motor, els germans Wright van aconseguir enlairar-se i recórrer una distància de 260 metres. L’èxit es va deure a l’impuls d’una energia aerodinàmica que aplicava força a les ales per aconseguir la sustentació

Philo FarnsworthEstats Units

El primer televisor era un tub de rajos catòdics. S’hi enviaven els electrons contra la pantalla, recoberta de fòsfor. Aquest material s’il·luminava en entrar en contacte amb els electrons i reproduïa la imatge que s’havia enviat per mitjà d’ones d’alta freqüència

Sergéi Pavlovich KorolevUnió Soviètica

La Unió Soviètica fou la primera a llençar el primer satèl·lit artificial, l’Sputnik 1, una esfera amb quatre antenes que orbitava la Terra i transme-tia informació cada 96 minuts. Els satèl·lits estudien l’univers, prediuen el temps meteorològic o emeten retransmissions de televisió

Universitats de UCLA i Stanford.Estats Units El telèfon mòbil és un dispositiu electrònic que permet l’accés a la xarxa

de telefonia mòbil a través de la interconnexió de les centrals transmis-sores de ràdio i els telèfons portàtils. La portabilitat n’és la característica més rellevant.

Rudy Krolopp (Motorola)Estats UnitsEl telèfon mòbil

Per protegir-se de l’amenaça soviètica, enginyers americans van dissen-yar una xarxa per compartir dades sense necessitat de connectar-se sempre al mateix punt: Internet. Aquest conjunt descentralitzat de xarxes interconnectades, permet l’intercanvi d’informació.

0 0 0 7 0 0 0 a C

0 0 0 6 0 0 0 a C

0 0 0 5 0 0 0 a C

0 0 0 4 5 0 0 a C

0 0 0 3 5 0 0 a C

2 5 0 0 0 0 0 a C

1 4 0 0 0 0 0 a C

0 0 3 5 0 0 0 a C

0 0 1 5 0 0 0 a C

0 0 1 0 0 0 0 a C

0 0 0 3 5 0 0 a C

0 0 0 3 5 0 0 a C

0 0 0 3 0 0 0 a C

0 0 0 2 8 0 0 a C

0 0 0 2 5 0 0 a C

0 0 0 1 2 0 0 a C

0 0 0 1 0 0 0 a C

Paper modern0 0 0 0 1 0 5

0 0 0 0 5 8 0

0 0 0 1 2 0 6

0 0 0 1 2 5 0

0 0 0 1 3 2 0

0 0 0 1 4 5 0

0 0 0 1 5 8 9

0 0 0 1 5 9 0

0 0 0 1 6 0 9

0 0 0 1 8 0 0

0 0 0 1 8 0 4

0 0 0 1 7 1 2

0 0 0 1 7 6 4

0 0 0 1 8 2 6

0 0 0 1 8 3 5

0 0 0 1 8 3 9

0 0 0 1 8 5 4

0 0 0 1 8 6 0

0 0 0 1 8 8 6

0 0 0 1 8 8 6

0 0 0 1 8 9 6

0 0 0 1 9 0 3

0 0 0 1 9 1 4

0 0 0 1 9 2 2

0 0 0 1 9 2 6

0 0 0 1 9 3 9

0 0 0 1 9 5 7

0 0 0 1 9 6 4

0 0 0 1 9 6 5

0 0 0 1 9 7 4

0 0 0 1 9 7 5

0 0 0 1 9 7 7

0 0 0 1 9 7 9

0 0 0 1 9 8 1

0 0 0 1 9 8 9

0 0 0 1 9 8 9

Segle XXI

Segle XX

Molí hidràulic0 0 0 0 1 0 0 a C

Segles I a XVIII

Segles I a XVIII

Segle XIX

0 0 0 2 0 0 6

0 0 0 2 0 0 9

1589 Teler mecànic1590 Microscopi1609 Telescopi

1712 MÀQUINA DE VAPOR1764 Màquina de filar cotó1779 Pont de ferro colat

Fer foc picant dues pedres o fregant dues fustes va ser el segon gran avenç tecnològic de l’ésser humà. Va permetre, entre d’altres coses, coure els aliments, veure-hi en la foscor, escalfar-se o defensar-se dels depredadors.

Una màquina de vapor és un motor que transforma l’energia d’un combustible per generar vapor d’aigua. La pressió d’aquest vapor exerceix un treball mecànic. Inventada per Thomas Newcomen, fou perfeccionada per James Watt el 1769, cosa que en suposà l’aplicació massiva i va propiciar l’anomenada Revolució Industrial.

La pila voltaica inventada per Alessandro Volta consistia en una torre de parelles de petits discos de coure i zinc separats per un disc de cartró impregnat amb salmorra. Als extrems dos elèctrodes recollien el corrent elèctric. La pila voltaica va ser la primera bateria que produïa un corrent elèctric constant.

Una bombeta incandescent està formada per una ampolla de vidre a l'interior de la qual s’ha fet el buit, conté un filament de tungstè (tot i que el primer model era de platí), que emet llum per incandescèn-cia en circular-hi corrent elèctric. Fou inventada per James Bowman Lindsay. Edison la perfeccionà el 1875.

El telèfon transforma les ones sonores en senyals elèctrics i a la inversa, i permet la comunicació a distància. Meucci va crear la primera línia telefònica que connectava el seu taller amb el dormito-ri. Alexander G. Bell el va patentar i va crear la primera companyia telefònica.

El cotxe és un vehicle amb motor que serveix per transportar persones o coses, o per a la tracció d’altres vehicles. Karl Benz veié per primera ocasió el potencial de la gasolina com a combustible i, després, els alemanys Daimler i Maybach n’aprofitaren les possibi-litats.

Les pedres tallades van ser les primeres eines fabricades per l’home. Malgrat la seva senzillesa tenien un gran nombre d’aplicacions: tallar, serrar, trencar, moldre, perforar, polir, escatar, etc.

Fer foc picant dues pedres o fregant dues fustes va ser el segon gran avenç tecnològic de l’ésser humà. Va permetre, entre altres coses, coure els aliments, veure-hi en la foscor, escalfar-se o defensar-se dels depredadors.

La destral com a tal neix de la unió de dues eines preexistents: una pedra polida (una falca) encastada a l’extrem d’un pal que fa les funcions de palanca, de manera que s’amplifica la força humana. Les primeres destrals apareixen en el neolític i es creu que servien per desbrossar el bosc.


Marconi fou el primer a patentar un sistema de transmissió telegrà-fic sense fils, tot i que aquell mateix any el rus Alexander Popov i el serbi Nicola Tesla també ho havien aconseguit. El 1901, Fessender va aconseguir enviar so.

Després d’estudiar les experiències de vol prèvies i les capacitats del motor, els germans Wright van aconseguir enlairar-se i recórrer una distància de 260 metres.

El primer televisor era un tub de rajos catòdics. S’hi enviaven els electrons contra la pantalla, recoberta de fòsfor. Aquest material s’il∙luminava en entrar en contacte amb els electrons i reproduïa la imatge que s’havia enviat per mitjà d’ones d’alta freqüència.

La Unió Soviètica fou la primera a posar en òrbita un satèl.lit artificial, l’Sputnik 1, una esfera amb quatre antenes que orbitava la Terra i transmetia informació cada 96 minuts. Els satèl∙lits estudien l’univers, prediuen el temps meteorològic, emeten retransmissions de televisió, etc.

Per protegir-se de l’amenaça soviètica, enginyers americans van dissenyar una xarxa per compartir dades sense necessitat de connectar-se sempre al mateix punt: Internet. Aquest conjunt descen-tralitzat de xarxes interconnectades, permet l’intercanvi d’informació, etc.

El telèfon mòbil és un dispositiu electrònic que permet l’accés a la xarxa de telefonia mòbil a través de la interconnexió de les centrals transmissores de ràdio i els telèfons portàtils. La portabilitat n’és la característica més rellevant.

L’àbac consisteix en un marc amb filferros paral.lels pels quals es fan córrer boles que representen unitats, desenes, centenes, etc. És la primera eina de càlcul coneguda i permet fer les operacions aritmètiques bàsiques.

Des de molt antic s’havien anat utilitzant diferents suports per a l’escriptura (papir, pergamí, etc.). El paper més similar a l’actual s’obtingué a la Xina a base d’una barreja de fibres vegetals i midons que li van donar més resistència a la humitat, i un tacte que en millorava l’escriptura.

Les primeres sabates estaven confeccionades amb materials com ara cuir, pell, fulles, cordes, etc. El seu disseny no era gaire diferent de les sandàlies actuals.

Tot i que ja existien des de feia molt de temps diferents tecnologies d’impressió, Johannes Guttenberg va tenir la idea de combinar petits motllos metàl.lics de cada caràcter anomenats tipus. Els tipus permetien compondre ràpidament un text i fer-ne còpies en sèrie.




7. El progrés de la tecnologia

14 Competències de l’àmbit cientificotecnològic: 7, 8


Eines de pedra

Domini del foc

Bastons per comptar

Calendari lunar

Terrissa

Sabata

Destral

Metal.lúrgia coure

Arada

Metal.lúrgia bronze

Roda lliure

Escriptura

Papir

Sabó

Vidre

Metal.lúrgia ferro

Àbac

Ploma d’escriure

Autòmat

Ulleres

Producció en cadena

Impremta tipus mòbils

Teler mecànic

Microscopi

Telescopi

Màquina de filar cotó

Pila voltaica

Locomotora a vapor

Fotografia

Bombeta incandescent

Poliestirè

Telèfon

Motor de combustió interna

Cotxe de gasolina

Turbina eòlica

Ràdio

Màquina de vapor

Avió

Cremallera

Frigorífic elèctric

Televisor

Avió a reacció

Primer satèl.lit en òrbita

Pantalla plana de televisió

Ratolí d’ordinador

Connexió a internet

Ordinador personal

Telèfon mòbil

Transbordador espacial

WWW

MP3

Cotxe híbrid

Airbus 380

Telèfon intel∙ligent

En èpoques anteriors ja es feien servir lents per augmentar la mida de les lletres, però va ser al segle XIII quan els venecians van usar una lent per a cada ull, a partir d’una carcassa –normalment de fusta– que es recolzava al nas.

35000 aC Bastons per comptar15000 aC Calendari lunar

10000 aC Terrissa7000 aC Sabata

6000 aC DESTRAL 5000 aC Metal.lúrgia coure

4500 aC Arada 3500 aC Metal.lúrgia bronze Roda fixa a un eix

Escriptura 3500 aC EL CARRO

3000 aC Papir2800 aC Sabó2500 aC Vidre

Clavegueram 2000 aC Serra de metall

1200 aC Metal.lúrgia ferro1000 aC Àbac

400 aC Brúixola105 aC PAPER MODERN

100 aC Molí Hidràulic

Segles I a XVIII

580 Ploma d’escriure800 Pólvora

1206 Autòmat1250 Ulleres

1320 Producció en cadena1450 IMPREMTA

Segle XIX

1800 PILA VOLTÀICA1804 Locomotora a vapor

1826 Fotografia1835 BOMBETA INCANDESCENT

1839 Poliestirè1854 Telèfon

1860 Motor de combustió interna1886 Cotxe de gasolina

1886Turbina eòlica1896 Ràdio

Segle XX

1903 Avió1926 Televisor

1939 Avió a reacció 1957 Primer satèl.lit en òrbita, l’sputnik

1964 Pantalla plana de televisió1965 Ratolí d’ordinador

1974 Cotxe híbrid: gasolina i electricitat1975 Connexió a internet1977 Ordinador personal

1979 Telèfon mòbil1981 Transbordador espacial

1989 WWW MP3

Segle XXI

2006 Primer vol de l’Airbus 380, l’avió més gran del món2009 Telèfon amb GPS, càmera i ordinador

2 500 000 aC EINES DE PEDRA

DOMINI DEL FOC1 400 000 aCHomo erectusÀfrica oriental

1 400 000 aC DOMINI DEL FOC

DESTRAL6000 aCNeolíticNova Guinea

La destral com a tal neix de la unió de dues eines preexistents: una pedra polida (una falca) encastada a l’extrem d’un pal que fa les funcions de palanca, de manera que s’amplifica la força humana. Les primeres destrals es creu que servien per desbrossar el bosc

RODA LLIURE AL VOLTANT D’UN EIX: EL CARRO3500 aCMesopotàmia


PAPER MODERN 105 Ts’ai LunXina(dinastia Han)

Des de molt antic s’havien anat utilitzant diferents suports per a l’escriptura (papir, pergamí, etc.). El paper més similar a l’actual s’obtingué a base d’una barreja de fibres vegetals i midons que li van donar més resistència a la humitat, i un tacte que en millorava l’escriptura

IMPREMTA DE TIPUS MÒBILS1450Johannes GuttenbergAlemanya

Tot i que ja existien de feia molt temps diferents tecnologies d’impressió, la idea de combinar petits motllos metàl·lics (tipus) de cada caràcter permetia compondre ràpidament qualsevol text, facilitar-ne la fabricació en sèrie i reutilitzar els tipus.

MÀQUINA DE VAPOR1712

Thomas NewcomenRegne Unit

Una màquina de vapor és un motor que transforma l'energia d'un combustible per generar vapor d’aigua i alhora, la pressió d’aquest vapor pot exercir un treball mecànic. James Watt la va perfeccionar el 1769, cosa que en suposà l’aplicació massiva a la indústria i va propiciar l’anomenada Revolució Industrial

PILA VOLTÀICA1800

Alessandro VoltaItàlia

La pila voltaica consistia en una torre de parelles de petits discos de coure i zinc separats per un disc de cartró impregnat amb salmorra. Als extrems dos elèctrodes recollien el corrent elèctric. La pila voltaica va ser la primera bateria que produïa un corrent elèctric constant

BOMBETA INCANDESCENT1835

James Bowman LindsayRegne Unit

Una bombeta incandescent està formada per una ampolla de vidre a l'interior de la qual s’ha fet el buit, conté un filament de tungstè (tot i que el primer model era de platí), que emet llum per incandescència en circular-hi corrent elèctric. Edison la perfeccionà en 1875.

Antonio MeucciItàlia/Estats Units

El telèfon transforma les ones sonores en senyals elèctrics i a la inversa, i permet la comunicació a distància. Meucci va crear la primera línia telefònica que connectava el seu taller amb el dormitori. Alexander G. Bell el va patentar i va crear la primera companyia telefònica

El cotxe és un vehicle amb motor que serveix per transportar persones o coses, o per a la tracció d’altres vehicles. Karl Benz veié per primera ocasió el potencial de la gasolina com a combustible i, després, els alemanys Daimler i Maybach n’aprofitaren les possibilitatsKarl Benz

Alemanya

Guglielmo MarconiItàlia/Regne Unit

Marconi fou el primer a patentar un sistema de transmissió telegràfic sense fils, tot i que aquell mateix any el rus Alexander Popov i el serbi Nicola Tesla també ho havien aconseguit. El 1901, Fessender va aconseguir enviar so.

Germans WrightEstats Units

Després d’estudiar les experiències de vol prèvies i les capacitats del motor, els germans Wright van aconseguir enlairar-se i recórrer una distància de 260 metres. L’èxit es va deure a l’impuls d’una energia aerodinàmica que aplicava força a les ales per aconseguir la sustentació

Philo FarnsworthEstats Units

El primer televisor era un tub de rajos catòdics. S’hi enviaven els electrons contra la pantalla, recoberta de fòsfor. Aquest material s’il·luminava en entrar en contacte amb els electrons i reproduïa la imatge que s’havia enviat per mitjà d’ones d’alta freqüència

Sergéi Pavlovich KorolevUnió Soviètica

La Unió Soviètica fou la primera a llençar el primer satèl·lit artificial, l’Sputnik 1, una esfera amb quatre antenes que orbitava la Terra i transme-tia informació cada 96 minuts. Els satèl·lits estudien l’univers, prediuen el temps meteorològic o emeten retransmissions de televisió

Universitats de UCLA i Stanford.Estats Units El telèfon mòbil és un dispositiu electrònic que permet l’accés a la xarxa

de telefonia mòbil a través de la interconnexió de les centrals transmis-sores de ràdio i els telèfons portàtils. La portabilitat n’és la característica més rellevant.

Rudy Krolopp (Motorola)Estats UnitsEl telèfon mòbil

Per protegir-se de l’amenaça soviètica, enginyers americans van dissen-yar una xarxa per compartir dades sense necessitat de connectar-se sempre al mateix punt: Internet. Aquest conjunt descentralitzat de xarxes interconnectades, permet l’intercanvi d’informació.

0 0 0 7 0 0 0 a C

0 0 0 6 0 0 0 a C

0 0 0 5 0 0 0 a C

0 0 0 4 5 0 0 a C

0 0 0 3 5 0 0 a C

2 5 0 0 0 0 0 a C

1 4 0 0 0 0 0 a C

0 0 3 5 0 0 0 a C

0 0 1 5 0 0 0 a C

0 0 1 0 0 0 0 a C

0 0 0 3 5 0 0 a C

0 0 0 3 5 0 0 a C

0 0 0 3 0 0 0 a C

0 0 0 2 8 0 0 a C

0 0 0 2 5 0 0 a C

0 0 0 1 2 0 0 a C

0 0 0 1 0 0 0 a C

Paper modern0 0 0 0 1 0 5

0 0 0 0 5 8 0

0 0 0 1 2 0 6

0 0 0 1 2 5 0

0 0 0 1 3 2 0

0 0 0 1 4 5 0

0 0 0 1 5 8 9

0 0 0 1 5 9 0

0 0 0 1 6 0 9

0 0 0 1 8 0 0

0 0 0 1 8 0 4

0 0 0 1 7 1 2

0 0 0 1 7 6 4

0 0 0 1 8 2 6

0 0 0 1 8 3 5

0 0 0 1 8 3 9

0 0 0 1 8 5 4

0 0 0 1 8 6 0

0 0 0 1 8 8 6

0 0 0 1 8 8 6

0 0 0 1 8 9 6

0 0 0 1 9 0 3

0 0 0 1 9 1 4

0 0 0 1 9 2 2

0 0 0 1 9 2 6

0 0 0 1 9 3 9

0 0 0 1 9 5 7

0 0 0 1 9 6 4

0 0 0 1 9 6 5

0 0 0 1 9 7 4

0 0 0 1 9 7 5

0 0 0 1 9 7 7

0 0 0 1 9 7 9

0 0 0 1 9 8 1

0 0 0 1 9 8 9

0 0 0 1 9 8 9

Segle XXI

Segle XX

Molí hidràulic0 0 0 0 1 0 0 a C

Segles I a XVIII

Segles I a XVIII

Segle XIX

0 0 0 2 0 0 6

0 0 0 2 0 0 9



Fer foc picant dues pedres o fregant dues fustes va ser el segon gran avenç tecnològic de l’ésser humà. Va permetre, entre d’altres coses, coure els aliments, veure-hi en la foscor, escalfar-se o defensar-se dels depredadors.

Una màquina de vapor és un motor que transforma l’energia d’un combustible per generar vapor d’aigua. La pressió d’aquest vapor exerceix un treball mecànic. Inventada per Thomas Newcomen, fou perfeccionada per James Watt el 1769, cosa que en suposà l’aplicació massiva i va propiciar l’anomenada Revolució Industrial.

La pila voltaica inventada per Alessandro Volta consistia en una torre de parelles de petits discos de coure i zinc separats per un disc de cartró impregnat amb salmorra. Als extrems dos elèctrodes recollien el corrent elèctric. La pila voltaica va ser la primera bateria que produïa un corrent elèctric constant.

Una bombeta incandescent està formada per una ampolla de vidre a l'interior de la qual s’ha fet el buit, conté un filament de tungstè (tot i que el primer model era de platí), que emet llum per incandescèn-cia en circular-hi corrent elèctric. Fou inventada per James Bowman Lindsay. Edison la perfeccionà el 1875.

El telèfon transforma les ones sonores en senyals elèctrics i a la inversa, i permet la comunicació a distància. Meucci va crear la primera línia telefònica que connectava el seu taller amb el dormito-ri. Alexander G. Bell el va patentar i va crear la primera companyia telefònica.

El cotxe és un vehicle amb motor que serveix per transportar persones o coses, o per a la tracció d’altres vehicles. Karl Benz veié per primera ocasió el potencial de la gasolina com a combustible i, després, els alemanys Daimler i Maybach n’aprofitaren les possibi-litats.

Les pedres tallades van ser les primeres eines fabricades per l’home. Malgrat la seva senzillesa tenien un gran nombre d’aplicacions: tallar, serrar, trencar, moldre, perforar, polir, escatar, etc.

Fer foc picant dues pedres o fregant dues fustes va ser el segon gran avenç tecnològic de l’ésser humà. Va permetre, entre altres coses, coure els aliments, veure-hi en la foscor, escalfar-se o defensar-se dels depredadors.

La destral com a tal neix de la unió de dues eines preexistents: una pedra polida (una falca) encastada a l’extrem d’un pal que fa les funcions de palanca, de manera que s’amplifica la força humana. Les primeres destrals apareixen en el neolític i es creu que servien per desbrossar el bosc.


Marconi fou el primer a patentar un sistema de transmissió telegrà-fic sense fils, tot i que aquell mateix any el rus Alexander Popov i el serbi Nicola Tesla també ho havien aconseguit. El 1901, Fessender va aconseguir enviar so.

Després d’estudiar les experiències de vol prèvies i les capacitats del motor, els germans Wright van aconseguir enlairar-se i recórrer una distància de 260 metres.

El primer televisor era un tub de rajos catòdics. S’hi enviaven els electrons contra la pantalla, recoberta de fòsfor. Aquest material s’il∙luminava en entrar en contacte amb els electrons i reproduïa la imatge que s’havia enviat per mitjà d’ones d’alta freqüència.

La Unió Soviètica fou la primera a posar en òrbita un satèl.lit artificial, l’Sputnik 1, una esfera amb quatre antenes que orbitava la Terra i transmetia informació cada 96 minuts. Els satèl∙lits estudien l’univers, prediuen el temps meteorològic, emeten retransmissions de televisió, etc.

Per protegir-se de l’amenaça soviètica, enginyers americans van dissenyar una xarxa per compartir dades sense necessitat de connectar-se sempre al mateix punt: Internet. Aquest conjunt descen-tralitzat de xarxes interconnectades, permet l’intercanvi d’informació, etc.

El telèfon mòbil és un dispositiu electrònic que permet l’accés a la xarxa de telefonia mòbil a través de la interconnexió de les centrals transmissores de ràdio i els telèfons portàtils. La portabilitat n’és la característica més rellevant.

L’àbac consisteix en un marc amb filferros paral.lels pels quals es fan córrer boles que representen unitats, desenes, centenes, etc. És la primera eina de càlcul coneguda i permet fer les operacions aritmètiques bàsiques.

Des de molt antic s’havien anat utilitzant diferents suports per a l’escriptura (papir, pergamí, etc.). El paper més similar a l’actual s’obtingué a la Xina a base d’una barreja de fibres vegetals i midons que li van donar més resistència a la humitat, i un tacte que en millorava l’escriptura.

Les primeres sabates estaven confeccionades amb materials com ara cuir, pell, fulles, cordes, etc. El seu disseny no era gaire diferent de les sandàlies actuals.

Tot i que ja existien des de feia molt de temps diferents tecnologies d’impressió, Johannes Guttenberg va tenir la idea de combinar petits motllos metàl.lics de cada caràcter anomenats tipus. Els tipus permetien compondre ràpidament un text i fer-ne còpies en sèrie.







Anàlisi d’objectes Anàlisi d’un bolígraf

ACTIVITATS PRÀCTIQUES

16

L’objectiu d’aquesta activitat és analitzar un objecte quoti-dià des de diversos punts de vista. Per fer-ho cal que hagisentès bé els conceptes treballats a la unitat. Proposem unmodel de bolígraf ben comú.

Procediment general

1. El primer que cal fer és observar l’aspecte extern del’objecte: forma, mides, materials de què està fet, etc.

2. En segon lloc, s’analitza la funció de l’objecte: per a quèserveix, com funciona, si necessita instruccions especí-fiques (potser porta un llibret o manual d’instruccions;en aquest cas, cal veure si estan en una llengua oficial delnostre país). Per acabar aquesta fase s’observa quin graude satisfacció dóna quan en fem ús respecte de la funcióper a la qual es va dissenyar.

3. En tercer lloc, es desmunta peça a peça per veure’n elscomponents i descriure’n la forma, els materials de quèestan fets i la funció específica de cadascun, les unions en-tre les peces, si les peces estan fetes a mà o de manera in-dustrial, etc.

4. En darrer terme, es pot analitzar des d’un punt devista social i econòmic: si l’objecte suposa un avenç enla funció per a la qual s’ha dissenyat, si la relació quali-tat-preu és adient, si els materials són reciclables o no,etc.

5. Es pot anar més enllà i plantejar qüestions ètiques,com ara si la fabricació suposa una explotació de recur-sos indiscriminada o incorrecta, si les condicions labo-rals de les persones que l’han fabricat poden haver estatinadequades, etc.

Proposem analitzar un bolígraf de molla amb clipper enganxar a la butxaca. L’anàlisi del bolígraf quehem triat com a exemple és la següent:L’aspecte extern és el d’una eina senzilla d’escriptura uti-litzada majoritàriament en lloc del llapis per prendreapunts, escriure notes, etc. Té un tap movible que treui amaga la punta d’escriure; per tant, deu tenir una mo-lla. Està fet gairebé íntegrament de plàstic. També pre-senta una funda de goma a l’alçada en què el dit agafael bolígraf per facilitar l’escriptura. Les mides són nor-malitzades; tots els bolígrafs tenen unes mides similars.Aquest bolígraf és molt comú perquè és còmode, i latinta que utilitza escriu de manera uniforme. En desglossar les peces veiem que, en efecte, hi hauna molla que desplaça el cilindre de la tinta i lapunta quan convé. Així doncs, el mecanisme fun-ciona gràcies a l’elasticitat de la molla. Pel que fa al preu, és assequible i similar al dels bolí-grafs de categoria semblant. Els seus componentssón reciclables, tal com s’indica a l’envàs de cartó ifunda de plàstic amb què està envasat. S’ha fabricata la Comunitat Europea, on les condicions laborals es-tan regulades i la normativa mediambiental és es-tricta quant a contaminació a les fàbriques. L’embalatge és excessiu. Ara bé, s’han trobat bolígrafsde la mateixa marca i model sense embalar, que nomésduen una etiqueta identificativa, la qual cosa redueixels costos d’embalatge i beneficia el medi ambient.Ara et toca a tu buscar un bolígraf o un estilògraf i fer-ne l’anàlisi.

Acceptes el repte?Vés a la pàgina 148 d’aquest llibre en la qual es proposa un projecte global.• Pots fer algun pas del projecte tecnològic que s’hi descriu? Accepta el repte!

Competències de l’àmbit cientificotecnològic: 7, 8, 9



17

TECNOLOGIA DIGITALEn el primer tema de tecnologia digital et presentem duesactivitats molt útils per realitzar amb el programa LibreOffice.

Exercici 1: El diagrama de Gantt

Un diagrama de Gantt és una eina molt útil per repre-sentar gràficament el temps que es dedica a una tasca oa un projecte. En aquest exercici, construirem un full decàlcul pensant que som dissenyadors industrials que, mit-jançant el procés tecnològic, desenvolupem un productetotalment nou.

Primer de tot, obre el programa i clica a “Full de càlculde Calc”.

A continuació, selecciona tots aquests nombres i vés almenú superior Format→Columna→Amplada, i escriu 0,7.

Veuràs que totes les cel.les seleccionades s’han fet moltmés petites.

Ja et queda poc! Posa marges a totes les cel· les del teugràfic, seleccionant-ho tot i anant a Format→ Cel·les→Vores. Selecciona la quarta icona petita per posar la voraexterior i totes les línies interiors i clica a D’acord.

Ajunta la cel.la d’“Accions” amb la buida de sota selec-

cionant totes dues i clicant a la icona .

Fes el mateix amb la cel.la de “Dies” i amb tots els re-quadres buits que té al costat sobre els nombres. Si etsurt un missatge com aquest, prem el botó “Sí”.

Ara pintarem de gris les columnes dels dies 7, 14, 21 i 28perquè representen que són diumenge. Selecciona aquestescolumnes fins a l’última fila del procés tecnològic i prem la

fletxa de la icona per seleccionar el color. Fes servirla tecla Ctrl del teclat per seleccionar cel.les no contigües.

Assenyalats els dies festius, pintarem quin dia realitza-rem cada acció. Els dies de dedicació per a cada acciódel procés són: 1, 3, 7, 10, 2 i 2, respectivament.

En una pàgina nova, escriu les 6 fases del procés tecno-lògic, cada una en un requadre (anomenat cel.la ) a sotade l’altre, formant una columna.

Perquè les cel.les tinguin la mida correcta, fes doble clical marge dret de la lletra que encapçala la teva columna.

Situa’t a la cel· la superior i insereix-hi dues files noves,clicant al menú de dalt Insereix → Files.

A la primera cel· la, sobre les accions del procés tecnolò-gic, escriu “Accions”, i a la cel· la de la dreta escriu“Dies”.

Ara, començant per la segona columna, segona fila, fesuna llista en horitzontal de nombres de l’1 al 29.

Competències de l’àmbit digital: 2, 6



18

TECNOLOGIA DIGITAL

Ara canviarem l’estil de les lletres. Primer, posa els títols

en negreta, seleccionant les cel.les i prement . Canvia

els passos del procés tecnològic a cursiva .

A continuació, alinea el títol “Accions” a la dreta, selec-

cionant-lo i prement . Els nombres val més posar-los

centrats; per fer-ho, selecciona’ls i prem . Pel que fa a la tipografia, selecciona tots els textos i canvia-la perArial.

Determina a “13” la mida dels títols.

Amb tot el que has après, deixa el diagrama de Gantt ambla tipografia i l’estil que tu vulguis.

Molt bona feina!

Exercici 2: La botiga de roba

Ets el propietari d’una botiga de roba i necessites crear unaplantilla per poder controlar els guanys i les despeses de lateva empresa.

Obre un full de càlcul i omple’l amb les dades següents:

El primer que volem saber és quantes peces de roba tenimen total, així que necessitaràs fer un sumatori amb totes lesunitats. Per això, selecciona totes les cel.les arrossegant elratolí de la primera a l’última i clica a la icona d’Autosuma

. Veuràs que el resultat surt just a sota.

També ens agradaria saber quants diners es guanyaria sies vengués tot l’estoc; per fer-ho, hauràs de multiplicar lesunitats pel preu corresponent. Primer posa’t a la cel.la delcostat i escriu el signe =, després clica a la cel.la de les uni-tats, escriu un asterisc (*) i clica a la cel.la del preu. Finalmentprem l’enter.

Per tenir el resultat de la resta de peces no cal repetiraquesta darrera operació; només has de copiar la cel.la ambel resultat de la multiplicació (824,45) i enganxar-la a lescel.les de sota.

Fes una altra suma per saber els guanys totals de vendretotes les peces de roba.

Roba Unitats Preu venda Preu compra

Samarretes 55 14,99 10,5

Pantalons 38 29,95 23,55

Jerseis 27 23,5 17,97

Faldilles 22 18,75 14,89

Jaquetes 16 37,98 28,75




19

TECNOLOGIA DIGITALI ara, a la columna del costat, calcula quants diners haviesinvertit prèviament per comprar tots els productes. El re-sultat t’ha de quedar així:

Per tant, quins beneficis rebràs si ho vens tot? És tan fàcilcom restar les despeses dels guanys escrivint a la cel.ladel costat =, a la cel.la dels guanys, guió –, fer clic a laxifra de les despeses corresponent i prémer l’enter.

El procediment a seguir és el mateix que amb la multipli-cació, però amb el signe de la resta.

Per acabar, seria fantàstic conèixer quines són les pecesque et generen més beneficis en tant per cent. Per aixòfarem una petita equació que consisteix a dividir els be-neficis entre les despeses.

Copia la cel.la amb el resultat (0,427) i enganxa-la a lescel· les de sota per repetir l’operació.

Veuràs que el resultat no te’l dóna directament en per-centatge. Això és perquè el format per defecte de la cel.lano és el de tant per cent.

Per canviar-ne el format, selecciona totes les cel.les amb

els resultats dels beneficis en decimals i clica a .

Selecciona l’opció “Columna” i prem “Finalitza”. Aparei-xerà un gràfic com aquest:

Embolicant la troca

Imagina’t que vens només 5 samarretes. Quin benefici ob-tindries?

En una cel.la nova, crearem una equació amb aquest su-pòsit. Haurem d’agafar el benefici d’una samarreta i multi-plicar-lo per cinc:

Recorda l’ordre de prioritats de les operacions matemàti-ques! Et farà falta un parèntesi per calcular primer la resta(és a dir, el benefici) i després la multiplicació.

Ara, practica i comprova!

• Quin és el benefici mitjà obtingut per una peça de roba?(Solució: 5,52 €)

• Quin benefici obtindries en tant per cent si augmentessisel preu de venda d’una faldilla a 22 €? (Solució: 47,75 %)

• Quin seria el preu d’uns pantalons si hi afegim l’IVA? (So-lució: 36,24€)

Per acabar, representa gràficament els beneficis en un dia-grama de columnes. Selecciona totes les peces de robaamb el seu títol i tots els resultats numèrics i clica a la icona

. Recorda’t de fer servir la tecla Ctrl del teclat per se-leccionar cel· les no consecutives.




BANC D’ACTIVITATS

15 Digues dos objectes tecnològics que satisfacinles necessitats següents:

a) Transportar aliments líquids.b) Escriure en qualsevol lloc.c) Comunicar-se a llarga distància.

16 Escriu cinc necessitats bàsiques i cinc necessi-tats secundàries.

17 Digues quina necessitat cobreixen aquests ob-jectes tecnològics i anomena’n d’altres que facinla mateixa funció:

a) Aspiradorab) Ordinador portàtilc) Pany amb claud) Rellotgee) Bombeta

18 Quin és el problema que es planteja enla fotografia següent? Quines solucions se t’a-cudeixen?

19 Si et sorgís la necessitat de construir una pres-tatgeria per guardar-hi DVD, on buscaries infor-mació? Quin tipus d’informació hi buscaries?

20 a) Observa l’aula en la qual normalment fasclasse. Està ben aprofitat l’espai? Com l’aprofitariesmillor?

b) Anomena dues coses que s’hagin d’arreglar icom podrien ser reparades.

21 Anomena l’energia que s’utilitzava en l’antigui-tat i la que s’utilitza avui dia per a les accions se-güents:

a) Cuinarb) Planxarc) Desplaçar-sed) Llaurar la terrae) Il·luminar el carrer

22 Pensa un objecte que resolgui la mateixa ne-cessitat i que no faci ús de l’energia elèctrica.Busca i compara les respectives dates aproxima-des en què es van inventar.

23 Calcula el pressupost d’una prestatgeria de50×75 cm tenint en compte les dades que figu-ren en la taula. Ha sobrat material? Quant?

24 Imagina’t que els teus pares volen renovar elsmobles de la teva habitació. Quines dades ne-cessitaria el fuster per elaborar un pressupost?

25 Quines normes de seguretat creus que hande complir els objectes dissenyats per als nadons?

26 Cerca informació i realitza un full de pro-cés per llaurar un camp, indicant-hi materials,eines, tècniques de treball i normes de seguretat.

27 Investiga i ordena aquests objectes tecnolò-gics segons la seva data de creació: Blu-ray, vídeoVHS, làser disc, vídeo 2000, MiniDV, DVD, Uni-versal Media Disc, vídeo Betamax. Tots tenen lamateixa funció? Per què alguns es van desenvo-lupar abans que uns altres?

20

Peça Quantitat Descripció Preu unitari

Cost total

1Taulers decontraplacat de 100 × 100cm

2 €

2 Escaires 1,50 €

3 Cargols 20 mm 0,15 €

4 Cargols 50 mm 0,25 €

Competències de l’àmbit cientificotecnològic: 4 (act. 19, 26, 27), 7 (act. 15-17, 22, 24), 8 (act. 15-18, 21, 24, 26, 27), 9 (act. 20, 23-25), 11 (act. 21, 22)Competències de l’àmbit digital: 4 (act. 19, 27)



28 Investiga el significat d’aquests senyals que s’u-tilitzen en la indústria. Quins haurien d’estarpresents al taller de tecnologia?

produïts pels habitants d’una població. Investigaquina mena de residus es poden dur a una deixa-lleria i com s’hi classifiquen les deixalles.

35 Al garatge de casa teva trobes un bidó d’oli demotor usat. El teu pare et diu: «Com que el bidóés petit i conté poca quantitat d’oli, podem llençarel líquid per la claveguera». És una bona opció? Perquè? Què cal fer per desfer-se de l’oli usat d’uncotxe?

36 Aquestes dues imatges ens mostren ma-neres diferents de llaurar el camp. Quina conse-qüència ha provocat la mecanització de les feinesdel camp? La mecanització, redueix sempre elscostos de producció? Per què?

37 Mira aquest fragment de la pel·lícula e Bor-rowers, dirigida per Peter Hewitt el 1997. Els pro-tagonistes són una família d’éssers diminuts queviuen a la casa d’una família d’humans. En aquestaescena, el pare de la família Borrower creuarà lacuina per salvar la seva filla, atrapada dins del con-gelador.

a Descobreix a quins objectes quotidians elsBorrower donen un ús poc habitual i quin és.

b Diries que el que fa el pare Borrower és creatiu?

c Quines accions del vídeo has fet més d’una ve-gada?

38 Quina diferència hi ha entre un error de disseny iun error de construcció? Tenen els dos les matei-xes conseqüències?

29 Fes una taula amb les normes d’ús prin-cipals de l’aula de tecnologia. Busca a Internetuna imatge per a cada norma. Escolliu les millorsper penjar-les a l’aula.

30 Penseu que la tecnologia serveix només per sa-tisfer les necessitats humanes o també per crear-nede noves? Podeu utilitzar com a exemples el telèfonmòbil o les xarxes socials com el Facebook o elTwitter.

31 El transport ha estat sempre una activitat moltimportant per a l’ésser humà. La roda va compor-tar un gran avenç tecnològic. Quan es va inventarla roda? Com es transportaven coses abans ques’inventés?

32 Els carros de supermercat tenen quadre rodesiguals. Què passa quan aquestes quatre rodes nogiren de la mateixa manera?

33 Els esportistes d’alt nivell utilitzen peces deroba i calçat elaborats amb materials que facilitenl’activitat física. Quines característiques ha de te-nir el calçat esportiu de competició? S’aconsegui-rien els mateixos resultats amb qualsevol altretipus de calçat? Quines conseqüències tindria nopracticar un esport amb el calçat adequat?

34 Pràcticament tots els processos tecnològics ge-neren residus. Les deixalleries desenvolupen unpaper molt important en la gestió dels residus

21Competències de l’àmbit cientificotecnològic: 4 (act. 28, 29, 31), 8 (act. 30, 31, 38), 9 (act. 32, 33), 11 (act. 34, 35, 36)Competències de l’àmbit digital: 4 (act. 37)


PASSAT, PRESENT I FUTUR

Fou Nicholas-Joseph Cugnot (1725-1804), mecànic, enginyer militar, in-

ventor i escriptor francès qui va fer un granpas en construir, l’any 1769, el primer ar-tefacte que no utilitzava el treball de l’ésserhumà ni dels animals per desplaçar-se:l’automòbil de vapor.

El vehicle havia de parar cada 10-15 mi-nuts perquè la pressió de la caldera tornésa augmentar, ja que el sistema de vaporde què disposava consumia més vapor delque la caldera era capaç de produir.

L’automòbil de vapor era molt pesat i es diri-gia amb un timó. Tenia dues rodes al darrerei una al davant, on estava situada la caldera.Podia arrossegar fins a 4 tones a una veloci-tat màxima de 4 km/h. Cugnot va dissenyar

el vehicle per a ús militar, per poder arrosse-gar grans peces d’artilleria. L’any 1771 vatenir lloc el primer accident automobilístic dela història quan un d’aquests vehicles es vaestavellar contra una paret.


L’any 1987, la marca Ferrari, en la celebració del seu 40èaniversari, va construir el vehicle comercial més potent de lahistòria fins aleshores: l’F-40. Aquest vehicle disposava d’unmotor de 8 cilindres i 32 vàlvules, sobrealimentat amb dos tur-bocompressors que generaven fins a 478 CV de potència.L’F-40 assolia una velocitat màxima de 324 km/h i podia pas-sar de 0 a 100 km/h en 3,5 segons.

22

Quantes vàlvules per cilindre tenien els motors de l’F40?Aquest cotxe consumia molta gasolina. Saps per què?

Què era i com era l’automòbilde vapor?

Quin combustible utilitzaval’automòbil de Cugnot?

El primer automòbil anava amb vapor

Objectiu: córrer més

Més tard, va ser Karl Benz qui el 1886 va patentar el primer automòbil amb motorde gasolina: el Motorwagen.

El primer motor del Motorwagen era monocilíndric de quatre vàlvules, amb una cilin-drada de 958 cm3, una potència de 0,75 CV i refrigeració per aigua. Era un vehiclemolt lleuger (100 kg) i arribava a una velocitat màxima de 16 km/h.

El Motorwagen incloïa, a més del motor de combus-tió interna, altres invents molt nous com l’estructurad’acer tubular i panells de fusta, i, sobretot, rodes re-cobertes amb cautxú massís, que el feien extrema-ment confortable.

Quina va ser la principal nove-tat del Motorwagen? Pensesque n’hi devia haver molts cir-culant pel carrer? Per què?

MÉS POTÈNCIA!




En un futur proper, el desenvolupament de l’automòbil aniràcap a la utilització d’energies més respectuoses amb el mediambient, menys consum i més potència.

El Mazda Taiki és un vehicle de disseny avantguardista, pen-sat per produir-lo l’any 2025. La característica més ambiciosad’aquest automòbil és que, tot i ser elèctric, es preveuque serà capaç d’arribar als 400 km/h. A més, carre-garà automàticament les bateries utilitzant l’energiade les rodes.

Un altre combustible en estudi és l’hidrogen. L’avantatge principal és que els motors d’hidrogenno generen gasos contaminants, però cal tenir encompte que per generar-lo cal energia elèctrica.

Tant l’automòbil elèctric com el que utilitza l’hidrogen com acombustible necessiten per ara l’electricitat per funcionar, imentre l’electricitat no provingui de les energies renovables,encara no podem parlar de vehicles nets.

23

L’AUTOMÒBIL DEL FUTUR

L’ús generalitzat de l’automòbil com a mitjà de transport il’augment progressiu del preu del petroli han fomentat undesenvolupament de motors cada vegada més eficients imenys contaminants.

En pocs anys s’ha passat del SEAT 600, la primera unitat delqual va ser construïda l’any 1957, a cotxes com el Toyota

Prius, el cotxe híbrid amb més difusió mundial. El Toyota Priusdisposa de dos tipus de motors: l’elèctric i el de gasolina, i unsistema per gestionar-los automàticament i de la manera méseficient possible. També aprofita les frenades i el mateix motortèrmic per recarregar les bateries del motor elèctric. S’acon-segueix, així, un vehicle que estalvia gasolina i, per tant, dis-minueix la quantitat d’emissions de CO2 a l’atmosfera.

MODEL

SEAT 600 Toyota Prius

Consum mitjà (L/km) 7/100 3,9/100

Cilindrada (cm3) 633 1798

Potència (CV) 21,6 100

Preu 443 € (73 500 pessetes) 25000 €

Què és un cotxe híbrid i què espretén amb la construcció d’a-questa mena de vehicles?

Quin problema creus que tenenels vehicles completament elèc-trics? Els híbrids solucionenaquest problema?

Per quin motiu es considera que l’automòbil elèc-tric i el d’hidrogen són els vehicles del futur?

Creus que en el futur serà possible que els vehiclesno tinguin conductor?

Ara toca estalviar



El procés tecnològic - Editorial Casals · Pont de l’Estat sobre el riu Ebre, a Tortosa. 1. El...

Documents

Transcript of El procés tecnològic - Editorial Casals · Pont de l’Estat sobre el riu Ebre, a Tortosa. 1. El...