1ERA. PART - WordPress.com€¦ · 2- La tecnologia i el procés tecnològic • Procés...

1ERA. PART

1ºESO

2Tecnologia 1ºera .Part

INDEXUnitat 1.La tecnologia.1La tecnologia2. El procés tecnològic 3. Resolució d'un problema

3.1. Descripció i anàlisi del problema 3.2. Recerca d'informació 3.3. Generació i selecció d'idees 3.4. Execució 3.5. Avaluació

4. La memòria4.1. Continguts4.2.Presentació

Unitat 2.Materials d'ús tècnic1.Introducció2.Clasificació de materials3.Propietats4.La fusta5.Parts del tronc6.Obtenció de la fusta7.Clasificació de les fustes8.Treballar amb la fusta

Unitat 3.Comunicació plàstica i visual1.Materials i eines de dibuix2.Esbòs i cròquis3,Acotació4.Vistes5.Perspectiva.

Apuntes tecnologia 1º ESO ©Materiales extraidos de IES el Saler y:Vicent Pastor curso 2019-2020


1.1.- La tecnologia i el procés tecnològic

• Hi han necessitats per satisfer: inventem i fabriquem objectes tecnològics.

Exemple: avió desplaçar-nos boligraf escriure

• Tecnologia: conjunt de coneixements i procediments que s’utilitzen per fabricar objectes o sistemes tecnològics que permeten satisfer necessitats de l’ésser humà.

2- La tecnologia i el procés tecnològic• Procés tecnològic: conjunt d’accions realitzades ordenadament per tal de construir un objecte tecnològic

Tenim dues necessitats humanes:Bàsiques Satisfer la supervivència(menjar, dormir,…).Secundaries Satisfer el benestar humà(transport, oci,…). Aquestes canvien segons les èpoques i les societats.3 RESOLUCIÓN DEL PROBLEMA

Per comprendre bé en què consisteix el procés tecnològic, imagina que tens el problema següent: en la teua taula d'estudi a casa, tens sempre el material escolar escampat i voldries que la taula estiguera neta i ordenada.Vas a seguir les 5 fases del procés tecnològic per resoldrela situació.

Defineix el problema i les condicions que ha de complir la solució. Contesta lespreguntes.

• Quin material vols ordenar? (llapisseres, ...)• Amb quin pressupost comptes?• Quina serà l'estètica? (disseny clàssic, retro, pop, ...)• De quins materials pot ser?• Serà transportable?



• Més condicions...



• Recerca d’informació• Bona part de la informació s’obté analitzant solucions que ja s’han donat a alguna necessitat semblant. • La informació pot estar en llibres, enciclopèdies, Internet, etc.

• Seleccionar informació i classificar-la és més important que obtenir-ne molta.Fes una recerca de solucions aportades per al mateix problema, és a dir, pregunta alsconeguts, en les botigues, mira per la xarxa, en catàlegs de papereria, etc.És la fase més creativa.Dibuixa 3 esbossos de l'objecte:

Esbós nº 1 Esbós nº2 Esbós nº3Ara analitza els esbossos i tria el que finalment construiras.

Explica perquè és lamillor solució per a tu (pensa en les condicions inicials de la fase

Disseny de la solució• En el disseny de la solució intervenen molts tipus de coneixements i branques de latecnologia.



Dibuix: interve en el disseny de la solució.Primer els esbossos o croquis i un cop s’hadeterminat la solució final, els plànols per definir-la amb precisió.Per construir un edifici hi ha arquitectes que parteixen d’un esbós molt bàsic i despresdibuixen tots els plànols necessaris.

1).Dibuixa a continuació el croquis de la solució adoptada:

• Materials: escollir materials idonis, i per això s’han de conèixer les propietats de cada material, les eines i la manera de treballar-los. Exemple: pont de fusta o ferro. Cal conèixer les propietats de cada material així com el pes que haurà de suportar.

• Estructures: si tenim forces externes,serà fonamental triar bé la forma de la seva estructura. Exemple: dissenyar una cadira, caldrà saber quina és la manera més robusta de collar les potes, i quina li donarà més estabilitat

• Mecanismes: molts objectes tecnològics tenen parts mòbils que funcionen ambmecanismes com són els engranatges i les palanques. Exemple: en el disseny d’un trepant elèctric, caldrà conèixer com controlar la velocitat de la broca perquè sigui l’adequada

• Fonts d’energía: energía elèctrica és la més utilitzada. Aquesta energia és neta per a l’usuari, accesible gairebé a tot arreu, per xarxes elèctriques o a partir de bateries i acumuladors. Per al transport, l’energia més utilitzada és la provinent dels motors de combustió interna. Hi ha prototips que funcionen amb energía elèctrica que prové del sol (energia fotovoltaica).

A més de decidir quina forma i grandària té l'objecte, has de pensar en els materialsde què estarà fet.Per això, has d'elaborar un pressupost

• Elecció de la millor solució: poden sorgir diverses idees que compleixen la necessitat identificada. Cal seleccionar la que s’ajusti millor a la necessitat que es vol resoldre. Cal buscar la solució que millor compleixi aquestes condicions: Condicions tècniques construcció factible d’acord amb les limitacions tècniques existents.

• Condicions econòmiques pressupost no ha de superar la previsió de despesa o de rendibilitat del producte.Condicions temporals el temps de construcció no ha d’excedir el temps previst o disponible.



Condicions medioambientals complir lleis de residus.Condicions estètiques disseny atratctiu.

Ompli el pla de treball seguint l'exemple.Un volta has construit l'objecte has de comprovar que compleix les condicions inicials (fase 1) i que resol el problema plantejat. Si el resultat no fóra satisfactori s'hauria de revisar el procés tecnològic per tal de detectar en quina fase s'ha comès algun error. Una forma senzilla de realitzar l'avaluació és mitjançant un qüestionari.Qüestionari sobre el procés tecnològic:1. Hem seguit per ordre totes les fases del procés tecnològic?2. Hem respectat les normes de taller, en particular respecte a l'ús de les eines?3. El temps invertit en tot el procés ha estat adequat?4. S'han ajustat les despeses al pressupost marcat?Estudia el qüestionari anterior i escriu-ne un amb 4 preguntes sobre el producte acabat. Pensa en les condicions inicials (el seu acabat, la seua forma,funcionalitat, etc.).1.2.3.4.

Construcció• Una vegada s’ha aconseguit el disseny complet de l’objecte que es vol construir, cal establir un pla de treball.• Dividir el treball en les fases adequades, tenint en compte els materials i eines que cal utilitzar, persones per realitzar cada operació i temps aproximat previst per a cada fase. Totes aquestes dades es recullen en el full de processos o pla de treball.

4.LA MEMÒRIAUna volta finalitzada l'avaluació i aprovat el procés tecnològic de disseny i construcció de l'objecte, es redacta la memòria, que és el document que recull tota la informació sobre el procés i el resultat. Es tindran en compte dos aspectes de la memòria:• els continguts• la presentació4.1. Continguts1. Introducció i plantejament del problema.a) IES, matèria, el curs (1ESO) i el grup de treball (lletra).b) Projecte individual o en grup.c) Es planteja el problema tecnològic que s’ha resolt i les condicions que ha de complir.



2. Organització i metodologia de treball.a) S’explica l’organització del treball en l’aula: les funcions de cada membre, l’ús de material i ferramentes, els documents de control.b) S’explica el mètode de projectes.3. Proposta d’una solució.a) S’indica d’on s’ha tret la informació per a la resolució: de quin llibre, pàgina electrònica, botiga, persona, taller, etc. b) Es dibuixa el croquis (amb cotes), s'indiquen els materials de construcció i s'explica el funcionament de l’objecte si cal. c) Es dibuixen les vistes de l'objecte.d) Es dibuixen detalladament els mecanismes de transmissió de moviment.e) Es presenten els esquemes dels circuits elèctrics si cal i la seua explicació.4. Fases de construcció. Es presenta la taula del pla de treball.

5. Ferramentes utilitzades. Es presenta una taula amb la llista de ferramentes gastades i el seu ús.

6. Es detallen les normes de seguretat.6. Materials utilitzats i pressupost.Es presenta la taula de pressupost.7. Avaluació i conclusions.a) S’avalua el procés tecnològic. Es comenten els problemes trobats i lacontribució de cada alumne.b) S’avalua l'objecte acabat.c) Es fa una valoració personal del projecte.

Presentació1) Utilitzar un processador de textos per redactar-la (LibreOffice, OpenOffice, Microsoft Word, etc.)2) Lliurar-la amb un protector de plàstic.3) Fer una portada amb:

◦el títol del projecte ◦el nom dels membres del grup ◦el nom de l’autor de la memòria ◦el curs ◦ la data de realització del projecte (inici i fi) ◦ la matèria de Tecnologia

4) Incloure en contra-portada un índex de continguts en què aparega el títol de cada apartat i cada subapartat amb el número de pàgina en què comença.5) Imprimir a dos cares en fulls blancs A4. Si els dibuixos van en làmines de dibuix tècnic (A4) seran a una cara.6) Numerar les pàgines (no els fulls) total i parcialment (Exemple: p.1 de 12, p.2 de 12, p.3 de 12, etc.). La portada no es numera.7) La font de la lletra tindrà una grandària de 12 (Exemple: TimesNewRoman 12); els títols tindran una grandària superior i un mateix format.8) Utilitzar el corrector ortogràfic i el diccionari.



Avaluació• El procés d’avaluació verifica que l’objecte tecnològic solucioni el problema o la necessitat per a la qual s’ha construit.• Hi pot haver dos tipus d’errades:

De disseny: no s’ha definit correctament el proble a o alguna característica. De construcció: degut a una execució incorrecta del projecte o mala definició dels passos que

cal seguir.• El procés d’avaluació pot servir per millorar l’objecte tecnològic.Seguretat• Fonamentalment tenir en compte les normes de seguretat per evitar accidents. A la indústria: llei de prevenció de riscos laborals. Aula tecnologia: representa a petita escala una indústria tecnològica i s’hi reprodueix elprocés tecnològic. Cal complir també normes bàsiques de seguretat per tal d’evitaraccidents.• La seguretat al taller depèn, en gran part, de les persones i del seguiment d’unes normesbàsiques.

Elabora el teu mapa mental del tema seguint les instruccions del professor



UNITAT 2 MATERIALS D'ÚS TÈCNIC

1.MATERIALS D’ÚS TÈCNICEls materials estan fets els objectes que veus, probablement torbaràs diverses respostes: de plàstic, de ferro de vidre, de fusta... Aquesta classificació respon als grans grups de materials amb què s’han fabricat els objectes i les construccions del nostre entorn. MATERIALS: Són el resultat de la transformació de primeres matèries en productes útils per a alguna funció: construcció d’objectes, fabricació de màquines i aparells, edificació, etc. 2.- 2.CLASSIFICACIÓ DELS MATERIALS Si atenem al seu origen, podem classificar els materials en naturals, transformats i sintètics. Els materials naturals són aquells que poder trobar directament en el medi natural, i que serveixen com amatèria primera per obtenir el que anomenam materials transformats. Aquests materials s’anomenenmatèries primeres o recursos naturals. Els materials naturals poden ser renovables, és a dir, aquells que si s’exploten de manera racional no hi ha perill d’esgotar-ne l’existència, com ara la fusta, el cautxú, el cotó, etc., o no renovables, com ara els metalls, el carbó o el petroli que, com ja coneixes, són recursos limitats. Aquests materials, o també coneguts com a primeres matèries, poden ser d’origen mineral, vegetal o animal.

Els materials sintètics són els que s’obtenen mitjançant processosartificials de transformació, com ara els plàstics, algunes fibres tèxtils, etcètera.Els materials transformats són aquells que es fabriquen a partir deprimeres matèries o d’altres materials per tal d’aconseguir que posseeixin unespropietats determinades i es facin utilitzables per a alguna funció.Són molt més abundants que els naturals. Entre aquests materials trobem elsmetalls, el vidre, el paper i el cartró, els plàstics i els materials ceràmics.

Per arribar a la construcció de productes podríem seguir el següent esquema:aconseguir un determinat material n’encareix el preu, tal com passa amb eldiamant o l’or.Les possibilitats de fabricació que permet el material. Per exemple, espot fondre l’alumini i després omplir un motlle amb l’alumini fos per obtenirpeces complicades, però aquest procediment no es pot aplicar a la fusta.El comportament ecològic dels materials és un factorcada vegada més valorat, atès que hi ha una conscienciació mésgran pel que fa al respecte del medi ambient. Des d’aquest puntde vista, és preferible emprar materials reciclats o que es puguin reciclar, comara el vidre i el paper. També és important conèixer fins a quin punt contaminael seu procés d’obtenció.ACTIVITATS1.- Classifica els següents materials segons que es tracti de primeres matèrieso materials transformats:acer, cotó, argila, bronze, cartró, granit, llana, llautó, fusta, marbre, paper,petroli, pissarra, porcellana, porexpan, seda, vidre, mineral de ferro, tauler defusta aglomerada, xapa d’alumini, bobina de paper, llana verge.



2.- Indica l’origen de les primeres matèries següents:oli d’oliva, aigua, carbó, cera, suro, os, plomes, resina, sílice.3.- Mira al teu voltant, selecciona cinc objectes i enumera de quins materialsestan fets.Indica també si es tracta de materials naturals o transformats. Segueix elmodel:- Objecte: bolígraf

– Materials: metall (transformat), plàstic (transformat) i tinta (transformat).– 3.- PROPIETATS DELS MATERIALS

Les propietats dels materials són el conjunt de característiques que tenenaquests i que permeten definir-los i diferenciar-los. Podem classificar lespropietats dels materials en físiques, tecnològiques i químiques.

PROPIETATS FÍSIQUES:Aquestes descriuen el comportament d’un material quan és sotmès adiferents agents com ara la calor, el corrent elèctric, la força de la gravetat, etc.

- MECÀNIQUES (resistència mecànica: a la tracció, a la compressió, a la flexió,a la torsió, al tall; duresa; tenacitat; elasticitat; densitat)

- ELÈCTRIQUES (conductivitat elèctrica)– TÈRMIQUES (conductivitat tèrmica, dilatació tèrmica, temperatura de fusió)

Activitat fes un esquema amb les propietats dels materials* PROPIETATS QUÍMIQUES:

Fan referència al comportament d’un material quan és sotmès a agents químics o atmosfèrics:- OXIDACIÓ

PROPIETATS TECNOLÒGIQUES: Estes fan referència al comportament dels materials quan els treballen:- MAL·LEABILITAT- DUCTILITAT- FUSIBILITAT / PUNT DE FUSIÓ- SOLDABILITATDefinició de cada una de les propietats:

PROPIETATAS FÍSIQUES- Propietats mecàniques:

La resistència mecànica és la capacitat que tenen els materials per suportar els següentsesforços sense trencar-se.Resistència a la tracció : És la capacitat que tenen els materials per a suportar esforçosque tendeixen a estirar-lo. Per exemple els cables del pont.



Resistència a compressió : És la capacitat que tenen els materials per a suportaresforços que tendeixen a aixafar-lo o comprimir-lo. Per exemple les columnes d’un porxo.Resistència a flexió : És la capacitat que tenen els materials per a suportar esforçosque tendeixen a corbar-lo. Per exemple la bastida del següent dibuix.Resistència a torsió : És la capacitat que tenen els materials per a suportar esforçosque tendeixen a tòrcer-lo. Per exemple la clau d’un pany.Resistència al tall o cisallament : És la capacitat que tenen els materials per asuportar esforços que tendeixen a tallar-lo. Per exemple les cantonades d’un engronxador.Duresa: Els materials poden ser tous o durs en funció de si es deixen ratllar amb mésfacilitat o menys per altres materials. Hi ha materials que es poden ratllar molt fàcilmentcom per exemple, un llapis de cera, i d’altre molts durs, com el diamant.Tenacitat: És la capacitat que tenen els materials d’aguantar els cops sense trencar-se,com és el cas de la campana d’una església. En canvi, si un material en rebre un cop estrenca amb facilitat, direm que és fràgil, com per exemple un objecte de ceràmica.Elasticitat: És la capacitat que tenen els materials de que quan l’allargam torni a la sevaposició inicial en el moment que desapareix la força que el mantenia estirat. Per exempleuna goma elàstica.Els materials que es comporten d’aquesta manera són elàstics. Al contrari, si féssim elmateix amb la plastilina veuríem que en deixar d’aplicar l’esforç queda deformada, aqueststipus de materials s’anomenen plàstics.Densitat: la quantitat de massa que conté un material per unitat de volum. són més densos que l’aigua, per això no suren sobre aquesta, mentre que les fustes solenser manco denses que l’aigua, per això suren sobre l’aigua, propietat que permet quemolts vaixells, canoes, es facin de fusta.

- Propietats elèctriques.Conductivitat elèctrica: És la capacitat que té un material de transmetre el corrent elèctrica través seu.Mitjançant un senzill muntatge amb una pila, una bombeta i tres fils de coure, podremdeterminar si un material deixa passar el corrent elèctric o no.Si la bombeta no s’il·lumina, Si la bombeta s’il·lumina, elel material no transmet corrent material transmet corrent elèctricelèctric, en aquest cas el material en aquest cas el materials’anomena aïllant elèctric. s’anomena conductor elèctric.

- Propietats tèrmiques:Conductivitat tèrmica: És la capacitat que té un material de transmetre poc o molt la calora través seu.Alguna vegada, en agafar un objecte, et deu haver passat que et cremes, això indica elmaterial del que està format aquest objecte deixa passar la calor, n’hi ha d’altres, en canvi,que no la transmeten amb la mateixa facilitat.Els metalls són bons conductors de la calor. La fusta, el plàstic i els materials ceràmics sónaïllants tèrmics (no deixen passar la calor).Dilatació tèrmica: És l’augment de volum que experimenten la major part dels materialsquan augmenta la seva temperatura. Quan això passa deim que el material es dilata. Unexemple serien les vies del tren.Temperatura de fusió: És la temperatura a la qual un material passa de l’estat sòlid al’estat líquid. En els metalls purs la fusió es produeix a una temperatura definida per a cadascun dels materials, que s’anomena punt de fusió. En materials com el vidre o elsplàstics el canvi de sòlid a líquid es produeix en un interval de temperatura.

-PROPIETATS TECNOLÒGIQUES:Mal·leabilitat



És la facilitat que presenten alguns materials per estendre’s en làmines quan sóncomprimits. Materials com ara els plàstics o el vidre en estat pastós, o fins i tot el ferro, sónfàcilment mal·leables. Un exemple de material laminat d’ús quotidià és el paper d’alumini.DuctilitatÉs la capacitat d’alguns materials de transformar-se en fins quan són estirats. Els plàstics ialguns metalls com l’or, l’alumini i el coure, són exemples de materials dúctils.Fusibilitat. Punt de fusió.És la capacitat que tenen alguns materials de passar de l’estat sòlid a l’estat líquid quansón sotmesos a una temperatura determinada. Per exemple, materials com el vidre, algunsplàstics i els metalls són fusibles.SoldabilitatÉs la facilitat dels materials per poder ser soldats. Els plàstic i alguns metalls com el coure,el ferro, etc. són fàcilment soldables

Indica quina és la propietat més característica dels objectes següents i explica per què.

4. LA FUSTA. La fusta és la matèria llenyosa (o fibrosa) del tronc d'una planta, especialment enarbres i arbusts. La fusta la produïxen i utilitzen les plantes amb fins estructurals (permantenir-se erguides).La fusta és un material heterogeni, higroscòpic i cel·lular. La fusta és composta defibres de cel·lulosa i hemicelulosa0 mantingudes unides per lignina.5.PARTS DEL TRONC.

- La mèdul.la és la part més ferma i compacta, en el centre del tronc, es forma perassecat i resinificació. És la part central del arbre. El cor es esponjós.- Duramen és la part immediata a la medul·la, més dura i consistent, impregnada delignina taní. És la part més vella de de la fusta.- Albura o Floema és la part exterior i més jove de la fusta, amb més sava, que amb eltemps al ser substituït el midó per taní es transforma en duramen.- El Càmbium és la capa que permet el creixement en gruix de l'arbre.- L'Escorça és la pell o coberta exterior del tronc i branques d'algunes de les plantesproductores de fusta.- Els Radis medul·lars tenen funció connectiva i de transport lateral. Treuen la sababruta.6. OBTENCIÓ DE LA FUSTA61. Origen de la fustaLa fusta s'obté dels troncs dels arbres, de manera que es pot obtenir fusta de boscosnaturals o de cultius específics d'arbres.



Boscos naturals: Consisteix en talar els boscos que han crescut naturalment durantmolts anys. De manera que per a que el bosc no desapareixca, cal triar sols aquellsarbres que tinguen arbres xicotets al seu voltat, en cas contrari s'aniquila un bosc i noqueda més remei que replantar arbres.Aquest sistema d'obtenció d'arbres, si no es fa correctament, provocaria un greuimpacte mediambiental, ja que no només acaben amb els boscos, si no que acabenamb l'habitat de milers i milers d'animals que hi viuen, provocant la seva mort iafavorint la seva extinció.Cultius d'arbres específics: Són grans extensions de terrenys dedicats al monocultiud'arbres, de manera que només es cultiva un tipus concret d'arbres.En aquest tipus de cultiu, es divideix el terreny en 3 o 4 parcel·les i es planten arbresd'una mateixa espècie, però de diferents edats, de manera que cada 5 o 10 anys, espot talar una porció de terreny. Immediatament acabat de talar, es planten nousarbres que creixeran durant 5 o 10 anys abans no torne a ser talat de nou la parcel·la.D'aquesta manera s'asseguren un fluxe de fusta continu cada pocs anys. És unsistema que permet obtenir fusta de millor qualitat, ja que els arbre són plantats adistàncies idònies, de manera que el tronc de l'arbre es pot desenvolupar molt més imés recte que en un bosc natural, on la competència per la llum del sol i un tros deterra és molt gran, obligant, moltes vegades als troncs dels arbres, a desenvolupar-sepoc i a prendre formes rares i poc aprofitables.Aquest és un sistema molt respectuós amb el medi ambient, ja que al ser replantadala parcel·la, permet de viure els animals i no resulta arrasada.A més a més econòmicament parlant, resulta molt interessant i rentable, ja que es potescollir el tipus d'arbre que més demanda hi ha i per tant que millor es pagarà.6.2. Tala.- Tala: En aquest procés intervenen els llenyataires o la quadrilla d'operaris que pugena la muntanya i amb destrals o serres mecàniques tallen l'arbre i li treuen lesbranques, arrels i l'escorça perquè comence a assecar-se. Se sol recomanar que elsarbres es tallin a l'hivern o a la tardor, donat que és el període en que l'arbre es trobaen repòs. D'aquesta manera tenen menys saba i s'assequen abans. Sols es deuentallar quan tenen arbres xicotets a seu voltant.

AQUEST VÍDEO T'AJUDARÀhttp://youtu.be/n8k1ut5YXCg- Transport: És la segona fase i és en la que la fusta és transportada des del seu lloc detall a la serradora i en aquesta fase depenen moltes coses com l'orografia i lainfraestructura que hi ha.- Serrat: En aquesta fase la fusta és portada a uns serradores. La serradora l'únic quefa és dividir en trossos la fusta segons l'ús que se li hagi de donar posteriorment.Solen utilitzar diferents tipus de serra com per exemple, la serra alternativa, la serrade cinta, la serra circular. Alguns serradores combinen diverses d'aquestes tècniquesper millorar la producció



AQUEST VÍDEO T'AJUDARÀhttp://youtu.be/xsxJGg9tYXk- Assecatge: Aquest és el procés més important per la fusta ja que fa que siga dequalitat i estiga en bon estat tot i que si fallen els anteriors també falle este. Si la fustaamb que es fan els objectes no està ben assecada, es probable que quan s'acabed'assecar es creïn tensions internes i s'esquerde, fent malbé l'objecte.Assecatge natural: Es col·loquen les fustes en piles separades al sòl i amb foratsperquè passe l'aire entre ells i protegits de l'aigua. El problema amb aquestsistema és que necessita molt de temps i això no és rendible al del serradoraque vol que això vaga de pressa.Assecat per bomba de calor: En una cambra tancada, s'injecta aire calent, quepoc a poc va assecant la fusta. Mitjançant uns aparell, es mesura la humitat del'interior de la fusta per determinar si ja s'ha acabat el procés d'assecatge oencara ha de continuar.Una vegada assecada la fusta, s'emmagatzema a l'espera de ser transportat cap allloc on manufacturaran la fusta.7. CLASSIFICACIÓ DE LA FUSTA4.1. NaturalsLes fustes naturals s’obtenen directament dels troncs dels arbres.a) Dures:Procedeixen d’arbres de creixement lent. Són molt resistents, d’elevada densitat,difícils de treballar i, alhora, de preu més elevat que la resta.CaobaCaracterístiques: Preada per la seva densitat, solidesa i resistència al pas del temps.Ús: Mobles, escultures, interiors.Castanyer.Característiques: Flexible i molt elàstica.Ús: Ebenisteria, exteriors i boteria.Cirerer.Característiques: Dura, pesada, de textura fina i admet un bonic poliment.Ús: Mobiliari, revestiments i instruments musicals.Alzina.Característiques:Molt pesada i compacta.Ús: Ebenisteria i terres.Freixe.Característiques: Molt elàstica, flexible, tenaç i permet l’elaboració de xapes fines.Ús: Revestiments, ebenisteria, terres, mànecs i equipaments esportius.Faig.Característiques: Dura, pesada i es corba molt.Ús: Ebenisteria, envasos alimentaris, terres, escales i revestiments interiors.Noguera.Característiques: Resistent, compacta i elàstica.



Ús: Ebenisteria, artesania, escales i escultura.Roure.Característiques: Dura, resistent i compacta, però que s’estella amb facilitat.Ús: Decoració, escales, boteria i entarimats.Teca.Característiques: De textura gruixuda, desigual, semi pesada i semidura.Ús: Mobiliari, interior i exterior, ebenisteria i construcció naval.Wengué.Característiques: Forta, fina i molt elàstica.Ús: Ebenisteria, terres i mànecs per a eines i ganivets.b) BlanesProcedeixen bàsicament de coníferes o d’arbres de creixement ràpid. Són de baixadensitat, fàcils de treballar, i més lleugeres i barates que les dures.Avet:Característiques. Poc resistent i trencadissa.Ús: Revestiments, ebenisteria, cobertes, pals, embalatges, caixes de ressonància,pianos i pasta de paper.Àlber:Característiques: Elàstica i no es corba ni clivella fàcilment.Ús: Instruments musicals, pals, joguines i artesania.Vern.Característiques. De textura fina, s’asseca aviat i bé i de baixa durabilitat.Ús. Obres hidràuliques, ebenisteria i mànecs per a eines.Balsa.Característiques: Lleugera, molt tova, bona com a aïllant acústic i tèrmic.Ús. Construcció de decorats, aïllants, maquetes, reforços de flotació i joguines.Cedre.Característiques: De textura llisa, elàstica i molt difícil d’assecar.Ús: Portes, artesania, motllures, ebenisteria, escultura i talla.Pollancre o xop.Característiques: Suau, homogènia i no gaire duradora.Ús: Embalatges, interiors de mobles, pasta de paper, llumins i entarimats.XiprerCaracterístiques: De textura fina, lleugera, amb gran quantitat de nusos i, usualment,de fibra recta.Ús :Fusteria d’interiors i exteriors, revestiments decoratius, construcció naval,instruments musicals i escultura.PiCaracterístiques: Suau, resinosa, elàstica i duradora.Ús: Fusteria, bigues, revestiments, mobiliari i escales.4.2. ArtificialsLes fustes manufacturades s’obtenen a partir d’encenalls, serradures, escorces ibranques. En general, es presenten en forma de plafons.a) AglomeratEstà fabricat a partir d’encenalls de fusta triturats i encolats a gran pressió, senseacabat posterior. La fabricació d’este tipus de fusta permet usar fusta de baixaqualitat, més econòmica.Alguns aglomerats estan recoberts per xapes fines (vegeu «xapa») de fusta natural olàmines de materials plàstics (taulers de melamina). El seu reciclatge és econòmic. Es



treballa fàcilment, i el seu principal inconvenient és la facilitat que té per deformar-seper efecte de la humitat: una vegada deformada, no recupera la seva forma ambl’assecat.S’empra per a mobles, tarimes i fusteria en general.b) Fibres DM (de densitat mitjana)Estan fabricades amb fibres de fusta unides mitjançant calor i alta pressió, com aresultat s’obtenen taulers més durs que els d’aglomerat. La seva textura és fina ihomogènia, la qual cosa tolera el seu ús en aplicacions diferents a les dels aglomeratsnormals.c) ContraplacatEs fabrica mitjançant la unió amb cola d’un nombre senar de làmines de fusta,alternant el sentit de les fibres, cosa que aporta al material resistència uniforme i evitadilatacions. Existeix una gran varietat de fusta contraplacada. S’utilitza per a mobles,revestiments d’interiors o nàutica, entre d’altres.d) XapaFusta tallada a làmines molt fines. S’utilitza per al recobriment d’interiors, acabat demobles, portes i elements decoratius fabricats amb aglomerat o contraplacats.

e) Suro.S’obté de l’escorça de determinats arbres com l’alzina surera. Es fabrica en planxesmitjançant calor i pressió. Es comercialitza en rotlles, làmines, planxes o llosetes.Les seves principals característiques són:• És un excel·lent aïllant tèrmic, acústic i elèctric.• No s’inflama i és ignífug.• És resistent a la humitat.• És innocu per a la salut, ja que no emet vapors ni partícules tòxiques.• Afavoreix la transpiració de murs, parets i cobertes.• No és atacat per insectes ni fongs, per la qual cosa no es podreix fàcilment.

8 . TREBALL DE LA FUSTAa) Tallar- Serra de marqueteria- Màquines elèctriques.• Serra de vogir portàtil: eina molt versàtil que s'utilitza per tallar qualsevol menade tauler i fusta massissa. Té diferents fulles que també permeten tallar metallsi plàstics. L'eina talla la fusta amb un moviment de vaivé.• Serra circular de taula: disposa d'una taula que es pot inclinar per fer diferentstalls (fig. 1).• Torn: aquesta màquina fa girar la peça de fusta per poder-la treballar utilitzantla ganiveta, que a més a més pot canviar de posició. (fig.3)• Fresadora: aparell que permet fer motllures i determinats encaixos. Disposad'una ganiveta especial, la fresa, que pot modelar formes diverses b) DesbastarL'operació de desbastar serveix per eliminar el material que sobra del tall d'una peçade fusta. Hi ha dos tipus de desbast:• Llimar. S'eliminen les estelles del tall i es deixa un acabat bast.• Polir. Amb el paper de vidre s'erosiona la superfície i s'obté un acabat fi.Per desbastar es fan servir eines com el paper de vidre i la llima o raspa:



• El paper de vidre és una làmina de paper amb partícules de materials abrasiusenganxades. El paper de vidre segueix una numeració per indicar si és de gragruixut o de gra fi (fig. 1).• La llima o raspa és una barra d'acer amb dents a la superfície i un mànec defusta. Pot tenir diverses formes o seccions. S'agafa amb les dues mans, una almànec i l'altra a l'extrem de la barra, i es fa lliscar sobre la fusta (fig. 2).La llima i la raspa són d'un acer dur però fràgil. Si cauen a terra es poden trencar.

c) PerforarLa tècnica de perforar ens permet fer forats a la fusta. Generalment s'utilitzen elfilaberquí i la barrina. El trepant elèctric és molt eficaç, però el seu ús és més perillós.El filaberquí i el trepant manual es componen d'una manovella o maneta, que serveixper fer girar una broca situada al portabroques, i d'un suport per subjectar-los.Serveixen per perforar la fusta. Al mercat es poden trobar diferents tipus de broques,segons el material i la mida del forat (fig 1).La barrina és una punta helicoïdal inserida en un mànec de fusta. Aquest estri s'utilitzaper fer petits forats i per marcar el lloc on hem de perforar o introduir un cargol



1. Indica les parts que podem distingir en un tronc al que si li ha fer un talltransversal. Explica cada una d'elles.

2.Les fustes naturals es poden classificar en dos grans grups, quins són aquest grups?

3. La fusta s'ha utilitzat durant molt de temps per a la construcció de vaixells, ja que té lapropietat de surar damunt l'aigua. Sabries dir per què sura?

4. La tala excessiva d'arbres pot constituir un greu problema mediambiental.Consideres que s'hauria de prohibir o limitar?

5. Còpia el text i ompli els espais en blanc.a) El procés d'assecatge natural de la fusta, un cop talada i trossejada entaulons, és lent; per aquests motiu el més habitual és utilitzar l' _______________b) Els ___________________ s'obtenen barrejant els encenalls i les restes de fustatriturada amb coles especials i comprimint-les mitjançant rodets.6. Indica el tipus de fustes que tens a casa, mobles, portes, cuina, ....



UNITAT 3 COMUNICACIÓ PLÀSTICA I VISUALtest inicialObjectiu: mesurar la capacitat de representar objectes.Duració: 15 minuts1...

Dibuixa un paisatge relaxant

2. Dibuixa una taula de l'aula. 3. Dibuixa les ombres que projectaria sobre unapantalla vertical una persona vista de perfili de front

4. Dibuixa el plànol de l'aula

.5. Amb quines eines i materials has fetels dibuixos anteriors?

6. Has assenyalat les dimensions de les seues parts?En quins dibuixos i per què?



1.MATERIALS I EINES DE DIBUIX

Activitat nº 1:Compara els dibuixos...

Un dels dos és artístic, i l'altre tècnic, sabries distingir-los? Enquè?Segons l'objectiu del dibuixant es poden triar:•diferents materials (llapis, retolador, etc.) i •diferents suports (paperbasik, vegetal, d'aquarela, etc.) En tecnologia farem dibuix tècnic (recorda què volia dir tècnica), quins materials i einesnecessitarem?Activitat nº 2:Ompli la taula següent:



Una forma de classificar determinats materials u objectes és per les seues propietats. En dibuixutilitzem un codi de nombres i lletres per a descriure:• la duresa de la mina de llapis• el calibre dels estilògrafs (en mm)• la grandària del paper• el grammatge del paper (en g/m2)

Activitat nº 3:Posa un títol a cada figura:1. Títol: ____________________________________



Hui en dia, els dissenyadors, enginyers i arquitectes utilitzen eines informàtiques per a dibuixar,com ara el AutoCAD , CadStd, CorelDRAW, SolidWorks, etc.

2. L'ESBÓS I EL CROQUISEn parlar del procés tecnològic, estudiarem que en la fase de generació i selecció d'idees caliadibuixar esbossos i croquis, te'n recordes? En aquesta taula comparem les seues propietats

Activitat copia i posa titol

3. ACOTACIONSAcotar un dibuix es posar-li cotes, és a dir indicar totes les seues mides reals per què puga serinterpretat. Els elements de les acotacions són:• les línies de cota• les línies auxiliars de cota• les cotes• els símbolsObserva les cotes següents i tracta d'identificar elselements de les acotacions. Subratlla'ls amb colors diferents iindica els seus noms en una llegenda.Llegenda de colors:

Per acotar correctament els dibuixos hem de seguir la norma UNE 1039-1994, de la qual



expliquem a continuació les regles més elementals

Mira atentament fins al final el video de “Acotación 3” de la web www.aulataller.es:http://www.aulataller.es/videos-didacticos-tecnologia/dibujo-acotacion-Tecnologia-ESO/acotacion-0003-tecnologia-eso.htmlAtura la imatge en la pantalla final on apareixen les xifres de totes les cotes i copia el dibuix enun full quadriculat, a llapis, amb regle, i suposant que la unitat de mesura és el quadrat de laquadrícula.Després afig totes les cotes seguint les instruccions del video. Afegeix el dibuix final a continuació.

4. VISTESQuan dibuixem volem representar en un paper que té 2 dimensions un objecte que ocupa unespai (té 3 dimensions), com és possible? Com concentrem la informació de les 3 dimensions?



La resposta no és trivial, i és per això que existeixen diverses tècniques de dibuix perrepresentar els objectes en el plànol. Una d'elles és la projecció de vistes.

Finalment desplegues els plànols al voltatnt del de l'alçat i obtens 3 figures que són les 3 vistesde l'objecte, i a partir de les quals seria possible reconstruir l'objecte en 3 dimensions:

Pots vore aquesta mateixa explicació a:https://sites.google.com/a/xtec.cat/tecnologia1eso/u1-dibuix-tecnic/vistes-1Activitat nº 7:Mira atentament fins al final el video de “Les vistes d'una peça” de la webhttp://estevecorominas.blogspot.com.es/2010/01/dibuix-interactiu.htmlAtura la imatge en la pantalla final on apareixen les 3 vistes desplegades.


https://sites.google.com/a/xtec.cat/tecnologia1eso/u1-dibuix-tecnic/vistes-1


Quina diferència hi trobes amb la representació explicada en la pàgina anterior?Existeixen 2 vistes de perfil: el perfil dret que es dibuixa a l'esquerra de l'alçat i el perfilesquerre que es dibuixa a la seua dreta.Aquest video t'ajudara a reconéixer les vistes d'una peça:http://www.youtube.com/watch?v=KvVxpK5LOzw&feature=relatedMira'l tantes voltes com ho necessites, així com els exemples següents de la web:http://www.dibujotecnico.com/saladeestudios/practicasytest/normalizacion/reprenordecuer/IvisupiezasD/index.php

Activitat nº 8:Dels conjunts de 3 vistes proposats per a cada peç, tria el que consideres correcte:1.2.

Podràs trobar les solucions a:http://www.dibujotecnico.com/saladeestudios/practicasytest/normalizacion/reprenordecuer/vistas01D/pieza01.phpJa tens clar què són les vistes? És el teu torn de dibuixar-es!



Activitat nº 9:Dibuixa en paper quadriculat les vistes de les peces següents i apega-les després.La fletxa indica l'alçat

5. PERSPECTIVAAra que hem vist una forma de representar en 2D els objectes, passem a una altra més difícilperò més realista: la perspectiva.En enginyeria s'utilitzen fonamentalment la cavallera i la isomètrica, mentre que en arquitecturaés comú la cònica.La diferència entre la cavallera i la isomètrica està en els eixos de referència.Eixos Exemple



La cònica representa els objectes tal i com els veiem en el sentit en que allò que està més llunyés més menut:

Activitat .Digues quin tipus de perspeiva són les representacions següents



test final i correcció del quadern1.Respon a les preguntes següents:1. Amb quins materials i eines dibuixaries un esbós?I un croquis?

I unes vistes?

2.Què són les cotes i quins elements contenen?

3.Assenyala les vistes que corresponen a la peça.

4. Dibuixa les vistes d'una de les 2 peces en paper quadriculat. Afig les cotes suposant que unquadrat és 1 cm = 10 mm. Apega el dibuix.


1ERA. PART - WordPress.com€¦ · 2- La tecnologia i el procés tecnològic • Procés...

Documents

Transcript of 1ERA. PART - WordPress.com€¦ · 2- La tecnologia i el procés tecnològic • Procés...