El problema de I'atguaEDUA¡D PUNSET

En les mjssions per a explorar els noslres planetes veÍtseL primer que es busca és L aigxa. És el milor mdicadórde la possiltrilitat que hi haq] vida més e¡llá de la Terra oque n rn hagi haq¡rt en alqu attre momenl de la históriade I lmjveÉ Un fluid és el supoÍ ideal per a créLxer I mll

L algxa cobreir el72% de ia superlÍcie deL pLaneia Els

humas sóm argxa en un 650/i, üa vaca en un 71% ulbacten en u 75ró, j un tomáquet és L¡,¡1 95qt d aigxa Apesar d ai¡d. en moLts locs deL món Les persones tenenau1én¡ques dificultals per a accedir a aquest recurs ndispensable per a la supemvéncia.

El problema és !¡re la major pa]1 de I argxa que hi ha a late¡ro6. ro\.opó .p"o. s"r.\4"o" or_-. _-plorem argxa salada i que el nostre cos necessita sal pera sobrevilr-e i el nostre ceNel per a nlncionar. ]a sal ens

beneficia solament en qudlilals minimes

EL 9?% de L aigüa del pbnela és en els mars r ocems solament el 3'r'! és argua

dolqa Vrst aixj sembta menlida que els humans i lols els lelrápodes en general

tjnguem un ancestre comú el pex. Abans el noste medi era l aig¡ra i ara lenimauténtiques dilicullats per a aconsegxir tota ]a que necessitem

D'alt.a bada. les predjccions de I escaüament global no són gens esperanqa

És imprescindible mantenk la perspectiva geológica del teúpsL error més gr.an que cometem és creure qre som els rers del pLa¡eta i que tenjmdrel a decidir'ne el tutur I com que tenim poder per a fer ho no ens preocupemdels problemes que causem a dltres orga¡ismes allres espécjes o a l entorn Lasolucjó deL problema de L aiqxa passa per asslr,njr la ,,'rsió que dóna ei temps qeológrc

Solamenl ]a perspectiva deL temps qeológic suqgereix que les estratég1es col laboratives entre secxors com I agicola, gran consumrdor d'aiqüa, i les classes mitjanes urbanes interessades en eL dtme de creixement económrc i de locihaurjen de prevaldre sobre les competitives

La Terra té lniLers de miljons d anys no solament milers d anys Fins la soLa

ment dos-cents anys es creiaa Occjdent que la Terratenia, com amaxim, qua

tre o cinc mil anys i que tola la hislória de la Terra excepte els prrmers diesestava protaqonitzada pels humans Aquestes idees ens van ler encara més

arrog¡¡1s com si la Terra estrgüés feta a la nostra mesura i la seva hisloria los

faigua és !n bé escás que sha demmagatzemarcridar

Ld concepció del temps geológicho estdt Ia gran contribució de locí¿ncía de la paleontologia alconeixement ¿le la himadtaL

Una pe¡specliva més ámplia

Ara comprenem que la Terra té milers de milions d'anys i que la histdria de la humanitat és només -com deia el pale'ontdleg més prestigiós de la comunitat cientifica, Stephen Jay Gould, de la Unlversitai de Harvard- "lúltim fragment del'últim segon deJ final d'aquest període cósmic". Hem de comprendre que la Terra no esiá feta per a nosaltres, quenosaltres solament som uns convidats que esiem aquí grácies a un aforlunat accident. Polser aquest convencimentfará augmentar el nostre respecte per l'entorn iper la resta de la humanitat.

':t

EDUARD PUNSET ENTREVISTA

i;:i:i."::,:J""':"iii: :l:j:: luveritatésquees.poden'l .:" i;",.'i:",::: :;":'"i:', ':oor L,c.la r .- | prcdy b1ta1.t. ñtuot et,s I dooooopot.rd..d^.roLra r )i).ppro¿

rvA-LEN:n. dr ro.orrdoFro-., [#i::"-,ü?Í* n'" "*l ].-"j;."':i: ?l*:":'::il:.:"::

remet ¿ !¡a de es coses que podem co meves possib litats de traufe un s¡s i he mLrlmentar avu ila d¡feréncia que hj haenfeclir¡airneleoroog€ trp icat per quatre es meves possibltats de traure !¡ dobleDófó(,a5 -npo, tbeoo-o,,"t ó p o.¿?nolol¿ 6'd¡r_Lcr

AqLrí, a la Gran Bretanya soament es pot pr-adir amb Lrns dos

desdanteacó Noobslantaxo e que mesuTema observa- E. puNsEr: Éscert.torl de Radclffe són e s canvis a mot llarg ternr nl és a d r, els

E. PUNSET: N,4enys d Lrn gral.r.

N4. ALLEN|ltol axó és a causa de dóxddecarbon dela n

f ué¡cla des h!mans

Perd no estem para¡t de grans augments de la temperatura. S

calcu em, per exemple l'efecte d aquest augment sobre les 1er¡-peratlres mljanes d'estu a ELrropa ¡ 'efecte de lacUvtal hu-

mana sobre aquest increment el resu tat f na seria de mig g¡au.".o,r,ef, .ooui¿ -1 ¡otdoér loo-,.qLé ggt¿jro

és res, que n tan so s es nota

E. PUNSET: Sí.

lV. ALLEN: Perd faré LJna ana og a: si t rem un dau, ten ¡¡ unaposs b tat enlre s s qle ens surt un sis Verltat?

E. P!NsEr: Si.

lV. ALLEN: Doncs ara mag na t qLre poso una m ca de pes en

el dau és a d¡r que fa g trampa a casino

I\,4. ALLEN: també he mut p cai es meves possibililats de faureun trpe s s...

E- PuNsFr: Per vu t.

l\1. ALLENi Per vu t, aixl success¡var¡e¡t. D acord?

E. PUNSET: SÍ

Nl. ALLEN: Aixíque si s'afegex una nr ca de pes en una dlreccó, la mitjana canvia moltissim Vertat?

E. PuNsEl: ?

Mytes Atl€n

Es lu¡dador del projecte climáleprcdiction.¡et i prolessoi al De!dlame¡t de fisica de la UnLvesrlald orfo¡d. Ek seus erudrs se cerrrena aconse8uú un nodel inlo¡nálr.

Myles Allen

E PuNsEr: Som a observalor de Radc ilfe a Oxford. És un desobservEtor¡s c máics més ant cs de món. on es mesura la temperatura des de a nvenció de tera¡ómefe. Axó s gn flca que

en aquest observatoi es van comenqar a mesuraT es iemperatures 'any 1600 escaig cosa que ens lra proporcionai

una de les sér es més largues de rnesuranre¡ts que hi lT a I que

ref ecte x els canv s clim¿l cs i meteorol¿g cs de s ú i ¡¡s seg es.

És curlós, perqué sempre diuen que e s britán cs es passen a

vda parant de tenrps De fet, hi ha un pett carrer a LondresqLre es d u Ftzroy Fitzroy Road

Nl. ALLENiSí.

E. PuNsEr: l, no sé si és ceir o no, perd uns cientifrcs britán csern van explicar que F tzroy era e capilá del vaixell de es expe

dic ons de Darwin, i que el que real¡¡ent agradava a aqueslhorne era a meteorolog a. Aixíque quan es va cansar de a r¡ar na va crear segons diuen el pr mer obseryalor meteorológicde món. Pe que ser¡bla Fitzroy pensava

canv¡s climáics.

E. PuNsEr: De clima.

lV. ALLEN: La verital és qLre es pode¡ predir bastanl m lor els

canvis clirnálcs que e s r¡eleorologics.

E. PuNsEri D us que són els petits canvs en les mitjanes detea¡peratLrra e que provoca els canvis efrrems.

M. ALLEN| Si.

E. PUNSET: I analitzes el que va ocór¡er durant estiu de 2003,un fet que va agafa¡ per sorpresa tot Europa. Af rnres que d sposes de xfres dades que demostren que nosatres som esq, -.lanpo.o,d-_dq ót d,\ ._Lor.rqrp.ar pr" p.'olar¡ent haur a de produ r-se cada mil a¡ys

f\¡. ALLEN: Sí, és efecte dels gasos hive¡nace. Del dióxd decarbon que arba a atraosfera p¡ocedent de la ndúsfia escotxes, etc. Aquests gasos esian provocant un lleuger escafament del pla¡eta i, quan d c euger' em refere xo a uns 0,8oC,

a menvs d'un grau d'escafament.

N,l. ALLEN: la dferénca que aixo suposa per as exlrems, sobrea poss billal de traure untrple sis, és enorme. Ie que var¡veure el 2003 va ser sens dubte un tr p e sis S no fos per es

calar¡ent de la Terra, es probab tats que hagués succelt alguna cosa com a de 2003 serien mínl¡¡es.

Peró, ar¡b la lnf uénca dels gasos h vernac e aquests esdeve-

nir¡ents ja nosóntan improbabes En e nostre estudi establinr,

d una forma raonabement segura, que l'actvitat humana havadupllcat, com a mínim el r sc que es produis una atra onada decaorcorn a de 2003. De fet, a probabiliiat que es repeteix s ha

mu tip cat de quatre a s s vegades. Per tant, e s hur¡ans hemcontribut bastant al risc que es repete xi una alt¡a onada de

E. PuNsEri ¡.¡'imagino que ara e públlc, es polít cs, es insltu-cons i e s governs en general comencen a pantejar-se aql]-Ást

E, PUNSET: Es c ar.

M. ALLEN: I encara que un ca¡v en les temperatures m¡tlanes

no fac ma a ninaú són els canvis exirems els que acaben Tna-

lanl a gent. Aixó és una cosa que explcava Ed Lawrence, elpare de a moderna teorla del caos, Segons Lawrence el cl ma

és eltemps que !n espera que fac en una det-.rminada épocade 'any. Aixique e clima és el que un s'espera i e ter¡ps, e que

E. PUNSET: Exacte.

lV. ALLEN: Perd al seg e xxi podríem donar- a volta a aqu-.stafrase i d r que "e cl¡ma és el que nosalfes estem danyant e

temps és e que ens est¿ atacant . Dacord? Són es cal¿lstrofes

meteo¡o dq¡ques com e s fruracans, les onades de ca or esgrans tempestes les que acaben causant danys i alectant les

lema més seriosament, sobretot després del

Protoco de Kyoto. Ara h ha un esforq mundialpef pfoposar so uc ons tals com la reducc ódes gasos hivernace ide CO, basani se en

aquest proioco. Encara que, d'alfa banda, tolhom está molt desconte¡t amb el Protoco deKyoto.

E. PUNSET: , Nlyes, qu¿ passa

ria s en es póx ms cent anys

es pfoduis un augmeni coni nu

de la temperatura, per exemple

d uns I0"C?

lr¿:y,t:r;r*i:\r;:x::"';r:1ld'onades

de calor com Id de 20ü. J

f\,4. ALLEN: Sí, e probema és que es negocaclons nter¡acio-nas necesslten mot temps per a avanQar. ElqLre va passar ambe probema de l'ozó, per exemple, és que, f ns que totfrom es

va posar d acord, les negociacions anaven a ritme de qui vo la

anar més ent.

E. PuNsFrr Sí.

I\r. ALLEN: Amb ozó no es va fer res f ns que lothom es vaposar d'acord que calia fer aguna cosa, illavors ho van fer motrápid E probema anrb el canvi cl r¡¿lic és que encara h hamoita gent que no está convenQuda que el canvi hagide ser

tan do ent. Per exenrp e, quan estem enm g d'un hivern fred ad G ¿r B -1"¡y" r h¿ -olld gprl qJe per 5a qLe i1o arco

d'escafament tampoc no ens anira tan maamenl. El que no

entén la gent és qu€ el c ir¡a ens afecta a lravés de canv s cl-

[,,1. ALLEN: lv]ia, hi ha una cosa de a qua estic convenqut iqueno té res a veure ar¡b el clima, és que els nosfes descendentsno es quedaran de braqos pegats sense fer res mentre bullen

es oceans al seu voltant, D'acord? Axi que agú haurA de'-so'dte o ptoblond L¿ qL"sto pe ro' ¡op o 10 Ás <r c6

so ucionará o no e prob ema de canvi climátic.

E. PuNsEr: No?

[¡. ALLENT No, perqu¿ el problema s haurá de resoldre tard od hora, La qüestó és s se¿ a nostra generacó la qu-o resoguél p'oole-nd d Lro 'o aeLoror .o,o is'" " pó'm¿qé'eració o la següent la que 'haurá de resoldre d unaforma moltraés cara.

E. PuNsEr: Abans que es oceans entrin en ebul c ó.

> REFLEXIONA > ACTUA

1. Perqué,si l'aisua cobreix el 720ó de la superfície del pla- 3. Busca informació a lnlemei sobre com afeclará elcanvicli-neta, no podem d sposar d'una quantitat il imiiada daigua malic |aigua potable disponible a Espanya.polable? 4. Proposa mesures individuals poc costoses per a estalviar

2. ou¿ sigñifica la fase "cal mantenlr la pe6pecliva geoló aisua en elleu propi entorn.gica de temps per afontar els problemes com el de l'ai-gra ?