L'aigua rev02
26
L’AIGUA L’AIGUA JLS 3/11 L’AIGUA L’AIGUA
Transcript of L'aigua rev02
L’AIGUAL’AIGUA
JLS 3/11
L’AIGUAL’AIGUA
L’AIGUAL’AIGUA
JLS 3/11
ÍNDEXÍNDEX1.1. L’AIGUA: FONT DE VIDA
1.2. QUÍMICA DE L’AIGUA
1.3. PRINCIPALS CARACTERÍSTIQUES
1.4. CICLE HIDROLÒGIC1.4. CICLE HIDROLÒGIC
1.5. DISTRIBUCIÓ DE L’AIGUA A LA TERRA1.5. DISTRIBUCIÓ DE L’AIGUA A LA TERRA
1.6. L’AIGUA: INDICADOR DE NIVELL SOCIAL1.6. L’AIGUA: INDICADOR DE NIVELL SOCIAL
1.7. APROXIMACIÓ AL CONSUM HUMÀ1.7. APROXIMACIÓ AL CONSUM HUMÀ
1.8. COMPOSICIÓ DE L’AIGUA1.8. COMPOSICIÓ DE L’AIGUA
1.9. PRINCIPALS U1.9. PRINCIPALS USSOS DE L’AIGUAOS DE L’AIGUA
1.1.1010. . CONSUMS D’AIGUA EN DIFERENTS ACTIVITATSCONSUMS D’AIGUA EN DIFERENTS ACTIVITATS
1.11. CONSUM DOMÉSTIC D’AIGUA 1.11. CONSUM DOMÉSTIC D’AIGUA
1.1.1212. . ESTALVI D’AIGUA DOMÈSTICAESTALVI D’AIGUA DOMÈSTICA
1.1.1313. . CARTA EUROPEA DE L’AIGUACARTA EUROPEA DE L’AIGUA
1.14. L’AIGUA: FONT DE CONFLICTES1.14. L’AIGUA: FONT DE CONFLICTES
L’AIGUAL’AIGUA
JLS 3/11
La presència de l’aigua a la terra és inherent al seu origen i per tant part integrant i responsable de les diferents èpoques i desenvolupament de vegetals, animals i persones.
La Terra anomenada també Planeta Blau, deu aquest nom al color que l’aigua reflecteix quan incideix el Sol
1.1. L’AIGUA: FONT DE VIDA1.1. L’AIGUA: FONT DE VIDA
L’AIGUAL’AIGUA
JLS 3/11
Si fem un petit repàs de les grans civilitzacions, ens podrem adonar que la majoria es van assentar a prop d’importants reserves d’aigua
Mesopotàmia va créixer a les valls
creades pels rius Tigris i Eufrates
La Civilització Egípcia es va desenvolupar
gràcies al gran cabal d’aigua del riu Nil
L’imperi asteca a l’actual Ciutat de Mèxic,
estava envoltada d’aigua i amb gran xarxa de canals
L’AIGUAL’AIGUA
JLS 3/11
L’aigua és un compost químic essencial, amb una molècula que consta de dos àtoms d’hidrogen enllaçats amb un d’oxigen, que en condicions normals és un líquid sense color, olor ni sabor. La seva formula química és H2O
1.2. QUÍMICA DE L’AIGUA1.2. QUÍMICA DE L’AIGUA
L’AIGUAL’AIGUA
JLS 3/11
L’aigua és l’element més abundant a la naturalesa (aproximadament 3/4 parts).
És el component essencial de l’estructura i el metabolisme dels éssers vius.
Existeix en els tres estats de la matèria: sòlid, líquid i gasós.
En condicions normals és un líquid incolor, inodor i insípid.
És el solvent universal. Té gran capacitat de dissoldre i, per tant, de netejar.
Alta capacitat d’absorbir i cedir calor. Regula la temperatura i el clima de la Terra.
Densitat màxima: 1 Kg / l a 4ºC.
És la matèria primera de molts productes d’ús comú.
L’aigua és l’element més abundant a la naturalesa (aproximadament 3/4 parts).
És el component essencial de l’estructura i el metabolisme dels éssers vius.
Existeix en els tres estats de la matèria: sòlid, líquid i gasós.
En condicions normals és un líquid incolor, inodor i insípid.
És el solvent universal. Té gran capacitat de dissoldre i, per tant, de netejar.
Alta capacitat d’absorbir i cedir calor. Regula la temperatura i el clima de la Terra.
Densitat màxima: 1 Kg / l a 4ºC.
És la matèria primera de molts productes d’ús comú.
1.3. PRINCIPALS CARACTERÍSTIQUES1.3. PRINCIPALS CARACTERÍSTIQUES
L’AIGUAL’AIGUA
JLS 3/11
1.4. CICLE HIDROLÒGIC1.4. CICLE HIDROLÒGIC
L’AIGUAL’AIGUA
JLS 3/11
Quantitat total disponible: 1.400 milions de km3
* 97% Aigua salada de mars i oceans
* 3% Aigua dolça:
- 2,2% gel en els pols- 0,8% Aigua superficial i subterrània:
0,6% Subterrània 0,2% Superficial (rius i llacs)
1.5. DISTRIBUCIÓ DE L’AIGUA A LA TERRA1.5. DISTRIBUCIÓ DE L’AIGUA A LA TERRA
L’AIGUAL’AIGUA
JLS 3/11
103
443 Cuina,
beguda
Neteja, jardí
Higienepersonal 8
13
4
Ciutadà Europeu (l / dia i persona) Ciutadà Hindú (l / dia i persona)
Ciutadà mitjà Europeu: 150 l per dia Ciutadà mitjà Hindú: 25 l per dia
1.6. L’AIGUA: INDICADOR DE NIVELL SOCIAL1.6. L’AIGUA: INDICADOR DE NIVELL SOCIAL
L’AIGUAL’AIGUA
JLS 3/11
Poblacions rurals: 40 – 100 l/persona i diaCiutats petites: 60 - 150 l/persona i dia
Ciutats mitjanes: 80 – 250 l/persona i diaGrans ciutats: 100 – 500 l/persona i dia
Consums per persona i dia a diferents indrets (Dades 2008):
EUA: 280 l New York: 511 lSuïssa: 150 l Ginebra: 289 lSuècia: 130 l Estocolm: 273 lFrança: 120 l París: 180 l Roma: 208 l Londres: 158 l Bèlgica: 100 l Holanda: 100 lXangai: 45 l/ Madagascar : 6 lPequín: 152 l Barcelona: 108 lSant Cugat: 155 l Madrid: 131 l
Recomanació de l’OMS: 100 l per persona i dia
1.7. APROXIMACIÓ AL CONSUM HUMÀ1.7. APROXIMACIÓ AL CONSUM HUMÀ
L’AIGUAL’AIGUA
JLS 3/11
1.8. COMPOSICIÓ DE L’AIGUA1.8. COMPOSICIÓ DE L’AIGUA
L’aigua, té una gran capacitat de dissoldre els diferents compostos amb els que entra en contacte durant tot el seu cicle natural abans estudiat.
Aquest compostos dissolts, donen diferents qualitats d’aigua segons les zones. Abans d’utilitzar l’aigua, cal saber quina és la seva composició, ja que si bé alguns dels compostos que incorpora són aports minerals per el nostre organisme, d’altres són contaminats i poden resultar molt perillosos per a la nostra salut.
Pel seu coneixement els separarem en tres grups:
ELEMENTS DISSOLTS PEL CONTACTE AMB L’ATMOSFERA
O2 (oxigen): procedent de la mateixa composició de l’aire.
N2 (nitrogen) : procedent també de la composició de l’aire.
CO 2 (diòxid de carboni): procedent de les emanacions de les persones i dels processos de combustió.
Gasos contaminants: procedents de la contaminació per processos industrials, com ara SO2 (diòxid de sofre) i NO2 (diòxid de nitrogen). Donen certa acidesa a l’aigua
ELEMENTS DISSOLTS PEL CONTACTE AMB L’ATMOSFERA
O2 (oxigen): procedent de la mateixa composició de l’aire.
N2 (nitrogen) : procedent també de la composició de l’aire.
CO 2 (diòxid de carboni): procedent de les emanacions de les persones i dels processos de combustió.
Gasos contaminants: procedents de la contaminació per processos industrials, com ara SO2 (diòxid de sofre) i NO2 (diòxid de nitrogen). Donen certa acidesa a l’aigua
L’AIGUAL’AIGUA
JLS 3/11
COMPOSTOS DISSOLTS PEL CONTACTE AMB ELS
MINERALS
Carbonat càlcic (Ca CO3)
Carbonat magnèsic (Mg CO3)
Carbonat sòdic (Na2 CO3)
Clorur càlcic (Ca Cl2)
Clorur magnèsic (Mg Cl 2)
Clorur sòdic (Na Cl)
Sulfat càlcic (Ca SO4)
Sulfat magnèsic (Mg SO4)
Silicats (Si O2)
Ferro / Manganès (Fe / Mn)
COMPOSTOS DISSOLTS PEL CONTACTE AMB ELS
MINERALS
Carbonat càlcic (Ca CO3)
Carbonat magnèsic (Mg CO3)
Carbonat sòdic (Na2 CO3)
Clorur càlcic (Ca Cl2)
Clorur magnèsic (Mg Cl 2)
Clorur sòdic (Na Cl)
Sulfat càlcic (Ca SO4)
Sulfat magnèsic (Mg SO4)
Silicats (Si O2)
Ferro / Manganès (Fe / Mn)
COMPOSTOS INCORPORATS PER CONTAMINATS URBANS, AGRÍCOLES I INDUSTRIALS
Nitrats: Procedents bàsicament de l’activitat agrícola.
Amoníac: Es presenta en grans quantitats i és degut a l’activitat humana
Fosfats: Deguts a l’ús de fertilitzants i detergents.
Matèria orgànica: Tant motivada per l’activitat humana com per processos industrials de tot tipus.
Metalls: Normalment en baixes proporcions, però en molts casos els seus efectes són extremadament perillosos.
Temperatura (increment): Abocament de l’aigua a una temperatura superior a la de captació. Acostuma a produir-se per processos de refrigeració industrial i pot afectar a l’ecosistema.
COMPOSTOS INCORPORATS PER CONTAMINATS URBANS, AGRÍCOLES I INDUSTRIALS
Nitrats: Procedents bàsicament de l’activitat agrícola.
Amoníac: Es presenta en grans quantitats i és degut a l’activitat humana
Fosfats: Deguts a l’ús de fertilitzants i detergents.
Matèria orgànica: Tant motivada per l’activitat humana com per processos industrials de tot tipus.
Metalls: Normalment en baixes proporcions, però en molts casos els seus efectes són extremadament perillosos.
Temperatura (increment): Abocament de l’aigua a una temperatura superior a la de captació. Acostuma a produir-se per processos de refrigeració industrial i pot afectar a l’ecosistema.
L’AIGUAL’AIGUA
JLS 3/11
1.9. PRINCIPALS U1.9. PRINCIPALS USSOS DE L’AIGUAOS DE L’AIGUA
- Agrícola i Ramader: Rec i bestiar
- Domèstic: Higiene i cuina
- Producció d’energia: Centrals hidroelèctriques i refrigeracions de tèrmiques i nuclears
- Fabricació d’aliments
- Indústries
- Oci i Esbarjo
Catalunya Espanya Europa
Agrícola 55 % 79 % 26 %
Industrial 25 % 8 % 53 %
Domèstic 20 % 13 % 21 %
L’AIGUAL’AIGUA
JLS 3/11
1.1.1010. . CONSUMS D’AIGUA EN DIFERENTS ACTIVITATSCONSUMS D’AIGUA EN DIFERENTS ACTIVITATS
PRODUCTES / ACTIVITATS CONSUM
D’AIGUA
1 litre de Llet 7 – 10 litres
1 quilo de blat 1.500 litres
1 quilo de conserva de llegum 6 litres
1 quilo de conserva de peix 20 litres
1 quilo de conserva de fruita 15 litres
1 quilo de Formatge 6 – 10 litres
Consum d’una vaca 100 litres per dia
1 quilo de Paper 500 litres
1 quilo d’acer 400 litres
L’AIGUAL’AIGUA
JLS 3/11
ACTIVITATS CONSUM
D’AIGUA
Hospital 500 litres per persona i llit
Colònies d’estiu 100 litres per persona i dia
Escola Bressol 30 - 45 litres per nen i dia
Institut 25 – 40 litres per alumne i dia
Oficines 40 –60 litres per persona i dia
Hotel 5 * 350 litres per persona i dia
Hotel 3 * 200 litres per persona i dia
Rec zona ajardinada seca 6 litres per dia i m2
Rec zona ajardinada humida 3 litres per dia i m2
Neteja de la ciutat 3 litres per persona i dia
Piscines 30 –60 litres per banyista i dia
L’AIGUAL’AIGUA
JLS 3/11
48,2 %
23 %
11%
5,4%
4,4%
3,6%
1,6%
3%
Procesfabricació
Refrigeració
Neteja
No justificada
Producció decalor
Tractamentd'aigua
Sanitari
Altres
Distribució del consum d’aigua en l’activitat industrial
L’AIGUAL’AIGUA
JLS 3/11
DISTRIBUCIÓ DEL CONSUM D’AIGUA A LA
LLAR
Lavabo ( WC) 25 %Higiene personal 30 %Rentadora 15 %Neteja 20 %Cuinar i beure 4 %Altres 6 %
050100
150200250300
350400
0 1 2 3 4 5 6 7 8 9 10 11 12 13 14 15 16 17 18 19 20 21 22 23 24
Hores
Con
sum
pro
mit
g (l
/día
/per
sona
)
1.1.1111. . CONSUM DOMÉSTIC D’AIGUA CONSUM DOMÉSTIC D’AIGUA
Rentar-se les mans (tancant l’aixeta) 2 – 3 litresRentar-se les mans (sense tancar aixeta) 15 – 20 litres
Rentar-se les dents (tancant l’aixeta) 1 – 2 litresRentar-se les dents (sense tancar l’aixeta) 15 – 20 litres
Distribució per hores del consum d’aigua en una ciutat
L’AIGUAL’AIGUA
JLS 3/11
Rentat de cotxe amb manega 400 litres Rentat de cotxe amb galleda 30 – 50 litres
Omplerta de banyera 150 – 250 litresDutxa ( obertura d’uns 5 minuts) 50 litres
Lavabo (Cisterna WC) 6–10 litres (Cisternes actuals 6 litres i les més antigues 10 litres)
Rentadora 30-50 litresRentaplats 10 -20 litresRentat de plats a ma 20 - 100 litres
L’AIGUAL’AIGUA
JLS 3/11
1.1.1212. . ESTALVI D’AIGUA DOMÈSTICAESTALVI D’AIGUA DOMÈSTICA
Podem diferenciar tres grans grups d’actuacions per a estalviar aigua sense perdre comoditats:
-Variacions en els nostres hàbits-Lleugeres modificacions tècniques-Adequat manteniment de les instal·lacions
Tot plegat poden significar estalvis molt significatius, que poden assolir valors del 40 al 60 %.
Sabeu que pot gastar una aixeta oberta o mal tancada?
- Aixeta de rentamans o aigüera oberta: 12 litres per minut
- Aixeta gotejant una gota per segon: 30 l per dia.
- Aixeta amb pèrdua d’un raig de gruix 1 mm: 150 l/ dia.
- Aixeta amb pèrdua d’un raig de gruix 2mm: 325 l/ dia.
- Aixeta amb pèrdua d’un raig de gruix 6 mm: 3500 l/ dia
L’AIGUAL’AIGUA
JLS 3/11
MESURES GENERALS D’ESTAVIMESURES GENERALS D’ESTAVI
- No cal mai obrir les aixetes al màxim.
- Cal tancar l’aixeta general de pas en absències prolongades.
- Regular la pressió d’entrada al valor mínim necessari
- Instal·lar reductors de cabal, airejadors o difusors
- Fer un adequat manteniment dels equips i instal·lacions.
- Utilitzar aixetes amb detector per infrarojos .
- Aprofitament d’aigües pluvials
- Recuperació d’aigües grises
- Regar per la nit o millor amb sistemes gota a gota
L’AIGUAL’AIGUA
JLS 3/11
MESURES GENERALS MESURES GENERALS D’ESTAVI A LA CUINAD’ESTAVI A LA CUINA
- Sempre que sigui possible rentadora i rentaplats a carrega plena. La mitja carrega gasta menys aigua però no la meitat
- Millor rentaplats que rentar plats a ma
- No descongelar els aliments amb aigua corrents, a part del consum poden perdre qualitat alimentaria i gust
- Perfiladors giratoris
- Reutilitzar l’aigua de bullir aliments pel rec
L’AIGUAL’AIGUA
JLS 3/11
MESURES GENERALS MESURES GENERALS D’ESTAVI AL BANYD’ESTAVI AL BANY
-Tancar aixetes al rentar-se les dents i mans
-Millor dutxa que no bany (gran diferència de consum)
- Dispositius de descarrega de les cisternes de WC: Ampolla, doble polsador, interrupció manual (És suficient amb 6 litres)
- Els airejadors a dutxes estalvis del 50 %
- Aixetes temporitzades (En dutxes uns 30 segons i en rentamans de 10 a 12 segons)
L’AIGUAL’AIGUA
JLS 3/11
1. No hi ha vida sense aigua.
2. L’aigua dolça no és inesgotable. Cal preservar-la.
3. Alterar la seva qualitat, és perjudicar la vida de l’home.
4. La qualitat de l’aigua ha de respondre a les necessitats de salut pública.
5. L’aigua cal retornar-la al seu medi original en les condicions en que l’hem trobat.
6. El manteniment de la vida vegetal, és essencial per a la conservació del recurs aigua.
7. Cal que siguem conscients de la quantitat d’aigua existent.
8. Les autoritats desenvoluparan plans específics pel seu ús.
9. La cura de l’aigua requereix un esforç important i cal recerca científica, formació d’especialistes i informació pública.
10. L’aigua és un patrimoni comú. Tothom ha de controlar el seu ús i evitar la seva contaminació.
11. L’existència de fronteres polítiques no ha d’inhibir la gestió de conques que siguin compartides.
12. L’aigua no té fronteres. Cal la cooperació Internacional.
1.1.1313. . CARTA EUROPEA DE L’AIGUACARTA EUROPEA DE L’AIGUA
L’AIGUAL’AIGUA
JLS 3/11
Els tres darrers punts de la carta europea de l’aigua són molt importants si volem evitar conflictes greus entre persones d’un mateix pais o entre països veïns.
1.14. L’AIGUA: FONT DE CONFLICTES1.14. L’AIGUA: FONT DE CONFLICTES
L’AIGUAL’AIGUA
JLS 3/11
El control de l’aigua del riu Jordà té un paper molt important en el procés de pau entre Israel i els països àrabs que l’envolten.
Els Alts de Golan (de Síria) foren ocupats per Israel en
la Guerra del Sis Dies (1967).
L’AIGUAL’AIGUA
JLS 3/11
