El Populisme Punitiu

EL POPULISME PUNITIU

Anlisi de les reformes i contra-reformes del Sistema Penal a

Espanya

(1995-2005)

OBSERVATORI DEL SISTEMA PENAL I

ELS DRETS HUMANS

UNIVERSITAT DE BARCELONA

(Abril 2005)

EL POPULISME PUNITIU

Anlisi de les reformes i contra-reformes del

Sistema Penal a Espanya

(1995-2005)

EQUIP DINVESTIGACI

Mnica Aranda Ocaa

Gemma Chaves Castillo

Maika Moreno Aldea

Juan David Posada Segura

Carolina Rivas Trullols

Iaki Rivera Beira

El populisme punitiu. Anlisi de les reformes i contra-reformes del Sistema Penal a Espaa (1995-2005)Observatori del Sistema Penal i els Drets Humans de la Universitat de Barcelona

NDEX

PRESENTACI

ABREVIACIONS UTILITZADES

ESTUDI PRELIMINAR: TRANSFORMACIONS SOCIALS, MERCAT DE TREBALL I SISTEMA PENAL. CONTEXT GENERAL

I) Europa i Estats Units dAmrica del Nord: entre dues lnies poltico-criminals

1) La progressiva penetraci de la Criminologia de la Intolerncia i les poltiques de tolerncia zero

2) La cultura i la legislaci demergncia i excepcionalitat penal

a) Naturalesa dels delictes poltics i formes de reacci

b) El tractament penal de la figura del penedit

c) El reformisme penitenciari europeu, lemergncia de la violncia poltica i la reacci dels Estats

d) Emergncia i excepcionalitat en lmbit penitenciari

II) Espanya: exemple europeu de recepci poltico-criminal de la intolerncia penal

ANLISIS DE LES REFORMES I CONTRA-REFORMES DEL SISTEMA PENAL A ESPAA (1995-2005)

I) Llei Orgnica 10/1995, de 23 de novembre. El Codi Penal de la democrcia

1) Orientaci poltico-criminal

a) Necessitat o oportunitat

b) Obertura de criteris

c) Necessitat de consensuar els principis bsics de poltica criminal

d) Regulaci dels aspectes ms innovadors

e) Acord sobre els desacords

2) El nou sistema de penes. Valoraci doctrinal de la reforma

3) Classificaci de les penes

4) La nova pena de pres

5) La durada de les penes de pres i lanomenada acumulaci jurdica de condemnes

6) La problemtica de la redempci de penes i lanomenat dret transitori en el procediment de revisi de sentncies

7) La llibertat condicional

8) La pena darrest de cap de setmana

9) La pena de multa i la responsabilitat personal subsidiria per impagament

10) Les penes privatives daltres drets. Especial consideraci de la pena de treballs en benefici de la comunitat

II) Reial Decret 190/1996. El nou Reglament Penitenciari

1) Motius explcits

2) Motius no explcits

iii


3) Alguns canvis introduts pel Reglament Penitenciari

4) Debat en les Corts Generals (en especial enfront als FIES)

III) Llei 38/2002, de 24 de octubre. Els judicis rpids

1) mbit daplicaci (art. 795 de la Llei dEnjudiciament Criminal)2) Iter procedimental

a) Policia

b) Jutjat de Gurdia

c) Conformitat

d) Judici

e) Sentncia

f) Suspensi i substituci de la pena

3) Punts controvertits daquesta reforma

IV) Llei Orgnica 5/2003, de 27 de maig. LAudincia Nacional i els nous Jutjats Centrals de Vigilncia Penitenciria

1) Modificaci de la Llei Orgnica 6/1985, del Poder Judicial

2) Modificaci de la Llei Orgnica 1/1979, General Penitenciria

3) Modificaci de la Llei 38/1988, Demarcaci i de Planta Judicial

4) Modificaci de la Llei dEnjudiciament Criminal

V) Llei Orgnica 6/2003, de 30 de juny. Regulaci dels estudis universitaris penitenciaris

1) Assumpte de rang legal orgnic o reglamentari?

2) Motius consagrats en la Llei & motius manifestats davant la premsa

3) Modificaci legal

VI) Llei Orgnica 7/2003, de 30 de juny. Reforma penal pel compliment ntegre i efectiu de les penes privatives de llibertat

1) Modificacions introdudes en el Codi Penal per lart. 1 Llei Orgnica 7/2003

a) Perode de seguretat

b) Augment del lmit mxim de compliment de la pena privativa de llibertat i restricci de beneficis penitenciaris

c) Llibertat condicional

2) Modificaci introduda en la Llei Orgnica del Poder Judicial per lart. 2 Llei Orgnica 7/2003. Suspensi de la llibertat condicional

3) Modificacions introdudes en la Llei Orgnica General Penitenciria per lart. 3 Llei Orgnica 7/2003. Tercer grau de tractament

4) Modificacions introdudes en la Llei dEnjudiciament Criminal per lart. 4 Llei Orgnica 7/2003

a) Retroactivitat de la reforma

b) La doctrina penal-penitenciria tampoc ha quedat al marge de les novetats introdudes per aquesta reforma

c) Responsabilitat Civil i Execuci de lAcci Penal

iv


VII) Llei Orgnica 11/2003, de 29 de setembre. Seguretat ciutadana, violncia domestica i integraci social des estrangers

1) Mesures concretes en matria de seguretat ciutadana

2) Mesures concretes en matria de violncia de gnere

3) Mesures concretes en matria dintegraci social dels estrangers

VIII) Llei Orgnica 13/2003, de 24 de octubre. Reforma de la Llei dEnjudiciament Criminal en matria de pres preventiva

1) Els canvis que introdueix

2) Regulaci actual de la pres preventiva

a) Durada de la pres preventiva (art. 504 de la Llei dEnjudiciament Criminal)

b) Forma dacordar la pres preventiva (art. 505 de la Llei dEnjudiciament Criminal)

c) Forma de resoluci (art. 506 de la Llei dEnjudiciament Criminal)

d) Possibilitat de recurs davant la Interlocutria (art. 507 de la Llei dEnjudiciament Criminal)

3) Substituci de la pres preventiva (art. 508 de la Llei dEnjudiciament Criminal)

4) Decret de incomunicaci (art. 509 i segents de la Llei dEnjudiciament Criminal)

5) Noves redaccions

6) Propostes parlamentries de veto

IX) Llei Orgnica 14/2003, de 20 de novembre. Nova regulaci penal para estrangers

X) Llei Orgnica 15/2003, de 25 de novembre. El Codi Penal de la seguretat

1) Exposici de Motius

2) Modificacions a la Part General

3) Modificacions a la Part Especial

XI) Anullaci retroactiva de redempcions de penes per treball a persones condemnades per delictes de terrorisme. Ple de lAudincia Nacional, de 20 de gener de 2005

QUINS HORITZONS PENALS ES DIBUIXEN?

I) A Europa i als Estats Units dAmrica del Nord

II) A Espaa

1) En lordre processal i processal-penitenciari

2) En lordre jurisdiccional-penitenciari

3) En matria estrictament punitiva

4) En lordre universitari-penitenciari

5) Pel que fa al compliment de penes privatives de llibertat

6) Interpretaci i aplicaci judicial de certes disposicions en matria de terrorisme

BIBLIOGRAFIA

ANNEX DE PREMSA

v


PRESENTACI

Des de fa uns quants anys venim assistint a una estratgia de govern que, encara quan no

s completament nova, sha vingut exacerbant i sens presenta com a inevitable per la prctica

totalitat de la classe poltica. Salludeix a la cada vegada ms recurrent utilitzaci del Sistema

Penal per a la regulaci de la conflictivitat social (i, per tant, de la conflictivitat poltica). s tal

la velocitat vertiginosa amb qu se succeeixen tants esdeveniments que, no solament resulten

dimpossible assimilaci, sin que semblant velocitat imprimeix, per si mateixa, un vel de

necessria legitimitat a moltes de les decisions que sadopten. Tots coneixem les apellacions a

majors quotes de seguretat (entesa cada vegada ms de manera estreta, s a dir, en termes de

policialtizaci de lespai, del comportament, dels costums, ja sigui amb el desplegament

dinstitucions pbliques o privades), apellacions que shan convertit en eina de govern, en

promesa electoral, en populisme punitiu. Sens dubte, aix succeeix a escala global i els ltims

anys representen una poca paradigmtica sobre aix. Qu est passant en el terreny punitiu?

Com hem assistit a la transformaci dun Sistema Penal de tarann liberal/garantista a un altre

que presenta, cada vegada ms, trets incapacitadors, neutralitzadors? Com i per qu sha anat

construint un model de dret penal mxim, tamb a Espanya?

Aquest treball proposa reflexionar al voltant dels interrogants esmentats i representa un

esfor collectiu de lequip dinvestigadors/es de lObservatori del Sistema Penal i els Drets

Humans de la Universitat de Barcelona. En efecte, els seus integrants es van dedicar a penetrar

en lanlisi de les conseqncies poltico-criminals de les reformes ms importants (penals,

processals, jurisdiccionals, penitenciries, administratives, etc.) dutes a terme a lEstat espanyol

en lltima dcada, concretament, des de 1995 fins a 2005. No es tracta, llavors, noms dun

tpic treball dexamen normatiu, encara que necessriament semblant enfocament no pot ni ha

de ser absent. Per es tracta dalguna cosa ms.

Es pretn contextualitzar una poca de profunda involuci i regressi (en matria de

llibertats, drets fonamentals i garanties processal-penals) per a, almenys, situar dos elements. El

primer pot ser vist com una hiptesi, com un interrogant per a la reflexi: les reformes operades,

representen mesures i opcions espanyoles, locals, apropiades per a la soluci de problemes

autctons? o, al contrari, constitueixen la versi local de moviments poltico-penals que es

vnen verificant, expandint i exportant des daltres mbits?

vi


El segon element s de diferent calat. Es tracta de delimitar cada una de les conseqncies

de les reformes legals que sanalitzaran ja que, com s obvi, cada una delles desplega, i algunes

ho faran per molt temps, els seus efectes cap al futur.

Si precisem una mica ms, pot assenyalar-se que lobjecte destudi de la present

investigaci pretn examinar les conseqncies que a lmbit de les presons es deriven de les

principals reformes penals, processals, jurisdiccionals i penitenciries que a lEstat espanyol

shan verificat des de 1995 fins a lactualitat. s a dir, es tractar de veure com incideixen les

alludides reformes legals i reglamentries en multitud de matries dndole penitenciria com,

per exemple: les maneres dadopci judicial de la pres preventiva (major o menor elasticitat

de la mateixa), o els nous trets que assumeix el compliment de penes privatives de llibertat

(nous rgims de concessi/denegaci de beneficis penitenciaris, permisos de sortida,

classificacions de penats, llibertat condicional, possibilitats i lmits de realitzaci dactivitats i

daccs a estudis universitaris), o la nova configuraci dels jutges de vigilncia penitenciria, o

laugment de la quantia mxima de la pena privativa de llibertat, entre altres.

Sobre tot aix planeja, a ms, la qesti de dilucidar si tamb lEstat espanyol ha iniciat la

configuraci dun sistema penitenciari dual, aix s, la permanncia dun rgim general i

ordinari de compliment de penes privatives de llibertat al costat de la creaci de rgims

especials i extraordinaris de compliment de les penes, en funci del comportament, actituds i

collaboracions dels presos.

Respecte a la delimitaci temporal de lestudi, ja es va dir que el perode analitzat s el

relatiu a lltima dcada: 1995-2005. Aix es justifica clarament per diversos motius. En primer

lloc, al maig de 1996 va entrar en vigor lanomenat llavors Codi Penal de la Democrcia

(aprovat durant lanterior i ltim Govern del Partit Socialista Obrer Espanyol PSOE durant

1995), el qual no va ser votat pel Partit Popular (PP), que triomfaria en les eleccions celebrades

aquell mateix any. Tamb va entrar en vigor, en idntiques dates, el nou Reglament

Penitenciari. Ambdues normes ja introduen llavors importants novetats, que no es produen des

dels temps de la transici poltica a la democrcia, en el terreny del compliment efectiu de penes

privatives de llibertat. Des daquest punt de vista, llavors, no hi ha dubte que ambdues normes

van dibuixar un nou escenari punitiu des de 1995 fins lactualitat.

Per a ms daix, com s b sabut, al 1996 es va produir el primer triomf electoral del PP

a lEstat espanyol i linici del primer mandat del President del Govern, Jos Mara Aznar, el

qual va ser renovat quatre anys desprs, aquesta vegada amb majoria parlamentria absoluta.

vii


Aquests anys han estat fonamentals per a la desembarcada a Espanya de tota la ideologia

neoconservadora en una infinitat de matries. Aqu sexaminar la que s prpia al Sistema

Penal. I, com es va dir, sexaminaran algunes de les normes ms importants que en lesmentat

mbit van ser aprovades. Per cal no caure en un error (ltimament freqent): conv

immediatament advertir, i no oblidar, que la gran majoria de les lleis penals aprovades en

aquesta ltima dcada van ser consensuades, recolzades i votades, tamb, pel principal partit de

la (llavors) oposici, el PSOE, avui en el Govern. Sobre aquest extrem tornarem repetides

vegades al llarg del treball; per ara, doncs, es tracta noms de posar-lo inicialment de manifest

en aquesta Presentaci.

Per finalitzar aquesta Presentaci, volem agrair a la Regidoria de Dona i Drets Civils de

lAjuntament de Barcelona per tot el suport donat a les activitats de lObservatori, en general, i

a la present investigaci, en particular.

viii


ABREVIACIONS UTILITZADES

Art. Article

Cfr. Comparis

BOCG Butllet Oficial de les Corts Generals

BOE Butllet Oficial de lEstat

CE Constituci Espanyola

CP Codi Penal

DGIP Direcci General dInstitucions Penitenciries

FIES Fitxer dInterns dEspecial Seguiment

JVP Jutjat/Jutjats de Vigilncia Penitenciria

LOGP Llei Orgnica General Penitenciria

LOPJ Llei Orgnica del Poder Judicial

LECr Llei dEnjudiciament Criminal

LO Llei Orgnica

Nm. nmero

Op. cit. Obra ja esmentada

RD Reial Decret

RP Reglament Penitenciari

STC Sentncia del Tribunal Constitucional (plural: SSTC)

ix


ESTUDI PRELIMINAR

TRANSFORMACIONS SOCIALS, MERCAT DE TREBALL I SISTEMA PENAL

CONTEXT GENERAL

Per poder entendre els canvis que shan vingut operant, en els ltims anys, a lmbit de les

poltiques penals (tamb a Espanya), que emulen els que es van verificar amb certa anterioritat

en altres mbits culturals i geogrfics, s necessari posar-los en relaci amb el disseny de

particulars formes dorganitzaci social i econmica. s a dir, es tracta dendinsar-se en la

lectura que posa en relaci la crisi de lEstat benefactor amb la fallida del model fordista de

societat. Aix requereix una explicaci. En efecte, el model fordista es va basar en determinades

caracterstiques: en el treball en srie, a la cadena de muntatge dHenry Ford on es preveia que

el creixement dels salaris estaria en directa relaci amb laugment de la productivitat i, a ms,

es procediria a una distribuci dels recursos econmics comptant-se, tamb, amb un sistema de

Seguretat Social generalitzat. Tot aix redundaria, en definitiva, en lextensi del Benestar a la

majoria de la poblaci. s a dir, la vida segura, el treball fins a la jubilaci, laspiraci per

collocar a la fbrica els fills i ssers estimats, tot aix anava construint una particular tica

del treball i un autntic estil de vida que coadjuvava al naixement duna veritable

conscincia de classe1.

En efecte, leix del sistema fordista de societat va ser lEstat social. En la base daquesta

forma dEstat hi havia la denominada equaci keynesiana: la idea que era possible combinar

un creixement illimitat amb una millor distribuci de la riquesa i una major equitat social.

LEstat social de la postguerra va significar la institucionalitzaci duna forma de mediaci un

vertader pacte entre les necessitats socials i la lgica de la valoritzaci del capital. En aquest

marc de seguretat, partits poltics i sindicats participaven en lintercanvi, en la negociaci de

conflictes. Per, el model fordista de societat va entrar en fallida amb la crisi de lEstat social i

les transformacions econmico-poltiques del context internacional dels anys 70 i 80. Aix ens

situa ja a les portes de lanomenat procs de globalitzaci econmica i en el model social del

post-fordisme.

1 Referent a aix, SILVEIRA GORSKI (1998) indica que en la postguerra europea, els poders econmics i poltics van respondre a la crisi econmica, social i poltica dels anys 30 i 40 amb el model fordista de societat. Aquest es va caracteritzar a grans trets per: lorganitzaci taylorista del treball, el creixement dels salaris en funci de la productivitat, una distribuci pblica de recursos econmics, lestabliment dun sistema generalitzat de Seguretat Social, el desenvolupament del consum de masses i lextensi del benestar a la majoria de la poblaci. Lextensi daquest model de societat, que Galbraith va anomenar societat opulenta, no hagus estat possible sense el sistema dequilibris internacionals sorgit de la II Guerra Mundial i sense la creaci dorganitzacions econmiques internacionals GATT, Bretton Woods, FMI, BM dedicades a afavorir lexpansi del conjunt de les economies capitalistes occidentals.

1


Aix ha provocat importants transformacions en la concepci del temps i de lespai; ja res

no s com abans als mbits laborals, ja no es treballa als mateixos llocs, ni la cadena de

muntatge t la vigncia dantany; el treball en xarxa va substituir a lantiga cadena i, avui,

lacumulaci del capital passa per altres recursos merament financers i dafany especulatiu. Els

treballadors han anat perdent la seva prpia identitat com a collectiu, ara estan cada vegada ms

allats i sense vincles i han passat de ser ciutadans a ser consumidors, si tenen mitjans per a

consumir, clar, ja que sin els tenen quedaran reduts a habitar en els espais de lexclusi social.

Per llavors, desprs de tants recorreguts histrics, interpretatius i enriquidors per a

lestudi de la qesti, dues preguntes emergeixen i sn les que donen contingut a aquest estudi

preliminar: 1) on ens trobem actualment? i, 2) quins horitzons penals es dibuixen en el futur?

Deixem aquest ltim per tractar-lo finalment i concentrem-nos en la primera pregunta,

gens senzilla de respondre, per cert. Sassenyalaran tan sols alguns trets ja que, bviament, cada

pregunta provoca discussions molt complexes. Si, com David Garland ha apuntat, la penalitat

pot entendres com a artefacte cultural que illustra lentorn del tipus de societat en la qual

vivim, llavors aquest paradigma analtic cobra avui ms actualitat que mai. Tal s el sentit de les

pgines que a continuaci es presenten.

Per pensar en la penalitat contempornia, hem abans de pensar en la societat actual que

produeix els delictes i les penes (i aqu salludeix a les societats desenvolupades occidentals,

fonamentalment les postindustrials europees). Paradoxalment, des de fa anys sassenyala que

dues notes (contradictries?) caracteritzen el moment present: en lera de la globalitzaci vivim,

cada vegada ms, en linterior de la societat del risc2. Llavors, la pregunta inicialment formulada

es recondueix ara en aquesta direcci: quin rol pot exercir la penalitat en una era i en una

societat semblant? La qesti s veritablement complexa. Vegem el que pot dir-se, breument,

sobre cada una daquestes qestions.

I) Europa i Estats Units dAmrica del Nord: entre dues lnies poltico-criminals

1) La progressiva penetraci de la Criminologia de la Intolerncia i les poltiques de

tolerncia zero

2 BECK, U. (1986) i (2000b).

2


A partir de James OConnor pot seguir-se liter del que ha estat denominat com a crisi

(fiscal) de lEstat. En efecte, OConnor va definir b la situaci: hem denominat crisi fiscal

de lEstat a la tendncia de la despesa governativa a augmentar ms rpidament que els

ingressos. No s que hi hagi una llei inflexible per la qual la despesa hagi de crixer sempre amb

major rapidesa que els ingressos, per s un fet que les necessitats creixents a qu noms lEstat

pot fer front produeixen majors demandes sobre el pressupost estatal3. Aix s, es va reconixer

que diversos factors, en forma individual o combinada, poden contrarestar la crisi. Per exemple:

es poden desatendre les necessitats de les persones que depenen dels serveis pblics4; pot

ocrrer que les grans companyies que desitgen prstecs i subvencions governamentals no els

obtinguin5; el Govern pot arribar a congelar els salaris i els sous en un intent per palliar la crisi

fiscal; o, tamb, es pot obligar els ciutadans a pagar imposts ms elevats. Com es veu, el

Welfare State comena a trencar-se i, la fallida, s de carcter econmico-pressupostria. Quines

conseqncies portaria aix per al sistema penal nord-americ?

La crisi fiscal de lEstat descrita, va provocar la necessitat que es replantegs el

complex penal que shavia desenvolupat sota lempara del model welfare. En efecte, lideal

rehabilitador, noms podia funcionar si possea el suport de nombroses agncies de justcia

(oficines de classificaci, comissions de parole, psiclegs, psiquiatres, educadors, criminlegs,

treballadors socials en les community sanctions, etc.) tot el qual, a ms, shavia de sumar als

voluminosos costos del sistema penitenciari. Com es veu, lexpansi econmica arribava a la

seva fi, venien temps de retalls pressupostaris i leconomia nord-americana ja no podia

continuar destinant tants recursos per al maneig de certs problemes socials. Havien de comenar

a reduir-se les agncies i els operadors de lamplssim sistema penal de tall rehabilitador.

Daltra banda, en un marc semblant, el descrdit de la sentncia indeterminada de

tradici centenria als EE.UU. havia assolit ja els seus nivells ms alts. LInforme Doing

Justice de 1976, va assenyalar sobre aix que on la sentncia s indeterminada, els mals es

componen per lagonia de la incertesa. Els interns estan tancats per anys, amb el suspens

insuportable del ms important de les seves vides el temps del seu alliberament. En forma no

sorprenent, molts presoners contemplen la sentncia indeterminada, potser, com el pitjor tret de

lexistncia a pres. Comenava la desconfiana en les prediccions mdiques, psiquitriques o

psicolgiques o la teraputica en general, doncs res no funciona (nothing works). I, com

indica Zysman (2005), les crtiques van comenar a provenir des de dos fronts diversos: un de

3 OCONNOR, J., 1981: 26.4 Com va ocrrer a Nova York amb la reducci de lassistncia social durant la recessi de 1970-71.5 Com va succeir en el Congrs amb la proposta de subvencionar el desenvolupament de lavi supersnic civil.

3


carcter conservador i un altre de caire liberal-radical. El primer va lligar laugment de lndex

delictiu de lltima dcada amb el fracs preventiu de la reforma individual, la seva

benevolncia injustificada i lelevat arbitri judicial per aconseguir-ho, assenyalant que sha

oblidat a les vctimes i sha posat massa laccent en els infractors6. El segon front de crtiques,

va revelar el deplorable efecte que les presons provoquen en els interns, va subratllar el seu

carcter selectiu-racista, va criticar la ideologia del tractament com a encobridora de

manipulaci, discriminaci, violncia, vulneraci de drets fonamentals i que abans que res ha

servit com a pur instrument de control de les autoritats penitenciries per mantenir una poblaci

reclusa dcil, disciplinada i laboriosa. En suma: es va assenyalar que lhoritz rehabilitador no

ha complert amb les funcions declarades de rehabilitar, sin amb les materials de servir

dinstrument de govern disciplinari de la instituci carcerria7.

En lordre penitenciari, tot aix va contribuir a posar en qesti els fonaments mateixos

de la intervenci rehabilitadora com a encobridora duna realitat molt diferent, mentre es va

qestionar durament la presumpta cientificitat dels diagnstics i pronstics sobre futurs

comportaments8. Els sangonosos esdeveniments dAttica de 9 de setembre de 1971, en els quals

moririen ms persones durant la presa policial de la pres que en tota la histria carcerria nord-

6 Exemples daix sn el discurs en 1975 del futur president Ronald Reagan quan prometia acabar amb aquesta situaci i, un any ms tard, del president Gerald Ford en la mateixa direcci. Per prevenir disfuncions tan serioses, shavia de posar lmit a la discreci judicial i, en conseqncia, shavia de tornar a la noci de pena determinada. Aix es recuperaria la noci preventiva general de la pena (la deterrence o dissuasi) i saconseguiria que els infractors potencials entenguessin que crime not pays (ZYSMAN, D., 2005).7 En efecte, des daquestes posicions es comena a plantejar una gran desconfiana en els poders punitius de lEstat. Es posar especialment de relleu la situaci de vulnerabilitat dels presos. Un exemple daix s el treball de K. MENNINGER (1968), on sospita que tots els delictes comesos pels delinqents empresonats no igualen amb carcter total tots els delictes comesos contra ells (Cfr. VON HIRSCH, A., 1976). Comenava la mirada sobre la suspensi de la construcci de noves presons (moratries edilcies) i algunes veus radicals compararen la pres amb lesclavatge i comencen a proposar la seva abolici. Aquella idea del crim de castigar pass a redefinir-se com el crim del tractament i comen a proposar-se la idea que ms val la pena fer justcia (doing justice) que fer el b (doing good).

Sha dassenyalar, per entendre en la seva plenitud aquesta poca de profunds canvis, que a tot aix li va acompanyar en els anys 60 i 70 els moviments pels drets civils. Encara existia la segregaci racial, el racisme institucional i la consideraci legal dels negres com ciutadans de segona categoria. Emergien lders com Martin Luther King i altres, que van prendre la bandera de la igualtat dels drets amb importantssimes campanyes de desobedincia civil, boicots econmics i molt diverses lluites jurdiques per tal dassolir aquella igualtat. I molts dells van sofrir personalment persecucions, processos, empresonaments, acomiadaments laborals, en fi, varen patir tot laparell repressiu de lEstat que havien desafiat obertament per aconseguir lequiparaci dels seus drets. Potser, sense pretendre-ho explcitament, van acabar per illuminar les disparitats del sistema de justcia, van qestionar la legitimitat mateixa de lEstat per castigar i van revelar els efectes del racisme, sexisme i desigualtat socials. Efectivament, van crear una forta contracultura davant un sistema establert que va contribuir a fer-lo trontollar o que sesquerds (Cfr. ZYSMAN, Op. cit.).8 Autors com D. CLEMMER (1958) i E. GOFFMAN (1970) feia ja temps que havien comenat a revelar cruament els efectes de la privaci de llibertat i, en especial, de les terpies a qu eren sotmesos els internats. Van encunyar aix sobretot el primer el concepte de presonitzaci que va desmuntar definitivament la presumpta pretensi de cientificitat del tractament penitenciari.

4


americana, al costat de la seva difusi televisiva, van contribuir tamb a la demolici de ledifici

de la rehabilitaci.

La desaparici de la sentncia indeterminada i del mite de la rehabilitaci en els EE.UU.

en la dcada de 1970, va donar pas a diversos models de sentencing que, llevat dalguns intents

del justice model9, anaven a estar dominats per racionalitats de tall econmic/tecnocrtic. Les

nocions de costos-beneficis, clcul, anlisi estadstica, unides a lintent per ancorar les

escales penals de manera fixa i determinada, expliquen laparici dun tipus de sentencing nord-

americ que acabar, majoritriament, emprant dos instruments de la nova cultura penal: les

mandatory penalties10 (de les que, desprs, es coneixeria la versi de les lleis dels three strikes

and youre out11) i les guidelines sentences12. El retorn a Beccaria a travs de la teoritzaci

dun subjecte que racionalment decideix el seu comportament (rational choice), prepara el

terreny per a la racionalitat modernitzada illustrada/postmodernista (de Giorgi 2004: 30 i ss.).

Com sobserva, la penalitat nord-americana canviava radicalment degut a la crisi econmica i

als nous temps de lanomenada globalitzaci i sanunciaren altres aires punitius. A qu

salludeix amb aix? Vegem.

Duna banda, sens ve presentant una globalitzaci que, la major part de les vegades, no

s cap altra cosa que una (nord)americanitzaci del planeta en llaures a la construcci dun

mercat nic i global. Si aix s aix, haurem de parar una atenci molt especial al que des

daquella rbita cultural i geogrfica es proposi ja que, abans o desprs, aquella producci

comenar a irrompre als nostres contexts i a difondres de manera aparentment natural a les

nostres societats. Si, dins de semblant mundialitzaci del model (nord)americ atenem en

concret les poltiques penals, policials, de seguretat, carcerries, etc., el problema es torna

especialment complex. Fa temps ja que EE.UU. va consagrar lEstat Penal i va liquidar tota

9 El qual, malgrat les seves idees sobre mereixement punitiu, determinaci penal i crtica a larbitri judicial, va advocar per una important reducci temporal dels perodes dempresonament (Cfr. VON HIRSCH, A., 1976).10 Tipus de legislaci obligatria per als Jutges de sentncia per la qual sestableix que un condemnat haur de passar un mnim dalguns anys privat de llibertat. Tamb han estat conegudes amb la denominaci de mandatory minimums.11 Amb aquestes lleis es pretn empresonar per tota la vida els qui hagin incorregut en certa reincidncia delictiva. El recompte dels tres strikes (en alguns Estats pot ser fins i tot suficient amb un segon strike) s diversa i es poden incloure delictes greus i violents, com en algun cas infraccions no violentes com robatoris en habitatges deshabitats. En tot cas, el seu ideal punitiu s clar a travs dels seus dos models: en condemna a perpetutat sense possibilitat alguna dobtenir parole; o empresonaments de 25, 30 40 anys, desprs dels quals es pot sortir (si ss viu) amb parole.12 Es tracta de guies penals de determinaci aritmtica de la penalitat a imposar en el cas concret. A travs dunes operacions que de manera vertical i horitzontal es verifiquen sobre una taula que indica a les seves caselles els mesos de pres a imposar, el Jutge va pujant o baixant de manera obligatria per les caselles fins que enquadri el cas segons dues variables: lhistorial delictiu de linfractor i la gravetat del delicte. El resultat li indicar la pena a imposar.

5


forma dassistencialisme. Christie cridava seriosament latenci sobre aix el 199313; Young ho

denunciava el 199614 i Wacquant ho va descriure anys ms tard15 amb una esgarrifosa precisi.

En efecte, fa alguna cosa ms de dues dcades, EE.UU. va presentar el disseny del que

sen diria la poltica de la tolerncia zero. La confluncia de determinats esdeveniments va

propiciar linici dun tipus dorientaci policial que va emprar la coneguda estratgia de les

broken windows (finestres trencades), per la qual es va establir que fins a les infraccions

mnimes o fins i tot meres sospites, han de ser drsticament perseguides i detingudes per a

evitar que el delicte vagi a ms (Cfr. Wilson i Kelling 1982). Quan el 1993 va assumir

lAlcaldia de Nova York, Rudolph Giuliani va enarborar la bandera de la Zero Tollerance,

entesa com la intolerncia davant lembriaguesa, grafittis, petits furts, prostituci, vandalisme,

mendicitat, etc. Comenava la guerra contra la pobresa, que pretenia protegir a les classes ms

acomodades i temoroses de la inseguretat ciutadana regnant (i prviament feta explotar als

mitjans de comunicaci). El creixement del sistema penal, que havia comenat a la dcada

anterior, va experimentar un notable ascens. Cossos de Policies (ordinaris, especials i delit),

organitzaci de guany a les Comissaries, augment de les estructures judicials (i del Ministeri

Fiscal), plans de construcci penitenciria i privatitzaci carcerria (Cfr. De Giorgi 2005).

El retall de lEstat social, la gradual liquidaci de la cultura del welfare, la consagraci de

poltiques criminals altament repressives, la gradual construcci de la Criminologia de la

Intolerncia16, la preparaci de tot aix en les think tanks nord-americanes17, constitueixen

alguns exemples de la penalitat fabricada i exportada per i des daquells mbits. La gesti de la

nova pobresa ja no s, doncs, assistencial.

El management ara adquireix trets policials, penals i carceraris; el sistema penal, cada

vegada ms allunyat de les seves bases fundacionals, ha de gestionar dosis cada vegada ms

altes de conflictivitat social. La superaci de la xifra de dos milions i mig de reclusos (amb

autntiques colnies penals en aquest nou millenni18) i al voltant dentre quatre i cinc milions

ms de persones sota mesures penals de diversa ndole als EE.UU. s tan emblemtica que no

necessita majors comentaris. Com indiquen Burton Rose, Pens i Wright (i ja havia assenyalat

Christie anys abans), la indstria carcerria nord-americana ha edificat un dels majors gulags

13 Quan va publicar la seva obra titulada Crime control as industry. Towards gulag western style.14 YOUNG, J. (1996).15 WACQUANT, L. (2000).16 YOUNG, J. Op. cit.17 Per a la seva posterior exportaci a Europa a travs de Gran Bretanya, WACQUANT, L. Op. cit.18 WACQUANT, L. (2001).

6


del present que, per la via de reproduir la misria que diu gestionar, assegura la seva prpia

supervivncia19.

Sens dubte, i com ha estat anticipat ja, el control a qu salludeix, ja no solament

representa una activitat estatal, com va advertir Christie. Com hem vist a propsit de lltima

visi sobre el cstig, Garland ja parla de la conformaci duna autntica cultura del control20.

Per, a ms daix, lautntic negoci econmic que la indstria del control ha generat, ha

multiplicat laparici dempreses privades dedicades a aquesta lucrativa activitat. En EE.UU.,

per citar tan sols un dels incomptables exemples darrers, una empresa de Tampa (Florida) ha

estrenat fa poc temps (i ha installat ja) un sofisticat sistema de vdeo-vigilncia a tota la ciutat

per al combat de la delinqncia. Com ha pogut explicar un dels tcnics de lempresa fabricant

(Visionics Corporation, de Nova Jersey21), es tracta dun sistema de cmeres de reconeixement

de trets facials que envien contnuament imatges a les comissaries, on les seves computadores

les contrasten amb les que tenen emmagatzemades al banc de dades de delinqents (sistema

FaceIt)22. De poc sembla que estiguin servint les protestes dorganitzacions defensores dels

drets civils, en especial de la Uni Americana de Llibertats Civils (ACLU), les quals es queixen

de la vulneraci del dret a la intimitat i privacitat i de la gradual implantaci dun Estat

policial23.

Per acabar, noms assenyalar que tot aix conformava ja el panorama punitiu dels

EE.UU. anterior a l11 de setembre de 2001. Els embasaments per a la gesti punitiva dels

conflictes socials, estaven slidament collocats amb bastant danterioritat a l11-S. Caldr

seguir particularment atents a tot all que ha comenat a succeir a partir duna data que,

possiblement, ja ha marcat un punt dinflexi, un abans i un desprs en la histria. En aquest

Informe, shi procedir ms endavant, quan sexaminin algunes de les principals mesures

adoptades en aquests ltims anys per alguns pasos en concret24.19 Afirmacions que poden trobar-se tant a la seva obra collectiva The celling of America. An inside look at the U.S. prison Industry (de 1998), com en els butlletins Prison. Legal News que diversos dells editen des de linterior dalgunes presons nord-americanes.20 GARLAND, D. (2001).21 La qual comercialitza aquestes mquines per xifres que oscillen entre els 30.000 i els 50.000 dlars, depenent de lamplitud de la cobertura.22 Aquesta tecnologia permet, diuen els seus fabricants, captar primer la imatge duna persona caminant pel carrer; desprs la processa, analitzant vuitanta punts del rostre entre els ulls, el nas i els pmuls; finalment, la compara amb les cares de trenta mil fugitius en la base de dades central. El detectiu encarregat de la gesti daquest Big Brother, per calmar les protestes que aix est suscitant, explica que les imatges es rebutgen automticament si als deu segons dentrar al banc de dades no troben similituds: noms si la semblana supera el 85% salta lalarma a la caserna de la policia que immediatament envia agents al lloc.23 EL PAS, 17 de juliol de 2001.24 Per a una anlisi detallada de les poltiques enquadrades quan sha vingut a denominar com zero tolerncia veure lobra de DE GIORGI, A. (2004), recentment traduda per Marta Moncls i Iaki

7


2) La cultura i la legislaci demergncia i excepcionalitat penal

Daltra banda, si creuem lOce i acudim a Europa Occidental, la societat del risc de la

qual parla Beck dibuixa un panorama que ell mateix defineix com el dun futur dinseguretat

permanent. Aquest model troba les seves expressions en alguns exemples: els perills nuclears,

ambientals, laborals (precarietat, flexibilitzaci laboral i de la figura de lacomiadament25, etc.),

els de tipus sanitari-alimentari (contaminaci, infeccions, adulteraci dels aliments, transgnics,

problema de les malalties del bestiar bov i porc, etc.); els derivats de lalta accidentalitat (la

mort o les greus lesions als vehicles i transports en general, lelevada taxa daccidents laborals);

els que provenen dels desajusts psquics i emocionals; els propis de les patologies del consum

(anorxia, bulmia, etc.).

Doncs b, desprs de l11 de setembre de 2001, lEstat, la societat del risc i de la

inseguretat permanent, sens dubte sha multiplicat. Ja res no s, precisament, segur. Des dels

atacs a Nova York i Washington, les alarmes i els pnics socials, al costat del seu tractament

meditic, shan disparat. A la llista dels riscos de Beck, shan de sumar ara molts altres

elements dinseguretat. La situaci dautntica histria securitria que viuen els EE.UU. (noms

cal pensar en el que all suposa el perill de rebre cartes, de contaminacions dntrax, de guerres

i atacs bacteriolgics, etc.), ha traslladat la societat del risc al cor del mn que presumia de les

seves societats segures. EE.UU. viu sota alarmes constants que ja estan assenyalades amb colors

que els ciutadans poden contemplar cada dia des que desperten, com abans sassabentaven de la

temperatura i la humitat; avui sels adverteix del color/grau damenaa que viu la naci. El

trastocament s decisiu.

Per tornem ara a Europa. Ja abans de tots aquests ltims esdeveniments, la caiguda de les

grans narracions, la progressiva difuminaci del treball com a element fundant dalguns Estats

europeus de la segona postguerra Mundial i altres elements del present, configuraven un

panorama preocupant. Una situaci semblant va comenar aix a abonar el terreny per a les

respostes poltiques a la por, al risc, a la inseguretat: la por de laltre estranger est provocant

una conflictivitat social a Europa que s resposta per les agncies estatals amb poltiques

Rivera i publicada a Espanya per Virus Editorial. All podr comprovar-se la seva gestaci en els Estats Units dAmrica del Nord, els seus principals discursos legitimadors, els seus resultats pretesos i els costos (socials, humans) de les mateixes.25 Es pot citar, per exemple, lltima reforma laboral a Espanya. En lloc datendre a les condicions de contractaci en el mercat de treball, el Poder Executiu regula ara, per Decret (davant del propiciat fracs de la negociaci entre Patronal i Sindicats), les condicions per a lacomiadament, figura aquesta que sembla ser cabdal en lorientaci de la poltica en matria sociolaboral.

8


dimmigraci restrictives i amb legislacions que semblen reservar-se el dret dadmissi de

certs estrangers als Estats europeus. El quadre de les migracions a lEuropa del nou millenni

dibuixa paradigmticament un tipus de subjectivitat que cada vegada ms fa drecera amb les

instncies ms dures del control estatal. Per a Europa, a ms, des de fa dcades, tot aix es

creua amb un altre problema.

s sabut que, desprs de la II Guerra Mundial, Europa va inaugurar el moviment de

lanomenat constitucionalisme social. Emblemtiques en tal sentit van ser les Constitucions

alemanya i italiana. Poc temps desprs, la majoria dels pasos europeus emprenien els seus

processos de reformes penitenciries sota aquell firmament constitucional indicat. La

resocialitzaci la prevenci especial positiva serigia en finalitat suprema de les noves

penes privatives de llibertat. Mes, contemporniament a aix, els fenmens de la violncia

poltica i el terrorisme tamb irrompien a Europa i, per tallar-lo, els Estats van recrrer a unes

legislacions, i a unes prctiques, antiterroristes que van ser desprs conegudes amb el nom de la

cultura de lemergncia i/o excepcionalitat penal. Vegem una mica en qu va consistir

semblant cultura jurdica.

Reprenent la clebre formulaci binria de Beccaria, deixem per un moment la qesti

relativa a les penes (que es veur ms endavant) i analitzem all relatiu als delictes, en aquest

cas, poltics.

a) Naturalesa dels delictes poltics i formes de reacci

Com indica Olarieta, el primer problema amb el qual senfronta tot estudis daquestes

qestions rau en el concepte mateix de delicte poltic (1996)26. Aquests problemes deriven,

com a mnim, de les segents raons. En primer lloc, perqu des de la irrupci de lanomenat

constitucionalisme social (desprs del final de la segona postguerra mundial, i iniciat amb la

Constituci italiana de 1948), sha prets sempre la seva desaparici. s a dir, en un rgim

democrtic no hi pot haver delictes poltics perqu la dissidncia est legalitzada. Aix

sexpressen nombrosos autors, mitjans de comunicaci, representants governamentals, etc., la

qual cosa pretn installar una imatge que tenyiria de falla qualsevol esment de lexistncia de

delictes (i presos) poltics. Tanmateix, semblant pretensi es contradir per si mateixa. En

efecte, com tindrem ocasi de veure ms endavant, aquells que neguen lexistncia de delictes (i

26 Es tracta, per cert, dun tema ms que centenari de la reflexi jurdico-penal. En efecte, per a la caracteritzaci del delicte poltic pot acudir-se a les teories de JIMNEZ DE ASA respecte al carcter objectiu o subjectiu del delicte poltic.

9


presos) poltics, hauran dacceptar, almenys, que existeixen lleis (substantives i processals),

cossos de seguretat, magistratures i rgims penitenciaris, tots ells especials, excepcionals o,

en tot cas, no ordinaris ni normals. Reprendrem aquesta qesti ms endavant.

Passem ara a un altre dels aspectes problemtics del concepte mateix de delicte poltic.

Alludim a la controvrsia originada en el fet que, per a aquells que el cometen, no hi pot haver

delicte: noms acceptaran, normalment, lexistncia duna confrontaci poltica. En canvi, per

als qui el persegueixen, noms hi hauria delicte (com), sense implicacions poltiques de cap

ndole.

Amb totes aquestes dificultats que impedeixen una conceptualitzaci homognia o

consensuada, diversos autors intenten una definici de delicte poltic assenyalant que el

mateix tradueix aquelles infraccions a les lleis penals comeses amb una intencionalitat poltica27.

Altres autors arriben a reconixer que es tracta en efecte dinfraccions que es cometen en el

context duna lluita o conflicte poltic i sorgeixen de labsncia dhomogenetat social28.

Mes, malgrat aquests intents, immediatament sorgeix un altre inconvenient que dificulta

el seu tractament. Alludim a la seva naturalesa collectiva o de grup que, sens dubte, constitueix

una de les seves caracterstiques ressenyables. I aquesta naturalesa causa nous problemes de

conceptualitzaci, ja que xoca de manera frontal amb un Dret penal ancorat en la tradici i en

els principis de culpabilitat i responsabilitat individual29. Shi uneix, molt estretament, la

circumstncia representada per la progressiva tendncia a la criminalitzaci de noves figures,

diferents en tot cas a lautor material i directe de les infraccions: collaboradors, cmplices,

encobridors, inductors, difusors de comunicats de certs grups (ja sigui de mitjans de

comunicaci, dimpremta o dempreses editorials)30, etc.

Ara b, tot el que sha dit es vincula molt estretament amb un dels temes ms espinosos

de la qesti de lemergncia penal, que ser tractat, a causa de la seva importncia, en un

epgraf a part.

b) El tractament penal de la figura del penedit

27 LPEZ GARRIDO, D. (1987) i SERRANO-PIEDECASAS, J. R. (1988).28 OLARIETA, J. M. (1996).29 SERRANO-PIEDECASAS, J. R. Op. cit.30 Cfr. sobre aix, el tancament del diari Egin que, a Euskadi (Pas Basc), ha tingut lloc no fa massa temps, en aplicaci de normes antiterroristes i per un Tribunal (lAudincia Nacional) al qual se li han donat especials facultats per a la lluita antiterrorista.

10


Com assenyala Olarieta, potser sigui aquest un dels punts que, amb ms fora, evidencia

la presncia del poltic per sobre del jurdic. A tal punt s aix, que poden constatar-se clars

exemples de legislacions europees que han anat encara que amb tcniques legislatives

diverses legalitzant el tractament especial, benvol i premial, a la figura dels

delators/penedits/collaboradors amb la justcia, etc.31.

I, en veritat, crec que pot afirmar-se sense temor a equivocar-se o a exagerar, que ha estat

la normativa sobre penedits la que amb ms fora acabaria per canviar profundament el

carcter de la legislaci penal i dels seus principis inspiradors. En efecte, va ser aquesta la

tendncia legislativa que va trastocar els embasaments dun Dret penal dacte, del fet, als dun

Dret penal dautor. Per qu sestableix un judici semblant? Vegem certs punts,

imprescindibles per anar embastant el procs que intentem descriure.

En primer lloc, ha dassenyalar-se que el penediment del subjecte a premiar, no s ni

gaire menys el penediment espontani que sempre hi ha hagut en les legislacions penals

ordinries. Molt al contrari, es tracta dun penediment calculat. I, semblant clcul es

verifica sobre la base de mesurar els beneficis processals, penolgics o penitenciaris que el

penedit pensi que pot obtenir. s a dir, es tracta dassolir el canvi de bndol de linfractor a

canvi duna remuneraci judicial o negociada judicialment.

Aix mateix, i cada vegada ms el retorciment del dret es torna ms evident, es tracta

llavors dinstrumentalitzar linculpat per a, posteriorment, poder utilitzar la seva confessi

com a prova privilegiada contra els seus excompanys delatats.

Tamb ha de dir-se, en ntima relaci amb lanterior, que el penedit noms dacord al

grau de penediment/delaci/traci al qual arribi, deixa de ser un acusat per passar a la

categoria de testimoni. Sens dubte, no es tracta dun testimoni imparcial sin profundament

interessat.

A partir daqu, s evident que ja no ser possible saber quan est dient la veritat i quan

est comenant a exagerar, mentir o simplement inventar per poder obtenir els beneficis. I aix

perqu els seus beneficis passen a ser inversament proporcionals als perjudicis de les persones

31 En efecte, hi ha prou amb recordar les legislacions (ordinries unes, excepcionals daltres), de Gran Bretanya, Repblica Federal dAlemanya, Frana, Itlia o Espanya. En totes elles, i aproximadament en les ltimes tres dcades, shan introdut reformes que van possibilitar el tractament especial per a quins collaboressin amb la justcia delatant excompanys de certes organitzacions que van practicar la violncia poltica.

11


delatades; la regla s simple: com ms perjudici aconsegueixi sobre els seus excompanys, ms

benefici personal assolir. Sarriba aix a una de les conseqncies ms excellents de tot aquest

sistema: acabar per complir menys condemna, no qui delinqueixi menys, sin qui delati ms.

No fa falta argumentar massa, desprs de les notes comentades, per concloure afirmant

que un sistema penal substantiu i processal inspirat en els principis que han estat descrits,

constitueix una veritable arma de lluita poltica que ha acabat per subvertir els principis dun

Dret penal nascut en la tradici liberal/illustrada.

Un exemple concret i actual de tot el que sest esmentant, el constitueix lart. 579.3 del

nou CP espanyol, quan disposa que (.) els Jutges i Tribunals, raonant-ho en sentncia,

podran imposar la pena inferior en un o dos graus a lassenyalada per la llei per al delicte que es

tracti, quan el subjecte hagi abandonat voluntriament les seves activitats delictives i es presenti

a les autoritats confessant els fets qu hagi participat i a ms collabori activament amb aquestes

per a impedir la producci del delicte o coadjuvi eficament a lobtenci de proves decisives per

a la identificaci o captura daltres responsables o per impedir lactuaci o el desenvolupament

de bandes armades, organitzacions o grups terroristes a qu hagi pertangut o amb els quals hagi

collaborat.

Ara b, dibuixades rpidament algunes notes que caracteritzen la legislaci demergncia,

podem analitzar llavors com es va verificar la irrupci duna cultura semblant a Europa i quines

conseqncies va produir.

c) El reformisme penitenciari europeu, lemergncia de la violncia poltica i la reacci

dels Estats

Com s sabut, desprs del final de la segona postguerra mundial va comenar a

desenvolupar-se el moviment conegut com constitucionalisme social. En tal sentit, la

Constituci italiana de 1948 va ser paradigmtica, ja que va suposar un model que seria seguit

per altres Estats europeus. Evidentment, un constitucionalisme semblant que va asseure les

bases de lanomenat garantisme penal i dun Dret internacional dels drets humans no es

comprn sense la consideraci de lHolocaust i de la barbrie europea dels anys 30 i 40. No pot

entendres laspiraci o model garantista, sense la consideraci de lunivers concentraccionari

i de lHolocaust. Com va assenyalar Adorno (parafrasejant Kant), Auschwitz va edificar un nou

imperatiu categric i, noms a travs daquesta imperativitat, la histria europea va recuperar les

bases duna Modernitat que havia abandonat en la seva alienaci autoritria.

12


El garantisme, com a traducci penal del constitucionalisme social de la segona

postguerra mundial, va traduir jurdicament un crit que va travessar la humanitat el 1945: el

dun mai ms. Recobrada la pau, recuperades les bases de la Modernitat illustrada, el

model garantista es va convertir en laspiraci dels Estats socials i democrtics de dret, que

van iniciar aix les seves operacions reformistes sota el firmament dun dret internacional dels

drets humans. Aquest canvi de paradigma va suposar que les garanties penals (i les processals)

adquirissin la doble fa que permet contemplar-les com a drets dels ciutadans, dun costat, i/o

com a lmit al poder punitiu de lEstat, daltra banda. El firmament dels drets humans serigia,

aix, com a substrat de la intervenci punitiva.

Dins de lindicat context del constitucionalisme social i del garantisme penal, va ser a la

dcada dels anys 70, quan la gran majoria dels pasos de la llavors Europa Occidental, van

verificar els seus processos de reforma penitenciria, els quals es van desenvolupar sobre certs

principis: plasmaci de lanomenada prevenci especial positiva (com a doctrina de

justificaci de la pena privativa de llibertat, basada en laspiraci correccionalista de

resocialitzar els autors de delictes); prohibici de la pena capital i dels treballs forats; principi

de legalitat en el compliment de les penes (la denominada garantia executiva); control

jurisdiccional de lexecuci penal/penitenciria (mitjanant la creaci dels Jutges de Vigilncia

Penitenciria i dExecuci Penal); i possibilitat de permetre als reclusos gaudir dels anomenats

beneficis penitenciaris si reunien certs requisits fonamentalment de bon comportament. En

sntesi, com ho ha assenyalat Bergalli (1986), es recollia aix tota la ideologia correccionalista32

que elevava la resocialitzaci al pilar fonamental de les opcions reformistes que sestan

descrivint genricament33.

Com ha assenyalat Pavarini, saniria construint, daquesta manera, un veritable sistema

de pena flexible en fase executiva on la pena noms s judicialment determinada en el seu lmit

mxim. Es va anar deixant gradualment a les mans dels Equips de Tractament i Observaci de

les presons la possibilitat de graduar, de modular la intensitat del sofriment legal. En efecte,

aquests Equips Tcnics, a travs de lactivitat administrativa de concedir o denegar tota una

srie de premis, podien mesurar ja un presumpte llindar de resocialitzaci en el condemnat

que li fes ser mereixedor (o no) de sortides anticipades, permisos, etc. Una veritable tecnologia

punitiva, un autntic laberint punitiu-premial havia estat edificat per assolir el govern

32 Amb tal expressi salludeix al moviment iniciat a finals del passat segle a travs de lEscola Positiva italiana (amb Lombroso, Ferri, Garfalo, etc.), o de lEscola de Marburgo alemanya (amb Franz von Liszt) i del correccionalisme espanyol (amb Pedro Dorado Montero).33 Itlia va sancionar la seva Llei Penitenciria el 1975, Alemanya el 1976, Espanya el 1979.

13


disciplinari de la instituci carcerria. Res no servia millor a aquestes finalitats que uns sistemes

penitenciaris orientats en clau preventiu especial positiva (Cfr. Pavarini 1997, Rivera Beiras

1997).

Mes, malgrat tot aix, aviat els embasaments mateixos daquestes operacions reformistes

es veurien subvertits per nous esdeveniments. En efecte, gaireb contemporniament a lpoca

que sest descrivint, va irrompre en diversos pasos europeus el fenomen de la violncia

poltica (s cert que en alguns pasos, fins i tot, semblant irrupci ja shavia verificat

anteriorment). Irlanda, la Repblica Federal dAlemanya, Frana, Itlia o Espanya, per citar els

ms emblemtics en aquest sentit, van conixer el problema del terrorisme i, immediatament, hi

reaccionarien. En el convenciment que per combatrel eren insuficients els instruments ordinaris

dels quals disposaven els Estats, es va decidir fer servir noves eines que es van considerar

extraordinries. Sanava inaugurant aix la denominada legislaci, o ms precisament, la

cultura de lemergncia34). I aix es verificaria, rpidament en diferents fronts:

En lmbit legislatiu substantiu: a travs de laparici de les anomenades lleis

antiterroristes, que van augmentar les penes per aquests delictes, van preveure

tancaments editorials i de diaris, etc.

En la legislaci processal: que permet la incomunicaci dels detinguts a qui sels

apliqus aquesta nova normativa durant nombrosos dies a les dependncies policials,

o la restricci de garanties processals (recursos contra denegacions de proves, etc.), o

legalitzant lalludida figura dels penedits.

En les competncies i prctiques policials: que doten de majors marges de maniobra

als Cossos i Forces de Seguretat dels Estats o creant cossos delit per enfortir el

fetitxe de leficcia policial.

En la creaci de Jurisdiccions i Tribunals especials: per a lenjudiciament dels delictes

terroristes fora de les rees geogrfiques on eren comesos (i vulnerant-se aix el

constitucional principi del jutge natural).

Naturalment, tamb aquesta irrupci de lemergncia va produir les seves especials

conseqncies en lmbit penitenciari, per aquesta qesti ser especialment abordada en el

34 Sobre aix, indica BERGALLI (1988) que lemergncia va definir a Europa la penetraci duna autntica cultura especfica produda com a resultat del desenvolupament duna conflictivitat social indita i duna gran tensi entre els extrems del sistema capitalista de producci. Agrega aquest autor que, la difusi duna cultura semblant, va anar soscavant els principis garantistes sobre els quals es va assentar lEstat de Dret i va definir, amb gran cruesa, una de les darreres crisis de lEstat Social.

14


prxim epgraf. Interessa ara assenyalar, rpidament, que tot el nou entramat normatiu

demergncia sorgia a Europa fa unes tres dcades amb una doble presentaci i justificaci:

dun costat, safirmava que naixia per combatre un fenomen especial (el terrorisme); daltra

banda, sassenyalava que estaria vigent noms el temps estrictament necessari per a aquell

combat. Doncs b, avui pot afirmar-se que, prcticament desaparegut ja el fenomen per al

combat del qual es va edificar la legislaci demergncia, aquesta no ha estat desmantellada i

ha acabat per envair moltes altres esferes de la vida i de la legislaci penal ordinries. Laurola

o el fetitxe de leficcia (policial, judicial, penitenciria) es va anar convertint en un nou discurs

legitimador, ara, de lexpansi de lemergncia cap a nous mbits. La presumpta eficcia de la

prevenci general, alimentava tamb la direcci assenyalada. Com indica sobre aix Olarieta, ha

perms mantenir normes i prctiques dexcepci sense necessitat dhaver dacudir,

formalment, a la declaraci de lEstat dexcepci (ibdem).

Per acabar aquest epgraf, diguem que, malgrat les dificultats de tota definici,

lemergncia ha estat conceptualitzada com un conjunt de mesures que es van caracteritzar

per: a) fonamentar-se en la urgncia i lexcepci; b) crear tensi social i activar el sentit

autoritari de la sensibilitat social; c) la posada en prctica de mesures restrictives i fins i tot

repressives, que trenquen drets i garanties fonamentals; i, d) alterar sense suprimir principis

bsics de lordre constitucional35.

Elemental resulta assenyalar, davant tot aix, que quant ms es recorre al sistema penal i

a lexcepcionalitat penal ms es ressent, ms afectat resulta el sistema democrtic i el principi

digualtat davant de la llei, en anar sancionant-se gradualment un sistema punitiu doble.

d) Emergncia i excepcionalitat en lmbit penitenciari

La irrupci de la legislaci i de la cultura de lemergncia, com es va anticipar, va

produir naturalment les seves particulars conseqncies en lmbit penitenciari. Conv ara,

llavors, tractar especficament aquesta qesti. Sn molts i diversos els aspectes de lunivers

carcerari que van ser gradualment trastocats per la irrupci de lemergncia. Podem citar

alguns dells:

En ledilcia i arquitectura penitenciria: la dcada dels anys 70 va inaugurar

ledificaci de les anomenades presons de mxima seguretat. Aquestes unitats

dissenyades amb els ms moderns recursos tecnolgics i telemtics, van aixecar 35 SILVEIRA GORSKI, H. C. (1998).

15


nombrosos pavellons dallament cellular que demostren com es renunciava a lideal

resocialitzador des dels mateixos plans de construcci arquitectnica de la pres

(Baratta 1986; i, especial, Controinformazione 1979). La posterior tendncia a la

construcci de macro-presons per allotjar reclusos, diguem, comuns evidencia la

ja alludida difusi de lemergncia cap a altres mbits diversos del combat

antiterrorista per al qual havia nascut.

En larticulaci despecfics rgims penitenciaris: gradualment tamb es va anar

verificant una generalitzada tendncia a restringir el gaudi dels anomenats beneficis

penitenciaris (redempcions de penes per treball, permisos de sortida, llibertats

condicionals, entre daltres), primer, a reclusos condemnats per delictes de terrorisme,

desprs, a altres per qestions relatives a la delinqncia organitzada, ms tard, per

trfic de drogues, per delictes contra la llibertat sexual, etc. Aix mateix, es va

procurar donar continutat, ara en fase dexecuci penal, a la possible collaboraci

dels penedits que podran tornar al rgim general normal i no excepcional de

compliment depenent que se sostreguin o no a la disciplina del seu grup i collaborin o

no amb la justcia (Cfr. actual art. 78 del CP espanyol).

En la poltica de trasllats de presos: en la mateixa direcci que sest descrivint, es va

inaugurar lanomenada poltica de dispersi carcerria. La mateixa suposa el

constant trasllat a les presons ms allunyades de lentorn sociofamiliar del penat, per

vncer la seva resistncia, sostreurel duna presumpta coacci daltres reclusos i

altres justificacions. No sha de dir que aix, no noms suposa la criminalitzaci dels

familiars dels presos dispersats (els quals han de recrrer de vegades enormes

distncies per veure el recls), sin que soposa tamb a qualsevol ideal

resocialitzador. En el cas dEspanya, per exemple, malgrat les importants resistncies

oposades contra aquesta poltica per nombrosos collectius socials i institucions

pbliques, continua plenament vigent en lactualitat36.

En la configuraci de sofisticats sistemes dallament carcerari: s sabut mpliament

que lallament carcerari busca la gradual destrucci psquica (i, en ocasions, fsica)

de determinats condemnats. Aquesta ha estat una arma de permanent utilitzaci contra

destacats lders de grups que van exercir la violncia poltica a la Repblica Federal

36 En efecte, aquesta poltica penitenciria ha estat repetidament resistida des de sectors afins a la defensa dels drets dels presos dispersats (Gestoras Pro Amnistia 1993), i fins i tot per les prpies institucions representatives de la sobirania del Pas Basc (vegis les Resolucions del Parlament Basc sobre reunificaci dels presos dispersats). Vegis, respecte dels trasllats de presos/as i, en particular, del relatiu a lanomenada poltica de dispersi, lestudi realitzat per ARANDA OCAA, M. (1999).

16


dAlemanya, Irlanda, Itlia o Espanya37. Ara b, ms enll de ls de semblant

instrument contra representants de la dissidncia poltica armada, en els darrers anys

shan anat creant determinats fitxers que consisteixen en bases de dades

informtiques on sn inclosos els presos ms resistents a les estratgies abans

esmentades. En el cas espanyol, per exemple, des de fa ms duna dcada, es va crear

(a travs de simples Ordres-Circulars ministerials, s a dir, no a travs de normes

jurdiques emanades del Congrs), lanomenat Fitxer dInterns dEspecial Seguiment

(FIES). Hi van ser inclosos els reclusos ms rebels, a qui sels endureixen les seves

condicions de vida: allament de 23 hores diries (amb una hora de pati), intervenci

permanent de les seves comunicacions escrites, impossibilitat de posseir en linterior

de les celles dallament els seus estris personals, escorcolls personals i requises de la

cella cada tres hores, etc. Sn nombrosos els testimonis dels presos FIES que van

acreditant la impunitat amb la qual es verifiquen els maltractaments i tortures en

aquestes condicions de vida segregada. Daltra banda, comencen a ser ja nombrosos

els casos de sucidis (intentats i consumats) que es produeixen en aquestes

condicions38. Aquest s un altre exemple daquella expansi de lemergncia, ja

comentada.

Podrien citar-se ms exemples sobre la introducci de lemergncia en lmbit

penitenciari europeu. Per, entenem, la relaci que sha presentat s prou eloqent per

evidenciar la tendncia que aqu sanalitza: primer, la irrupci de lemergncia,

posteriorment, la seva installaci i expansi.

Per acabar aquestes notes es podria reflexionar, a tall de sntesi, entorn de tres qestions

centrals. En primer lloc, pot cridar-se latenci sobre una dada paradoxal: malgrat tanta

excepcionalitat penal i penitenciria per combatre la violncia poltica (policies especials, jutges

dexcepci, lleis antiterroristes i procediments especials, presons de mxima seguretat, etc.),

malgrat tot aix, no saccepta lexistncia de presos poltics, diferents dels comuns, s a dir,

37 Respecte a les formes dextermini carcerari dimportants lders de grups que a Europa van practicar la violncia poltica, poden consultar-se, entre molts altres materials, els treballs del Comitato di Lotta Contro la Repressione i de Controinformazione, per al cas dItlia, o els de les Gestoras Pro Amnistia per al cas dEspanya.38 Per conixer, de primera m, els relats dels vexacions sofertes en lexecuci de penes privatives de llibertat a Espanya sota el rgim FIES, vegis el Monogrfic editat per la Coordinadora de Solidaridad con las Personas Presas (Panptico 1996). All podran trobar-se els testimonis dels presos afectats que descriuen el rgim FIES, les tortures sofertes, les pssimes condicions dhabitabilitat de les celles dallament on actualment viuen, la censura i intervenci sistemtica de la correspondncia, etc. Insistint en aix, es pot assenyalar que fa escassos dies sacaba de publicar a Espanya lltim Informe de lAsociacin Pro Derechos Humanos, el qual insisteix en les pssimes condicions de vida que comporta lesmentat rgim de compliment

17


dels qui delinqueixen sense intencionalitat poltica. Recordar el que sen va dir a linici

daquesta anlisi sobre la cultura de lemergncia i excepcionalitat penal: en un sistema

democrtic no hi ha delictes (ni presos) poltics ja que la dissidncia est legalitzada. Primera

qesti, doncs, que donaria per a una reflexi que tendeix a posar en dubte aquestes afirmacions

que, per repetides, shan naturalitzat tant i haurien llavors de ser revisades.

En segon lloc, i ara noms ho esmento ja que ja va ser analitzat anteriorment, la irrupci

i difusi de lemergncia ha aconseguit subvertir els principis bsics dun sistema penal de

caire liberal i ha acabat per premiar actituds de delaci i collaboraci interessada, encara que

aix suposi desvirtuar els principis garantistes sobre els quals es va edificar el propi sistema

penal.

Finalment, i en lespecfic mbit penitenciari, es pot assenyalar tamb que ha estat

precisament lemergncia la que va subvertir tamb els principis humanistes i resocialitzadors

de la reforma europea dels anys 70. En efecte, com sha pogut veure, en aquells anys el sistema

penitenciari va ser reformat en clau de prevenci especial positiva: la resocialitzaci dels

condemnats era la meta a arribar. Tanmateix, vint o gaireb trenta anys desprs, lemergncia

va tornar del revs la cara del sistema carcerari orientant-lo en clau de prevenci especial

negativa, buscant no ja la resocialitzaci del condemnat, sin la seva drstica neutralitzaci,

incapacitaci, inocuitzaci i gradual destrucci. En sntesi, lemergncia va trastocar aquella

reforma penitenciria democrtica tot retornant a la pres en aquest convuls final del

millenni la seva autntica cara aterridora i amenaadora que aquella reforma havia prets

maquillar39.

Tres qestions que han estat plantejades per iniciar una reflexi. Si lemergncia va

sorgir per combatre els focus subversius de la societat, per la mateixa s la que va acabar per

subvertir els fonaments mateixos del sistema penal democrtic, llavors, no s temps ja de

pensar que els conflictes socials necessiten un abordatge, una imaginaci, diferent de la que pot

oferir un sistema penal tan profundament deslegitimat?

39 Sha de tenir en compte que, en el present treball, sha oms deliberadament tota referncia a altres instruments emprats per diversos governs dEstats europeus en el combat contra les inicials expressions de violncia poltica. En efecte, no es va analitzar aqu el fenomen de les anomenades guerres brutes, o el terrorisme dEstat, fenmens que, impulsats en no poques ocasions des de les cpules de Ministeris de lInterior, van emprar fons econmics reservats per a la contractaci i manteniment de mercenaris que, a sou de les autoritats, van cometre segrests, tortures i assassinats contra activistes de grups clandestins. No es va abordar aquesta qesti, en el present treball, ja que lobjecte del mateix s un altre: analitzar el fenomen legal de lanomenada legislaci i cultura de lemergncia.

18


I encara es podria agregar que aquesta penalitat segregativa ha provocat, per citar noms

alguns esdeveniments, no pocs escndols pel carcter (cada vegada ms) corporal que ha anat

assumint a mesura que la difusi de la SIDA es va propagar en linterior de les presons

europees. Salludeix amb aix a les revelacions dalgunes dades sobre la situaci penitenciria

dEspanya, Itlia o Frana.

En el primer cas (Espanya), ja a lany 2000, es coneixia que en lltima dcada entre

1990 i 1999 havien mort a les presons de Catalunya (nica Comunitat Autnoma

que a Espanya t transferides les competncies dexecuci de la legislaci

penitenciria), ms de mil presos, s a dir, un cada tres dies i mig (El Pas, 25-6-

2000).

En el segon exemple, Itlia estudiava a mitjans del mateix any la possibilitat de

produir una mplia excarceraci davant del collapse de les seves presons, que

presenten un dficit de milers de places (Il Manifesto, 28-6-2000).

En el tercer cas, Frana va haver de crear una Comissi Parlamentria permanent

sobre la Situaci de les Presons Franceses, composta per trenta diputats que van

visitar 187 presons. Aix es va haver de fer desprs de les revelacions del metge de la

pres de La Sant, absolutament esborronadors sobre la situaci sanitria en el seu

interior (Le Monde, 26-6-2000).

Els infectats sn milers, els morts es van acumulant i incrementen les estadstiques; les

operacions reformistes dels anys 70 es revelen en tot el seu fracs i la pres reapareix amb tota

la cruesa que aquelles operacions haurien prets maquillar.

Com sha vist, existeix un complex i preocupant encreuament de dues orientacions

poltico-criminals, que, encara que procedeixen dmbits culturals diferents (i que van respondre

en els seus orgens a situacions diverses), han acabat, almenys a Europa, per trobar-se: que pot

llanar la presncia, primer, de la cultura de lemergncia i/o excepcionalitat penal i, ms

endavant, la irrupci de la poltica penal de tolerncia zero? Pot resistir Europa (amb la seva

tradici liberal) un desafiament tan perills com lassenyalat? Quin paper pot esperar-se de la

penalitat, del sistema penal en el seu conjunt, en un marc semblant? Aix suposa pensar en

escenaris de futur i, en conseqncia, el seu tractament correspon al segent epgraf.

19


II) Espanya: exemple europeu de recepci poltico-criminal de la intolerncia penal

Sintenta analitzar en aquest epgraf, i ms enll de les referncies puntuals que a Espanya

ja shan vingut realitzant a les pgines anteriors, si aquelles mesures citades i altres que saniran

esmentant ara vinculades a les poltiques criminal i social de lEstat espanyol sn

autnticament espanyoles o, al contrari, tradueixen la recepci de les dues orientacions que

shan analitzat: les prpies de la Criminologia de la Intolerncia anglo-nord-americana i de la

cultura de lemergncia i excepcionalitat continental europea.

Al juliol de 2001, Manuel REVUELTA (2001) publicava en Le Monde diplomatique un

extens article titulat Espanya: deriva vers uan dretitzaci imparable. Hi indicava, a propsit

dels ltims anys de govern a Espanya que, al contrari del que podria pensar-se, el Cap del

Govern (posseeix) un slid projecte de conquesta del poder, basat en un nacional liberalisme

que sha anat assentant des de finals dels anys vuitanta entorn dun equip de joves ambiciosos

integrants de la Fundacin para el Anlisis y los Estudios Sociales (FAES), la ms important de

les sis fundacions del PP, junt amb la de Cnovas del Castillo, organitzada entorn de Fraga

Iribarne en els ltims anys del franquisme (Op. cit.: 8.).

Agregava aquest autor ms endavant, per a les finalitats especfiques daquest treball, que

els homes de FAES han copiat als think tanks britnics i nord-americans, imprescindibles en el

triomf de Margaret Thatcher el 1979 i de Ronald Reagan el 1980, amb una ideologia

progressivament modernitzada, que pot explicar les excellents relacions dAznar amb Tony

Blair (ibdem). Afegia Revuelta, aix mateix, que aquesta barreja dideologies liberals, cristiana

i dHayek, sha erigit en el pilar dun pensament liberal, desregulador i privatitzador. Aix s,

tot aix fa justcia i sexplica per lexistncia (prvia) dun alt grau de postraci moral que la

societat espanyola ha vingut arrossegant des dels anys vuitanta amb la cultura del tot val, del

pelotazo, dels molts casos de corrupci, dels GAL i de lenfonsament dels valors de

lesquerra, mentre sha anat accentuant un clima dinseguretat social i limpacte terrorista

dETA (ibdem).

Tot aix, afegia larticulista citat, ha generat una obsessi securitria que la societat ha

anat gradualment interioritzant en detriment de garanties i de llibertats: les estadstiques

oficials semblen confirmar alguns trets daquesta deriva securitria assumida per una ciutadania

en la qual es barregen desinformaci i disgregaci social, a ms a ms duna exigua illustraci:

20


la majoria pensa que el pas va b, el 81% dels espanyols, segons enquestes oficials, creu que el

problema ms greu dEspanya s el terrorisme, el 49% que som racistes (ibdem)40.

Sens dubte tot aix ve abonat per lestratgia dun terrorisme que sembla adherir-se a la

idea de com pitjor, millor. Indica sobre aix Revuelta, que s obvi que lobjectiu estratgic

final daconseguir una independncia basca continua sent una possibilitat remota i potser

inviable, encara suposant que el govern espanyol permets la celebraci dun ultifact aplicant

el dret dautodeterminaci. Tot aix, tractat amb el reduccionisme meditic que des de Madrid

sutilitza, ignorant i silenciant la complexitat duna esquerra basca contrria a la violncia

refora la tosquedat poltica de lactual ofensiva terrorista i provoca identificacions fcils

dorientacions contestatries sospitoses de connivncies amb els qui practiquen la violncia

poltica.

Les denncies sobre criminalitzaci de moviments socials (particularment a Euskadi i

Catalunya, assenyalant moviments radicals, independentistes, ultif, anarquistes, etc., com a

conseqncia de la desarticulaci de comandos dETA, en una mostra ms de la cacera de

bruixes iniciada) o els posicionaments dels espanyolistes davant les provncies tradores (per

apaivagar els reclams de les nacionalitats histriques i els incompliments dels Estatuts

dAutonomia), conformen un quadre que es perfila, en paraules de Revuelta com el duna

dretitzaci ultifac.

En tal sentit, aquest analista concloa amb lassenyalament del que ell denominava com

negres presagis. s interessant assenyalar-los, primer, per veure, desprs, quins shan

complert als tres anys dassenyalades aquelles reflexions. De manera molt esquemtica, se

sintetitzen aqu els segents:

El control dels mitjans de comunicaci que no siguin especialment dcils amb el

govern41.

40 Afegeix REVUELTA que el Govern ha pogut comprovar leficcia danys de missatge i massatge panglosians i amnsics. Els mitjans de comunicaci han repetit incansables la majoria de la gent sembla estar convenuda que sha viscut una transici exemplar de la dictadura franquista a la democrcia, encara que, com ha assenyalat Vicen Navarro (catedrtic de Cincies Poltiques de la Universitat Pompeu Fabra, Barcelona) no ha estat modlica, sin que shavia realitzat en condicions molt favorables a les dretes, les quals havien hegemonitzat aquell procs. Molts dels que avui salegren pel processament del general Pinochet a Xile porten anys celebrant que aqu no shagin perseguit judicialment els crims del franquisme (ibdem).41 A Espanya la llibertat dexpressi s reconeguda per la Constituci. Conv tanmateix recordar les discussions sobre la televisi pblica i les televisions privades en els anys vuitanta, els resultats concrets dels quals van ser passar de lanterior monopoli a un sistema oligoplic, controlat per lAdministraci i al domini de tres poderosos grups meditics privats. Tot aix en un context en el qual tendeix a confondres

21


Els intents per fiscalitzar cada vegada ms els aparells de lAdministraci de

Justcia42.

Locupaci per la dreta del camp poltic i social espanyol, que s, cada vegada ms,

multifactic.

La sacralitzaci meditica de la monarquia i lentorn dinstic a lalternana partidria

(reconstruint, modernitzant, el model de la primera restauraci borbnica).

Limpuls, cada vegada major, que sha anat donant a lensenyament privat en

detriment del pblic.

La pattica histria dels Sindicats (dependents econmicament i, a ms de

burocratitzats, remollits per aquesta dependncia governamental) que forma part

duna esgotadora llista de concessions, expressi tamb del deteriorament i

descomposici de la prpia classe obrera (ibdem).

La definitiva construcci del problema de la immigraci que, per la seva

ressonncia, sha convertit en una bomba amb lespoleta defecte retardat.

Assenyalava larticulista que larribada dimmigrants no comunitaris ofereix un

panorama cada vegada ms ombrvol. Amb un dels ndexs dimmigraci ms baixos

de la Uni Europea, Espanya sha convertit en notcia internacional. Fa un any es van

produir els motins xenfobs, la cacera del moro, a El Ejido (Almeria), sense que res

hagi canviat all, excepte a pitjor. Ms de 600 denncies presentades als Jutjats han

estat rebutjades a falta de proves malgrat lexistncia fins i tot de molt material filmat

sobre els disturbis racistes. Mentre, el PP, amb un alcalde que no amaga la seva

xenofbia, va augmentar els vots en les ltimes eleccions... Acaba de ser aprovada

una nova Llei dEstrangeria empobrida com lurani, un any desprs de lanterior, de

la brutalitat del qual i duresa era conscient el seu propi promotor, lExministre

dInterior Jaime Mayor Oreja, que va arribar a afirmar, el mateix dia de la seva

entrada en vigor, que no cauria en la trampa de fer-la complir (ibdem)43.

llibertat de premsa i llibertat dempresa, mentre sassisteix a una sorda lluita pel control poltic de la informaci entre els sectors econmics prxims a cada un dels dos bans del sistema bipartidista imperant (ibdem).42 Podria parlar-se, amb formulaci publicitria, dun procs que ha evolucionat des duna polititzaci de la justcia a una judicialitzaci de la poltica. En relaci amb el tema basc, una srie de processos oberts, des del tancament del diari Egin al tancament de la Revista Ardi Beltza, detenci de la direcci completa dHerri Batasuna, o del grup legal Xaki, empresonament del periodista Pepe Rei, amb acusacions genriques, inadequades als principis bsics i a la individualitzaci prpia del Dret Penal, estan mostrant una utilitzaci poltica del que s judicial duna ms que dubtosa constitucionalitat (ibdem).43 Ja shan presentat nombroses impugnacions de la possible inconstitucionalitat daquesta Llei, que suprimeix drets civils i socials reconeguts en les normes constitucionals i internacionals (com els dassociaci i reuni). Aix mateix, des dorganismes com Collegis dAdvocats (de Barcelona, per

22


Conclou el treball aqu analitzat amb ladvertiment que tot lesmentat, a ms, sembla estar

orientat cap a la conquesta de lespai europeu. En efecte, lassalt espanyol a la Internacional

Democristiana sembla haver-se concretat en la reuni de Berln del Partit Popular Europeu l11

de gener de 200144. Aix ha suposat un xit significatiu per al llavors Cap del Govern espanyol,

qui va assumir el setembre daquell any la seva presidncia, aliat amb Silvio Berlusconi, i va

anunciar un nou eix, italoespanyol que aparqui la inspiraci cristiana en nom duna genrica

posici conservadora que reculli tot el que no sigui socialista.

En fi, la comprensi i el

El Populisme Punitiu

Documents

Transcript of El Populisme Punitiu