El perfil ètic del mestreEl domini del codi deontològic del docent i l’ètica del mestre avui

Míriam Voz Osés

miriamvo1@blanquerna.url.edu

Marc teòric – Objectius de la recerca – Mètode – Resultats – Discussió i conclusions

Ètica general i professional

Codis deontològics Ètica del mestre

Estudis previs

Altarejo, 1998; Escudero, 2011; Esteve, 2016; Fernández i Hortal, 1994; Hirsch, 2009; Hortal, 2002; Rojas, 2011.

CDL CAT, 2011; Consell Escolar de CAT, 1992; Jover i

Ruiz, 2013; Tiana, 2011.

Bona, 2016; Escudero, 2011; Esteve, 2016; Hortal (n.d);

Meirieu, 2011; Rojas, 2011; van Manen, 2004.

Boon, 2011; Hirsch, 2010; Jover i Ruiz, 2013; Sanz i Hirsch,

2016; Torres i Lajo, 2011.

1. Conèixer el grau de domini que tenen els mestres d’educació primària actuals

sobre el codi deontològic de la professió docent.

2. Analitzar els factors comuns en l’ètica intrínseca dels mestres que

actualment imparteixen a educació primària.

Marc teòric – Objectius de la recerca – Mètode – Resultats – Discussió i conclusions

1195 mestres d’EP catalans

Marc teòric – Objectius de la recerca – Mètode – Resultats – Discussió i conclusions

Qüestionari Disseny Distribució RecollidaAnàlisi de

dades

Marc teòric – Objectius de la recerca – Mètode – Resultats – Discussió i conclusions

Anàlisi de casos Definició

dels casosRecollida

Anàlisi de

dades

Anàlisis

individuals

16 mestres d’EP de 3 escoles.

Marc teòric – Objectius de la recerca – Mètode – Resultats – Discussió i conclusions

Focus-grup Focus-grupAnàlisi de

casosRecollida

Anàlisi de

dades

16 mestres d’EP de 3 escoles.

1. Conèixer el grau de domini que tenen els mestres d’educació primària actuals

sobre el codi deontològic de la professió docent.

83%

7%

10%

Necessitat de tenir un codi deontològic del docent

sí

no

dubte

30,63%

69,37%

Coneixement de les propostes de codis deontològics del docent

Coneix algunaproposta

No coneix capproposta

Marc teòric – Objectius de la recerca – Mètode – Resultats – Discussió i conclusions

Elements que contemplen els codis deontològics segons els enquestats (%).

Molt Bastant Poc Gens Ho desconec

Alumnat 79,4 13,0 1,6 0,5 5,5

Formació inicial 51,7 34,8 6,4 1,0 6,0

Societat 41,8 45,2 6,4 0,8 5,9

Coneixements 25,9 51,2 14,7 2,0 6,2

Companys 48,3 39,2 5,5 1,2 5,8

Famílies 66,5 25,0 2,7 0,6 5,2

Prestigi 54,2 30,2 8,4 0,9 6,3

Institució 54,6 35,1 3,8 0,7 5,8

Resultats 14,8 45,2 28,7 4,9 6,4

Altres 13,7 14,8 19,6 3,6 48,3

Marc teòric – Objectius de la recerca – Mètode – Resultats – Discussió i conclusions

2. Analitzar els factors comuns en l’ètica intrínseca dels mestres que actualment

imparteixen a educació primària.

17%

18%

2%

60%

3%

Àmbits en els quals els mestres tenen més DIFICULTAT

Alumnat

Professió

Coneixement

Societat

Altres

Marc teòric – Objectius de la recerca – Mètode – Resultats – Discussió i conclusions

Famílies, Institució escolar, Administració

• Interacció del mestre amb altres adults.

• Qüestió d’autoritat: genera tensions.

2. Analitzar els factors comuns en l’ètica intrínseca dels mestres que actualment

imparteixen a educació primària.

53%

20%

24%

2% 1%

Àmbits en els quals els mestres tenen més FACILITAT

Alumnat

Professió

Coneixement

Societat

Altres

Marc teòric – Objectius de la recerca – Mètode – Resultats – Discussió i conclusions

Alumnat i coneixement

• Dues tendències d’actuació: positiva i negativa.

• Llibertat d’opinió i expressió (mestre).

• Són desconeguts majoritàriament (Jover i Ruiz,2013; Consell Escolar de Catalunya,

1992; CDLFLC de Catalunya, 2011), però es valora positivament la seva existència

(Jover i Ruiz, 2013).

• Aporten a la professió docent: prestigi, unificació de criteris... (Tiana, 2011),

però no sempre es troben a faltar (Jover i Ruiz, 2013).

Marc teòric – Objectius de la recerca – Mètode – Resultats – Discussió i conclusions

Codis deontològics

• Els dilemes generen tensions (Escudero, 2011; Rojas, 2011), especialment quan

s’ha d’interactuar amb altres adults o l’autoritat.

• Es respecta la centralitat de l’infant i es té cura de la relació amb aquest

(Esteve, 2016; Hortal, n.d.; Meirieu, 2001; van Manen, 2004).

Marc teòric – Objectius de la recerca – Mètode – Resultats – Discussió i conclusions

Ètica del mestre

• Qüestionaris no validats.

• Manca índex KAPPA i anàlisi amb SPSS.

• Abundància d’informació: generalització de resultats.

Marc teòric – Objectius de la recerca – Mètode – Resultats – Discussió i conclusions

Limitacions

Prospectiva

• Anàlisi exhaustiu de les dades obtingudes: conclusions precises.

• L’ètica en la formació inicial del mestre: millora en el pla d’estudis universitari.

• Recerca en la necessitat de tenir un codi deontològic oficial del docent: com hauria de

ser? Qui hauria de treballar-hi?

• Elaboració d’un material de discussió i debat per als claustres de les escoles.

Referències

Altarejo, F.; Ibáñez-Martín, J.A.; Jordán, J.A.; Jover, G. (1998) Ética docente. Barcelona: Ariel Educación.

Bona, C. (2016) La nueva educación: los retos y desafíos de un maestro de hoy. (13ªed.) Barcelona: Plaza Janés.

Boon, H.J. (July 2011). Raising the Bar: Ethics Education for Quality Teachers. Australian Journal of Teacher Education, 36, 7.

Recuperat de: http://ro.ecu.edu.au/ajte/vol36/iss7/6/

Colegios Profesionales de Castilla-La Mancha. (29 de febrero de 2000). Código deontológico docente de Castilla-La Mancha.

Recuperado de: http://www.ub.edu/obipd/codigo-deontologico-de-castilla-docente-de-castilla-la-mancha/

Consejo General de Colegios Oficiales de Doctores y Licenciados (noviembre 2008). Código deontológico de los profesionales de la educación de

Alcalá de Henares. Recuperado de: http://www.ehtalcala.com/archivos/direccion/Informe.05.CodigoDeontologico.ProfesionalesEducacion..pdf

Consejo General de Colegios Oficiales de Doctores y Licenciados en Filosofía y Letras y en Ciencias del Estado. (6 de noviembre de 2010).

Código Deontológico de la Profesión Docente. Recuperado de: http://www.consejogeneralcdl.es/codigo-deontologico-de-la-profesion-docente/

Consell Escolar de Catalunya. Funcions. (15 d’octubre de 2015) Recuperat de: http://consellescolarcat.gencat.cat/ca/consell/funcions/

Consell Escolar de Catalunya. (14 d’octubre de 1992). Criteris per a una deontologia del docent. Recuperat de:

http://ioc.xtec.cat/materials/FP/Materials/1752_EDI/EDI_1752_M02/web/html/WebContent/u2/media/deontologia_del_docent.pdf

Consell Escolar de Catalunya (desembre de 1992). Deontologia del docent: Criteris del Consell Escolar de Catalunya i aportacions diverses.

Recuperat de: http://consellescolarcat.gencat.cat/web/.content/consell_escolar/actuacions/publicacions_cec_en_pdf/static_files/dossier5-

deontologia_docent.pdf

CRITIC SHARE. Compartiendo incidentes críticos en educación. Recuperado de: http://www.critic-share.com/

Escudero, J.M. (16, marzo 2011). Dilemas éticos de la profesión docente. CEE Participación educativa: Tribuna abierta. Universidad de Murcia

(pp. 93-102).

Esteve, M. (2016). El perfil ètic del mestre. Barcelona: FPCEE Blanquerna. Material inèdit: apunts de l’assignatura de perfil ètic de 4t curs del grau

d’educació primària.

Federació de Moviments de Renovació Pedagògica de Catalunya (28 de maig de 2011). Compromís ètic del professorat. Recuperat de:

http://www.ub.edu/obipd/docs/compromisoprofessorat.pdf

Fernández, J.L.; Hortal, A. (1994). Ética de las profesiones. Madrid: Universidad Pontificia de Comillas.

Hirsch, A. (2009). Principios y reglas de la ética profesional para el proyecto interuniversitario sobre ética profesional en México. Universidad Nacional

Autónoma de México. Recuperado de: http://www.eticaprofesional-

anahirsch.com.mx/Disco2/Publicaciones_PDF/19.%202009,%20A.%20Hirsch,%20Principios%20y%20reglas%20E%CC%80tica%20profesional%20-.pdf

Hirsch, A. (2010). Formación en ética profesional y los profesores de posgrado de la Universidad Nacional Autónoma de México. Revista Electrónica de

Investigación (núm. Especial). Recuperado de: http://redie.uabc.mx/NumEsp2/contenido-hirsch3.html

Hortal, A. (2002). Ética general de las profesiones. Bilbao: Desclée.

Hortal, A. (n.d.) Ética profesional de profesores y maestros. Universidad Pontificia de Comillas. Recuperado de: http://caedofu.tripod.com/doc/hortal.pdf

Jover, G.; Ruiz, M. (julio 2013) El código deontológico de la profesión docente: evolución y posibilidades. EDETANIA, núm.43, pp.113-131.

Junta General del Col·legi Oficial de Doctors i Llicenciats en Filosofia i Lletres i en Ciències de Catalunya. (28 de setembre de 2011). Codi deontològic

de la professió docent. Recuperat de: http://www.cdl.cat/codi-deontologic-de-la-professio-docent

Meirieu, Ph. (2001). La opción de educar. Barcelona: Octaedro.

Rojas, C.E. (2011) Ética profesional docente: un compromiso pedagógico humanístico. Revista humanidades. Universidad de Costa Rica, vol.1, pp.1-

22.

Sanz, R.; Hirsch, A. (ene./mar. 2016). Ética profesional en el profesorado de educación secundaria de la Comunidad Valenciana. Perfiles educativos,

vol.28, núm.151. México. Recuperado de: http://www.scielo.org.mx/scielo.php?script=sci_arttext&pid=S0185-26982016000100139

Torres, M.; Lajo, R. (2011) Relaciones entre ética profesional y desempeño laboral en profesores de un distrito del cono norte de Lima. Revista IIPSI,

vol.14(1), pp.79-93.

Unión Profesional (julio 2009). Deontología profesional: Los códigos deontológicos. Recuperado de:

http://www.unionprofesional.com/estudios/DeontologiaProfesional_Codigos.pdf

Van Manen, M. (1998) El tacto en la enseñanza: El significado de la sensibilidad pedagógica. Barcelona: Paidós educador.

Van Manen, M. (2004) El tono de la enseñanza: El lenguaje de la pedagogía. Barcelona: Paidós educador.