El Peix Irisat

EL PEIX IRISAT

Direcci General d'Administraci Educativa

Servei d'Ensenyament del Catal

2

INTRODUCCI

Apropar els infants al mn dels contes, histries o rondalles, s sens dubte introduir-los en un viatge imaginari farcit dexperincies i sensacions. Aquest conte s una adaptaci de la histria de Marcus Pfister El peix irisat, pot anar dirigit a un ampli auditori, des dels tres anys fins als 80 anys. Aquesta s una histria senzilla per duna profunditat aclaparadora, s molt adient per treballar valors. Escoltar un narrador o narradora que explica un conte en la nostra llengua, amb la musicalitat de les paraules, el gest i tamb el cor, produeix un gran plaer i constitueix alhora un dels primers contactes amb la llengua escrita, ple de connotacions ldiques i gratificants que desperten, en ocasions, el desig daprendre a llegir. De totes maneres, tenint en compte que en els centres escolars de les nostres Illes cada vegada sn ms els infants procedents daltres comunitats i pasos, amb els quals, cal treballar des del primer moment la nostra llengua, sofereix el present material didctic i un exemple de proposta, pensat per facilitar la comprensi i possibilitar simultniament un context per a lexpressi oral. Els ms petits escoltaran i observaran, per el ms important s que rpidament, podran parlar en catal, tant en intervencions repetitives adreades als personatges de la histria com en converses ms espontnies on el/la mestre/a utilitzar les estratgies adients, i sobretot respectuoses, per oferir un model constructiu de la nova llengua. Si sn infants ms grans, el treball podria anar dirigit al fet que siguin ells/elles que expliquin la histria a lalumnat dEducaci Infantil. De totes maneres no hem doblidar mai preveure que el carcter educatiu de lactivitat no substitueixi la mgia de la narraci, tot el contrari, lencs de lambient haur dimpregnar lobjectiu pedaggic, de manera que linfant empri gaireb sense adonar-se el catal, com un joc amb connotacions agradables i vertaderament plaents.

3

OBJECTIUS GENERALS1

- Utilitzar les diverses formes dexpressi i representaci per tal de comunicar sentiments, desitjos, experincies i idees del mn real o imaginari, ajustant-se, progressivament, als diferents contextos i situacions de comunicaci habituals i als diferents interlocutors.

- Conixer, respectar i estimar la cultura prpia de les Illes Balears. Respectar i valorar altres cultures. - Valorar la comunicaci com a eina de relaci entre les persones, facilitant actituds de comprensi i respecte. - Comprendre i produir textos orals a partir dels models de tradici cultural. - Interessar-se pel llenguatge escrit i valorar-lo com un instrument dinformaci comunicaci i plaer.

EL PEIX IRISAT

OBJECTIUS ESPECFICS

- Comprendre una narraci oral amb lajut de suport visual. - Expressar-se en llengua catalana, en les intervencions que comporta lactivitat. - Afavorir lassoliment funcional de: Vocabulari:

Substantius: caragola, estrella, pop, eri, copinya, orella de mar, peix, arc de sant Mart, escata, cova. Adjectius: irisat, blau, callat, content, feli, lluent, orgulls, precis, bonic, fosca. Verbs: nedar, perseguir, aconseguir Frase feta: passar de llarg Estructures lingstiques: - Som feli, feli com mai no ho he estat!

1 Extrets de lrea de Comunicaci i representaci del currculum propi de les Illes Balears, deducaci infantil

4

MATERIAL DE SUPORT:

Teles per fer lescenari, capsa per fer cova, caragols, orella de mar, estrella de mar, cavallet de mar, copinya, peixos. Lmines del conte El peix irisat.

BIBLIOGRAFIA: PFISTER, Marcus: El peix irisat. Barcelona: Larca de junior, 1993.

DESENVOLUPAMENT PRCTIC DE LACTIVITAT INTERVENCIONS DEL/LA MESTRE/A

INTERVENCIONS DELS INFANTS

SUPORT VISUAL

NARRACI DEL CONTE ESTRATGIES PER INCENTIVAR LEXPRESSI ORAL

Aquest ser lescenari del conte, qu vos pareix; de qu parlar? Del cel, de la mar o de la terra?

Per qu? Es recullen les respostes

dels infants, ajudant a formular les expressions

I ara, qu s?

Hi havia moltes ones, ones de color

Ones de color turquesa

Ones de color cel

Respostes lliures individuals

La mar

Blanques

Turquesa

Cel

Es colloquen les

carpetes amb les teles

blau mar i cel elctric.

Horitzontalment es posen

les teles, blanca,

turquesa cel.

5

INTERVENCIONS DEL/LA MESTRE/A


SUPORT VISUAL

NARRACI DEL CONTE

ESTRATGIES PER INCENTIVAR LEXPRESSI ORAL

All on la mar besa les roques hi viu la Caragola Carnia, t molts damics. Aquests aprofiten la baixamar per reunir-se amb ella, i els conti una de les seves belles histries.

Voleu conixer tots els seus amics?

Hi havia un eri gran que es va collocar devora la caragola Carnia, i un eri petit que tamb hi volia ser, ms a lesquerra un caragol amb punxes, una orella de mar plena de colors, irisada, una estrella, nAclia, i a la dreta una copinya tancada, un cavallet de mar i una altra estrella petitona.

Hi pot haver molta conversa,

explicant aquets elements

S!

Es treu la caragola, el

corall, lanmona, i

sense fer cap comentari

el pop dins la cova.

Aix com surten els

animals es van collocant

a lescenari..

6



SUPORT VISUAL

NARRACI DEL CONTE


Na Carnia guarda tots els secrets de la mar. Escoltau.

Tots li demanen:

Caragola Carnia, ens vols contar una histria del fons de la mar?

Caragola Carnia, ens vols contar una histria del fons de la mar?

Sescolta el so de la

caragola.

Aquesta s la histria dun peix. Per no era un peix corrent, no. Era el peix ms precis de tota la mar. El seu vestit descates resplendia amb els colors de larc de Sant Mart. Els altres peixos admiraven les seves escates tornassolades. Li deien el peix irisat

Amb les puntes dels dists i les dues mans juntes,

es fa el moviment dun

peix, dient Neda ziga-

zagues. Es treu el peix

irisat, assenyalant les

seves escates irisades.

Es treuen els peixos,

tots manco el peixet

petit.

El cridaven per jugar amb ell. Per el peix irisat passava sempre de llarg, callat i orgulls, i feia lluir les seves escates

Vine, peix irisat!

Vine a jugar amb nosaltres!

Vine, peix irisat!

Vine a jugar amb nosaltres!

Es colloquen els peixos

en posici d admiraci.

En veure passar al peix

irisat, la mestra van

fent els moviments dels

peixos sense moures.

7



SUPORT VISUAL

NARRACI DEL CONTE


Un peixet petit el va perseguir nedant. Volia una escata lluent.

Peix irisat, peix irisat, esperam!

Dnam una de les teves escates lluents.

Sn precioses, i en tens tantes!

Peix irisat, peix irisat, esperam!

Dnam una de les teves escates lluents.

Sn precioses, i en tens tantes!

El peixet petit

persegueix el peix

irisat.

- Que et regali una de les meves escates? Per qu thas pensat!. Au, fuig. Espantat, el peix petit es va allunyar. Excitat, va explicar als seus amics el que li havia dit el peix irisat.

Qu li ha contestat el peix irisat: Ten don una o au fuig?

Au fuig!

A partir daquell dia ning no va voler tenir res a veure amb ell.

Quan va passar el peix blau li va girar lesquena, i sabeu qu varen fer els altres peixos?

Li varen girar lesquena

Es fan els gestos

8



SUPORT VISUAL

NARRACI DEL CONTE


De qu li servien ara al peix irisat les seves meravelloses escates lluents, si ja no les admirava ning? Ara era el peix ms sol de tota la mar. Un dia sen va queixar a lestrella de mar:

Digau-li a lestrella: Per si som molt

precis!

Com s que no agrad a ning?

Qu puc fer

Per si som molt precis!

Com s que no agrad a ning?

Es dirigeix cap a

lestrella de mar.

- En una cova, darrere el banc de corall, hi viu el pop Octopus. Potser ell et podr ajudar li va aconsellar lestrella de mar.

Qui el pot ajudar?

Qui?

Vosaltres ho sabeu on viu el pop Octopus?

On s? Digueu-li

El pop Octopus

El pop Octopus

S all

Amb la m es fa el

moviment del pop

9

El peix irisat va trobar la cova. Era ben fosca. Amb prou feines shi veia.

El cridam:

Pop Octopus surt!

Pop Octopus surt de la cova. El peix irisat et cerca.

Pop Octopus surt!

Pop Octopus surt de la cova. El peix irisat et cerca

Surt el pop de la cova



SUPORT VISUAL

NARRACI DEL CONTE


Per de sobte varen aparixer dos ulls lluents que el miraven, lestaven esperant, ell ja sabia tot el que havia passat, les onades li ho havien explicat.

Testava esperant (amb veu fonda)

Qu ha dit lOctopus?

Testava esperant (amb veu fonda)

Es fan gestos amb la m

dreta obrint i tancant

els dit com si fossin un

pop, dient:: Pop-pop.

Qu vols?

Estic sol, ning no me vol, me donen lesquena.

Els infants li expliquen la histria del peixet irisat i el seu problema?

Escolta el meu consell: regala a cada peix una de les teves escates lluents. Aleshores ja no sers el peix ms precis de tota la mar, per tornars a estar content. I es va amagar.

El peix irisat no ho entn, qu ha dit?

Que regalis una de les seves escates lluents

Que regalis una de les seves escates lluents

10

Regalar les meves escates? Les meves escates lluents tan precioses?- va pensar el peix irisat, horroritzat.

Qu fareu vosaltres? Respostes lliures individuals

Mai de la vida! No. Com podria ser feli sense elles?

Qu ha decidit el peix irisat?




SUPORT VISUAL

NARRACI DEL CONTE


De sobte va sentir un lleuger cop daleta al seu costat. Tornava a ser el peixet petit! - Peix irisat, per favor, no siguis dolent. Dnam una de les teves escates lluents, una de petita.

Qui mha donat un copet?

Qu vol el peixet petit?

Qu far aquesta vegada el peix irisat?

El peix petit.

Una escata lluent, una de petita.

Respostes lliures individuals.

Surt un infant que fa de

peixet petit i

sestableix un dileg amb

la mestra.

11

El peix irisat es va quedar dubtant. Una escata lluent ben petitona va pensar-, gaireb no la trobar a faltar. Amb molta cura, el peix irisat sen va llevar una del vestit, la ms petita.

Digueu-li:

T, te la regal! Per ara deixam en pau!

Moltes, moltes grcies!

Ziga-zagues, ziga-zagues

T, te la regal! Per ara deixam en pau!

Es lleva una escata del

peix irisat i saferra al

peixet blau.

Giram el peix i mostram

lescata

Quan contesta el peixet

blau ho fa amb molta

alegria.

El peix irisat se sentia molt estrany. Va seguir amb la mirada el peixet petit durant molta estona, veient com sallunyava, content, tot fent ziga-zagues dins laigua.

Per qu se sentia estrany, per content?

Respostes lliures indidviduals



SUPORT VISUAL

NARRACI DEL CONTE


El peixet petit lliscava com un llamp dins laigua, amb la seva escata lluent. De manera que el peix irisat aviat es va trobar envoltat daltres peixos. Tots volien una escata lluent.

Qu diu el peix.? Dnam una de les

teves escates lluents, una de petita.

Dnam una de les teves escates lluents, una de petita.

12

I, mira per on, el peix irisat va repartir les seves escates aqu i all. I cada vegada li feia ms illusi.

Demanau al peix irisat:

Me dnes una escata, una escata lluent, una de petita?.

Grcies, moltes grcies peix irisat

Per qu?

Me dnes una escata, una escata lluent, una de petita

Grcies, moltes grcies peix irisat


Es van repartint les

escates i sen posa una a

cada peix.

Surten dos infants que

repeteixen el dileg. Un

fa de peix irisat i

laltra de peix verd. Es

repeteix amb el peix

rosa.

Com ms brillava laigua al seu voltant, millor se sentia entre els altres peixos.

Per qu brillava ms laigua ara?


Finalment noms li va quedar una escata lluent. Havia regalat totes les altres! Jugava content amb els seus nous amics. I era feli, feli com mai no ho havia estat!

Qu diu el peix irisat:

Som feli, feli com mai no ho he estat!

Som feli, feli com mai no ho he estat!

* En les respostes lliures individuals dels infants es pot aprofitar, si no sn en llengua catalana, per presentar el model adient perqu tot el grup classe ho repeteixi . I si es produeix una conversa recollir els suggeriments dels infants i treballar les estratgies lingstiques ms adients en cada cas per tal de fomentar lexpressi correcta.

Propostes de continuaci: Ats que, com sha esmentat a la introducci de la proposta, s un conte que es pot treballar, pel seu missatge i la seva estructura, des dels ms petits fins als ms grans, hem elaborat una proposta estandarditzada, de manera que pot sser el punt de partida per realitzar els canvis pertinents que sadeqin a les necessitats de laula. En acabar la sessi els infants demanaran una escata, per fer-se un peix irisat per hom. Una altra possibilitat, s fer una representaci del conte amb la msica Laquari del Carnaval dels animals de Camille Saint-Saens. Cada infant ser un personatge i tindr un element que l identificar. Quan soni la msica, els personatges

13

es mouran lliurement per tota la sala parlant com els peixos, s a dir, gesticulant amb els llavis junts, sense emetre sons. En aturar la msica es faran els dilegs. Els infants confeccionaran els elements i entre tots fan un mural de la mar. A partir de les propostes de continuaci que us oferim o b daltres que trobeu ms convenients i que sorgeixin de la vostra experincia. Heus aqu alguns dels exemples que us podem oferir: Per als de 1r, 2n i 3r cicle:

Si partim del fet que all que el que ms agrada del peix irisat, s la seva LLUM, un del temes que es podrien treballar a partir daquesta idea seria com es produeix aquest fenomen i la seva relaci amb els colors de larc de sant Mart: gradaci i composici, lobservaci directa dun dia que es produeixi, o b la seva reproducci real a laula a partir de lexperimentaci amb diferents materials.

Reflexionar amb els infants de quin color s la mar? Sempre s del mateix color la mar? De qu depn? (fons, profunditat, llum, temps atmosfric, el cel).

Tamb podem treballar la gradaci dels blaus a partir de les teles que duim del conte o amb pinturetes, fotografies o altres material de laula i el nom del color de cada blau o de les diferents maneres que colloquialment tenim per anomenar un mateix color. Aix mateix els podem fer pensar en laspecte subjectiu de com veim els colors, una persona pot veure un blau tirant a verd i una altra el pot veure tirant a gris.

Una altra possibilitat de treball seria a lentorn dels peixos a partir dels PERQUS dels infants dins el context de la conversa, del recull de les idees del grup i del com resoldre les preguntes que sorgeixen al grup:

Per qu tenen escates? Per qu els serveixen les escates? Realment les escates sn com lluentons? Per qu al peix irisat li esdevenen lluents?

14

Per qu neden? Com fan els moviments de cap endavant i cap amunt i avall? Quan es mou laigua? Per qu hi ha ones? Qu fan els peixos quan hi ha mala mar? Qu fan de nit? Dormen? Qu hi ha al fons de la mar?

A partir dels materials que hem preparat per treballar el conte (elements naturals i reals que excepcionalment hem recollit per poder-los apreciar i estimar ms directament per tocar-los i sentir-los) podem parlar dels aspectes ambientals i ecolgics com:

Podem fer colleccions danimals o coses que han estat ssers vius? Els podem agafar i acaramullar? Amb aquesta actitud es romp el cicle vital de les coses? On podem anar a veure-ho que no sigui en el seu lloc a la natura?

Podem treballar el nom cientfic de cada animal o planta que surt al conte, ats que al pop en el conte se lanomena Octopus:

Corn: Caronia nodifera Caragolet: Cyprea Peu de Pelic (referit al caragol que t com a pes): Aporrhais pes-pelicani Eri blanc: Cidaris cidaris Eri negre: Arbacia lixula Cavall mar: Hippocampus hippocampus Orella de mar: Haliotis lamellosa Corall: Corallium rubrum Copinya: Chlamis opercularis Estrella de mar: Hacelia echinaster

15

s un conte que ens pot ajudar a reflexionar sobre la les relacions que sestableixen entre la vivncia dun mateix i el grup. Les vivncies dels personatges com ara: els peixos, el pop i lestrella de mar, sn algunes de les situacions en qu els nostres infants es poden trobar dins i fora de laula. Per aix podem aprofitar el fet que a partir de contar el conte puguin sortir a laula converses com:

Qu ha passat al conte? El peix irisat s orgulls? Els altres lenvegen? Ladmiren? Per qu? Per qu llueix tant i els altres tan poc? Per qu el pop s savi? Qu li aconsella? Per qu hem de compartir, per qu hem de donar? En quines coses hem de cedir? En quines coses hem de mantenir la nostra postura?

Una altra possibilitat s treballar els diferents blaus i com els anomenam, per exemple:

blau mar, blavet, petroli, porcellana, turquesa

blau cel, blau turqu, blau elctric, blau mar, blau verd

blau de Prssia, ultramar, cobalt, turquesa, celest

Per treballar la dissociaci dels dits podem fer un joquet amb aquests textos. Es poden incloure dins el conte.

Ses escates daquest peix, Cinc caragols petits

16

me piquen, me piquen, piquen, piquen, ses escates jo les pos a un raconet

han pujat en aquest pal conten dites i acudits parlen de caragolets. Estan molt contents ja, ja, ja, ja, ja. De tant i tant riure contar dites i acudits han caigut daquest pal tots els caragolins. Mirau com estan ja, ja, ja, ja, ja.

VARIANT DE LADAPTACI DEL CONTE EL PEIX IRISAT DE MARCUS PFISTER All on la mar besa les roques hi viu la Caragola Carnia. T molts damics. Aquests aprofiten la baixamar per reunir-se amb ella, i que els conti una de les seves belles histries. Na Carnia guarda tots els secrets de la mar. Escoltau! Aquesta s la histria dun peix. Per no era un peix corrent, no. Era el peix ms precis de tota la mar. El seu vestit descates resplendia amb els colors de larc de Sant Mart. Els altres peixos admiraven les seves escates tornassolades. Li deien el peix irisat. El cridaven per jugar amb ell, per el peix irisat passava sempre de llarg, callat i tranquil, tot fent lluir les seves escates.

17

Vine, peix irisat! Vine a jugar amb nosaltres. Li deien tots els peixos de la mar. Un dia, un peixet petit el va perseguir nedant, volia una escata lluent.

Peix irisat, peix irisat, esperam! Dnam una de les teves escates lluents. Sn precioses, i en tens tantes! Que et regali una de les meves escates? i per qu!

Espantat, el peix petit es va allunyar. Excitat, va explicar als seus amics el que li havia dit el peix irisat A partir daquell dia ning no va voler tenir res a veure amb ell. De qu li servien ara al peix irisat les seves meravelloses escates lluents, si ja no les admirava ning? Ara era el peix ms sol de tota la mar. Un dia sen va queixar a lestrella de mar: Per si som molt precis! Com s que no agrad a ning? Qu puc fer?

En una cova, darrere el banc de corall, hi viu el pop Octopus. Potser ell et podr ajudar li va aconsellar lestrella de mar.

El peix irisat va trobar la cova. Era ben fosca. Amb prou feines shi veia. Per de sobte varen aparixer dos ulls lluents que el miraven, lestaven esperant, ell ja sabia tot el que havia passat, les onades li ho havien explicat.

Qu vols?

Estic sol, ning me vol, me donen lesquena. Escolta el meu consell: regala a cada peix una de les teves escates lluents. Aleshores ja no sers el peix ms

precis de tota la mar, per tornars a estar content.

Regalar les meves escates? Les meves escates lluents tan precioses?- va pensar el peix irisat, horroritzat.

Mai de la vida! No. Com podria ser feli sense elles? De sobte va sentir un lleuger cop daleta al seu costat. Tornava a ser el peixet petit! - Peix irisat, per favor, no siguis dolent. Dnam una de les teves escates lluents, una de petita. El peix irisat es va quedar dubtant, i li va dir:

I tu, per qu no men dones una de les teves? Tu tamb en tens descates, jo som com tu! No s ho haur de pensar, no s tan senzill!

El peix irisat sen va anar tot sol, per quan va passar per devora dun corall, una de les seves escates shi va quedar enganxada i sabeu qu va passar, que nhi va sortir una altra de ms brillant! Id no passa res, en puc donar al peix petit i ser feli, si tant vol una escata de les meves!

De sobte va sentir un lleuger cop daleta al seu costat. Tornava a ser el peixet petit! Peix irisat, per favor, no siguis dolent. Dnam una de les teves escates lluents, una de petita. Li va dir.

18

El peix irisat nhi va donar una, i vet aqu que.sabeu qu va passar? Que lescata damunt del peix petit no brillava! El peix petit va demanar molt estranyat al peix irisat el per qu lescata brillava quan ell la duia i ara no., i aquest que li respon:

Mira, crec que s perqu ha passat aix, un dia vaig veure brillar la lluna i vaig pensar que magradaria sser com ella de lluent i si tu vols fer el mateix que jo, has de fixar-te b el dia que la lluna ms brilla i aquest dia has de beure un glop daigua dall on es reflecteix, den daquell dia bec un glop de lluna i puc brillar com ella.

El peix petit, va esperar que la lluna brills molt, que fos la nit ms brillant de totes i quan la seva lluentor va caure dins laigua, ell va prendre un glop daquella aigua i va tornar irisat. Tots els altres peixos de la mar quan ho varen saber varen fer el mateix i tots, si volien, podien ser un peix irisat. Daquesta manera, la mar brillava molt, plena de lluentons tan quan el sol sortia i estava ben amunt, com quan el vespre la lluna sortia.

El Peix Irisat

Documents

Transcript of El Peix Irisat