EL PATRIMONI HISTORICO· INDUSTRIAL DETARREGA, UNA PROPOSTA D'ANAusF~

, 15 Per Roger Costa i Sole i

Carles Garcia i Hermosilla ~

275

E SÜl generalment acceptat que els elements del patrimoni industrial confereixen part de la personalitat de les contrades on s'han originat. Per una banda, s6n fruit d'un fenomen historic particular -la indus­

trialitzaci6- que ha influi:t decisivament en la configuraci6 de la personalitat del grup i que, per tant, mereixen ser estudiats des d' aquest punt de vista; per l' altra, la tecnologia i les edificacions -la part material, doncs­s6n testimonis vivents d'aquest proces.

Amb aquest article volem desvetllar l'interes que permeti dur a terme una valoraci6 del patrimoni histo­ric industrial targari a traves de la seva identificaci6 i descripci6 el qual, finalment, ha de permetre una revi­si6 del paper que la industria ha tingut en el desenvolupament economİc i social de la ciutat. Aquest projecte no fa altra cosa que recollir el caracter reivindicatiu de l'arqueologia industrial tal i com ha estat definit, amb l'esperit d'esdevenir, per tant, un primer pas cap ala sensibilitzaci6 ciutadana respecte el valor historic del patrimoni industrial i ha de possibilitar la protecci6 futura dels elements que avui conformen la nostra heren­cia col.lectiva i la nostra identitat com a poble.

Arqueologia industrial i patrimoni

La relativa novetat de l'arqueologia industrial com a disciplina independent no ha permes encara una definici6 comunament acceptada sobre quin es el seu ambit d'estudi. L'historiador Angel Calvo creu que el debat, ara per ara, se centra entorn del nom i entorn dels limits cronologics:

Respecte la primera qüesti6, els especialistes es divideixen entre els deJensors del terme mes usual d' arqueologia industrial i els que s 'inclinen pels de "problematica de la protecci6 del patri­moni industrial" 0, Jins i tot, "antropologia de la civilitzaci6 industrial". EI problema dels lfmits cronologics sembla de mes gran envergadura. Circumscriure la disciplina ala Revoluci6 Industrial planteja immediatament el problema de la diversitat de models i de l'especijicitat de cadascun d'ells. ı

Xavier Barral i Altet ha definit el terme arqueologia industrial com l'estudi de les transJormacions tec­niques i dels materials reZatius a la industrialitzaci6. 2 Tanmateix, aquesta disciplina te poc 0 cap sentit si no es veu englobada en el conjunt de les ciencies socials, especialment entre els estudis d'Historia. Des d'aquest punt de vista, doncs, les restes d'arqueologia industrial 0 patrimoni industrial no s6n mes que empremtes que testimonien l'existencia passada d'uns fenomens els quals -es presumeix- no es repetiran. Aquesta disciplina, doncs, reclama l'atenci6 sobre certs processos historics que corren el perill de caure en l'oblit de la memoria col.letiva.

* Aquest article es una sfntesi, amb algunes aportacions noves, de l' estudi sobre el patrimoni industrial targarf confeccionat per a l'Excm. Ajuntament de Tarrega a proposta de la seva Regidoria de Cultura.

277

278

La İndustrİa a Hırrega des del segle XVIII

Els segles XVIII i XIX

nmega ha estat definida tradicionalment com a ciutat crui1la, centre d'un hinterland rural, fet pel qual el seu paper com a plaça comercial i de serveis ha estat ampliament reconegut. La seva faceta industrial, pero, s'ha negligit, degut entre altres raons ala llunyania respecte als CHlssics nuclis manufacturers catalans. La rca­litat, pero, es que l'economia targarina sempre ha estat diversa, i en molts moments d'una vitalitat extrcma.' EI gran protagonista d'aquest proces de desenvolupament i creixement economic que arrenca del segle XVIII i es transforma durant el XIX fou, com es sabut, la indıistria. Les principals indıistries targarines del segle XVIII estan relacionades amb la transformaci6 de productes agrfcoles: molins d'oli, molins farincrs i instanacions destinades a l'elaboraci6 i transport del vi. Nogensmenys, fins i tot en aquests moments inicials del proces d'industrialitzaci6 trobem altres tipus d'activitats industrials: una fabrica d'espelmes, una de cintcs de fil i cot6 que l' any 1778 comptava amb dotze telers, i una sucursal de la Companyia de Filats i Cot6 de Barcelona, d'existencia effmera: Aquests exemples demostren que tambe Tarrega seguia els ritmes gencrals de l'economia catalana, caracteritzats per l'explotaci6 intensiva dels productes de la trilogia mediterrimia principalment durant el segle XVIII, i per l'extensi6 del sistema de fabrica en el sector textil durant el XIX.5

Del tombant de segle fins la guerra civil

Les capacitats de les societats del canvi del segle passat i de principis d'aquest per adaptar a la socictat i posar en explotaci6 economica les innovacions tecnologiques que constantment van apareixent es molt gran. Aquesta capacitat es mes gran com mes a prop es troba dels centres d'innovaci6, paısos com els Estats Units, Alemanya i Gran Bretanya. Espanya i, especialment, Catalunya, adapten aquestes innovacions a gran ritme pero endarrerides en relaci6 als paısos pioners. La capacitat catalana per adaptar aqucstes innovacions en gran part es deu al capital d'empreses internacionals. Cal recordar en aquest sentit el paper de "La Canadiensc" en el proces d'electrificaci6, 0 el de les companyies de telefons amb capital internacional que rapidament invcr­tiran en la creaci6 i explotaci6 a Espanya de les xarxes telefoniques. Tarrega, vist des de la perspectiva que donen els esdeveniments internacionals i nacionals, es troba en una tercera velocitat. Aixf, basant-se sobretot en el que succeıa a Barcelona, comença preocupar-se des de finals del segle passat per la seva modernitzaci6, tant en el camp de les comunicacions, com en el de les infraestructures urbanes, la indıistria 0 la cultura.

AIguns casos s6n bons exemplificadors d'aquest proces. EI 1890 el consistori targarf decideix iniciar les gestions que havien de permetre la insta1"laci6 d'una xarxa telefonica amb alguns pobles circumdants. Fruİt d'aixo, el 1891 s'aconsegueix el permfs de I'Estat per a la instanaci6 d'aquesta xarxa a canvi de l'absorci6 per part d'aquest de l'estaci6 telegrafica municipal; recordem que tan sols havien passat quinze anys des de la invenci6 del telefon als Estats Units. L'any 1896 s'instal.la la il.luminaci6 electrica de la ciutat, i la mateixa empresa s'encarregara tambe de la portada de l'aigua potable des del canal d'UrgelJ.6 Aquestes actuacions que impliquen l'ıis de tecnologia moderna ens mostren de quina manera la capital de 1 'Urgell cada vegada mes es troba integrada en xarxes economiques mes amplies.

Tambe des de finals del segle XIX s' observa un interes creixent per la mecanitzaci6 i modernitzaci6 de la indıistria privada. La instal.laci6 de motors moderns per part de les indıistries targarines donara orfgen a una serie documental de gran interes en l'actualİtat per a tot el relatiu al desenvolupament de la indıistria targari­na: ens referim a les "Instancies per la instal.laci6 de motors". Aquesta serie apareix el 1889 i te 1'0rfgcn en un conflicte entre un industrial del carrer St. Pelegrf i els seus veıns, els quals volen estar segurs que la ins­ta1.laci6 d'un motor i una caldera no suposaran cap perill ni per les seves propietats ni per les seves famflicsyı

* L' apartat sobre "les fonts i els metodes per a l' estudi dels elements del patrimoni industrial" aporta informaci6 acccssoria sobrc aqucs­ta serie documental.

Tot plegat ens serve ix per exe nıplifi car la que sert\ I' epoca reconeguda conı de nı ajo r c reix enıent de la

ciutat. La poblaci6 passara de 4.552 habitan ts el 1900 fins als 6.605 de 1936, la qual cosa suposa un fndex de

c re i xe nı e nt de la poblaei6 del 45 %. Tarrega sera la ciutat de les terres de L1 eida que nıcs ereixera anıb excep­

ei6 de la capitaL i I 'Cı ni ca que tindra un c re i xenıent estab le durant aquest perfode.' Es ev ident que aquest cre i­

xenıen t es deu a la inıport anc i a del seu paper co nıe rci a l i a I ' incre nıe nt del seu paper co nı a nucli industrial del

seu hinterland . Aixo conıportara tanıbe el c re i xenıen t de la tra nı a urbana, estrenant nous e i xa nıpl es cap al nord

entre I'antic nucli i l 'estaci6 de ferrocarri l, la qual es convertira. de fel. en el centre neurə l g i c de la vida econo­

nıi ca de la ciutaL co nı ho de nıostra el fet que la nıaj o ri a d ' enıpreses tant eo nı e rcia l s conı industrials nıiraran

d' ubicar-se ci nı cs a prop poss ible d'aquesta zona. Els ca rı'e rs Segle XX, In dCıstria, Alonso Martfncz, Ardcvol

i Saııt Pelegrf de ue ıı e ıı ca ra avui g raıı part de lIur feso ııonıia als nıagatzenıs que s' !ıi va ıı co ıı s tru ·ı'r. a la nıaııe ­

ra -sa l va ııt les di s t ə ıı c i es- de la ZOııa dels Doe kl a ııd s l o ııdiııe ıı cs .

EllleMOI de la iııdıısıria!iı:ac iri

Totes aques tes activitats, doıı cs , !ıaıı deixat enıprenıtes que avui se ' ıı s apareixeıı escanıpades arreu de la

ciutat, a l g uııes de les qual s nıaııifes t ades e ıı co ıı s trucc i on s d ' uıı va lor arquitec to ııi c co ıı s iderab l c . Eıı tre les

ve ll es iıı s tal ' lae i o ıı s de traıı s fo rnıac i 6 de productes agrfco les podenı citar dos nıoliııs d'oli. ubicats al ccııtre

histori c de la ciutat : el de la fanıflia Jover - a la ca ııtoııada entre els carrers L1u fs Folquier i Estudi- i c i de la

fanıflia Pedrolo - en tre els de les Sitges i la Foııt-, aıııbd6s propietat de l ' Ajuııtaıııeııt e ıı I'actualitat. La seva

dataei6 e ıı ca ra ııo cs segura, pero e lnıes pl ausible es que el del Jover sigui del seg le X iX , a I'i gual que ci dels

Ped rolo (en la ii iııda del carrer de la Font !ıi fi gura l' any 182 1), e ıı cara que no cs descartable que aquest sigui

ııı es aııtic. Pel que fa als molins fariııers , Sa lvador Palau n' ha ressenyat ıı o u diııs el muııi c ipi de T~\rrega, tots

els qual s es trobe ıı resseguiııt la Ifıı ea del Doııdara : el de Pre ııya ıı osa, el " del poble" (actu a lme ııt del Talladcll ),

el del Pan6s. ci Vell 0 del Teres, ci ou. els M olinets, el de la Foııt, el de Pl aııes i el del Verni, I'Cıııic dcl qual

se ' ıı co ıı e i x la da ta de co ıı s trucc i 6 ( 1875)" Quaııt a coıı s trucc i o ıı s del segle XX, tenim conı a excnıp l es nota­

bles I'escorxador municipal, edifici racionalista co nstruH durant els primers anys tre ııt a pels arquitcc tes

Ma rtiıı o i Floreıısa per e ııca rrec de I'ajuııtament ; la fariııera Balce ll s, co ıı s tru 'ı'da eıı difcrc ııt s rase~ cntre 1929 i 1947 c ıı cara sota la clara innue ıı c ia del moderni sme;Y i la fabri ea de maquiııəria agrfco la J. Trepat , be lla mos­

tra d ' arquitectura industrial que encara roman per ser estudiada a fons . ın

Quaıı parlem de patrimoııi iııdustrial , pero, ıı o ens referinı exc lu ss i vame ııt als ed ificis de va lor arqui ­

tec toni c; uııa fübri ca de fac tura co ıı s truc ti va vulgar pot tenir uıı eleva t intercs des del puııt de vista de la hi sto­

ri a de la iııdu s trialitzac i 6, sigui coııte mplada aquesta com uıı feııomeıı economic 0 soc iaL De la matei xa maııe­

ra, tant 0 nıes inıportant s s6 ıı les restes de tccnologia d 'a ltres epoques, aixf com la iııformaci6 con tiııg uda eıı

els arxiu s empresa rials , aspcctcs

dels quals pa~scm a parlar- ıı c en ci

scgüent apartat.

Laliır;ııaıı Vellıı de.1 de 1' /:'.1 1. / ' 11 IIl1l1

.fiil()gl'llliıı delı 1111\'\ eiıııııı/ ıı 1 III .

f)eıııı>ııregııdıı 1'11 1·11('1111L111(/1. I'ellll'lld(/ 1',.;1161,(/1 dmlll\'lI LI 1'(/(,llIlil ('"rrcr ) 0(/11

M(/l'IIgııll. D c/llı lra .11 de /'(/111L 11' 1111' 11<';11

ııııı!> i'i ('(illi/III/illI' Iıllilı/l. 11;'1 (,(ıLLi /'11I/1l' 1'I1'

dd riıı Onda,.lI. l,r0l'0rCloJll''' IIJIlI 1J11lI1gl'

;1ı1111i11l de ili C;IIIIiI .

( Foı(lgrajiıı: j(ıııı ıliıı S(/lılıı - lJ r;Iı/I .I/i) .

279

280

Proposta d 'identificaci6 del patrimoni industrialtargarL Estrategia d 'actuaci6

Existeixen multip les propostes sobre com i que es tudiar del patrimoni industrial d'una zona en concret. perb cap de definiti va que pugui servir per a tots els casos. Per aquesı 1110tiu. he l11 cregut co n ve ni e nı fel' la nos­tnı prbpi a proposta per a l' ielentificaci6 i descripci6 del patrimoni hi stbric industrial targa rf que resta en I'ac­ıualitat. Aquesta te en CO l11pıe tres dil11ensions: la ıec nolbg i ca, I'arxivfs ıi ca i I'a rquitectbnica. D 'aq ues ıa mane­ra, les industries que nOl11es conservin un 0 dos d'aquesıs aspecıes ıambe podrien en ırar a formal' part eI'un Iıipo ıe ti c in ven ıari.

Per començar, de les in s ı a l"l acion s industri als idenıifi cades inıeressarü saber: -Que produ·len. -Ca rac t e rfsıiques de I'edifi ci que contenia I 'ac ıiviıaı indu s ırial (tipus ele planta, n° de pisos, material

con sıruc ıiu , estil , any de consırucc i 6, e l emenıs arquitecıbnics singulars, e ıc.).

-A lı b que resta de la ıec nol og ia el11prada en el proces productiu. -A lı b que resıa del fons elocumental. L'objecıiu final es l'e laboraci6 d'un lIi stat de les res ıes del paırimoni Iıi s t o ri c inelusırialıargarf, especifi ­

canl que es el que queda de tecnologia. de fons doc ul11enı a l 0 de I 'a rquitecıura ori ginal. i tenint sempre en compıe quin ıipu s d'acıivitat s'h i desenvolupava. Per atenyer aquesta tasca. creiel11 que ıambe f6ra imporıanı dur a terme les dues feines de suporı que passel11 a concretar a continuac i6.

fııdex dels arxiııs iııdusırials de 7arrega

Com lı el11 vist anteriorl11ent , els arxius formen part del que nosaltres entenel11 per patrimoni industri al. Des de la convicc i6 de que es poden trobar fonts documentals inedites, proposem l'elaboraci6 d' un fndex dels arxius indusırials que es conservin a la ciutat. Aquesıa idea es pot considerar com un primer pas per. en un fuıur, plantejar la ubicaci6 eI 'aquestes fonıs documentals en un espai comu. L'objecıiu final es crear les con­dicions que faciliıin I'es tueli ele la indus tri a liızac i 6 a Tarrega. En aques ı sentiı, ca l dir que I'Arxiu Comarcal de Türrega te ja en diposiı I'arxiu de I'anıiga fübrica d'adob i de cu rıiı de pells ceeliı recentmenı per la Sra. Rosa Ma Trepat. el qual con tc inforl11aci6 des de finals del segle XiX .

Vi.11lI de/ı 1iC/1lI!.1 Mlılilı el .l . ııl " 1'11 de

l'Olıdlıra LLL .\1'1/ 1",.1 "elııl/cli 111'1)(1 de

7i;rregıı. EI ('omp!e\ COII\f!r\ '(J 11l1 mil,. i 1II111

,'ollil 1IIl'llie\'lıls. ııixf com eleıııen t .' ('IJ!l\/rııc­

ıiıı . ı idI' leCllOllıgilı dı'l .ı egle XiX i de 1011l­

/ıll/lı.1 del Xx. Ai.ıf ıııaıei.\". et \"lIllır "lıi.I.Il/I ­

gf.ı lic dı'l CO/ıjııııı . eııı 'olı{/( de grall.l Iır!Jre.l i de \ 'egeıııcit; di! riherıı, (IS mo!' g ral1 .

( Foıııgra/iıı: Ori,,1 Saıılıı).

Rec ııllf%gı-c!fic

Malgrat la seva relat iva nıodernita t , la fotografia es una eina que pernıet el seu us conı a docunıent hi sto­ric de prinı era nıag nitud per a aq uell s e lenıents I'ex istenci a dels quals data de fina ls segle XiX Cins a I 'ac ıu a ­

litat. Algunes fotografies ja han es tat recollides i fins i tot publicades, conı es el cas de les que apare ixen en la f-li.l'/r) ria grc!ficO de l 'Ulgell ;" la seva aparici6 ha deınostra t fefaentnıent la utilitat d'aq uest suport docunıeııtal ta nt per faci litar la tasca de I' historiador conı per la seva difusi6 publi ca. Proposenı , doncs . fer un recull del nıat e rial fotogrüfi c sobre la industri a targa rina que es pugui localitzar en co l.lec ions parıiculars , prenısa escri­ta . aixf co nı la que ja hi ha dipos itada en els fons fotograFics del Museu Conıa rca l de \' Urge ll i de l' Arxiu

H istori c Conıarca l de Tarrega.

La fabrica de maquinaria agrıcola de J. Trepat i Galceran

La fabrica J. Trepat de nıaquin ~ıria agrfco la es troba a I 'extrenı de ponent del nucli urba de Tarrega. al peu de I' anti c traçat de la carretera N-II. Al lI arg de la seva hi stori a, que arrenca de final s dels anys vinl. s' hi han co n s tru"ı"t desenes de nıi l e rs d'u nitats de nı aquines per I'ag ri cu ltura de regadiu -principalnıent- aınb destf als mercats espanyol i ex tranger. D' un tenıps ença, molts targarins , aixf conı alguııs estudiosos de la hi stori a de la tec ııi ca. estan co nıeııça ııt a pre ııdre consc i e ıı c i a de I'e levat iııt e res hi stori c d'aquesta enıpresa que encLl­ra es troba eıı fuııcion a nıe ııt.

La rea litat cs que des de qualsevol punt de vista aquesta fab ri ca te uıı iııt eres e l evadfssinı. Des de la pers­pectiva hi stori ca, s' ha de destacar que fou la factoria pi o ıı e ra a Espanya -juııt anıb l'Ajuria , de Vitoria- en la fabricaci6 de nıaquiııaria agrfcola nı oderna. En con seqi.i e ıı cia, la f~ıbri ca Trepat es una de les graııs -i escasses­proıagoni s tes de la nıeca ııit zac i 6 e ıı I'agri cultura espa ııyo l a de la prinıera nıeitat del present segle. Un e ,tudi so nıe r de la geografia de les vendes de nıaquiıı es Trepat (segadores, gave ll adores, e ıc.) ens posa de re ll eu la co il1 c id eııc i a cI'aquesta anıb la de l 'Espa ıı ya hunıida i regada. D'altra bancla. I'estudi dels avatars d'aquesta e nıpresa es significatiu des de la perspec ıi va de la histori a ecoııonıica. car travessa difereıı t s perfodes, algun d 'e ll s nıolt singul ars: ci nı onıe ııt d'ex pansi6 posteri or a la Prinıera Guerra Mundial, la dictadura de Prinıo de Ri vera, la Sego ııa Republica, la co \" lecti vitzac i6 durant la Guerra del 36-39, I·autarq ui a. el de.l'orrollisıı/O i la crisi de ls aıı ys setal1ta .

Lıı Iii"ricıı de IIIlIqııiluiriıı de JlI.\el' 1'1'1'1,11ı i GlIlcerlll1. Le.\" lııillJııilıe .\ ulilll'lIde,\ dlıl 'lI11' de

IlI./ii"ricıı .i"(}ii 11'.1' cNle"rl'.1 .ıeg"dorl'l 71"1'1,111

qııl' \"(11L doıııır ii ııqııesııı firııııı iii .I'el ·lI./ilıılıl .

Aqııeıla 1'11l1,1'1' .111 e.ı 1'1 1(11L1"'/ de Iİİ ;ııdll .ııriıı ·

!i':lIcirJ 11I/~~lIriIı1ı.

(Fıııografiıı: JII/ııııe Cıılıırell) .

281

Dins I 'a mbiı de la tecnologia , apareix com un cas força singul ar. La factoria Trcpat , degut segurament a la seva ubicaci6 en el mapa de la industri a cata lana i al parıicu l ar co ıııex t hi stori c en el que s'emmarca el seu desenvolupament, era autosufici ent: la materia primera (ferro, ferralla ",) enlrava per un ex trem i per I' altre sor­ti a el producte totalment acabat; fin s i tot la pintura era fabricada iıı siııı a panir de pigments naturals, Especialment important es la magnitud del que es eonserva, Podrfem afirmar, sense ga ire POl' d'equi voca r-nos, que de La Iöbrica Trepaı es CO/1 serva 10 / :

- EI complex arquitectonic en la seva totalitat, tant la fabrica (amb la seva sa la de di sseny, els despat -xos dels encarrega ts de cada nau, el despatx del cap" ,) com el departament comercial.

- Els diferents moments del proces de producci6 en el matei x emplaçament en que foren projectats, - Tecnologies diverses per cada fase del proces de producci6 (la inicial i les posteriors), - Els planols dels projec tes i els motIlos en fu sta de les diferel1ls peces que s' hi van di ssenyar i fabr icar. - Unitats en perfecte esta ı de 10lS els models de les maquines que s' hi van fabricar al lI arg de la se va

hi stori a,

- La totalitat del fons documental , el qual inclou documentaci6 admini strati va, correspondencia conıer­

cial, catalegs comercials, etc, des dels inicis de la fabri ca en els priıııe rs anys de la segona decada del nostre segle fins a I'actualitat.

Si a ıo t aixo hi afeg im el feı que es \'Cınica indu s ıri a de ıııaquin a ri a agrfco la de fabricaci6 de tecnologia deciıııononica que queda a Espanya i molt probab l e ııı ent a tola la eomunitat europea, la fabrica Trepat esde­ve, sens dubte, una figura del patrimoni europeu,

Tambe esta per fer una va lorac i6 sospesada del que va representar aquesta industria en la hi stori a de Tarrega del segle XX , De moııı e nt ja es pot suposar que des del punı de vista social juga un clar paper trans­forıııador. Els ho ııı es que hi van treba ll ar durant la seva hi stori a ( no ıııes hi va treba ll ar una dona) van adqu irir noves ex peri encies en diferents ambits: coneixements ıec ni cs, organiızaci6 del treball. relacions aıııb C1S al tres obrers, elc, Indubtableıııent l' apari ci6 de la fabrica Trepat cs el sfmbol de la gran vitalitat targarina de les tres priıııeres decades del present seg le, i Ilur exe ıııpl e palmari en el caıııp de la industri a, lııı a ıges relac ionades a ıııb la fabrica , com el so de la se va sirena, 0 les cues de treballadors vorejant la carretera que hi anaven 0 en tornaven, forıııen part de I' imag inari co l.l ec tiu de molts targa rins i s6n ja un senya l d' identit at ciutada,

Vi,ı/(/ delıııolı j;ıriııer del Vemi, .\iıııOI elllre el riıı Oııdo/'ll i le,ı iııdıi ,ıırie ,ı POl/i, ol peıı de

282 I'oıııigıı ('orre ıe l'll N- II, f)e,ı/(/('o lafo('ol/o, (,ollSlmil/lI ii hıı ,ıe de cıırre ıı ,ı ırelıa/lııı,ı i

{III/ıJ le,\ ohertııres disjJoslIde.\ silııetric(ıJ11 eJlI .

Eljeı qııe il la /IiI/dil hijig ııri 1 'anı' 1875/;1 pel/ ,llIr el/ 10 !,o,ı ,l'ilıiliıııı qııe e.risı l.\ 111 /(/

COI1.\frucciô (lıııer;or lfue /os a,.rıısada per ili rohil/odıı de SOIllll Tecla, o('orregııdo 111/ OL/\'

li IJLI 1/ ,1 , ( FolOg rq/ilı: ()riol SIIIiI"),

Proposta per a I'estudi dels elements del patrimoni industrial targari

Una primera analisi sumaria dels elements que conformen el patrimoni industrial de la ciutat de Tarrega ens ha abocat a la necessitat de confeccionar un model comıi per al seu estudi. Durant l'elaboraci6 d'aquest article hem cregut convenient adjuntar aquesta proposta, junt amb les fonts i el metode, per tal que pugui ser sotmes al debat dels investigadors. Consta de sis punts, relatius a diferents ambits que haurien de ser estudiats en cada cas concret:

1. Breu introducci6 historica

Primerament seria necessari fer una historia preliminar de l' evoluci6 de l' empresa. L' objectiu perseguit es el de fornir a la resta d'explicacions d'un emmarcament que permeti una millor comprensi6 del conjunt. Cal ressaltar que en la majoria dels casos no seria una historia definitiva, car en el cas de les grans empreses indus­trials aquest aspecte constituiria per si sol un tema d' estudi a part, que implicaria la consulta detallada dels seus arxius. Ara mateix ja existeix al respecte algun material que ha vist la llum, com es el cas de la fabrica Trepat en relaci6 a la mecanitzaci6 agraria a Espanya. 12

2. Aspectes arquitectonics

En aquest apartat s'abordaria la qüesti6 de l'arquitectura, l'autentica alma mater, junt amb l'estudi de la tecnologia, de totes les investigacions en arqueologia industrial. Caldria veure:

-Any/s de construcci6. -Els materials constructius. -Si respon a alguna tipologia establerta, tant pel que fa a l' arquitectectura industrial com pels estils

generals.

Tambe s'haura d'esbrinar el nom de la persona que hi ha darrera la construcci6 de l'edifici i investigar-ne: -La formaci6 professional (era un arquitecte, un mestre d'obres ... ?). -L'escola arquitectonica -si fos el cas- a la qual podria estar adscrit. -Experiencia previa (i posterior?) en general i en el camp de l'arquitectura industrial en particular.

Existeixen ja teories explicatives i tipologies establertes respecte als diferents tipus de construccions fabrils. La fabrica Trepat, per exemple, esta construıda en naus juxtaposades d'una sola planta al nivell del sol, seguint el model classic que es repeteix en les fabriques del ram de la metal.lıirgia i de fabricaci6 de maquina­ria pesant, on la naturalesa de la producci6 requereix una ordenaci6 d'aquest tipus, per qüestions de mobilitat principalment . La farinera Balcells, contrariament, esta construi:da en pisos, tal i com se solia fer amb aquest tipus d'indıistries, amb 1'0bjectiu d'optimitzar la força de la gravetat.

3. Descripci6 del proces de producci6. Tecnologia

- pıanols. En aquest apartat proposem l'elaboraci6 d'un 0 diversos planols de planta 0 de secci6 en el que quedi reflectida quina es la distribuci6 espaial de la fabrica 0 instal.laci6 industrial estudiada. Creiem important que una imatge grafica reflecteixi detalladament tota la estructura de la producci6 per ajudar a com­prendre-la millor en la seva globalitat.

- Moments de la producci6. Tot proces de producci6 pot dividir-se en diversos moments diferenciats -cadascun dedicat a una feina determinada- tant si es fa en diferents fases consecutives com si es fa en cadena. La descripci6 del proces de producci6 de la fabrica i de la tecnologia utilitzada es fara a traves de l'elaboraci6 d'un esquema que comprengui quins s6n els diferents moments del proces de producci6 aixf com la seva ubi-

283

284

cac i6 espaial, que apareixera en el planol abans es ııı enta l. Dintre de cada ııı o ııı ent de producci6 ca ldra distingir

les feines que s' hi rea li tzen, la ııı a d'obra que hi parricipa i la ıııaquin a ri a eıııprada, tottcnint presen t que pot ser

que s' hi conservin diverses tecnologies per a una ııı a te i xa feina, unes ııı es antigues i altres ııı cs ıııodernes.

Coııı a e l e ııı ent iıııpresc indibl e en la descripci6 del proces de producci6 s' ha dc parl ar dc la tecnologia

aıııb la qual co ıııpta aquest proces. Per aquest obj ectiu , propose ııı la confecci6 d' una fit xa per a cada ııı aquin a

o enginy seleccionat, co ııı la que ve en aquestes pagincs.

- A fimentaci6 i Iralısmissi6 . Taıııbe en aquest apartat seri a convenient fer una descripci6 dc lcs fonts d'a­

liııı e ntac i 6 energetica de la fabri ca i dels ııı eca ni s ııı es de tran s iıııi ss i 6. Ara per ara j a sabc ııı que les energies

ııı es utilit zades en el nostre ento rıı foren la hidraulica, l' eo lica, la ııı eca nica de tracc i6 a niıııal. la ca lorf fi ca

(carb6), i l' electri ca, sense oblidar el vapor. En alguns casos els ııı eca ni s ııı es de tra ns ıııi ss i 6 d'aquesta energia

ııı e re i xeran una atenci6 especial degut a la seva si ngul ari t a ı. Es teııı pensant concrc t a nıcnt en ci classic ell1har­

ral que encara es conserva a la fabri ca Trepat , consistent en un s i s te ıııa de barres intcrconncc tadcs situades al

sos tre de les naus que, nıogudes per l ' energia elec trica, tra n s ııı e t en nıov inıent a les difcrcnts ııı aquincs a tra­

ves de correıges de cuir.

5. Quadre de class ificaci6 del fon s docuıııental

Al gunes fabriques conserven prac ti ca nıent tota 0 gran part de la seva doc unıcn ıac i 6. En priıııe r 1I0c,

nosa ltres proposeııı l 'e laboraci6 d' un quadre de class ificac i6 de cada arxiu en el qual consti tot ci ıııate ri a l

doc uıııenta l. Aquest hauri a d'incloure, en els casos que fos possible:

-Factures (entrades i sortides) d ' eıııpresa des de la seva fundaci6 fin s a l ' aclUaliı a l.

-Correspondencia coıııerc i a l.

-Catalegs co ıııerc i a l s.

-L1i stat de totes les ııı aquines venudes, segons l 'any i segons poble de res idencia del coıııprador (e l noııı

del qual ı aıııbe fi gura).

-LI i s taı dels obrers que han treball at a la fabrica all1b els seus sous correspo nenıs .

6. La retori ca de la industri a

Conı s' haura observaı , la colunına vertebra l d' aquesta investi gaci6 es l 'esludi dcls c l c nıent s ll1aterial s

que conforll1en les velles in s ıa l ' l ac i on s industria ls. Paral.lelall1ent a aixo, tindrell1 espcc ial cura del que heııı

co n vi ng uı d 'ano ııı en a r la reıo rica de la iııdus ıria , aixo es, to ı s els s fnıbol s

al ' lusius al progres i a la nova socie-

lat que sorgeix de la indu ıri a liı za­

ci6.

La fariıı era Balcells. al ca/Ter Iııdıisıria .

Coıııeııçada a COII Slrlli"r I 'aııy 1929. ııofoıı

acahada}iııs el 1947, segııiııı eııcara els

CtlllOIlCS de f'arqlıileclLlra ıııodemi.l'la .

L 'ediJici es/(/m forıııaı per Ires plaıııes de IIIi?S de 2.500 iii ' cadascııııa, i es/(/m

coııııec/(/I direc/(/ıııeııı aıııi> 1'1 f errocarri/.

(FolOgra}ia: Je.l'ıis Vilaıııajôj.

Les fonts i el metode per a l'estudi dels elements del patrimoni industrial

L' arqueologia industrial encara no ha desenvolupat una metodologia i unes tecniques propies per a l' a­prehensi6 dels seus objectes d'estudi, qualsevulgui que aquests es considerin. Aixf, malgrat que han sorgit serioses propostes d' homologaci6 -especialment en altres pai'sos 14_ el metode de treball es reinventa cada cop de nou segons les necessitats ad hoc sorgides en la investigaci6.

Pel que fa al nostre cas, hem considerat que la diversitat de fenomens a estudiar aixf com la complexitat d'aquests, ens obligaran a utilitzar diverses fonts i formes de treball:

- Documentaci6 guardada a l' Arxiu Comarcal de l'Urgell. En aquest arxiu es conserven les Matricules bıdustrials, les quals contenen les informacions historiques referents a la fundaci6 de les empreses, el volum de producci6, les baixes per crisi, l' emplaçament de les factories i el domicili particular dels pro­pietaris. Aixf mateix, les Sol.licituds de Llicencia d'Obres ens proporcionaran una cronologia exacta de la construcci6 dels diferents elements que conformen les instal.lacions industrials i els noms dels agents responsables de l'edificaci6. Les Instancies per Instal.laci6 de Motors, per la seva banda, con­tenen interessantıssims pHmols de maquinaria de l' epoca i de situaci6 de les fabriques, junt amb la deguda sol.licitud, la qual sol adjuntar retalls de diaris oficials que fan referencia a la legislaci6 vigent sobre el tema. Finalment, el Registre Fiscal esdeve una font fonamental per contrastar el referent a la ubicaci6 de les indıistries, la seva extensi6 i el regim de propietat sota el qual estaven ocupats els edi­ficis. -Premsa. La gran tradici6 existent a Tarrega pel que fa a premsa local pot facilitar molt la tasca de recer­ca. En la premsa local podrem trobar anuncis publicitaris de les empreses, aixf com artic1es d'opini6 que ens han de proporcionar informacions objectives i, el que es tant 0 mes important, valoracions subjecti­ves coetanies. '5

-Fons documental de l'empresa. La magnitud, varietat i qualitat dels arxius conservats per les empre­ses marcaran en gran mesura la utilitat d'aquesta font. Aquesta es l'ıinica que pot arribar a servir per a tots els punts proposats, des de la introducci6 historica fins al de la retorica de la indıistria. -Fonts orals. La informaci6 que ens puguin proporcionar diferents testimonis que en el passat van par­ticipar en el dia adia de les fabriques sera especialment valuosa per tal de coneixer els apartats referents al funcionament de les maquines, la descripci6 del proces de producci6 i l' organitzaci6 del treball, aixf com per contrastar i descobrir noves inforrnacions de caracter historic. -Treball de camp. Certes apreciacions de caracter valoratiu nomes podran dur-se a terme mitjançant una observaci6 directa in situ dels elements en estudi. Ens estem referint, per exemple, a l' estat dels edificis, l'estat de conservaci6 de la maquinaria, etc. -Representacions gratiques. Per a un estudi de les caracteristiques que explicarem a continuaci6, les representacions grafiques esdevenen un suport imprescindible per a l'aprehensi6 del que estem estudiant i del que es yol mostrar. Les fotografies dels edificis, les maquines, elements de tecnologia ... han de venir a complementar les explicacions escrites, tant de les fitxes com del redactat finaL. En aquests moments ja existeix un exhaustiu fons de fotografies elaborat pel Museu Comarcal de I'Urgell sobre diverses indıistries, el qual ens sera d'una gran ajuda. Tambe sera d'una gran ajuda l'analisi de planols (plantes, seccions, alçats, detalls ... ) de l'epoca per tal de comprovar els canvis 0, en el seu cas, les permanencies.

285

286

Resum i conclusi6

En aquest arti cle hem repassat el particular proccs d ' industralitzaci6 i de creixement cco nonıi c quc es va

produir a Tarrega entre finals del seg le XV iii i el primer terç del seg le XX . Hem vo lgut nıos t ra r parti cular­

nı enı la di ver itat de I'e tructura economica targarina durant aquells anys, en contra d'aquell es visions que la

pretenen co nı una ciutat exc luss ivament comercial i de serveis per al seu hinterl and. He nı des taca t pos tcri or­

nıent co nı tota aquesta acti vitat va deixar una notable emprenı t a arreu de la ciutat, de la qual avui en queden

notables exemples. Finalmenı , hem proposat fel' una ide nıi fi cac i 6 d'aquests com a conj unt, tenint en compte

tres aspectes principals (I" arquitectonic. el tecnologic i el docunıenta l ), i es tudiar-ne cada cas en pa rıi c ul a r

segons un model comu.

L'objectiu no era altre que el de difondre aquesta rca litat entre la conıunita t d'eslUdiosos dels fenomens

soc ials i entre la ciutadani a en general, per tal de sensibilit zar uns i altres i estimul ar d'aquesta nı a ncra el debat

j a pa rc i a lnıent obert sobre conı gestionar el patrinıo ni industri al de la zona de Tarrega . Espe rcnı que ci treball

11 0 hagi estat debades.

~~ , ;.iU ~

~< i fr' ./, •

• :.,..'/' 1/1.

Rı L~

. -- -- --~~--

Les illS((llıcies per 10 ilısllIl.lociô de IIIOlOr.I' SÔIl 1111 1II11lerial iıııporıııııı per l 'lIIlMisi de la iıı!lıı s trialit:ac iô ııırgariıltl dı' III/a l.ı dı' l .Il'gll'

pl.I,\sal i prhıcipis del preseıı ı . EI1 la iııııııge \'eielll et p!ÖIlO! de {(/ xeıııeııe;a, l'eJl/radıı i /0 plal1tt1 pre\'iSIll pı' r 1(11(/ emprl'.\lI t/'lJ \"lrlı ('('id

d 'oli pellll{>rode del Sıtffı ı r 0 pril/cipis de seg le i qııe eıı ('ora jı ll l C iol1tl eıı I · a('(ııa!itat. (FolOgmf/a: Oriol Saııla ).

1. CALVO, Angel (1994): "Arqueologia industrial: projecte de reconstrucci6 integral del passat", in L'av(!llç, num. 179, març,

Barcelona, p. 50. 2. BALLAR, X. (1989): "Arqueologfa industrial 0 arqueologia del mundo moderno y contemponıneo", in A distancia, juny, Madrid, p.

36-42. 3. Vegeu COMA, Gloria (1993): Tarrega a la Segoııa Republica. Col. Seminari, num. 3 (Pages ed.), L1eida. 4. VA. (1994): Graıı Geografia Comarcal de Caıaluııya, ııum. 10 (Noguera, Urgell, Segarra). Gran Enciclopedia Catalana, Barcelona,

p. 172. 5. Vegeu MOLAS, Pere (1988): Edad Modema (1478-1808), Espasa Calpe, Madrid, p. 391-8 i 405-14; KRIEDTE, Peter (1990):

Feudalismo ıardfo y capital mercanıil, Critica, Barcelona; CARRERAS, Albert (1989): "Cataluiia, primera regi6n industrial de Espaiia", a Pautas regionales de la industrializaci611 espaiiola (siglos XIX y XX), Ariel, Barcelona.

6. ESPINAGOSA, J.; PLANES, J.M. (1988): Tarrega. Aproximaci6 a la Jıisıoria dels seus ajuntaments entre 1884 i 1939, Ajuntument

de Tiirrega i Diputaci6 de L1eida. 7. Vegeu COMA, Gloria: Op. cit. 8. Vegeu PALAU, Salvador (1994): 800 molinsfariııers de Caıaluııya; des del Seııia i l'Algars al Cardener'Llobregat, Museu-ARxiu

Comarcal de Montblanc, Valls, p. 92-4. 9. Vegeu MONTANER, J.M. (1988): "Espacio y lenguaje de la arquitectura industrial en Cataluiia (1732-1929)" in II Jomades sobre

la Protecci6 i Revaloriızaci6 del Paırimoni Industrial, Generalitat de Catalunya (CIRIT), Barcelona, p. 289. L'autor fa referencia a la Ba1cells de Tarrega -entre altres- com un tipic exemple d'industria farinera.

10. Vegeu ESPINAGOSA, Jaume [Coord.] (1988): L'Urgell: edificis i monuments Jıistorics. Museu Comarcal Tıırrega, Tarrega. 11. ESPINAGOSA, J. [et alia] (1993): Historia grafica de l'Urgell. Columna, Barcelona, p. 186-7. 12. Vegeu ESTIARTE, Jordi (1995): "La fitbrica trepat i la mecanitzaci6 agraria" in Urtx, num. 7. Museu Comarcal de l'Urgell i Arxiu

Comarcal Tiirrega, Tiirrega, p. 193-204. J 3. Vegeu MONTANER, J:M: (1989): Op. cil., p. 285-93. 14. Vegeu, per exemple, PINAR, Jaques (1985): L'arcJıeologie indistrielle. Aixf mateix, no deixa de ser simptomatic que la majoria de

l1ibres publicats sobre el tema es refereixin a un lloc en concret del tipus Arqueologfa industrial de Alcoi, A guide ta the industrial

archaelogy of Cumbria, eıc.) i poqufssims a la disciplina en general. 15. El semanari Acci6 Comarcal va començar una serie l'any 1934 dedicada a la "industria targarina", en la qual van veure la llum dos

artic1es, que sapiguem: l'un dedicat a la fitbrica Trepat (num. 143,8 de setembre de 1934) i l'a1tre a la fitbrica de teixits Burgues (num. 195,7 de setembre de 1935), aquest darrer signat per J. Tenes i Rotllant (el primer es anonim).

287

288

I NQ DE FITXA

I DATA DE CONFECCIÖ

. AUTOR

ı DENOMINACIÖ

FABRICANT

Model

Lloc (ciutat ifo pafs)

Any

ı DIMENSIONS

FASE DE PRODUCCIÖ

Funci6:

Ubicaci6:

FOTOGRAFIA

Autor de la fotografia:

(Situaci6 en un planol general de la instal.laci6 industrial)

ı FONT D'ALlMENTACIÖ ENERGETICA

I

ESTAT DE CONSERVACIÖ

. Funciona? Sf No

OBSERVACIONS

Model de jitxa proposat per als elements de tecnologia (elaboraci6 propia)