El Parentesi Mes Llarg Pag.1 22

034-108197-EL PARENTESI MES LLARG.indd 1 08/01/13 13:43

El parèntesi més llarg


el parèntesi més llarg

és l’obra guanyadora del Premi Mercè Rodoreda 2012, que convoca Òmnium Cultural amb la col·laboració

de la Fundació Enciclopèdia Catalana.


Tina Vallès

El parèntesi més llarg

Premi Mercè Rodoreda 2012


ProaA Tot Vent

El jurat del Premi Mercè Rodoreda 2012 era constituït per Francesco Ardolino, Àngel Burgas, Jordi Mir, Sílvia Soler i Àlex Susanna.

Primera edició: febrer del 2013

© Tina Vallès, 2013

Autora representada per Silvia Bastos, s. l., Agencia Literaria

Drets exclusius d’aquesta edició:Raval Edicions SLU, ProaPeu de la Creu, 408001 Barcelonawww.proa.cat

ISBN: 978-84-7588-350-2

Dipòsit Legal: B-1.530-2013

Composició: Víctor Igual, SLImpressió: Limpergraf

Queda rigorosament prohibida sense autorització escrita de l’editor qualsevol forma de reproducció, distribució, comunicació pública o transformació d’aquesta obra, que serà sotmesa a les sancions es-tablertes per la llei. Podeu adreçar-vos a Cedro (Centro Español de Derechos Reprográficos, www.cedro.org) si necessiteu fotocopiar o escanejar algun fragment d’aquesta obra (www.conlicencia.com; 91 702 19 70 / 93 272 04 47). Tots els drets reservats.


sumari

Llet cereals aigua 13

Portabilitat 21

Taxi 39

Bloc de dibuix i carbonets 49

Pardals 59

Vista perduda 69

El gemec 75

Mali 83

Sardines 97

Pinter 113

Rots 123

Micos 135

Crema depilatòria 141

Bugada 151

El nus 159

Claus 165

Enterro i mig 175


«He relliscat per un pla inclinat deldiscurs i em penso que t’he escrit elparèntesi més llarg de la meva vida».

armand obiols, Bordeus, 45


A la Natàlia,artista dels parèntesis dins les rutines.


llet cereals aigua


15

He aprofitat el sobre d’una factura del gas per fer-hi lallista de la compra. Falta llet, s’han acabat els cereals,d’aigua sempre se n’ha de comprar. Amb el bolígrafdel banc, el que tenim damunt del microones, voliaanar prenent nota de tot el que ens falta, perquèaquest vespre t’arribis al supermercat abans de venircap a casa. I anava a escriure llet cereals aigua, i no, noha estat això el que he escrit, que dreta, recolzada almarbre de la cuina, he començat a escriure’t omplinttot el sobre, trepitjant fins i tot el logo de la compa-nyia del gas, perquè de sobte m’he adonat que t’he dedir un munt de coses abans que llet cereals aigua, i teles he de dir ara.

I de seguida se m’ha fet petit el sobre i incòmodala postura i he agafat uns quants folis de la impresso-ra, el diari d’ahir com a suport, i m’he assegut damuntdel peu esquerre al sofà. I he continuat dient-te de totmenys llet cereals aigua. I la tinta del diari repetia alrevers del full tot el que t’he anat encadenant. Tantesparaules, tantes frases, tot tan de sobte que he deciditprescindir dels punts i les comes, que tu ja sabries po-sar-los després, que quan pensem no hi ha signes de


16

tina vallès

puntuació ni pauses, que tot brolla alhora i de qualse-vol manera, i és així com t’escric, com t’he d’escriure.I si se m’adorm el peu esquerre, no deixo d’escriurementre canvio de posició, i cada vegada faig més malalletra, perquè no és veritat que estigui còmoda escri-vint-te asseguda al sofà amb la mitja flonjor del diarid’ahir a sota. Però no trobo el moment de parar i anarcap al despatx i de passada canviar de bolígraf perquèel del banc fa de mal agafar, la tinta em taca els dits i amés no està avesat a dir aquesta mena de coses, ell quecada setmana escrivia llet cereals aigua.

He mirat el rellotge de reüll, la pausa per fer lallista de la compra potser era tan sols un parèntesibreu dins d’un dia que fa poc que ha arrencat i seràple de reunions, cites i encàrrecs. Però no em pucmoure d’aquí, la mà em va sola, ja no m’importen lestaques de tinta, la incomoditat. T’ho aboco tot sensesignes i tu ja t’ho endreçaràs, i si hi ha res que no en-tens és que potser no ho has d’entendre i ja està.

Perquè això és un parèntesi que havia de ser breu,i el faré durar, l’estiraré tant com calgui, com se m’es-tira la lletra, cada cop més il·legible, que em començaa fer mal el canell, poc avesada com estic a escriure amà. Però el que escric aquí no ho podria teclejar, deldit a la tecla es perdria una part important del que etvull dir: llegir-me en Arial 12 no seria el mateix. Hasde fer l’esforç de desxifrar-me, d’inflar les meves asescanyolides, de distingir les es de les is, que amb lapressa no els poso el punt, de captar tot el que s’ama-


17

llet cereals aigua

ga dins del forat de les os i reposar per reprendre lalectura als seients de les us.

Has d’entendre que deixi de posar accents, si con-vé al final te n’emplenaré un full i tu després els es-campes per aquesta carta improvisada que em surt dedins i no diu res de llet cereals aigua. Jo ara no pucparar, no puc pensar si obert o tancat, perquè no esticpensant, que el meu pensament és dins d’aquest bolí-graf tacat de tinta que ja comença a enyorar la rutinade les llistes i la calma del llom del microones. El meupensament és blau i s’escampa pel paper en forma degargots que s’assemblen a la que va ser la meva lletra ique ara és una successió de punts, ratlles i cercles di-minuts que evoquen l’alfabet llatí amb desesperació.

No et farà res que prescindeixi de les vocals, somal segle vint-i-u i ja s’hi val tot, i si no ho faig així nodono l’abast, la connexió entre ment i canell falla sit’he de posar totes les as, les es, les is... No et farà res.I no sé si he deixat la nevera oberta quan he anat amirar si encara teníem iogurts. A qui li importen elsiogurts i la nevera, ara. Que t’he dit que estic dins d’unparèntesi, que m’hi amago i hi aturo el temps per dir-te i dir-te i dir-te de tot, tot el que he anat guardantaquí dins, dins del cap i dins del bolígraf del banc, queara són el mateix, que no sé si no podria provar d’aga-far-lo amb la boca, molt més propera al cervell, i fun-cionaria millor la connexió, perquè és ben bé això,que tot el que et dic ho perboco, que escupo conso-nants blaves que tenen el seu eco gris brut al revers del


18

tina vallès

full, tacades de les notícies d’ahir. Però ara no hi ha ahir ni hi ha demà, no hi ha ni ara ni hi ha res, que som fora del temps, que ja t’ho he dit, que tu ja saps què és un parèntesi.

I no et deixis de posar les comes, els punts, els ac-cents i les vocals on toquen o no m’entendràs, o no entendràs el que has d’entendre ni entendràs el que no has d’entendre. Si convé al final et dic quantes co-mes, quants accents oberts, quantes os hi falten, que un cop hagi dit tot el que et vull dir, tindré tot el temps del món, encara dins d’aquest parèntesi, per fer in-ventari de signes i vocals, que potser podré escriure llet cereals aigua mil vegades. Però ara encara t’he de llançar consonants als ulls, el canell no ho vol però el cap i el bolígraf manen i van sols.

Fa estona que tinc pipí, que penso en la nevera oberta, que em prendria un cafè (si és que es poden preparar cafeteres dins dels parèntesis) però no trobo el moment d’aturar-me i aquest és l’últim full que em queda, hauré de tornar a agafar-ne de la impressora. L’itinerari seria lavabo, cuina, despatx, i tornar al sofà pixada, amb la cafetera al foc i un nou feix de fulls per escriure-t’hi. Però no sé com detectar el moment ido-ni per parar i aixecar-me. La bufeta em diu que és ara o mai, el full que em queda mitja pàgina i la son que el cafè triga deu minuts a sortir i llavors crema i enca-ra n’he d’esperar cinc més per poder fer-ne un glop. Així que ja.


19

llet cereals aigua

He sortit un moment del parèntesi i hi he tornat aentrar (que no s’hi poden preparar cafeteres). Re-prenc l’abocada de consonants mentre se’m refreda elcafè, tinc un bon gruix de fulls per tacar amb la tintade les notícies d’ahir i la dels meus pensaments d’avui.Pots triar per quina banda em vols llegir. Seguiré sen-se dir llet cereals aigua. I ara que en tinc la clau, entra-ré i sortiré d’aquest refugi meu de lletres quan emconvingui i no deixaré mai d’escriure’t tot el que tincper dir-te, tot el que tenyit de tinta blava acaba gargo-tejat en aquest feix de papers que reposa damunt delteu lloc al sofà.

El teu lloc al sofà.Potser no ha estat tan difícil edificar-me aquest

parèntesi. Perquè no em cal escriure llet cereals aigua.Que eres tu qui menjava llet amb cereals per esmor-zar. Que jo només prenc cafè (cafè de cafetera prepa-rada fora del parèntesi) i me’l faig amb aigua de l’ai-xeta.


El Parentesi Mes Llarg Pag.1 22

Documents

Transcript of El Parentesi Mes Llarg Pag.1 22