El paradís terrenal

21
Terrenal Ciències pel Món Contempor Andreu Badia Oriol Casanovas Laura Benito “El Mono Obeso” Cap.3

description

El Mono Obeso

Transcript of El paradís terrenal

Page 1: El paradís terrenal

El Paradís Terrenal

Ciències pel Món ContemporaniAndreu BadiaOriol CasanovasLaura Benito

“El Mono Obeso” Cap.3

Page 2: El paradís terrenal

La vida al Paradís

Fa 20 milions d’anys (Mioceni).

Condicions climàtiques paradisíaques.

Temperatura càlida, molta pluja i molta humitat.

Vegetació molt exuberant i gran quantitat d’espècies.

Page 3: El paradís terrenal

En aquest escenari és on va sorgir el nostre avantpassat.

Page 4: El paradís terrenal

Fa 5 milions d’anys (Plistocè). A la zona que ara anomenem Kènia i

Etiòpia.

Vivia un tipus de simi hominòide: “Ardipithecus ramidus”

Boscos i ambients humits.

Page 5: El paradís terrenal

-Constitució

Adaptada per pujar als arbres.

Pell forta amb pèl espès.

Predominava el sentit de la vista i el gust.

No podien córrer gaire ràpid.

Cervell com el d’un ximpanzé actual.

Page 6: El paradís terrenal

La pèrdua dels ullals

Page 7: El paradís terrenal

Com a partir d’aquests simis, es va poder

iniciar el camí de la nostra evolució?

Canvis climàtics.

Variació en l’alimentació.

Page 8: El paradís terrenal

El nostre avantpassat

Tenia 36 dents. Variacions en la mandíbula i la

dentadura.- Ullals més petits

Millor adaptació.

“Podien maniobrar millor a l’hora d’esmicolar els aliments cosa que altres espècies no podien i per això, a diferència d’aquestes, van prosperar.”

Page 9: El paradís terrenal

DIETA de l’HOMÍNID

Equilibrada: els proporcionava tots els nutrients

necessaris i en las proporcions adequades.

Constituïda per aliments vegetals compostos per:

- Hidrats de carboni.

- Proteïnes.

- Grasses.

Li proporcionava una abundant provisió de

vitamines, minerals i aigua.

Page 10: El paradís terrenal

Hidrats de carboni

Carbohidrats lents (fulles, tiges tendres, flors, fruites verdes...)

- Constituïen la major part de la dieta del nostre ancestre.

- Són hidrats de carboni que a l’aparell digestiu els costa de digerir.

Carbohidrats ràpids.- L’Ardipithecus ramidus els aconseguia de les

fruites molt madures, riques en fructosa i

glucosa, o de la mel.

- Són hidrats de carboni molt ràpids de digerir.

Page 11: El paradís terrenal

Proteïnes Proteïnes vegetals (fruites, fulles i tiges)

Baixa qualitat biològica

+ Proteïnes animals (insectes i petits animals)

Elevada qualitat biològica

.

Page 12: El paradís terrenal

Grasses

Àcids grassos saturats: àtoms de carboni units per un enllaç químic.

Àcids grassos monoinsaturats: àtoms de carboni units per un

doble enllaç.

Àcids grassos essencials:

- El nostre organisme no els pot fabricar.

- Àcids abundants en les plantes, fruits secs

i les llavors de les fruites.

- Han tingut un paper essencial en el

desenvolupament del nostre cervell.

Page 13: El paradís terrenal

Vitamines i minerals

El nostre ancestre obtenia les vitamines i els minerals a

partir dels aliments que tenia a l’abast (larves, insectes,

fruites, etc.)

ESTALVI DE TREBALL METABÒLIC:

Afavoreix a l’evolució de l’espècie

Page 14: El paradís terrenal

Aparell Digestiu Similar al nostre:

- Estómac de una sola cavitat que converteix els vegetals ingerits en

papilla.

- Intestí Prim que absorbeix els sucres, que passen a la sang i es

distribueixen per tot l’organisme.

- Intestí Gruixut on finalitza la digestió i a on hi ha la flora intestinal,

que digereix la fibra

Dues úniques diferències:

- L’intestí prim s’ha fet més llarg

- L’intestí gruixut s’ha fet més curt.

Page 15: El paradís terrenal

Densitat calòrica

Importància d’aquesta respecta a l’evolució de les espècies. Herbívors Carnívors

Estratègies evolutives Hipòtesi de Milton Ximpanzés = Ardipithecus Ramidus

Page 16: El paradís terrenal

Assimilació de la glucosa

Representa gairebé la totalitat del material nutritiu

Elevada sensibilitat a la insulina

Consumició d’aquesta pel cervell

Page 17: El paradís terrenal

L’hora de menjar

Hipotàlem:

Control de la gana Descens de glucosa en sang Ardipithecus ramidus: Arbre ple de fruites i

menjar.

Control de la sacietat Augment de glucosa en sang Ardipithecus ramidus: Branca

a fer una migdiada

Page 18: El paradís terrenal
Page 19: El paradís terrenal

Que es salvi qui pugui

L’Ardipithecus ramidus comptava amb diferents perills: Aus gigantesques Serps Felins

Mecanisme de defensa (Semblant al nostre)

Page 20: El paradís terrenal

Mecanisme de defensa

Percepció situació

emergència

Activació dispositiu defensa

Actuació del cervell

Activació sistema simpàtic

Frenament funcions no

indispensables

Activació funcions

necessàries per sobreviure

Secreció d’hormones

Salvar-se (amagant-se,

lluitant o fugint)

Page 21: El paradís terrenal

Disseny final de l'homínid El situem fa uns 5 milions d’anys Medi amb aigua abundant i temperatura

constant Vivia a les branques dels arbres

Nivell d’activitat física elevat Vegetarià frugívor i de fulles

Dieta rica en hidrats de carboni Obtenia proteïnes i grassa dels insectes, rèptils o

petits mamífers Glucosa = INDISPENSABLE per viure

Amenaçat per altres espècies Sistema d’alerta i resposta