HI HAVIA UNA VEGADA EN UN CIRC UN PALLASSO QUE ESTAVA CANSAT D’HAVER DE FER RIURE CADA DIA.

“A MI SEMPRE EM TOCA FER RIURE ELS ALTRES, I JO HI HA DIES QUE ESTIC TRIST I NO TINC GANES DE FER RIURE”,PENSAVA EL PALLASSO

“TAN BONIC COM DEU SER FER DE DOMARDOR,

O DE TRAPEZISTA,

O D’HOME FORÇUT,

QUE SÓN FEINES QUE LES POTS FER IGUAL TANT SI ESTÀS TRIST COM SI ESTÀS CONTENT”,PENSAVA

AIXÍ ÉS QUE UN DIA, EN PLENA FUNCIÓ, ES VA DISFRESSAR DE DOMADORI ES VA FICAR A LA GÀBIA DELS LLEONS.

PERÒ NOI, QUAN VA VEURE QUE ELS LLEONS OBRIEN AQUELLES BOCASSES AMB AQUELLES DENTOTES,

VA AGAFAR POR I VA ARRENCAR A CÓRRER TOT DONANT VOLTES PER LA GÀBIA.

I LA GENT QUE ES VA PENSAR QUE ALLÒ ERA UN NÚMERO CÒMIC, VINGA A RIURE.

FINALMENT EL VAN TREURE DE LA GÀBIA, I ELL QUE SÍ QUE DECIDIT S’ENFILAVA AL TRAPEZI

I ES DEIXA ANAR D’UN TRAPEZI A L’ALTRE.

PERÒ COM QUE NO EN SABIA, VA CAURE A LA XARXA

I LA GENT VINGA A RIURE.

SALTA DE LA XARXA I AGAFA UNS PESOS MOLT GRANS, D’AQUELLS DE BOLA, QUE FEIA SERVIR L’HOME FORÇUT I COMEÇA A FER FORÇA PER AIXECAR-LOS.

LES BOLES DE FERRO NO ES MOVIEN, PERÒ ELL VA ARRIBAR A FER TANTA FORÇA

QUE SE LI VAN TRENCAR TOTS ELS BOTONS

I LI VAN CAURE ELS PANTALONS A TERRA.

I LA GENT ES CARGOLAVA DE TANT RIURE

I DES D’AQUELL DIA VA FER SEMPRE MÉS DE PALLASSO.