EL PALLARS JUSSÀ - XTECEL PALLARS JUSSÀ des d’Arenys de Mar TREBALL DE SÍNTESI DE SEGON D’ESO...

EL PALLARS JUSSÀ

des d’Arenys de Mar

TREBALL DE SÍNTESI DE SEGON D’ESO

INSTITUT ELS TRES TURONS Arenys de Mar Juny de 2017

Nom, cognom i curs __________________________________________________

Nom, cognom i curs __________________________________________________

ÍNDEX

Presentació 1 Normativa general 1

Material necessari 1 Agenda 1

Divendres 9 de juny

El nom de Pallars 2 Situació. On anem? 2 Castells de frontera 4 La cançó del raier 5 El oficio de almadeiro 8 Aigua al servei de la tecnologia 9

Dilluns 12 de juny El making off 13

Castell de Mur 13 Salàs de Pallars. Les botigues museu 17 Engrandim les comarques 19

Dimarts 13 de juny

Isona i Conca Dellà 22 Construcció d’un mòbil 24 Observació del cel 24

Dimecres 14 de juny Tremp 25 Oficina de turisme 26

Construcció d’un rai 26

Dijous 15 de juny 26 Divendres 16 de juny

Exposició oral 27 Avaluació 28

1 Treball de síntesi. Pallars Jussà

PRESENTACIÓ PER QUÈ VOLEM CONÈIXER EL PALLARS JUSSÀ? Hi ha quatre raons de pes per conèixer aquesta comarca: la importància de l’aigua, el pes de la geologia, els castells de frontera i el món dels dinosaures. Així ens podem fer una idea de les característiques d’una comarca d’interior. LA FEINA A partir d’ara és feina teva buscar informació i fer aquest treball que et portarà a conèixer les característiques d’aquesta comarca. En aquest dossier trobaràs explicacions sobre temes diversos. Cal llegir-les i, si vénen acompanyades de preguntes, resoldre-les en els espais delimitats o en full annexos. NORMATIVA GENERAL Durant la setmana del Treball de Síntesi, les normes de comportament del centre continuen vigents. Els alumnes han de respectar l’horari establert i acomplir de manera responsable les activitats que l’equip de professors els ha programat. Els alumnes han de recordar que si infringeixen qualsevol norma rebran la sanció oportuna. MATERIAL NECESSARI

- Estoig (llapis, goma, maquineta, bolígraf) - Colors

- Tisores

- Cola

- Fulls blancs

- Algun full de color - Material per a la creació del mòbil (lliure elecció)

AGENDA Divendres 9 de juny – dijous 15 de juny

Realització del Treball de Síntesi a l’Institut

Divendres 16 de juny Exposició oral i lliurament del material


DIVENDRES 9 DE JUNY

EL NOM DE PALLARS “Segons la llegenda, el nom d’aquesta comarca (hauríem de pronunciar Pallàs, amb la erra muda), ve de palla. Resulta que fa molt de temps hi hagué una sequera que afectà al llarg d’unes anyades bona part de Catalunya. El blat tot just aixecava un pam i no tingueren palla per alimentar els rucs. En aquestes valls, en canvi, es van salvar de la calamitat. La pluja va ser tan generosa que no sabien on encabir la palla. En comptes de cremar-la o de fer-la podrir per fer fem, la llençaren al riu amb la intenció de fer dentetes a la gent de pravall. Aquests van començar a dir que el riu baixava de les valls de la palla, d’aquí ve el nom de Pallars”. Pep Coll (1949). SITUACIÓ. ON ANEM? Situa’t a la zona amb el vídeo de Catalunya des de l’aire: http://www.ccma.cat/tv3/alacarta/catalunya-des-de-laire/pallars-sobira-pallars-jussa-noguera/video/1492649/

Consulta un mapa; localitza i escriu el nom de les comarques que envolten el Pallars Jussà:

Escriu el nom de les comarques per on cal passar fins arribar al Pallars Jussà des


d’Arenys de Mar: Escriu el nom dels municipis del Pallars Jussà:

En el mapa d’aquest full: a) Acoloreix:

- amb vermell la carretera N-260 (principal via de comunicació de la comarca)

- amb verd les carreteres comarcals - de color groc les carreteres locals - de color blau ells pantans i rius

b) Encercla els castells.


CASTELLS DE FRONTERA 1. Després de veure el reportatge sobre els castells de frontera (https://www.youtube.com/watch?v=JatLjfBmsqs), contesta les preguntes següents:

a) Què eren els castells de frontera? De qui s’havien de protegir?

b) En quin segle es varen construir la majoria?

c) Escriu el nom d’alguns d’aquests castells: 2. Construeix un castell de frontera amb el full que et lliuraran. Un cop construït, dibuixa’n la façana en aquest espai.

3. L’escala del castell és de 1:140. Calcula:

a) L’alçada del portal d’entrada: b) L’alçada del mur: c) L’alçada de la torre de l’homenatge:


LA CANÇÓ DEL RAIER Va ser escrita per Mn. Cinto Verdaguer durant la seva excursió a les contrades pirinenques, l’any 1883. Va ser publicada l’any 1888 en el seu llibre Pàtria. Aquest llibre estava format per un conjunt de poemes històrics, geogràfics i folklòrics, tots d’arrel patriòtica. “La cançó dels raiers” és un cant als vells raiers pirinencs i al riu Noguera Pallaresa, al voltant del qual ha girat bona part de la vida pallaresa, des de les terres altes del Pallars Sobirà fins a les planes de la Conca. Visiona el vídeo de la Baixada dels raiers de La Pobla i/o d’Els raiers del pont de Claverol. A continuació, sabent en què consisteix la seva feina, llegeix “La cançó dels raiers”.

Só fill del Noguera, dins un rai nasquí; ma esposa és raiera, raier vull morir.

Lo bon temps del fadrinatge Un matí la gent d’Esterri lo passí fent de cuer m’alça el coure tot cridant mes com tinc seny i coratge que m’enduia cap a Gerri prompte em feren davanter. lo feixuc Mall de Roland. D’eix cavall de la riera Jo, veient que al meu darrera prenc la brida barroera, la vall tota s’esparvera, i als torrents i a la ribera part damunt de la ribera vaig dient: pas al raier! lo llencí del rai estant. Des del marge el rai cordejo De les bigues que he enraiades si li costa de passar, se’n farien galions, pels congostos barranquejo galions per les armades com serpent pel pedregar. de deu regnes i nacions; Quan per una ensopegada, pins i faigs duc cada dia, s’esdevé una embarrassada, d’avetars no en deixaria, dono al rai una girada fins i tot enraiaria que el fustam torna a aviar. les muntanyes a crostons. De cinc trams los rais avio Tot baixant rais a la plana, de la Pobla a Balaguer, cinquanta anys hi he baixat, los empenc i los arrio que és un rai la vida humana, com sa rua el traginer, ne té deu cada tramat; Tot sovint lo rai s’apunta; i davalla fugitiva i quin treball si es desconjunta, rodolant de riba en riba trabucant a aquell que el munta fins que al mar sens vora arriba com cavall al cavaller! de la fonda eternitat.

JACINT VERDAGUER (1815-1902)


ACTIVITATS Defineix aquestes paraules que apareixen al poema: Fadrinatge:

Prompte:

Brida:

Congost:

Embarrassada:

Avio:

Traginer:

Trabucant:

S’esparveren:

Galions:

Escolta La cançó del raier. Llegeix-ne la lletra i, a continuació, resol les activitats:

1. Respon:

a) El raier de la cançó, és davanter o cuer? b) Quin és el “cavall de la riera”? c) De quants trams diu que són els rais de la pobla de Balaguer? d) Quin ús diu el raier que es podria fer de les bigues que ha enraiat?


2. Busca en el text i escriu en el lloc que els correspon els noms que fan referència a les temàtiques següents:

poblacions vocabulari específic del raier

arbres i boscos l’aigua

3. En la darrera estrofa de la cançó, mossèn Cinto Verdaguer realitza una comparació poètica del món del rai:

a) Amb què compara el rai?

b) Relaciona els elements amb els quals realitza la comparació:

Rai Mort Mar Anys Bigues Vida

4. Quina és la idea principal de la tornada de la cançó?

Só fill del Noguera, dins un rai nasquí; ma esposa és raiera, raier vull morir.

5. Escriu la frase de la cançó que t’ha cridat més l’atenció i explica-la. 6. Després d’haver treballat aquesta cançó, escriu dues idees que et sembla que Mn. Cinto volia transmetre.


EL OFICIO DE ALMADEIRO Realiza los siguientes ejercicios basándote en La cançó del raier: 1. Traduce al castellano el nombre de algunas de las herramientas, de sus prendas de ropa y de algunas de las acciones que realizaban (verbos).

2. Escribe 10 palabras poniendo el vocablo en catalán y su correspondiente en castellano.

3. Escribe una redacción en forma de reportaje periodístico, sobre el principio y el final del oficio de ALMADEIRO (Raier). Puedes hablar de cómo vivían, en qué consistía su trabajo, por qué lo hacían, en qué otras zonas de España se realizaba este oficio y por qué finalmente desapareció este oficio. Tienes que poner un título a tu reportaje. La redacción debe tener una extensión de 200 a 250 palabras.


AIGUA AL SERVEI DE LA TECNOLOGIA A continuació us presentem una sèrie d’articles, esquemes i mapes on es comenta la producció d’energia elèctrica de la comarca del Pallars Jussà i també com funciona una central hidroelèctrica i com es fa el transport i la distribució del corrent elèctric produït. L'electrificació del país

El 1907 l'empresa “Energia Elèctrica de

Catalunya” va projectar la construcció de la que

seria una de les primeres grans centrals

hidroelèctriques del país. En els dos anys que van

durar els treballs, entre el 1912 i el 1914, es van

mobilitzar més de 4.000 treballadors.

Primer, es va haver de construir una carretera

entre la Pobleta de Bellveí i Cabdella, ja que els

camins que hi havia eren intransitables; després

es van instal·lar funiculars i petits trens que

complementaven la tracció animal, molt present

encara en aquelles obres. Es van haver de connectar més de 30 llacs, situats a més de 2.000

metres, amb el d'Estany Gento, que feia de recollidor de les aigües. Això va representar una

reserva d'aigua superior als 50 milions de metres cúbics. Tot estava a punt per començar a

produir energia elèctrica i portar-la allà on més la demanaven, cosa que va passar el 27 de

gener de 1914.

Actualment una desena de persones s'encarreguen de fer anar la central, però quan es va

estrenar en aquestes instal·lacions n'hi treballaven un centenar. Llavors totes les feines eren

manuals i s'havien de fer des de la mateixa central. Avui, gairebé totes les operacions es fan

de manera telecomandada des dels centres de control de la Pobla de Segur i de Barcelona. Al

voltant de la central va créixer una colònia, de la qual només s'han conservat alguns edificis,

com les cases de treballadors o l'anomenat "Hotel Energia", una residència per als directius i

tècnics de la companyia.

Com funciona una central hidroelèctrica?


Dins d'una central hidroelèctrica podem distingir les parts següents:

1. La presa s'encarrega d'emmagatzemar l'aigua, i elevar-ne el nivell per a la seva

utilització hidroelèctrica.

2. El canal de derivació canalitza l'aigua de l'embassament fins a les turbines.

3. La cambra de pressió regula la pressió de l'aigua.

4. La canonada de pressió condueix l'aigua fins a la cambra de turbines, aquestes estan

construïdes per diferents materials depenent de la pressió que hagin de suportar.

5. La cambra de turbines és el lloc on es troben les turbines que s'encarreguen de

transformar l'energia mecànica de l'aigua en energia elèctrica mitjançant alternadors

que es troben enllaçats a l'eix de la turbina.

6. El canal de desguàs té la funció de tornar l'aigua a la llera del riu.

El transport i la distribució del corrent elèctric

Per fer servir l’electricitat cal portar el corrent elèctric des de les centrals productores fins

als llocs on es consumeix; és la i distribuir-la pels cables conductors.

Per transportar grans quantitats d’energia elèctrica hem de tenir en compte que :

1.- Com més intensitat transporten. La secció dels cables elèctrics ha de ser més gran.

2.- Com més intensitat hi ha, gran part de l’energia elèctrica es perd en transformar-se

en calor, perquè com que circula més intensitat hi ha més xocs entre els electrons i el

material del cable conductor.

El corrent elèctric obtingut en l’alternador de les centrals, d’alta intensitat i tensió mitjana,

es modifica per mitjà dels transformadors elevadors (s’eleva la tensió i es disminueix la

intensitat), per facilitar-ne el transport en línies d’alta tensió, les quals permeten utilitzar

cables més prims i reduir-ne les pèrdues.

Abans d’arribar a casa nostra, altres transformadors, els reductors, la convertiran en baixa

tensió (220V), que és la que fem servir per a usos domèstics.

A continuació tens un esquema de la distribució de corrent elèctric i un mapa de la xarxa

d’alta tensió a Catalunya.


Xarxa d’alta tensió a Catalunya

PREGUNTES A partir de la informació dels diferents articles respon les preguntes següents: 1. Quines són les principals zones de producció d’energia hidroelèctrica? 2. Quines són les zones de major consum energètic? 3. Comenta si coincideixen les zones de producció d’energia hidroelèctrica amb les de major consum energètic.


4. Digues quines transformacions d’energia es donen en una central hidroelèctrica: energia inicial, transformació i energia final. 5. Quins són els impactes sobre el medi que suposa la construcció d’una central hidroelèctrica? 6. Les dades següents corresponen a l’origen de la producció d’electricitat a Catalunya:

hidràulica 13’3% cicles combinats 8’7% tèrmica convencional 4’8% nuclear 55’8% cogeneració 14’5% altres renovables 1’2% altres 1’7%

a) Ordena els percentatges anteriors de menor a major. b) Fes-ne un diagrama de barres. c) Fes un diagrama de sectors (circular) i calcula l’angle del sector corresponent a la producció d’electricitat d’origen nuclear.


DILLUNS 12 DE JUNY

EL MAKING OFF Et proposem que durant aquests dies facis fotografies i/o gravis petites seqüències de vídeo amb la finalitat de crear un making off del Treball de Síntesi. Pots combinar imatges i petites entrevistes o explicacions que mostrin què feu i com ho feu. Tingues present:

- S’ha de gravar amb horitzontal - És imprescindible ser respectuós amb la gent i els materials - Sempre és millor una feina col·laborativa, en parella. - La durada màxima del material és d’un minut i mig

- Perquè estigui ben acabat hi ha d’haver un títol al principi i uns crèdits al final, que indiquin el centre educatiu (Institut Els Tres Turons), qui ha fet la gravació i el muntatge, quina música hi ha (títol i autor) i, si s’escau, alguna altra informació que creguis d’interès.

- La visualització es durà a terme en l’exposició oral del darrer dia. CASTELL DE MUR Documentat ja l’any 969, va pertànyer als comptes de Pallars i, posteriorment, als de Mur. És un castell no gaire gran, construït sobre una roca i amb unes altres muralles que el feien pràcticament inexpugnable. Del castell sobresurt la torre mestra, amb la sala de l’homenatge a la part superior. El castell, amb forma d’esperó o de nau, estava preparat per resistir als embats de les ràtzies musulmanes. CONTESTA: 1. Quines eren les funcions dels castells com el de Mur? 2. Era fàcil atacar-lo? Justifica la resposta. 3. Com es conquerien aquests castells? 4. Què s’hi feia, a la sala de l’homenatge? Explica aquesta cerimònia.


Escriu els noms de les diferents parts del castell:

1.-

2.-

3.-

4.-

5.-

6.-

7.-

8.-

9.-

10.-

11.-

12.-

13.-

14.-

15.-

16.-

17.-

18.-


ELS ALTRES CASTELLS Situa en el mapa les torres i castells de la comarca del Pallars Jussà: 1- Torre d’Amargós 2- Torre de Montllobar 3- Torre i castell d’Alsamora 4- Torre i castell de Mur 5- Torre d’Estorm 6- Castell de Guàrdia 7- Torre de Sant Martí de les Tombetes 8- Castell de Llimiana 9- Torre i castell de Sant Gervàs 10- Castell de Toló 11- Castell de Llordà 12- Torre de Moror

En quina part de la comarca es troben les torres i els castells? Explica el perquè de la seva ubicació.


Artista! Dibuixa el Castell de Mur!


SALÀS DE PALLARS. LES BOTIGUES MUSEU Tradicionalment cada poble tenia un espais concrets on es desenvolupava la vida social. Com que la societat tradicional establia una clara separació entre homes i dones, els espais comunitaris també reflectien aquesta separació. Hi havia espais tradicionalment femenins com el safareig i la botiga, i altres tradicionalment masculins com la barberia o el cafè. Altres espais importants eren la farmàcia, la font, la pica i l’abeurador. A partir de l’explicació que trobaràs a la pàgina web de l’institut (http://agora.xtec.cat/inselstresturons/credit-de-sintesi/) respon aquestes preguntes: Espais comunitaris vinculats a l‘aigua

1. Per què fer safareig s’utilitza com a sinònim de xafarderia?

2. Relaciona cada indret amb l’activitat que s’hi realitza. Després, col·loca cada paraula a la casella que li correspon: font, pica, abeurador i safareig. Netejar la verdura:

Anar-hi a buscar aigua potable:

Donar aigua a les bèsties:

Rentar la roba:

Feina del camp Feina de la llar Espai

masculí

Espai

femení

3. Per què el safareig està dividit en dues parts?

La farmàcia

1. Distribueix aquests productes segons el món al qual pertanyin: Filtre de l’amor, aspirina, penicil·lina, elixir de la llarga vida, aigua de timonets, flor de saüc. Món científic: Món pre-científic:

2. D’on ve el nom d’aspirina?


La barberia

1. Observa les bandes de color que identifiquen les barberies i relaciona, segons la versió més antiga, cada color amb el seu significat: Blau: ___________________ Vermell: __________________ Blanc: __________________

2. Quin significat tenen aquests colors segons la teoria francesa?

3. Escriu tres objectes que demostrin que la barberia és un espai masculí.

4. Amb quin nom coneix la gent les fulles d’afaitar? Per què?

El cafè

1. Per què el cafè acompleix una funció social?

2. Quins quatre jocs hi ha en aquest cafè?

3. Escriu tres elements que trobem en un cafè (i per extensió a tots fins als anys 60) que no trobaríem en un bar de l’època actual.

La botiga

1. Quina era la funció social de la botiga?

2. Situa aquests elements en la columna corresponent, segons amb quin espai tinguin relació:

taulell de fusta targeta de crèdit carro de la compra pots de vidre codi de barres calaixos amb frontal transparent sac granel màquina enregistradora

Botiga antiga Supermercat actual


3. Els botiguers feien diferents operacions a l’hora de vendre els seus productes: pesar, envasar, mesurar, comptar, moldre… En cadascuna de les situacions següents, ordena amb números les operacions que el botiguer realitzava, i relaciona amb una fletxa cada acció amb els estris o utensilis necessaris: Vendre cafè: ___ comptar ploma i llibreta ___ moldre mesurador i paperina ___ pesar molinet de cafè ___ envasar peses i balança

Vendre colònia: ___ envasar ploma i llibreta ___ mesurar embut i ampolla ___ comptar mesurador

4. A partir de les explicacions, escriu al lloc corresponent el noms d’aquests béns de consum, tenint en compte el tipus de producte i la generació que el consumia:

gasosa La Casera blauet nina de cartró pastilles de caldo Avecrem enciclopèdia Álvarez llauna de Coca-cola desodorant amb esprai Axe pizza Casa Tarradelles game-boy camió de plàstic Rico calculadora Casio cacao de bellotas Paper higiènic El Elefante bolígraf Bic litines

Tipus de producte avis pares alumnes

Neteja personal

Material escolar

Alimentació

Begudes

Jocs

ENGRANDIM LES COMARQUES En grups realitzareu dos murals per penjar a l’entrada de l’Institut. Un estarà format per totes les comarques que es travessen per arribar al Pallars, amb el nom de la comarca i de la capital corresponent. El segon serà del Pallars Jussà, i inclourà els rius i pantans, les poblacions més importants i alguns castells destacats.


DIMARTS 13 DE JUNY

ISONA I CONCA DELLÀ Aquest municipi va néixer l’any 1970 per l’annexió de diversos pobles, dels quals Isona n’és el cap. Es troba a una alçada sobre el nivell del mar de 659m. El riu més important és el Conques, afluent de la Noguera Pallaresa. Gran part del seu territori, especialment el muntanyós, està ocupat per boscos d’alzines, roures i pins, amb alguna petita fageda. A la resta s’hi troben conreus i pasturatges. L’economia és bàsicament agrícola i ramadera. El seu clima temperat, de tipus mediterrani, contrasta amb el de les terres altes que l’envolten. Isona. Els seus orígens es remunten a la cultura ibera i romana. Tingué la categoria de municipi durant l’època romana, quan era la ciutat d’Aeso. Hi resten algunes torres i un portal de les antigues muralles. En el seu centre històric el 1990 s’hi va obrir el Museu de la Conca Dellà.

Panoràmica de la vila

La Conca Dellà. És una àmplia depressió que conforma una vall de gran interès natural, cultural i geològic, a causa de la seva posició privilegiada per les latituds en què es troba. Fa 65 milions d’anys era molt diferent d’avui. Els Pirineus encara no havien emergit i la Conca Dellà era una plana oberta al mar, amb un clima tropical, càlid i humit. La seva vegetació era exuberant i en aquest context van viure els dinosaures. Està considerada una de les àrees amb més riquesa paleontològica d’Europa. El Museu va néixer, juntament amb el Parc Cretaci d’Isona, amb l’objectiu de difondre i donar a conèixer els dinosaures que van viure al Pallars durant el període cretaci. S’hi exposen treballs dels jaciments paleontològics del Pallars Jussà, entre les quals el de la Posa –als afores de la població-, on es van descobrir més de 2.000 petjades de dinosaures del final del període Cretaci. També s’hi poden veure restes iberes i romanes. La casa ha conservat l’antiga estructura del celler a fi de recordar que des de l¡antiguitat la conca Dellà havia estat zona de conreu vitícola.


Busca a internet la pàgina web del Museu de la Conca Dellà i dibuixa les petjades que hi apareixen.

CELLERS El Montsec, el Congost de Terradets, la Cova dels Muricecs i la Roca Regina. Fa dos-cents milions d’anys, la Serra del Montsec era una conca marina. El pas del temps i les forces de la natura empenyeren, plegaren i aixecaren els sediments i li configuraren el seu aspecte actual.

Durant l’era secundària aquest conglomerat es va aixecar del fons marí i per això és habitual trobar-hi fòssils de cargols i petxines. El Montsec és la darrera carena muntanyosa del Prepirineu, que s’estén al llarg de 40 km i fa de límit entre les comarques del Pallars Jussà i La Noguera. Tres rius importants han excavat el seu pas a través del conglomerat de sediments que formen aquesta serralada. La seva estructura geològica ha permès la formació d’unes 200 cavitats entre coves i avencs.

1. El Congost de Mont-Rebei fa límit entre Catalunya i Aragó. Escriu en el mapa CATALUNYA i ARAGÓ. Pinta de color blau el riu Noguera Ribagorçana i escriu el seu nom. Pinta de color blau el pantà de Canelles. Pinta de color marró la Serra del Montsec.


La Cova dels Muricecs està situada als Terradets, damunt i al costat de la boca sud de la Foradada. S’hi puja per unes escaletes i un caminet que flanqueja al nord. És coneguda des de molt antic, citada i explotada per Jeannel i Racovitza l’any 1910. La boca és gran i dóna entrada, per una galeria, a una sala. Cal destacar-ne les formacions d’estalactites i estalagmites. Restes de fragments de ceràmica trobats en aquesta cova donen testimoni que l’home hi va viure durant el període del neolític. Des de temps llunyans fins als nostres dies les coves han estat refugi i hàbitat de moltes cultures, i són un dels llocs on els arqueòlegs, antropòlegs i paleontòlegs desenvolupen la seva tasca. Alhora, la flora i la fauna d’aquests espais subterranis han desenvolupat una sèrie de sentits i estratègies de supervivència per tal d’adaptar-se a les característiques del medi. La paraula espeleologia prové de dos mots grecs que, junts, signifiquen “estudi de les cavitats”. Així doncs, l’espeleologia és una activitat que es realitza en un medi natural la finalitat de la qual és explorar i conèixer les cavitats, tant del medi terrestre com de l’aquàtic. La pràctica de l’espeleologia té dues vessants: l’esportiva i la científica. L’espeleologia és considerada com a activitat d’alt risc. És per això que resulta imprescindible l’aprenentatge, sempre guiat per instructors, d’una sèrie de tècniques per tal de poder-la practicar amb total seguretat. Dur material adequat, així com tenir una actitud respectuosa amb el medi natural, és també fonamental per a la seva pràctica. Realitza les activitats següents:


1. En quina Serra està ubicada la cova dels Muricecs?

2. Com creus que va formar-se la cova i quina pot ser la causa de la seva

elevació en relació al nivell actual de la base del pantà?

3. Què són els Muricecs?

4. La cova és el seu hàbitat en època d’hivernació o de reproducció? 5. Què és l’espeleologia? Quin material cal per realitzar-la amb seguretat?

Dibuixa i pinta un muricec:


CONSTRUCCIÓ D’UN MÒBIL Construeix un mòbil amb figures de dinosaures i/o muricecs. Mentrestant, pots escoltar La cançó del raier musicada per Jaume Arnella, amb la finalitat d’aprendre’n una estrofa i recitar-la el dia de l’exposició oral. I si us hi animeu, podeu cantar-la amb acompanyament musical.

OBSERVACIÓ DEL CEL Consulta el document penjat a la pàgina web de l’Insitut (http://agora.xtec.cat/inselstresturons/credit-de-sintesi/) i contesta les preguntes següents:

1. Què és la volta celest? Per què la volta celest es mou al llarg d’una nit? En el

text s’explica que els mateixos estels semblen sortir per la mateixa zona de l’horitzó cada dia una mica més aviat. Per quin motiu passa això?

2. En el text s’explica que alguns dels astres que veiem a la volta celest es mouen de manera aparentment erràtica. Digues quins són aquests objectes.

3. Què és una constel·lació? D’on provenen la major part dels noms de les estrelles? Posa’n un parell d’exemples.

4. Què és l’estrella polar? Explica, també, què és una constel·lació circumpolar.


DIMECRES 14 DE JUNY

TREMP La ciutat de Tremp, capital del Pallars Jussà, s’estén damunt d’un petit turó a 468 m d’altitud al marge dret del riu Noguera Pallaresa, al centre de la Conca de Tremp. El seu territori té una extensió de 303 km2 i una trentena de petits nuclis, fet que el converteix en el municipi més extens de Catalunya. Amb una economia basada tradicionalment en l’agricultura i la indústria hidroelèctrica, en l’actualitat el sector serveis té un pes específic molt important no tan sols a la ciutat sinó a tota la comarca del Pallars Jussà. La temperatura mitjana anual és entorn dels 10ºC - 11ºC. A l’ hivern és de 3ºC als sectors baixos de la Conca de Tremp, mentre que a les terres més altes, la temperatura mitjana és inferior a 21ºC. L’època més plujosa és la tardor i la més seca, l’hivern. La vegetació que destaca és el bosc de roure valencià; a les terres més elevades domina el roure martinenc i a mesura que les terres adquireixen una major altitud, apareix el bosc de pi roig i el bosc de pi negre. I en alguns indrets, també podem descobrir el domini de la fageda i de l’avetosa. La seva patrona és la verge de Valldeflors i celebren la seva festivitat el dia 8 de setembre (dia de les Mares de Déu Trobades). Contesta les preguntes següents:

- Tremp és la capital de ... - Està ubicada arran del riu ...

- Quin és el sector econòmic més important de Tremp en l’actualitat?

- Fa fred a Tremp? Quina és la temperatura mitjana a l’hivern?

- Quan plou més?

- Quina és la vegetació de la zona?

- Cerca quina vegetació del Pallars Jussà podem trobar també a Arenys de Mar.


OFICINA DE TURISME Amb la teva parella de treball, redacta un tríptic en anglès en què presenteu la comarca del Pallars Jussà. Mitjançant petites explicacions i fotos, mapes, referències al paisatge i a les activitats ludicoesportives, pobles, castells, gastronomia i d’altres atractius invitareu els viatgers a visitar-la. L’haureu de lliurar en l’exposició oral.

CONSTRUCCIÓ D’UN RAI Amb unes canyes de rial tallades i cordill prim, construeix un rai. Atenció: ha de surar! Dibuixa’l i pinta’l en aquest full. Porta’l també el dia de l’exposició oral.

DIJOUS 15 DE JUNY

Avui és el dia d’acabar el dossier, editar el making off, memoritzar el poema, preparar l’exposició oral… És a dir, d’acabar totes les feines i assajar la presentació davant del tribunal.


DIVENDRES 16 DE JUNY

EXPOSICIÓ ORAL En parelles heu de preparar una exposició oral d’una durada aproximada de cinc minuts repartits entre els membres del grup. Els alumnes triareu un dels punts següents:

1. Dietari del que heu realitzat en el crèdit de síntesi. Resumireu cada un dels dies.

2. Explicació d’una activitat que hàgiu portat a terme aquests dies.

L’estructurareu en tres parts: - Introducció: explicareu de què parlareu i per què heu triat aquesta activitat. - Contingut: resumireu la vostra participació en l’activitat escollida. - Conclusions: explicareu, equitativament, allò que heu après de la vostra experiència.

Cal pensar bé què dirà cada component evitant repetir el que ha dit l’altre. Per tal d’organitzar bé les idees escriureu un guió/esquema del punt que hàgiu triat. En el moment de l’exposició haureu de lliurar:

- Un dossier per cada parella de treball, passat a net i amb totes les activitats proposades complementades. Hi constarà el nom i el curs dels dos membres del grup. - El castell de frontera ben muntat. - El mòbil. - El dibuix de la vegetació comuna al Maresme i el Pallars. - El tríptic en anglès. - El rai

També haureu de recitar l’estrofa del poema memoritzada.

COM HO FAREU ?

● Utilitzareu correctament aquell vocabulari que hàgiu après en l’activitat. ● Evitareu utilitzar paraules poc definides: cosa, allà, allò ... ● Mantindreu una pronunciació correcta. ● El to de veu i l’entonació serà adequada. Els altres us han de sentir i

entendre. ● Parlareu a poc a poc. Cal que el professorat us pugui seguir. ● Evitareu encallar-vos. ● Motivareu els que us escolten explicant la vostra activitat amb agilitat,

com si expliquéssiu una anècdota. ● Mostrareu seguretat tenint control del vostre cos: evitareu moure-us

endavant i endarrere, posar els peus a la paret... Quan les mans us molestin, podeu buscar un estri per tal que us doni suport. Si és bolígraf, evitareu fer sorolls.


AVALUACIÓ DEL TREBALL DE SÍNTESI

Per a l’avaluació del treball de síntesi es tindran en compte els aspectes següents:

Què es puntua? Qui ho puntua? Puntuació màxima

A

Hàbits i actituds durant la realització del treball

Puntualitat, assistència, participació en les activitats, col·laboració amb els companys, respecte a les normes, capacitat d’organització, respecte a les instal·lacions i al descans a l’alberg

Professors acompanyants/ del centre

4

B Presentació del dossier

Netedat, dossier complet, correcció en l’expressió, ortografia

Tribunal 3

Exposició organitzada de les idees: tema, estructura (introducció, contingut i conclusió)

1 C1

Exposició oral i qüestions Correcció lèxica, fluïdesa, entonació verbal i

llenguatge gestual.

Tribunal 1

C2 Material addicional

Maqueta, tríptic, fotos... Tribunal 1

Nom i cognoms Curs Nota A Nota B Nota C Nota global

Nom i cognoms Curs Nota A Nota B Nota C Nota global

Observacions

Membres del Tribunal avaluador: - -

Arenys de Mar, 16 de juny de 2017

EL PALLARS JUSSÀ - XTECEL PALLARS JUSSÀ des d’Arenys de Mar TREBALL DE SÍNTESI DE SEGON D’ESO...

Documents

Transcript of EL PALLARS JUSSÀ - XTECEL PALLARS JUSSÀ des d’Arenys de Mar TREBALL DE SÍNTESI DE SEGON D’ESO...