Edició nº8. Desembre 2014 Butlletí informatiu de la candidatura Més Poble - CUP

mespoblecup@gmail.com www.santperederiudebitlles.cup.cat

En el darrer ple municipal del 17 de desembre es van aprovar els pres-supostos pel 2015. Igual que l’any passat l’aprovació no va ser amb un ampli consens com caldria esperar en una matèria tan rellevant per a la població; només els quatre regidors de Convergència i Unió, que governa amb minoria, van votar a favor dels pressupostos. Esquerra i PSC-GiR es van abstenir i Més Poble-CUP hi va votar en contra.

Com ja hem fet els altres anys el signe del nostre vot es deu a la manca de voluntat d’iniciar un procés de par-ticipació en matèria de pressupostos i al fet que aquests han estat presen-tats fora de termini segons el que mana la llei.

Tot i conscients que és complicat, des del Més Poble sempre aprofitem les negociacions dels pressupostos per incloure dinàmiques que afavoreixin la participació en la presa de deci-sions del nostre ajuntament; fins i tot ens hem ofert com a grup a assumir responsabilitats i posar-nos a treballar per a que l’ajuntament complexi la llei i faci els passos necessaris per a dis-posar d’un Reglament de Participació Ciutadana. A dia d’avui, encara no s’ha rebut cap resposta formal a aquesta proposta.

Presentar la proposta fora de termini provoca que l’aprovació definitiva serà passada la data límit del 31 de desem-bre, fet que provocarà (com els altres anys) prorrogar pressupostos fins dis-posar de l’aprovació definitiva. Vol dir un cop més treballar sota la premissa del “qui dia passa any empeny”.

UN ANY MÉS LA HISTÒRIA ES REPETEIX

A més al nostre entendre la situació econòmica actual obliga a destinar recursos addicionals en aquelles par-tides relacionades amb els Serveis Socials, i la proposta de CiU no fa especial èmfasi en aquesta qüestió. Al pressupost l’hi manca un informe complert i detallat per assegurar així la defensa dels drets socials dels i les riudebitllenques.

Uns pressupostos a dit?

De l’aprovació dels pressupostos el més preocupant no és tant que els mateixos no incloguin cap partida on la gent mitjançant un procés de par-ticipació hi digui la seva, o s’hagin presentat fora de termini, sinó que aquests pressupostos en bona part venen marcats per complir l’objectiu de la regla de la despesa imposada pel govern central de Madrid.

A la pràctica això vol dir que el pres-supost final aprovat el 17 de de-sembre, (especialment en l’apartat d’inversions) en el fons no ha pogut recollir la totalitat de les propostes de CiU, ni ha pogut incloure les propostes de cap altre grup! Com va dir en la penúltima Comissió d’Hisenda (cito textualment) el tre-sorer de l’ajuntament i regidor de CiU Joan Pascual, “el pressupost actual no és ni el d’uns i el dels altres”, fent clara referència a que senzillament la secretaria va haver d’acabar redactant una proposta que seguint amb les di-rectrius del govern local i en el marc de la llei d’estabilitat pressupostària, aquesta fos “legal”. I aquí rau la prin-

cipal preocupació i fet que des de Més Poble CUP volem denunciar. La situació actual als ajuntaments ar-riba a un punt en que té més força un suposada llei que ha de racionalitzar la despesa dels ajuntaments, que la voluntat d’aquells regidors que han estat escollits per governar un poble.

Conscients del malbaratament públic que han petit moltes institucions fruit d’una gestió nefasta a càrrec d’alcaldes i regidores corruptes, és necessari de lleis que posin límits a la gestió dels polítics municipals. Però en el fons, i sota aquesta excusa, el que ens trobem és amb lleis intervencionistes que limiten la capacitat de decisió dels i les regidores d’un consistori.

• Pressupostos fora de termini i sense possibilitat de participació!• Només MP-CUP vota en contra dels pressupostos!

Cal denunciar-ho públicament i con-tundentment, perquè amb lleis com aquestes els ajuntaments estan in-tervinguts!

És evident que aquest debat que obrim requerirà d’un anàlisi més exhaustiu del que fem, però si no l’abordem, denunciem la situació i lluitem per canviar-la, els programes electorals de les properes eleccions municipals del 2015 (ara més mai) seran paper mullat!

Isaac Ruana

VINE A DECIDIR!• Eleccions municipals.• Projecte de poble.• Pressupostos participatius.• Treball, economia, futur.

ASSEMBLEA OBERTADissabte 31 de gener a les 12h del migdia. Reptes i propostes programa participatiu eleccions municipals de 2015.

Escoles VellesOrganitza Més Poble - CUP

A RIUDEBITLLES EL POBLE VA DECIDIR INDEPENÈNCIA!

Encara que fa uns dos mesos de la celebració de la consulta del 9 de no-vembre, amb el temps ens n’adonem encara més de la importància dels resultats obtinguts. És per això que des de Més Poble CUP volem donar les gràcies tothom que va fer possi-ble aquest somni! L’èxit és col·lectiu! Desobeint podem canviar-ho TOT! No podran res davant d’un poble unit, alegre i combatiu!

Resultats a Riudebitlles:

Participació: 1193Sí / Sí: 1031 Sí / No: 77 Sí en blanc: 15 No: 34 Blanc: 4 Altres: 32

A Destacar:

En participació ens vam quedar a només 33 vots de les municipals del 2011 (1.226 vots) i vam superar les europees d’aquest 2014 (940 vots). També es van superar els vots del bloc sobiranista (CiU/ERC/CUP-AE/ICV-EU-iA) de les passades autonòmiques del 2012 (1.047 vots).

Aquestes xifres demostren sense cap mena de dubtes que els resultats ob-tinguts a St. Pere de Riudebitlles van ser extraordinaris.

CAMPANYA PEL 9N A RIUDEBITLLESLa setmana abans de la consulta Més Poble CUP va omplir els carrers del poble de cartells demanant el doble Sí, i animant a la gent a desobeir l’Estat espanyol en el cas de prohibicions.

A part, el mateix cap de setmana del 9N vam repartir 1200 còpies d’un full informatiu que es va editar espe-cialment per l’ocasió, amb l’objectiu d’afavorir la participació i que la gent anés a votar pel doble SÍ/SÍ!

Des d’aquest enllaç us podeu descar-regar el full informatiu que es va repartir pel poble: http://issuu.com/mespoblecup/docs/full_informatiu_9n/0

Redacció

VALORACIÓ DE LA CUP SOBRE EL FULL DE RUTA PROPOSAT PEL PRESIDENT MAS DESPRÉS DEL 9NDes de la CUP volem fer públic que no formarem part de l’estratègia d’Artur Mas, que malgrat les formes en què va ser presentada, es tracta en el fons d’una via que evita qualsevol xoc democràtic o desobediència a l’ordre establert, i que pretén esbor-rar el paper de tota l’esquerra del pro-cés d’autodeterminació i subsumir-lo en una llista cívica de personalitats de l’entorn presidencial. La CUP no s’unirà a cap “llista de país” en què hi participin partits que han fet ban-dera de les retallades i de la corrup-ció i que plantegen models polítics i socials de país contraposats als de la unitat popular.

Més enllà de les valoracions sobre els actors i el context concret, el model de llista única no és un model útil per a un procés constituent. No està es-crit enlloc que una llista única sumi majories per la independència i s’entén que en l’actual context de cri-si i excepcionalitat suma més la plu-ralitat que la unitat. La majoria sòlida de tres llistes independentistes és tan validable internacionalment com la unívoca llista única. No es pot as-solir una majoria social des de pro-jectes de país contraposats; ben al contrari, ara més que mai és impre-scindible sumar majories per totes les ruptures necessàries que per-metin construir un país nou, de baix cap a dalt: un país lliure, dels estats espanyol i francès, però també d’un

sistema econòmic i social, que con-demna cada vegada més gent a l’atur, la pobresa i la precarietat. En aquest sentit, també cal assenyalar que no és cap causalitat que el discurs del Presi-dent Mas passés de puntetes per so-bre dels greus problemes econòmics i socials que pateix el país.

La CUP vol assenyalar la seva preocu-pació perquè el full de ruta dibuixat per Artur Mas no reconegui la neces-sitat la ruptura amb el marc jurídic i polític instituït com un pas impres-cindible per assolir la independència. No podem deixar passar per alt que l’anterior full de ruta, pactat el de-sembre de 2013, va ser avortat per la negativa de CiU a desobeir l’estat. Només la mobilització de la gent va poder convertir la renúncia presiden-cial en una barricada popular.

La CUP també recorda que el seu marc nacional són els Països Cata-lans i que treballarà per a que el conjunt del país pugui avançar cap a l’autodeterminació i la ruptura amb l’estat espanyol i francès.

L’aposta de la és bastir una candidatu-ra àmplia d’esquerres i independen-tista, que agrupi totes les forces que creuen en una ruptura amb l’estat i amb el model econòmic actual, que per a nosaltres són dues cares de la mateixa moneda. I és en aquest sentit que estem intensificant contactes amb tota l’esquerra partidària de la ruptura per a començar a fer passes conjuntes en aquesta direcció.

I finalment, la CUP exigeix al presi-dent de la Generalitat la convocatòria immediata d’eleccions, que des del punt de vista de l’organització, han de tenir un caràcter constituent.

www.cup.cat

LA CUP DENUNCIA L’OPERACIÓ POLICIAL CONTRA EL MOVIMENT LLIBERTARI CATALÀLa Candidatura d’Unitat Popular vol denunciar l’operació policial de dimarts 16 de desembre contra el moviment llibertari català i volem expressar la nostra solidaritat amb les persones afectades per aques-ta operació i els ateneus assaltats per la policia, més encara quan es fa des d’un tribunal d’excepció com l’Audiència Nacional, detenint primer i cercant proves després –llibres, lli-bretes i ordinadors– i sota l’aplicació de la legislació especial antiterrorista.

La CUP alerta de la deriva lliberticida i de la degradació de drets, llibertats i garanties fonamentals a l’Estat espa-nyol. Operacions com les d’avui con-tra el moviment llibertari, la detenció ahir de la jove independentista basca

Jone Amezagaren o la llei de seguretat ciutadana, més coneguda com a «Llei Mordassa», són exemples d’aquesta perillosa regressió que criminalitzi la protesta social, estigmatitza la dis-sidència llibertària i retalla llibertats civils.

Altrament, la CUP vol recordar que no és la primera vegada que sota el terme genèric i espectacular de “ter-rorisme anarquista” –impulsat el 2001 pel ministre Mayor Oreja– es produeixen actuacions repressives que després queden en no-res. En aquest sentit, cal recordar especial-ment el muntatge policial contra la gironina Núria Pórtulas. Detinguda sota els mateixos titulars pels Mos-sos d’Esquadra, va estar empreso-nada injustament quatre mesos i va resultar finalment absolta. En aquest sentit, sol·licita també als mitjans de comunicació rigor a l’hora d’emprar titulars tendenciosos i alarmistes nas-cuts de despatxos policials.

Apunt: Més Poble CUP a la finalit-zació del Ple del 17 de desembre va tenir un gest de solidaritat amb els i les detingudes llibertàries.

www.cup.cat

AMPLIACIÓ DE L’ESCOLADes de Més Poble CUP ens alegrem de l’ampliació de l’escola St. Jeroni degut a la signatura del conveni amb la Generalitat que ha permès la cons-trucció de 4 aules noves. Ara bé, tot i que el poble podrà aprofitar aquestes aules per altres usos, lamentem que la despesa d’aquesta ampliació hagi anat a càrrec de l’ajuntament, quan la responsabilitat d’aquesta competèn-cia és exclusiva de la Generalitat. Un cop més l’actual política de retallades de CiU afecta de forma directa les butxaques dels contribuents d’aquest poble.

Isaac Ruana

A PROPOSTA DE MP-CUP L’AJUNTAMENT ABANDONA LA FMC

En relació a l’escàndol públic vinculat al sistema de remuneració de dietes del comitè executiu de la Federació de Municipis de Catalunya (FMC) en-tre els anys 2011 i 2012. La fiscalia de Barcelona ha demanat que s’encausin els 44 batlles de la FMC. Tot plegat reforça la idea que la corrupció ha estat i és una praxis habitual entre la classe política, deteriorant la imatge de les institucions democràtiques. Per tot això, Més Poble - CUP va propo-sar una moció al Ple del 17 setembre perquè l’ajuntament abandonés a tots els efectes la pertinença a FMC retirant així l’aportació anual que feia a aquesta institució. La Moció es va aprovar amb els vots a favor de tots els regidors/es del consistori.

Redacció

COLOMS I EXCREMENTSHo hem denunciat en més d’una co-missió i també a través dels Plens, però tot i que tenim constància que l’ajuntament ha pres algunes mesures al respecte, aquestes han estat insu-ficients i la situació actual de mas-sificació de coloms al Barri Vell i a la resta del poble és inacceptable. La proliferació d’aquesta au i la concen-tració en alguns punts del poble, ha provocat un augment d’excrements que dibuixen una situació indigna al nostre municipi amb els problemes de sanejament que això pot compor-tar.

Isaac Ruana

MARATONSSense adonar-nos ja ens ha arribat el Nadal. Temps d’àpats gustosos i rics en greix, moment de pessebres i tions, i també època de ‘recolliment’ i de ‘tendresa’.

Al costat de l’orgia de consum i del pa-gament d’impostos voluntaris induïts per les variades loteries d’aquest pe-ríode, hi ha aquesta mediàtica mani-festació i catarsi col·lectiva, televisada com un autèntic ‘show’, anomenada ‘marató’. ‘La Marató’.

Després d’anuncis i més anuncis a la tele, a la ràdio, a Internet, a la bústia de casa, als carrers, als establiments …, se’ns entendreix el cor. A més, veiem que hi participen els famosos i famoses agafant telèfons, fan un disc, un llibre i una programació especial a la ‘tevetres’, com no hem de ser ‘solidaris’ amb La Marató?

Li diuen solidaritat, però és solidari-tat? Ser solidari és compartir el que tens amb algú altre, generalment pertanyent a la mateixa condició econòmica que tu, o sigui que es dóna entre iguals. Quan participem amb una aportació a La Marató el que fem es entregar, donar, allò que pertany al nostre excedent i que com no ens fa falta el podem destinar a la causa que està en joc a La Marató de torn, però això no és solidaritat, això és almoina, caritat o beneficència. En les darreres dècades algunes ongs han fet, o continuen fent, aquest paper de mediadors entre els explo-tats i els que no estan tant explotats, sense intervenir gens ni mica al moll de l’os del problema. Exemple extrem d’aquestes organitzacions ‘misirecor-dioses’ és Cáritas, entitat de l’església catòlica que es dedica a practicar l’almoina quan l’estat al qual pertany és una de les fortunes més importants del món.

Tornant a La Marató, la quantitat llu-minosa d’euros captats i anunciada als quatre vents des de les pantalles televisives a l’hora del recompte, sap algú o alguna a on van a parar? No penseu que poso en dubte la veraci-tat del seu destí, però si a La Marató es recull per a investigar una o altra malaltia i alhora l’estat no inverteix en investigació, on va a parar la de-sorbitant xifra llampant d’euros que apareix parpellejant? Està clar que es destina a investigació, però al sector privat. Farmacèutiques?

És més fàcil demanar a la població, després de l’estovament mediàtic al que estem sotmesos en aquestes dates, que practiqui la beneficència que no pas, per exemple, eradicar la pobresa. Per un altre cantó, sempre és reconfortant pensar que estem ‘ajudant’ a algú altre tal i com apun-ta el títol del llibre de Gustau Nerín: ‘Blanc bo busca negre pobre’ (interes-

sant anàlisi de les ongs). Aquest es-tat melindrós al que ens transporten també es pot veure ironitzat molt bé en la pel·lícula ‘Plácido’ (1961) de Luís Berlanga, quan el règim del ‘gene-ralísimo’ engega una campanya na-dalenca, on la burgesia en fa una fes-ta, que l’anomena ‘por Navidad ponga un pobre en su mesa’.

Quedi clar el meu respecte a tota aquella gent que fa una aportació a qualsevol obra benèfica que es pugui realitzar durant el cicle de Nadal, o a qualsevol data de l’any, i la meva més manifesta crítica a la hipocre-sia de totes aquelles institucions i/o entitats que amb la seva tasca ‘pia’ mantenen l’explotació d’un sector de la població mundial i els privilegis no-més per a uns quants.

Article de Joan Gispert publicat el 12 desembre a Veus del territori www.xarxapenedes.cat

En la redacció d’aquest butlletí hi ha col·laborat: Jordi Torrents, Isaac Ruana, Joan Gispert i Eloi Torrents i Cesk Freixas.Disseny i comunicació: Sílvia Isach, Joan Monsarro i Àlex Suárez. Correcció: Mireia Ribé. Difusió: Assemblea: MP-CUP

2014 SENSE COMISSIÓ DE SERVEIS PERSONALSDes de Més Poble CUP volem criticar que el govern de CiU i en concret la regidoria responsable de la convo-catòria de les comissions de serveis personals, no n’hagin convocat cap aquest 2014! Si la tònica habitual era convocar-ne una o com a molt dues a l’any, enguany ni això. Aquesta co-missió ha de servir per abordar les problemàtiques i situació actual dels serveis socials al nostre poble, i estar informades de la gestió del govern de CiU en aquest sentit. Encara que en algunes reunions amb l’oposició hem tractat temes vinculats a Serveis Per-sonals, en el fons aquests reunions no són operatives i no són l’espai idoni per buscar solucions davant de situa-cions concretes.

Isaac Ruana

60.000€ PER UNES PISTES DE PÀDELEl 20 de novembre s’aprova la memòria valorada de l’obra “Cons-trucció pistes de pàdel” d’import de 59.918,29€ redactada per l’arquitecte municipal Albert Pedemonte. Tot i que la inversió ve subvencionada per la Diputació, des de MP-CUP pensem que és desproporcionada pels temps que corren i més quan no hi ha cons-tància de que la creació d’unes pistes de pàdel sigui una demanda latent dels i les veïnes del poble, ans al contrari, diferents usuràries de les pistes de tenis s’han queixat que amb aquesta obra passaran a tenir només una pista!

Redacció

CONVERSANT AMB FELIU VENTURAHan passat 9 anys. Però aquest agost, durant la nostra Festa Major, i en el marc de la X Trobada de Cançó d’Autor dels Països Catalans, ha tornat a Sant Pere de Riudebitlles. Feliu Ventura és una de les veus més fresques i com-promeses que s’han erigit en aquest país un cop encetat el segle XXI. Hereu dels cantautors i les cantautores de la Nova Cançó, Ventura s’ha convertit en un dels màxims representants de la cançó de denúncia que es fa en la nostra llengua. Arriba des de Xàtiva, capital de la comarca de la Costera, i a sota el braç hi duu quatre treballs discogràfics i una col·laboració durant molts mesos amb Lluís Llach. Aquest 2014 ha passat pel nostre poble per compartir la celebració dels seus vint anys damunt dels escenaris.

Li pregunto si se’n recorda, d’aquella vegada que el vam convidar a la II Trobada de Cançó d’autor, el 2006. “Això és trampa! han passat deu anys i tinc el cap dur com un pinyol, que diu Pi de la Serra”. Tot i així, s’apressa a remarcar que “la cançó té pocs es-pais i n’ha perdut molts en un exer-cici d’oblit històric a un gènere au-tòcton de la nostra cultura. Per això és tan important la Trobada que es fa a Sant Pere de Riudebitlles. Cal Trobada i moltes més”. Mentre par-lem del reconeixement que hauria de tenir aquest gènere musical, en Feliu demana un cafè. Abans no li porten, li pregunto pel balanç. Com ho veus, tot plegat? “Que tot canvia massa poc i que els cicles són, malauradament, iteratius. He estat molt feliç i ho con-tinue sent amb les cançons. Però no guanyem en drets com a treballadors, i els joves cantautors passen per la mateixa carretera mal asfaltada”. Ar-riba el cafè, hi afegeix una cullerada de sucre, fa un glop, deixa descansar

la tassa i continua: “però estic viu i he fet 20 anys de cançons”.

És difícil trobar-se amb en Feliu i no parlar de l’avui, de la feina, de la vida, del país. Li pregunto per la realitat electoral accelerada que vivim al Principat de Catalunya. Com ho veus, tu que véns del sud? “El meu país no és un somni per a construir, és un país que ja existeix. I ni el 25 d’abril de 1707 el va esborrar, ni el 9 de no-vembre de 2014 canviarà el meu con-cepte de país”. Parlem, i torno a tenir la sensació que és de les persones més brillants, ràpides i amb més bona oratòria que he conegut mai. Com po-dem explicar aquest país, que sobre-passa els límits autonòmics? “Existint i viatjant. Però, sobretot, sent hospi-talaris amb els qui existeixen i vénen”. En Feliu m’assegura que prefereix que no li preguntin a un cantautor com co-nèixer d’una manera més fidel el País Valencià. “Que entren a Internet i ho pregunten als llibres, als diaris. Que viatgen, estimen i somnien. El País Va-lencià fa temps que està canviant i no han estat ni seran els partits polítics els actors d’aquests canvis”. Retornant al tema d’abans, sentencia que “una independència no fa la independèn-cia. Però potser n’és el camí, no ho sé, ningú ho pot saber cert”.

El cert és que ens perdem entre pre-guntes i respostes intercalades, i pro-curem reprendre el fil, perquè de tants temes podríem teixir vestits sencers. De cop i volta, m’etziba una observació: “hi ha dos tipus de pares:

els qui intervenen en els afers dels fills i els que decideixen no fer-ho amb l’esperança que els seus encerts i er-rors els facen forts”. No sé per on va, però segueix. “En la relació amb els territoris dels Països Catalans, com ho és el País Valencià, el Principat ha con-tinuat insistint amb una relació pater-nalista”. Amb una diferència, afegeix: “abans intervenia, ara no”. Cal ser molt autocrítics per prendre consciència d’aquesta realitat. I això és un toc d’alerta. “El que el Princi-pat ha d’entendre és que no pot tin-dre una relació paternalista amb no-saltres perquè no som els seus fills. Només podem tindre una relació de germans i els germans s’ajuden solidàriament i demanen permís per a entrar a l’habitació: tenint en compte que compartim casa, cuina, bany, llibres i discos sobre els que de-cidim junts”.

Em sembla una metàfora genial per acomiadar-nos. En Feliu Ventura ha tornat a Sant Pere de Riudebitlles, i hi hem pogut parlar durant una bona estona. Sempre entranyable i amb les paraules justes i precises. Abans de l’abraçada, abans del punt i final, la transcendència del treball cultural. “La cultura ens fa un servei a nosaltres i nosaltres som classe i nació. Transformant-nos a nosaltres mateixos transformem el món. No som capitans, ni guies, ni màrtirs: som poble fent cultura”.

Cesk Freixas