EL MÈTODE DALCROZE

Alumnes: Marina López Mas

Paula Vicens Fernández

Marina Gisbert Riera

Sara Hurtado Portillo

Biografia

• Émile-Jacques Dalcroze. (Viena, 1865 -Ginebra, 1950)

• Compositor i teòric suís.

• Va estudiar música sota la tutela d'AntonBruckner i Robert Fuchs a Viena, i ambLéo Delibes a París.

• Va ingressar en 1892 al Conservatori deGinebra, on va debutar i va estrenar laseva òpera còmica La Soubrette.

• Va desenvolupar un sistema de movimentscorporals adaptat a la durada dels sons, perajudar a l‟estudi del ritme.

• Amb les seves experiències elaborà el seumètode d‟educació pel ritme i per al ritme,conegut amb el nom de rítmica.

• Aquest sistema va servir per a altres formesd'expressió artística com la dansa.

• En 1910 va abandonar el Conservatori deGinebra i va establir la seva pròpia escola aHellerau.

Obra pedagògica

- 174 rítmiques per una veu amb companyia de

piano ( 2 volums).

-Mètode Dalcroze:

• Tom I: gimnàstica rítmica.

• Tom II: estudi del ritme musical.

• Tom III: l‟escala i la tonalitat.

• Tom IV: el interval i els acords.

• Tom V: la improvisació i l‟acompanyament al

piano- forte.

- El ritme, la música i l‟educació.

• El seu sistema es va expandir per Europa iEstats Units a partir de l‟any 1950.

• En l‟actualitat existeixen diverses escoles iorganismes que treballen la RítmicaDalcroziana per a nens i adults i formació deprofessors de rítmica.

• Va influenciar als mètodes de Orff, Willems iLlongueras.

• A Espanya, Juan Llongueras a Barcelona vaser el primer en aplicar-lo. Va crear al 1912 “l‟Institut de rítmica i plàstica” que actualments‟anomena “ Institut Llongueras deBarcelona”. Aquest centre és el principalreferent del mètode Dalcroze al nostre país.

La base del seu mètode

• És un mètode actiu d'educació musicalmitjançant el qual el sentit i el coneixement de lamúsica es desenvolupen a partir de laparticipació corporal en el ritme musical.

• La seva finalitat consisteix en harmonitzar lesfacultats de percepció, de consciència i d'accióper part de l'alumne.

• Les matèries bàsiques del mètode són: larítmica, el solfeig, la improvisació i la tècnicacorporal i plàstica que corresponen a tresprincipis fonamentals:

1.- Experiència sensorial i motriu: el cos esposa en acció conduït per la música.

2.- Coneixement intel·lectual: el llenguatgemusical Dalcroze es basa en el cant i en elmoviment corporal per desenvolupar lesqualitats musicals bàsiques:desenvolupament auditiu, sentit rítmic,sensibilitat nerviosa, facultat d'expressió.

3.- Educació rítmica i musical: educacióglobal de la persona que abasta les facultatscorporals i mentals, proporcionant una majorcoordinació i improvisació.

• Aquest mètode:

- desenvolupa aptituds auditives i

motores,la memòria i la concentració.

- educa la sensibilitat, l„espontaneïtat i la

capacitat de representació ràpida.

- estimula la creativitat i afavoreix una

integració harmònica de les facultats

sensorials, afectives i mentals de la

persona.

• L‟educació musical a través del ritme es

pot desenvolupar en:

Objectius

• Solucionar els problemes que

l‟aprenentatge del solfeig pot ocasionar,

en vista de la dificultat que tenen per

sentir el ritme.

• Tractar de conjugar activitats del nostre

ésser, treballant sobre l‟atenció, la

intel·ligència, la rapidesa mental, la

sensibilitat i el moviment.

Continguts• El cos com eix fonamental.

• Jocs: amb cartrons, anelles, pilotes, cordes, cintes decolors…

• Desenvolupament de la musicalitat per l‟educaciórítmica, mitjançant el musicalitat per l‟educació rítmica,mitjançant el moviment corporal a través de la percepcióauditiva i de l‟audició anterior.

• L‟educació musical a través del ritme: percepciócorporal, espacial, temporal i coordinació motriu.

• Estudi dels diferents elements, qualitats i la sevarepresentació gràfica mitjançant la percepció melòdica,auditiva i l‟expressió corporal.

• Desenvolupament del ritme: pols, accent, compàs, formarítmica, sons i silencis.

Exemples d‟exercici

• Mira com camina el meu company: – Objectiu: Adaptar el tempo.

Adaptació de la velocitat en referència a un company. Es demana

en primer terme que l‟alumne camini lliurement per l‟espai, però que

es fixi en la velocitat en la que camina algun company. En el

moment que el mestre diu alguna consigna predeterminada, com

per exemple “hop”, l‟alumne camina en la velocitat que ho feia

prèviament el seu company.

Adaptació: caminant al tempo de la música:

Demanem als alumnes que caminin escoltant una música amb la

intenció de que adaptin la seva velocitat.

Exemple visual.

• http://www.youtube.com/watch?v=bahlt58

HYUE&feature=related

• www.youtube.com/watch?v=1-

4uu0cPGuI&feature=related