L’HUMANISME,L’HUMANISME,LLAVOR DEL LLAVOR DEL

RENAIXEMENTRENAIXEMENT

SEGLES XV i XVISEGLES XV i XVI

l’actitud humanistal’actitud humanista

► La Cancelleria es va constuir durant els La Cancelleria es va constuir durant els regnats de Pere el Cerimoniós, Joan I, Martí regnats de Pere el Cerimoniós, Joan I, Martí l’Humà i d’Alfons el Magnànim.l’Humà i d’Alfons el Magnànim.

► Es dissol el 1494.Es dissol el 1494.► Amb la influència dels clàssics com Lucreci i Amb la influència dels clàssics com Lucreci i

Ciceró, entra en la nostra cultura la Ciceró, entra en la nostra cultura la preocupació pels valors intrínsecs dels preocupació pels valors intrínsecs dels humans.humans.

► Per això es parla d’actitud humanista:Per això es parla d’actitud humanista:

Bernat MetgeBernat Metge

Dues mirades antagòniquesDues mirades antagòniques

► Bernat metgeBernat metge

● ● mira cap al futurmira cap al futur

● ● autèntic introductor de autèntic introductor de Petrarca i Boccaccio.Petrarca i Boccaccio.

● ● Producció pròpia:Producció pròpia:Llibre de Fortuna e PrudènciaLlibre de Fortuna e Prudència

El sermóEl sermó

Lo SomniLo Somni

●●Traduccions:Traduccions:La Història de Valter e GriseldaLa Història de Valter e Griselda

Conte del DecameróConte del Decameró

► Antoni CanalsAntoni Canals

● ● Mira cap a edat Mira cap a edat mitjanamitjana

● ● Traduccions:Traduccions:Scipió e Aníbal, Scipió e Aníbal, i i Valeri MàximValeri Màxim, de , de

Petrarca, on pretén demostrar la Petrarca, on pretén demostrar la coincidència entre les virtuts coincidència entre les virtuts dels antics romans i els dels antics romans i els cristians.cristians.

Història de la llengua: el segle Història de la llengua: el segle XVIXVI

► Amb l’accés al tron de Ferran II el Catòlic, el 1479, s‘uneixen Amb l’accés al tron de Ferran II el Catòlic, el 1479, s‘uneixen els dos estats més importants de la península Ibèrica: els dos estats més importants de la península Ibèrica:

Castella i La Corona d’AragóCastella i La Corona d’Aragó► Es conserven separades les normes jurídiques i econòmiques.Es conserven separades les normes jurídiques i econòmiques.► Malgrat això, a la Corona d’Aragó comença un període de Malgrat això, a la Corona d’Aragó comença un període de

subordinació política i d’interferència cultural.subordinació política i d’interferència cultural.► Primers episodis de substitució lingüística del català pel Primers episodis de substitució lingüística del català pel

castellà. Comença a enterbolir-se la consciència de castellà. Comença a enterbolir-se la consciència de comunitat lingüística.comunitat lingüística.

► La llengua es manté viva en la literatura popular, registres La llengua es manté viva en la literatura popular, registres col·loquials i en l’ús privat.col·loquials i en l’ús privat.

► No és fins el darrer terç del s. XVII que el castellà s’instal·la en No és fins el darrer terç del s. XVII que el castellà s’instal·la en l’administració, la universitat i la predicació.l’administració, la universitat i la predicació.

Causes de la davallada culturalCauses de la davallada cultural

► S’inicia a partir del regnat de Carles I:S’inicia a partir del regnat de Carles I:● ● Política basada en la concepció unitarista d’Espanya:Política basada en la concepció unitarista d’Espanya:

─ ─ trasllat de la cort al centre de la penínsulatrasllat de la cort al centre de la península (castellanització de la noblesa)(castellanització de la noblesa)

─ ─ allunyament dels centres de decisió de les nostres allunyament dels centres de decisió de les nostres terresterres

(virregnats administrats per alts càrrecs castellans)(virregnats administrats per alts càrrecs castellans)

● ● S. XVI Germana de Foix potencia els artistes que S. XVI Germana de Foix potencia els artistes que treballen en castellà. treballen en castellà.

● ● Immigració a causa de les epidèmies i l’expulsió dels Immigració a causa de les epidèmies i l’expulsió dels moriscos. moriscos.

● ● L’església potencia l’ús del castellà.L’església potencia l’ús del castellà.

El Renaixement, una primavera de El Renaixement, una primavera de l’esperitl’esperit

● ● El pensament renaixentista es basteix El pensament renaixentista es basteix sobre tres pilars:sobre tres pilars:

1.1. AntropocentrismeAntropocentrisme

2.2. Classicisme grecollatíClassicisme grecollatí

3.3. Literatura popular tradicionalLiteratura popular tradicional

Gèneres clàssicsGèneres clàssics modelsmodels

diàlegdiàlegCol·loqui on dos o més Col·loqui on dos o més personatges exposen el seu personatges exposen el seu criteri en un bescanvi d’idees criteri en un bescanvi d’idees i opinionsi opinions

Plató Plató DiàlegsDiàlegs

Ciceró Ciceró Tuscul·lanesTuscul·lanes

èglogaègloga Diàleg lírics entre personatges Diàleg lírics entre personatges vinculats a la naturalesavinculats a la naturalesa

Virgili Virgili BucòliquesBucòliques

elegiaelegia Expressió de sentiments Expressió de sentiments dolorososdolorosos

Ovidi, Ovidi, ElegiesElegies

epístolaepístolaExposició d’una meditació o Exposició d’una meditació o reflexió (precedent de reflexió (precedent de l'assaig)l'assaig)

Ciceró Ciceró Epístoles Epístoles familiarsfamiliars

madrigmadrigalal

Composició poètica breu, Composició poètica breu, amorosa, destinada al cantamorosa, destinada al cant

Renaixement italiàRenaixement italià

odaodaExpressa sentiments i ideals Expressa sentiments i ideals elevats sobre temes elevats sobre temes amorososamorosos

Horaci, Horaci, OdesOdes

Poetes en una cruïlla de caminsPoetes en una cruïlla de camins► Procés de recerca i de diversificacióProcés de recerca i de diversificació► Escriuen a més del català, en castellà i italiàEscriuen a més del català, en castellà i italià

► Pere Serafí:Pere Serafí: ● ● seguidor de Petrarca i d'Ausiàs Marchseguidor de Petrarca i d'Ausiàs March● ● conrea estrofes de diversos tipus: decasíl·labs, sonet, conrea estrofes de diversos tipus: decasíl·labs, sonet,

madrigal, madrigal, virolai… virolai…● ● temes: naturalesa, l’amor i la moraltemes: naturalesa, l’amor i la moral

► Joan Timoneda:Joan Timoneda: ● ● editor en les dues llengüeseditor en les dues llengües ● ● Cançoner Cançoner flor de enamoradosflor de enamorados

(280 poesies: 55 en valencià)(280 poesies: 55 en valencià)

► Joan Ferrandis d’Herèdia:Joan Ferrandis d’Herèdia: ● ● popularitza les modes literàries castellanespopularitza les modes literàries castellanes ● ● en la línia satírica i costumista: en la línia satírica i costumista: La vesitaLa vesita (farsa teatral bilingüe) (farsa teatral bilingüe)

Els camins de la prosaEls camins de la prosa

► Coincidint amb el conflicte de les Germanies Coincidint amb el conflicte de les Germanies → → davallada del conreu de la narrativa davallada del conreu de la narrativa

de de ficció. ficció. → → interès per obres d’espiritualitat o de interès per obres d’espiritualitat o de polèmica, dietaris personals, obres polèmica, dietaris personals, obres historiogràfiques: historiogràfiques: ● ● Geroni Pau (que escriu en llatí)Geroni Pau (que escriu en llatí) ● ● Pere Antoni Beuter: Pere Antoni Beuter: Història de ValènciaHistòria de València ● ● Cristòfor Despuig: Cristòfor Despuig: Col·loquis de la insigne Col·loquis de la insigne ciutat de Tortosa.ciutat de Tortosa.