2n ESO. Lourdes Escobar2n ESO. Lourdes Escobar

ÍndexÍndex

1.1. IntroduccióIntroducció2.2. L’ HumanismeL’ Humanisme3.3. La reforma religiosa. El protestantismeLa reforma religiosa. El protestantisme4.4. La Contrareforma catòlicaLa Contrareforma catòlica5.5. El nou esperit del RenaixementEl nou esperit del Renaixement

5.1 El Quattrocento5.1 El Quattrocento5.2 El Cinquecento5.2 El Cinquecento

EDA

T M

OD

ERN

AED

AT

MO

DER

NA

CRONOLOGIA

REPRESENTA

- Comença amb la caiguda de Constantinoble (1453), la invenció de la impremta i el final de la Guerra dels 100 anys (França/Anglaterra). - Acaba amb la Revolució Francesa (1789)

- El naixement de l’estat modern monarquia autoritària

- Un canvi de mentalitat-Humanisme, en el pensament

- Renaixement, en l’art

generaReforma: escissió del cristianisme

Catòlics

Protestants

Descobriments geogràfics ampliació del món conegut.

1. El naixement de l’estat modern.L’edat moderna comença amb grans transformacions: un nou model d’estat, un canvi en el pensament i en l’art, s’amplia el món conegut, etc.

2. Economia i societat a l’Europa moderna.Tot i continuar sent una societat estamental i rural, la societat moderna coneixerà el revifament de les ciutats, que esdevindran els centres de la nova economia capitalista.

3. L’Humanisme.L’Humanisme representà una revolució en el món de les idees. Reivindiquen l’ herència cultural i artística de l’ antiguitat grecoromana i situen l’ ésser humà al centre de totes les reflexions.

4. El Renaixement.El Renaixement va ser l’expressió artística del canvi de mentalitat. S’ abandona l’ estil gòtic i s’ inicia la recerca de models nous basats en el classicisme i en la mitologia grecoromana.

5. Els conflictes religiosos.El canvi ideològic va afectar també l’àmbit religiós: el cristianisme es va escindir en catolicisme i protestantisme.

6. Els descobriments geogràfics.De la confluència de factors ideològic, socioeconòmics, tècnics i científics en va resultar una enorme ampliació del món conegut.

LA CULTURA EN EL S.XV Y XVILA CULTURA EN EL S.XV Y XVI

Dos movimients culturals que exalten la cultura clàsssica

L’ HUMANISME

El ser humà Centre de l’ univers

La impremta comMitjà de difusió

de les noves idees

Avanços científics

EL RENAIXEMENT

Apareix aItàlia

S’exten per Europa

Dos periodes

Quattrocento(S.XV)

Cinquecento(S. XVI)

- moviment social i cultural, neix a Itàlia al segle XIV, i s’estén per totes les minories cultes dels països europeus durant el segle XV. Representa un canvi radical en la manera de concebre el món i la societat.

- es supera la visió teocèntrica del món (Déu com a centre de tot) i es desenvolupa una visió antropocèntrica

ésser humà esdevé l’objecte principal d’estudi. Únic ésser proveït de raó i lliure.

- La fe deixa de moure el món. Es confia en la raó i mitjançant aquesta es pot transformar el món.

https://www.youtube.com/watch?v=lT1eKStbWKY

- anàlisi científica dels textos bíblics i tota matèria d’ estudi.

model: tradició grecollatina (traducció clàssics)

- importància de la cultura en la recerca del benestar dels pobles i les persones.

- Interès per la ciència i el progrés tècnic. Noves teories i concepcions.

-Ús de llengües vernacles (francès, italià, castellà...) transmissió cultural. Traducció de la Bíblia.-Molts humanistes van pretendre unir l’ herència clàssica, l’ interés científic i els valors cristians. En aquest grup destaca Erasme de Rotterdam.

Cànon de Leonardo da Vinci, prototipus de l’ humanista que adopta una actitud científica.

Erasme de Rotterdam

Leonardo da Vinci

EXPANSIÓ HUMANISMEEXPANSIÓ HUMANISME

-1440-1450: invenció de l’IMPREMTA (Gutenberg)

- sistema d’impressió mitjançant la tipografia.

- motlles de fusta amb les lletres de l’alfabet omplerts de ferro tipus

mòbils.

- difusió idees humanistes:

- gran nombre de còpies de llibres (Bíblia, 1455)

- cost de llibres elevats: poques ciutats tenien impremta (Venècia,

París, Anvers), més tard s’extendrà per tot arreu.

- El primer llibre imprès en català: Les trobes en lahors de la Verge

Maria el 1474

ACADÈMIES centren estudis de llengua, literatura i filosofia.

Ex: Acadèmia Platònica de Florència.

Formades per erudits que gràcies al mecenatge es dedicaven a traduir

manuscrits antics i a intercanviar idees..

UNIVERSITATS (Bolonya, Pàdua, Florència, Alcalà de Henares…)

- formació i transmissió de nous coneixements.

Tipus mòbil de metall

Fins a mitjan segle XV els llibres es difonien per mitjà de còpies que els monjos escrivien a mà als monestirs. El sistema de Gutemberg va permetre fer un gran nombre de còpies en el mateix temps que un monjo necessitava per fer una còpia. La Bíblia de Gutemberg es va imprimir l’ any 1455 a Magúncia.

Fitxa 1,2

-Fragment del 1r llibre imprès en català: “Les trobes en lahors de la Verge Maria”, 1474

Erasme de Rotterdam fou l’ Erasme de Rotterdam fou l’ humanista de major prestigi del seu temps.de major prestigi del seu temps. (1466-1536).

El seu pensament girava entorn de la necessitat una reforma moral. En la seva obra més important, Elogi de la bogeria (1511), va realitzar una crítica de:

Els mals de la societat del seu temps (la guerra, la cobdícia, la intolerància i la incultura).

Va advertir de les deficiències de l'Església catòlica i va proposar una reforma gradual i pacífica de la mateixa, encara que sense atrevir-se a trencar amb Roma.

Va precedir, així, al reformisme protestant, si bé Erasme no es va adherir a este moviment

-Thomas More (1478-1535). Exposà la possibilitat d’una societat diferent, basada en la tolerància religiosa i la propietat comuna de la terra.

- Joan Lluís Vives (1492-1540). Defensa la separació entre la lògica i la metafísica, i la necessitat de basar el coneixement humà en la raó i la natura.

Thomas MoreJoan Lluís Vives

Prototipus d’humanista: LEONARDO DA VINCI

-Neix el 1452, a Vinci, prop de Florència (ciutat bressol de l’humanisme)- considerat un dels millors pintors, també va ser un gran científic. Va investigar l’anatomia humana, va ser expert en òptica. Va fer descobriments de geologia, metereologia i hidràulica i va estudiar les marees i la Lluna.- va destacar com enginyer de tota mena de màquines: militars i prototipus de voladors.- va ser un músic notable

Catapulta. Va fer diversos projectes de màquines militars pel duc de Milà, Ludovico Sforza.

Projecte d’enginy volador. Va analitzar el vol dels ocells i va fer estudis d’aerodinàmica. http://leonardo.bne.es/index.html

Desenvolupament científic

NICOLAU COPÈRNIC: - desenvolupa la teoria heliocèntrica el Sol és el centre de l’univers. - Església nega aquesta teoria sistema de Ptolomeu (s.II dC) defensa la posició central de la Terra.

MIQUEL SERVET:-Origen aragonès.- teòleg. Nega el concepte de la Trinitat. Perseguit per la Inquisició.-Estudis sobre la circulació sanguínia. - Va ser empresonat i condemnat a morir a la foguera.

Període de manca de llibertat de pensament i expressióPeríode de manca de llibertat de pensament i expressió.

CAUSES: - finals Edat Mitjana hi havia malestar de la societat en general per:

- luxe exagerat de l’alta jerarquia eclesiàstica contra els principis de la religió cristiana.

- escassa cultura i relaxament del clero.- compravenda de càrrecs eclesiàstics

no per vocació, si per ganes de tenir beneficis- venda de butlles i indulgències per tal d’ obtenir ingresos.

obtenir el perdó dels pecats

CRÍTIQUES:- es demana una religiositat més íntima, basada en la lectura de la Bíblia (cadascú fa la interpretació). Erasme de Rotterdam.- Martí Luter contra la doctrina catòlica i la jerarquia eclesiàstica.

Lucas Cranach. L’ Església veritable i la falsa. Detall. 1546

ENFRONTAMENT:- 1515: venda de noves indulgències per ordre de Lleó X per

sufragar la construcció de la Basílica de Sant Pere del Vaticà.

-Martí Luter el 1517 publica “Les 95 tesis” contra la doctrina catòlica i la jerarquia eclesiàstica el papa li demana que rectifiqui però no ho fa excomunicat.

- nega el valor de les indulgències i el poder de l’ Església per otorgar-les.- proposa una nova espiritualitat religiosa.

Martí Luter. 1533. Lucas Cranch

https://www.youtube.com/watch?v=SmFAgq9GoSI

MARTÍ LUTERMARTÍ LUTER

- Els prínceps i nobles alemanys s’enfronten al poder de l’emperador Carles V i al Papa. Donen suport a Martí Luter. - Ambicionen les propietats de l’ Església i volen més poder. - l’emperador Carles amb el suport del Papa inicia les guerres de religió.

-Característiques de la reforma luterana:

- salvació per la fe (NO bones obres)- sacerdoci universal, cadascú es relaciona directament amb Déu per l’oració.- autoritat de la Bíblia. Cadascú pot interpretar la Bíblia segons la seva consciència individual.- només 2 sagraments: baptisme i comunió.- no es practica el culte a la Verge ni als sants.- no es reconeix l’ autoritat del papa de Roma.

El terme protestant sorgeix com a sobrenom pejoratiu dels participants, el 1529, a la Dieta d’ Espira reunió dels prínceps i representants de les ciutats del Sacre Imperi per tal de protestar contra l’ Edicte de Worms que:

- prohibia les doctrines de Martí Luter.

- autoritzava perseguir els seus seguidors .

El luterans van rebutjar el terme i es van autonomenar evangèlics o reformants.

Símbol protestant

EXPANSIÓ de la REFORMA

S 'estén ràpidament per Alemanya (enfrontament amb l’emperador), Suècia, Dinamarca, Noruega, els Països Baixos, Anglaterra i Suïssa. De forma contemporània al luteranisme, sorgeixen nous moviments de reforma religiosa:

- Calvinisme (Joan Calví) doctrina de la predestinació

les persones estan condemnades o salvades en

néixer, sense que les obres siguin importants. Déu va elegir els seus fills abans de la creació del món.

- difusió per França: hugonots - difusió per Anglaterra: puritans- Escòcia: John Knox: funda església

presbiteriana (basada idees Calví)Joan Calví

Lectura de la Bíblia fidels

Absència d’ imatges

pastor Trona, sense altar

Interior de San Pere del Vaticà. Temple catòlic

Interior d’ un temple calvinista de Lió. Oli del segle XVI

- Anglicanisme (Enric VIII d’Anglaterra) -conflicte amb el Papa (Climent VII)

es volia divorciar de Caterina d’Aragó (tia de l’emperador Carles) però el Papa li negava la possibilitat.

- per mitjà de l’ Acta de Supremacia 1534: crea l’Església anglicana separant-se de Roma i s’ autoproclama cap de l’ Església d’ Anglaterra. El clergat va restà sotmés a l’ Estat però es van mantenir molts dogmes catòlics i s’ hi va conservar el culte solemne.

Fitxa 3

Davant la ràpida difusió de la Reforma protestant les autoritats religioses veuen la necessitat d’ actuar per dues vies:

1- Persecució dels protestants1- Persecució dels protestants

El 1542 es restableix la Inquisició, tribunal eclesiàstic encarregat de perseguir i castigar els heretges. No es dubtava en utilitzar la tortura per obtenir declaració. Creació de la Congregació de l’ Índex: estableix quines lectures són contràries a la doctrina catòlica i els prohibeix.Actes de fe: qui era acusat d’ heretge i no renegava en públic de les seves creences, podia ser cremat a la foguera.

Acte de fe

- Per això es convoca entre el 1545 i el 1563 el Concili de Trento (congrés de bisbes , altres representants de l’Església i monarques com l’ Emperador Carles V.

2- Renovar l’ interior de l’ Església, corregir Renovar l’ interior de l’ Església, corregir els error i defensar els dogmesels error i defensar els dogmes.

Acte de fe celebrat a la Plaza Major de Madrid l’ any 1680

Pedro Berruguete, Acte de fe presidit per Domingo de Guzmán. 1495

- confirmar els dogmes la doctrina elaborada per l’Església.- proclamar que la fe era important, però que la salvació s’aconsegueix també per les bones obres.- confirmar els 7 sagraments.- caràcter sagrat de la missa i el culte a la Mare de Déu i als sants.- es declara la Vulgata com la única interpretació vàlida de la Bíblia.- fundar seminaris per a la formació de sacerdots.- crear nous mitjans per estendre la dotrina catòlica. Catecisme i noves escoles.- prohibició de venda d’indulgències.- obligació dels bisbes de residir a la seva diòcesi i els sacerdots a la seva parròquia.- el clero ha de tenir una vida exemplar i respectar el celibat.

Papa Emperador

cardenals

Sessió del Concili. Pintura del segle XVII

DIFUSIÓ DE LA CONTRAREFORMADIFUSIÓ DE LA CONTRAREFORMA

Fitxa 4,5

- importància de l’individualisme i el culte a l’esforç personal, que afavorien l’ enriquiment. - procés de secularització la religió deixa de ser el centre de

vida cultural i espiritual com passava a l’ Edat Mitjana. - L’ Ideal home del renaixement deixa de ser el cavaller

medieval i passa a ser el del cortesà. També guerrer però culte i refinat.

- Període de gran interés per la música, les lletres i l’art, les ciutats comptem amb nombrosos artistes i pensadors.

L’ esperit humanista es va difondre per les ciutats, on la burgesia havia consolidat la seva riquesa i poder. La seva mentalitat era més oberta i adequada al seu temps.

-Nobles i prínceps governants de les ciutats italianes van impulsar la renovació cultural i amb el seu ajut econòmic a artistes es van convertir en mecenes, patrocinant les seves obres.

- Ex: Llorenç el Magnífic (família Mèdici de Florència)

Palau renaixentista

Reproducció de la Villa Farnesina a Roma (1508-1511). És un model de palau renaixentista. Residència d’ un banquer se Siena, reflecteix la sumptuositat que envoltava la burgesia. L’ interior està pensat per fer-hi festes i representacions teatrals, Està decorat amb frescos de temes mitològics i escenes de l’ antiguitat clàssica.

Una nova concepció de l’ art

-Edat Mitjana: artista = simple artesà que treballa al seu taller i no firma les obres.

canvi

- Renaixement: artistes firmen les obres i busquen la fama i el reconeixement

molt cultes, desenvolupen diverses disciplines (Leonardo).

- suport dels mecenes: persones riques que finançaven les obres i protegien els autors. (Ex: els Mèdici)

https://www.youtube.com/watch?v=1Cu_rIPG1Z0&feature=related

El Renaixement va promoure la recuperació de l’art de l’antiguitat grecoromana.

Els pintors i escultors es van obrir a nous temes profans sorgits de la mitologia clàssica. Tot i que no es van abandonar els temes religiosos, proliferaren els retrats.

Els artistes van voler plasmar a les seves obres la bellesa ideal.

Van considerar l’ésser humà l’obra més perfecta de Déu i es preocuparen per l’estudi de la naturalesa i l’anatomia humana.

Els arquitectes van assimilar la bellesa a la simplicitat de les línies i l’harmonia de les proporcions. S’ abandona la grandiositat i abundant decoració del gòtic.

Els pintors van adoptar la perspectiva (donar profunditat a les imatges), fonamentada en regles de proporcionalitat matemàtiques.

Els escultors van recuperar la proporcionalitat dels cànons del classicisme.

Perspectiva: Representació dels objectes en un pla, conservant la proporció de les formes, les distàncies que les separen i la disposició en la que s’ofereixen a la vista.Permet representar les 3 dimensions de la realitat (alçada, amplada i volum) en una superfície de 2 dimensions.Esposori de la Mare de Déu, Rafael

(1504)

-Esposori de la Mare de Déu. Autor: Rafael. 1504.

Cinquecento.

-Composició organitzada al voltant d’un punt de fuga

central que marca la perspectiva. Domina la tècnica i

el retrat. Les seves composicions són elegants i

harmòniques

El Renaixement sorgeix a Itàlia a finals del s.XIV, i es desenvolupa en 2 etapes:

1. Quattrocento (s. XV). El gran centre cultural va ser la ciutat de Florència. Impulsors: família Medici.

2. Cinquecento (s.XVI). Principal focus de difusió: Roma. El Renaixement s’estén per tota Europa.

Els arquitectes van buscar el domini de l’espai introduint elements simples, proporcionats i ordenats, que contribuïssin a crear un espai racional.

Aquests elements es van inspirar en els models grecoromans: arc de mig punt, columnes, frontons, cornises i cúpules.

A Florència van destacar Filippo Brunelleschi i Leon Battista Alberti, que van introduir innovacions estilístiques basades en les lleis de la geometria.

Alberti: façana i interior de Santa Maria Novella, Florencia. 1456

Recreació d’ un temple grec.

Brunelleschi: Església de San Lorenzo, Florència. 1418. La planta de creu llatina i la repetició d’ elements reforcen la sensació de profunditat espacial. Totes les línies horitzontals convergeixen en un únic punt: l’altar.

CÚPULA DE SANTA MARIA IN FIORE (FLORÈNCIA)

Els escultors es van interessar per la representació del cos humà, seguint els models clàssics pel que fa a les proporcions i al tractament del nu.

Donatello va expressar l’elegància a les seves obres, i va infondre a les seves figures una vitalitat fins aleshores desconeguda. Lorenzo Ghiberti va destacar per la realització dels relleus del Baptisteri de Florència.

PORTES BAPTISTERI DE FLORÈNCIA. LORENZO GHIBERTIPORTES BAPTISTERI DE FLORÈNCIA. LORENZO GHIBERTI

És famós pels seus 3 conjunts de portes de bronze d’alt valor artístic.-Fins el s.XIX tots els florentins eren batejats en aquest baptisteri.- Edifici de planta octogonal, les parets són de gres decorades amb marbres de diferents colors: blanc, verd i negre.- 1401: concurs per decorar la porta nord

- guanyador: Lorenzo GHIBERTI

Sacrifici d’Isaac, 1401.

És una escultura inspirada en l'època clàssica i amb una composició clarament praxiteliana; encara que tracta un tema bíblic, a l'escultura es pot observar la gran semblança que té amb un heroi de l'Antiguitat clàssica. És la primera estàtua exempta de l'escultura renaixentista que es va realitzar en bronze tota nua.

David. 1430

Déu Hermes. Praxítel·les

David de Donatello

Les grans innovacions dels pintors del Quattrocento van ser l’ús racional de la perspectiva i les lleis de la geometria.

La perspectiva permetia representar la profunditat en una superfície plana, el gust per la representació de la naturalesa i l’aprofundiment en la psicologia dels personatges.

Masaccio, Piero della Francesca i Sandro Botticelli són els pintors més representatius.

LA TRINITAT. MASACCIO (1425-1428)LA TRINITAT. MASACCIO (1425-1428)

-Pintura al fresc. Pintat en un mur lateral de Santa Maria Novella (Florència)

- Títol complet: Sagrada Trinitat amb la Verge, Sant Joan i els donants.

- Pinta una capella inspirada en els arcs de triomfs romans, amb volta de canó dividida en cassetons i sostinguda per columnes jòniques, adossades a pilastres que sostenen un entaulament.

- Masaccio aconsegueix que la composició sigui un perfece trompe l’oeil, sembla que sigui una arquitectura i el mur estigui foradat.

- Donants: resant i a tamany real. Ha estudiat el volum i el realisme dels rostres.

- Sota la composició, com si fos la base hi ha un altar amb un esquelet jacent, en el sarcòfag hi ha una inscripció: IO FU GIÀ QUEL CHE VOI SETE. E QUEL CHI SON VOI ANCOR SARETE, VAIG SER EL QUE ETS I EL QUE JO SÓC TU SERÀS.

FLAGEL·LACIÓ DE CRIST. PIERO DE LA FRANCESCA (1460)FLAGEL·LACIÓ DE CRIST. PIERO DE LA FRANCESCA (1460)

-És una pintura sobre taula.- 2 parts ben marcades:

1. esquerra. Figura del Petrori de Jerusalem amb Pilat assegut després de dictar sentència. Jesús està lligat a la columna i és flagel·lat.

2. dreta. Jardí amb uns personatges que van calçats i un de descalç (mort jove). Vestits a l’època contemporània del pintor.

NAIXEMENT DE VENUS. SANDRO BOTTICELLI, 1484NAIXEMENT DE VENUS. SANDRO BOTTICELLI, 1484

Segons explica la llegenda Venus, deessa de l'amor, va néixer dels genitals del déu Urà, tallat pel seu fill Cronos i després llançat al mar. El títol de l'obra no és, per tant, exacte, ja que el quadre no representa el moment del naixement de la deessa, sinó que mostra l'arribada de Venus, sobre una petxina, a la platja. La deessa és empesa per la bufera dels déus alats, entre una pluja de flors.A l'esquerra apareixen els primers dos personatges de l'obra. Un d'ells és Zèfir (Déu del vent de l'oest); al seu costat hi ha Cloris (que significa pàl·lid). És la nimfa de la brisa i esposa de Zèfir a qui els romans van anomenar Flora. Zèfir i Cloris. Al seu voltant cauen roses, flors que segons la llegenda després es convertiran en éssers.

Una de les Nimfes que espera la deessa a la platja, per cobrir-la amb un mantell vermell amb motius florals, es creu que es tracta, específicament, de la Primavera, l'estació del renéixer. Porta un vestit florit: és blanc i està brodat de blauets.

http://www.edu3.cat/Edu3tv/Fitxa?p_id=21724&p_ex=pinzellades%20d%27art&p_num=3

Leonardo da Vinci és un model d’artista del Renaixement, excepcionalment dotat per a la creació artística i la ciència. Va ser un mestre de l’sfumato, la tècnica pictòrica que consisteix a difuminar els contorns per crear sensació de profunditat.

Entre les seves obres cal destacar La Gioconda i el Sant Sopar.

Rafael Sanzio despunta pel domini de la tècnica, pels retrats i per l’elegància i harmonia de les composicions. Són remarcables les seves Madonne i les pintures murals de les Estances Vaticanes.

A Roma, Miquel Àngel va decorar la Capella Sixtina. Aquests frescos reflecteixen una concepció volumètrica de la pintura, ja que les seves figures estan dotades d’un volum gairebé escultural.

Al segle XVI va destacar l’escola de Venècia, ciutat on van treballar Tintoretto, Giorgione, Ticià. Les seves obres són plenes de colorisme i sensualitat.

LA GIOCONDA. LEONARDOLA GIOCONDA. LEONARDO

-Quadre + famós de la pintura occidental.- Pintat a principis del s. XVI. És el retrat de mig cos d’una dona que mira directament l’espectador, amb una expressió una mica enigmàtica.- Identificada com a Lisa Gherardini, esposa d’un mercader florentí Francesco del Giocondo. Mona era una contracció comuna de la paraula italiana madonna (dama).- Oli sobre taula de 77 x 53 cm- tècnica de l’sfumato- exposat al Museu del Louvre de París

http://tu.tv/videos/LeonardoDaVinciDocumental

SANT SOPAR. LEONARDOSANT SOPAR. LEONARDO

-Pintura mural feta a finals del s. XV (1494-1498), per al refectori del convent de Santa Maria della Grazie, a Milà.- Encàrrec de l’esposa del duc de Milà, Ludovico Sforza.- Escena del Sant Sopar, en els darrers dies de vida de Jesús, tal i com és narrada a l’Evangeli segons Sant Joan, versicle 13:21, just en el moment en què Jesús anuncia que un dels Dotze Apòstols l’ha de trair.- tècniques del tremp i a l’oli. Fort deteriorament de la pintura.

LA CAPELLA SIXTINA LA CAPELLA SIXTINA

Autor: Miquel Àngel (1475-1564)Va treballar per la família Mèdici de Florència, quan va morir el seu mecenes es trasllada a Bolonya i finalment a Roma, on va treballar pel Papat.Tècnica: pintura al frescMides: 13 x 36 m (volta) i 13 x 12 m (àbsis)Temàtica: històries de la Bíblia.

2n autor: Daniele da Volterra (1509-1566)Pintor i escultor manieritsta italià. Associat a l’obra de Miquel Àngel pq moltes obres seves es basen en disenys fets per Miquel Àngel.- sobrenom: Il Braghettone, pq va cobrir els genitals de El Judici Final, segint l’encàrrec del Papa Pius V.

Capella Sixtina: lloc on es celebra el cònclave la reunió del Col·legi de Cardenals de l’Església Catòlica Romana per escollir el nou Bisbe de Roma, càrrec que té també la funció de Papa (Sumo Pontífice i Pastor Suprem de l’Esglésica Catòlica) i Cap de l’Estat del Vaticà.Nom: cum clavis (sota clau) reclusió i aïllament per l’elecció del nou Papa.Fumata blanca: HABEMUS PAPAM es cremen les paperetes amb palla seca. Si no hi ha elecció es cremen amb palla molla: fum negre.Recomanació pel·lícula: Les sandàlies del pescador (1968)

Creació d’Adam.

El pecat original.

El diluvi universal.

1. Crist Jutge2. Sant Bartolomeu3. Ressurrecció del justos.4. Barca de Caron

1 2

3

4

LA CAPELLA SIXTINA. EL JUDICI FINAL LA CAPELLA SIXTINA. EL JUDICI FINAL

-Figura central: Crist Jutge, envoltat d’una cort de profetes, apòstols i sants. Destaquem: sant Pere (porta les claus), sant Llorenç i sant Bartolomeu (als peus de Crist, amb els símbols del martiri: graella i la pròpia pell).

- Esquerra Messies: condemnats a l’infern, llançats per àngels justiciers.

- Infern: Caront (mitologia grecoromana) amb la barca porta les ànimes impures davant el jutge infernal Minos (amb serps al cos) i davant el Leviatan (monstre marí, visió de Job).

- Dreta: els salvats pugen al cel, s’ajuden.

- Part superior: àngels que porten els símbols de la Passió de Crist: la columna, la creu, els claus i la corona d’espines.

-Relació amb Judici d’Osiris (mitologia egípcia)

http://www.vatican.va/various/cappelle/sistina_vr/index.html

ESCOLA D’ATENES. ESTANCES VATICANES. RAFAELESCOLA D’ATENES. ESTANCES VATICANES. RAFAEL

-Diògenes se’l veu assegut a les escales (4).- Grup format per diversos personatges. El que dibuixa amb un compàs és Bramante.

- Encàrrec del Papa Juli II per decorar els salons del Palau Apostòlic del Vaticà.- Tècnica de pintura al fresc. Pintat entre el 1509 i 1510.- Representa els grans filòsofs de l’antiguitat clàssica.- Escena emmarcada en una gran estructura arquitectònica renaixentista, estableix la persepectiva i dóna profunditat al quadre. (1)-El centre de la composició l’ocupen Plató i Aristòtil. El primer retratat amb els trets de Leonardo. (2)- El personatge meditatiu assegut en primer pla és Miquel Àngel. (3)

1

2

1

2

3

4

5

http://www.xtec.cat/~lvallmaj/taller/atenes.htm

http://www.edu3.cat/Edu3tv/Fitxa?p_id=21889&p_ex=pinzellades%20d%27art

BACANAL. TICIÀBACANAL. TICIÀ

-Encàrrec del duc de Ferrara per a decoració de l’estança del seu castell.- Oli sobre tela, pintat vers el 1519-1520. Actualment és al Museu del Prado.- Representa un tema mitològic: una festa del déu del vi, Bacus, una bacanal.- S’observen personatges parlant, prenent vi, ballant, amb braços i cames en moviment. Es passen el vi els uns als altres. La dona del centre, identificada com a Violant, de qui estava enamorat el pintor, té una partitura al costat on diu. “Qui beu i no torna a beure, no sap el que és beure.”

-Pintor de l’anomenada Escola de Venècia.- Considerat un gran retratista de la seva època, gràcies a l’habilitat de captar els trets de caràcter dels seus personatges.

Al llarg del segle XVI, els papes van exercir un gran mecenatge sobre les arts.

El papa Juli II va iniciar la construcció de la basílica de Sant Pere del Vaticà i va encarregar les obres a Bramante i, més tard, a Miquel Àngel.

Al nord d’Itàlia va destacar Andrea Palladio, que va posar al servei de la burgesia els elements arquitectònics dels temples clàssics.

-s. XVI: capital de l’art es trasllada a ROMA

Temple romà de Vic

Vil·la Capra, Andrea Palladio

Elements d’inspiració romana: 1.Figures exemptes.2. timpans.3. Columnes corinties.4. Escalinates.Aquesta vil·la era el centre d’1 gran explotació agrícola. Va ser imitada en molts països, ex: les mansions de camp angleses i del sud-est dels EUA construïdes en els segles XVII i XVIII, imiten aquest patró.

12

3

4

Planta de la vil·la composta per les formes geomètriques més senzilles: quadrat, cercle i rectangle.

SANT PERE DEL VATICÀSANT PERE DEL VATICÀ

La construcció de Sant Pere del Vaticà (1506-1666) simbolitza el poder de l’ Església de Roma. Hi treballen diferents artistes renaixentistes i barrocs. Bramante fa el projecte de basílica de planta de creu grega, segueix Miquel Àngel que fa la cúpula i Maderno farà la façana.

Cúpula Miquel Àngel, 1546 Baldaquí, de Bernini (s. XVII)

Façana, Carlo Maderno (s.XVII)

A més d’arquitecte, Miquel Àngel era pintor i està considerat com l’escultor més important del seu temps.

La seva obra ja no se centra en la recerca de les proporcions i l’equilibri, sinó en l’expressió de sentiments.

Els temes : personatges bíblics i mitològics, també retrats.

Un altre gran escultor fou Benvenuto Cellini, que va representar temes mitològics com Perseu. Se’l considera un artista de transició (manierisme) cap al Barroc.

MOISÈS. MIQUEL ÀNGELMOISÈS. MIQUEL ÀNGEL- Encàrrec del Papa Juli II per la seva tomba. - Escultura en marbre, acabada el 1515.-Representa el profeta Moisès, just després de baixar el mont Sinaí amb les Taules de la Llei. - Contempla horroritzat que els jueus estan adorant una escultura d’or.- Escultura amb volum gràcies a la llum i als plecs de la roba.- Destaca la perfecció de l’anatomia i l’expressió del rostre, la musculatura en tensió. Sembla que l’escultura s’hagi d’aixecar.- Es representa amb banyes al cap per un error en la traducció feta per Sant Jeroni en el capítol del llibre de l’Èxode. En el text en hebreu es comenta que del rostre del profeta emanen uns rajos de llum, i Sant Jeroni ho va traduir dient que el seu rostre era banyut. L’error en la traducció és possible perquè la paraula “karan” en hebreu pot signficar raig o banya.

LA PIETAT. MIQUEL ÀNGELLA PIETAT. MIQUEL ÀNGEL

- Escultura de marbre, es localitza a la Basílica de St.Pere. Obra feta 1498-1499-Encàrrec del cardenal Jean de Billheres pel seu monument funerari.- Representa cos de Crist mort sobre la falda de la seva mare, Maria.- Ideal renaixentista: harmonia, bellesa i restricció clàssica.- Estructura del conjunt: piramidal, el vèrtex és el cap de Maria i l’escultura s’eixampla fins la base on cauen les vestimentes.

MIGUEL ANGEL: EL DAVID MIGUEL ANGEL: EL DAVID

-Obra de 1504. Cinquecento

-S’hi observa l’estudi de

l’anatomia humana i la cerca

de la bellesa ideal. Com a

característica específica de

Miquel Àngel, podem dir que

no es centra només en les

proporcions i l’equilibri, sinó

en l’expressió dels

sentiments.

PERSEU, BENVENUTO CELLINIPERSEU, BENVENUTO CELLINI

Benvenuto Cellini (1500-1571), artista florentí, deixeble de Miquel Àngel.Treballa per diferents aristòcrates, com Cosme de Medicis qui li encarrega l’escultura de Perseu.- Obra feta en bronze.-Perseu: semidéu, fill de Dánae i Zeus. - Va lluitar contra la Medusa, un monstre amb serps al cap que si et mirava quedaves petrificat. Perseu tenia 2 armes importants: una falç d’acer per tallar-li el cap, regal d’Hermes, i un escut brillant, regal d’ Atenea. Va poder tallar el cap de la Medusa fent servir l’escut com a mirall. I gràcies al casc d’Hades que fa invisible a qui el porta . També porta unes sandàlies alades.- De la sang de la Medusa en va néixer el cavall alat, Pegasus.- Es va casar amb Andròmeda, filla de Cefeo i Casiopea.- Hermes: missatger dels déus- Atenea: deesa de la saviesa, filla de Zeus.

-Difusió durant el s. XVI

FLANDESFLANDES-Poca influència del Renaixement italià. Es desenvolupa un estil propi:

- gust pels detalls- el realisme- retrats- NO al·lusions a l’antiguitat clàssica

-Artistes: Jan van Eyck domina l’oli i la perspectiva- obra: El matrimoni Arnolfini, 1434.

-Artista: Hieronymus Bosch (el Bosco) món imaginari i fantàstic amb una finalitat moralitzadora

- obra: El jardí de les delícies, 1515.

-Artista: Pieter Brueghel el Vell escenes de la vida quotidiana i ofereix una visió grotesca i satírica de la realitat.

- obra: La sega, 1565

Jan van Eych. El matrimoni Arnolfini, 1434

http://www.edu3.cat/Edu3tv/Fitxa?p_id=21728&p_ex=pinzellades%20d%27art

Pieter Brueghel el Vell. La sega, 1565

El Bosco. El jardí de les delícies, 1515El Bosco. El jardí de les delícies, 1515Tríptic pintat a l’oli de 206 x 386 cm, compost per una taula central i dos laterals (pintades en els seus dos costats) que es poden tancar sobre aquella.-Obra de gran simbolisme, es considera que té una intenció moralitzant. No es pot classificar seguint la iconografia tradicional.- es conserva al Museu del Prado, Madrid.- encàrrec de la casa de Nassau per decorar el palau de Brussel·les.

El jardí de l’Eden. El jardí de les delícies L’infern

Tancat, 3r dia de la creació del món.

ALEMANYAALEMANYA

-Triomf reforma luterana deixa de banda la pintura religiosa per centrar-se en paisatges i retrats

- Artista: Albrecht Dürer important dibuixant i gravador.

- obra: taules d’Adam i Eva síntesi de la perfecció ideal del cos humà.

FRANÇAFRANÇA

-mecenes: monarca Francesc I.- Destaca en ARQUITECTURA la construcció de castells.- En l’ anomenada escola de Fontainebleau hi van confluir influències flamenques i italianes en un art refinat i ornamental

- influència flamenca i italiana

Castell de Chenonceaux, 1520-1560