EL GRAN MASTURBADOR

SALVADOR DALÍ

DOCUMENTACIÓ DE L’OBRA

Títol: El gran masturbador. Autor: Salvador Dalí i Domènech (1904 – 1989). Cronologia: 1929. Estil: surrealisme oníric. Tècnica: oli. Suport: tela. Dimensions: 110 cm x 150,5 cm. Localització actual: Museo Nacional Centro de Arte Reina Sofía, Madrid. Tema: el quadre dóna forma a una de les obsessions de Dalí. El pintor acabava de conèixer Gala i no sabia com comunicar-li la seva fascinació. Quan la dona tornà a París l’evocà amb aquest quadre de fort contingut sexual.

CONTEXT HISTÒRIC

La guerra civil que hi hagué a l’URSS entre el 1918 i el 1921 enfrontà l’Exèrcit Blanc (amb el suport d’anglesos, francesos, japonesos i nord-americans) i l’Exèrcit Roig (bolxevic). El triomf d’aquest últim va acabar de consolidar la revolució. Després de la mort de Lenin (1924), Stalin es va convertir en el líder soviètic indiscutible i inicià una política marcada pels plans quinquennals, les col·lectivitzacions i la intervenció estatal en la direcció de l’economia. Als Estats Units, l’American way of life (‘estil de vida americà’) que es mostrava a tot el món per mitjà de les pel·lícules de Hollywood es va veure bruscament interromput, el 1929, pel crac de la Borsa de Nova York (una crisi de sobreproducció provocà la caiguda en picat del valor de les accions). El 1932, en l’etapa coneguda com la Gran Depressió, hi havia al país milions d’aturats.

CONTEXT HISTÒRIC

Franklin D. Roosevelt posà en funcionament el New Deal (‘nou repartiment’), confiant que la intervenció de l’Estat aconseguiria reactivar l’economia. A Europa, la dura situació de postguerra afavorí la instauració del feixisme a Itàlia i del nazisme a Alemanya. El 14 d’abril de 1931 es proclamà a Madrid la Segona República Espanyola i, a Catalunya, s’instaurà la Generalitat, que elaborà un Estatut d’Autonomia. Els governs republicans s’esforçaren a resoldre els problemes que s’arrossegaven des del passat, però van haver de lluitar contra la ferma oposició dels grups més conservadors.

ANÀLISI FORMAL Elements plàstics

En els quadres de Dalí, i per descomptat en El gran masturbador, el dibuix revela la formació del pintor en el terreny de les arts plàstiques a l’Escola de Belles Arts de Madrid. És un dibuix detallista i precís, que li serveix de recurs per dotar de capacitat hipnòtica les seves imatges, amb la qual cosa aconsegueix cridar l’atenció de tot tipus d’espectador. La gamma cromàtica es caracteritza per l’ús de tonalitats brillants, que tenen molt a veure amb el desig de posar de manifest la intensitat dels somnis del pintor. Aquest món oníric és el catalitzador de les pors i els desigs amagats de l’artista. La llum és irreal, en consonància amb el món del qual prové el que hi és representat. Dalí afirmà que les seves obres eren «fotografies de somnis pintats a mà». Les seves imatges constitueixen un material que entronca amb la cultura de massa perquè són plenes d’objectes, paisatges i personatges fàcils d’identificar per milions de persones.

ANÀLISI FORMAL Composició

El medi en què s’emmarca aquest quadre s’identifica amb la platja de Cadaqués. Com a motiu central apareix un autoretrat de perfil del pintor recolzat en un enorme nas. La cara sembla inconsistent, tova; de fet, es desfà en la zona on s’hauria d’unir amb el cos. Del cap sembla que brollin les inquietuds més delirants de Dalí. La més destacada és el cap d’una dona (probablement Gala) que s’aproxima a una figura masculina representada de cintura en avall i vestida únicament amb uns calçotets ajustats que en marquen els genitals. La línia de l’horitzó és extremament baixa, la qual cosa facilita que un cel lluminós, d’un blau mediterrani, faci de teló de fons. Quatre elements de la composició –la flor, l’escena de l’home i la dona, la llagosta i el lleó– evidencien el contingut sexual de l’obra. La resta d’elements tenen una càrrega simbòlica i contribueixen a dotar de significat el conjunt.

ANÀLISI FORMAL Composició

Les imatges dalinianes creen un món que mostra, impúdicament, aspectes de la vida quotidiana que l’autor ha fet aflorar. Al llarg de la seva vida, Dalí va anar configurant un mostrari d’icones, que va reflectir en la seva obra i que plasmen totes les seves obsessions: el complex d’Èdip, els desigs sexuals, la musa, el pas del temps... En aquest quadre podem apreciar un conjunt d’elements que, normalment, no s’interrelacionarien.

ANÀLISI FORMAL Estil

Dalí es convertí en la figura principal del surrealisme, estil que conreà després d’haver evolucionat des d’altres posicions pictòriques. Aquest moviment, que no presentava cap unitat formal, es desenvolupà en un moment històric marcat per l’estudi de la psicologia humana. Durant els anys que visqué a la Residencia de Estudiantes (1922-1926), a Madrid, Dalí descobrí La interpretació dels somnis, de Sigmund Freud, les obres del qual s’havien començat a editar en castellà. El concepte freudià del nen com a «pervers polimorf», amb tota la càrrega d’aberracions sexuals, va causar en l’exaltada fantasia del pintor un impacte que va marcar tota la seva producció futura. André Breton, líder del grup surrealista, va proposar com a mètode l’automatisme, a fi d’aconseguir la vertadera expressió de la ment humana. Per tal que la raó no influís en l’acte creatiu, suggeria recórrer a tot tipus d’activitats, algunes de les quals eren gairebé hipnòtiques.

Al·legoria del sol

ANÀLISI FORMAL Estil

L’any 1929, juntament amb Luis Buñuel, Dalí presenta a París el film titulat Un chien andalou, que no seria la seva única aportació al cinema. La pel·lícula –catalogada de seguida com la primera pel·lícula surrealista– va comportar l’ingrés de tots dos amics en el grup.

Dalí va iniciar llavors el projecte de posar imatges al món freudià, de manera que la introspecció es va convertir en la seva font d’inspiració. Mitjançant el surrealisme oníric, va plasmar les seves pulsions sexuals, les seves pors i els seus records d’infantesa. Ell mateix afirmava: «Les obsessions sexuals són el fonament de la creació artística».

ANÀLISI FORMAL Estil

La seva aportació més important al surrealisme va ser el mètode paranoicocrític, que consistia a descobrir –mitjançant el món dels somnis o de l’al·lucinació– nous significats en les imatges i els objectes existents, a fi de fer-los visibles per mitjà de l’art. L’element paranoic s’associa als elements tous (els del món dels somnis), mentre que el crític ho fa als elements durs (els del món real). Per a Dalí, la paranoia no definia un estat de malaltia, sinó un potencial creatiu. Sempre va manifestar admiració per pintors com ara Vermeer, Velázquez o De Chirico, la influència dels quals es pot detectar en determinats aspectes de la seva obra.

Somni causat pel vol d’una abella..., 1944

ANÀLISI FORMAL Contingut i significat

Un grup de surrealistes, entre els quals es trobava Paul Eluard i la seva companya Gala, passaven alguns dies a Cadaqués invitats per Dalí. El pintor català es va sentir fortament impactat per la personalitat de Gala, que, amb el temps, es convertí en la seva dona i musa per a la resta de la seva vida. En El gran masturbador podem distingir els elements següents: • Les petxines i les pedres, que formen part del paisatge de la platja i que constitueixen l’únic testimoni de les passejades amb Gala. • L’ham, amb la llinya trencada, símbol del trencament que implica la distància. • El lleó africà, amb una gran llengua vermella, que simbolitza la luxúria i es troba significativament situat sota la dona. • Un lliri, símbol de la puresa, ja que Dalí concep com a pura tota relació sexual que no inclogui la penetració. Un insecte s’acosta a la flor: està a punt de produir-se la pol·linització.

ANÀLISI FORMAL Contingut i significat

• Les pedres en equilibri a sobre del cap tou (del mateix autor), que constitueixen el reflex del fràgil equilibri emocional de Dalí. • La llagosta, amb el ventre ple de formigues, que és la representació de les pors infantils de Dalí, el qual sentia pànic pels insectes. La forma allargassada i la sobtada elevació del cos –mitjançant un salt inesperat– accentuen el símbol fàl·lic de l’animal. • L’home i la dona abraçats, en una unió tan estreta que projecten només una ombra. Per a alguns són la representació de Gala i Dalí, mentre que d’altres hi veuen Gala i Eluard. • El personatge solitari que ens dóna l’esquena i que dirigeix la seva mirada a l’horitzó. Es tracta d’una recreació de la soledat de Dalí en absència de Gala, però hi ha qui l’identifica amb la figura de Paul Eluard.

ANÀLISI FORMAL Funció

El quadre constituïa una via d’escapament per als desigs sexuals que Gala provocava, en aquell moment, en l’artista. L’obra posseeix, doncs, un caràcter introspectiu. Mitjançant la utilització del mètode paranoicocrític, Dalí converteix en objectiu de l’obra d’art l’exhibició, davant l’espectador, de la dimensió patològica de la seva personalitat. Les seves excentricitats el van fer popular fins i tot entre un públic profà, que assistia perplex a la promoció que, d’ell mateix, feia el pintor.

Extret de: CROSAS, J. Història de l’Art . Batxillerat. Castellnou Edicions, 2010