1. Conte dels germans Grimm Sant Jordi 2012 Ceip Pere Casasnovas(Ciutadella)

2. Temps era temps en el que vivia un rei molt opulent quetenia tres filles, que havien de sortir cada dia a passejarpel jard reial. El Rei, que era aficionat a cuidar els msbells arbres, tenia especial predilecci per un en concret,tant era aix que tot aquell que goss agafar-ne un fruit,era objecte duna maledicci i queia immediatament a 100braces sota terra.Quan arribava la tardor, els fruits penjaven de larbre,vermells com la sang. I les princeses anaven cada diaveurels, amb lesperana que el vent els fes caure; permai en queia cap, encara que el vent fes inclinar lesbranques fins a tocar de terra, com si shaguessin detrencar en qualsevol moment. Heus ac que un dia lamenor de les germanes va voler tastar un fruit i els va dir ales altres: 3. El nostre pare ens estima massa com per deixar que enscaigui la maledicci a sobre; noms ho deu fer amb elsestranys.Va agafar una fruita ben gran, li va clavar una bonamossegada i va exclamar, dirigint-se a les sevesgermanes:Oh! Proveu-la! En ma vida mai havia menjat res tant bo!Les altres van mossegar, una per una, la fruita i, enacabar, les tres es van enfonsar sota terra a linstant, imai ms ning en va saber res delles. 4. El nostre pareensestima massaper fer-nos una cosa aix! 5. Al migdia, quan el pare les va cridar per anar adinar, ning va poder-les trobar, tot i que varenbuscar per tots els racons del palau i del jard.El Rei, espantat, va fer pregonar per tot el pasque qui li torns les seves tres filles es podriacasar amb una delles. 6. Filles meves, on sou? 7. Van ser molts joves els que van sortir a buscar-les, ja quetothom apreciava aquelles tres donzelles, que semprehavien estat molt amables i, a ms, eren molt belles iintelligents. Van sortir tamb tres germans caadors elsquals, desprs de caminar durant vuit dies, van arribar aun majestus palau ple de luxoses estances. En unadaquestes cambres hi havia una taula parada ambsucosos menjars, tan calents que encara desprenienvapor, tot i que en tot el palau no semblava que hi hagusning. Van estar esperant a lamo del castell durant migdia, mentre els fastuosos menjars seguien sense refredar-se fins que al final, famolencs, es van asseure a la taula ies van cruspir tot el que hi havia. Aleshores van decidirquedar-se a viure al castell, i van jugar-se a sort a quindells li correspondria quedar-se el primer dia per guardarla casa, i a quins buscar les princeses. Li va tocar guardarel castell al germ gran, aix que lendem els dos msjoves van sortir a cercar les donzelles. 8. Al migdia va presentar-se al castell un home diminut, queva demanar al caador gran una llesca de pa. El caadorva tallar una llesca i se la va oferir a aquell homenet, peraquest la va deixar caure a terra i va demanar a lhomeque la recolls i se la dons. Lhome, servil, es va reclinar illavors el nan va aprofitar per agafar un pal i donar-li unesquantes garrotades. Lendem li va tocar el torn dequedar-se a guardar la casa al segon dels germanscaadors, i es va repetir lescena. Quan, al capvespre vanarribar a casa els altres dos, el ms gran va li preguntar alque havia fet guardia aquell dia:Com ha anat?Doncs molt malament - va dir laltre, i es van explicarmtuament el que els havia passat; per van acordar noexplicar res a germ petit, doncs no lestimaven i elconsideraven un beneit, doncs era un home de molt bonafe. 9. El tercer dia es va quedar el ms petit al castell i, de lamateixa forma que els dies anteriors, es va presentarlhomenet i li va demanar una llesca de pa. Quan elgerm petit li va donar, com era ja costum, el va deixarcaure i li va demanar que el recolls. Per el noi vareplicar:Com dius? No pots recollir-lo tu mateix? Si tan poca feinavols donar-te per agafar el menjar, potser s que no telmereixes! Lhomenet va enfadar-se i va insistir per a queel germ petit lobes, per laltre shi va negar. El nan vaintentar, aleshores, agafar el bast igualment, per elgerm petit hi va arribar abans i va aprofitar per donar-liun parell de garrotades.Prou! Prou! Deixam anar i et dir on sn les princeses! 10. Al sentir aix, el noi va deixar-lo i lhomenet va confessarque ell era un gnom, un esperit de la Terra, i que com ellnhi havia mil ms. Li va dir que si el seguia el podria durfins on eren les filles del Rei. El va dur fins a un poudaigua sec i profund, i va confessar que els seusgermans li volien mal i que, si volia salvar a lesprinceses, ho havia de fer ell tot sol. Els seus germanstamb les voldrien alliberar, per sense haver de patir nitreballar.Per rescatar-les necessitava certs materials: Un cistell,el seu ganivet de caa i una campaneta. Un cop tingusaquests materials, havia de baixar al fons del peu. All hitrobaria tres cambres, a cada cambra, una princesaencarregada de cuidar el cap dun drac que tenia moltscaps. I per rescatar-les, havia de tallar tots els caps deldrac de les estances de cadascuna de les princeses. 11. Quan va haver dit tot aix, el gnom va desaparixer. Alcapvespre, varen arribar els altres dos germans i li vanpreguntar com havia passat el dia.Molt b - va respondre ell - No he vist ni una nima, excepte almigdia, quan sem va presentar un homenet i em va demanarque li dons un tros de pa. Quan lil vaig donar, el va deixarcaure i va demanar que se la recolls. Mhi vaig negar, em vaamenaar i aleshores ens vrem barallar i el vaig vncer. Alguanyar-lo, em va dir on eren les tres princeses.Al sentir aix els germans es van enfurismar, empallidint iposant-se verds de clera. Al mat segent els tres germansvan anar fins el pou i es van jugar a sorts qui havia de baixarprimer. Li va tocar al germ gran baixar primer; va agafar lacampaneta i va dir:Quan la faci sonar, pugeu-me rpidament 12. Amb prou feines havia baixat uns metres, va fer sonar lacampaneta, amb el que els dos van afanar-se a fer-lo pujar. Amb elsegon va passar el mateix i, al final, li va tocar al menor dels tresbaixar fins el fons del pou. Va sortir aleshores del cistell, vadesembeinar el ganivet i es va acostar a la primera de les portes, iva parar-hi lorella per escoltar com el drac dormia sorollosament.Va obrir suaument la porta i va veure com una de les princesesestava encarregada dacaronar un drac de nou caps, quereposaven sobre el seu cap. Va agafar amb totes les forces el seuganivet i dun sol cop va tallar els nou caps del drac.Immediatament, la princesa es va posar dempeus i amb un salt elva abraar i li va donar un fort pet amb tot el seu cor. Aleshores,va treures una joia dor que duia al pit i la va donar a aquell valentque lhavia salvat. En aquell moment, va sortir i va anar a la segonade les habitacions, on la segona de les filles del Rei havia estatcondemnada a acaronar un drac de set caps. I talment com haviafet amb el primer, dun sol cop va tallar tots set cap. Finalment vaarribar a la tercera habitaci, i va alliberar la tercera princesa dundrac de quatre caps. 13. Es van trobar tots a lentrada de les cambres, i les fillesdel Rei, abraant al jove caador, agraint la seva proesa,li preguntaven coses sobre ell i lomplien dafalacs. Tot iaix el noi no es va distreure i va dur-les fins on era elcistell, i va comenar a fer sonar la campana fins que elsseus germans van sentir-la, i van comenar a treure lesprinceses, una a una. Quan per fi era el seu torn, elgerm va recordar les paraules del gnom sobre el malque li desitjaven els seus germans, aix que va posar unapedra en lloc seu i, efectivament, a larribar a mig pou, elsgermans varen tallar la corda i cistell i pedra van caure alfons.Creient els dos germans que ja era mort, van decidir durles tres filles del Rei a palau, per obligant-les a prometreque dirien que havien estat ells els que les havienrescatat. I aix, presentant-se davant els Sobir, vandemanar cadascun dells la m duna de les donzelles. 14. Mentrestant, el ms jove dels germans caadors vagavaper les estances, pensant que la seva seria una mortsegura all mateix quan, de sobte, va veure una flautapenjada duna paret i es va preguntar:Per qu estar aqu? Qui pot sentir-se content com pertocar la flauta en un lloc aix?I, mirant els caps dels dracs, es va dir: - Vosaltres tampocno em serviu per a res - i aix, passejant amunt i avallrumiant com sortir dall, tanta estona que el paviment vaquedar llis. Cansat al final de tant rumiar, va despenjar laflauta de la paret i va comenar a tocar una melodia, i heusac que de cop van presentar-se un nombre incomptablede gnoms, i a cada nota narribaven ms, fins que lesestances van quedar completament plenes de gnoms. Livan preguntar qu desitjava, i ell va respondre fermamentque noms volia tornar a la superfcie. Aleshores el vanagafar pels cabells i el van pujar fins a terra. 15. Ja all, el noi va crrer cap a palau, on estaven ja preparantlenlla dels seus germans amb les princeses i va arribar a lasala on el Rei els havia reunit a tots. A lobrir les portes, lesprinceses van caure desmaiades a linstant i el Rei, tement quealguna cosa dolenta els hauria fet aquell vailet, va ordenar queel tanquessin a les masmorres.Al recuperar el sentit les germanes, van demanar pel noi. Quanel Rei va preguntar per la insistncia de les filles per veurel i laseva reacci, les donzelles van contestar que no podienrevelar-ho per una promesa que havien fet. Aleshores el Rei vademanar que ho expliquessin a la xemeneia mentre ell sortia afora i parava lorella a la porta. I aix va poder sentir tota lahistria.Enfurismat, va enviar a la forca els dos germans mentiders, i vaconcedir la m duna de les seves filles al vailet.I conte contat, conte acabat!