EL FUTBOL A LA VALL DÕALBA, CAMP A CAMPcdvalldalba.es › wp-content › uploads › 2019 › 10...

C.D. Vall d’Alba

EL FUTBOL A LA VALL D’ALBA,

CAMP A CAMP

1ª edició octubre del 2019

Aquesta obra és motivada per les XXIV Jornades Culturals a la Plana de l’Arc, cel.lebrades en La Vall d’Alba a octubre de 2019.

Text de Ximo Torner Mateu

Disseny de Maria Artola Roque

Adaptació de les imatges de Teresa Gallego Navarro

Patrocina el C.D. Vall d’Alba i l’Ajuntament de La Vall d’Alba

Imprés per Llar Digital

Queda prohibit qualsevol forma de reproducció, distribució, comunicació pública o transformació total o parcial d’aquest llibre sense el permís escrit del C.D. Vall d’Alba.

C.D. Vall d’Alba

EL FUTBOL A LA VALL D’ALBA,

CAMP A CAMP

PRÒLEG

Com a president de la junta directiva del Club Deportivo Vall d’Alba i amb motiu de les Jornades Culturals a la Plana de l’Arc, i coincidint amb el 40 aniversari de la federació del Club en categoría amateur, volem fer posible que tot el poble puga participar dels nostres records i vivències a través d’aquesta publicació i l’exposició que l’acompanya.

També pretenem animar la gent que sent passió pel futbol en general i per aquest club en particular, a continuar amb aquest projecte esportiu. El qual representa el nostre poble per tots els camps de la província i dóna formació esportiva i personal a tants dels nostres joves.

Ens agradaria que aquest llibre remoga sentiments als més veterans i motive als més joves per que vinguen a l’Avenc, actual camp on juguen els nostres equips, a ànimar i dónar suport, perqué finalment tots senquem l’Avenc com casa nostra.

Per últim, volem dónar les gràcies a tots aquells que han fet posible aquesta aventura esportiva i tants altres que esperem la continuen i no la deixen decaure malgrat les dificultats que puguen trobar.

Rubén Traver Sales

El futbol a La Vall d’Alba, camp a camp

00.

C.D. Vall d’Alba

7

ÍNDEX

Introducció

Els precursors

El camp del passillos o de les sénies

El camp de les escoles

La construcció de l’Avenc

El camp de terra

La gespa

Les noves instal·lacions

Comiat / agraïment

Palmarés

9

13

15

23

27

33

35

39

53

55


01.

C.D. Vall d’Alba

9

INTRODUCCIÓJustificació

Aquest recull d’històries pretén ser un homenatge a totes aquelles persones que amb el seu treball, esforç i dedicació, però sobre tot amb una enorme dosi d’il·lusió, han fet possible l’existència del futbol a la Vall d’ Alba.

Per tant, aquesta ha d’estar necessàriament una obra col·lectiva, ja que nombroses persones, en diferents èpoques i des de diferents sensibilitats, en la nostra història recent, i sempre dins de les seues circumstàncies i capacitats personals, han aportat per fer realitat la història del nostre club.

En conseqüència seria impossible citar a tota la gent que ha col·laborat en la construcció d’aquesta història. Directius, entrenadors, jugadors, auxiliars, socis, familiars, autoritats, patrocinadors, àrbitres i per damunt de tot l’afició. En suma tots qui han fet amb la seua estima al nostre club, aquesta realitat esportiva.

De manera que aquesta ha d’estar obligatòriament, com hem dit, una obra coral, resultat de l’esforç comú de tot un poble. I per no oblidar ningú, considerem el més just, és no citar tampoc ningú en concret. Tot i sabent que cadascú és conscient i nosaltres també ho som, del treball dedicat a aquesta aventura esportiva.

A tots i cadascú d’ells va dedicada aquesta publicació.


Metodologia

L’obra s’estructura en capítols, que hem fet coincidir amb l’evolució dels diferents terrenys de joc on s’ha anat practicant aquest esport al llarg dels anys. El camp com a element conductor de la història.

La informació en la major part dels casos s’ha extret d’entrevistes amb persones protagonistes de diferents etapes del club, la qual cosa ens aporta una informació de primera mà, però sempre des d’un punt de vista subjectiu, que pot ser qüestionat en no coincidir plenament amb altres versions. Som conscients que moltes vegades els records s’idealitzen, es deformen o inclús arriben a eliminar-se amb el pas dels anys , adaptant-se a la nostra percepció particular. S’ha procurat per tant contrastar la informació per aproximar-nos el més que puguem a la realitat.

També s’ha procedit a la lectura i estudi dels arxius del club, per tal de dotar el relat històric d’una major coherència i exactitud.

En aquest aspecte cal destacar que s’han conservat i pogut consultar, totes les actes de les diferents juntes directives des de la constitució de la primera d’elles, al setembre de 1977.

Així mateix s’ha elaborat un palmarès històric de tota l’etapa federada del club, a partir d’aquestes mateixes actes.

I per últim s’ha intentat recollir la major quantitat de material gràfic, en mans de diferents particulars als quals no podem més que agrair-los la seua col·laboració desinteressada en compartir part dels seus tan preuats records, bàsics per a dur endavant aquest treball.

Es voluntat del club crear una base de dades amb aquestes imatges i posar-la a disposició de tots els socis interessats en conservar aquests documents.

C.D. Vall d’Alba

11


02.

C.D. Vall d’Alba

13

ELS PRECURSORS

La primera notícia que tenim de la pràctica del “foot-ball” a la Vall d’ Alba ens parla d’uns pioners que van jugar alguns partits d’aquell nou esport que començava a popularitzar-se, en uns terrenys habilitats a tal efecte a la vora del Pas, baixant cap al Pou Ample a la dreta. Allí ens consta es va disputar algun “match” contra equips del pobles veïns .

Era la primera època de la postguerra, inicis dels anys 40, temps de penúries i dificultats de tot tipus, els anys de la fam, malgrat això aquells joves feren possible aquests primers partits.

Lògicament per l’edat no ens queda cap testimoni directe dels protagonistes. Ens han arribat testimonis poc clars de gent que havia sentit parlar o ho ha sentit contar, per tant no hem obtingut majors detalls d’aquells xics que per primera vegada dugueren aquesta pràctica esportiva al nostre poble. Realment tenim molt poca informació fefaent, sobre els protagonistes, el camp, les samarretes i altres aspectes tècnics de l’època.

Només ens queda aquesta única fotografia, regalada al club, per un particular, descendent d’un dels protagonistes, com a testimoni d’aquells fets, i malgrat la seua deficiència tècnica té un enorme valor històric. En ella veiem un grup de joves preparats per jugar un partit, el que més ens sorprèn és la uniformitat en la vestimenta, donada l’època en que es va disputar aquell partit històric.


03.

C.D. Vall d’Alba

15

EL CAMP DELS PASSILLOS O DE LES SÈNIES

La inquietud d’un grup de joves del poble i les ganes de practicar el nou esport que començava a triomfar per tot arreu, va fer que també a la Vall d’ Alba, despertara l’afició pel futbol. Un esport, relativament nou a les nostres comarques i sense quasi referents visuals, molta gent mai havia vist un partit i molts joves ni tan sols un baló de reglament. Cal pensar que els mitjans de comunicació eren també escassos i limitats, estem parlant de la ràdio i alguns diaris on només es podien trobar algunes fotografies dels grans equips.

Pensem que donat que alguns joves de la localitat que estudiaven fora, van començar a jugar a Castelló i portaren notícies del joc. I que al mateix temps la pràctica del futbol s’anava estenent i començaven a despuntar equips de pobles veïns, Benlloc i Cabanes sobre tot. Es va plantejar la possibilitat de jugar també al nostre poble .

Però calia molta feina, fer un equip, organitzar-lo, equipar-lo, encara apareixerà alguna d’aquelles primeres samarretes dels anys 40, a les fotografies. I sobre tot la construcció d’un terreny de joc apropiat. Amb el suport d’alguns pares entusiastes i de part de les forces vives de la localitat es va posar en marxa el primer terreny de joc d’aquesta nova etapa. El camp dels Passillos o de les Sénies, els dos noms ens han aplegat per part de diferents testimonis, però la majoria simplement ens parla de “el camp de futbol”.


A les parets del poble, al costat dels Passillos i baixant cap a les sénies del Regall, uns particulars van cedir uns bancals que es van aplanar i condicionar mínimament per a la pràctica esportiva. Es van plantar unes porteries de fusta, de canto viu i es van construir uns modestos vestidors que a dures penes tenien capacitat per acollir tots els components de l’equip. Tot i que altres veus ens asseguren que en les primeres èpoques, els equips es canviaven en diferents cases del poble per després acudir al camp.

C.D. Vall d’Alba

17

C.D. Vall d’Alba

19

Segons ens diuen el camp tenia una amplada acceptable, encara que era un poc curt. Malgrat això servia perfectament als efectes oportuns, poder disputar aquells partits i tornejos amistosos organitzats, on competien els equips dels pobles veïns i que se celebraven de forma esporàdica.

En quant al joc els testimonis ens parlen d’uns partits molt rudimentaris, amb moltes limitacions pel que fa a la tècnica individual i una certa anarquia en l’aspecte tàctic.

I així gràcies a alguns d’aquells joves que volien competir i amb el suport d’alguns veïns del poble va arribar l’afició pel futbol i es començar a organitzar i jugar aquests partits. Moltes vegades l’equip es completava amb amics i familiars que residien en altres localitats i ja tenien alguna vinculació amb el futbol. I excepcionalment, si el partit revestia una especial rivalitat es buscaven reforços entre el jugadors de pobles veïns, especialment de Benlloc.

C.D. Vall d’Alba

21

En cap moment va arribar a ser una competició estable, ni molt menys federada es jugava quan es podia i contra qui es podia, en partits solts o tornejos. L’arbitratge també corria a càrrec d’algun entusiasta aficionat, al punt de fer-se famosa la frase: “Si pita el calb, no juguem”, entre alguns dels equips rivals en referència a alguns d’aquests polèmics arbitratges.

El final d’aquesta etapa va arribar, ja que cada vegada i amb l’objectiu de fer un equip més competitiu, jugava més gent de fora i això va fer decaure l’ambient al voltant del futbol. De manera que els propietaris van disposar dels seus bancals, al temps que la pràctica esportiva es traslladava a una esplanada envoltada de pins que hi havia entre l’escola i el Pas. Vora una zona denominada “El Clot dels Matxos”.


04.

C.D. Vall d’Alba

23

EL CAMP DE LES ESCOLES

Com hem dit entre les escoles i el Pas hi havia una esplanada inclinada cap a l’escola i envoltada de pins que xiquets i joves utilitzaven per al joc i la pràctica esportiva.

Va ser a partir de la reforma del pati de les escoles feta per l’ajuntament a l’any 1970, que es va esplanar i nivellar aquella superfície, es van plantar unes porteries metàl·liques.

Sobre un terreny de joc de mínimes dimensions, ja que només tenia 78 m. de llargada per 32 d’amplada i estava totalment envoltat de murs.

Aquella nova dotació esportiva tot i ser clarament insuficient reunia unes molt millors condicions per a la pràctica del futbol i allí es va començar a jugar de forma més sistemàtica.

Per una banda des de la “Delegación Local del Frente de Juventudes”, que es va proposar fomentar l’esport entre els joves de la localitat, es va crear un equip infantil que la temporada 1971-72 va participar en un campionat anomenat “Campeonato de España de Futbol Infantil”, sent aquesta la primera notícia que tenim d’una competició reglada es conserven les fitxes dels jugadors, que marca l ‘aparició d’un equip infantil que continuaria jugant amb regularitat al camp de les escoles.


Encara que ens puga costar d’entendre, també cal destacar la dificultat que suposava en aquells moments la mobilització de tots aquells xiquets, davant l’oposició de la major part de les famílies per desconeixement i por a que els seus fills es feren mal. En açò també van haver pioners que obriren el camí a la practica esportiva com a complement de l’educació i la salut.

D’altra banda els joves, un poc més majors organitzaven els seus partidets entre ells, en les seues hores de descans laboral a mig -dia o en caure la vesprada, si era estiu.

Aquestes dues iniciatives van confluir en l’ interès per tenir un equip d’aficionats al poble. I d’aquesta manera un equip de gent més major va començar també a jugar els seus partits al camp de les escoles. Normalment es jugava contra els pobles de la rodalia, en un sistema de competició a doble partit, jugant-se un d’ells en cada poble.

De forma que durant un temps van coexistit les dues competicions, la infantil i d’altra banda aquest primer equip amateur que començava a donar els seus primers passos competitius, reprenent l’activitat del camp anterior.

C.D. Vall d’Alba

25

Aquelles instal·lacions a tota llum insuficients en dimensions i impossibles d’expandir, molt prompte van resultar inadequades per a l’equip amateur. Encara que es van realitzar millores com uns vestidors al Pas, que encara poden veure avui en dia, les faroles, etc. L’obstacle més gran no es podia resoldre de cap manera, les dimensions insuficients del terreny de joc. L’equip creixia i aquells xiquets i joves s’anaven fent homes i si es volia federar un equip, es necessitava un camp que complira amb el mínim de dimensions reglamentàries i que no representara un continu perill, pel fet d’haver de jugar sempre amb les línies de banda a pocs centímetres d’un mur.

També eren cada vegada majors les protestes dels equips rivals, per jugar en un camp tan menut i complicat. Que seguia fent el seu paper a les competicions infantils, però no era suficient per al primer equip .

Cal destacar que tot i la construcció del camp de l’Avenc , aquest campet es va seguir utilitzant durant anys, a efectes dels entrenaments, ja que l’Avenc no disposava de llum de forma que no es podia entrenar en horari nocturn. Per tant aquests dos espais van coexistir durant un bon grapat d’anys.


05.

C.D. Vall d’Alba

27

LA CONSTRUCCIÓ DE L’AVENC

Vista la necessitat d’un nou terreny de joc que complirà amb les dimensions mínimes reglamentàries i amb la intenció de federar l’equip amateur, es van iniciar els tràmits per construir aquesta nova instal·lació esportiva.

D’ il·lusió n’hi havia molta, però diners, terrenys apropiats i possibilitats de dur endavant el projecte molt poques.


Els terrenys:

S’havien buscat diferent terrenys, que podien albergar el camp i inclús se n’havien aparaulat uns per la zona on ara està l’institut de secundària. Però l’ajuntament no va poder afrontar la seua adquisició per falta de recursos i l’oposició frontal del seu secretari –interventor.

Va ser aleshores quan des de la Germandat de Llauradors es va apuntar la possibilitat d’ocupar uns terrenys municipals, en principi destinats a ús ramader, a la zona del Pou Ample. L’ajuntament va autoritzar el seu ús per a la construcció del nou equipament esportiu. Però encara hi havia un altre problema, no tenia la superfície total necessària. Aquesta dificultat es va resoldre amb l’ocupació d’una mínima part del pas ramader, malgrat la protesta del veïnat. I la donació d’una part del terreny restant per part d’un particular.

C.D. Vall d’Alba

29


Aquests treballs van ser molt costosos i difícils, donat el terreny trobat, de fet al centre del camp va sorgir una enorme roca, que hagués estat desfeta a barrinades, però pel seu excessiu cost es va deixar al lloc i aquest fet va condicionar totalment el resultat final de tota l’obra.

Les màquines per a esplanar i condicionar el terreny van venir d’Onda a bon preu, gràcies a algunes amistats i també una altra va venir de les Useres, encara que en aquest cas el maquinista era del poble.

També van col·laborar camions i tots els tractors locals a qui se’ls va demanar, ningú va negar el seu suport i treball desinteressat.

La terra per reomplir, de tapàs, va ser procedent de l’Albea i

Els treballs:

també donatiu d’una família de la localitat.

Tot açò es va aconseguir fer, amb l’únic pagament d’algun obsequi simbòlic, com podia ser el carnet de soci del club i també ara, amb els nostre més sincer reconeixement.

Més tard, es van plantar unes porteries metàl·liques, construir uns vestidors, i una cantina, en aquella esplanada, tot molt bàsic i a preu de cost.

Les obres van començar al 1978 i a les primeries de 1979 el camp acabat de construir, estava en condicions de ser utilitzat, tot i que tenia encara moltes i evidents mancances. Però tot i les mancances i no ser poc més que un descampat suposaria l’inici d’una nova etapa al futbol local.

C.D. Vall d’Alba

31

El nom:

Avenc, és una cavitat subterrània normalment excavada per l’aigua. L’existència de la boca d’un d’ells, als voltants del camp va fer que haguera un ràpid consens al voltant del tema de nomenar el nou camp.


06.

C.D. Vall d’Alba

33

EL CAMP DE TERRA

A l’octubre de 1977 es va crear una primera junta directiva, amb la intenció de donar una empenta definitiva al futbol del nostre poble.

Es va constituir el club i es van iniciar les gestions per a construcció del nou terreny de joc. Estava tot per fer si es volia federar l’equip amateur. I es va iniciar la construcció del nou terreny de joc, com hem vist en el capítol anterior.

Entre les primeres decisions també va estar triar les equipacions i es va optar, donada l’època, estem al principi de la transició democràtica, per escollir la senyera com a símbol representatiu. Però hi havia un problema només un equip vestia així, el Sant Andreu, de Barcelona. I des d’allà es van portar les primeres samarretes que després definirien el nostre equip.

També es va fer un escut del club per part d’un dissenyador de Valencia, que més tard seria brodat a les samarretes.


Quasi al mateix temps comença un procés llarg i costós de relació amb la Federació Valenciana de Futbol. Amb la finalitat d’obtenir una subvenció, per poder acabar les obres amb major facilitat. Tot allò que al principi són facilitats i bones paraules, es convertiran en exigències i majors despeses, un projecte visat per un arquitecte i un aval bancari pel 50% de l’obra, que serà arrossegat i pagat per successives juntes directives. Serà el principi d’un llarg malson que perdurarà pal llarg dels anys.

El torneig inaugural si es que així podem anomenar-lo es va disputar al llarg de l’estiu de 1979, enfrontant-nos a pobles veïns.

En l’aspecte material, tot i que les instal·lacions eren molt bàsiques, les diferents directives no van parar de fer millores al camp, entre d’altres cal destacar:

Una tanca de tub de fontaneria que separava el terreny de joc.

La tanca exterior del camp, porta i retolació.

La dotació de llum i d’aigua correnta.

La construcció d’una tribuna...

També es va municipalitzar el camp, per una quantitat simbòlica, aclarint definitivament la titularitat.

C.D. Vall d’Alba

35

En el terreny esportiu:

La competició federada de l’equip amateur va començar la temporada 1979-80, en 3ª regional. Amb l’acord de la directiva de contar només amb jugadors locals, acord que es va trencar eixa mateixa temporada, davant la bona classificació de l’equip i la possibilitat d’ascens de categoria. I que ja mai més s’ha tornat a respectar.

En l’aspecte esportiu l’equip, poc després, va aconseguir l’ascens a 2ª regional i més endavant, amb una nova directiva i direcció esportiva l’ascens a 1ª regional. Aquest fet va comportar un enorme augment de les despeses, la qual cosa va suposar una greu crisi econòmica i de dèficit que va comportar el descens administratiu a 2ª regional de nou i una reestructuració del club, per equilibrar el balanç de l’entitat.


A la fi d’aquesta època del camp de terra cal destacar dos fets significatius:

D’una banda l’aparició del futbol base, amb nombrosos equips de xiquets en una nova modalitat anomenada futbol 7. Que farà ressorgir l’assistència de públic al camp, al voltant d’aquestes noves competicions. Tot i que cal ressaltar que el club des de la seua fundació sempre havia tingut un equip juvenil, com a pedrera per al primer equip.

I d’altra les gestions per a la instal·lació de gespa al camp, fet que tancaria definitivament aquesta etapa.

Els dos fets estan molt relacionats amb la construcció d’un nou espai annex al camp, de menors dimensions, el camp de baix que servirà per al futbol base i donarà descans a la gespa.

C.D. Vall d’Alba

37


07.

C.D. Vall d’Alba

39

LA GESPA

A cavall entre el canvi de dues juntes directives, a l’inici de la temporada 2001-02 es va inaugurar la gespa al camp de l’Avenc, una nova obra d’envergadura pel que fa a les despeses i condicionament del camp.

Aquesta nova època en la història del club no suposa únicament un canvi en la superfície de joc i en la comoditat de les instal·lacions. Suposarà també un canvi en la mentalitat i gestió del club.

En l’aspecte esportiu comença de manera brillant amb el retorn de l’equip a 1ª regional on competirà diverses temporades i també amb la creació d’un segon equip amateur competint en 2ª regional , per donar eixida als jugadors locals.

Aquesta època acaba i decau amb la greu crisi econòmica que afecta tot el país, a finals de la primera dècada del nou segle. Suposarà el descens de nou a 2ª regional, categoria on seguim competint en l’actualitat.

També es decideix recuperar les samarretes dels anys 40 però es només transitòriament per tornar de nou als colors del primer equip federat.


En l’aspecte social comporta la desaparició dels socis del club, provocat per nombrosos factors, la baixada d’interès del aficionats, l’excés de futbol televisat i deixadesa en el pagament de quotes, entre d’altres.

També suposa una millora i modernització constant en les infraestructures del club i totes les instal·lacions esportives. Gespa artificial al camp de baix, nous vestidors, banquetes, urbanització de l’entorn...

Però l’aspecte més destacat és que el futbol base amplia l’escola amb equips que obtenen molt bones classificacions i ascensos a categories autonòmiques i que servirà d’atracció per

a jugadors de tota la comarca i fixatges de major nivell, aquesta època va ser molt important en la promoció del club i la seua projecció exterior. Acaba en començar tots els pobles el seu futbol base i davant la falta de jugadors, per poder mantenir el nivell competitiu.

Comentari a banda mereix el tema del finançament del club. Aquest ha anat evolucionant i canviant de forma al llarg dels anys però amb un denominador comú, el sacrifici i la dedicació desinteressada de molta gent. I també que quasi en tota la història sempre han estat els problemes financers i el poc marge d’actuació, els grans protagonistes.

C.D. Vall d’Alba

41

Les principals fonts de finançament del club han estat:

- Taquillatge i cantina, molt importants en les primeres temporades, donada la gran assistència de públic als partits.

- Els socis, la seua quota i importància econòmica va anar decaient fins la seua pràctica desaparició.

-Les subvencions d’entitats públiques:AjuntamentDiputacióCooperativaAntic Front de joventut

- El ball de festes, una concessió municipal que en algunes èpoques cobria amb escreix, el pressupost del club. Amb el

lloguer de les taules i cadires i la barra dels balls.

- Els festivals taurins, amb l’explotació de la barra i en altres èpoques l’organització inclús d’alguns festejos a càrrec del club.

- Les quotes del futbol base.

- El lloguer de cadires a la festa de l’ermita.

- El patrocini de particulars i empreses privades, últimament amb gran pes en l’esponsorització de l’equip.

Amb tot poques han estat les èpoques de tranquil·litat econòmica i per contra s’ha passat per moments d’angoixa i inclús forts dèficits que s’han cobert amb molts esforços i també de vegades subscrivint pòlisses de crèdit a nivell personal.


08.

C.D. Vall d’Alba

43

LES NOVES INSTAL·LACIONS (FUTBOL BASE)

Volem dedicar un capítol especial al futbol base, ja que des de la fundació ha estat present al nostre club i es una senya d’identitat del mateix.

I aprofitem la construcció i condicionament del camp annex per parlar d’aquest tema.

En parlar d’aquest tema, caldria destacar dos aspectes:


L’evolució històrica:

Si repassem la història del club veiem que l’equip federat neix com una evolució natural, d’aquells primers equips infantils del pati de les escoles. Després sempre que ha estat possible s’ha mantingut un equip juvenil com a pedrera del primer equip.

Però va ser la temporada de 1998, quan es va donar un pas endavant amb la creació d’una estructura de futbol base, que seria l’inici de l’escola de futbol posterior.

Finalment la construcció de les noves instal·lacions, el camp de baix, va ser un nou pas amb la possibilitat d’acollir més equips i competicions. Fins arribar a aquesta última dècada on el treball de la base ha estat una de les característiques de l’entitat, augmentant el nombre d’equips i la seua categoria competitiva.

C.D. Vall d’Alba

45

C.D. Vall d’Alba

47

Canvi de mentalitat:

També molt important ha estat l’evolució en la visió de l’esport i la seua pràctica. Vam passar d’una primera etapa on tot eren dificultats per deixar els fills participar en competicions esportives, per considerar-ho perillós. A una segona fase on aquells primers jugadors, volien que els seus fills també tingueren la oportunitat de jugar i gaudir de l’esport, aparició del futbol 7. I per últim a l’actualitat on es parla d’una escola de futbol, on s’intenta educar a través de l’esport i dotar d’uns valors personals i col·lectius i on totes les famílies estan orgulloses de tenir esportistes a casa.

C.D. Vall d’Alba

49

C.D. Vall d’Alba

51

I ara a pel futbol femení, també les xiques s’han contagiat de la passió pel futbol i en l’actualitat s’està intentant organitzar el primer equip femení en la història del C.D. Vall d’Alba.


09.

C.D. Vall d’Alba

53

COMIAT / AGRAÏMENT

Aquest treball és només un breu apunt sobre l’aparició i l’evolució del futbol al nostre poble, el tema evidentment dóna per a molt més i una de les pretensions d’aquesta publicació es despertar l’interès per que algú vulga continuar treballant en aquesta història del poble, a través del futbol.

També vol ser una reivindicació a tots aquells oblidats, que l’han feta possible des de l’ombra amb el seu treball silenciós i constant, al costat de persones més notòries al club.

Aquesta publicació i l’exposició que l’acompanya es fan amb motiu de les XXIV Jornades Culturals a la Plana de L’Arc i coincidint amb els 40 anys de la primera competició federada de l’equip amateur del poble, a la temporada 1979-80.

Per últim agrair a tots qui han fet possible amb la seua col·laboració aquesta publicació, però sobre tot l’existència del club.

La Vall d’Alba, estiu 2019.


010. PALMARÈS

C.D. Vall d’Alba

55

ANY

1977

1979

1982

1986

1993

1997

2001

2010

2017

Vicente Centelles

Anselmo Cortés

José Mel. Torner

Javier Ibañez

Francisco Ramírez

Rafael Altabella

Ruben Traver

PRESIDENT

* Dades de les actes de les diferents Juntes Directives.

Juan Tena

Juan TenaDaniel Traver

Juan TenaAlberto Sànchez

Juan TenaManolo Trilles

Roberto FalcóLuis Serrano

Arcadio RamónXimo Torner

Juan TenaSergio EscrigPaco Flores

Cristóbal AbrilAntonio Sánchez

Vicente Pastor

Alex PastorCarlos Pitarch

Miguel A. MesaAdolfo Bernal(B)

Rafael Bonanad (B)

Miguel GómezRaúl Ferreres

Miguel GómezRuben Traver

Pau Liñana

Anselmo OrtíJulio Martín

Jordi Fortuño

3ª

Ascens 2ª

Ascens 1ªDescens 2ª

Ascens 1ª(B) 2ª

Descens 2ª

ENTRENADOR CAT. REG.

Ajuntament deLa Vall d’Alba

EL FUTBOL A LA VALL DÕALBA, CAMP A CAMPcdvalldalba.es › wp-content › uploads › 2019 › 10...

Documents

Transcript of EL FUTBOL A LA VALL DÕALBA, CAMP A CAMPcdvalldalba.es › wp-content › uploads › 2019 › 10...