3

EDITORIALLa revista que iniciem avui neix per omplir un buit. Ens hem de remuntar uns quants anys enrere per veure la última revista feta per estudiants de secundària del Costa i Llobera; el Tinta Negra. Ara en volem una altra, de pròpia, i la farem amb il·lusió i amb empenta, perquè no hi podem perdre res.

Volem parlar de la realitat que ens envolta, des d’una visió crítica - que no vol dir criticar-ho tot -, volem opinar, volem debatre, volem informar també d’allò que passa al Costa, volem crear un espai de re!exió i diàleg per als joves, perquè pensem que és necessari. Actualment, és més important que mai buscar el contrast d’informacions, el diàleg i el debat, les re!exions pausades i el contacte amb els experts. Vivim en un món canviant, on la immediatesa i el titular han pres el protagonisme al contingut i al rerefons de la notícia. No tan sols ens agradaria descriure i opinar dels temes actuals, també voldríem recordar esdeveniments del passat, perquè ens ajuden a entendre el camí que hem de seguir. En aquesta línia, ens agradaria sortir a buscar el món que volem.

És per això que entenem la revista com una plataforma interactiva que utilitza les noves tecnologies. La cultura, la llengua i el territori són l’herència dels nos-tres avantpassats i tindran el pes que necessiten. Tanmateix no deixarem de banda l’economia, la política ni la ciència, que controlen la nostra societat.

La renaixença del dofí ja és aquí. Aquest mamífer simbolitza la riquesa cultural dels pobles de la Mediterrània, l’esperança, el viatge cap a la prosperitat, el co-neixement...Malauradament, encara hem de sortir d’un període de decadència; hem de cons-truir economies sostenibles, aturar l’especulació i la corrupció - tot i ser massa utòpics.

D’altra banda, parlant en termes més pràctics som conscients que gran part dels problemes que ens afecten són causats pels repetits impagaments del govern espan-yol - diners que ens deu per llei- , a part de l’espoli "scal al qual estem sotmesos. La situació va empitjorant amb el desacord entre els governs - català i espanyol - per concretar el percentatge de dè"cit que haurem de pagar. De fet, amb aquest dè"cit que ens vol imposar l’Estat Espanyol, hauríem de fer més retallades que a Grècia, per exemple; serien unes destralades. La Unió Europea, controlada per l’FMI i el BCE, és el màxim responsable del compliment dels dè"cits; de la imposició del neoliberalisme, si bé és veritat que no exigeix a Catalunya el que ens exigeix Espanya. Defensem la transició nacional, el famós viatge cap a Ítaca, la llibertat, - simbolit-zada amb el dofí - així com la transició social; volem construir un Estat per a tots, uns Països Catalans que reparteixin més equitativament la feina i la riquesa (que segur que tindríem les regions mediterrànies sense espoliar), socialment justos i on poguem exercir la democràcia directa amb llistes obertes. Sense monarquies absolutes ni constitucionals, on les persones no siguin discriminades pel color de pell o per llur procedència. L’aleta del dofí és la part més visible d’aquest, serien les persones que viuen aquí i que treballen per assolir aquest objectiu.

Us convidem a re!exionar i a participar activament en aquest projecte, que volem que sigui de tots i per a tots.

COL·LABORADORS

Andreu AusàsJuli Ausàs

Oriol EscolanoEnric GómezXavier GraellsLau Maluquer

Pol MartíPol Mesalles

Anna MundetMartí Pedemonte

Dani PulidoMartyn Turner

SEMÀFORSAda Colau

portaveu de la PAHPer defensar el dret d’un lloguer social i la dació en pagament amb fermesa i convicció, tot i ser titlla-da de terrorista i seguir endavant. La PAH comença ara, després de presentar la ILP al Congrés Espan-yol, una campanya per fer més vi-sible llur causa, es tracta de la Pri-mavera Verda.

Paco Marhuendadirector de La Razón

Per publicar una opinió sobre la immersió lingüística, amb un car-tell de l’extrema dreta, feixista i xenòfoba al costat. Ahir va aban-donar una tertúlia radiofònica, tot fent-se la víctima i esquivant totes les preguntes que li eren formula-des.

4

D’altra banda, també ens recomana; Noel et busca / Àngel Burgas. Edito-rial La Galera. 215 pàgs.

L’Enric, un noi de 20 anys, es desperta en un hospital. No recorda gairebé res i només sent un dolor intens per tot el cos. Un desconegut a"rma que el coneix i que han compartit pis. Però malgrat la desorientació és capaç de detectar que alguna cosa no va bé... Si no, per què hi ha vigilància policial a la porta de la seva habitació? Per què el desconegut li escriu una nota on diu: “Noel et busca”? Per què li expliquen que té petits sen-yals de cirurgia facial?Després de recuperar lentament la memòria i descobrir el seu passat tèr-bol i la seva identitat, reescriurà la seva història

Història impactant, trepidant i absolu-tament addictiva, que transmet al lector l’angoixa, la por i la tensió, i l’impedeix deixar de llegir. Un gran thriller.

Finalment, el Xavier va concloure les recomanacions amb una novel·la que també s’envolta de llibres, es tracta de

Ens interessava conèixer l’opinió del bi-biliotecari de Costa i Llobera, el Xavier, per saber quins llibres ens recomanava ara que venia Sant Jordi. Per això, li de-manàrem que ens n’expliqués alguns.

En primer lloc ens presentà: I’ll be there : sempre amb tu / Holly Goldberg Sloan ; traducció de Mercè Santaulària. Ed. Cruïlla. 366 p.

En Sam porta una vida nòmada i desor-denada amb el seu pare -un home des-equilibrat que viu de fer petits robato-ris- i el seu germà petit, en Riddle, que és autista i depèn absolutament d’en Sam. L’Emily, en canvi, té una existèn-cia ordenada i còmoda en una ciutat de províncies i uns pares amables i atents. Quan tots dos es troben, i s’enamoren, el seu món es trasbalsa i comencen les complicacions. Aquest relat, tendre i colpidor alhora, entrellaça amb molta habilitat, gran realisme i també amb un ritme gairebé cinematogrà"c, una història de supervivència amb una al-tra sobre el primer amor i el poder de l’amistat. Els personatges, Sam, Riddle i Emily, són absolutament entranyables.

EN PORTADA Recomanacions per Sant Jordi

La Bibliotecària d’Auschwitz / Anto-nio G. Iturbe. Columna edicions. 512 pàgs.

Antonio G. Iturbe s’ha basat en la vida de Dita Adlerovà, supervivent del camp de concentració d’Auschwitz per escriu-re aquesta novel·la. Allà, un grup de presoners del camp va aconseguir reunir una petita col·lecció d’una desena de llibres, i na Dita Adle-rovà va ser l’encarregada d’aquesta bi-blioteca clandestina, custodiant-la com un gran tresor en l’horror del camp. La lectura com a evasió a un duríssim dia a dia en una nova visió d’una temàtica ja tractada. Molt ben escrit, per mo-ments el llibre t’atrapa i et fa compartir l’angoixa dels protagonistes a ser desco-berts, i la seva supervivència diària.

També trobarem molts llibres que parlen de la independència.

Què podem llegir per Sant Jordi?per Xavier Graells i Andreu Ausàs

5

EN PORTADARecomanacions per Sant Jordi

També ens ha arribat per altres vies que un alumne de l’Escola Santa Anna (i actualment de l’Institut Jaume Balmes) ha publicat amb el seu exprofessor Jordi Cortès un llibre titulat L’Exèrcit de les Tenebres. En Xavier Montoriol és l’autor del llibre i considera que s’ha hagut de documen-tar molt abans de començar a escriure i que el mateix procés d’escriptura li ha fet aprendre moltes coses.

L’alumne i el professor el dia de la pre-sentació.

L’Exèrcit de les Tenebres / Jordi Cor-tès i Xavier Montoriol. Estrella Polar, L’Illa del Temps. 388 pàgines. Viena. 1880. Un grup de nobles bus-quen unes pedres màgiques. Si les acon-segueixen controlaran la humanitat. Les pistes els condueixen a Barcelona, al ce-mentiri del Poblenou. Els aristòcrates no compten, però, que l’Alexandre -un jove que té l’estranya capacitat de parlar amb els morts-, farà mans i mànigues per ajudar els seus amics després que les seves tombes han estat profanades. El senyor Remisa, l’amo d’una de les fàbri-ques tèxtils més importants de la ciutat, s’afegirà al curiós grup i, junts, viatjaran pel món subterrani a la recerca de les joies que poden retornar els humans a la vida. Els espera un camí ple de peri-pècies i un enfrontament decisiu: la ba-talla amb l’Exèrcit de les Tenebres, uns esperits malignes que volen dominar el món...

Per als amants de la política, recoma-nem A un pam de la independència, de Vicent Partal.

A un pam de la independència / Vi-cent Partal. La Magrana, Orígens. 208 pàgines.

“El país que volem és la crònica del pro-cés que porta des de la gestació de l Es-tatut de 2006 "ns a la situació actual, amb el sobiranisme en primer pla del debat a Catalunya.

Partal, basant-se en la seva llarga expe-riència com a periodista internacional, també re!exiona sobre els diversos pro-cessos independentistes que s han pro-duït recentment arreu del món, comara els països bàltics, els països dels Balcans, Escòcia i Quebec. I, en darrer terme, exposa el seu ideari sobre les caracterís-tiques de la Catalunya independent que desitja i creu possible. La seva és una visió optimista i pràctica, convençuda que la independència de Catalunya no només és possible sinó que es produirà en el si de la Unió Europea.”

La independència sempre havia estat una temàtica més o menys minoritària, però amb l’augment de l’independen-tisme civil, també s’ha produït un boom editorial basat en temàtica independen-tista. Els llibres mediàtics i els polítics, aquest any, van de bracet.

6

L’ENTREVISTA amb Eva Clausó

La crisi econòmica es fa palesa en el nostre dia a dia. L’administració pública no n’és pas una excepció; les famoses retallades estan arribant a “la nostra”. Aquests últims dies hem vist resig-nats – o no – com es tancaven 4 de-legacions territorials de TV3; la del Pirineu (Alt Urgell, Andorra i La Cerdanya), la dels Pallars, la de la Catalunya Nord i la de les Terres de l’Ebre. La ràdio pública no ha volgut

ser menys i ha acomiadat una tren-tena de corresponsals comarcals. En paral·lel a aquests acomiada-ments, també han sorgit movi-ments ciutadans que han posat el crit al cel per evitar el tancament de les corresponsalies i la Generalitat ha cedit una mica - cobrint les co-rresponsalies dels Pirineus i l’Ebre amb funcionaris. De tot això, i més, en parlem amb l’Eva Clausó, que !ns fa pocs dies era la corresponsal

de TV3 al Pirineu.

Moltes gràcies per concedir-nos aquesta entrevista. Comencem pels inicis; quan va decidir estudiar Periodisme?Només et diré que quan vaig fer la primera comunió el primer re-gal que vaig demanar va ser un ràdio. Aleshores eren Casio i es compraven a Andorra. Era blan-ca i petita i encara la tinc. Potser

“El periodisme de veritat es fa xafant el carrer”per Andreu Ausàs

7

L’ENTREVISTAamb Eva Clausó

hi va tenir alguna cosa a veure que a COU, quan em va tocar escollir la carrera vaig posar Periodisme de primera opció i aquí estic. Fent el que m’agrada i sense mandra de llevar-me cada matí per anar a tre-ballar. El dia que en tingui potser em replantejaré les coses. De mo-ment la feina la disfruto, tot i les adversitats que tota feina té, encara que siguin injustes i plenes d’in-coherència.

Abans d’arribar a TV3, va treba-llar en altres mitjans? Com són els seus inicis en el món del pe-riodisme? Sí, sí... Tinc història com tothom. Jo surto de la base. Oi tant! He fet escola en molts llocs i crec que tothom l’hauria de fer. Vaig co-mençar en els meus inicis al dia-ri Segre fent pràctiques un estiu, coincidint amb les Olimpíades del 92. Va ser tot una experiència. Jo aleshores encara estudiava i, tot i que em van oferir treballar !x vaig decidir acabar primer la carrera, però pujava els caps de setmana a La Seu d’Urgell on hi ha una de-legació. Quan vaig acabar ja m’hi vaig quedar. Van ser uns inicis durs. Molta, moltíssima competèn-cia i tot era nou, però vaig apren-dre molt. Per mi va ser una escola. A la facultat aprens molta teoria, però la pràctica real la tens el dia a dia, quan comences a treballar i t’has de buscar la vida. Després he treballat per La Mañana, Regió 7, Diari d’Andorra, Cadena Ser, Flaix-bac Andorra, !ns arribar a TV3 com a corresponsal de l’Alt Urgell, Andorra i La Cerdanya, tot i que si ha convingut també he anat a fer els Pallars quan els corresponsals d’allà no han pogut i des de Lleida tampoc s’hi han pogut desplaçar.

He après de tots i de tothom. M’has vist créixer com a persona i com a periodista, i jo també ho he vist de molta gent. Jo dic que tinc més amics més que companys a la fei-na.

Ara que ja la coneixem una mica millor, ens podria explicar per què són tan importants les dele-gacions territorials?Aquests dies hem sentit, llegit i escoltat: TV3 som tots. No és una frase qualsevol, és una realitat. Els corresponsals, les delegacions te-rritorials formen part de l’engra-natge de qualsevol mitjà de comu-nicació. Olorem, xafem el territori, el coneixem més que ningú. No es poden fer notícies des d’un despatx d’una nevada a la muntanya, d’un poble incomunicat perquè fa una setmana que no té telèfon o no té aigua.... Has d’anar allà, i potser quan hi arribes si véns des d’una distància de 200 km, la notícia ja no és notícia, perquè ja n’hi ha una altra o potser el poble ja no existeix. Ja m’entens. El periodisme de veri-tat sempre he pensat que es fa xa-fant el carrer, parlant amb la gent, preguntant i no des d’un despatx. Jo no he fet notícies. He explicat històries, i això no es pot ser sense tenir presència física i una estruc-tura del periodista en el territori.

Creu que després del tancament total de 2 corresponsalies (la del Pallars i la de la Catalunya Nord), s’acaba un model d’èxit a casa nostra?Està clar que sí, i no només amb el tancament d’aquestes dues corres-ponsalies. Comprendràs que els que ens vinguin a substituir hauran de començar de zero. Les agendes de contactes no es fan d’un dia per

un altre. No es pot parlar i ven-dre Catalunya a l’exterior si des de dins ja s’està desmembrant el país, deixant de banda aquells territoris, que encara que tinguin menys po-blació, no vol dir que no se’ls hagi d’escoltar i hagin d’ésser represen-tats. Som iguals, oi? Tots som Ca-talunya, oi?

Els motius econòmics pels qual han comunicat el tancament de les corresponsalies li semblen su!cients? Pensa que hi ha altres maneres de reduir la despesa?Què hi ha dè!cit a TV3 o CatRàdio n’estic conveçuda, però li ben asse-guro que per les nostres retallades no hauran solucionat res, i sí incre-mentar-lo. Els que hem estat aco-miadats érem un minúscul gra en tot el dè!cit que diuen arrossegar. Hi ha molts programes de produc-ció externa ben coneguts, realitzats diuen, per ex-gerents de la Televi-sió amb un cost astronòmic que fa-rien perfectament i amb el màxim rigor els professionals de la casa i a les mateixes dependències amb un cost molt inferior. No és una a!rmació meva, sinó que és una proposta que va fer el comitè d’em-presa per evitar les retallades i no els van fer ni cas.... i com aquesta, altres fórmules per reduir la despe-sa d’una manera coherent. Jo no sóc la culpable d’una mala gestió. A nosaltres ens han demanat rigor a la feina, i professionalitat. Això és el que hem fet.A nosaltres ens acomiaden i pels que han fet una mala gestió no hi ha conseqüències?. Però això és el pa de cada dia a la majoria de fei-nes, perquè enganyar-nos.

La direcció de la Corporació Ca-talana de Mitjans Audiovisuals va

8

o en el cas del Pere Codonyan 20, etcètera, etcètera...., perquè can-viar-ho? A menys que ja hi hagués una clara intenció des dels inicis de no portar !x ningú en aquests territoris, i deixar-los morir len-tament. El que ha passat és que davant del clam de tots els terri-tori afectats s’ha creat una bomba de rellotgeria que necessitava una ràpida solució, perquè no explotés a la Corporació dels Mitjans Au-diovisuals de Catalunya (CCMA) que és qui ha ordenat aquests des-mantellaments. Jo diria, desvestir un Sant, per vestir-ne un altre. Sort n’hi ha que la gent té criteri i sap quan els donen gat per llebre. Els que pugin seran tan profes-sionals com els que hem treballat durant tants anys, només que sap greu que els periodistes del territo-ri se’ls defenestri amb un tancar i obrir d’ulls. Jo crec en un periodis-me de proximitat fet pel territori , des del territori i per la gent del territori. I sigui quin sigui el te-rritori, si hi ha bons professionals, perquè fer-los fora?. L’única expli-cació que tinc no és la professiona-litat d’uns i altres, sinó que es vol acabar amb un model de Televisió i Ràdio Pública, fent servir l’excu-sa econòmica, perquè diuen que la gent que puja serà més barata que els que ja hi érem. No només ho dubto, sinó que a!rmo que això es fals. Nosaltres no hem tingut ni delegació, ni cotxe de l’empresa, ni telèfon, ni portàtil, ni vacances... ni etc, etc etc.... Es tracta d’estalviar o de desmantellar?

No vull burxar en el tema, però el Sindicat de Periodistes de Cata-lunya ha denunciat irregularitats en els nomenaments dels nous co-rresponsals. Què n’opina?

tats ells mateixos ja ho investiga-ran. No crec que es facin a!rma-cions d’aquest tipus sense tenir-ne proves o sigui que si hi ha o no irre-gularitats el temps ho dirà.

Considera positiu el fet que un grup privat de comunicació, com ho és el Grup Godó, vulgui fer la competència a TV3?Considero que la competència és sana i hi ha d’ésser, perquè el mitjà no es relaxi i sigui més competitiu. Això passa en totes les feines. Et fa créixer professionalment. Però el que considero un contrasentit és voler privatitzar els mitjans pú-blics, i ha arribat un moment que amb tot el que està passant ja no saps què pensar. Milions de sub-vencions als mitjans privats i des-prés diuen que es tanquen delega-cions bàsiques de TV3 i CatRàdio pel territori que són claus per la cohesió social de Catalunya, per-què no hi ha diners. Algú m’ho pot explicar? No he vist moltes notícies a les privades del Pirineu o altres territoris que no es trobin a la pe-rifèria de Barcelona. Aquesta és la diferència entre servei públic i pri-vat. M’entens, oi? Competència sí, si volem enriquir-nos tots i marcar diferències i després el públic que triï el que vulgui veure, però si el sacri!ci ha d’ésser desmantellar el territori, què vols que et digui....

Després d’aquests anys a TV3, amb quines notícies que li ha to-cat cobrir es quedaria? Quins són els seus millors records?Potser per la intensitat amb la qual es va viure, perquè van ser quatre dies dormin una mitjana de cinc hores i plantats sense moure’ns a la carretera de La Massana a An-dorra, l’esfondrament de la plata-

ma dels Túnels dels Dos Valires a la boca de La Massana. Hi van ha-ver cinc morts i diversos ferits. Va ser dur i colpidor. Una imatge dan-tesca que sempre recordaré i tots els companys d’altres mitjans que van treballar aquells dies, sempre recordarem. Ho sé, perquè sem-pre que me’n trobo algun, i surt a la conversa, per algun motiu en parlem. Aquest no és un bon rè-cord per la tragèdia i les pèrdues de vides humanes, t’ho ben asseguro, però professionalment per mi van ser 4 dies molt intensos de molta feina que entre tot l’equip vam sa-ber resoldre, i quan el recordo em sento orgullosa de la feina feta.

Hi hagut un boom de periodistes els últims anys? Com veu el futur de la seva professió? És cert que hi ha hagut un prolifera-ció molt gran de periodistes. No sé quants sobreviuran o sobreviurem, però tinc clara una cosa i és que la diferència entre tants, la marcarà el segell propi que cadascú sàpiga do-nar a la seva feina. Això ho acon-seguiran segurament aquells que realment tinguin en el periodisme la seva vocació. Aquells que ho portin a les venes. I tampoc és ga-rantia de supervivència com pots comprovar amb mi mateixa.

Creu que el procés sobiranista pot ajudar a millorar els mitjans de comunicació públics catalans?Sí, sempre que el procés sigui por-tant a terme per persones que esti-min, tinguin sensibilitat i coneixe-ment del territori en tota la seva amplitud. Si el procés sobiranista es fa des d’un despatx sense xafar pam a pam el país i creure que Ca-talunya som Tots, no haurem fet cap pas endavant.

L’ENTREVISTA amb Eva Clausó

9

amb Eva Clausó L’ENTREVISTAFinalment li preguntem; com en-cara el seu futur? Té esperances de trobar feina aviat?El meu futur és ara mateix, el pre-sent. Tot és massa recent i les coses s’han d’assimilar. Sóc humana i per mi ha estat un cop de puny a l’es-tómac. No t’enganyaré i et diré que estic tan ampla. M’han tocat l’àni-ma, perquè tot aquest temps, hi he posat l’ànima i molta il·lusió en la feina i ara em sento estafada per una decisió tan injusta i arbitrària. Però m’emporto tot el suport i l’esti-ma de molta gent i dels meus com-panys que tot aquest temps m’han cuidat, estimat i mimat. Els dono les gràcies. Penso lluitar !ns el !nal per fer el que m’agrada, que és dedicar-me al periodisme. Tot el que he aconse-guit ho he fet lluitant, per convic-ció i passió, i no m’ha anat pas ma-lament, si no fos perquè m’he topat amb un gestors poc sensibles amb el territori, en el qual jo hi veig persones, i ells hi veuen números. I sí con!o a trobar feina. Temps al temps.

Molta sort!

10

A FONS Analitzem el fracking

Què és el fracking i com funciona?La fractura hidràulica o altrament co-neguda com a fracking és una tècnica d’extracció de recursos d’hidrocarburs no convencionals en jaciments del subsòl. No convencionals: Aquests hidrocar-burs que estan impregnats a la roca però que no es poden obtenir amb les tècni-ques habituals. El procediment consisteix en perforar "ns a 5 km verticalment i foradar horit-zontalment de 2 a 5 km. Després s’hi envia una màquina amb explosius al llarg del cavitat excavada horitzontalment i s’hi fan detonar els explosius per a què es formin escletxes en el subsòl. Finalment, s’injecta una barreja d’aigua

amb sorra (98%) i uns productes quí-mics (2%) entre 600 de diferents que poden ser perillosos. Aquests esquincen la roca i el gas s’es-capa arribant a la superfície per mitjà dels tubs del pou d’extracció. Entre un 15-85% de la mescla injectada torna a la superfície.

Bene!cis econòmicsS’extreu gas amb un rendiment econò-mic força alt comparat amb l’alt dels preus dels combustibles fòssils per la mancança de jaciments trobats i l’es-gotament dels recursos energètics no renovables.

Inconvenients i perills del frackingLa pràctica d’aquesta tècnica a països com els Estats Units ja ha estat porta-da a terme durant anys i a causat greus

problemes al medi ambient i a la pobla-ció. Els components químics injectats pels tubs contaminen les acumulacions d’aigües subterrànies que després s’usen per a consum domèstic i també les ai-gües super"cials alimentades per déus i aqüífers. S’utilitzen grans quantitats d’aigua la qual és malgastada en aquestes explota-cions, i que, un cop acabat el procés no es pot tornar a utilitzar per a ús con-vencional perquè és molt tòxica, llavors l’única opció es dipositar-la en bases a l’exterior, on "nalment acabarà evapo-rant-se a l’atmosfera i precipitarà en for-ma de pluja àcida. La població propera a l’extracció pot observar que obrint l’aixeta de la pica hi surt gas. També el fracking produeix contaminació atmosfèrica abocant ga-sos d’efecte hivernacle molt perillosos com el metà o el benzè en l’evaporació d’aigües residuals o per les "ltracions dels pous d’extracció.A més a més es necessiten uns 500 ca-mions diaris per el transport del gas, per tant, s’haurien de construir carrete-res més amples per al pas de vehicles de gran tonatge i les poblacions quedarien

Analitzem el frackingper Dani Pulido

11

DUBTESDubtes? El gap year!

L’altre dia vaig estar parlant amb el meu cosí. Feia uns mesos que havia acabat el batxilerat i estaba estudiant Engin-yeria de la Construcció. “I què? Com va tot?” li vaig preguntar. “Fatal, ho he deixat.” Em va respondre. Em va sobtar. “I això?”, li vaig preguntar. “Doncs que era una merda, no m’agradava, em vaig precipitar”, em va respondre. Amb això no pretenc fer una crítica negativa cap a l’Enginyeria de la Cons-trucció, ni de bon tros. Segur que és una carrera perfecta per a molts estudiants. El que vull re!ectir és que cal meditar i re!exionar bé el futur i no precipitar-se.El cas del meu cosí no és pas únic. Cada vegada hi ha més joves que, ja sigui per pressió familiar o personal, es precipi-ten en l’elecció dels seus estudis supe-riors i, en la majoria de casos, ho acaben deixant als pocs mesos. Això és produc-te d’una manca de re!exió sobre el fu-tur dels estudiants, que es precipiten en l’elecció del seu futur i acaben perdent temps i diners en l’elecció d’una carrera inadequada per ells.Malauradament la nostra societat està estructurada de manera que els joves estudiants estem sotmesos a molta pres-sió per estudiar i estudiar i treuren’s la carrera com abans millor. Això no ha de ser necessariament així. No cal anar directament a la universitat després del Batxillerat. Aquesta és la "loso"a del Gap Year.El Gap Year és una alternativa per a tots aquells joves que acabem el Batxillerat sense tenir el autoconeixement necessa-ri per a poder escollir uns estudis supe-riors adequats per a ells.Com el seu nom indica, el Gap Year consisteix en passar un any sense estu-diar, cosa que no signi"ca, com molta

gent pensa, passar-se un any de festa. L’ideologia del Gap Year és que l’estu-diant viatgi a l’estranger, es busqui algu-na feina temporal, per exemple, com a “Oper” a la vegada que desenvolupa les activitats que més li agraden. D’aquesta manera, l’estudiant guanya un món personalment. Coneix cultures diferents completament diferents a la seva, cosa que li dóna una visió del món més ample a la vegada que li propor-ciona una independència que mai havia tingut abans.És amb aquesta independència que l’es-tudiant pot millorar i madurar i que pot afrontar una desició tant important.Personalment crec que els estudiants, com és el meu cas, que encara no sabem quin camí agafar, hem de dedicar més temps a la meditació i re!exió. Intentar alliberar-nos d’aquella pressió que de tant en tant ens oprimeix. L’objectiu és aconseguir tot això mantenint un nivell acadèmic que ens permeti escollir quan tinguem les idees més clares.Així doncs, si en un any i poc que em queda per acabar el Batxillerat no sapi-gués què vull estudiar i aconsegueixo els recursos necessaris per fer-ho, no dub-taré en fer un Gap Year, que no es pas perdre un any com hi ha gent que creu sinó un any de bene"cis i de desenvolu-pament de l’estudiant.

Dubtes? El gap year!

per Oriol Escolano

afectades amb moltíssima més circula-ció per l’interior de centres urbans. Un exemple són els EUA, on s’han detectat uns 1000 casos de malalties respiratòries, neurològiques i sensorials comprovades en zones residencials pro-peres a pous d’extracció per mitjà del fracking.

Les empreses Les empreses que han sol·licitat la con-cessió d’explotacions pel fracking són empreses multinacionals dedicades només al bene"ci a costa del que calgui aconseguir-ho. No tenen en compte els riscos per la població i a més els guan-ys que n’obtinguin seran superiors als costos d’extracció i a les concessions concedides tant pels governs autonò-mics com pel central. La gestió dels re-cursos naturals hauria de ser controlada pel mateix govern perquè si comença’m a privatitzar les poques competències estratègiques que tenim acabarem per vendre al país al gran capital que des-trossa tot el seu pas. El territori és del i pel poble i la meva opinió és que s’hauria de consultar amb els ciutadans si volen deixar-lo en mans privades. Fi-nalment, el medi ambient ha d’estar per sobre de qualsevol projecte urbanístic o energètic perquè és el pulmó del plane-ta que ens manté vius.

Moviments socialsS’han creat plataformes i moviments populars contra l’extracció amb aquests mètodes als Països Catalans, al País Basc i l’estat espanyol però també als Estats Units, França, Canada, Bulgària, Irlan-da on els efectes ja han estat soferts per una part de la població i n’han prohibit l’ús. La plataforma aturem el fracking, “millor vius que fòssils” és la que ha dut a terme una campanya de mobi-litzacions, xerrades i actes molt impor-tant arreu del territori per lluitar con-tra aquesta tècnica i advertir dels seus perills. Fins i tot, ja s’han declarat 100 municipis i 11 comarques de Catalun-ya lliures de fracking com una mesura interessant.

12

ESPORTS Tots amb el juvenil de futbol sala!

Nou anys enrere, un grup d’alumnes, que aleshores feien tercer de primària a l’escola, van voler iniciar-se al futbol sala. Va ser un any on només es tractava d’aprendre els principis bàsics d’aquest esport, a jugar en equip, els valors que cal tenir en compte, però tot això sen-se competir en una lliga. No va ser "ns l’any següent, a quart de primària, on ja es va començar a formar -tan tècnica-ment i tàcticament en futbol sala, com amb els jugadors que majoritàriament formen el conjunt en aquestes últimes temporades- un equip per passar-ho bé jugant en una lliga del Consell de l’Es-port Escolar de Barcelona.Aquest no ha estat mai un equip que pugui destacar pels bons resultats, ben al contrari. Però, tot i així, això mai ha estat una causa per a desanimar-se i no posar-hi ganes, sempre ha sigut un equip molt unit, il·lusionat i sobretot amb moltes ganes de gaudir jugant a futbol sala, que han durat, "ns ara, nou anys, essent l’equip masculí més veterà, tot un exemple per als més petits que ara comencen.

Era Borja GuileraAmb en Marc Monner d’entrenador, l’equip va fer un gran salt tàcticament. Amb ell els jugadors van poder apren-dre a jugar a un futbol sala més vistós. El principal canvi en l’estil de joc va és-ser el d’assimilar la rotació com a prin-cipal jugada d’atac.Amb aquesta base, quan en Borja Guile-ra va agafar el conjunt, tocava començar a re!ectir tots els anys que l’equip havia estat competint. Va començar una ratxa de resultats més regulars i de mica en mica més satisfactoris. Després de tant temps entrenant junts, l’equip, per ", ha pogut estar lluitant per les parts altes de la taula classi"catòria del grup.

La problemàtica porteria i els últims resultatsEls nois poden dir que mai han tingut un mateix porter dues temporades se-guides. La porteria del juvenil sempre ha estat un problema, si és que se’n pot considerar així. Cal dir, però, que aquests dos últims anys ha estat ben co-berta. Enguany s’ha apuntat nou a l’equip en

Martí Pedemonte. Tot semblava que anava molt bé "ns que, aquest últim mes d’abril, se li ha diagnosticat una púrpura de Shönlein-Henoch, una vas-culitis que afecta a la pell i altres òrgans. A la pell, causa una púrpura palpable, sovint amb dolor a els articulacions i dolor abdominal. Això el va fer des-cansar d’esport i satisfactòriament van desaparèixer de quasi totes les partes afectades menys als turmells, els quals encara el faran estar en repòs absolut durant deu dies. El passat dijous 18 d’abril li varen fer una biòpsia d’una de les taques i actualment estan a l’espera de resultats.Aquesta baixa tant important, podria ser una causa dels dos últims mals resul-tats a la lliga: un empat contra els Ma-ristes de Sant Joan i una derrota con-tra l’Horta. L’equip, per això, segueix lluitant per les primeres posicions i la següent cita és contra els primers clas-si"cats, l’escola Carlit. L’equip demana als habituals seguidors i als menys habi-tuals que sobretot assisteixin en aquest partit que es va haver d’ajornar pel pro-per dijous 2 de maig a les 20.00 del ves-pre a Can Caralleu.

Dorsal Nom Anys a l’equip1 Martí Pedemonte 12 Albert Sierra 73 Héctor Lamaña 25 Edu Sánchez (2n capità) 86 Guillem Pou 97 Roger Torres 99 Pol Martí (Capità) 916 Nil Parcerisas 924 Andreu Galofré 3

Tots amb el juvenil de fubol sala:e�^jnbi�gh�^lm¨�l^f[kZgm�[hgl�k^lnemZml�Z�

la lliga últimamentper Pol Martí

Pos. Equip PJ PG PE PP GF GC PT1 Escola Carlit “A” 7 6 0 1 27 15 122 AE Les Corts-Ubae “B” 6 5 1 0 23 12 113 IE Costa i Llobera “A” 9 4 2 3 32 29 104 Club Horta FS “C” 8 2 2 4 30 29 65 Col·legi Dominiques de l’Ensenyament “A” 8 2 2 4 23 30 66 Escola Pia Balmes “A” 8 2 1 5 17 31 57 Esportiu Maristes Sant Joan “B” 8 1 2 5 19 25 4

13

ESPORTS*UDQ�WHPSRUDGD�GH�O·HTXLS�LQIDQWLO

Propers partits:Dijous 02/0520:00 h IE Costa i Llobera “A”Escola Carlit “A”

Dilluns 06/0520:00 h Dominiques de l’Ensenyament “A”IE Costa i Llobera “A”

Divendres 17/0521:15 h AE Les Corts-Ubae “B”IE Costa i Llobera “A”

Gran temporada ]^�e�^jnbi�bg_Zgmbeper Juli Ausàs

"a dalt, d'esquerra a dreta: Martí Pedemonte, Albert Sierra, Nil Parcerisas, Roger Torres i Borja Guilera.a baix, d'esquerra a dreta: Pol Martí, Edu Sánchez, Andreu Galofré, Guillem Pou i Héctor Lamaña” el juvenil.

El nostre equip infantil de futbol sala està fent una gran temporada. Al principi de curs van ajuntar els dos equips de l'any passat i van passar a ser-ne un de sol. A la plantilla són onze jugadors i dos porters. A la primera lligueta de set equips van començar molt bé marcant nou gols fora de casa, i els següents resultats van seguir sents favorables. Només van cedir un empat a cinc gols contra Les Corts UBAE A, un gran equip i un empat a tres contra un Frederic-Mistral molt combatent. Finalment es van classi!car com a primers de grup i van passar a la fase preferent. En aquesta segona fase els va tocar un dels pitjors grups de set equips, amb els totpoderosos Esportiu Claret i Col·legi Sil com a favorits. Primer van començar amb una dura derrota per sis a un contra Jesús i Maria, però es van saber recuperar apallissant al Sil quatre a zero. Ara, cap al !nal de temporada, una sèrie de mals resultat els han portat a estar a la tercera posició empatats amb dos equips més. Tot i que serà molt com-plicat arribar a Copa Barcelona, estan competint força bé els seus partits i encara poden donar guerra. La primera posició se la disputaran el Claret que té un gran joc en equip, ataca molt bé i té una defensa molt ordenada i el Sil que té molt potencial físic i sobreviu sobretot gràcies a un jugador que és el sostre de la competició. Els partits que queden decidiran qui es mereix passar i qui ha jugat millor durant tota la lliga.

14

ELS DELEGATS RESPONEN 5HFWD�ÀQDO�SHU�OD�LPSUHVVRUD

No t’has trobat mai en la complexa si-tuació de necessitar urgentment la im-pressió d’algun treball escolar i no po-der fer-ho a casa? No has desitjat mai un servei d’impressió dintre mateix del recinte de l’institut? Davant la creixent demanda d’alumnes de l’Institut-Escola Costa i Llobera que precisaven un ser-vei d’impressió, els delegats vam decidir posar-nos mans a l’obra i trobar una bona solució.Per començar necessitàvem trobar el mètode; ja que bé podia ser un servei d’auto- manteniment, comprant una impressora i cartutxos de tinta men-sualment o un servei que s’anomena rènting. Us deveu estar preguntant què és això del rènting. Doncs bé, es tracta de llogar la impressora i pagar un preu estàndard cada mes per la tinta i la sus-tentació del projecte. Els avantatges que ens mostrava aquest últim servei respec-te el primer eren les següents:– Un seguiment de la viabilitat moltmés concret i exacte, amb control de costos, despeses i ingressos mensuals.– Cost per còpia reduït respecte a una impressora de propietat privada.– Un únic proveïdor, tant en el servei-tècnic com en el de consumidor.– En un arxiu directament relacionat amb la impressora s’emmagatzemen les dades de cada persona que decideix im-primir, escanejar o fotocopiar.Vam acabar decidint-nos per la sego-na opció. Pagant només 30# mensuals

més el cost del paper obtendríem una impressora multifuncional amb fax, es-càner, fotocopiadora, enviament per co-rreu electrònic i impressió. Sense obli-dar que es podria imprimir a doble cara, a escala de grisos o en color.El següent pas, un cop decidit el servei, era fer una mena d’estudi de mercat i consultar pressupostos. Estava l’escola preparada per assumir tal despesa? En-cara estem en procés d’enquestes, però es preveu que amb una inversió inicial per part de l’AMPA és possible pagar els primers 30# que demana l’empresa de rènting.

(Preu de lloguer + preu d’una full de paper) / 0.005 ! (preu per la impres-sió d’una fulla) =

= Nombre d’impressions necessàries

K^\mZ�ÛgZe�i^k�aconseguir la nos-tra impressora

per Anna Mundet, membre del consell escolar.

15

PASSI-HO BÉPassi-ho bé