El decreixement econòmic · 2009-06-11 · · El creixement econòmic tindrà sempre una relació...
47
El Decreixement Econòmic GARCÍA PÉREZ, Ignasi 01/01/09
Transcript of El decreixement econòmic · 2009-06-11 · · El creixement econòmic tindrà sempre una relació...
El Decreixement Econòmic
GARCÍA PÉREZ, Ignasi01/01/09
El decreixement econòmic 2009
Índex
1.- Introducció........................................................................................................................3
1.1.- Metodologia.....................................................................................................................3
1.2.-Objectius...........................................................................................................................4
2.- El Decreixement Econòmic........................................................................................5
2.1.- Característiques...............................................................................................................6
2.1.1-Avantatges..................................................................................................................8
2.1.2.-Inconvenients.............................................................................................................8
3.- Precursors del Decreixement..................................................................................10
4.- Les sis “R”......................................................................................................................15
5.- El Factor 4......................................................................................................................16
6.- L’Efecte Rebot..............................................................................................................19
7.- El Negawatt....................................................................................................................20
8.- La biomimesi, la gran alternativa...........................................................................21
9.- Els recursos naturals..................................................................................................22
9.1.- Els recursos no renovables............................................................................................22
9.2.- Els recursos renovables.................................................................................................28
10.- Crisi energètic i crisi ecològica: juntes per força...........................................32
11.- La petjada ecològica................................................................................................35
12.- Desequilibri Nord-Sud.............................................................................................36
13.- Viure simplement per simplement viure...........................................................38
14.- Conclusions.................................................................................................................40
15.- Bibliografia i webgrafia............................................................................................42
16.- Annex.............................................................................................................................43
2
El decreixement econòmic 2009
1.- Introducció
“El Decreixement econòmic” és un estudi sobre un sistema econòmic alternatiu que es va
començar a desenvolupar als anys setantes a partir de la bioeconomia o economia
ecològica de l’economista Nicholas Georgescu-Roegen que té per objectiu reduir la
producció mundial donada la curta vida dels recursos dels quals disposem.
Em vaig decidir per aquest treball perquè la economia és la meva matèria preferida, perquè
és un tema molt desconegut, crec que és un bon moment per donar-lo a conèixer, i també
perquè la meva altra alternativa, la deslocalització de les empreses, era un tema ja bastant
tractat i no de tanta actualitat com aquest. Personalment crec que la economia és una de
les bases perquè la societat vagi bé, i des del meu punt de vista, crec que mentre la
economia d’un país vagi bé, aquell país tindrà moltes possibilitats d’anar en bon rumb.
Amb aquest estudi pretenc mostrar a la societat un altre sistema econòmic analitzant les
premisses i punts de partida d’aquest moviment. Com a les primeres recerques he
observat que el moviment es basa en la naturalesa i l’estat ecològic de la Terra, he encarat
el treball donant molta importància al tema dels recursos naturals, que per a mi, és
l’aspecte vital del Decreixement.
1.1.- Metodologia
El treball només consta de part teòrica que es divideix en introducció i explicació del
moviment, descripció dels diversos precursors del moviment, alternatives per a introduir el
decreixement en la societat, un anàlisi de la situació actual dels recursos naturals, un estudi de
diverses situacions ecològiques i socioeconòmiques i per últim un annex que consta d’una
entrevista a un entès i una experiència de decreixement.
En la fase de definició del concepte i del moviment pretenc mostrar el punt de partida fer una
presa de consciència. Amb la descripció dels precursors vull demostrar que tot i ser un
moviment molt avantguardista i actual, té arrels molt antigues, i les bases de senzillesa i
austeritat ja es pretenien. Pel que fa a les alternatives, són un seguit de accions a l’abast de
tothom com el Factor 4, les sis “R”, etc amb què el món podria començar a canviar si totes es
comencessin a posar en marxa i la societat prengués partida. Totes juntes poden encaminar la
societat cap a un decreixement reduït, que amb el pas del temps augmentaria. L’estudi de la
3
El decreixement econòmic 2009
situació dels recursos naturals és vital, ja que aquest moviment està basat, lògicament, en els
recursos i la natura. Els gràfics que acompanyen els texts són per aclarir la situació i fer més
palesa la situació que patim. Amb l’estudi dels recursos i les energies, podem donar-nos
compte de la precària situació mundial, i de la necessària actuació per part de la societat.
L’apartat de les situacions ecològiques i socioeconòmiques és per deixar clar que és possible
un món diferent, no necessàriament consumista, més espiritual i natural. Amb l’apartat pretenc
deixar clar que el capitalisme no és necessàriament la solució, ni el creixement desenfrenat,
sinó que hi ha altres modes de vida, i que ara per ara, són necessaris degut a la situació que
nosaltres i només nosaltres hem generat amb el nostre egoisme i egocentrisme. Per últim,
l’annex completa el treball amb una entrevista a un entès per donar una visió tècnica al treball i
una experiència ecològica, només per veure com s’ho fan per viure, i per demostrar que és
possible un món no tan fútil però només nosaltres podem canviar-ho.
Per a la recerca d’informació he utilitzat webs especialitzades que tracten el tema, articles de
diversos diaris que fan petits comentaris i alguns llibres especialitzats, però no ha estat fàcil ja
que és un tema molt actual i poc tractat, i per altra banda no està tant desenvolupat aquí com a
altres països com França o Itàlia.
1.2.- Objectius
Els objectius que pretenc assolir són:
- Esbrinar si aquest moviment té com a base un fonament econòmic
- Si és possible actualment una societat de decreixement
- Si encara som a temps de preservar els recursos naturals
4
El decreixement econòmic 2009
2.- El Decreixement econòmic
El decreixement econòmic és un moviment econòmic i social que es va començar a
desenvolupar als anys setantes i que té com a fita principal la desacceleració de la producció
mundial. Parteix de la base de que el creixement del PIB es mesura quantitativament i no
qualitativament, i això provoca un desequilibri social i econòmic entre Nord i Sud. Aquest
moviment mostra la relació entre física, economia i ecologia per la qual no és possible seguir
creixent al ritme actual i la única opció factible avui dia és el decreixement. Aquest moviment es
mostra en contra del creixement pel creixement ja que això no fa res més que engrandir la
capacitat d’uns mentre s’ensorra el futur del planeta. Aquesta doctrina està basada en la relació
directa entre creixement i impacte ecològic. L’actual sistema econòmic depèn fonamentalment
dels recursos naturals dels quals disposa la Terra. El problema sorgeix quan el creixement
implica un consum dels recursos superior a la oferta d’aquests.
El que pretén aquest moviment és equilibrar la balança entre consum i oferta de recursos per
tal de poder seguir gaudint dels recursos naturals finits. Per tal d’aconseguir-ho, és necessari
decréixer, és a dir, seguir creixent però a un ritme més moderat en què no es malbaratin tants
recursos. Per tal de dur a terme aquesta desacceleració són necessàries una sèrie de mesures
com tornar a la producció dels anys seixantes i setantes, internalitzar els costs del transport
(establir unes taxes ecològiques a les empreses que contaminen que sigui proporcional a la
degradació que efectuen) , situar la producció prop del consumidor, reduir la quantitat d’hores
de feina, disminuir el consum innecessari i aplicar les sis “R” (reestructurar, revaluar,redistribuir,
reduir, reutilitzar, reciclar).
El objectius d’aquesta postura política són arribar a un nivell on la producció i els recursos
siguin equitatius i hi hagi prou oferta per satisfer la demanda, l’equilibri entre Nord i Sud, la
distribució equitativa de riquesa i recursos, la justícia.
El problema que pot plantejar aquesta teoria és que no es pot aplicar igual a tot arreu ja que
els països subdesenvolupats no estan al mateix nivell que nosaltres i també la producció de
certs serveis i béns que haurien d’augmentar (transport públic, béns ecològics, etc).
5
El decreixement econòmic 2009
2.1.- Característiques
Aquest moviment, com hem dit abans, planteja bàsicament un problema important com
l’esgotament dels recursos naturals i està basat sobre quatre premisses bàsiques:
· L’actual sistema econòmic depèn de recursos i energies que s’esgotaran, i per lo tant, no és viable a llarg termini.
Les principals fonts d’energia (apartat més desenvolupat més endavant) actuals són finites i
la seva explotació és limitada. Actualment, els combustibles fòssils són els recursos més
utilitzats, explotats i consumits arreu del món però com hem dit anteriorment, la seva quantitat
és reduïda, i tenint en compte l’increment del consum d’aquests recursos encara s’esgotaran
més ràpidament les reserves.
Per tant, és necessari l’explotació de energies renovables que no s’esgotin, i a sobre,
aquestes energies tenen un afegit, i és que no contaminen i respecten el medi ambient.
Per altra banda, és molt recomanables i necessari el consum d’energies renovables, ja que
les energies no renovables generen un problema afegit, i és que a l’haver-hi poca oferta de
recursos, el seu preu s’incrementa, i això fa que els països subdesenvolupats no puguin
consumir energies i recursos i d’aquesta manera, no es puguin desenvolupar. Per tant, és vital
el consum i explotació de recursos naturals des d’un punt de vista econòmic, social i ecològic.
· El creixement econòmic tindrà sempre una relació directa amb el creixement de l’impacte mediambiental.
Avui dia, s’estableix una relació entre creixement econòmic i alt nivell de producció i
creixement del PIB, i això provoca un impacte mediambiental molt greu. La producció
desmesurada té unes conseqüències ambientals molt nocives ja que les indústries no
consumeixen energies netes, no inverteixen en mesures ecològiques i no es preocupen dels
residus que generen.
Així doncs, és aconsellable aturar aquest creixement ja que no és gens recomanable pel
medi ambient.
El neoliberalisme que actualment reina a la majoria de països desenvolupats promou el
creixement pel creixement. Tot i no ser una economia de mercat pura, ja que hi ha una
6
El decreixement econòmic 2009
intervenció de l’estat, el neoliberalisme també prima l’interès individual per arribar al benefici
col·lectiu, però el que això provoca, és un desequilibri econòmic i ecològic.
Econòmicament es produeixen desigualtats que són conseqüència de la diferent possessió
de factors productius, i pel que fa al medi ambient, al ser primat l’interès individual, la majoria
d’empreses no es preocupen ni miren pel medi ambient.
· Els béns i serveis produïts per una economia no són la única riquesa, també hi ha la justícia, la salut mediambiental, etc. El creixement de la riquesa material es realitza en detriment d’altres riqueses.
Actualment hi ha uns valors que són superiors als béns materials com la justícia, la igualtat, el
respecte, la salut mediambiental, la tolerància, etc. El creixement econòmic i l’augment de la
producció d’aquests béns es genera en detriment d’aquests valors. Aquests, haurien d’estar per
sobre de la riquesa material i no es s’hauria de poder permetre la seva violació.
Com en el punt anterior, l’interès individual genera un egoisme envers la resta de la societat i
un egocentrisme que fa que aquests valors siguin passats per alt.
· La societat actual està obsessionada i alienada pel consum frugal i fútil.
Actualment, la societat està molt arrelada a béns innecessaris i molt saturada per la publicitat
i la demagògia de les empreses que només persegueixen la idea de créixer i maximitzar
beneficis sense pensar en les necessitats socials.
A part d’aquestes quatre bases, el moviment fa referència i cita altres idees com la de les “sis
R”, el desequilibri entre Nord i Sud, l’efecte rebot, la bioeconomia i el Factor 4 que ja explicarem
més endavant.
7
El decreixement econòmic 2009
2.1.1.- Avantatges
El que aquesta teoria promou comporta uns avantatges com la disminució de la desigualtat
social i la contaminació ja que el decreixement es mostra contrari al PIB, és a dir, al
mesurament de la quantitat de béns produïts i l’augment de producció que només fa que
augmentar la desigualtat i la contaminació.
A conseqüència de l’esgotament dels recursos, la única solució possible és reduir el consum
de béns, i això provoca una vida més natural i menys artificial. Aprendre a viure amb menys
consum és necessari, no dependre tant dels béns materials i gaudir d’una vida més espiritual i
no tant consumista, amb valors més solidaris i no tant egoistes com els que es desprenen del
sistema econòmic actual que promou la competició i l’egoisme seria un pas cap al món solidari.
Per altra banda, s’aconsegueix una disminució de l’atur, que ve precedit per una disminució
de les hores de feina que també proporcionen més temps lliure i menys estrès. Aquesta
disminució de l’atur proporciona una major igualtat ja que hi haurà més ocupació i una
distribució de la renda més equitativa, per lo tant, no hi haurà tant desequilibri econòmic i
social.
Un altre avantatge seria l’allargament de recursos i una millora de vida ambiental, ja que al
consumir recursos renovables i no contaminar tant no perjudicaríem tant la Terra i la qualitat de
vida seria més alta.
2.1.2- Inconvenients
Però, com tot, el decreixement també té inconvenients com la reducció del consum ja que la
societat actual és molt consumista i és un pas difícil d’aconseguir.
Quin és el límit de les necessitats bàsiques? A tot arreu són les mateixes? Aquest és un dels
objectius del decreixement, universalitzar les necessitats bàsiques i deixar de
dependre d’aquest consum innecessari i gratuït, fruit de la publicitat i l’afany de
lucre de les empreses multinacionals. A part, amb aquesta reducció del consum i
mentalització de produir i consumir el necessari, ajudaríem els països
8
El decreixement econòmic 2009
subdesenvolupats, els quals podrien gaudir de més oportunitats i millorar la seva
qualitat de vida, amb això aconseguiríem anivellar i igualar el grau de
desenvolupament i culturització d’arreu del món.
Un altre inconvenient és la dificultat d’implantar-lo arreu del món per les diferències
econòmiques, socials, polítiques i estructurals, i la més important de totes, la
despesa econòmica que suposa ser ecològic. Tota acció ecològica comporta una
despesa, i a les empreses els costa molt invertir en aplicacions que siguin més
ecològiques i més respectives amb el medi ambient.
Un dels punts claus del liberalisme econòmic és aquell on diu que cada ciutadà és el millor
jutge del seu propi interès i cal donar-li llibertat per satisfer-lo, ja que la recerca de
l’interès individual, impulsarà el bé comú. Per tant, si cada empresa busca la
maximització del benefici, dintre d’aquesta societat tant poc solidària, com es
pretén que les empreses inverteixin en protegir el medi ambient? És necessari,
doncs, l’aplicació d’una normativa dura i ferma per protegir el medi.
9
El decreixement econòmic 2009
3.- Precursors del Decreixement
Epicur (Atenes, 341-270 aC)
Filòsof grec, fundador de l’escola que va anomenar El Jardí. Epicur critica la cultura dominant
de la seva època; segons ell, per tal que les persones siguin felices han de saber realment com
és la natura i desprendre’s de la por a la mort i als déus, atiada pels dirigents per tal de
sotmetre el poble. Epicur proposa moderar les necessitats, i auto controlar-se per ser feliç. “Pa i
aigua procuren el màxim plaer quan els consumeix algú que els necessita. Acostumar-se a
àpats senzills i sobris proporciona salut, fa l’home sol·lícit en les ocupacions necessàries de la
vida, ens disposa millor quan de tant en tant accedim a aliments exquisits i ens fa impàvids
davant l’atzar”.
La felicitat es troba en els plaers espirituals com l’amistat i les relacions socials. Per
aconseguir-la cal satisfer les necessitats naturals (aliment,sostre...) i renunciar als desigs
inútils. A diferència del tòpic que assimila epicureisme amb hedonisme sensual, per a Epicur la
persona pot assolir la veritable felicitat només per mitjà del domini de si mateix, la moderació
(“Si vols fer ric a Pitocles, no augmentis les seves riqueses, sinó disminueix els seus desigs”) i
el distanciament (“Qui menys necessita del demà, al demà accedeix amb més goig”).
El seu pensament i la seva vida van atreure nombrosos deixebles que es van aplegar al
Jardí, que de fet era un hortet on creixien porros, cols, naps, apis, cebes..., verdures que li
permetien a ell i a els seus amics i deixebles proveir-se dels aliments necessaris per dur una
vida senzilla. A diferència de l’Acadèmia platònica, on només podien accedir els noies de les
classes acomodades, al Jardí s’admetia gent de totes condicions, incloent-hi esclaus i dones.
La presència d’aquestes va provocar una allau de calúmnies sobre les activitats que s’hi feien.
Henry David Thoreau (Massachussetts, 1817-1862)
Naturalista, filòsof i escriptor. Durant 26 mesos va viure al costat del llac Walden en una
cabana que es va fer ell mateix, en contacte amb la natura i lluny de la civilització. Allà va posar
en pràctica una forma de vida senzilla i gairebé autosuficient. Durant l’experiència va escriure
10
El decreixement econòmic 2009
un diari Walden (1854) que és tot un cant a la vida senzilla, per la qual cosa se l’ha considerat
com el fundador del moviment per la simplicitat voluntària en un context no religiós.
Llegim a Walden: “La majoria de luxes i moltes de les anomenades comoditats de la vida no
sols no són indispensables, sinó obstacle cert per a l’elevació de la humanitat (...) Ningú no pot
ser un observador imparcial o savi de la vida humana si no es basa en allò que nosaltres
hauríem d’anomenar pobresa voluntària” i també “Les ocasions de viure disminueixen en la
mesura que creixen els anomenats mitjans”.
A més d’aquesta faceta, Thoreau és conegut per la seva conceptualització i pràctica de la
desobediència civil. L’any 1846 es va negar a pagar impostos al govern dels Estats Units
perquè estava en contra de la guerra amb Mèxic i el manteniment de l’esclavitud, “delicte” pel
qual va ser condemnat a uns quants dies de presó. Sobre això va escriure també un altre llibre
anomenat Desobediència civil.
Thoreau va sobreviure fent feines diverses: jardiner, fuster, guardaboscos... Però la major
part de la vida la va dedicar a estudiar la natura, meditar sobre problemes filosòfics, llegir els
clàssic i mantenir llargues converses amb els seus veïns.
Mohandas Karamchand Gandhi (Porbandar, 1869 – Nova Delhi, 1948)
Pensador i polític indi, Gandhi roman en la memòria col·lectiva de la humanitat com a símbol
de la resistència no violenta. Però les seves idees socials es coneixen bastant menys. Gandhi
propugnava per a l’Índia una mena de socialisme ecològic i espiritual. Per ell, l’economia
veritable no pot anar contra els principis ètics ni separar-se de les altres activitats humanes.
El socialisme gandhià es basava en tres principis: el swaraj (independència econòmica), el
swadeshi (economia familiar) i el trusteeship (tutela o fideïcomís). En virtut del swaraj, cada
país hauria de comptar només amb les seves pròpies forces. Gandhi preconitzava l’equilibri
entre els sectors primari, secundari i terciari, però posava l’èmfasi en l’agricultura i la vida rural,
ja que “no es pot construir la no violència sobre una civilització de fàbriques, però sí sobre
pobles que s’autolimiten”. D0acord amb swadeshi, tot el que es fabrica o produeix en un poble
ho han d’utilitzar, en primer lloc i sobretot, els seus veïns. El comerç exterior hauria de ser
mínim a fi d’evitar la dependència econòmica respecte als mercats externs i el transport
destructor del medi ambient. Mentre que la teoria econòmica dominant creu en mètodes de
producció centralitzats, industrialitzats i mecànics, ell proposava la producció descentralitzada,
domèstica i artesanal. Per últim, defensava el trusteeship, és a dir, que la riquesa era col·lectiva
11
El decreixement econòmic 2009
i, en tot cas, se cedia a les persones mentre en fessin bon ús. Contra la desigualtat social,
propugnava establir una renda màxima i que la diferència entre aquesta i la renda mínima fos
raonable i equitativa.
En consonància amb el seu pensament, Gandhi va dur una vida simple, era vegetarià i es
feia ell mateix la roba.
Nicholas Georgescu-Roegen (Romania, 1906 – Nashville, 1994)
Matemàtic, estadista i economista. Va ser un dels principals economistes del segle XX i un
dels pares del que actualment es coneix com a economia ecològica i que ell va anomenar
bioeconomia, un dels punts bàsics del Decreixement, pel que se’l coneix com un dels pares
d’aquest moviment. El seu pensament va estar influït per John Stuart Mill i Joseph
A.Shumpeter.
En la seva obra s’entrellacen conceptes filosòfics, econòmics, històrics, físics i biològics. Des
de finals dels anys 50 va connectar economia i termodinàmica i va mostrar el procés econòmic
des d’un punt de vista evolutiu, entenent l’economia com una branca de la biologia interpretada
àmpliament. Per a Georgescu, el sistema econòmic s’insereix dins d’un sistema més ampli que
és la biosfera; el funcionament d’aquesta està governat per lleis físiques i biològiques que
condiciones i limiten l’economia.
A partir de 1972 va esbossar el seu Programa Bioeconòmic Mínim, un conjunt de mesures a
aplicar, regides pels principis de precaució i de conservació i reciclatge. Entre elles, proposava
la prohibició de la producció d’armament per “assassinar-nos a nosaltres mateixos” i la
necessitat de reduir progressivament la població mundial fins al nivell que pogués alimentar-se
únicament amb agricultura ecològica, coneixent el perill per a la salut i els ecosistemes que
comporta l’agricultura química.
La seva obra La ley de la entropía y el proceso económico és un dels grans assajos de
l’economia ecològica, on desmunta la teoria econòmica del creixement: en un planeta finit,
només el decreixement és factible.
El seu pensament heterodox li va valer el menyspreu dels economistes convencionals, que el
van excloure de la comunitat acadèmica. A casa nostra, Joan Martínez Alier, José Manuel
Naredo i Óscar Carpintero han contribuït a donar-lo a conèixer.
12
El decreixement econòmic 2009
Ivan Illich (Viena, 1926 – Bremen, 2002)
Ex sacerdot, educador, historiador i filòsof. El 1966 fundà, amb Valentina Borrermans, el
Centro Intercultural de Documentación en Cuernavaca (Cidoc), una mena d’universitat lliure on
va discutir la seva crñitica general a la societat industrial amb Erich Fromm, Paulo Freire, Paul
Godman, Heinz Von Forester i André Gorz, entre altres.
Per a Illich, hi ha certs llindars més enllà dels quals les institucions modernes són
contraproductives, és a dir, comencen a generar resultats contraris a allò esperat; l’escola ja no
promou la cultura sinó la confusió i l’atròfia de la sensibilitat; els hospitals agreugen la salut dels
malalts amb la seva medicina química i deshumanitzadora; etc.
Segons ell, les institucions, la ciència i la tècnica ataquen l’autonomia de l’ésser humà i la
sobreabundància de béns condueix a l’escassetat de temps. Davant de tot això, cal fundar una
societat col·lectiva en què la persona, integrada dins d’aquesta, controli les institucions, la
ciència i la tècnica, en lloc de fer-ho un cos d’especialistes.
Illich alerta sobre els límits al creixement de les societats industrialitzades i demana als
països empobrits que deixin d’imitar-les. Com a filosofia de vida pregona l’austeritat, que
permet l’alegria i l’amistat. Sap que “el deshabituament al creixement serà dolorós. Serà
dolorós per a la generació de transició, i sobretot per als més intoxicats dels seus membres.
Tant de bo el record d’aquests patiments preservis les generacions futures dels nostres errors”.
(La Convivencialidad, 1973)
André Gorz (viena, 1923 – Aube, 2007)
De nom originari Gerard Horst i va signar sovint com Michel Bosquet. Filòsof, periodista,
codirector de la revista Les Temps Modernes amb Jean-Paul Sartre i Simon de Beauvoir, entre
altres, i cofundador de Le Nouvel Observateur.
Va ser un pioner en la politització de l’ecologia (ecologia política), que va situar en el terreny
de l’anticapitalisme. Gorz analitza el capitalisme com a productivisme, i considera que porta la
humanitat cap a la catàstrofe: “La utopia no consisteix avui a preconitzar el benestar pel
decreixement i la subversió actual del model de vida; la utopia consisteix a creure que el
13
El decreixement econòmic 2009
creixement de la producció social pot encara aportar un millor estar i que és materialment
possible.
Segons Gorz, per sortir de la societat de consum cal canviar el sistema de producció. Cal
alliberar l’activitat humana de la dictadura del treball assalariat: “Mentre més ampliem l’esfera
d’activitats en les quals podem dir: això no es ven, més riques són les nostres vides individuals
i socials”.
Gorz, en el camí cap a un socialisme ecològic mitjançant un reformisme fort, proposa
mesures com l’assignació universal d’un ingrés suficient a tothom, així com la multiplicació dels
tallers comunals d’autoproducció i de l’intercanvi multi recíproc a través de monedes socials.
Als 84 anys, se suïcida juntament amb la seva companya, Dorine, que patia una malaltia
terminal i degenerativa.
El decreixement avui dia: Serge Latouche
Nascut a Vannes, Bretanya, el 12 de gener de 1940, és economista i filòsof i actualment és
professor emèrit de ciències econòmiques a la Universitat de París Sud, fet que el compagina
amb la presidència de l’Institut d’Estudis Econòmics i Socials per al Decreixement Sostenible,
fundat per Nicholas Georgescu-Roegen.
Avui dia és la cara del decreixement i s’autodefineix com un objector al creixement. En els
últims vint-i-cinc anys ha contribuït a la clarificació i maduració del concepte al voltant del qual
es fonamenten els nous moviments globals.
14
El decreixement econòmic 2009
4.- Les sis “R”
Les sis “r” , junt amb petites accions com el Factor 4, la biomimesi o el negawatt són uns
principis que intenten danyar menys el medi ambient amb una sèrie d’accions que es poden dur
a terme sense cap tipus de cost i amb un petit esforç, i que en canvi, tenen un efecte molt
positiu en el planeta.
· Revalorar les nostres necessitats bàsiques per a diferenciar-les de les luxoses i no deixar-
nos enganyar per la publicitat.
Exercitar la nostra reflexió ètica davant d’un producte o servei i prendre decisions coherents
amb el medi ambient, la nostra cultura i el benefici col·lectiu. Hem d’escollir aquells productes
que tinguin un menor impacte ambiental. Anar amb bicicleta, utilitzar al màxim el servei públic,
utilitzar energies renovables, utilitzar productes que no generin residus, i en tot cas, que no
siguin perillosos.
· Reestructurar el sistema econòmic perquè enlloc de produir béns no de primera necessitat
per a pocs, es concentri en la satisfacció de les necessitats bàsiques de tothom. Introduir els
costos socials i ambientals en els preus de tots els béns i serveis. La creació de cooperatives
que obtinguin i distribueixin béns amb baix cost ambiental evitant intermediaris i permetin el
repartiment integral.
· Reduir el consum quotidià de recursos i de producte nocius. En les grans ciutats, sobretot,
lluitar per un ús eficient i equitatiu dels serveis i per un refús col·lectiu de productes prohibits als
països industrialitzats. No malbaratar aigua, apagar els llums quan no siguin necessaris,
reutilitzar el paper.
· Reutilitzar els productes el més possible, es tracta d’utilitzar els productes en un grau
màxim i amb un mínim impacte sobre el medi. Utilitzar l’aigua de la pluja i l’aire condicionat per
regar les plantes, preservar els espais públics.
· Reciclar la obtenció de matèries primes però no dels recursos naturals directament sinó
dels residus, introduint-los de nou al cicle productiu. Separar els residus, consumir productes
reciclats.
· Redistribuir sota el concepte d’aprofitar l’espai ambiental. Tots tenim dret a proporcions
equitatives dels recursos dins de la capacitat sustentable de la Terra.
15
El decreixement econòmic 2009
5.- El factor 4
Factor 4 és el nom abreujat d'una proposta innovadora que malda perquè aprofitem els
avenços tecnològics en favor de l'estalvi d'energia. L'exemple més clar de la tecnologia i l'hàbit
que pregona el Factor 4 és el d'adquirir la bombeta fluorescent compacta que ofereix la mateixa
llum que una d'incandescent amb una despesa quatre vegades inferior. Però, no és l'únic cas.
L'informe, encarregat pel Club de Roma a dues institucions pioneres en l'eficiència energètica
-l'Institut de medi ambient de Wuppertal (Alemanya) i el Rocky Mountain Institute (EUA)-,
n'aporta 50 exemples. La conclusió d'aquest informe és paradigmàtica: si pensem en termes
d'eficiència energètica podem duplicar el benestar usant la meitat dels recursos naturals i per
tant reduint la contaminació ambiental.
No és pas una proposta perquè cerquem únicament en la tecnologia la salvació, sinó una
crida per aprofitar amb seny l'enginy que ens permet estalviar energia i recursos naturals.
L'objectiu del Factor 4 és el d'impulsar una transició social sense ensurts vers la sostenibilitat. I
és que quan sovint es parla de sostenibilitat no tothom ho fa amb propietat. Al capdavall, ser
sostenible vol dir no malmetre els recursos dels quals les generacions futures també n'han de
ser usufructuàries. Convertint el nostre estil de vida en un model d'eficiència energètica ens
serà més fàcil adoptar un comportament de sostenibilitat que avui ens pot semblar utòpic.
· La rendibilitat de l'eficiència energètica
La pregunta clau del perquè l'eficiència energètica no interessa és pel fet que l'energia és
perillosament barata. El consum d'energia no paga o internalitza l'impacte ambiental que causa.
Quan usem l'electricitat tèrmica o nuclear, el gas natural o la gasolina produïm contaminació
ambiental que no té un preu al mercat. Tanmateix, descontaminar ens costa diners, perjudica el
nostre entorn natural i, el més important, la nostra salut. D'aquí la importància que el consum
d'energia sigui eficient i es fomenti l'ús d'energies renovables.
A escala casolana, la major part del consum energètic és perquè vivim en llars plenes de
fuites que ens obliguen a un major consum. Lògicament, en la mesura que l'energia és barata a
ningú sembla importar-li que la meitat de la calor de la calefacció casolana o de la frescor de
l'aire condicionat es perdi per finestres o portes. Però, els actuals nivells de contaminació
atmosfèrica mundial ens obliguen ja a reduir les emissions si volem evitar el risc imminent d'un
canvi climàtic causat per l'acció humana.
16
El decreixement econòmic 2009
Per això l'eficiència energètica, o l'estalvi d'energia esdevindrà un dels negocis més lucratius
del proper mil·lenni. El Factor 4 ens adverteix d'aquesta realitat i ens aporta idees sobre
possibilitats realistes i vigents per estalviar fins a 4 vegades menys energia.
Som a les portes d'una nova revolució semblant, encara que de signe diferent, a la que en el
seu dia es va imposar amb l'extracció barata i fàcil dels combustibles fòssils. Aquesta vegada,
si volem sobreviure, el benestar s'haurà d'edificar sobre l'eficiència en l'ús dels recursos
naturals i l'energia. I això exigeix un canvi d'hàbits i de mentalitat. Quan anem a comprar un
aparell no només ens haurem de fixar en l'estètica sinó que també haurem d'interessar-nos pel
consum. El fet és que una nevera de Classe A, que estalvia fins a un 60% de l'energia i ens
estalvia de consumir 600 kWh any absurdament, com fan els models convencionals, es
converteix en un guany econòmic a mig termini encara que sigui una mica més cara. Perquè, al
capdavall, si comptem que la vida mitjana d'una nevera pot ser d'uns 25 anys, els números
canten per si sols. El mateix podríem dir d'una rentadora que consumeix només 0,89 litres
d'aigua i 2 kWh per rentada.
Si parlem de transport, l'activitat que es cruspeix el 40% dels combustibles fòssils mundials,
potser ens haurem d'imposar algunes taxes que ens obliguin no només a minimitzar l'ús privat
del cotxe, sinó també a invertir en d'altres sistemes, com ara els transports col·lectius o el
vehicle elèctric, i a instal·lar-nos energia fotovoltaica a casa per recarregar les bateries d'aquest
vehicle i produir una part de l'electricitat pròpia sense contaminació. Les videoconferències no
tardaran a ser una eina comuna que estalviaran viatges inútils per reunir diverses persones
d'indrets allunyats. Tot això ens semblarà natural quan comencem a pagar el cost real de
consumir l'energia fòssil. A la vegada, les tecnologies de les energies renovables podran
guanyar terreny perquè seran rendibles econòmicament.
· Actuar per resoldre la crisi ambiental
Les idees del Factor 4 han estat publicades en un llibre i resumides en una de les
monografies del suplement Perspectiva Ambiental que edita la Fundació Terra. Estem
convençuts que, com diuen alguns dels promotors del Factor 4, avui ja estem en condicions de
començar a pensar en el Factor 10, és a dir en reduir a 10 vegades el consum d'energia actual.
Possiblement, no tardarà ni 5 anys en imposar-se el díode lluminós que consumeix 10 vegades
menys que les actuals bombetes fluorescents compactes. Som a les portes de superar l'actual
rendiment del 14% de les plaques fotovoltaiques per cèl·lules d'alt rendiment que assoliran el
40% en la conversió fotoelèctrica de la llum solar. Potser tot plegat ens pot semblar simples
avenços tecnològics. El Factor 4 ens adverteix que tenim ja la tecnologia per fer un millor ús
17
El decreixement econòmic 2009
dels recursos naturals. Però alhora, ens obra els ulls per fer-nos adonar d'una nova forma de
comportar-nos davant el consum energètic. Adoptar nous hàbits a favor de l'eficiència
energètica ens permetrà no pensar en el cost de les coses del moment present i plantejar-nos
l'estalvi que obtenim pagant una mica més si podem estalviar energia durant molts més anys.
El Factor 4 ens obliga a consumir d'una forma responsable i no només per caprici.
Segurament, sovint ens preguntem què podem fer per l'ecologia i per no contribuir a emmalaltir
més el planeta. La resposta és clara, pensar en clau del Factor 4 i estalviar energia per duplicar
el benestar. La resta serà la conseqüència natural de la revolució de l'eficiència.
El Factor 4 és vital avui dia per poder allargar la vida dels recursos naturals no renovables, i
la vida a la Terra. És un exemple de la insolidaritat social d’avui dia i del poc compromís de la
humanitat, fruit de l’afany d’individualisme imposat pel neoliberalisme.
18
El decreixement econòmic 2009
6.- L’efecte rebot
L’anomenat efecte rebot és aquella teoria que diu que tot progrés tècnic i tota millora de la
productivitat, enlloc de disminuir el consum de matèries primeres condueix a augmentar la
producció i, per tant, a consumir més.
Vegem una sèrie d’exemples:
· L’arribada de la informàtica i l’internet va fer pensar que el suport del paper disminuiria amb el
pas del temps, però, des d’un primer moment es va constatar un augment de consum del
paper. Lluny de disminuir, la informàtica i el paper van fer créixer el consum de paper en més
d’un 40%.
· Avui dia som capaços de produir elements menys contaminants per els cotxes que anys
enrere, però com el seu nombre augmenta, el resultat és un augment de la contaminació
produïda pels automòbils també augmenta.
· Aquest exemple es podria aplicar al reciclatge, el qual, essent beneficiós per al medi ambient,
no és suficient per compensar l’augment global de la producció de deixalles per habitant.
El decreixement, doncs, arriba a la següent conclusió; quan s’aconsegueix produir una unitat
contaminant menys o utilitzant menys recursos, s’acaba produint més unitats i com a
conseqüència contaminant més.
19
El decreixement econòmic 2009
7.- El Negawatt
El negawatt és la unitat amb què mesurem l’estalvi i l’eficiència energètica. No hem de
subestimar la seva força ja és una mesura molt profitosa amb la qual podem aconseguir
beneficis econòmics i ecològics. El negawatt és una eina senzilla de fer anar, tots nosaltres
podem fer-ne ús a la nostra vida dia a dia per aconseguir un sistema energètic millor i més
sostenible.
El concepte fou creat per Amory Lovins, president del prestigiós “think-thank”, ecologista
americà Rocky Mountain Institute i és una de les figures més reconegudes del moviment
internacional per a la sostenibilitat. Aquest científic ha rebut un premi Nobel alternatiu i ha estat
titllat pel Times Magazine com l’heroi del planeta. El negawatt va néixer en una conferència
sobre energia verda l’any 1989, on s’introduí el terme per a referir-se al potencial de l’estalvi
energètic per a reduir emissions de CO2.
Qualsevol pot crear una central elèctrica que generi negawatts a casa. A tall d’exemple, un
llum fluorescent compacte emet la mateixa llum que un llum incandescent (bombeta tradicional)
consumint una quarta part de l’energia. Si substituïm una bombeta de 60W per un llum
fluorescent compacte de 13W, he connectat 47 negawatts a la xarxa, els envio a la companyia
elèctrica, i deixem de consumir-los per generar-los. Si el llum, roman encès 4 hores diàries, a
l’any suposa el consum de 87,6 kilowatts/hora. Amb el llum fluorescent consumeixo tan sols 19
kilowatts/hora. Aquest remei, produeix un estalvi econòmic i un estalvi ecològic (disminució de
CO2; diòxid de sofre ,causant de la pluja àcida,; òxid de nitrogen i residus de baixa i alta
activitat).
20
El decreixement econòmic 2009
8.- La biomimesi, la gran alternativa
El concepte de biomimesi consisteix a imitar la naturalesa a l’hora de reconstruir els sistemes
productius humans, amb l’objectiu de fer-los compatibles amb la biosfera. No és cap novetat,
parteix de la constatació de la capacitat d’adaptació i supervivència de la biosfera com a
resultat de 3.000 milions d’anys d’evolució i adaptació. Els 10 principis bàsics de la biomimesi,
la gran alternativa que promou el moviment ecologista, són:
1.- Un estat social estacionari en termes biofísics.
2.- Viure del Sol com a font energètica. Energies renovables, principalment la inesgotable
energia solar, com a alternativa als combustibles fòssils.
3.- Tancar els cicles de materials. Es tracta d’avançar cap al residu mínim, és a dir, que els
residus dels processos productius es puguin aprofitar com a matèries primeres, de la mateixa
manera que passa amb la biosfera.
4.- Transportar materials a la mínima distància. Minimitzar el transport horitzontal a llarga
distància, que en la natura és l’excepció, ja que predomina el transport vertical (propi dels
vegetals). Producció de proximitat.
5.- Deixar de produir xenobiòtics. Són aquells productes químics o organismes produïts
artificialment que són aliens als sistemes naturals, com ara els transgènics.
6.- Respectar la diversitat. L’economia humana s’ha de construir respectant les singularitats
regionals, culturals, materials i ecològiques de cada lloc.
7.- Autoconteció i gestió de la demanda.
8.- Increment continu de l’ecoeficiència. Es tracta d’aconseguir més benestar humà amb menys
consum d’energia i materials.
9.- Aplicació sistemàtica del principi de precaució. Per tal d’allunyar-se dels models de la
natura, cal tenir unes raons molt més fortes que per seguir-la.
10.- Participació social i solidaritat sincrònica i diacrònica.
21
El decreixement econòmic 2009
9.- Els recursos naturals
Els recursos naturals són les matèries que es poden extraure de la Terra i serveixen per
satisfer les necessitats humanes i són imprescindibles per les activitats i la vida de la societat.
Són la base de tota la activitat humana i són fonts de riquesa per a l’explotació econòmica. Els
recursos naturals es separen en renovables i no renovables.
· La distribució dels recursos naturals al món
La distribució dels recursos al nostre planeta és molt desigual, ja que és el resultat d’un llarg
període de processos geològics que han concentrat un cert nombre d’elements només en
alguns dipòsits comercialment explotables.
Els països industrialitzats gaudeixen de l’avantatge de poder importar recursos. El fet de tenir
riqueses naturals en forma de recursos no vol dir desenvolupament.
9.1.- Els recursos no renovables
Els recursos no renovables són aquells que es generen a la natura d’una manera tan lenta,
que per raons pràctiques, cal considerar que existeixen en quantitats finites, i per tant, tard o
d’hora s’esgotaran. Formen part d’aquest grup els combustibles fòssils (carbó, petroli i gas
natural), els combustibles nuclears (urani) i els minerals no energètics (alumini, silici, ferro,
calci,etc.).
22
El decreixement econòmic 2009
Aquest gràfic mostra el consum de recursos naturals arreu del món, i es pot observar com els
països desenvolupats consumeixen molt més que els que no ho són. Si mirem les dades,
països com EE.UU., Alemanya, França, Espanya, Xina, Egipte, Índia consumeixen un 50% per
sobre de la capacitat de regeneració dels recursos, i si això segueix així d’aquí uns quaranta
anys haurem consumit recursos equivalents a dos planetes Terra.
Tot i això, també hi ha la cara esperançadora ja que països desenvolupats com Canadà,
Austràlia, Irlanda, Suècia, Finlàndia, Rússia..., demostren que es pot viure sense destrossar el
planeta i sense malbaratar els recursos naturals, que són els béns més preuats de què
disposem.
Font: AFP, 2003
23
El decreixement econòmic 2009
· El consum de combustibles fòssils
Des del 1950, el petroli, el carbó i el gas natural han estat la principal font del creixement
econòmic. El 88% de l’energia consumida en l’actualitat al planeta prové dels combustibles
fòssils.
- El petroli : El petroli i els seus derivats produeixen gairebé el 40% de l’energia
comercialitzable consumida al món. La importància del petroli ha augmentat per les
seves característiques de combustió i per la seva adaptabilitat com a font energètica per
fer moure vehicles. La dependència del petroli que tenen els Estats Units i altres
economies industrials avançades ha fet que les regions exportadores hagin adquirit un
poder enorme que es traduí en un increment del preu del petroli que es derivà en
importants crisis econòmiques.
Arran d’això, el món desenvolupat va reaccionar i es van construir aparells energèticament més
eficients.
Les repercussions ambientals més importants es deriven del seu transport arreu del planeta.
El perill potencial de contaminació és alt a causa del transport per mitjà de vaixells, els
accidents dels quals poden ocasionar enormes desastres ecològics.
Les estimacions que s’han fet donen uns 30 anys de vida al petroli si el consum segueix al
ritme actual.
24
El decreixement econòmic 2009
Si comparem els dos gràfics del petroli, consum per una banda, i producció per l’altra, veiem
que no ens surten els comptes. Això es degut a la supremacia que exerceixen els països
capdavanters com el Regne Unit, Alemanya, Rússia i, sobretot, Estat Units sobre els països
menys desenvolupats.
Això queda palès a l’observar que EE.UU. consumeix un 30% del total però tan sols produeix
un 18,2%, és a dir, es produeix una importació fruit d’aquesta supremacia que indicàvem
25
El decreixement econòmic 2009
abans. Ens trobem també amb regions exportadores com Orient Mitjà i Àfrica amb un consum
del 7% i 3% respectivament i amb una producció del 29.6 % i 10.8%.
Font: Ecopetrol S.A., Dirección General de Planeación y Riesgos 2004 ; BP, informe 2004
- El carbó : Va ser el combustible bàsic de la Revolució Industrial. Encara que el seu
consum va disminuir a mesura que s’estenia l’ús del petroli, continuà sent la font
d’energia domèstica més important fins al 1950. Tot i ser un recurs no renovable, les
reserves mundials són tan grans que es creu que se’n disposarà durant segles.
L’alteració de la superfície terrestre original i la contaminació àcida de llacs i cursos
fluvials associada amb l’ús del carbó són regulades per les lleis de protecció ambiental.
El major problema del carbó, però, és el del transport, ja que com que és un sòlid, el
cost del transport és molt elevat, i per tant, es procura que el seu consum es dugui a
terme en zones properes a la d’extracció.
Aquest gràfic ens mostra la distribució de carbó arreu del món i com podem observar, Europa
Oriental i EE.UU. són els principals productors de carbó seguits per Xina i la resta d’Àsia.
26
El decreixement econòmic 2009
Font: Catamutun, 2004
- El gas natural : Sovint descrit com la font energètica quasi perfecta ja que requereix un
processament molt reduït i podem dir que és ambientalment benigne. És el combustible
fòssil que causa menor impacte ambiental ja que crema d’una manera neta. Els
productes químics derivats de la seva combustió són el diòxid de carboni i el vapor
d’aigua, els quals no són considerats contaminants. L’inconvenient que presenta és que
la conducció a través de canonades comporta problemes d’impacte mediambiental.
Bàsicament s’usa per escalfar i generar electricitat o per produir productes químics. El
fet que generi un gran negoci, origina conflictes geopolítics pel que fa al control de les
àrees amb grans dipòsits de gas.
Es calcula que les reserves mundials poden durar uns 30 anys si es manté l’actual
ritme d’extracció.
27
El decreixement econòmic 2009
Pel que fa a la balança entre producció i consum de gas natural està molt més equilibrada
que el petroli. Els principals productors i, també consumidors, són Europa i Euràsia , i per altra
banda els Estats Units. Rússia és un important productor i distribuïdor de gas natural pel que fa
a Europa.
Font: Ecopetrol, S.A. Dirección y planificación de riesgos, 2004.
Els recursos minerals no energètics
Els minerals constitueixen un dels recursos més importants de les modernes societats
desenvolupades. Si bé tothom coneix la transcendència dels materials energètics com ara
el carbó o l’urani, els minerals no energètics són tan o més importants que els minerals
energètics. Això es degut al fet que, tot i que no se n’obté energia, poden ser processats
per convertir-los en acer, alumini o altres metalls, o bé en vidre, ciment i altres productes.
Es converteixen així en matèries primeres per a la construcció d’edificis, per a la fabricació
d’eines i de molts diversos enginys d’origen mineral que utilitzem de manera quotidiana.
L’explotació dels recursos minerals segueix quatre passos fonamentals:
- Exploració: localitzar dipòsits de materials potencialment explotables
- Extracció: treure els materials del subsòl
28
El decreixement econòmic 2009
- Concentració: separar el material rebutjable del mineral aprofitable
- Refinament: convertir el mineral brut en un recurs depurat i disponible per usar com a
matèria primera
9.2.- Els recursos renovables
Els recursos renovables són aquells que es regeneren de manera natural a un ritme igual o
superior al qual són explotats per la societat. La radiació solar, el vent, l’aigua, el sòl, les
plantes i els animals són els principals recursos renovables al nostre abast.
Els recursos renovables són les fonts d’energia del futur, aquelles que quan s’esgotin els
recursos finits, seran les fonts de riquesa per l’activitat econòmica.
Les principals són l’energia eòlica, l’energia solar, la geotèrmica, la mareomotriu i la
hidràulica.
· L’energia solar és aquella obtinguda directament de la radiació solar. Hi ha dos tipus
d’energies solars:
- Solar fotovoltaica: La conversió fotovoltaica es basa en l’efecte fotoelèctric, es a dir, la
transformació directa de l’energia lumínica que prové del Sol en energia elèctrica. Quan
un determinat material és il·luminat amb la part visible de l’espectre solar, part dels
electrons que configuren els seus àtoms absorbeixen l’energia dels fotons de la llum,
alliberant-se així de les forces que els lliguen al nucli i adquirint llibertat de moviment.
Aquest espai que ha deixat l’electró tendeix a atraure qualsevol altre electró que estigui
lliure. Per a convertir aquest moviment d’electrons en corrent elèctrica es necessari
direccionar el moviment dels electrons creant un camp elèctric en el sí del material.
- Solar tèrmica: L’energia solar tèrmica consisteix en l’aprofitament directe, en forma
d’escalfament o energia calorífica, de la radiació solar incident. Una instal·lació solar
tèrmica està formada bàsicament per un camp de col·lectors solars, un conjunt de
canonades aïllades tèrmicament i un dispositiu acumulador d’aigua.
29
El decreixement econòmic 2009
Actualment a l’estat Espanyol s’ofereixen ajudes econòmiques a les empreses per
instal·lar plaques fotovoltaiques per incrementar el consum d’energies renovables. També
és cert, que a algunes ciutats del país ja és obligatori la instal·lació d’aquestes en les noves
edificacions.
· L’energia hidràulica és l’energia que prové de l’aprofitament de l’energia mecànica de la
caiguda de l’aigua (ex: roda de molí accionada pel corrent de l’aigua).
Per a poder aprofitar l’aigua amb finalitats de producció d’energia es necessita establir un
circuit hidràulic composat per l’obra de presa que faci barrera a l’aigua i els canals
d’entrada, de conducció. L’aigua es derivada i a pressió fins la central, on fa girar les
turbines que fan girar els alternadors, el quals, en voltar, generen l’energia elèctrica.
· L’energia eòlica és aquella produïda pel vent. Els parcs eòlics són concentracions
d’aerogeneradors accionats a partir del moviment d’una hèlix i mitjançant un sistema
mecànic es fa girar el rotor d’un generador, normalment un alternador, que produeix energia
elèctrica. Perquè la seva instal·lació resulti rendible, solen agrupar-se en concentracions
(parcs eòlics).
· L’energia geotèrmica consisteix a obtindre energia a partir de la calor produïda a l’interior
de la Terra com a resultat de la desintegració d’element radioactius i de la calor que es va
originar en els primers moments de formació del planeta.
Per a poder obtenir aquesta energia és necessària la presència de jaciments d’aigua
calenta prop d’aquestes zones. Es perfora el sòl i s’extrau el líquid, el qual sortirà en forma
de vapor si la seva temperatura és suficientment alta i es podrà aprofitar per accionar una
turbina que amb la seva rotació mou un generador que produeix energia elèctrica.
· L’energia mareomotriu aprofita l’energia renovable que es produeix en els ascensos i
descensos de les marees, degudes a les forces gravitatòries entre la Lluna, la Terra i el Sol.
En definitiva, es basa en la diferència d’altura mitjana segons la posició relativa de la Terra i
la Lluna, que és resultat de l’atracció gravitatòria de la Terra i el Sol sobre les masses
d’aigua dels mars. El rang mitjà està típicament entre 0.5 i 1 m, sent una mica major a les
plataformes continentals.
30
El decreixement econòmic 2009
En aquest gràfic es representa el consum d’energies renovables respecte el total de consum
d’energia. Veiem que el petroli és el recurs natural més consumit amb bastant diferència, seguit
del carbó i gas natural que tenen un mateix índex de consum. Pel que fa a les energies
renovables, tan sols un 7% respecte del total veiem que la que té més pes és la Biomassa amb
quasi el 50% del consum, que contrasta amb el poc ús de la solar o la eòlica.
Aquest gràfic és una mostra del poc pes que tenen les energies renovables actualment, però
del que podrien arribar a ser.
EIA, Renewable Energy Consumption and Electrecity Preliminary 2007 Statistics
Btu: Unitat calorífica britànica
31
El decreixement econòmic 2009
10.- Crisi energètica i crisi ecològica: juntes per força
Dintre del context ecològic i per la preservació dels recursos naturals a la Terra aquest
apartat és vital per entendre la importància de l’increment necessari de les energies
renovables. Guarda relació amb el següent apartat, la petjada ecològica, ja que amb aquest
podrem entendre la degradació que causem al medi ambient.
D’una banda, estem a punt d’arribar al límit de l’esgotament del petroli, i d’altra banda, també
existeix un alt consens sobre l’escalfament global del planeta. Són dues crisis que no es poden
desvincular, ja que gran part dels impactes sobre el medi ambient són per culpa del model
energètic vigent, basat en el consum de petroli a baix preu.
Aquestes dues crisis s’han d’inserir en un context de crisis globals, la més important de les
quals és la crisi climàtica, com a conseqüència de l’increment de CO2 arran de la crema de
combustibles fòssils, que provoca desertificació i erosió en moltes zones del planeta,
escassetat d’aigua, fenòmens meteorològics extrems, el desplaçament i l’extinció d’espècies, la
pèrdua de biodiversitat i grans migracions humanes, entre d’altres factors. En aquest context, el
32
El decreixement econòmic 2009
paper central de l’energia és evident, ja que actua com a enllaç entre les diferents
manifestacions esmentades abans. El malbaratament de grans quantitats d’energia disponibles
amb un alt nivell de concentració (fonamentalment, el petroli), és el que fa possible el cicle
producció-destrucció-consum. Tal com podrem veure més endavant en el mapa de la petjada
ecològica, el consum supera la capacitat de producció del planeta.
Segons els estudis de les Nacions Unides, la realitat està superant el pitjor dels escenaris
previstos, tant pel que fa a la concentració de gasos amb efecte d’hivernacle com a la
temperatura superficial de la Terra i el nivell del mar. Les arrels del problema s’han d’anar a
buscar en la difusió del model econòmic de l’anomenat primer món a escala planetària, amb
l’acceleració de l’economia basada en l’ús de combustibles fòssils.
Si ja tenim clar que el nostre model energètic ha arribat a produir unes quantitats de CO2
capaces d’afectar significativament l’equilibri climàtic del planeta i, per tant, de generar
catàstrofes ambientals, llavors hem de buscar noves vies. Ara, el repte és evitar les emissions
de gasos i desenvolupar les fonts d’energia més netes.
Des de les societats riques i espoliadores de recursos, com la nostra, cal prendre consciència
i desenvolupar una nova cultura de l’energia, que es pot resumir en tres punts: potenciar
l’estalvi energètic, l’eficiència en l’ús de l’energia i el desplegament de les energies renovables.
Consum energètic i emissions de CO2
33
El decreixement econòmic 2009
La gràfica relaciona el consum d’energia en watts equivalents per persona i les emissions de
CO2 per zones geogràfiques i fonts energètiques primàries. Les xifres en tants per cent que
acompanyen cada territori indiquen la proporció d’habitants respecte a la població mundial i la
proporció de consum energètic respecte al total.
Si analitzem el gràfic, podem observar com les zones desenvolupades (Europa, Amèrica del
Nord i Japó) consumeixen un 47% d’energia respecte el total, i no representen ni un 15% de la
població mundial. Si ho comparem amb regions com Índia o Àfrica, les quals representen quasi
un 30% de la població total i consumeixen un 9,4% d’energia respecte el total, ens donem
compte que la supremacia del món desenvolupat és desproporcionada. Val a dir, doncs, que és
necessària una reducció de consum d’energia tant per a equilibrar la balança com per deixar de
contaminar i fer ús de les energies netes.
Font: World Statistical Energy Review (BP 2007), Enviromental Indicators (ONU 2007)
34
El decreixement econòmic 2009
Consum energètic i Producte Interior Brut (PIB)
Aquest gràfic relaciona el consum d’energia en watts per persona i el PIB per càpita anual,
dividit per zones geogràfiques i fonts energètiques primàries.
Tal com mostra el gràfic, observem que els Estats Units i el Canadà sumen quasi el doble del
PIB anual per persona zones com el Japó o Europa
35
El decreixement econòmic 2009
Font: World Statistical Energy Review (BP 2007), Traditional Biomass Energy (2004)
11.- La petjada ecològica
Si dividim la superfície terrestre que els humans necessitem per produir el que consumim i
regenerar el que llencem entre tota la població mundial, obtenim una xifra (1,8); aquest número
expressa la quantitat d0hectàrees que cadascú de nosaltres disposa per satisfer les seves
necessitats. Per tant, la petjada ecològica ens indica quanta gent i quin nivell de consum pot
suportar cada territori. Així, els territoris que superin 1,8 hectàrees per habitant vol dir que estan
per sobre de la seva biocapacitat, que sobrepassen la petjada ecològica i que, per tant, tenen
un estil de vida insostenible.
La petjada ecològica d’un estat està determinada per la seva població, pel volum mitjà de
consum del ciutadà i per la intensitat en l’ús de recursos per tal de proveir els béns i els
recursos consumits. La mitjana mundial és de 2,2 hectàrees per habitant (2003). En el mapa,
podem observar una representació de la petjada ecològica per estats. Els que superen la
mitjana apareixen deformats, de manera que a simple vista és fàcil adonar-se quin estats estan
vivint per sobre de les seves possibilitats i devoren els recursos naturals i el territori.
36
El decreixement econòmic 2009
Font: WWF. Índice Planeta Vivo 2006. La Huella Global
12.- Desequilibri Nord-Sud
El sistema neoliberal actual lluita per incrementar la producció i el consum com mostren el
PIB o el PNB. La societat està essent constantment bombardejada per la publicitat i la
demagògia empresarial, en aquest afany de recerca de maximització de beneficis i increment
de la productivitat.
La lluita contra les desigualtats és un dels pilars dels militants que s’inscriuen en el
decreixement. Mentre es proposa un decreixement de la producció i el consum de béns
materials per aquells països o poblacions que han sobrepassat de molt la satisfacció de les
seves necessitats bàsiques, també es parla de redistribució tant pels països del Sud, com dins
dels propis països del Nord. Evidentment, les societats que ja són sostenibles no tenen cap
necessitat de reduir el seu consum. Ara bé, la seva autonomia només pot fer-se realitat amb el
decreixement del nord.
37
El decreixement econòmic 2009
Aquest decreixement material no és només una necessitat global i una acció de justícia
social, sinó una mesura desitjable per la societat on s’aplica. No és un objectiu en ell mateix,
sinó una conseqüència de la millora de la qualitat de vida d’una societat, a través d’actuacions
com la desmaterialització de les relacions socials, la recuperació d’espais de comunitat i
cooperació, la reflexió sobre les pròpioes necessitats de consum, el valorar més la qualitat que
la quantitat, l’alliberament de les ànsies de posseir, de l’individualisme, la revalorització del
nostre temps, la localització dels intercanvis, la descentralització de les decisions i dels
sistemes de gestió.
Per tant, potser als països del Sud no els interessa reduir la seva petjada ecològica, però
segurament tampoc els interessa imitar el nostre model de desenvolupament que ens ha dut a
la societat de l’individualisme autodestructiu.
Quines són les necessitats bàsiques de la societat? Són les mateixes arreu del món? Com es
descobreix el grau de satisfacció de les necessitats bàsiques?
Està clar que actualment la societat desenvolupada està molt arrelada al consumisme i la
suposada satisfacció de “necessitats”, però certament, quines són aquestes necessitats?
L’objectiu de la societat és aconseguir una renda per poder sobreviure, és a dir, poder menjar,
dormir, tenir un allotjament, etc. Però a mesura que anem cobrint aquestes necessitats
bàsiques universalment vàlides, se’n van creant altres depenent del nivell de renda i de vida.
Hem de tenir en compte, també, que no a tot arreu hi ha el mateix nivell de vida, fruit de la
distribució d’una manera no equitativa de la renda. En aquests llocs on hi ha un desequilibri
econòmic, és on hi ha una recerca de les necessitats bàsiques pures, fruit de la poca capacitat
d’adquisició d’aquestes societats. Diríem doncs, que el decreixement busca universalitzar les
necessitats bàsiques, i aconseguir que a arreu del món sigui possible el cobriment d’aquestes
necessitats. Perquè això sigui possible, els països desenvolupats han de fer balanç i
reflexionar, sobre el seu consum fútil i innecessari, i ser solidaris amb els països
subdesenvolupats.
És necessari que tinguem tants televisors per família, tants cotxes, més d’una residència,
desenvolupament tecnològic, viatges, despeses extraordinàries en gastronomia, satisfacció del
luxe i el materialisme, mentre hi ha gent que es mor de gana, de set, que no té ni per cobrir
aquestes necessitats purament bàsiques i morals?
Això, doncs, és el que pretén el decreixement, que amb solidaritat i compromís humà, tothom
pugui gaudir de salut i benestar i, a partir d’aquest cobriment, cercar i cobrir necessitats més
superficials.
38
El decreixement econòmic 2009
13.- Viure simplement per simplement viure
En un context de crisi del paradigma del creixement i del progrés il·limitat, cada vegada més
el moviment de la vida senzilla (simple living) o simplicitat voluntària (voluntary simplicity ó
downshifting) va guanyant adeptes. Es tracta d’una reformulació i d’un intent per recuperar les
nocions d’equilibri que van quedar ofuscades per l’espectacularitat del creixement i la
multiplicació dels objectes en la modernitat.
La simplicitat voluntària és revolucionària en la mesura que és l’antítesi d’un sistema que
necessita el creixement continu per subsistir.
Amb la simplicitat voluntària es busca, partint del nivell d’acció individual, assolir el just
equilibri tant en l’àmbit personal, com en les nostres relacions amb els altres i el nostre entorn.
Els desequilibris presents i la insostenibilitat de l’actual model de desenvolupament
confereixen al moviment de simplicitat voluntària una nova actualitat i urgència. En la mesura
39
El decreixement econòmic 2009
que no es pot concebre un creixement sostenible en l’interior d’un sistema finit com la nostra
biosfera, la necessitat de limitació voluntària del creixement i l’acumulació són avui dia una
precondició per a la sostenibilitat i, així, de la nostra supervivència com a societat organitzada
o, fins i tot, espècie. Més enllà del creixement espiritual o la realització personal, la simplicitat
voluntària és avui un imperatiu de la sostenibilitat davant del cost creixent de la
sobreacumulació, la sobreexplotació, la sobreacceleració i la sobrecàrrega del nostre actual
model de societat i desenvolupament.
No obstant, aquesta necessària limitació al creixement xoca amb les necessitat d’organització
o producció d’un sistema econòmic basat en el lliure mercat i el mòbil del lucre individual.
En un sistema on són les necessitats de la producció les que s’imposen sobre les necessitats
del productor, encara que necessitem produir i consumir menys cotxes, autopistes, avions i una
infinitat d’objectes superflus, necessitem, com a societats i economies de mercat, els llocs de
treball generats per aquestes indústries. Tot i invertir en noves autopistes, infraestructures,
educació..., també defensem la sostenibilitat alhora que considerem el creixement del PIB com
l’objectiu central de les polítiques econòmiques i el paràmetre per avaluar la salut de les
nostres economies fins al punt de ser capaços de generar un nou oxímoron: el creixement
sostenible.
Només en una economia centrada en la producció de valors d’ús i la satisfacció de les
necessitats humanes que el decreixement i la pròpia limitació del consum són compatibles amb
l’eficiència i la sostenibilitat del sistema. En una economia de mercat, menys consum genera
atur, crisi socioeconòmica i recessió. Per això els governants segueixen exhortant els ciutadans
que consumeixin, fins i tot com a deure cívic i patriòtic.
Des d’aquesta perspectiva podem veure que la simplicitat voluntària és revolucionària en la
mesura que és l’antítesi d’un sistema que necessita el creixement per subsistir. Contràriament
a la creença moderna que veu en el creixement i l’acumulació il·limitades la base del progrés i
de la millora qualitativa, el bé i el bo es basen en l’equilibri entres les parts d’un sistema i no en
el creixement desenfrenat d’una de les seves parts.
Així, les necessitats humanes són finites i limitades, el que pot ser il·limitat són els
satisfactoris, és a dir, els mitjans que diferents societats trien per satisfer-los. El sobreconsum
es converteix en menys i no més benestar. En la mesura que el benestar resulta no de l’objecte
en si sinó de la manera que ens relacionem amb ell, els objectes només adquireixen el seu
valor complet quan es fan servir i se’n gaudeix degudament. Per això, particularment per als
més abastits, el que fa falta no és diners, sinó temps.
40
El decreixement econòmic 2009
En una societat de múltiples opcions, les persones no sofreixen d’una manca, sinó d’un excés
d’oportunitats. La multiplicació d’opcions fa cada vegada més difícil saber què es vol, decidir
què no es vol i donar valor a allò que es té.
Per tot això, tan sols un canvi de perspectiva, i no un augment en el consum i l’acumulació,
pot obrir les portes de la riquesa. Tal com va assenyalar Thoreau: “Un homes és ric en
proporció al nombre de coses de les quals és capaç de prescindir”.
14 .- Conclusions
Per acabar, arribem a les conclusions, podríem dir una de les parts més importants del
treball on recopilem tot l’estudi i tota la recerca per fer balanç i reflexió, i veure si hem assolit
tots aquells objectius que preteníem.
Després de realitzar tot l’estudi sobre el moviment, puc dir amb molt d’orgull que he assolit
tots els objectius que em proposava mesos enrere. Pel que fa al fonament econòmic, aquest
moviment es basa en la bioeconomia del senyor Nicholas Georgescu-Roegen i en les lleis de la
termodinàmica, res més que la síntesi d’aplicar la economia al cicle natural de la Terra, és a dir,
hem de cuidar allò que ens dóna de menjar. Per això, he descobert que té al darrere un
fonament econòmic molt potent i molt lògic, però difícil d’aplicar donat l’estat actual de la
societat i l’estil de vida.
41
El decreixement econòmic 2009
Pel que fa al segon objectiu, esbrinar si és possible una societat de decreixement avui dia, val
a dir que sí, i un sí contundent i rotund. Després d’analitzar l’estat dels recursos naturals, molt
desfavorable, i l’estat econòmic actual, puc demostrar que sí és possible una societat de
decreixement. Un cop no és possible créixer més del que hem crescut fins ara, un cop no hi ha
recursos per dur-ho a terme, i quan ja no és sostenible seguir creixent és la hora del
Decreixement. Quan el capitalisme ja no soluciona els problemes que el propi capitalisme
genera, és hora de que el decreixement entri en acció. Això sí, hi ha una tasca molt difícil per
poder implantar aquest sistema de vida, conscienciar la gent i implantar dins la societat una
visió no tant consumista i materialista de la vida, allunyar-la de l’afany de consum per arribar a
una societat més natural i espiritual.
El tercer objectiu, que tractava d’esbrinar si encara som a temps de preservar la natura a la
Terra i no acabar amb els recursos naturals no renovables també ha estat assolit ja que hem
observat que tot i ,actualment, portar un ritme de consum frenètic i malbaratament, amb un
progressiu descens del consum de recursos no renovables i un augment dels recursos
renovables, aconseguiríem allargar la vida i no acabar amb les poques provisions d’aquells
recursos no renovables i no contaminar i danyar tant la Terra com hem estat duent a terme en
aquestes últimes dècades.
Ras i curt, podríem dir que és possible una societat de Decreixement sempre i quan la
societat es conscienciï de la importància de cuidar la natura i no malmetre la Terra amb accions
que es podrien estalviar i dur-se a terme d’una manera més ecològica.
Personalment crec que el Treball de Recerca és una feina molt complexa i costosa, però crec
que no se li treu el profit que se n’hauria. És a dir, la gent no li dóna prou importància i
aleshores fa que sigui un destorb. Sota el meu punt de vista el treball no està ben posicionat ja
que hauria de dur-se a terme durant el primer curs del batxillerat perquè així els alumnes poden
anar fent-lo durant el primer any i el segon, dedicar-se especialment a la selectivitat.
42
El decreixement econòmic 2009
Ho
15.- Bibliografia i webgrafia
Bibliografia
Latouche, Serge. La apuesta por el decrecimiento.
Icaria, 2008.
Busquets, Jaume; Cucala, Adolf; M.Serra, Joan. Geografia 2n Batxillerat
Barcanova, 2003
Webgrafia
http://www3.planalfa.es/cidaf/noticias/news%20229.htm
http://news.soliclima.com/index.php?seccio=noticies&accio=veure&id=3229
43
El decreixement econòmic 2009
http://www.elmundo.es/elmundo/2008/11/07/ciencia/1226077873.html
http://www.fabirca.cat/index2.php.?option=com_content&task=view&id=381&pop=1&page
http://www.terra.org/articulos/art01372
http://davidhammerstein.over-blog.com/article-7269291.html
http://www.nodo50.org/unidadcivicaporlarepublica/Opinion%202007/decrecimiento
http://www.enbuenasmanos.com/articulos/muestra.asp?art=479
http://www.decrescita.it/
16.- Annex
Experiències: començar a decréixer
Hi ha molts col·lectius sensibilitzats que ja fa anys que han posat en funcionament pràctiques
i estratègies per caminar cap a un estil de vida més sostenible. És el cas dels Transition Towns
(municipis en transició irlandesos); la Xarxa del Nuovo Municipio , a Itàlia, les experiències del
co-housing i les ecoviles, arreu d’Europa.
El projecte de final de curs de dos joves irlandesos es basava en una transició pacífica de la
ciutat de Kinsale cap a una altra més sostenible. Es tractava d’imaginar Kinsale 20 anys
després com una ciutat basada en la vida en comunitat, la sostenibilitat energètica i l’eficiència
productiva. Mesos més tard, el govern municipal va acceptar el projecte com a model
executable a tota la vila i així va néixer el primer Transition Town.
El Kinsale Further Education College es troba situat al sud-oest d’Irlanda, a Kinsale. Aquesta
escola fundada als anys norantes alberga un centre obert que consta d’un edifici amb aules, un
44
El decreixement econòmic 2009
amfiteatre, un forn, un gran jardí, un hort, un hivernacle, un contenidor de compost orgànic i
dues cases més.
Els estudiants han construït el complex respectant els principis de la permacultura, aplicant
tècniques de construcció senzilles i utilitzant materials locals. Aquesta escola és una fàbrica
experimental per al moviment.
Transition Town Kinsale està dirigit per una junta de sis persones que organitzen i coordinen
els diferent grups de treball: energia, menjar, transport, finances i premsa. Les persones que
estan assimilant aquest model de vida d’aquí a uns anys seran els referents per a la resta de la
societat, però la consciència social no augmentarà exponencialment fins que la crisi energètica
s’aguditzi.
Entrevista
Per enriquir el treball i afegir una visió més experta i madura, entrevistem a Carles Masia, un
entès del moviment.
Pregunta: Fa quants anys que es va començar a parlar aquí sobre el Decreixement econòmic? I a la resta del món? Està molt més desenvolupat el moviment en països com Estats Units, Alemanya o França?
Resposta: Jo vaig començar a sentir a parlar del tema fa uns tres anys arran d’unes
conferències que es van organitzar a Barcelona. La cara més representativa de les idees del
decreixement és Serge Latouche, que ha publicat diferents llibres en què exposa les seves
tesis. De totes maneres, la idea del decreixement no és nova. Abans, diferents autors, sobretot
45
El decreixement econòmic 2009
economistes, s’han replantejat la idea de progrés tradicional, en què només es parla d’un
augment dels béns materials, i que l’home té dret a depredar els recursos naturals al seu gust.
Les idees del decreixement són presents en l’ecologisme, per exemple. I pensadors com ara
Kropotkin ja van plantejar fa temps el problema de desenvolupar-se a qualsevol preu, sense
tenir en compte els desequilibris mediambientals que l’home podia provocar.
P: Creus que la societat està mentalment preparada per al moviment? Com hauria de
preparar-s’hi?
R: Jo crec que encara estem lluny de fer aquest pas, tot i que potser la crisi ecològica
ajudarà a que la gent estigui més conscienciada. Abans, és important que la gent estigui
informada dels costos mediambientals que provoca l’estil de vida que portem en l’anomenat
“primer món”. És a dir, que tenir dos o tres cotxes per casa és insostenible, que no podem
generar tants residus perquè a la llarga no sabrem on posar-los.. etc. I que el fet que nosaltres
puguem disposar de tots aquests luxes està estretament relacionat amb què a l’altra banda del
planeta hi hagi milions de persones que pateixen la fam o les guerres. Un exemple clar el tens
amb el petroli. Eua el necessita i a un preu baix, per això no dubta a fer invasions militars quan
convé. Un altre exemple passa amb la roba: perquè aquí la puguem tenir a preus baixos, hi ha
moltes indústries que produeixen a altres països explotant els treballadors.
Els països desenvolupats econòmicament haurien de donar exemple, perquè són els primers
que han crescut a còpia de contaminar el medi ambient. El problema és que es tendeix a
pensar massa a curt termini, i això té molta relació amb la idea d”usar i llençar” que tenim
massa interioritzada
P: Com hauria d’aplicar el govern el decreixement donats els als nivells de consum i hàbits de la societat capitalista? Creus que tindria una bona acceptació?
R: Crec que és necessària una coordinació més àmplia. El que sí que es podria fer és
destinar esforços a desenvolupar les energies renovables per començar a “desenganxar-se”
del petroli. En el tema del decreixement és important l’autoorganització. Així, ja hi ha exemples
de cooperatives de consum i de xarxes d’intercanvi que aposten per no multiplicar el consum
de béns materials inútilment.
P: És un bon moment, l’actual crisi, per introduir a la societat el decreixement?
46
El decreixement econòmic 2009
R: Crec que la crisi ens pot ajudar a entendre que el model actual de producció i consum no és
gaire racional. I que no és l’única possibilitat que existeix d’organitzar-se. Ens podem imaginar
estats de caire més social, que garanteixin primer necessitats bàsiques de les persones
(alimentació, sanitat per a tothom, habitatge a preu assequible). El problema és que en el
capitalisme aquestes necessitats bàsiques estan regulades pel mercat i molta gent en queda
fora. És a dir, que els recursos perquè tothom visqui mínimament bé existeixen, el problema és
com es reparteixen aquests recursos.
P: He sabut que de tant en quant feu xerrades d’informació, hi acudeix molta gent? Quina és la resposta d’aquesta? Hi ha implicació per part d’aquesta?
R: Hi ha entitats que organitzen xerrades i fan accions de divulgació. La gent s’interessa pel
tema, de fet, la paraula “decreixement” ja és una mica provocadora, per això suscita un cert
interès. És important destacar que hi ha col·lectius de persones (ecologistes, anarquistes, gent
que forma cooperatives,...) que ja intenta viure de forma més racional amb els recursos de què
disposa.
47
