Dossier de l’espectacleEl crèdit

www.teatredesalt.net

3

DIRECTOR DEL BANC“A veure... Em sap greu, però les coses funcionen així. Els de dalt repassen amb lupa cada crèdit que concedim i, en el seu cas, ho sento, però no compleix els requisits de garantia mínims. Ho pot provar en alguna altra entitat però, si li he de ser sincer, sense béns i sense avaladors solvents veig difícil que l’hi concedeixin.”

ANTONIO“(...) si no em dóna el crèdit, em veuré obligat... Perquè em calen de debò aquests diners, no és un caprici, és una emergència. Si no me’ls dóna, no tindré altre remei que... I no ho voldria fer, que con-sti, aquestes coses no són agradables, tampoc per mi encara que vostè pugui pensar el contrari, però vull que ho entengui, no em queda altra sortida. Vostè no em deixa cap altra opció. ¿Ho entén, això?”

4

Fitxa artística

Autor: Jordi GalceranDirecció: Sergi BelbelIntèrprets: Jordi Boixaderas i Jordi BoschEscenografia: Max GlaenzelIl.uminació:Kiko PlanasSo: Jordi BonetConstructor: Jorba-Miró Estudi-Taller d’EscenografiaAjudant de direcció:Antonio CalvoFotografia: David RuanoDirecció de producció: Josep DomènechProducció executiva: Meri NotarioUna producció de: Bitò Produccions i FocusAgraïments: Teatre Lliure

5

DadesDia i hora: divendres 13 de juny a les 21 h i dissabte 14 de juny a les 18 i a les 21 h Preu: 28/20 eurosDurada: 1 h 30 min.

PresentacióEl trio Jordi Galceran, Sergi Belbel i Jordi Boixaderas (junt amb Jordi Bosch) torna 10 anys de-sprés de l’èxit d’”El mètode Grönholm”, amb un nou projecte: “El crèdit”, el muntatge estrella d’aquesta temporada. Si el 2003, Galceran i Belbel retrataven la competitivitat laboral, ara ens presenten una radiografia de la banca i la crisi econòmica. L’obra és una comèdia sobre l’eco-nomia, la desesperació, la fragilitat de les relacions humanes i les de parella. el text comparteix amb El mètode Gröholm no poques coses: a partir d’una anècdota senzilla i bastant surrealista, ens ofereix un duel interpretatiu de luxe i promet fer-nos passar una hora i mitja plena de ri-alles i àcides reflexions sobre la realitat. Una obra tant necessària com balsàmica.

L’obra “El crèdit” és una producció de Bitò Produccions i el text va ser la guanyadora del 1r Torneig de Dramatúrgia de Temporada Alta i del 1r Torneig de Dramatúrgia Catalunya vs Argen-tina.

6

SinopsiEn el nostre civilitzat món, quan necessites diners vas al banc i demanes un crèdit. Si no te’l concedeixen te’n tornes cap a casa, capcot, pensant que les coses estan molt malament, que els temps han canviat, que el crèdit no flueix… Però potser avui no. Potser avui, quan et deneguin el crèdit no te n’aniràs cap a casa amb la cua entre les cames com un xaiet. Potser avui miraràs el director de l’oficina als ulls, posaràs les cartes sobre la taula i li diràs que avui ets tu qui té la paella pel mànec i que si no et dóna els diners penses emprendre mesures de força, mesures realment potents. Res violent, valgui’m déu, això no, però avui, si el senyor director no afluixa els quartos, iniciaràs una acció definitiva que convertirà la seva vida en una catàstrofe.

7

El director n’ha ditSi demanar un crèdit fa cinc o sis anys podia semblar bufar i fer ampolles, fer exactament el mateix l’any 2013 s’ha convertit en una tasca quixotesca (com la de l’hidalgo lluitant amb els molins de vent) condemnada indefectiblement al fracàs. D’això i de la persistent, enutjosa i cruel crisi en què estem tots ficats ens parla, amb l’humor àcid i terriblement lúcid a què ens té acostumats, en Jordi Galceran amb la seva última obra, El crèdit, que tinc el plaer i l’honor de dirigir amb dos altres Jordis, autèntics “monstres” de l’escena del nostre país: Boixaderas i Bosch.

L’obra és una gran comèdia sobre l’economia, la crisi, la desesperació, la fragilitat de les rela-cions humanes i, també, encara que no ho sembli a primera vista, sobre les estranyes i insond-ables relacions de parella. El text comparteix amb la ja mítica El mètode Grönholm no poques coses: a més a més d’una radiografia contundent i precisa, a partir d’una anècdota senzilla i bastant surrealista, de les limitacions i de l’esclavatge del sistema capitalista, ens ofereix un duel interpretatiu de luxe i promet fer-nos passar una hora i mitja plena de rialles i àcides re-flexions sobre la realitat que ens ha tocat de viure. Una obra tan necessària com balsàmica.

Sergi Belbel

8

Un equip d’èxit

El trio Jordi Galceran-Sergi Belbel-Jordi Boixaderas torna 10 anys després de l’èxit d’El mètode Gronholm, amb un nou projecte El crèdit. Si el 2003, Galcerán i Belbel retrataven la competitiv-itat laboral, ara ens presenten una radiografia de la banca i la crisi econòmica.

De nou, Jordi Galcerán ha escrit una comèdia àcida, crítica i contundent. De nou serà Sergi Belbel qui dirigirà el text. I de nou, un dels protagonistes serà Jordi Boixaderas. A aquest trio d’èxit,s’hi afegeix Jordi Bosch, un dels actors catalans amb una trajectòria més solida i amb més projecció. Així que ens trobem davant del que ben segur serà un dels èxits de la temporada teatral 2013-2014, com en el seu dia ja ho va ser El mètode Gronholm.

El mètode Gronholm es va estrenar l’any 2003 en el marc del T6 del TNC i ha estat un dels grans èxits del teatre català. Prop de dos milions i mig d’espectadors de més de 60 països d’arreu del món han convertit aquest text en un referent teatral.

9

Currículums

JORDI GALCERÁN, autor

Jordi Galceran (Barcelona, 1964) va estudiar Filologia Catalana. A partir del 1988 comença a escriure comèdies, que es representen en els circuits d’aficionats.

El 1995 decideix enviar les seves dues darreres obres a premis teatrals. Paraules encadenades (1995) guanya el XX Premi Born de Teatre. Dakota (1995) guanya el premi Ignasi Iglésias 1995.A més a més, ha estrenat Surf (1990), Fuita (1994), Gaudí (2002), Paradís (2000), El mètode Grön-holm (2003), Carnaval (2006), Cancun (2008) i Burundanga (2011).

També ha realitzat traduccions i adaptacions de més d’una vintena d’obres.A més de la seva activitat teatral, ha treballat com a guionista per a diverses sèries de televisió i ha escrit 8 llargmetratges.

SERGI BELBEL, directorObresFora de joc, 2009. A la Toscana, 2006. Mòbil, 2005. Forasters, 2003. Això no és vida (amb Albert Espinosa i David Plana, per a T de Teatre), 2003. El temps de Planck, 1999. La sang, 1998. Sóc Lletja (amb Jordi Sánchez), 1997. Al mateix lloc, 1996 (inèdita). La boca cerrada (dins Por mis muertos), 1996. Ramon (dins Homes!), 1994. Morir, 1994. Després de la pluja, 1993. Carícies, 1991. Tàlem, 1989. L’ajudant i Tercet, 1988. En companyia d’abisme, 1988. Òpera, 1988. Elsa Schneider, 1987. Minim.mal Show (amb Miquel Górriz), 1987. Dins la seva memòria, 1986 (no estrenada). La nit del Cigne, 1986. Calidoscopis i fars d’avui, 1985.

Direccions de textos propisA la Toscana, 2007. Forasters, 2004. El temps de Planck, 2000. Morir, 1998. Sóc Lletja, 1997. Después de la lluvia, 1996. Homes! 1994. Després de la pluja, 1993. Carícies, 1992. Tàlem, 1990. En companyia d’abisme, 1989.Òpera, 1989. Minim.mal Show, 1987.

10

Direccions d’altres autorsLa Bête, de David Hirson (2012).Una vella, coneguda olor, de Josep M. Benet i Jornet. (2011). Agost (August: Osage County), de Tracy Letts (2010). El Ball, d’Irène Némirovsky (2009). L’In-spector, de Nikolai Gógol (2009). En Pólvora, d’Àngel Guimerà (2006). 15, de T de Teatre (2006). Carnaval (2006), de Jordi Galceran. Les falses confidències de Marivaux (2005). Teatre sense animals, de Jean-Michel Ribes (2004). Primera Plana, de Hecht i MacArthur (2003). El mètode Grönholm, de Jordi Galceran (2003). L’habitació del nen, de Josep M. Benet i Jornet (2003). Dissabte, diumenge i dilluns, d’Eduardo De Filippo, 2002. Madre (el drama padre), de Jardiel Poncela. Muelle Oeste / Moll Oest, de Bernard-Marie Koltès, 2002. La dona Incompleta, de David Plana, 2001. El alcalde de Zalamea, de Calderón de la Barca, 2000. Fragments d’una carta de comiat llegits per geòlegs, de Normand Chaurette, 2000. L’estiueig (Trilogia della Villegiatura), de Goldoni, 1999. El Criptograma, de David Mamet, 1999. Rumors, de Neil Simon, 1999. Testament, de Josep M. Benet i Jornet, 1997. L’avar, de Molière, 1996. L’hostalera, de Goldoni, 1995.

El mercader de Venècia, de William Shakespeare, 1994. Colometa la gitana i Qui... compra ma-duixes, d’Emili Vilanova, 1993. La filla del mar, d’Àngel Guimerà, 1992. La fageda, de Josep M. Benet i Jornet, 1989. Passos, de Samuel Beckett, 1987. Pervertimento, de J. Sanchis Sinisterra, 1987. L’augment, de Georges Perec, 1986 i 1994.

Mencions i premis: Premi Max de las Arts Escèniques 2002 a la projecció Internacional per Després de la pluja. Premi de la Crítica “Serra d’Or” 2002 al millor muntatge teatral per La dona incompleta.Premi Nacional de Teatre 2000 de la Generalitat de Catalunya per la direcció de L’estiueig de Goldoni (TNC, 1999).Premi Molière 1999 a la millor obra còmica de la temporada per Après la pluie (Després de la pluja) en la producció del Théâtre de Poche Montparnasse de París (1998-99).Premi Els millors de 1997 de Tarragona a la millor direcció teatral per L’avar, de Molière.Premio Nacional de Literatura Dramática del Ministerio de Cultura 1996, per Morir.Premio Meliá Parque 1997 al millor autor per Después de la lluvia. Premi Els millors de 1997 de Tarragona, a la millor direcció per L’avar. Premi Butaca 1996 a la millor direcció per L’hostalera.

11

Premio Ercilla de Teatro a la “mejor labor teatral”, 1996. Premi Born de Teatre, 1995, per Morir. Premi Serra d’Or 1994, per Després de la pluja. Premi Nacional de Literatura Dramàtica de la Generalitat de Catalunya 1993-95, per Després de la pluja. Premio Ojo Crítico de RNE, 1992. Premi de la Crítica 1991 a la millor direcció, per Desig. Premi Nacional Ignasi Iglésias 1987, per Elsa Schneider. Premi Ciutat de Granollers 1987, per Dins la seva memòria. Premio Marqués de Bradomín 1986, per Calidoscopis.

JORDI BOIXADERAS, actorTeatreCom dir-ho de Josep Mª Benet i Jornet. Dir: Xavier Albertí (2013) La Bête de David Hirson. Dir: Sergi Belbel (2012). El misantrop de Molière (2011). Els jugadors, de Pau Miró. Dir. Pau Miró (2011).Un Déu salvatge de Yasmina Reza. Dir. Tamzin Townsend (2010). Mort d’un viatjant d’Arthur Miller. Dir. Mario Gas (2009). Premi Butaca. Nominat al Premi Max; Espectres de Henrik Ibsen. Dir. Magda Puyo (2008); A la Toscana de Sergi Belbel. Dir. Sergi Belbel (2007); Primera plana de Ben Hecht i Charles MacArthur. Dir. Sergi Belbel. (2003); El mètode Grönholm de Jordi Galceran. Dir. Sergi Belbel (2003), durant tres temporades al Teatre Poliorama, gira i reposició el 2010; Amants de Joe Di Pietro i Jimmy Roberts. Dir. Paco Mir (2002); El Club de la corbata de P. Roger-Lacan. Dir. P. A. Gómez (2002); Moll Oest de B. M. Koltès. Dir. S. Belbel (2002); Sum Vermis de Ll. Soler i O. Molina. Dir. O. Molina (2001); Don Juan de Molière. Dir. Ariel G. Valdés (2001); A Little Night Music de S. Sondheim. Dir. M. Gas (2001); L’ estiueig de C. Goldoni. Dir. S. Belbel; La sang de S. Belbel. Dir. T. Casares; El gos del tinent de J.M. Benet i Jornet. Dir. T. Casares; Paraules encadenades de J. Galceran. Dir. T. Townsend (Premi de la Crítica Teatral de Barcelona. 1997; Premi Butaca al millor actor de teatre. 1998); El silenci és or d’A. Mestres. Dir. F. Roda F (2001); Testament de J. M. Benet i Jornet. Dir. S. Belbel (1997); El visitant d’ E. E. Schmitt. Dir. Rosa M. Sardà; L’hostalera de C. Goldoni. Dir. S. Belbel (1996); La llavor dels somnis sobre N. Comadira. Dir. X. Albertí (1995); Otel.lo de W. Shakespeare. (1994) Dir. M. Gas (Premi de la Crítica Teatral de Barcelona. 1994); El concurs de J. Cavallé. Dir. P. Sagristà (1994); Fugaç de J. M. Benet i Jornet. Dir. Rosa M. Sardà

12

(1994); Golfos de Roma de S. Sondheim. Dir. M. Gas; El temps i els Conway de J.B. Priestley. Dir. M.Gas (1992); La bona persona de Sezuan de B. Brecht. Dir. F.Puigserver (1989); La Ronda d’Arthur Schnitzler. Dir. Mario Gas (1986); Romeo i Julieta de W. Shakespeare. Dir. E. Polls (1986).

TelevisióHa participat a Ventdelplà, Mar de fons, El cor de la ciutat, Mirall trencat, Laberint d’ombres, Para qué sirve un marido, Sitges, Rosa, Estació d’enllaç, Poble Nou, La Lloll, Vostè jutja.

CinemaEls curts Breu Encontre, Natasha i Un año ocho meses y nueve días.Els llargs i telefilms La Bíblia Negra de D.Pujol, Dues Dones d’E. Folch, El pianista de M. Gas, Tic – Tac de R. Vergés, Gimlet de J. L. Acosta i La batalla del porro de J. Minguell.

Direcció, adaptació i interpretació de doblatge Des de 1982, treballa en feines de direcció, adaptació i interpretació de doblatge. És traductor homologat per la Televisió de Catalunya de l’anglès al català i director artístic de l’empresa Roca Producciones S.A., dedicada a la sonorització i doblatge de pel.lícules i documentals.

JORDI BOSCH, actorTeatreBlackbird de David Harrower. Dir: Lluís Pasqual (2013), Els ferèstecs de Goldoni. Dir: Lluís Pasqual (2013), Tots fem comèdia de Joaquim Oristrell (2013). La Bête de David Hirson. Dir: Sergi Belbel (2012). Quitt, de Peter Handke. Dir. Lluís Pasqual (2012). Els jugadors, de Pau Miró. Dir. Pau Miró (2011). Candide, de Leonard Bernstein. Dir. Paco Mir (2011). El misantrop, de Molière. Dir. Georges Lavaudant. (2011). Celebració, de Harold Pinter. Dir. Lluís Pasqual i Sánchez (2010). Garrick, de Tricicle. Dir. Tricicle (2009). Monty Python’s Spamalot, d’ Eric Idle. Dir. Tricicle (2008). Un roure, de Tim Crouch. Dir. Roser Batalla (2007). La nit just abans dels boscos, de Bernard-Marie Koltès. Dir. Àlex Rigola (2006). Adreça desconeguda, de Katherine Kressmann Taylor. Dir. Fernando Ber-nués (2006). Fi de partida, de Samuel Beckett. Dir. Rosa Novell (2005). Fuente Ovejuna de Lope de Vega. Dir. Ramon Simó (2005). Greus qüestions, d’Eduardo Mendoza. Dir. Rosa Novell (2004). Primera plana, de Ben Hecht i Charles McArthur. Dir. Sergi Belbel (2003). Dissabte, diumenge i

13

dilluns, d’Eduardo de Filippo. Dir. Sergi Belbel (2002) . Novecento, el pianista de l’oceà, d’Ales-sandro Baricco. Dir. Fernando Bernués (2001). L’hort dels cirerers, d’Anton Txèkhov. Dir. Lluís Pasqual i Sánchez (2000). Morir, de Sergi Belbel. Dir. Sergi Belbel (1998). Lear o el somni d’una actriu, de William Shakespeare (1996). Arsènic i puntes de coixí, de Joseph Kesselring. Dir. Anna Lizaran (1995). Las bodas de Fígaro, de Pierre-Augustin Caron de Beaumarchais. Dir. Fabià Puig-server (1994). Roberto Zucco, de Bernard-Marie Koltès. Dir. Lluís Pasqual i Sánchez (1993) . El parc, de Botho Strauss. Dir. Carme Portacelli (1992) . Història d’un soldat, de Charles Ferdinand Ramuz. Dir. Lluís Homar i Josep Pons (1991). Els gegants de la muntanya, de Luigi Pirandello. Dir. Xicu Masó (1990). Les noces de Fígaro, de Pierre-Augustin Caron de Beaumarchais. Dir. Fabià Puigserver (1989). Lorenzaccio, Lorenzaccio, d’Alfred de Musset. Dir. Lluís Pasqual i Sánchez. (1987). El muntaplats, de Harold Pinter. Dir. Carme Portacelli (1987). Un dels últims vespres del carnaval, de Carlo Goldoni. Dir. Lluís Pasqual i Sánchez (1985). La flauta màgica d’Emmanuel Schikaneder. Dir. Fabià Puigserver (1984). Al vostre gust, de William Shakespeare. Dir. Lluís Pas-qual i Sánchez (1983). Mort accidental d’un anarquista, de Dario Fo. Dir. Pere Planella (1981).

TelevisióCom a actor ha participat a sèries de TV3, com Crònica negra, Qui?, L’avi Bernat, Quico el progre, Agència de viatges, La Lloll, Estació d’enllaç, Pedralbes Centre, Nissaga de poder, La memòria dels Cargol, Nissaga, l’herència, Crims, Jet Lag, Majoria absoluta, La Via Augusta i, més recent-ment, Sagrada família. També ha participat en TV movies com ara Junts (dir. M. Ros) o Majoria Absoluta (dir. Joaquim Oristrell), en sèries per a TVE com ara Abuela de verano, Con dos tacones, o per a Antena 3TV com El comisario.

CinemaHa treballat amb directors com ara Agustí Villaronga, El niño de la luna; Francesc Bellmunt, Monturiol; Ventura Pons, El perquè de tot plegat; Manuel Gómez Pereira, Boca a boca; David Trueba, La buena vida; Joaquim Oristrell, De qué se ríen las mujeres; Va a ser que nadie es per-fecto, Majoria absoluta o Nadie es perfecto; Montxo Armendáriz, Silencio roto, Gerardo Vera, Deseo; o José Luis Cuerda, La educación de las hadas. També ha participat a la tv movie Després de la pluja dirigida per Agustí Villaronga, Barcelona, un mapa d’ombres dirigida per Ventura Pons; Mil cretins de Ventura Pons, Tres metros sobre el cielo de Fernando González Molina i 23F de Chema de la Peña.

14

PremisPremi Butaca 2003 al millor actor protagonista de teatre per l’obra Dissabte, diumenge i di-l-luns. Premi de la Crítica Teatral de Barcelona per la seva interpretació a Cantonada Brossa (98-99). Premi Butaca 1995 al millor actor de cinema pel seu paper a la pel.lícula El perquè de tot plegat de Ventura Pons. Premi de la Crítica Teatral de Barcelona per El barret de cascavells (1993-1994). Premi de la Crítica Teatral de Barcelona per Restauració (temporada 90-91), el de l’Associació d’Actors i Directors Professionals de Catalunya al millor actor de repartiment per Restauració (90-91).

15

La crítica n’ha dit...

“El crèdit, no va ben bé de bancs i caixes, tema per desgràcia de moda, sinó que va de relacions humanes, i això és universal”

Manel Cuyàs, El Punt Avui

“Galceran i Belbel s’han proposat fer-nos riure mentre ens recorden el costat més sal-vatge del capitalisme i ens mostren un cop més les diferents formes d’esclavatge a què

dóna lloc el liberalisme econòmic sense fre”“Mai l’atzagaiada ni l’aparent ximpleria no tergiversen el procés congruent de la

parella enfrontada devers el seu destí inexorable.” Joan-Anton Benach. La Vanguardia

“Gags a dojo i èxit de públic assegurat”. Santi Fontdevila. Diari Ara

“Un autèntic festival de comèdia per al gran públic” José Carlos Sorribes. El periódico

“Hi ha tant gust per la paraula i els seus inesperats efectes que sembla escrita amb el plaer d’una altra poca, fins i tot en les seves expressions més grolleres”

Juan Carlos Olivares. Time Out Barcelona

“Una comèdia divertida sobre l’amor, l’amistat, la política, els diners i les relacions de parella”

José Antonio Aguado, Diari de Terrassa

16

EL PUNT AVUIDIMARTS, 5 DE NOVEMBRE DEL 20132 |

— — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — —

Les cares de la notícia

L’extresorer del PP no va volerdeclarar ahir davant del jutgesobre la comptabilitat B del PPadduint raons de salut. L’impu-tat assegura que té ganesd’aportar dades sobre el cas.Doncs que ho faci, encara quesigui per escrit, ja que retardarel seu testimoni fa pensar queté coses per amagar.

-+=PRESIDENTA ANC

CarmeForcadell

ÁlvaroLapuertaRetardarl’inevitable

-+=

Enmig del debat sobre la pre-gunta de la consulta, la presi-denta de l’Assemblea ho té benclar i així ho expressa. La pre-gunta, al seu parer, no hauriad’incloure el federalisme perquèconsidera que seria un frau.Hauria de referir-se a un con-cepte perquè la resposta sigui“un sí o un no”. Més clar, l’aigua.

Filmets:curts a dojo

AgustíAlgerich

DIR. FESTIVAL FILMETS

-+=EXTRESORER PP

Badalona es prepara per acollir,a partir de divendres i fins aldiumenge 17, Filmets, el festivalinternacional de curtmetratgesque aquest any mostrarà mésde 4.100 treballs d’arreu delmón, 300 dels quals competiranen la secció oficial. És la trenta-novena edició d’un festival que jaes prepara per fer-ne quaranta.

Ara, elsErasmus

José IgnacioWert

MINISTRE D’EDUCACIÓ

-+=

Educació no deixa de donarsorpreses, desagradables per amolts estudiants. El ministeriha decidit que cal haver estatbeneficiari d’una beca generalel curs passat per beneficiar-seenguany d’una per l’Erasmus.Una decisió inoportuna ambels alumnes a l’estranger es-perant la beca sol·licitada.

Parlar clar icatalà

Abans solia sentir dir: “Veusaquell actor? Veus aquellaballarina? Si en comptes denéixer a Reus o a la Barcelo-neta ho haguessin fet a Amè-rica, serien unes primeres fi-gures de Broadway o de Ho-llywood.” Jo no sabia quèrespondre-hi però l’altre diavaig anar al teatre Villarroelde Barcelona a veure l’obraEl crèdit i mirin què em vaigtrobar: dos actors, en JordiBosch i en Jordi Boixaderas,que em van fer pensar enWalter Matthau i en JackLemmon; un director, enSergi Belbel, que té la màd’en Billy Wilder, i un text,el d’en Jordi Galceran, quesegueix el mestratge de L.A.Diamond, el col·laboradorde Wilder, i la tradició de les

Vuits i nous

El crèditmillors comè-dies america-nes dels anysquaranta, cin-quanta i sei-xanta, mo-ment en quèHollywood vadesaprendrede ferguions.Jo i elspresentsa la sala, tret del senyor delmeu davant que va escoltarel Barça amb uns auricu-lars, vam riure durant total’hora i mitja que dura lafunció. Fer riure, com ferplorar, és molt difícil. Tot-hom ho sap i ara no discuti-rem banalitats. Per aconse-guir-ho cal l’equilibri de totsels elements en joc, i els ele-ments que sostenen El crè-dit són molt grans i molt im-portants. Amb gent així espot anar pertot. Es pot anara Hollywood, es pot anar a

Broadway, i si els especta-dors d’allí no ho entenen,que s’hi posin subtítols.

Al principi vaig pensarque el Billy Wilder dels mi-llors temps –el de L’aparta-ment, per exemple– hauriacarregat més la nota àcidaen l’enfrontament entre unbanquer i el client que va asol·licitar-li un crèdit. Labanca hauria quedat mésmalparada i el peticionari,més indefens. Però és que Elcrèdit, després es veu, no vaben bé de bancs i caixes, te-

ma per des-gràcia de mo-da, sinó que vade relacionshumanes, i ai-xò és universal.Una mena deHarold Pinterque s’embolica,fa disbarats i fariure. I com quetotes les rela-cions humanessón negociació,

em vaig de-cantar

perveureen El

crèdit un altre tema de mo-da: el “tema” per antonomà-sia. Si jo fos el presidentMas faria que el guió de lesnegociacions amb l’Estat mel’escrivís no cap comissió nien Mas-Colell sinó en JordiGalceran, i que en Jordi Boi-xaderas, seductor “a la cata-lana”, anés a fer ballar el capals mandataris espanyolscom fa ballar el d’en JordiBosch. L’endemà, tindríemfinançament multiplicat perdeu i la consulta seria unfet, vinculant i tot.

— — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — —

ManuelCuyàs

ANTHONY GARNER

Al govern espanyol les coses no li vangens bé. En el subsòl secret de les acti-tuds d’aquesta Espanya (una que sí quegela el cor), hi ha l’autarquia, l’imperi, launa-grande-libre dels nostres malsons, lasobergueria heretada de remots episodishistòrics; en definitiva: la nostàlgia. I tan-mateix, no hi ha cap camí (ni cap via, nitercera ni enèsima) de retorn.

El tribunal d’Estrasburg tomba la doctri-na Parot. La indignació que això ha causatva molt més lluny del legítim dolor dels fami-liars de les víctimes: és la intrusió de potèn-cies estrangeres en els afers espanyols. Lahumiliació ha estat de campionat. No sé siera més significatiu el nebulós bigoti d’Az-nar o les també nebuloses celles de RuizGallardón les que expressaven més estu-por. Poc després, el Tribunal Internacionalde Justícia de la Haia declara l’adhesió de

Kosovo a la Unió Europea, vetada per Espa-nya, una sentència que significa que a partird’ara cada estat nou negociarà directa-ment amb la Unió Europea, i que el dret devet s’ha acabat. És a dir, que una Catalunyaindependent ja no dependrà d’Espanya percontinuar a la UE. Les conseqüències sónvitals per al procés sobiranista.

Però és que veiem una FIFA que es burladel futbolista insígnia del patriotisme espa-nyol, Cristiano Ronaldo, i això els ha tret depolleguera. Sense sortir del futbol, el presi-dent de l’Olímpic de Xàtiva, Alfonso RusTerol, del PP, i alhora president de la Dipu-tació de València, és a dir, tot un personat-ge, menyspreava l’adolorit pare de Nil Ma-rín, el porter del Girona B, mort en tràgicaccident als vint anys, quan li va demanarun minut de silenci en el partit Llagostera-Xàtiva. Aquesta execrable conducta ha po-sat de relleu una catalanofòbia que ultra-passa els límits de la dignitat humana.

Els equilibris dialèctics que ha de ferl’atabalat ministre d’Exteriors, García-Mar-gallo, són ad hoc per a una classe d’anàlisidel discurs. I per acabar-ho d’adobar, la joiade la corona, la llei Wert, ja ha començat aretrocedir fins a acabar en els llimbs delsqui moren abans de viure.

No, no sou mediocres: sou uns pèssimstreballadors i us haurem d’acomiadar.

Ni una

Ull de peix

Isabel-ClaraSimó

Una Catalunyaindependent ja nodependrà d’Espanyaper continuar a la UE

AnySalvador Espriu

Com va ser de profundel domini,el saber d’aquest poble delqual nosaltres somlegítims fills, hereus, iservidors alhora.

Ensha arribat

Rajoy buscaun segonde pes

El president espanyol està fra-cassant en la seva recerca d’unvicepresident econòmic de pes,tal com li reclama la UE, que de-mana tenir un interlocutor únicamb plens poders.

Manel Cuyàs, El Punt Avui - 5 de novembre de 2013

17

Joan-Anton Benach. La Vanguardia - 13 de setembre de 201312

TEATRE•NOHAS TROBAT RESMILLOR?PER PASSAR L’ESTONAT’AGRADARÀNO TE LA PERDISOBRAMESTRA

L’APUNTADOR

EL SENTIT DE LA CULTURAAquestésel títoldeldebatquetindràllocelspròximsdies18i19/9alteatredelCCCB. Icomque,pensielquepensialgunil·lustresenyorministre,el teatretambééscultura inosolamentpurentreteniment,eneldebathiparticiparannomsdesta-catsdelnostremónescèniccomaraToniCasares,SimonaLevioXavierMarcé.L’entradaalesdiversestaulesrodonesprogramadesés lliure. I lespodeuseguir tambéendirecteenstreamingatravéselwebdelCCCB,oviaTwitteratravésdel’etiqueta#SentitCultura.CCCB.Montalegre,5.

NIT DE REISAquestcapdesetmanapodeugaudirgratuïtamentd’unameravellosaco-mèdiadeMr.WilliamShakespearequeconstitueixel treballdefinaldecarreradins l’especialitatdeDireccióiDramatúrgiadel’EscolaSuperiord’ArtDramàticd’AdriàAubert.Ficatsenaquestdivertimentmagistral,hitrobareurostrestanconegutscomaraelsdeLauraAubert,QueraltCasasayasoRobertGonzález. InstitutdelTeatre.TeatreEstudi.PlaçaMar-garidaXirgu,s/n.Dv. ids.,20h;dg.,18.30h.

Comhancanviat lescoses!Només

hanpassatdeuanys,peròsembla

benbécomsiestiguéssimparlant

d’unaaltraera!Quanelsexecutius

d’altavoladaqueprotagonitzaven

ElmètodeGrönholmdecidienpre-

sentar-seaunesproves laboralsen

quèestavendisposatsaferelmés

espantósdelsridículs,hofeien

bàsicamentperpromocionar-se

unamicamésiaixípujarunaltre

esglaócapalcimdelmónempre-

sarial.Peròara,potserelsperso-

natgesd’aquellextraordinarièxit

teatralquejahasigutvistpervora

dosmilionsimigd’espectadorsde

seixantapaïsosdiferentsaccedi-

rienasotmetre’saproves igualde

ridículesnoméspermantenirel

mateixnivell laboralquejatenien,

finsi totencaraquelapagafos

moltméspetitaquelaquecobra-

venllavors.Isi, llavors,aquells

personatgeshaguessindecidit

sol·licitaruncrèdit,posempelcas,

perfer-seconstruirunatercera

residència,hauriensigutrebutsa

lasevaentitatbancàriaambcatifa

vermella.Encanvi, siaraanessina

demanaruncrèdit,posempercas,

perpagar lahipotecadecasaseva

encaraquesiguihipotecant-se

unamicamés,elsdemanarien

unavalabansi totdedonar-los

els impresosperomplir,queel

papervamoltcar i tampocéscosa

dellançar-lo.Isipercasualitates

presentessin jaambl’avala lamà,

elsdemanarienquiavala l’aval.

EL TRIOTRIOMFAL

I EL CONVIDATDE LUXE

Potseruspreguntareuaquève

parlar tantdelGrönholm si, de

moment, no tenimcap reposició

de l’espectacle a la vista.Tot i

que, si noesteumolt despistats,

nouspreguntareu res, perquè ja

haureucaigut enel fet que som

davantunmuntatgeque reuneix

denou l’autor (JordiGalceran),

el directororiginal (SergiBelbel)

i undels actors (JordiBoixade-

ras)d’aquell cèlebre espectacle.

A tots ells s’afegeix aquest copun

JordiBoschdel tot intransigent;

nocal que li aneuadir queésun

actor extraordinari (el seuduel

ambel també sempremagnífic

Boixaderaspromet resultar tan

memorable comhohansigut

totes les trobades anteriors

d’aquestparell demonstres

escènics), perquèni així us con-

cedirà l’anhelat crèdit; Boschestà

aquestsdiesmoltficat enel seu

paperdedirectord’una sucursal

bancària, i ni elsmés servils afa-

lacs li faranoblidarqueelsdiners

d’unbanc sónmatèria sagrada.

VIGILA,QUESÉONVIUS!

Belbel iGalcerantenenmoltclar

que,fitxaartísticaabanda,entre

aquellmètodeiaquestcrèditexis-

teixenmoltsaltresnexescomuns.

Començantpel fetque lesdues

obresparteixendesituacionsben

reals, encaraque lasevadinàmica

lescondueixipermomentscap

aterrenysquepodriensemblar

inversemblants. Icontinuant,

naturalment,per lasevamanera

(iaquestésuntretcaracterístic

de totel teatredeGalceran)de

servir-sede l’humorperdibuixar

situacions inquietantsenquèpot

sortir fàcilmentcapa lasuperfí-

cieelpitjorquetenimdins.Més

encaraquanladesesperaciós’hi

ficapelmig idinsel teucapno

veusaltracosaqueportes tan-

cades.Comfaunadècada,però

dinsuncontexteconòmicqueha

canviat radicalment ihadeixat

encaramésa lavista les febleses

del sistema,GalceraniBelbel

s’hanproposat fer-nosriure

mentreensrecordenelcostat

méssalvatgedelcapitalismeiens

mostrenuncopmés lesdiferents

formesd’esclavatgeaquèdóna

llocel liberalismeeconòmicsense

fre.Aixòsí, lacrisi enshafetmés

descarats. Iara,quandeneguesun

crèditaalgú,etpots trobarqueel

sol·licitantetplanticara i t’ame-

nacide fer-te lavida impossible i

acamparsicaldavantdecasa teva.

Hotensclar,JordiBosch!RAMONOLIVER

EL CRÈDIT

De Jordi Galceran.Dir.: Sergi Belbel.Int.: Jordi Bosch, Jordi Boixaderas.Del 14/9 al 3/11. Lloc: La Villarroel.Villarroel, 87.Urgell (L1), HospitalClínic (L5).934511234.€26-30euros.Dedt. a dv., 20.30h; ds., 18 i20.30h; dg., 18h .

QUAN FALLA EL MÈTODE,CAL CANVIAR-LO RADICALMENT!BELBEL ES RETROBA AMB GALCERAN I BOIXADERAS DEMANA DINERS A BOSCH

FOTO:DAVIDRUANO

ROBERTGONZÁLEZ

18

Santi Fontdevila. Diari Ara - 23 de setembre de 2013

31cultura

ara DILLUNS, 23 DE SETEMBREDEL 2013

B. DUÑÓ / X. CERVANTESBARCELONA

Dissabte a la nit ElliottMurphy va oferir unmagnífic concert al’avinguda de la Cate-dral.Elnovaiorquèses-

tablert a París és un vell conegut deBarcelona, però les sevesmúltiplesvisites gairebé sempre havien estatensolitari ienaquestaocasióvapre-sentar-seambbandad’acompanya-ment. Sense moure’s del seu llibred’estil, aquest folk-rock dylanescquetanbédomina,Murphyvaplan-tejarelrepertoricomunacarreradefons, i es va reservar els focs artifi-cials per al final, quan va clavar elHeroes de David Bowie i va regalarunTwistandshout rebutambgransmostres d’entusiasme. Pel camí vadesgranar peces de la seva dilatadatrajectòria,ambalgunareferènciaalseu últim disc, It takes a worriedman (2013), iva ferbromasobreunaimprobableaparicióa l’escenaridelseus bons amics Bruce Springsteeni Patti Scialfa.

Llàstima només de la dificultatd’entendre la profunditat literàriade les lletres d’aquest intel·lectu-al del rock, no només per l’idiomasinó també pel volum de la sevaveu, massa baix. Ara bé, el discursmusical el va travar a la perfecció,gràcies a una banda d’una solvèn-cia impressionant. Malgrat no ferservir guitarres elèctriques, allò vasonar com un concert de rock, engran part per la força impresa desde la bateria, però tambéper la for-midable compenetració entre els

Crònica

MÚSICAMERCÈ 2013

Rock il·lustrat a la catedralquatremúsics,Murphy inclòs.Mo-ments abans, a la plaça Catalunya,el públic va poder gaudir dels ditsendimoniats de Lluís Coloma, enformació de septet. Coloma, un asdel bugui-bugui i de l’stride, és delsque aconsegueixen fer del jazz unamúsica accessible, ja sigui citantmúsiquespopulars senseparar–dela sintonia dels Simpsons a El meuavi, corejat per la plaça– o oferintnúmeros divertits.

Amb el terreny aplanat, elsMambo Jambo van prendre pos-sessió de l’escenari. El seurhythm’n’blues impregnatdemúsi-ca surf i swing i amb la forta perso-nalitat deDaniNel·lo al capdavant,va resultar altament seductor id’una contundència inapel·lable.

Rauxa valenciana al FòrumLaMercè 2013 està sentmolt mul-titudinària. De moment, nomésl’escenari de l’Antiga FàbricaDammha tingutmenys públic quel’anypassat, perònoper faltadega-nes sinó perquè l’horari dels con-

certs es va avançar a les 18.30 h iperquès’habuscatuncartelld’unperfilmenyspopularperevitarelcol·lapse que van provocar l’anypassat La Iaia, Love of Lesbian iTheKooks.

En canvi, el Parc del Fòrumgairebé va quedar petit dissabtedurantel concertd’ObrintPas.Ales tres de lamatinada l’esplana-da del Fòrumva acollir unamul-titud molt jove que no es voliaperdre el comiat del grup valen-cià. Tanmateix, la mateixa allauhumanavaposarenevidènciaal-gunesmancancesdelFòrum.Perexemple, un volummassa tímidque, afegit al vent, va fer que lamajoriadelpúblic tot justpoguésintuirelquesonava.Unaltrepro-blema és que mentre no actuaningúa l’escenari de l’esplanada,la capacitat de l’amfiteatre és in-suficient per encabir la gentada.Així, entre quarts de dues i lestres, molta gent no va poder se-guir l’actuació del madrilenyFyahbwoy ivahaverdevoltarpelrecinte buscantmaneres de pas-sar l’estona. I alguns en van tro-bar,comunacollaquevaestarto-cant la gralla.

Més sort va tenir el públic,nombrós però no fins a vessar,dels Orxata, que a mitjanit vanexhibir un to especialment rei-vindicatiu, com quan van recor-dar els vaguistes colombians,mexicans i balears a Vaga mun-dial indefinida. El sound systemvalencià no va oblidar clàssicsdel seu repertori com Valènciacrida, la versiódeLondoncalling,de The Clash que van dedicar alraper grecKillah P, assassinat lasetmana passada a Atenes.e

El nord-americà ElliottMurphy va sorprendre per la contundència i la solidesa de la seva banda. CÈLIA ATSET

ElliottMurphy repassa a laMercè el millor de la seva trajectòria

El crèditSALA VILLARROEL20 de setembre

SANTI FONDEVILA

Ambquatreasos lapartidaestà guanyada. JordiGalceran va escriure Elcrèdit per al Torneig deDramatúrgia del festival

Temporada Alta, que va guanyar.Havien de ser, per norma, tresquarts d’hora.El crèdit tocava, d’al-gunamanera, perquè és una comè-dia que tracta un tema cabdal de larealitat que vivim: aconseguir uncrèdit és més difícil que lligar ambNicole Kidman. El més important,doncs, estava fet, i funcionava. No-més calia desenvolupar-hounami-ca per arribar a la llargada habituald’una comèdia. Galceran, animatperBelbel, imaginem,hohafetambl’enginy i l’habilitat que el caracte-ritzenperconnectarambelsespec-tadors. Així,El crèdit arriba simul-tàniamentencatalà, aLaVillarroel,i en castellà, aMadrid.

Habilitat per al diàlegSergiBelbeldirigeixJordiBoixade-ras, el client que sense cap menad’avaldemanaaldirectord’unaofi-cina de La Caixa (Jordi Bosch) uncrèdit de 3.000 euros, que el direc-tor li denega. Els dos personatgessónproudiferentsperorganitzareldiàleg, el joc teatral.El client téunaarma poderosa, la seguretat en ellmateix, i un llenguatgedegranpre-cisió (un fil del qual l’autor tambéestira ambgraneficàcia). Peracon-seguir el crèdit, pressiona el direc-tor amb l’amenaça que es lligarà lasevadona.Galcerantéunahabilitatprodigiosa per al diàleg, per donaruna volta de cargol darrere l’altra,de manera que l’obra, sense acció,vagi progressant. Animat amés peldesconcertant plantejament, Gal-ceranhihaafegit totamenadegagsverbals i, fins i tot, alguna astraca-nada que el director, conscient queestava davant d’una comèdia, hapotenciat al màxim.

ÉscomsiBelbelelshaguésdirigitdeixant clar que s’havia d’exagerari col·locar cada paraula sorprenentde lamanera precisa, perquè el pú-blic rigués amb ganes. Ben cert queho aconsegueix. A la fi, no és desca-bellat veure darrere d’aquests dospersonatges dos pallassos ben ves-tits.JordiBoschseriaunAugustqueaquí exerceix de pobre diable, d’ig-norant emocional, gairebé estúpid,mentre que Jordi Boixaderas seriaun Carablanca, morrut, que jugaamblavulnerabilitatdeldirector.Sia l’inici l’obraplantejaunduel, al fi-nal el joc el manega el client i no hiha intriga que valgui. Gags a dojo ièxit de públic assegurat.e

Crítica

TEATRE

Els gags de JordiBoixaderas i

Jordi Bosch tenenl’èxit garantit

Una imatge delmultitudinari concert del grupvalencià Obrint Pas al Fòrum. XAVIER TORRENT / ICUB

HomenatgeOrxatavandedicar‘Valènciacrida’almúsicgrecquevaserassassinat

19

José Carlos Sorribes El Periódico de Catalunya - 23 de setembre de 2013

espectacles 23 DE SETEMBRE DEL 2013 67DILLUNS

Festival de la comèdiaCRÒNICA L’humor desaforat d’‘El crèdit’ conquista La Villarroel

JOSÉ CARLOS SORRIBESBARCELONA

Jordi Galceran seria capaç d’escriure una comèdia adormit. Per més que hagi explicat que li va costar més

d’un any arrodonir l’obra que acaba d’estrenar a La Villarroel. Mestre en l’art d’encadenar gags i omplir les platees de riallades, El crèdit és l’úl-tim exemple de la capacitat de l’au-tor barceloní. D’un text amb dos per-sonatges teixit per a una lectura dra-matitzada al torneig de dramatúrgia del Festival Temporada Alta ha sor-git la que serà, amb tota probabili-tat, la comèdia del curs teatral. Així sembla per la reacció del públic el dia de l’estrena i per la important venda anticipada, cosa que avui és el mannà. Galceran va agafar al vol un tema tan actual com les traves per acon-seguir un préstec. D’aquest con-text brota un pols entre el director de l’entitat (Jordi Bosch) i el client (Jordi Boixaderas) de desenvolupa-ment desaforat. Si un, el director, se sent còmodament instal·lat en la se-va posició de força, l’altre està tan desesperat que plantejarà un sor-prenent repte. Tant que variarà l’es-tatus de tots dos de forma progressi-va. El poder canviarà de mans i pas-sarà del director al client.

GRANS ACTORS / El transvasament es produeix a partir d’una sèrie de gags impagables fruit de l’agut enginy de Galceran, que no deixa un moment de respir a l’espectador, amb un rit-me galopant. La llista de gags és llar-ga, però del més brillant és el joc so-bre la correcció en l’ús del català que planteja el client al seu interlocutor. No seran pocs els espectadors que descobriran, per exemple, que catxa és la paraula adequada per referir-se a un farol en una partida de pòquer. Sergi Belbel, en la seva primera direcció després de deixar el Teatre Nacional de Catalunya, es posa al servei del text amb un treball tan so-

bri com resolutiu. Amb les paraules de Galceran i dos grans com Bosch i Boixaderas, convé que la seva tasca sigui com la de l’àrbitre d’un partit de futbol. Gairebé millor que passi inadvertida com a millor elogi. Perquè pocs actors hi ha amb la capacitat histriònica de Bosch, vis-ta per exemple a La bête i Els feréstecs l’any passat. Quan la desferma pot arribar a provocar el somriure d’un cadàver. Boixaderas, amb un altre es-til, li dóna una rèplica igual d’excel-

lent en un muntatge que no acusa l’afegit que ha hagut de fer el seu au-tor als 40 minuts de l’original que va presentar al Temporada Alta. Com a únic però a aquesta pro-longació podria afirmar-se que Galceran s’acarnissa sense pietat en el patetisme del personatge del di-rector, a la vegada que augmenta el rol de manipulador del seu opo-nent. Però res que enfosqueixi un autèntic festival de comèdia per al gran públic. H 33 Jordi Bosch i Jordi Boixaderas, en una escena d’‘El crèdit’.

FERRAN SENDRA

E-mail anuncios@elperiodico.com

Motor

ALTRES OFERTES

COTXES COMPRES

URGEIX COMPRAR Turismes i 4 x 4.Pago al comptat. 9 670 210 727

COMPREM EN EFECTIUcotxes, motos, tot terrenys i furgos.Bruc, 160 9 670 539 999 i 934 578 486

MAZDACOMPREM El seu vehicle al comptat www.grupex-pofira.com.6 SW 2.0 CRDT 5p (familiar), 136 cv, diesel, pla-ta, 144.000 Km., 6.990 € 9 93 371 10 00. GrupExpofira

20

58 www.timeout.cat

Teat

re

La Villarroel Sense data de comiat

Una comedy factory d’èxit. En això s’ha convertit el Torneig de Dramatúrgia Catalana que Jordi Casanovas celebra des del 2011 al ring que instal·la Temporada Alta. El crèdit de Jordi Galceran va ser el guanyador de la primera edició. Vota i sentencia el públic. I ho ha fet durant tres anys amb força olfacte. Amb aquest inapel·lable aval es presenta aquesta comèdia sense matisos semàntics a la Villarroel. L’equip és una reunió de vells coneguts acostumats a l’èxit. Sergi Belbel dirigeix; Max Glaenzel dibuixa una atractiva plataforma central giratòria (solució provada a la Beckett fa més d’una dècada), i el protagonisme es reparteix entre Jordi Bosch (un director de banc) i Jordi Boixaderas (un sol·licitant de crèdit) . Els “Jordis d’or” del teatre català que tornen a revalidar la seva alta cotització amb les seves actuacions.

La coincidència de noms i d’una reacció de l’espectador fan gairebé impossible no fer referència a la fortuna d’El

mètode Grönholm. Només que hi ha subtils diferències entre els dos textos, que no afecten l’hilarant resultat. El Grönholm era un projecte tancat i El crèdit estrenat comercialment és una versió allargada del primer text presentat al combat de dramaturgs, i Galceran no fa gaire cosa per dissimular que als 40 minuts tanca de manera

brillant el divertit conflicte que planteja i que la mitja hora restant és un esforçat exercici per embolicar la trama el necessari per sumar temps. Un simple sonòmetre per mesurar els decibels de les riallades és suficient per provar fins a on arriba el text original i on comença l’annex.

Si al Grönholm havia certa voluntat d’experimentació formal, gairebé portant a l’absurd i la distopia, El crèdit té més de mirada cap al passat, un passat més llunyà que Ionesco. Està per sobre del simple exercici d’estil, però la brillantor dialèctica (sobretot el geni sofista que domina en el perfil del sol·licitant) és un homenatge solar al teatre de Marivaux, autor ben conegut per Belbel. Sense artefactes d’última generació i vestuari d’època, la trobada que proposa l’autor podria situar-se perfectament al segle XVIII. Hi ha tant gust per la paraula i els seus inesperats efectes que sembla escrita amb el plaer d’una altra època, fins i tot en les seves expressions més grolleres. Una peça de saló amb l’enginy al servei del mal temps. Intemporals. –Juan Carlos Olivares

El crèdit

Podrien portar perruca...

Teatre Goya Codorniu Fins al 27 de setembre No hi ha dubte. Natalia Millán és una molt bona actriu, amb una extensa gama de registres, amb saviesa escènica i, a més, té una resistència, una passió teatral, fora de cap dubte. Després de protagonitza el monòleg Cinco horas con Mario, descansa una estoneta i s’uneix a l’exuberant Marta Valverde i Alberto Vázquez en una mena de cabaret a on les cançons són el més important (des de peces de musicals fins a una versió d’una cançó de Serrat), tot i que hi ha una escena de ràdio teatre, la més teatral, esclar, prou reeixida. ¿Hacemos un trío? és un títol equívoc perquè del que es tracta és que els tres protagonistes expliquin quan es van conèixer,

com es retroben i parlen del món de l’actor/actriu amb molt d’entusiasme i molta entrega.

Natalia Millán no ha de demostrar res. Té encant, canta bé i amb sentiment i es guanya fàcilment, és un dir, la complicitat de l’espectador. Un piano, tres intèrprets (tots ells han participat a musicals d’èxit) que enfilen cançons i parlen... de res

important. Esclar. ¿Hacemos un trío? és un espectacle pensat per a una sala de festes, per un espai que no hi ha Barcelona. La Natalia és a Barcelona i amb els temps que corren en el món del teatre, és un doblet per fer caixa. Segurament que els seguidors d’aquests artistes que vulguin passar l’estona els satisfarà. –Santi Fondevila

¿Hacemos un trío?

Per fer caixa.

Va, cridin ben fort: pesat, que ets un pesat! Facin

com els diputats del PP al Congrés que criden, riuen i fan sorollets amb els peus, infantons, quan algú els diu el que no volen sentir. També poden no fer-ho i escoltar aquest senador passat de moda que no és gaire fan de les comedietes, tot i que admet que el teatre és també un lloc on l’espectador s’ho pot passar pipa, riure a cor que vols i tornar a casa ben satisfet.

Però, però... miro la cartellera i em sembla viure

en una altra ciutat. Una ciutat rica i plena, sense problemes, sense desnonaments, ni gent a l’atur, sense conflicte polític, sense una història contemporània plena de soroll. Poques, ben poques, obres parlen de nosaltres de manera directa. N’hi ha un parell a l’any. I gràcies.

No, no es tracta de ressuscitar Bertolt Brecht,

però sovint hi ha més suc en un monologuista del Club Capitol que va a taquilla que en un teatre públic i/o subvencionat que financem tots. I potser diran que la gent no vol més problemes quan paga l’entrada d’un teatre. L’èxit, tanmateix, d’Un trozo imposible de este mundo demostra el contrari. Juan Diego Botto podria estar tres mesos fent-la que la gent hi aniria. Fins i tot hi tornarien.

I aquí, respectable públic de la República, han de

saber una cosa: els teatres estan desaprofitant una oportunitat. A l’Argentina, en plena crisi, a primers de mil·lenni, va sorgir una generació de directors i dramaturgs que van agafar el toro per les banyes, i ara fan la volta al món.

A Europa, la gent està interessada en nosaltres.

Volen saber què passa aquí, com som, què fem. Però nosaltres, a nivell teatral, què els oferim? Responguin vostès mateixos. –Andreu Gomila

BrutusAixò és BCN?

Juan Carlos Olivares. Time Out Barcelona - 27 de setembre de 2013

21

José Antonio Aguado, Diari de Terrassa - 7 de novembre de 2013

22

La premsa n’ha dit...

82 www.timeout.cat

La Filmoteca homenatja

l’artista amb tres programes

que inclouen col·laboracions

amb cineastes i les seves

pel·lícules favorites.

Del 18 al 20 de setembre

Sergi Belbel dirigeix El crèdit, un

text de Jordi Galceran sobre la

reacció d’un client que no

accepta un no per resposta

quan demana quartos al banc.

A partir del dissabte 14

Durant quatre dies, Vic serà un

gran mercat musical per on

passaran més de 30 artistes i

moments esteŀlars com el

concert de Sisa, Portet i Oliver.

Del 12 al 15 de setembre

La butaca vermella

de Joan Brossa

Boixaderas i Bosch

es troben al banc

El gran aparador de la

música popular

Jo, BCNPer Begoña García

Fotograa Irene Fernández

I la setmana que ve...

FES PLANS!a www.timeout.cat

Cin

ema

Teat

re

Mús

ica

Anar d’hotels a la nostra ciutat no

és una activitat exclusiva dels

turistes. “Sóc molt fan de les

terrasses, ens les mereixem! Fer

una copa a les altures és un

privilegi que cal aprofitar. Pots fer

el guiri i després tornar a casa

tranquil·lament, amb la

Vespa!” En Bernat

Lliteras és un d’aquells creatius

multidisciplinaris

difícils de definir. Va

començar als anys 90

cantant en un grup

que es deia Flinstones, però es va

donar a conèixer com a

guitarrista del grup pop-

psicodèlic Something. Després va

canviar la música per la

il·lustració, triomfant amb la sèrie

Mottel Spaghetti, i d’allà la vida el

va portar a fer de publicista al

capdavant de Sofa Experience

Communications. “La nostra

productora és un projecte

continuista, ens sentim més

músics que publicistes, tenim una

actitud de banda”. Fa anys que

només toca la guitarra en la

intimitat, però últimament

s’atreveix amb els plats.

“He fet una mica de mili

punxant durant un any al

Lost&Found, un mercat amb

molt bon estat de salut”. Gràcies a

aquest aprenentatge s’ha atrevit a

donar el sí al DJ resident del Visit

Up, la terrassa de l’hotel Pulitzer, i

acceptar de fer una sessió de

selector el dijous 5 de setembre.

“Jo no em sento DJ, Déu me’n

guard, jo el que tinc són molt anys

acumulant vinils! Al Visit

bàsicament compartiré cançons

que són la nata, que he comprat

en viatges a Berlín, Estocolm,

Glasgow... Només música negra

dels anys 50 i bandes que imiten

els negres, que de vegades són

millors”.

Bernat Lliteras

C. Bergara

“No em sento

DJ, el que tinc

són molts anys

acumulant vinils”

JOSÉ

IRÚN

NOVA

TEMPORADA

S’AIXECA EL TEL

Ó

Encara ens queda un

misteri important pe

r

desvelar: fins al pròxi

m dia 13 Xavier Albertí

no

farà pública la progra

mació dela seva pri

mera

temporada com a nou dire

ctor artístic del Teatr

e

Nacional de Cataluny

a. Això sí:de momen

t,

ja sabem que Albertí té al cap

fer del TNCuna

mena de gran viver d

’idees i unveritable c

entre

dinamitzador de la r

eflexió pública. I que

vol

dedicar aquest prime

r curs al tema de les

fronte-

res en totala seva ext

ensió (desde les geo

gràfi-

ques o culturals fins

a les sexuals), que Fr

ederic

Soler –molt més con

egut pel seu pseudòn

im de

Serafí Pitarra– farà e

l gamberrocom a convidat

d’honor, que el feliçm

ent recuperat Josep M

.

Flotats dirigirà un de

ls muntatges estrella

de la

temporada, i que el

teatre estrenarà una

com-

panya de joves actor

s recent sortits de l’IT

que

s’anirà renovant cada

any. Així doncs, men

tre

esperem que s’acabin d’aclarir

les incògnites,

anem-nos-en cap al

Teatre Lliure, que pe

r, cert,

enguany també estr

ena novacompanyia

fixa

integradaper actors

també benjoves però

ja

del tot professionals.

Precisament de la m

à dels

integrantsde la Kom

panyia descobrirem que

La revolució no ser

à tuitejada (del 3 al

27/10),

una proposta creada

conjuntament per Jo

rdi

Casanovas, Pau Miró

i Guillem Clua, trespesos

pesants dela nova dr

amatúrgiacatalana.

No

seran els intèrprets d

e la Kompanyia, sinó

dos

grans veterans de la

casa (Andreu Benito

i Joan

Carreras) els que actu

ïn a El policía de las

ratas

(del 31/10al 24/11)

l’espectacle en què

Àlex

Rigola es retroba am

b la literatura de Rob

erto

Bolaño després del m

agistral 2666. Parlan

t de

retrobaments molt d

esitjats: feia molt de

temps

que el geni de Steph

en Sondheim no visitava

els

nostres escenaris. Do

ncs aquí el tenim de torna-

da amb Marry Me a

Little (del27/11 al 2

2/12),

un muntatge de Ton

i Martin que comptar

à amb

el sempreinfal·lible p

iano de Xavier Torras

.

I ara, anem-nos-en

cap al Liceu, que, de

sprés

d’inaugurar tempor

ada (a partir del 30

/9)

amb unasèrie de co

ncerts dedicats a cel

ebrar

com cal el bicentenari de

l mestre Verdi, ens

demostrarà que l’òp

era i la soap-opera

televi-

siva al millor estil Da

llas podenanar de b

racet:

el gran director Davi

d McVicarho deixarà

molt

clar en laseva visió

de l’Agrippina de H

ändel

(a partir del 16/11)

. I, quan s’apropi Na

dal

(a partir del 20/12)

, Laurent Pelly, un al

tre

director ple de talen

t, ens explicarà el co

nte de

Cendrillon amb un

muntatgeque prom

et ser

visualment enlluern

ador.

A Tricicle no li cal ni

posar-se acantar, ni

tan

sols posar-se a parla

r, per ficar-se el púb

lic a

la butxaca; ho podre

m tornar a comprovar

gràcies a Bits (a part

ir del 16/10, Teatre

Poliorama), un espe

ctacle en què compro

va-

rem també quant d’hum

or guarden dins seu

els ordinadors. Men

trestant, Jordi Galce

ran

i Sergi Belbel, el tàn

dem que ens varevelar

El mètode Grönho

lm, es disposa ara a

mos-

trar-nos les repercus

sions quepot tenir d

ema-

nar El crèdit, en un b

anc en que tindrem

cara a

cara JordiBosch i Jo

rdi Boixaderas (del 1

4/9

al 3/11, La Villarroe

l).

Ja fa uns quants anys

que els museus de to

t el

país han de fer mala

barismes per sortejar

amb

èxit les dificultat econ

òmiques ial mateix t

emps

oferir continguts nou

s i de qualitat. Els cen

tres

han aprèsa sobreviu

re amb aquestes com

plicaci-

ons i, compodreu co

mprovar apartir d’aq

uesta

tardor, toti les retalla

des, són capaços d’of

erir

grans exposicions que

ens permeten passar

la

síndrome postvacacio

nal carregats de cultu

ra.

Un dels més matiner

s és el Museu Picass

o, que

el pròximdia 10 d’o

ctubre presenta Viat

ge a

través del blau: La

vida, unaexposició f

eta amb

la col·laboració del C

leveland Museum of Art que

vol establir les conne

xions entrel’obra La v

ida,

els dibuixos relaciona

ts amb aquesta peça

que

formen part de la co

l·lecció delMuseu Pic

asso

i la imatgeamagada

sota la pintura Terrat

s de

Barcelona. La mos

tra, que combina asp

ectes tèc-

nics de restauració i

conservació amb asp

ectes

artístics, presenta el

material científic obt

ingut,

les analítiques per a l

a caracterització de m

ate-

rials i les dades sobre

la tècnicapictòrica. L

a

proposta permetrà ve

ure aquesta obra cab

dal

de l’èpocablava de l’

artista perprimer cop

a

Barcelonades que el

mateix autor la veng

ué a

principis del segle XX

.

El 24/10 la Fundació

Miró ens posarà Dav

ant

l’horitzó, amb una se

qüència deconverses

entre representacion

s pictòriques, fotogrà

fiques

i escultòriques de l’ho

ritzó, des del romant

i-

cisme i l’impressionism

e fins als nostres dies

.

Entre d’altres, l’expo

sició permetrà veure

obres

d’artistes com Arnold Böc

klin, Claude Monet,

Ed Ruscha, David Ho

ckney, Antoni Tàpies

, Joan

Miró, Perejaume o M

agritte.

Només una setmana

més tard,el 30/10,

el CCCB

commemorarà el cen

tenari delnaixement

de

Salvador Espriu amb

l’exposicióEspriu. He

mirat

aquesta terra, que a

proparà alpúblic d’av

ui

la vida i l’obra de l’es

criptor permostrar el

seu

paper central en la Ca

talunya contemporàn

ia.

Finalment, una altra

de les dates que us h

eu

d’apuntaren vermel

l al calendari és el 12

de

desembre, dia en qu

è el MNACinaugurarà

una

gran retrospectiva so

bre l’obradel fotògra

f Joan

Colom, amb un recor

regut exhaustiu per t

ots

els períodes i tots els

temes queel van con

vertir

en el granrenovador

de la fotografia de la

post-

guerra espanyola i en

l’autor més represen

tatiu

de l’anomenada Nov

a Avantguarda dels a

nys

1950-1960.

MÉS BITS DE TRI

CICLE

L’humor gestual del

Tricicle tornarà

a posar-nos a prova..

. Segur que

si ens hemd’aguanta

r el riure no

guanyarempas.

TEATRE

EXPOSICIONS

BORN CENTRE CU

LTURAL

Queda menys d’un

a setmana perquè

l’antic mercat del B

orn obri de nou les

seves portes rebate

jat

com El Born Centre Cultu

ral, un dels project

es culturals més es

perats deBarcelona

. El nou equipa-

ment volmostrar “

la Barcelona viva i

dinàmicadel 1700

i explicarels fets de

1714 enel contex

t de

la Guerrade Succes

sió”. La inauguració

serà l’11de setem

bre, i coincidirà am

b la datad’inici de

la

commemoració de

l 300è aniversari d

els fets del 1714.

El jaciment exhuma

t en el subsòl del m

ercat és un espai a

rqueològic de prim

er ordre,únic a Eu

ropa

pel seu estat de co

nservació, la seqüè

ncia històrica que o

fereix i lacompletís

sima documentació

notarial que ha per

mès identificar no

només els propieta

ris i ocupants de cad

ascun dels habitatg

es

trobats, sinó tamb

é conèixer, a travé

s dels inventaris, t

ot allò que conteni

en.

EXPOSICIONS

El Born Centre Cultu

ral tindràquatre es

pais i dosd’ells esta

ran dedicats a exp

osicions,una perm

a-

nent i l’altra tempo

ral. L’exposició per

manent,titulada B

arcelona1700. De

les pedres a les pe

rso-

nes, exhibirà de le

s peces trobades a

l jaciment, així com

maquetes i vídeos

que transportaran

el

visitant aaquella è

poca. Peraltra ban

da, la mostra temp

oral, titulada Fins a

aconseguir-ho! El s

etge

de 1714,és un rep

às a aquest capítol

de la història de Ca

talunya que s’emm

arca dinsels actes

del

Tricentenari. Una d

e les joiesd’aquesta

exposicióserà la re

centmentrestaurad

a bandera de Sant

a

Eulàlia, considerada

“invicta”i que és u

n dels símbols més

importants de la ci

utat.

A més deles expos

icions, elcentre vo

l convertir-se en un

espai polivalent i o

bert a tothom, i pe

r

això acollirà un m

unt d’activitats cult

urals relacionades

amb la llengua, la m

úsica, el cinema, el

s

titelles ola dansa.

gonal Mar (D), Icaria (VOSE, D) i Lauren Universitat.

3GUERRA MUNDIAL Z. De Marc Forster. Amb Brad

Pitt i Mirelle Enos. 16 anys. EUA. 2013. FANTÀSTICA.

116 min. Un virus que converteix les persones en éssers

inconscients i ferotges s’estén pel món. Arenas Multici-

nes (D), Cinesa Diagonal (D), C. Diagonal Mar (D), C.

La Maquinista (D), C.Maremàgnum (D), Gran Sarrià,

Icaria (VOSE, D) i Lauren Universitat.

H 3 HANNAH ARENDT. De Margarethe von Trotta.

Amb Barbara Sukowa i Janet McTeer. Apta. Alemanya.

2012. DRAMA. 113 min. Una periodista i filòsofa jueva

exiliada als EUA viatja a Jerusalem per cobrir el judici d’un

criminal de guerra nazi. Icaria (VOSE, D), Maldà (VO-

SE), Méliès (VOSE) i Verdi Park (VOSE).

J 3JUERGA HASTA EL FIN. D’Evan Goldberg,

Seth Rogen. Amb Emma Watson, James Franco, Jonah

Hill i Seth Rogen. 12 anys. EUA. 2013. COMÈDIA. 105

min. Durant una festa, diverses celebritats s’enfronten a

l’Apocalipsi amb motiu del pronòstic de la fi del món

anunciada pels maies. Cinesa Diagonal Mar (D), C. He-

ron City (D), C. Maremàgnum (D) i Glòries (D).

K 3KEEP THE LIGHTS ON. D’Ira Sachs. Amb

Thure Lindhardt i Zachary Booth. Apta. EUA. 2012. DRA-

MA. 101 min. Un documentalista i un advocat es troben

casualment i comencen una relació. Tots dos són perso-

nes impulsives i els agraden les drogues i el sexe. Maldà

(VOSE)

3KICK-ASS 2: CON UN PAR. De Jeff Wadlow. Amb

Aaron Taylor Johnson i Christopher Mintz-Plasse. Apta.

EUA. 2013. COMÈDIA. 103 min. Hit-Girl intenta conver-

tir-se en una adolescent normal i deixa sol Kick-Ass en la

seva lluita contra el mal. S’acabarà unint a un grup de

perdedors disfressats de superherois amb els quals llui-

tarà. Arenas Multicines, Bosque, Cinesa Diagonal

(D), Cinesa Diagonal Mar (D), Cinesa Heron City (D),

C. Maremàgnum (D), Glòries (D), Icaria (VOSE, D),

Lauren Horta, L. Universitat i Palau Balañà.

L 3LA BICICLETA VERDE. De Haifaa Al Mansour.

Amb Reem Abdullah i Waad Mohammed. 12 anys. Ale-

manya. 2012. DRAMA. 98 min. Wadjda, una nena de 10

anys que viu a la capital de l’Aràbia Saudita, vol una bici-

cleta per poder guanyar una carrera contra el seu amic,

Abdullah, amb qui té prohibit jugar. Alexandra.

3LA CAZA. De Thomas Vinterberg. Amb Mads Mikkel-

sen. 16 anys. Dinamarca. 2012. DRAMA. 110 min. Un

home divorciat que treballa en una guarderia veu com

s’ensorra el seu món quan una alumna insinua que ha

PEL·LíCULES abusat d’ella. Icaria (VOSE, D).

3LA MEJOR OFERTA. De Giuseppe Tornatore. Amb

Geoffrey Rush i Jim Sturgess. Apta. Itàlia. 2013. INTRI-

GA. 124 min. Un prestigiós subhastador d’antiguitats i

expert taxador rep l’encàrrec d’una jove misteriosa per

avaluar les obres d’art heretades dels seus pares. Aribau

Club, Boliche (VOSC), Cinemes Girona, Cinesa Dia-

gonal (D), Cinesa Diagonal Mar (D), Gran Sarrià, Ica-

ria (VOSE, D), Maldà (VOSE), Méliès (VOSE) i Renoir

Floridablanca (VOSE, D).

3LA PIEDRA DE LA PACIENCIA. D’Atiq Rahimi. Amb

Golshifteh Farahani i Hamid Djavadan. 12 anys. Alema-

nya. 2012. DRAMA. 102 min. Una dona de l’Orient Mitjà

cuida del seu marit, un soldat en estat de coma. Aquesta

situació provoca que li expliqui els seus sentiments més

íntims. Aribau Multicines, Boliche (VOSC), Gran Sarrià

i Méliès (VOSE).

3LA PLAGA. De Neus Ballús. Apta. Espanya. 2013.

DOCUMENTAL. 85 min. Raúl, un pagès que pretén fer

producció ecològica, contracta un noi que està buscant

feina perquè l’ajudi. Tots dos enllaçaran les seves vides

amb les de tres dones: una àvia que se n’ha d’anar a viu-

re a una residència de gent gran, una infermera immi-

grant i Maribel, una prostituta en crisi. Aribau Club

(VOSC, D) i Verdi (VOSC, D).

3LLÉVAME A LA LUNA. De Pascal Chaumeil. Amb

Diane Kruger i Dany Boon. Apta. França. 2012. COMÈ-

DIA. 104 min. Una exitosa dona intenta evitar la tradició

que marca la seva família: el primer matrimoni s’acaba en

divorci. Cinemes Girona.

3LO QUE EL DíA DEBE A LA NOCHE. D’Alexandre

Arcady. Amb Nora Arnezeder, Fu’ad Aït Aattou i Anne

Parillaud. Apta. França. 2012. DRAMA. 159 min. A

l’Algèria dels anys 30, un home deixa el seu fill de 9 anys

sota les atencions del seu germà farmacèutic després

d’arruïnar-se. Comedia (D).

3LOBEZNO: INMORTAL. De James Mangold. Amb

Hugh Jackman, Tao Okamoto, Rila Fukushima i Hiroyuki

Sanada. Apta. EUA. 2013. FANTÀSTICA. 126 min. Lo-

gan viatja al Japó per acomiadar-se d’un home moribund

a qui va salvar la vida i es veu obligat a protegir la seva né-

ta. Cinesa Diagonal Mar (D) i Icaria (VOSE, D).

3LOS BECARIOS. De Shawn Levy. Amb Vince Vaughn,

Owen Wilson, Rose Byrne i John Goodman. Apta. EUA.

2013. COMÈDIA. 119 min. Dos homes amb els 40 ja fets

aconsegueixen un contracte de pràctiques com a beca-

ris a Google, on competiran amb joves familiaritzats amb

l’era digital. Cinesa Diagonal (D, cat.), C. Diagonal Mar

(D), C. Heron City (D) i C. La Maquinista (D).

3LOS CINCO Y EL MISTERIO DE LA JOYA ES-

CONDIDA. De Mike Marzuk. Amb Oliver Korittke i Peter

Lohmeyer. Apta. Alemanya. 2013. 92 min. Los Cinco i el

seu gos Tim acampen per primera vegada sense els

seus pares. En la seva aventura coneixeran el misteriós

Hardy. De sobte, un d’ells serà segrestat i el grup desco-

brirà que en realitat els seus segrestadors volien Hardy, fill

d’un magnat. Cinemes Girona (D).

3LOS PITUFOS 2. De Raja Gosnell. Amb Neil Patrick

Harris i Hank Azaria. Apta. EUA. 2013. COMÈDIA. 105

min. El bruixot Gargamel crea una parella de criatures

que són una còpia dels Barrufets però en dolent. Arenas

Multicines, Cinesa Diagonal (D), Cinesa Diagonal

Mar (D), Cinesa Heron City (D), Cinesa La Maquinista

(D i 3D) i Icaria (VOSE, D).

M 3MAN TO MAN. De Régis Wargnier. Amb Jo-

seph Fiennes, Kristin Scott Thomas i Iain Glen. 13 anys.

Gran Bretanya-França. 2005. DRAMA. 118 min. Un met-

ge escocès i una aventurera capturen a l’Àfrica equatori-

al dos pigmeus i se’ls emporten a Edimburg. Arenas Ci-

ne Gai.

3MONSTRUOS UNIVERSITY. De Dan Scanlon. Apta.

EUA. 2013. ANIMACIÓ. 110 min. Mike Wazowski és un

petit monstre que va a la universitat per complir el somni

de saber espantar de debò. Cinesa Diagonal Mar (D) i

Icaria (VOSE, D).

3MUD. De Jeff Nichols. Amb Matthew McConaughey,

Tye Sheridan, Jacob Lofland, Sam Shepard i Reese Wit-

herspoon. 12 anys. EUA. 2012. DRAMA. 130 min. En

una comunitat fluvial, dos nens descobreixen casual-

ment que en una illa pròxima a casa seva es refugia un

home perseguit per la llei. Els petits decidiran ajudar-lo

mentre descobreixen els motius del seu crim. Arenas

Multicines (D), Cinesa Heron City (D), Comedia, Gran

Sarrià, Icaria (VOSE, D), Lauren Horta, Renoir Florida-

blanca (VOSE, D) i Verdi Park (VOSE, D).

O 3ONE DIRECTION: THIS IS US. De Morgan

Spurlock. Apta. EUA. 2013. DOCUMENTAL. 92 min. Re-

portatge sobre el grup musical britànic i la vida dels cinc

adolescents que el formen. Arenas Multicines (VOSE,

3D), Bosque (VOSE, 3D), Cinesa Diagonal (VOSE,

3D), Cinesa Diagonal Mar (VOSE, 3D), C. Heron City

(D), C. La Maquinista (VOSE i 3D), C. Maremàgnum

(VOSE, 3D) i Icaria (VOSE, D i 3D).

P 3PACIFIC RIM. De Guillermo del Toro. Amb

Charlie Hunnam i Idris Elba. 12 anys. EUA. 2013. FIC-

CIÓ. 131 min. Unes criatures monstruoses denomina-

des Kaiju surten del mar i arrasen la Terra. Uns enormes

robots pilotats per homes els fan front. Cinesa Diagonal

(D), Cinesa Diagonal Mar (D) i Icaria (VOSE, D).

h: Matinal i: Golfa. C: Català. A: Analògic. D: Digital. 3D: Tres dimensions. O: Omnimax.

I: Imax. VO: versió original subtítols castellà. VOSC: versió original subtítols català.

Toni Soler, al cicle ‘Vis à Vis’

El tercer convidat del cicle Vis à

Vis d’aquesta temporada és l’his-

toriador, periodista i escriptor

Toni Soler, nomenat comissari de

la commemoració del tercer cen-

tenari dels fets del 1714. Els so

cis

tindran l’oportunitat de xerrar

Proposta: Vis à Vis amb Toni Soler. Preu: entrades exclusives a 5 € per als socis del TR3SC.

Data: dijous 19 de setembre, a les 19.00 hores. Espai: Museu Europeu d’Art Modern (car-

rer de la Barra de Ferro, 5. Barcelona). Participació: a través de www.tresc.cat.

COMPRA D’ENTRADES

33 El periodista Toni Soler.

amb ell en una trobada exclusiva del

Club. La vetllada estarà amenitzada

amb els vins de *lavinyeta, que pre-

sentarà tres sabors: Heus Blanc, Lla-

vors i Punt i apart. La trobada comp-

ta amb la col·laboració del MEAM i el

restaurant Matamala.

AbRERA

3YELMO CINES ABRERA. Hostal del Pi, 4. Polígon In-

dustrial Ca n’Amat-Abrera. Matinals: diumenges. www.

yelmocines.es. T. 9377070 75. Elysium. D. Guerra mun-

dial Z. D. Los pitufos 2. D. Epic: el mundo secreto. D y

3D. Cazadores de sombras: Ciudad de hueso. D. Gru

2: mi villano favorito. D. Aviones. D. Kick-Ass 2... D.

Monstruos University. D. Ahora me ves. D. One Direc-

tion: This is us. D i 3D, VOSE. El llanero solitario. D. Rid-

dick. D. Tú eres el siguiente. D. Cruce de caminos. D.

AlTAfullA

3MCB CINEMES. Carretera Nacional 340, quilòmetre

1.173. Tel. 977 65 14 21. Golfes: vigílies de festius. www.

mcbcinemas.com. Epic: el mundo secreto. D. Caza-

dores de sombras: Ciudad de hueso. El llanero solitar-

io. Los pitufos 2. Aviones. Ahora me ves. Elysium.

Kick-Ass 2: con un par. Riddick.

AMPOSTA

3CINEMES AMPOSTA. Polígon Industrial Les Tosses

s/n. Tel. 977 70 38 11. Matinal: diumenge i festiu. Golfes:

divendres, dissabtes i vigílies de festiu. www.cineciudad.

com. Ahora me ves. Monstruos University. Guerra

mundial Z. Aviones. La mejor oferta. Elysium. El lla-

nero solitario. Dolor y dinero. Cazadores de som-

bras: Ciudad de hueso. Kick-Ass 2... Epic: el mun-

do... Los pitufos 2. Riddick. Cruce de caminos.

ARENyS DE MAR

3CINE ARENYS ACEC. Centre Comercial Muvisa.

Carretera Nacional 2, km 8.350. Golfes: dissabtes. T.

937923390. www.cinesacec.es. Aviones. Elysium. El

llanero solitario. El último concierto. Epic: el mundo

secreto. D i 3D, cast. i C. Cazadores de sombras:

Ciudad de hueso. Kick-Ass 2: con un... Dolor y dine-

ro. Riddick. Cruce de caminos. Tú eres el siguiente.

blANES

3LAUREN COSTA BRAVA. Ses Falques, 10. Tel. 902

88 83 00. Golfes: divendres, dissabtes i vigílies de festius.

www.laurencinemas.es. Kick-Ass 2: con un par. Guer-

ra mundial Z. Mud. El llanero solitario. Aviones. Epic:

el mundo secreto. Dolor y dinero. Elysium. Cazado-

res de sombras... Riddick. Cruce de caminos.

CAlAfEll

3MCB CINEMES. Carretera Calafell-Barcelona, quilò-

metre 56. Tel. 977 69 27 56. G.: vig. de fest. www.mcbci-

nemas.com. Epic: el mundo secreto. D i 3D. Cazadores

de sombras: Ciudad de hueso. D. El llanero solitario. D.

Los pitufos 2. D. Guerra mundial Z. D. Elysium. D. Avio-

nes. D. Kick-Ass 2: con un... Dolor y dinero. Riddick.

CAlEllA

3SALA MOZART. Església, 91. Tel. 93 769 04 91.

Epic: el mundo secreto. Elysium.

CARDEDEu

3TEATRE ESBARJO-VERDI. Lluís Llibre, s/n. Tel. 93

846 18 27. www.esbarjoverdi.cat. Dijous: La mejor ofer-

ta. VOSE.

CINES DE CATALUNYACASTEllDEfElS

3CINEMES METROPOL. Rbla. Marisol, 25. T. 936653

895. www.cinemetropol.com. Un pedacito de cielo. El

estudiante. Renoir. Llévame a la Luna.

El MASNOu

3LA CALÀNDRIA. Dr. Agell, 7. Tel. 935554301. De di-

vendres a dilluns: Red 2. Un pedacito de cielo. De dimarts

a dijous: Elysium. Hijos de la medianoche.

El PRAT

3CAPRI. Avinguda Verge de Montserrat, 111. T. 93 379

59 43. Tancat per vacances fins al dia 12.

El VENDREll

3OCINE. Espai Lúdic Les Mates, 2-12. Tel. 977 66 07

78. G.: divendres i vigílies de festiu. www.ocine.es. Gru 2:

mi villano... D. Ahora me ves. D. Los pitufos 2. D.

Guerra mundial Z. D. Aviones. D. Elysium. D. El llane-

ro solitario. D. Cazadores de sombras: Ciudad... D.

Dolor y dinero. D. Epic... D i 3D. Kick-Ass 2... One Di-

rection... D. Cruce de caminos. Tú eres el siguiente.

figuERES

3CINEMES FIGUERES ACEC. Sant Pau, 44. Polígon

Industrial El Firal. Ronda Sud. Tel. 902 101 008. www.ci-

nesacec.es. Guerra mundial Z. Kick-Ass 2... Epic: el

mundo secreto. A i 3D. Aviones. Elysium. El llanero

solitario. Cazadores de sombras... Dolor y dinero.

Riddick. Cruce de caminos. Tú eres el siguiente.

gAVà

3CINESA BARNASUD. Progrés, 69. Tel. 902 33 32

31. Golfes: divendres i vigílies de festius. Matinals: diu-

menges. www.cinesa.es. Ahora me ves. D. Aviones. D.

Dolor y dinero. D. El llanero solitario. D. Elysium. D. Ep-

ic: el mundo secreto. D i 3D. Guerra mundial Z. D. Los

pitufos 2. D. Tú eres el siguiente. D. One direction... 3D.

Los becarios. D. Riddick. D. Cruce de caminos. D.

giRONA

3ALBÉNIZ CENTRE. Jeroni Real de Fontclara, 4. Tel.

972 410110. G.: divendres i vigílies de festiu. Elysium.

Guerra mundial Z. Ahora me ves. Aviones. El llanero

solitario. Cazadores de sombras: Ciudad de hueso.

Dolor y dinero. Los pitufos 2. C. Epic: el mundo secre-

to. Kick-Ass 2... Riddick. Renoir. La piedra de la pa-

ciencia. Un pedacito de cielo. Betrayal (Traición).

3ALBÉNIZ PLAÇA. Plaça Sant Jordi, 1. Tel. 972 21 21

14. Cruce de caminos. Una casa en Córcega. El último

concierto.

3OCINE. Pont de la Barca, 12. Tel. 972 20 71 52. G.: dv.

i vig. de festiu. www.ocine.es. Ahora me ves. Guerra

mundial Z. Los pitufos 2. Pacific rim. Aviones. Elysium.

El llanero... Cazadores de... Dolor y dinero. Epic... A i

3D. Kick-Ass 2: con un par. One Direction... D, VO. Tú

eres el siguiente. Riddick. Gru 2... Cruce de caminos.

3ODEÓN MULTICINES. Espai Gironès. Camí dels

Carlins, 10. Tel. 972 43 92 00. M.: dg. G.: vig. fest. Avio-

nes. El llanero solitario. D. Elysium. One Direction...

3D. Cruce de caminos. Riddick. Tú eres el siguiente.

Los Cinco y el misterio de la joya escondida. D.

3TRUFFAUT. Portal Nou, 7. T. 972 22 50 44. www.ci-

nematruffaut.com. Perder la razón. VOSE. Paraíso:

Amor. VOSE. La plaga. VOSC.

gRANOllERS

3OCINE. Ctra. Granollers-Sant Celoni. Pol. El Ramassar.

Tel. 93 840 15 90. G.: dv. i ds. www.ocine.es. Tú eres el

siguiente. Epic: el mundo secreto. 3D i A, C i cast. Avi-

ones. C i cast. Dolor y dinero. El llanero solitario. Juer-

ga hasta el fin. Atrapada en la oscuridad. Riddick.

Los pitufos 2. Elysium. Kick-Ass 2... One Direction...

Ahora me ves. Guerra mundial Z. Gru 2: mi... Cruce

de caminos. Cazadores de sombras...

iguAlADA

3KURSAL ACEC. Sant Magí, 29. Tel. 93 805 32 22.

www.cinesacec.es. El llanero solitario. Aviones. Kick-

Ass 2... Epic: el mundo secreto. Tú eres el siguiente.

llEiDA

3FUNATIC. Pi i Margall, 26. Tel. 902 12 59 02. www.fu-

natic.es. La bicicleta verde. La mejor oferta. El último

concierto. Un pedacito de cielo. Una casa en Córce-

ga. Cast. i VOSE. La piedra de la paciencia. Barcelona,

nit d’estiu. C.

3JCA CINEMES ALPICAT. Parcial, 2, Pla de Montsó.

M.: dg. G.: dv. i vig. fest. Monstruos... Ahora me ves.

Expediente Warren. Guerra mundial Z. Los pitufos 2.

Cast. i C. Red 2. Aviones. 3D, D, Cast. i C

. Elysium. El

llanero... Epic... Cazadores de sombras... Riddick. El

último concierto. Barcelona, nit d’estiu. Cast. i C. One

direction D. Juega hasta el fin. D. Epic... 3D, D, Cast. i

C. La mejor oferta. Kick-Ass 2... Tú eres el siguiente.

Cruce de caminos. Dolor y dinero.

3JCA CINEMES RAMBLA. Anselm Clavé, 6. Tel. 973

23 27 26. Niños grandes 2. Insensibles. Antes del

anochecer. Pacific Rim. Atrapada en la oscuridad.

3LAUREN LLEIDA. Pere Cabrera 6. Tel. 902 88 83 00.

G.: divendres i vigílies de festius. www.laurencinemas.es.

Mud. Elysium. Kick-Ass 2... Dolor y dinero. El llanero

solitario. Cazadores de sombras. Epic: el... Guerra

mundial Z. Aviones. Riddick. Cruce de caminos.

3PRINCIPAL. Plaça de la Paeria, 7. Tel. 902 17 09 38.

Red 2. Exorcismo en Georgia. D.

MANRESA

3BAGES ACEC. Polígon Els Trullols. Tel. 93 873 15 32.

G.: dv. i ds. www.cinesacec.es. Ahora me ves. D. Elysi-

um. D. Dolor y dinero. D. Kick-Ass 2... D. Guerra mun-

dial Z. D. Los pitufos 2. D, C. Aviones. Epic: el mundo...

D i 3D, cast. i C. El llanero solitario. D. Cazadores de

sombras... D. One Direction... D. Riddick. D. Tú eres el

siguiente. D. Cruce de caminos. D. El último concierto.

D. Atrapada en la oscuridad. D.

Proposta: ruta 1714, la guerra de successió. Preu: 30% de descompte per als socis del

TR3SC. Dates: dies 14 (18.00 h), 15 (11.00 h) i 21 (18.00 h) de setembre. Punt de troba-

da: plaça de Ramon Berenguer. BCN. Participació: www.ticketmaster.es.

COMPRA D’ENTRADES

El setge de Barcelona del 1714

Tal com està fent des del 2009,

els pròxims dies 14, 15 i 19 de se-

tembre, Cultruta BCN organitza

la ruta 1714, la guerra de successió,

que aquests dies gunaya més sen-

tit que mai. Aquesta activitat pre-

tén recordar, i fins i tot reviure, el

33 Un dels escenaris de la ruta, al barri Gòtic.

que va passar exactament l’11 de se-

tembre del 1714, ja que malgrat els

múltiples actes i homenatges que

se celebren, encara hi ha un gran

desconeixement sobre els 13 mesos

que va durar el setge a la ciutat de

Barcelona.

cartellera

DIMECRES

74

11 DE SETEMBRE DEL 2013

ARTS ESCÈNIQUES

UNA COMÈDIA BANCÀRIA

Jordi Galceran, Sergi Belbel i Jordi

Boixaderas han tornat a reunir-se a El

crèdit. Inspirada en la dificultat actual

de rebre un crèdit bancari. Un client

s’enfrontarà al seu director de banc

davant la negativa d’aquest a conce-

dir-li els diners que li demana.

La Villarroel. Carrer Villarroel, 87. Barcelona.

Divendres 13 de setembre, a les 20.30 h.

Entrades a 14 € per a socis del TR3SC.

Compra d’entrades a www.tresc.cat.

TEATRE

‘BARCELONA’, A MANRESA

Míriam Iscla i Emma Vilarasau prota-

gonitzen Barcelona, muntatge teatral

de Pere Riera que es va estrenar amb

gran èxit al TNC. Barcelona explica la

història de dues dones enfrontades

per l’amor d’un home en una ciutat

assetjada el 1938.

Teatre Kursaal. Pg. de Pere III, 35. Manresa.

Dissabte, 14 (21.00 h), i diumenge, 15

(18.00 h). Entrades a 25 € per a socis del

TR3SC. Entrades a www.tresc.cat.

23

34cultura

DIMARTS, 10 DE SETEMBREDEL 2013 ara

TEATRE

‘El crèdit’, rerel’estela d’‘El mètode

Grönholm’

Els artífexs del fenomen teatralElmètodeGrönholm estan al darrered’Elcrèdit, lanovacomèdiadeJor-diGalceran, que s’estrena aLaVi-llarroel. El client d’una entitat hofarà tot per aconseguirEl crèdit.

També es repeteix una altra casu-alitat que ja va passar ambElmèto-de: Barcelona iMadridestrenen lesobres a la vegada (allà ocuparà elTeatro Maravillas amb Carlos Hi-pólito i LuisMerlo, dirigits perGe-rardo Vera).

L’excusa argumental d’El crèdités sucosa. Un home que ho ha per-dut tot (Boixaderas)acudeixa la se-va oficina bancària per demanarajut:necessitauncrèdit.Eldirectorde la caixa (Bosch) li demana unesgaranties que el client no pot assu-mir, més enllà de donar la seva pa-raulaqueel tornarà.Davant lanega-tivade l’entitat, l’homeoptaperunaamenaça sorprenent i absurda queposa cap per avall la vida del que espensava que ho tenia tot resolt.“L’obra parla de la vulnerabilitat.Tot el que creies segur en un no respotcaureperterra, i ladesgràciapotentrar a la teva vida sense saber perquè. És el que ens ha passat com asocietat, on han entrat la pobresa ilamisèriasensesabercom”,explical’autor.

SergiBelbelasseguraquel’espec-tacle inclou fins i tot “idees subver-sives” amb les quals s’identificaràqualsevol espectador, tot i queGal-ceran sempre es negui a anar mésenllà de les lectures teatrals. Deixales interpretacions per als especta-

dors i laresponsabilitatde“dotardeveritat les coses a vegades absurdesque passen en una comèdia” als ac-tors. Però tant Bosch i Boixaderascomeldirectorestantranquils:“Desdel primermoment, quan llegiaElcrèdit, ja veia que això és una bom-ba. Flueix sol”, deiaBoixaderas. “Elcrèdit fa diana en l’actualitat”, afe-giaBelbel, quecomparava la teatra-litat de Galceran ambBillyWilder.

Fer créixer unembrió brillantEl dramaturg va escriure una pri-mera versió curta d’El crèdit per alconcursdedramatúrgiadel festivalTemporadaAlta del 2011. De fet, vaser-ne l’obra justament vencedoragràcies a una agudesa hilarant. Jallavors Bitò Produccions li va pro-posardeconvertir-laenunespecta-

LAURA SERRA

BARCELONA. Conscients que éspràcticament impossiblequeestor-ni a repetir l’èxit d’Elmètode Grön-holm –“això només et passa un copa la vida”, insisteix el dramaturgJordiGalceran–, l’equipcreatiuqueva parir aquell espectacle s’ha tor-nat a reunir enunacomèdia,El crè-dit, que s’ensumen que serà un èxitcomercial. Sergi Belbel torna a di-rigir l’últim text de l’autor catalàmés internacional, després de tan-car la seva etapa al TNC. Al quadri-làterhi tornaapujarJordiBoixade-ras i s’hi afegeix Jordi Bosch.

El quartet vapresentar ahir l’es-pectacle, que es podrà veure a par-tir de dissabte a La Villarroel, sen-se poder evitar traçar algunes con-nexions amb El mètode Grönholm.Va ser Belbel qui va afirmar queGalceran torna a “esprémer l’actu-alitat ambun sentit de l’humor pu-nyent, ambironia idardsquesap ti-rar molt bé per fer una radiografiasense pietat de la nostra societat”.

Jordi Bosch i Jordi Boixaderas interpreten el director d’una oficina bancària i un homeque necessita diners a qualsevol preu aEl crèdit. RUTHMARIGOTH

clecomercial.Peraixòhaviad’asso-lir més d’una hora de durada. Peròel dramaturg va trigar un any a tro-bar la clau per completar l’especta-cle. “No volia engreixar una obraque tenia molt múscul”, justificaGalceran. Al final, la solució se li vaaparèixer com una obvietat: encomptes de farcir aquella peça cur-ta, la va allargar. Així, l’obra que vaescriure inicialment és, pràctica-ment intacta, el plantejament del’espectaclequearribaaLaVillarro-el,quetéunahora imitjadedurada.Serà el colofó d’una bona fornadad’obres sorgides d’aquell concursd’ara fadosanys,desprésdeSmiley,deGuillemClua(encaraencartellalClub Capitol); Lameva Championsparticular, de Cristina Clemente, iRed pontiac, de Pere Riera.e

SergiBelbel dirigeix l’obra deJordiGalceranambJordiBosch i JordiBoixaderas

MÚSICA

La Pandilla Voladora aplega rumba i humor al Poble EspanyolAlbert Pla, el Canijo de Jerez,Muchachito,Tomasito iLichis sónLaPandillaVoladora, unamenadesupergrup unit per la rumba i laconya.Aquestanit actuenal PobleEspanyol deBarcelona.

XAVIER CERVANTES

BARCELONA. “Tan important és lamúsica com l’humor”, diuJairoPe-rera,mésconegutcomaMuchachi-to. Potser per això Tomasito, com-panyseuaLaPandillaVoladora, im-provisa un vers mentre canta Deldeporte tambiénsesale: “Quese lodi-gan a Ana Botella”. Ho va fer ahir,durant la presentació del concertqueoferiranaquestanitalPobleEs-panyol iqueserà filmatperIsakiLa-cuesta. “Tokio, Tokio, Tokio... Hayque saber perder”, continua TomásMoreno Romero, Tomasito per al’art. “Serà un concert molt rum-ber”,avançaelCanijodeJerez,nomartístic de Marcos del Ojo (ex-De-linqüentes), tercera pota d’un pro-jectequecompletenAlbertPla iMi-guel Ángel Hernando, Lichis, líder

de La CabraMecànica. La PandillaVoladora va néixer per la insistèn-cia de Javier Liñán, responsable dela promotora El Volcán. “Va sermoltpesat”, fabromaTomasito.Li-ñán els va convèncer per fer un pa-rell de concerts.

La ideaeramuntarunacosasem-blant a G5, el supergrup que fa vuit

Tomasito, elCanijo, Lichis,Muchachito iAlbert Pla,superheroisrumbers.LAGATACRISTI

a Arzúa (Galícia) el 2 demarç. Des-présvanvenirmésactuacions, sem-pre de més de dues hores i amb unrepertori que inclou les cançons“més emblemàtiques” de cada und’ells i alguna versió, com araGita-nitos ymorenos, del Gato Pérez.

Ara com ara només tenen trescançons fetes entre els cinc, i la quenofaltaenelsconcertsésDeldepor-te también se sale. Vestits de su-perherois, ambunes disfresses dis-senyades per Clara Bilbao, tirend’ironiaperdefensarquel’esportnoésbopera lasalut. “Hemaconseguitque lesolimpíadesnoes facinaMa-drid”, diu el Canijo. “Com a su-perherois, estem orgullosos de lanostramissió”, exclamaAlbert Pla.

Demomentsónungrupdedirec-te ino tenenprevist enregistrarcapdisc. “Per què hem de treure capdisc si després no el compra nin-gú?”, pregunta el Canijo. “Sóntempsd’antidiscos.Apartird’aradi-rem que vam publicar un disc el 32d’agost, i que va liderar la llista dedescàrreguesaAnglaterra”,conclouMuchachito.e

HilarantL’obravaguanyarelconcursdedramatúrgiaalTemporadaAltael2011

anys va aplegar Kiko Veneno, To-masito, Los Deliqüentes i Mucha-chito. De fet, la intenció inicial eraque Kiko Veneno també hi partici-pés, “peròteniamolta feina”, recor-da el Canijo. La Pandilla Voladora,que va estar a punt de dir-se Ham-bre–era elnomquevaproposarAl-bert Pla–, van fer el primer concert

24

EL PUNT AVUIDIMARTS, 10 DE SETEMBRE DEL 201338 |

Cultura i Espectacles

“Si el senyor director noafluixa els quartos, inicia-ràs una acció definitivaque convertirà la seva vidaen una catàstrofe”, sen-tencia la sinopsi d’El crè-dit. La Villarroel estrenatemporada amb una co-mèdia que enfronta dospersonatges antagònics:un home que ho té tot i unaltre que ha perdut tot elque tenia. “L’obra parla dela vulnerabilitat humana,de tot allò que pensàvemque era segur i, de cop, hoperdem sense entendreper què”, explica l’autor,Jordi Galceran.

Es tracta del primerprojecte que Sergi Belbeldirigeix després de deixarel Teatre Nacional, i té elsactors Jordi Boixaderas iJordi Bosch com a prota-gonistes. “Les comèdiesnecessiten bons actors, sino cauen”, reconeix Gal-ceran, i és que l’escenaride La Villarroel serà un es-pai minimalista amb unataula i dues cadires quepermetran una interpre-tació a quatre costats. Ser-gi Belbel destaca l’adequa-ció de la sala, ja que “l’obravol crear un ambient deproximitat amb el públic, iels actors han d’interpre-tar cap endavant, cap alscostats i també al darre-

re”. El crèdit gira al voltantde l’ofec econòmic de l’An-tonio, un home que és ca-paç de fer qualsevol cosaper aconseguir que el di-rector del banc li concedei-xi un crèdit. La desgràciade l’un i l’estabilitat de l’al-tre es posen en qüestió enuna comèdia que amagaun drama actual sobreeconomia, crisi, desespe-ració i relacions humanesfràgils. “La meva intencióno era fer cap anàlisi de larealitat, sinó escriure unabona obra de teatre”, acla-reix Jordi Galceran. Noobstant això, Sergi Belbelapunta que El crèdit ser-veix de mirall a la gent:

“L’obra dóna algunes ideessubversives, posa el dit a lallaga i alhora fa riure a l’es-pectador”. En això coinci-deixen Bosch i Boixade-ras, que destaquen la qua-litat de la comèdia i alhorala dificultat de treballar-la,

sobretot perquè “Galce-ran treballa molt amb lesparaules, així que és tot unrepte aprendre les matei-xes frases, construïdes demaneres diferents”.

El crèdit va ser la gua-nyadora del Torneig deDramatúrgia del FestivalTemporada Alta 2011, uncombat en què les obreshavien de tenir dues ca-racterístiques essencials:40 minuts de durada i dospersonatges. Segons l’opi-nió del director de produc-ció de l’obra, Josep Domè-nech, Galceran va triom-far amb “una comèdiaperfecta, rodona i un textbrillant”. Després d’unany de treball intens perportar l’obra als escena-ris, Galceran explica que“ha allargat la històriaportant-la fins al final”.

A l’estil ‘Grönholm’Jordi Galceran i Sergi Bel-bel ja van compartir l’èxitaclaparador d’El mètodeGrönholm, estrenat l’any2003, que va captivar propde dos milions i mig d’es-pectadors i 60 països ar-reu del món. Jordi Boixa-deras també va formarpart del fenomen Grön-holm i ja havia treballatamb Galceran en una deles seves primeres obres,Paraules encadenades(1995), i també a les or-dres de Belbel en diverses

ocasions. El tercer Jordi,Jordi Bosch, s’incorpora altàndem després d’haveractuat a Fuita (1994). Elcrèdit té certes conne-xions amb El mètodeGrönholm, principalmentperquè segueix la pauta de

Galceran, que sol escollirtemes recurrents de l’ac-tualitat amb personatgespropers i reals. Sergi Bel-bel destaca la senzillesade la trama de les duesobres, pel fet que es des-envolupen en un sol espaii un sol temps. “A totesdues obres Galceran aga-fa l’actualitat i l’esprem almàxim”, subratlla. El crè-dit, fidel a un estil que vatriomfar arreu, tambéparteix d’una anècdotasenzilla, amb punts desurrealisme, i construeixun enfoc sorprenent delsistema capitalista.

Després d’El mètodeGrönholm i Carnaval(2006), Galceran està

convençut que, si fos perell, demanaria a Belbel quedirigís totes les sevesobres, perquè “el fet que ellsigui autor i director deteatre fa que tingui ungran respecte pel text”.

El crèdit s’estrena el 14de setembre a La Villar-roel i ja fa setmanes que esvenen entrades. Galceranreconeix, irònicament,que “els espectadors fanl’acte de fe que els bancsno fan: comprar entra-des”. De manera gairebésimultània, l’obra s’estre-na al teatre Arriaga Antzo-kia de Bilbao (dia 19) i alTeatro Maravillas de Ma-drid (dia 27), amb CarlosHipólito i Luís Merlo. ■

Doshomes iun crèdit

La Villarroel estrena temporada amb‘El crèdit’, de Jordi Galceran, unacomèdia àcida sobre vulnerabilitats

Elisabeth RouraBARCELONA

D’esquerra a dreta, Bosch, Boixaderas, Galceran i Belbel ■ ALBERT SALAMÉ

“Els espectadorsfan l’acte de feque els bancs nofan: comprenentrades”, diuJordi Galceran

“És una obraminimalista queagafa l’actualitati l’esprem almàxim”, explicaSergi Belbel

25

ROGER ROCABARCELONA

Dimarts, l’escenari del petit Ro·badors 23 del Raval barceloní era un formiguer. Els músics, apare·llats per una mà innocent, puja·ven de dos en dos, improvisaven junts i donaven pas als següents. Els mestres de cerimònies eren el saxofonista Albert Cirera i el bate·ria Ramon Prats, àlies Duot, que després de cinc anys junts feien el seu últim concert: Cirera se’n va a provar sort a Lisboa. Va ser al local que han ajudat a convertir en bastió de la música improvisa·da de la ciutat. Cada dijous, «ne·vi, plogui o jugui el Barça», deien fa mesos a aquest diari, Duot han anat desenvolupant les seves pro·pietats gairebé telepàtiques a Ro·badors 23. Dimarts, en un gest que diu molt sobre la naturalesa col·laboradora d’aquesta música, Ci·rera i Prats van compartir el seu comiat amb còmplices com el pi·anista Agustí Fernández, patriar·ca de l’escena, El Pricto, saxofo·nista i agitador, o el britànic Tom Chant, primera figura importa·da d’una escena local que creix forta, encara que gairebé en si·lenci. Al final, l’atzar va deixar Cirera desaparellat. Però quan el saxofonista es buidava en un solo eixordador, Ramon Prats no es va poder aguantar i va pu·jar a tocar amb ell com han fet tantes i tantes vegades en un san·tuari que trobarà a faltar la seva passió i la seva disciplina. Duot ja no hi seran, però ells mateixos ho van anunciar: algú organitza noves sessions els dimarts al bar de Gràcia Soul Kitchen. Això no s’atura. H

L’últim concert de Duot

CRÒNICA Un adéu entre amics al petit Robadors 23

espectacles DIVENDRES60 13 DE SETEMBRE DEL 2013

Comèdia de ‘dream team’3La base d’‘El mètode Grönholm’ repeteix a ‘El crèdit’, de Jordi Galceran

JOSÉ CARLOS SORRIBESBARCELONA

poques obres com El mètode Grönholm han deixat tanta empremta en el teatre ca·talà. Gestada fa 10 anys al

T·6 del Teatre Nacional de Catalunya, es va convertir en un fenomen mun·dial amb gairebé dos milions i mig d’espectadors de més de 60 països. Amb aquest record arriba demà a La Villarroel una altra comèdia amb tres puntals del mètode: autor, direc·tor i un actor. Jordi Galceran, Sergi Belbel i Jordi Boixaderas es retroben a El crèdit en un equip, amb Jordi Bosch com l’altre intèrpret, que és un dream team de la comèdia. És, a més, la primera estrena de Belbel després dels seus set anys al TNC. El part d’El crèdit, no obstant, ha estat llarg. Va ser la primera gua·nyadora del torneig de dramatúr·gia del festival Temporada Alta, amb lectures de textos de 40 minuts per a dos personatges. D’aquella edi·ció ja s’han muntat amb èxit rivals com Smiley (Guillem Clua), Red pon-tiac (Pere Riera) i La nostra Champions particular (Cristina Clemente). I no va ser pels dubtes del productor. «En la primera ronda ja li vam parlar de fer l’obra», explica Josep Domènech, de Bitó. «Un any després ens va dir que ja estava a punt».

L’AVAL DE LA PARAULA / Aquesta tardan·ça Galceran la justifica per la seva por a afegir «greix» a un text que te·nia «molta musculatura», manifes·tada en un argument senzill i direc·te. Un home va a una entitat bancà·ria a demanar un crèdit amb l’únic aval de la seva paraula. El director de l’oficina l’hi nega i el client el pressi·onarà amb una amenaça absurda. «Les coses més òbvies són les que més costen. La primera part de l’obra és idèntica a la lectura del Temporada Alta. He portat la histò·ria de manera lògica fins al final»,

diu Galceran, que deixa una altra empremta del seu «teatre nu, text i actors». L’autor es va posar a escriure en uns dies en què només es parlava de les dificultats per obtenir un prés·tec, però no el mou l’afany de denún·cia. «La crisi és el paisatge. L’impor·tant és la relació entre els dos perso·natges. El client ho ha perdut tot i el director creu que té la seva vida con·trolada. Amb una sola frase del cli·ent el seu món s’ensorra. L’obra par·la de la vulnerabilitat». Belbel sí que creu que El crèdit deixa «alguna petita idea subversi·va» sense un discurs «moral ni socio·econòmic». «Però amb ironia i dards fa una radiografia sense pietat de la nostra societat», afegeix. El direc·tor se sent còmode amb el «mini·malisme» que defineix el teatre de

Galceran. «Un sol espai, un temps i les regles clàssiques», detalla. És una obra que demana «proximitat» del públic, disposat a quatre bandes a La Villarroel. Galceran, mentres·tant, està igual d’identificat amb la batuta de Belbel. «Ja vaig dir un dia que m’agradaria que dirigís totes les meves obres. Ell també escriu i sem·pre fa posades en escena a favor del text». Els intèrprets tampoc escatimen esperançats elogis. «És una obra que camina sola amb un gag darrere l’al·tre. Una bomba», diu Boixaderas. «Hi ha molt talent i molt teatre», corro·bora Bosch. La confiança de Borja Sitjà, director de La Villarroel, no re·sulta menor: El crèdit no té data de sortida i estarà en cartell mentre mantingui el suport del públic. H

INICI dE tEmpoRAdA A LA vILLARRoEL

33 Jordi Bosch (el director del banc) i Jordi Boixaderas (el client), a la taula de negociacions d’‘El crèdit’.

FERRAN SENDRA

Sergi Belbel dirigeix un text sobre el pols per un préstec entre un client arruïnat i el director d’un banc

26

www.timeout.cat 59

Teatre

Pregunta punyetera quan estàs a punt d’estrenar una comèdia que va d’un director d’oficina bancària i un client que vol un crèdit peti qui peti: amb els temps que corren, ¿no creieu que riure’s de la gent que va a demanar un crèdit i no li donen és una mica bèstia? Resposta ràpida del director, Sergi Belbel: “Jordi Galceran dóna idees, eines, a la gent per a quan vulgui demanar un préstec. Quin sentit tenen els bancs si no donen diners? I en moments de penúria, el que ens diu Galceran és que hauríem de fer servir altres mètodes”. Jordi Bosch, que fa de director de sucursal, rebla el clau: “Si quan Jordi Boixaderas –el client– canvia les regles del joc, jo truqués el guàrdia de seguretat perquè el fotessin fora, l’obra podria ser un thriller, encara que acabés passant el que passa en aquesta obra”. Tocats i enfonsats.

I és que el nou text del rei català de la comèdia és un manual de com comportar-se en un moment

de crisi com el d’ara. I sobre com han canviat els paradigmes al nostre país. De fet, els protagonistes d’El crèdit, Bosch i Boixaderas, van coincidir fa un any i mig a Els jugadors, de Pau Miró. I la víctima, aleshores, ens recorda Boixaderas, també era un banc. El de Galceran té nom i tot, Caixa.

El que passa aquí, tanmateix, té més a veure amb la línia de Galceran de satiritzar el poder: Burundanga, El mètode Grönholm... Al final, diu Bosch, si despulles els que estan a dalt de tot, si els desmuntes, veus que són com “personetes”. No és que l’autor pretengui que els

banquers ens caiguin bé. Ben al contrari: els ridiculitza.

Tot i no ser un actor de comèdia pur, El crèdit és el tercer Galceran que fa Boixaderas. “Hi ha comèdies que no puc fer, però amb ell em sento com peix a l’aigua. Té una manera de dir les coses que veig immediatament”. Bosch, més avesat a fer-nos riure que plorar, s’endinsa en el seu segon Galceran. I té les coses ben clares: “La comèdia demana fer el ridícul, amb dignitat, però fer el ridícul”.

Galceran, Bosch i Boixaderas, per cert, acompanyen el retorn com a director lluny del TNC de Belbel, encara que Boixaderas digui que no necessita padrins. L’ajudant de direcció, Antonio Calvo, que el coneix d’abans, assegura que Belbel no ha perdut el sentit lúdic de l’assaig: “Si hi ha 50 persones i en sents un que riu, segur que és ell”. En donem fe. EL CRÈDITLa Villarroel A partir del 14 de setembre

Com ensarronar els bancsJordi Galceran ens dóna armes per aconseguir calers a ‘El crèdit’. Andreu Gomila en parla amb Jordi Bosch i Jordi Boixaderas

La comèdia demana fer el ridícul, amb dignitat, però fer el ridícul

Jordi Bosch i Jordi Boixaderas, amics o enemics?

TeatreCoordina Andreu Gomila agomila@timeout.cat

Des de fa molts i molts anys, gairebé des que

Benet i Jornet es queixava perquè no feien teatre català a Barcelona, que els polítics de torn, fins i tot els agosarats programadors, parlen de la internacionalització de les arts escèniques. Un concepte tan gastat, tan buit en ell mateix, que ha perdut tot el sentit. Bàsicament, perquè es fa servir per quedar bé. Res més.

Ara, ta-txaaaan, els donaré una idea. No es pensin que

aquest senador brètol i maldestre només va néixer amb el bat de beisbol sota el braç. Doncs, la idea és la següent: per què coi no creen una oficina que es dediqui a vendre espectacles catalans a l’estranger? Una oficina pura i dura, de venda, que es passegi pel món conegut amb una bona carpeta, una VISA, un enorme somriure i ganes de cobrar una comissió. I que enviï vídeos a tort i a dret i faci venir els programadors aquí.

No es tracta de portar xous locals a fires, cosa que ja fa

el Ramon Llull, sinó d’aconseguir que el Royal Court estreni un Pau Miró, que el Festival d’Avinyó programi La Veronal, que Bergen estreni una òpera d’Agustí Charles, que el millor espectacle de text de la temporada giri per Europa. És a dir, fites importants que només aconsegueixen els creadors amb trajectòria i que sol estar lluny de les possibilitats del jove talent. Simplement perquè a Europa no els coneixen.

Ei, no caldria augmentar el personal administratiu.

Estic segur que entre l’Institut Català d’Empreses Culturals i el Ramon Llull podrien fer-ho, perquè hi treballa gent que coneix el mercat internacional i sap com vendre les coses a fora.

Això que els proposem, senyores i senyors, no és

cap idea del diable per fer-los la punyeta, ni res impossible. A Bèlgica, Alemanya, fa anys que tenen oficines d’aquesta mena. I els va molt millor que a nosaltres. –Andreu Gomila

BrutusL’ocina

na Andreu GoGoGoGoGoGoooGoGooGooGoGooooooGooooooGoooG iiilimmiiiiiliiillllliiiiiiiiilllliiiiilllmmiiiiillllllmmiiiiiiilllmmmmmmmmmmmmmiliiilllmmmmmmmmmimmiiiiillllmmmmmmiliiiillmmmmmimmimmiliilllmmmmmmmiiiiiilllmmmmmiiillllmmmmmimiillllmmmmmmmiillillmmmimilmimimilmimillmmmmmimilmmimilmmiimilmmmmilmilmiilmimiilllmiiiimillllmiliiiilmilmmmiiililmmmmilimiillmm lililmiiiiilmilmmmiiii aaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaa aaaaaaaaaaaaaaaaaaaaa aaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaa aaaa aaaaaaaaaaaaaaaaaaaa@timeoututututututututututtutututtuttttttttttuttuttttutttuuttuuuttuuutt ccccacacacacacacc.ca.caacca.ca.ca.caca.ca.ca.ca.ca.ca.ca.ca.cacaaccaa.cacacaaaaa. aaaaaaattttttttttttttttttttttttttttttttttttttttttttttttttt

IVÁN

MO

REN

O

27

30 DOM

a

INTERIOR D’UNA OFICINA BANCÀRIA. Dos homes. Un, el director (Jordi Bosch); l’altre, el client (Jordi Boixaderas), que sol·licita un crèdit, però com que no disposa de cap aval, obté un no per resposta. Davant la negativa, el client decideix passar al contraatac d’una manera, diguem-ne, sorprenent. Així comença la comèdia teatral El crèdit, des d’ahir fi ns al 3 de novembre a La Vilarroel de Barcelona. Escriu la peça Jordi Galceran [El mètode Grönholm, Paraules encadena-des...] i dirigeix Sergi Belbel. Amb aquest últim i els dos actors parlem després d’un assaig.

Belbel: No. L’obra no està patrocinada per cap banc [riu]. ¿Creieu que algun hi posaria pasta? És comèdia, però hi ha una crítica molt bèstia al sistema bancari i a aquesta crisi. I només amb unes pinzella-des, sense un discurs, que és com escriu Galceran. Bosch: És que la peça és bona, funciona com un engranatge i als actors ens ho posa fàcil. No diria que surt sola, però gairebé.

‘El crèdit’ es va presentar al Primer Torneig de Dramatúrgia Catalana. Belbel: I va guanyar, sí. És una obra guanyadora. Galceran va presen-tar el primer acte, que és rodó. El que ha fet després és afegir-hi un altre acte i un epíleg, molt divertits. Ara dura una hora i mitja.

ES TORNEN A REUNIR EN UNA COMÈDIA TEATRAL, ‘EL CRÈDIT’

BoschelbelB derasoixaderas

TEXT LUIS MIGUEL MARCO FOTOS ALBERT BERTRAN

28

32 LAVANGUARDIA C U L T U R A DILLUNS, 16 SETEMBRE 2013

Jordi Bosch i Jordi Boixaderas, els dos actors que representaran l’obra a Barcelona

La sala Beckett obre un nou espai al Poblenou i persevera enla idea de convertir-se en la casa dels autors catalans

Aquest síqueés llocperal teatre

LA VILLARROEL

TEO CAMINO

Barcelona

E l començament de la tem-porada 2013-2014de la sa-la Beckett estàmarcat per

la seva expansió al Poblenou –ons’ha habilitat un espai per a lesoficines, tallers i assajos– i perun cicle de set espectacles de lacompanyia Obskené, amb estre-nes, versions d’obres clàssiques ireposicions de les seves millorspeces. Totes ambuna forta càrre-ga reivindicativa.El creixement de la sala Bec-

kett es va posar en marxa quanl’Ajuntament de Barcelona els vacedir l’antiga cooperativa de Paui Justícia, ubicada al carrer Batis-ta, número 15, del barri delPoblenou, lluny de la seva Gràciaactual. L’edifici, comprat el 2007per l’Ajuntament, estava en moltmal estat i ha requerit una apor-tació de 325.000 euros per re-formar-lo mínimament. La ideaés que de mica enmica es prepa-ri per acollir l’Obrador de la salaBeckett i es converteixi en unespai formatiu i experimental on

els espectadors puguin formarpart del procés creatiu. “És moltimportant el diàleg especta-dor-creador, perquè es produeixuna sinergia que els beneficiatots dos”, explica el director, To-ni Casares.Caracteritzada per la tasca de

suport al teatre català contempo-rani, el començament de la novatemporada de la sala Beckett,amb la selecció d’espectacles dela companyia Obskené, n’és unbon exemple.Les representacions van co-

mençar dijous passat amb l’estre-na de Este no es un lugar adecua-do para morir, d’Albert Boronat.Unaobra que ens parla de la pres-sió social, de comés de difícil viu-re en la mirada de l’altre i de lapor de no ser acceptat. Ens mos-

tra els dubtes existencials d’un jo-ve que viu espantat pel què diranels habitants del poble. Una his-tòria de relacions i demisteris enquè molts es veuran reflectits.Buenos Aires, escrita per l’ar-

gentí Rafael Spregelburd i dirigi-da per Ricard Soler, és la segonaobra que es podrà veure a partirde dimarts, 17 de setembre, a lasala Beckett. Quatre personatgesque somien i fan projectes per co-mençar de nou i sortir de la crisi.Una comèdia àcida en un mo-ment en què la realitat ens ha dei-xat sense pla B.La premiada versió del clàssic

de Lope de Vega, Fuenteovejuna.Breve tratado sobre las ovejas do-mésticas, tracta temes tan actu-als com l’abús de poder. L’obra–premiada com amillor especta-

cle al festival d’Almagro– mantéalguns versos originals i és un in-tent d’acostar el teatre al carrer,ja que l’única funció tindrà llocal pati de l’institut Quatre Can-tons del Poblenou i el preu del’entrada serà simbòlic (3 euros).Trossos, d’Albert Boronat, és

una obra singular que es re-presentarà a la seu del Poblenou.L’espectacle es desenvoluparà

en dos envelats amb un afo-ramentmàxim de 24 persones. Acada habitacle hi haurà un actorargentí –i xilè el segon dia derepresentació–, que explicarà,en primera persona, experiènci-es reals sobre el seu procésmigratori.Más allá del parque/Al otro la-

do del parque ens trasllada a unasocietat futura en què tot està le-gislat i en què estem obligats allleure. Fins que apareix algú i in-tenta canviar les coses. Però comen la trilogia de les distòpies d’Al-dous Huxley (Un món feliç), RayBradbury (Fahrenheit 451) i Geor-ge Orwell (1984), i com a la vidamateixa, les ànsies de rebel·lia da-vant la injustícia són sufocades iels heretges, condemnats al des-terrament.Completen la programacióRe-

daliz, un conte poètic i enigmàticdel dramaturg Pedro Lipcovichque mostra un enfrontament en-tre germans, i L’ogret, de Suzan-neLebeau, una defensa de l’esco-la pública i de la pluralitat que esrepresentarà al centre cívic CanFelipa.c

JUSTO BARRANCO

Barcelona

No és pas la primera ve-gada que passa. I elprecedent és més quebo. Jordi Galceran re-

corda que ja va estrenar gairebéalhoraElmètodeGrönholm a Bar-celona i a Madrid quan va néixerl’obra que ha donat la volta almóndins del programaT6delTe-atreNacional. I ara sí que ja estre-na totalment alhora a Barcelona ia Madrid El crèdit, una comèdiaambientada en la crisi actual enquè un home entra en una caixad’estalvis i sol·licita un crèdit…només amb la seva paraula que eltornarà. Tot i que això no hauriasuposat cap problema en els anysesbojarrats que s’acostaven al bo-om, en plena crisi és gairebé un

anatema. I, a més a més, és elpunt de partida d’una història es-bojarrada en què el sol·licitantdel crèdit llança contra el di-rector del banc una amenaçaaparentment absurda que desen-cadena una tirallonga de diàlegsesplèndids i delirants. I de conse-qüències.A Madrid la parella que dóna

vida a aquest particular combatdialèctic són Carlos Hipólito iLuis Merlo, dirigits per GerardoVera al teatreMaravillas. I a Bar-celona s’enfronten a la peça doscòmics d’excepció, Jordi Boixa-deras i Jordi Bosch, dirigits perSergi Belbel –en la primera direc-ció després de deixar el TNC– aLa Villarroel, que tindrà un esce-nari central amb grades als qua-tre costats.Galceran recorda que El crèdit

va néixer fa dos anys en el primerTorneig de Dramatúrgia Catala-na del festival Temporada Alta,en què les peces que hi concursa-ven només tenien 40 minuts. Eltext era tan bo que va aconseguirque el públic es pixés de riure iva derrotar tots els altres, alçant-se com a campió en una lecturadramatitzada que aleshores vanprotagonitzar Lluís Soler iFrancesc Albiol. El problema, es-clar, era que 40minuts eren pocsper portar El crèdit a un teatreconvencional. “La relació de l’es-pectador amb el text era moltpotent i em van proposar que hidonés una durada convencional,però vaig tenirmolts dubtes”, ex-plica. No volia engreixar la peça,“fer-la grassa, fofa”, diu.Hi va do-nar moltes voltes durant untemps i al final, explica, va fer el

més obvi, “que de vegades és elque més costa”: “Al final l’obrainicial deixava oberta una granexpectativa sobre el que passaria.Havia de continuar-la, comple-tar-la”. Així que la primera partés gairebé idèntica a la que vapre-sentar fa dos anys a Girona (“in’he portat la lògica fins al final,de manera que tota l’obra estiguimusculada”).La idea de partida, remarca, és

molt senzilla, perquè no li agradarecarregar gaire les obres: “Text,actors i donar-hi tota la força”. Ai-xí que, reconeix, els intèrpretseren fonamentals. “Aquestes co-mèdies, si no les fan grans actors,cauen, perquè han de fer veritatles coses absurdes que de vega-des passen”. I li sembla que Boi-xaderas i Bosch són el duo perfec-te per a una obra que, reconeix,

beu del que passa al voltant,d’aquesta situació en què el crè-dit no flueix, però que “tampocno té gairemés punts de contacteamb la situació actual”. Es tractasobretot, apunta, “d’un personat-ge que ho ha perdut tot i d’unaltre que es pensa que té la vidacontrolada, una família i una fei-na formidable, però amb una solafrase del client el seumón s’esfon-dra”. Una frase que gira al vol-tant –no podia ser de cap altramanera parlant de crèdits– de laconfiança. “L’obra parla de la vul-nerabilitat, com en un instant ladesgràcia es pot colar al teu pai-

satge sense saber com ha passat,igual que al nostre país”.Per Belbel, a l’obra hi ha “iro-

nia i dards molt ben llançats enuna radiografia sense pietat de lanostra realitat en un text tocatper la gràcia. Fer diana de la re-alitat és molt difícil i El crèdit hoaconsegueix”. Això sí, JordiBoixaderas diu: “Ja es veia quel’obra era una bomba, amb ungag rere l’altre, de manera que ésmés gran la responsabilitat d’ai-xecar-la i que funcioni”.Galceran és conscient quemai notornarà a aconseguir un èxit depúblic com el d’El mètode Grön-holm. “Espero escriure alguna co-sa millor, però que una obra tevaes converteixi en un fenomenpassa una vegada a la vida”, som-riu. Però, adverteix, això sí, queper a El crèdit “fins i tot s’han ve-nut força entrades anticipades,demanera que el públic sí que hafet una cosa que el director de lacaixa no fa a l’obra: un acte deconfiança”.c

La sala programauna selecciód’espectaclesde la companyiateatral Obskené

Jordi Galceran, autor d’‘El mètode Grönholm’, estrena a Barcelona iMadrid una obra sobre la crisi actual

Undramaturgambcrèdit

“L’obra parla dela vulnerabilitat,de com en un instantla desgràcia es potcolar al teu paisatge”

29

Cataluña

EN EL PARLAMENT

En el libro aparece su fascinación

por títulos como «El padrino»,

«Rebeca» o «El resplandor»

En «De cine», Trías, según su familia, reune «a quienes conside-raba como sus directores más afi nes. Podía ver una película de-cenas y decenas de veces, disfru-tando de ella como si fuera la primera vez. Además siempre se las compraba porque necesitaba tenerla físicamente, poder tocar el estuche. Para él, el cine también signifi caba compartir». A ello sumó en los últimos años las gran-des series de televisión, especial-mente «Mad Men» o «A tres me-tros bajo tierra», que fueron tam-bién su última pasión cinéfi la.

«Vértigo» y

«Mullholand

Drive»

fueron dos

de los títulos

favoritos de

Eugenio Trías

El libro, que fue presentado ayer, rubrica lo que su amigo Ra-fael Argullol defi nió como «no una pasión última sino la de toda una vida. Con este trabajo culmina su

obra fi losófi ca». Argullol, cuya amistad con Trías se extendió durante tres décadas, recordó que «en cuanto nos conocimos ya

«Senderos de gloria», «El resplan-dor», «Apocalipsis Now», la trilo-gía de «El padrino», «El séptimo sello», «Gritos y susurros», «Mul-holand drive», la serie de televi-sión «Twin Peaks» y «Terciopelo azul». Todo ello es una manera de reivindicar una manera de enten-der el cine de autor.

Elena Rojas, viuda del fi lósofo, y su hijo David Trías apuntaron que Eugenio Trías quiso continuar esta obra en una segunda entrega, aunque el proyecto por desgracia no podrá materializarse. En ese tomo habría escrito sobre Buñuel, Kurosawa, Wilder o Capra.

surgió el gusto por el cine hasta el punto de que los primeros años íbamos juntos a ver películas».

En «De cine», Trías nos propone un viaje cinéfi lo a través de sus

películas favoritas de realizadores clá-sicos, aunque algu-no sea moderno, como es el caso de Lynch, «el menos clásico de esos clási-cos», en palabras de

Argullol. Así pueden encontrarse análisis de producciones como «Metrópolis», «Rebeca», «Con la muerte en los talones», «Vértigo»,

Víctor Fernández

BARCELONA- El cine, junto con la música y la fi losofía, fue una de las grandes pasiones de Eugenio Trías. A los seis meses de su des-aparición, ve la luz el último libro de Trías, concluído poco antes de su fallecimiento, «De cine. Aven-turas y extravíos», editado por Galaxia Gutenberg. En él, Trías dedica varios capítulos a sus rea-lizadores favoritos, con una inte-ligente manera para adentrarse en el llamado séptimo arte que va de Fritz Lang a Alfred Hitchcock, pasando por Welles o Coppola.

Un libro recoge los últimos textos del fi lósofo dedicados a sus realizadores favoritos

Eugenio Trías, pasión por el cine

«DE CINE»

Eugenio Trías

GALAXIA GUTENBERG

368 páginas,

23 euros.

vulnerabilidad, de lo muy vulne-rables que somos, de un mundo que parece muy seguro y de cómo una desgracia puede alterar tu paisaje».

«Que nadie venga esperando una crítica social, porque lo que yo hago es escribir historias, aun-que son historias imbuidas por lo que pasa alrededor y con las que espero que el espectador marche habiendo disfrutado y reído. Nun-ca iré más lejos», apostilló el dra-maturgo barcelonés.

Lo que sí avanzó Galceran es que uno de los personajes de «El crèdit», el director de la entidad crediticia, que parece que tenga toda su vida bajo control, «ve que con una sola frase del cliente todo su mundo se derrumba». La obra, por tanto, «habla también de la

L. R. de un texto con el que Galceran ganó el Primer Torneo de Drama-turgia catalana del Festival Tem-porada Alta. La versión que se verá en Madrid está dirigida por Gerar-do Vera y protagonizada por Car-los Hipólito y Luis Merlo.

Narra el momento en el que un hombre muy apurado acude al banco para pedir un crédito y el director de la entidad se lo niega, lo que comportará sus conse-cuencias. Galceran, acompañado por director y actores, advirtió ayer en rueda de prensa que cuan-do escribe su único objetivo es «puramente teatral».

BARCELONA-El dramaturgo Jordi Galceran, el director Sergi Belbel y el actor Jordi Boixaderas, a los que se suma el también actor Jordi Bosch, vuelven a juntarse diez años después del éxito de «El método Grönholm» para la come-dia «El crèdit», una «venenosa» radiografía de la banca y la crisis económica actual.

La obra, con la que el próximo día 14 se inicia la temporada de La Villarroel y que se representará en castellano en el Teatro Maravillas de Madrid ese mismo día, parte

Los artífi ces del éxito de «El método Grönholm» vuelven con «El crèdit»

Jordi Boixaderas y Jordi Bosch protagonizan esta obra

David Ruano

� DÓNDE: La Villarroel. c/Villarroel, 87. � CÚANDO: A partir del 14 de septiembre. � CÚANTO: A partir de 16,80 euros.

6 Martes. 10 de septiembre de 2013 • LA RAZÓN

Cataluña

EN EL PARLAMENT

En el libro aparece su fascinación

por títulos como «El padrino»,

«Rebeca» o «El resplandor»

En «De cine», Trías, según su familia, reune «a quienes conside-raba como sus directores más afi nes. Podía ver una película de-cenas y decenas de veces, disfru-tando de ella como si fuera la primera vez. Además siempre se las compraba porque necesitaba tenerla físicamente, poder tocar el estuche. Para él, el cine también signifi caba compartir». A ello sumó en los últimos años las gran-des series de televisión, especial-mente «Mad Men» o «A tres me-tros bajo tierra», que fueron tam-bién su última pasión cinéfi la.

«Vértigo» y

«Mullholand

Drive»

fueron dos

de los títulos

favoritos de

Eugenio Trías

El libro, que fue presentado ayer, rubrica lo que su amigo Ra-fael Argullol defi nió como «no una pasión última sino la de toda una vida. Con este trabajo culmina su

obra fi losófi ca». Argullol, cuya amistad con Trías se extendió durante tres décadas, recordó que «en cuanto nos conocimos ya

«Senderos de gloria», «El resplan-dor», «Apocalipsis Now», la trilo-gía de «El padrino», «El séptimo sello», «Gritos y susurros», «Mul-holand drive», la serie de televi-sión «Twin Peaks» y «Terciopelo azul». Todo ello es una manera de reivindicar una manera de enten-der el cine de autor.

Elena Rojas, viuda del fi lósofo, y su hijo David Trías apuntaron que Eugenio Trías quiso continuar esta obra en una segunda entrega, aunque el proyecto por desgracia no podrá materializarse. En ese tomo habría escrito sobre Buñuel, Kurosawa, Wilder o Capra.

surgió el gusto por el cine hasta el punto de que los primeros años íbamos juntos a ver películas».

En «De cine», Trías nos propone un viaje cinéfi lo a través de sus

películas favoritas de realizadores clá-sicos, aunque algu-no sea moderno, como es el caso de Lynch, «el menos clásico de esos clási-cos», en palabras de

Argullol. Así pueden encontrarse análisis de producciones como «Metrópolis», «Rebeca», «Con la muerte en los talones», «Vértigo»,

Víctor Fernández

BARCELONA- El cine, junto con la música y la fi losofía, fue una de las grandes pasiones de Eugenio Trías. A los seis meses de su des-aparición, ve la luz el último libro de Trías, concluído poco antes de su fallecimiento, «De cine. Aven-turas y extravíos», editado por Galaxia Gutenberg. En él, Trías dedica varios capítulos a sus rea-lizadores favoritos, con una inte-ligente manera para adentrarse en el llamado séptimo arte que va de Fritz Lang a Alfred Hitchcock, pasando por Welles o Coppola.

Un libro recoge los últimos textos del fi lósofo dedicados a sus realizadores favoritos

Eugenio Trías, pasión por el cine

«DE CINE»

Eugenio Trías

GALAXIA GUTENBERG

368 páginas,

23 euros.

vulnerabilidad, de lo muy vulne-rables que somos, de un mundo que parece muy seguro y de cómo una desgracia puede alterar tu paisaje».

«Que nadie venga esperando una crítica social, porque lo que yo hago es escribir historias, aun-que son historias imbuidas por lo que pasa alrededor y con las que espero que el espectador marche habiendo disfrutado y reído. Nun-ca iré más lejos», apostilló el dra-maturgo barcelonés.

Lo que sí avanzó Galceran es que uno de los personajes de «El crèdit», el director de la entidad crediticia, que parece que tenga toda su vida bajo control, «ve que con una sola frase del cliente todo su mundo se derrumba». La obra, por tanto, «habla también de la

L. R. de un texto con el que Galceran ganó el Primer Torneo de Drama-turgia catalana del Festival Tem-porada Alta. La versión que se verá en Madrid está dirigida por Gerar-do Vera y protagonizada por Car-los Hipólito y Luis Merlo.

Narra el momento en el que un hombre muy apurado acude al banco para pedir un crédito y el director de la entidad se lo niega, lo que comportará sus conse-cuencias. Galceran, acompañado por director y actores, advirtió ayer en rueda de prensa que cuan-do escribe su único objetivo es «puramente teatral».

BARCELONA-El dramaturgo Jordi Galceran, el director Sergi Belbel y el actor Jordi Boixaderas, a los que se suma el también actor Jordi Bosch, vuelven a juntarse diez años después del éxito de «El método Grönholm» para la come-dia «El crèdit», una «venenosa» radiografía de la banca y la crisis económica actual.

La obra, con la que el próximo día 14 se inicia la temporada de La Villarroel y que se representará en castellano en el Teatro Maravillas de Madrid ese mismo día, parte

Los artífi ces del éxito de «El método Grönholm» vuelven con «El crèdit»

Jordi Boixaderas y Jordi Bosch protagonizan esta obra

David Ruano

� DÓNDE: La Villarroel. c/Villarroel, 87. � CÚANDO: A partir del 14 de septiembre. � CÚANTO: A partir de 16,80 euros.

6 Martes. 10 de septiembre de 2013 • LA RAZÓN

30

31

Programació

32

Canals de vendaWeb:www.teatredesalt.net

Nou punt de venda a Girona: Llibreria 22C/Hortes, 22 (Girona)Horari comercial

Venda telefònica:972 40 20 04De dilluns a divendres, de 10 h a 14 h (laborables)

Paquets i avantatges

33

ContactePl. Sant Jaume, 6-8 Salt972402004

www.teatredesalt.net

Facebook: teatredeSaltTwitter: @teatredeSaltInstagram: teatredeSalt

Comunicació i premsa: Albert Olivas 972 40 20 04 / 626 24 89 02 albert@bitoproduccions.com

34